Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana tenen 51 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Carlemany, Carles I d'Anjou, Català, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Església Catòlica Romana, Espanya, Estats Pontificis, Feudalisme, Francesc d'Assís, Francmaçoneria, Francs, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gregori XVI, Guerra del Francès, Il·lustració, Imperi Romà, Inquisició, Inquisició espanyola, Liberalisme, Llista d'emperadors romans d'Orient, Malta, Messina, Napoleó Bonaparte, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, ..., Palerm, Papa, Pisa, Pius IX, Pius XI, Qüestió Romana, Rafael del Riego, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Revolució Francesa, Roma, Romanticisme, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Aliança, Torí, Tractat d'Utrecht, Trienni Liberal, Unificació italiana, Urbà VI, Vespres Sicilianes. Ampliar l'índex (21 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Absolutisme і Unificació italiana ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carlemany і Unificació italiana ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles I d'Anjou і Unificació italiana ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Català і Unificació italiana ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catolicisme і Unificació italiana ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ciutat del Vaticà і Unificació italiana ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia borbònica і Unificació italiana ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Unificació italiana ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Ducat de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ducat de Milà і Unificació italiana ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Església Catòlica Romana і Unificació italiana ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Espanya і Unificació italiana ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Estats Pontificis і Unificació italiana ·
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Feudalisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Feudalisme і Unificació italiana ·
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Francesc d'Assís і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc d'Assís і Unificació italiana ·
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Francmaçoneria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francmaçoneria і Unificació italiana ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francs і Unificació italiana ·
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Gènova і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Gènova і Unificació italiana ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Güelfs i gibel·lins і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Güelfs i gibel·lins і Unificació italiana ·
Gregori XVI
Gregori XVI (en llatí: Gregorius XVI) nascut Bartolomeo Alberto (Mauro) Capellari (Belluno, 18 de setembre de 1765 - Roma, 1 de juny de 1846), va ser el 254è Bisbe de Roma i Papa de l'Església Catòlica del 2 de febrer de 1831 fins a la mort; pertanyia a la Congregació camaldulense de l'Ordre de Sant Benet.
Gregori XVI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Gregori XVI і Unificació italiana ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra del Francès і Unificació italiana ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració · Il·lustració і Unificació italiana ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà · Imperi Romà і Unificació italiana ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició · Inquisició і Unificació italiana ·
Inquisició espanyola
La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició espanyola · Inquisició espanyola і Unificació italiana ·
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Liberalisme · Liberalisme і Unificació italiana ·
Llista d'emperadors romans d'Orient
Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Unificació italiana ·
Malta
Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Malta · Malta і Unificació italiana ·
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Messina · Messina і Unificació italiana ·
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Napoleó Bonaparte · Napoleó Bonaparte і Unificació italiana ·
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació italiana ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palerm · Palerm і Unificació italiana ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Papa і Unificació italiana ·
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pisa · Pisa і Unificació italiana ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IX · Pius IX і Unificació italiana ·
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius XI · Pius XI і Unificació italiana ·
Qüestió Romana
La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis en 1870 durant el procés d'unificació italiana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Qüestió Romana · Qüestió Romana і Unificació italiana ·
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rafael del Riego · Rafael del Riego і Unificació italiana ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Regne d'Itàlia (1861-1946) і Unificació italiana ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Unificació italiana ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya · Regne de Sardenya і Unificació italiana ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa · Revolució Francesa і Unificació italiana ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Roma і Unificació italiana ·
Romanticisme
''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Romanticisme · Romanticisme і Unificació italiana ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic · Sacre Imperi Romanogermànic і Unificació italiana ·
Santa Aliança
La Santa Aliança fou un acord internacional de tres països amb monarques absoluts (Àustria, Prússia i Rússia), els quals es varen comprometre a ajudar-se en cas de revolucions liberals per tal d'erradicar tots els focus liberals dels països monàrquics i absolutistes.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Aliança · Santa Aliança і Unificació italiana ·
Torí
Torí (en piemontès Turin, en italià Torino) és una important ciutat industrial del nord-oest d'Itàlia, capital del Piemont, una regió situada majoritàriament a l'oest del riu Po.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Torí · Torí і Unificació italiana ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht · Tractat d'Utrecht і Unificació italiana ·
Trienni Liberal
Document en què consta el jurament a la Constitució espanyola de 1812 per part de Ferran VII d'Espanya El Trienni Liberal (1820-1823) va ser un període liberal del regnat de Ferran VII, que es va iniciar amb el pronunciament de Riego l'1 de gener de 1820 a Las Cabezas de San Juan, que havia rebut l'encàrrec de dirigir una expedició contra els insurgents de les colònies d'Amèrica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Trienni Liberal · Trienni Liberal і Unificació italiana ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana · Unificació italiana і Unificació italiana ·
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urbà VI · Unificació italiana і Urbà VI ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes · Unificació italiana і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Unificació italiana té 377. Com que tenen en comú 51, l'índex de Jaccard és 3.38% = 51 / (1134 + 377).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
