Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII tenen 54 coses en comú (en Uniopèdia): Acció Catòlica, Alexandre VI, Antipapa, Antisemitisme, Arquebisbe, Baptisme, Beat, Benet XVI, Cardenal, Catolicisme, Ciutat del Vaticà, Concili de Trento, Concili ecumènic, Concili Vaticà I, Concili Vaticà II, Confessió (religió), Divorci, Doctrina Social de l'Església, Dret canònic, Església Catòlica Romana, Excomunió, Francesc (papa), Francesc d'Assís, Història de l'Església Catòlica, Inquisició, Jerusalem, Joan XXII, Joan XXIII, Judaisme, Lleó XIII, ..., Llista de reis de França, Maria, mare de Jesús, Martí V, Marxisme, Missa, Nadal, Nunci apostòlic, Palestina, Papa, Parròquia eclesiàstica, Pius IX, Pius V, Pius X, Pius XI, Regne d'Itàlia (1861-1946), Ritu romà, Roma, Sant Pere, Santa Seu, Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic, Teologia, Tomàs d'Aquino, Unificació italiana, 27 d'abril. Ampliar l'índex (24 més) »
Acció Catòlica
Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.
Acció Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Acció Catòlica і Joan XXIII ·
Alexandre VI
Alexandre VI és el nom que va adoptar Roderic Llançol i de Borja, conegut com a Roderic de Borja, en ser nomenat papa.
Alexandre VI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Alexandre VI і Joan XXIII ·
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Antipapa і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Antipapa і Joan XXIII ·
Antisemitisme
L'antisemitisme és l'hostilitat o el prejudici cap als jueus com a grup religiós, ètnic o racial, el qual es manifesta com a odi cap a un individu, o com a persecució institucionalitzada i violenta.
Antisemitisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Antisemitisme і Joan XXIII ·
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Arquebisbe і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Arquebisbe і Joan XXIII ·
Baptisme
Baptisme catòlic El baptisme, bateig, batejament (o batiament) o batiar és el primer dels sagraments del cristianisme.
Baptisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Baptisme і Joan XXIII ·
Beat
plaça de Sant Pere del Vaticà En la religió catòlica beat és un títol pòstum atorgat a una persona difunta, o bé per què ha viscut una vida de santedat i ha realitzat un miracle després de la seva mort, o bé per què ha mort màrtir.
Beat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Beat і Joan XXIII ·
Benet XVI
va ser el 265è papa de l'Església Catòlica Romana com a successor de Joan Pau II, i conseqüentment bisbe de Roma i cap d'estat de la Ciutat del Vaticà, des del 19 d'abril del 2005 al 28 de febrer del 2013, quan va renunciar al càrrec, convertint-se en papa emèrit.
Benet XVI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Benet XVI і Joan XXIII ·
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Cardenal і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Cardenal і Joan XXIII ·
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Catolicisme і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Catolicisme і Joan XXIII ·
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Ciutat del Vaticà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Ciutat del Vaticà і Joan XXIII ·
Concili de Trento
Una sessió del Concili de Trento a ''Santa Maria Maggiore'' El concili de Trento va ser un concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en períodes discontinuats entre 13 de desembre de 1545 i 4 de desembre de 1563.
Concili de Trento і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili de Trento і Joan XXIII ·
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Concili ecumènic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili ecumènic і Joan XXIII ·
Concili Vaticà I
Concili Ecumènic del Vaticà I Primer concili celebrat a la ciutat del Vaticà, també anomenat Concili Ecumènic del Vaticà I, convocat pel Papa Pius IX el 1869 per afrontar el racionalisme i el gal·licanisme.
Concili Vaticà I і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili Vaticà I і Joan XXIII ·
Concili Vaticà II
El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.
Concili Vaticà II і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Concili Vaticà II і Joan XXIII ·
Confessió (religió)
La confessió, en moltes religions, és el reconeixement dels propis pecats o errors.
Confessió (religió) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Confessió (religió) і Joan XXIII ·
Divorci
Marilyn Monroe signant el seu divorci de Joe DiMaggio (1954) El divorci o divorç és la dissolució del matrimoni.
Divorci і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Divorci і Joan XXIII ·
Doctrina Social de l'Església
La Doctrina Social de l'Església és un cos doctrinal desenvolupat pel magisteri de l'Església Catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa, l'economia, les organitzacions socials i l'Estat.
Doctrina Social de l'Església і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Doctrina Social de l'Església і Joan XXIII ·
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Dret canònic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Dret canònic і Joan XXIII ·
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Església Catòlica Romana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Església Catòlica Romana і Joan XXIII ·
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Excomunió і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Excomunió і Joan XXIII ·
Francesc (papa)
Francesc (en llatí: Franciscus) (Buenos Aires, 17 de desembre de 1936), nascut com a Jorge Mario Bergoglio, és el 266è papa de l'Església Catòlica, el primer no europeu des de la mort del Papa Gregori III l'any 741, i el primer castellanoparlant.
Francesc (papa) і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc (papa) і Joan XXIII ·
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Francesc d'Assís і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Francesc d'Assís і Joan XXIII ·
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Història de l'Església Catòlica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · Història de l'Església Catòlica і Joan XXIII ·
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Inquisició · Inquisició і Joan XXIII ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jerusalem · Jerusalem і Joan XXIII ·
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXII · Joan XXII і Joan XXIII ·
Joan XXIII
nascut Angelo Giuseppe Roncalli,Atto N. 41 Parte I Anno 1881 Registri di Nascita del Comune di Sotto il Monte va ser el 261è bisbe de Roma i papa de l'Església Catòlica (el 260è successor de Pere, Primat d'Itàlia i tercer sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà. Va ser terciari franciscà i va ser beatificat per Joan Pau II el 3 de setembre del 2000; i finalment canonitzat el 27 d'abril del 2014, conjuntament amb Joan Pau II, i davant la presència del papa emèrit Benet XVI, qui concelebrà la missa de canonització. Va ser elegit papa el 28 d'octubre del 1958 i en menys de cinc anys de pontificat va revifar l'impuls evangelitzador de l'Església catòlica. Joan XXIII va sorprendre els que esperaven que fos un papa conservador quan convocà Concili Vaticà II (1962-1965), inaugurat l'11 d'octubre del 1962. Els seus punts de vista apassionats sobre la igualtat es resumeixen en la seva famosa declaració: «Nosaltres tots van ser fets a imatge de Déu, i per tant, tots som segons Déu per igual.» Joan XXIII va fer molts discursos apassionats durant el seu pontificat, un dels quals era el dia en què es va obrir el Concili Vaticà II en meitat de la nit a la multitud reunida a la Plaça de Sant Pere: «Estimats fills, quan torneu a casa, us trobareu els nens: doneu-los una abraçada i digueu-los: aquesta és una abraçada del Papa!» Joan XXIII va morir abans de la fi del Concili Vaticà II. Va morir de càncer d'estómac, el 3 de juny de 1963, quatre anys i mig després de la seva elecció i dos mesos després de publicar la seva darrera i famosa encíclica, Pacem in Terris. Va ser enterrat a les grutes vaticanes sota de la basílica de Sant Pere el 6 de juny del 1963, i la seva causa de canonització va ser oberta el 18 de novembre del 1965 pel seu successor, Pau VI, qui el va declarar servent de Déu. A més de ser nomenat venerable el 20 de desembre del 1999, va ser beatificat el 3 de setembre del 2000 per Joan Pau II, juntament amb el papa Pius IX i tres persones més. Després de la seva beatificació, el seu cos va ser traslladat el 3 de juny del 2001 cap a l'altar de Sant Jeroni, on podia ser vist pels fidels. El 5 de juliol del 2013, el papa Francesc –sense esperar pel segon miracle que tradicionalment es requereix– va declarar sant Joan XXIII, després del comú acord, per un consistori, o reunió, del col·legi de Cardenals. Van basar la decisió en el fet que consideraven que havia conduït una vida virtuosa i modèlica, i havia treballat per al bé de l'Església en obrir el Concili Vaticà II. Va ser canonitzat juntament amb Joan Pau II el 27 d'abril del 2014. Joan XXIII avui és conegut afectuosament com el «papa bo» o en italià, «il papa buono». L'Església Catòlica celebra la seva festa no en la data de la seva mort, el 3 de juny, com és habitual, ni tan sols en el dia de la seva presa de possessió papal (com de vegades es fa amb els papes que són sants, com ara Joan Pau II) sinó l'11 d'octubre, el dia de la primera sessió del Concili Vaticà II. Això és comprensible, ja que la idea era d'ell i va ser ell qui el va convocar. El dijous 11 de setembre del 2014, Francesc va afegir la seva memòria lliure al mundial calendari romà general dels dies de festa dels sants, en resposta a les sol·licituds globals. És commemorat com a cristià destacat en la data de la seva mort, 3 de juny, per l'Església Evangèlica Luterana a Amèrica i l'endemà, 4 de juny, per l'Església Anglicana del Canadà i per l'Església Episcopal dels Estats Units.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII · Joan XXIII і Joan XXIII ·
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Judaisme · Joan XXIII і Judaisme ·
Lleó XIII
Lleó XIII (en llatí: Leo XIII, en italià: Leone XIII) és el nom que va adoptar el cardenal Vincenzo Gioacchino Pecci (Carpineto Romano, 2 de març de 1810 - Palau Vaticà, 20 de juliol de 1903) quan va esdevenir Papa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleó XIII · Joan XXIII і Lleó XIII ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França · Joan XXIII і Llista de reis de França ·
Maria, mare de Jesús
va ser una jueva galilea del segle I de Natzaret, l'esposa de Josep i la mare verge de Jesús, segons els evangelis canònics i l'Alcorà.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maria, mare de Jesús · Joan XXIII і Maria, mare de Jesús ·
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Martí V · Joan XXIII і Martí V ·
Marxisme
200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Marxisme · Joan XXIII і Marxisme ·
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Missa · Joan XXIII і Missa ·
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nadal · Joan XXIII і Nadal ·
Nunci apostòlic
Un nunci apostòlic o nunci papal és un representant diplomàtic de la Santa Seu -no de l'Estat de la Ciutat del Vaticà- amb rang d'ambaixador.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Nunci apostòlic · Joan XXIII і Nunci apostòlic ·
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Palestina · Joan XXIII і Palestina ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Papa · Joan XXIII і Papa ·
Parròquia eclesiàstica
Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Parròquia eclesiàstica · Joan XXIII і Parròquia eclesiàstica ·
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius IX · Joan XXIII і Pius IX ·
Pius V
Pius V (Bosco Marengo, 17 de gener de 1504- Roma, 1 de maig de 1572), de nom Antonio Ghislieri, va ser papa de l'Església Catòlica des del 1566 fins a la seva mort.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius V · Joan XXIII і Pius V ·
Pius X
Pius X (en llatí: Pius X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto (Riese Pio X, 2 de juny de 1835 - Palau Vaticà, 20 d'agost de 1914) quan va ser escollit papa.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius X · Joan XXIII і Pius X ·
Pius XI
Pius XI (en llatí: Pius XI, en italià: Pio XI), de nom seglar Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pius XI · Joan XXIII і Pius XI ·
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Itàlia (1861-1946) · Joan XXIII і Regne d'Itàlia (1861-1946) ·
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Ritu romà · Joan XXIII і Ritu romà ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Roma · Joan XXIII і Roma ·
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sant Pere · Joan XXIII і Sant Pere ·
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Seu · Joan XXIII і Santa Seu ·
Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic
Segimon de Luxemburg (Nuremberg, 15 de febrer de 1368 - Znojmo (Moràvia), 9 de desembre de 1437) va ser un monarca que va regnar a Hongria i Croàcia des del 1387, va ser rei d'Alemanya des del 1410, rei de Bohèmia des del 1419 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des del 1433 fins a la seva mort el 1437.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic · Joan XXIII і Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Teologia · Joan XXIII і Teologia ·
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tomàs d'Aquino · Joan XXIII і Tomàs d'Aquino ·
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Unificació italiana · Joan XXIII і Unificació italiana ·
27 d'abril
El 27 d'abril és el cent dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el cent divuitè en els anys de traspàs.
27 d'abril і Història de l'Església Catòlica a Catalunya · 27 d'abril і Joan XXIII ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII
- Què tenen en comú Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII
- Semblances entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII
Comparació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII
Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134 relacions, mentre que Joan XXIII té 298. Com que tenen en comú 54, l'índex de Jaccard és 3.77% = 54 / (1134 + 298).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan XXIII. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
