Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Història de Tarragona і Tarragona
Història de Tarragona і Tarragona tenen 82 coses en comú (en Uniopèdia): Ajuntament de Tarragona, Al-Àndalus, Altafulla, Amfiteatre de Tarragona, Andalusia, Aqüeducte de les Ferreres, Aragó, Arc de Berà, Aviació, Àkhila II, Barcelona, Bàndol nacional, Borrell II, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camp de Tarragona, Campclar, Carlemany, Catalunya, Catalunya Central, Catedral de Tarragona, Cessetans, Circ romà de Tarragona, Ciutat, Combat de Torredembarra, Complex petroquímic de Tarragona, Comtat de Barcelona, Conjunt arqueològic de Tàrraco, Conquesta feudal hispànica, Constantí, Decrets de Nova Planta, ..., El Serrallo, Euric, Fòrum de la Colònia (Tarragona), Fòrum Provincial (Tarragona), Felip V d'Espanya, Festes de Santa Tecla de Tarragona, Francolí, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Germans Nebot, Guerra Civil catalana, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Hispània, Hispània Tarraconense, Història de Tarragona, Ibers, Imperi Romà, La Campsa (Tarragona), La Pineda (Vila-seca), Lleida, Llista d'arquebisbes de Tarragona, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Marca Hispànica, Muralles romanes de Tarragona, Narbona, Part Alta, Pedrera romana del Mèdol, Pesta Negra, Pròsper de Tarragona, Primera batalla naval de Tarragona, Principat de Tarragona, Rafael de Nebot i Font, Rambla Nova de Tarragona, Ramon Berenguer III, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Reus, Robert d'Aguiló, Sant Pere i Sant Pau, Segona batalla naval de Tarragona, Segona República Espanyola, Setge de Tarragona (1811), Setge de Tarragona de 1462, Siurana, Tàrraco, Torre dels Escipions, Torreforta, Tractat d'Utrecht, Via Augusta, Vila-seca, Visigots, 5 de novembre. Ampliar l'índex (52 més) »
Ajuntament de Tarragona
L'edifici de l'Ajuntament de Tarragona és un monument del municipi de Tarragona protegit com a bé cultural d'interès local.
Ajuntament de Tarragona і Història de Tarragona · Ajuntament de Tarragona і Tarragona ·
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Al-Àndalus і Història de Tarragona · Al-Àndalus і Tarragona ·
Altafulla
Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià.
Altafulla і Història de Tarragona · Altafulla і Tarragona ·
Amfiteatre de Tarragona
Amfiteatre romà de Tàrraco Lamfiteatre de Tarragona és una edificació romana de l'antiga Tàrraco que actualment es conserva relativament restaurada.
Amfiteatre de Tarragona і Història de Tarragona · Amfiteatre de Tarragona і Tarragona ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Història de Tarragona · Andalusia і Tarragona ·
Aqüeducte de les Ferreres
El Pont del Diable (també anomenat Aqüeducte de les Ferreres) és un pont aqüeducte romà aixecat entre els costats del barranc dels Arcs al terme de Tarragona, que duia aigua del riu Francolí a l'antiga ciutat de Tàrraco.
Aqüeducte de les Ferreres і Història de Tarragona · Aqüeducte de les Ferreres і Tarragona ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Història de Tarragona · Aragó і Tarragona ·
Arc de Berà
Larc de Berà (sovint escrit incorrectament com a Arc de Barà) és un arc honorífic situat a Roda de Berà, a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona.
Arc de Berà і Història de Tarragona · Arc de Berà і Tarragona ·
Aviació
Cessna 120 del 1947 Mil Mi-12 Laviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.
Aviació і Història de Tarragona · Aviació і Tarragona ·
Àkhila II
Àkhila II, també Àquila II, (710-713) fou rei visigot.
Àkhila II і Història de Tarragona · Àkhila II і Tarragona ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Història de Tarragona · Barcelona і Tarragona ·
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Bàndol nacional і Història de Tarragona · Bàndol nacional і Tarragona ·
Borrell II
Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).
Borrell II і Història de Tarragona · Borrell II і Tarragona ·
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.
Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Història de Tarragona · Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident і Tarragona ·
Camp de Tarragona
El Camp de Tarragona (també anomenat el Camp) és un dels vuit àmbits funcionals territorials definits al Pla territorial general de Catalunya.
Camp de Tarragona і Història de Tarragona · Camp de Tarragona і Tarragona ·
Campclar
Campclar és una urbanització de la raval de Torreforta, al municipi de Tarragona.
Campclar і Història de Tarragona · Campclar і Tarragona ·
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Carlemany і Història de Tarragona · Carlemany і Tarragona ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de Tarragona · Catalunya і Tarragona ·
Catalunya Central
Àmbit de les Comarques Centrals Comarques Centrals és una regió de Catalunya definida com un dels set àmbits funcionals territorials del Pla territorial general de Catalunya.
Catalunya Central і Història de Tarragona · Catalunya Central і Tarragona ·
Catedral de Tarragona
La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.
Catedral de Tarragona і Història de Tarragona · Catedral de Tarragona і Tarragona ·
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Cessetans і Història de Tarragona · Cessetans і Tarragona ·
Circ romà de Tarragona
El circ de Tarraco es trobava emplaçat dins el pomerium de la ciutat, aprofitant uns terrenys que, des d'època fundacional, eren de propietat estatal.
Circ romà de Tarragona і Història de Tarragona · Circ romà de Tarragona і Tarragona ·
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Ciutat і Història de Tarragona · Ciutat і Tarragona ·
Combat de Torredembarra
El Combat de Torredembarra o batalla de Torredembarra es lliurà el 16 de juliol de 1713 entre les tropes catalanes i les tropes borbòniques durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Combat de Torredembarra і Història de Tarragona · Combat de Torredembarra і Tarragona ·
Complex petroquímic de Tarragona
El complex petroquímic de Tarragona és una àrea industrial que agrupa diverses empreses de l'àmbit químic i petrolier.
Complex petroquímic de Tarragona і Història de Tarragona · Complex petroquímic de Tarragona і Tarragona ·
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Comtat de Barcelona і Història de Tarragona · Comtat de Barcelona і Tarragona ·
Conjunt arqueològic de Tàrraco
El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000.
Conjunt arqueològic de Tàrraco і Història de Tarragona · Conjunt arqueològic de Tàrraco і Tarragona ·
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Conquesta feudal hispànica і Història de Tarragona · Conquesta feudal hispànica і Tarragona ·
Constantí
Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.
Constantí і Història de Tarragona · Constantí і Tarragona ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Història de Tarragona · Decrets de Nova Planta і Tarragona ·
El Serrallo
El Serrallo és el barri marítim i portuari de la ciutat de Tarragona.
El Serrallo і Història de Tarragona · El Serrallo і Tarragona ·
Euric
Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.
Euric і Història de Tarragona · Euric і Tarragona ·
Fòrum de la Colònia (Tarragona)
El Fòrum de la Colònia de Tàrraco, capital de la Província d'Hispània Citerior, és l'espai on es desenvolupava els afers administratius i comercials de la ciutat romana.
Fòrum de la Colònia (Tarragona) і Història de Tarragona · Fòrum de la Colònia (Tarragona) і Tarragona ·
Fòrum Provincial (Tarragona)
El Fòrum Provincial és conseqüència de la capitalitat de Tàrraco de la Província de la Hispània Citerior o Província Tarraconensis.
Fòrum Provincial (Tarragona) і Història de Tarragona · Fòrum Provincial (Tarragona) і Tarragona ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Tarragona · Felip V d'Espanya і Tarragona ·
Festes de Santa Tecla de Tarragona
Pilar de 4 caminant dels Xiquets de Tarragona durant la festa de Santa Tecla de 2006 Les Festes de Santa Tecla de Tarragona són les més grans de la ciutat de Tarragona i se celebren al voltant del 23 de setembre, festivitat de santa Tecla i jornada central de la celebració.
Festes de Santa Tecla de Tarragona і Història de Tarragona · Festes de Santa Tecla de Tarragona і Tarragona ·
Francolí
El Francolí és un riu de Catalunya que desguassa al mar Mediterrani, al port de Tarragona, i és el riu més important dels que neixen a les comarques de Tarragona.
Francolí і Història de Tarragona · Francolí і Tarragona ·
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona і Història de Tarragona · Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona і Tarragona ·
Germans Nebot
Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Germans Nebot і Història de Tarragona · Germans Nebot і Tarragona ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de Tarragona · Guerra Civil catalana і Tarragona ·
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Guerra Civil espanyola і Història de Tarragona · Guerra Civil espanyola і Tarragona ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de Tarragona · Guerra del Francès і Tarragona ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de Tarragona · Guerra dels Segadors і Tarragona ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Història de Tarragona · Hispània і Tarragona ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Hispània Tarraconense і Història de Tarragona · Hispània Tarraconense і Tarragona ·
Història de Tarragona
La història de Tarragona s'estén durant més de dos mil·lennis, des de l'establiment dels exèrcits romans el 218 aC, durant la confrontació entre romans i cartaginesos coneguda com Segona Guerra Púnica, fins a l'actualitat.
Història de Tarragona і Història de Tarragona · Història de Tarragona і Tarragona ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Història de Tarragona і Ibers · Ibers і Tarragona ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Història de Tarragona і Imperi Romà · Imperi Romà і Tarragona ·
La Campsa (Tarragona)
La Campsa és un polígon industrial del municipi de Tarragona, al Tarragonès.
Història de Tarragona і La Campsa (Tarragona) · La Campsa (Tarragona) і Tarragona ·
La Pineda (Vila-seca)
La Pineda és una entitat de població que pertany al municipi de Vila-seca, al Tarragonès.
Història de Tarragona і La Pineda (Vila-seca) · La Pineda (Vila-seca) і Tarragona ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Història de Tarragona і Lleida · Lleida і Tarragona ·
Llista d'arquebisbes de Tarragona
El cap de l'Arxidiòcesi (o Arquebisbat de Tarragona) és l'Arquebisbe de Tarragona, el bisbe més important de Catalunya.
Història de Tarragona і Llista d'arquebisbes de Tarragona · Llista d'arquebisbes de Tarragona і Tarragona ·
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Història de Tarragona і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Llista de poblacions ibèriques de Catalunya і Tarragona ·
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Història de Tarragona і Marca Hispànica · Marca Hispànica і Tarragona ·
Muralles romanes de Tarragona
Les muralles romanes de Tarragona és una de les primeres grans obres que els romans van emprendre, després del desembarcament dels Escipions a Empúries, l'any 218 aC, i de l'arribada a Tàrraco.
Història de Tarragona і Muralles romanes de Tarragona · Muralles romanes de Tarragona і Tarragona ·
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Història de Tarragona і Narbona · Narbona і Tarragona ·
Part Alta
La Part Alta de Tarragona, és el nom del centre històric de la ciutat.
Història de Tarragona і Part Alta · Part Alta і Tarragona ·
Pedrera romana del Mèdol
La pedrera romana del Mèdol és una gran foia, o conca, coneguda com el Clot del Mèdol, de més de 200 metres de llargada i una amplada d'entre 10 i 40 metres, produïda per la constant extracció de pedra calcària —molt freqüent a la zona— en època romana per construir els edificis més importants de Tàrraco.
Història de Tarragona і Pedrera romana del Mèdol · Pedrera romana del Mèdol і Tarragona ·
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Història de Tarragona і Pesta Negra · Pesta Negra і Tarragona ·
Pròsper de Tarragona
Pròsper (Tarragona?, segona meitat del - Camogli, Ligúria, 718) va ser l'últim arquebisbe de Tàrraco, ja que va regir la diòcesi fins a la destrucció de la ciutat pels sarraïns a principis de.
Història de Tarragona і Pròsper de Tarragona · Pròsper de Tarragona і Tarragona ·
Primera batalla naval de Tarragona
La Batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Història de Tarragona і Primera batalla naval de Tarragona · Primera batalla naval de Tarragona і Tarragona ·
Principat de Tarragona
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 al cavaller normand sire Robert d'Aculley amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
Història de Tarragona і Principat de Tarragona · Principat de Tarragona і Tarragona ·
Rafael de Nebot i Font
Façana de Cal Gallisà, la casa que fou de la família Nebot. Rafael Nebot i Font (Riudoms, 1665 - Viena, 6 de setembre de 1733), fou un membre d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Història de Tarragona і Rafael de Nebot i Font · Rafael de Nebot i Font і Tarragona ·
Rambla Nova de Tarragona
Estàtua de Roger de Llúria a la '''Rambla Nova de Tarragona''' Monument als castellers La Rambla Nova és una avinguda de 45 m d'amplada que travessa la ciutat moderna de Tarragona de sud-est a nord-oest (700 m de llargada).
Història de Tarragona і Rambla Nova de Tarragona · Rambla Nova de Tarragona і Tarragona ·
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Història de Tarragona і Ramon Berenguer III · Ramon Berenguer III і Tarragona ·
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Història de Tarragona і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia і Tarragona ·
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Història de Tarragona і Reus · Reus і Tarragona ·
Robert d'Aguiló
Robert d'Aculley, Robert Culley o Robert de Culley, més conegut com a Robert d'Aguiló o Robert Bordet (Normandia, v.1100? - ?, 1154/57) fou príncep de Tarragona (1129-1154/57).
Història de Tarragona і Robert d'Aguiló · Robert d'Aguiló і Tarragona ·
Sant Pere i Sant Pau
Sant Pere i Sant Pau és un barri de la ciutat de Tarragona, a la comarca del Tarragonès.
Història de Tarragona і Sant Pere i Sant Pau · Sant Pere i Sant Pau і Tarragona ·
Segona batalla naval de Tarragona
La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors.
Història de Tarragona і Segona batalla naval de Tarragona · Segona batalla naval de Tarragona і Tarragona ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de Tarragona і Segona República Espanyola · Segona República Espanyola і Tarragona ·
Setge de Tarragona (1811)
El setge de Tarragona fou un episodi militar de la Guerra del Francès que va enfrontar l'exèrcit francès, comandats pel mariscal Suchet, amb els espanyols, sota les ordres del general Juan Senén de Contreras y de Torres, governador militar de la ciutat.
Història de Tarragona і Setge de Tarragona (1811) · Setge de Tarragona (1811) і Tarragona ·
Setge de Tarragona de 1462
El setge de Tarragona de 1462 fou un dels combats de la Guerra Civil Catalana.
Història de Tarragona і Setge de Tarragona de 1462 · Setge de Tarragona de 1462 і Tarragona ·
Siurana
Siurana és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Empordà.
Història de Tarragona і Siurana · Siurana і Tarragona ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Història de Tarragona і Tàrraco · Tàrraco і Tarragona ·
Torre dels Escipions
La Torre dels Escipions és un monument funerari en forma de torre construït a la primera meitat del dC al costat de la Via Augusta, a uns 6 km al nord-est de Tàrraco, a la vora de la carretera N-340, a l'oest-nord/oest de la ciutat de Tarragona. Està format per tres cossos superposats i a la façana de l'intermedi presenta dues figures d'Atis —divinitat oriental funerària— que sostenen una inscripció. Una errònia identificació de les figures amb els germans Publi i Gneu Escipió és l'origen del nom tradicional.
Història de Tarragona і Torre dels Escipions · Tarragona і Torre dels Escipions ·
Torreforta
Torreforta és una raval del municipi de Tarragona, situada a uns 2 km de la ciutat.
Història de Tarragona і Torreforta · Tarragona і Torreforta ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Història de Tarragona і Tractat d'Utrecht · Tarragona і Tractat d'Utrecht ·
Via Augusta
La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.
Història de Tarragona і Via Augusta · Tarragona і Via Augusta ·
Vila-seca
Vila-seca és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès, compresa entre els termes municipals de Tarragona, la Canonja, Reus, Cambrils, Riudoms i Salou.
Història de Tarragona і Vila-seca · Tarragona і Vila-seca ·
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Història de Tarragona і Visigots · Tarragona і Visigots ·
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
5 de novembre і Història de Tarragona · 5 de novembre і Tarragona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Tarragona і Tarragona
- Què tenen en comú Història de Tarragona і Tarragona
- Semblances entre Història de Tarragona і Tarragona
Comparació entre Història de Tarragona і Tarragona
Història de Tarragona té 159 relacions, mentre que Tarragona té 430. Com que tenen en comú 82, l'índex de Jaccard és 13.92% = 82 / (159 + 430).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Tarragona і Tarragona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
