Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes tenen 53 coses en comú (en Uniopèdia): Abat, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Magnànim, Arquebisbe, Art romànic, Balaguer, Barcelona, Bisbat de Lleida, Bisbat de Mallorca, Bisbat de Vic, Bisbe, Canonge, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Catalunya, Catarisme, Climent VII, Companyia de Jesús, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Desamortitzacions espanyoles, Emperador, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran el Catòlic, Francesc Macià i Llussà, Gregori XIII, Guerra de Successió Espanyola, ..., Il·lustració, Jaume el Conqueridor, Llista de bisbes d'Urgell, Madrid, Martí l'Humà, Narbona, Nau (arquitectura), Orde del Temple, Pere el Gran, Pesta Negra, Pius V, Premonstratesos, Rafael del Riego, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Roma, Saragossa, Setmana Tràgica, Sixt IV, Sometent, Universitat de Lleida, Urgell, 11 de setembre, 25 de juliol. Ampliar l'índex (23 més) »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Abat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Abat і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Benigne і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Alfons el Cast і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Cast і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alfons el Magnànim і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arquebisbe і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Art romànic
Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.
Art romànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Art romànic і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Balaguer і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Barcelona і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Bisbat de Lleida
El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.
Bisbat de Lleida і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Lleida і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Bisbat de Mallorca
El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.
Bisbat de Mallorca і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Mallorca і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Bisbat de Vic
El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.
Bisbat de Vic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbat de Vic і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Bisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Bisbe і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Canonge
Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.
Canonge і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Canonge і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Catarisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catarisme і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Climent VII
Climent VII (italià: Clemente VII; llatí: Clemens VII; nascut com Giulio de' Medici; 26 de maig de 1478 - 25 de setembre de 1534) va ser cap de l'Església catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 19 de novembre de 1523 fins a la seva mort el 25 Setembre de 1534.
Climent VII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Climent VII і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Companyia de Jesús
La Companyia de Jesús (en llatí: Societas Jesu S.J.) és un orde religiós catòlic de clergues regulars fundat el 1540 per Ignasi de Loiola, qui després va ser canonitzat com Sant Ignasi de Loiola.
Companyia de Jesús і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Companyia de Jesús і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Desamortitzacions espanyoles
vescomte d'Àger, fou venut arran de la desamortització espanyola i es troba actualment al museu ''The Cloisters'', Nova York La desamortització va ser un llarg procés historicoeconòmic que va començar a l'estat espanyol el 1798 per Manuel Godoy i tancat ja molt entrat el el 16 de desembre del 1924.
Desamortitzacions espanyoles і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Desamortitzacions espanyoles і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Emperador і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Emperador і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Felip II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip II de Castella і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Felip III de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip III de Castella і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip IV de Castella і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Felip V d'Espanya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Ferran el Catòlic
Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.
Ferran el Catòlic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ferran el Catòlic і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc Macià i Llussà і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Gregori XIII і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Gregori XIII і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Guerra de Successió Espanyola і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Il·lustració
La Il·lustració (en francès: Siècle des Lumières; en alemany: Aufklärung; en anglès: Enlightenment; en italià: Illuminismo) va ser un corrent filosòfic, polític i social europeu que promovia el progrés, el racionalisme i el liberalisme en contra del poder reial, la noblesa i l'obscurantisme catòlic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Il·lustració · Il·lustració і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Llista de bisbes d'Urgell
Llista dels bisbes titulars del Bisbat d'Urgell, amb seu a la Seu d'Urgell, ordenats cronològicament amb les dates corresponents.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de bisbes d'Urgell · Llista de bisbes d'Urgell і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid · Madrid і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Narbona · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Narbona ·
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nau (arquitectura) · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Nau (arquitectura) ·
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Orde del Temple · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Orde del Temple ·
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pere el Gran · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Pere el Gran ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pesta Negra · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Pesta Negra ·
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius V · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Pius V ·
Premonstratesos
Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Premonstratesos · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Premonstratesos ·
Rafael del Riego
Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rafael del Riego · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Rafael del Riego ·
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Roma ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Saragossa ·
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setmana Tràgica · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Setmana Tràgica ·
Sixt IV
Sixt IV (Celle Ligure, República de Gènova, 21 de juliol de 1414 - Roma, 12 d'agost de 1484) fou un papa de Roma.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sixt IV · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Sixt IV ·
Sometent
El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sometent · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Sometent ·
Universitat de Lleida
La Universitat de Lleida (UdL) és una universitat pública ubicada a la ciutat de Lleida.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Universitat de Lleida · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Universitat de Lleida ·
Urgell
L'Urgell o el Baix Urgell (per oposició a l'Alt Urgell) és una comarca a la depressió central, a Catalunya.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Urgell · Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes і Urgell ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · 11 de setembre і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · 25 de juliol і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes té 359. Com que tenen en comú 53, l'índex de Jaccard és 3.55% = 53 / (1134 + 359).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: