Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Magnànim, Antipapa, Avinyó, Calàbria, Carles I d'Anjou, Carles III d'Espanya, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Climent IV, Climent VII, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ferran el Catòlic, Guerra de Successió Espanyola, Joan el Sense Fe, Josep Bonaparte, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Llista de reis de Sicília i Nàpols, Manfred I de Sicília, Papa, Pere el Gran, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Roma, Tractat de Rastatt, Vespres Sicilianes.
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Magnànim і Regne de Nàpols ·
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Antipapa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Antipapa і Regne de Nàpols ·
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Avinyó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Avinyó і Regne de Nàpols ·
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Calàbria і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Calàbria і Regne de Nàpols ·
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Carles I d'Anjou і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles I d'Anjou і Regne de Nàpols ·
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Carles III d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles III d'Espanya і Regne de Nàpols ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Regne de Nàpols ·
Climent IV
Climent IV (Sant Geli, devers 1190/1200 - Viterbo, 29 de novembre de 1268) fou papa de l'Església Catòlica del 1265 al 1268.
Climent IV і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Climent IV і Regne de Nàpols ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Climent VII і Regne de Nàpols ·
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Constança de Sicília і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Constança de Sicília і Regne de Nàpols ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Corona d'Aragó і Regne de Nàpols ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia borbònica і Regne de Nàpols ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dinastia dels Habsburg і Regne de Nàpols ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran el Catòlic і Regne de Nàpols ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Regne de Nàpols ·
Josep Bonaparte
Josep I Bonaparte o Josep I d'Espanya, anomenat de forma despectiva Pepe Botella o Pepe Botellas (Corte, Còrsega, 1768 - Florència, 1844), fou rei de Nàpols (1806-1808) i rei d'Espanya (1808-1813), però no de Catalunya, territori que s'incorporà al Primer Imperi Francès.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep Bonaparte · Josep Bonaparte і Regne de Nàpols ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona · Llista de comtes de Barcelona і Regne de Nàpols ·
Llista de reis d'Aragó
Segueix la llista dels comtes d'Aragó que van regnar al Comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en Regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del Regne d'Espanya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis d'Aragó · Llista de reis d'Aragó і Regne de Nàpols ·
Llista de reis de Sicília i Nàpols
Llista cronològica dels reis del Regne de Nàpols i del Regne de Sicília, així com del Regne de les Dues Sicílies, de la conquesta normanda a la unitat d'Itàlia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de Sicília i Nàpols · Llista de reis de Sicília i Nàpols і Regne de Nàpols ·
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manfred I de Sicília · Manfred I de Sicília і Regne de Nàpols ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Papa і Regne de Nàpols ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Pere el Gran і Regne de Nàpols ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Regne d'Itàlia (1861-1946) і Regne de Nàpols ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya · Regne de Nàpols і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília · Regne de Nàpols і Regne de Sicília ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Regne de Nàpols і Roma ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de Rastatt · Regne de Nàpols і Tractat de Rastatt ·
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vespres Sicilianes · Regne de Nàpols і Vespres Sicilianes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Regne de Nàpols té 107. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 2.34% = 29 / (1134 + 107).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: