Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Almogàver, Batalla del coll de Panissars, Carles I d'Anjou, Carles II d'Anjou, Casal de Barcelona, Climent IV, Combat de Malta, Constança de Sicília, Constantinoble, Corona d'Aragó, Croada contra la Corona d'Aragó, Felip III de França, Güelfs i gibel·lins, Hohenstaufen, Imperi Romà d'Orient, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de França, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Lluís IX de França, Manfred I de Sicília, Mar Mediterrània, Palerm, Papa, Papa Martí IV, Pere el Gran, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, República de Venècia, Roma.
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Almogàver і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Almogàver і Vespres Sicilianes ·
Batalla del coll de Panissars
La batalla del coll de Panissars, esdevinguda entre el dies 30 de setembre i 1 d'octubre de 1285, va donar per finalitzada la Croada contra la Corona d'Aragó a Catalunya, amb el resultat d'una severa derrota de l'exèrcit francès, batut en la retirada pels Pirineus.
Batalla del coll de Panissars і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Batalla del coll de Panissars і Vespres Sicilianes ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles I d'Anjou і Vespres Sicilianes ·
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Carles II d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles II d'Anjou і Vespres Sicilianes ·
Casal de Barcelona
El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.
Casal de Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Casal de Barcelona і Vespres Sicilianes ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Climent IV і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Climent IV і Vespres Sicilianes ·
Combat de Malta
El combat de Malta fou una de les batalles de la Guerra de Sicília entre la Corona d'Aragó i el Regne de Nàpols, ocorregut el 8 de juny de 1283.
Combat de Malta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Combat de Malta і Vespres Sicilianes ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constança de Sicília і Vespres Sicilianes ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Constantinoble і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constantinoble і Vespres Sicilianes ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Vespres Sicilianes ·
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Croada contra la Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Croada contra la Corona d'Aragó і Vespres Sicilianes ·
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Felip III de França і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de França і Vespres Sicilianes ·
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Güelfs i gibel·lins і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Güelfs i gibel·lins і Vespres Sicilianes ·
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hohenstaufen · Hohenstaufen і Vespres Sicilianes ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Vespres Sicilianes ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Vespres Sicilianes ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Vespres Sicilianes ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França · Llista de reis de França і Vespres Sicilianes ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Vespres Sicilianes ·
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís IX de França · Lluís IX de França і Vespres Sicilianes ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Vespres Sicilianes ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Vespres Sicilianes ·
Palerm
Palerm (en sicilià, Palermu; en italià i oficialment, Palermo) és la capital de Sicília i la cinquena ciutat d'Itàlia (675.801 habitants).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palerm · Palerm і Vespres Sicilianes ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Papa і Vespres Sicilianes ·
Papa Martí IV
Martí IV (Mainpincien, Andrezel, 1210 - Perusa, 28 de març de 1285) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1281 al 1285.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa Martí IV · Papa Martí IV і Vespres Sicilianes ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Pere el Gran і Vespres Sicilianes ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols · Regne de Nàpols і Vespres Sicilianes ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília · Regne de Sicília і Vespres Sicilianes ·
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Venècia · República de Venècia і Vespres Sicilianes ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Roma і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Vespres Sicilianes té 60. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 2.51% = 30 / (1134 + 60).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: