Similituds entre Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós
Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós tenen 17 coses en comú (en Uniopèdia): Alfons el Benigne, Bonifaci VIII, Català, Corona d'Aragó, Jaume el Just, Jutjat d'Arborea, L'Alguer, Martí l'Humà, Monarca, Papa, Pau de Sanluri, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Sardenya, Regne de València, República de Gènova, Sardenya.
Alfons el Benigne
Alfons el Benigne, anomenat també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336; en aragonès Alifonso, en occità Anfós, en llatí AlfonsusArxiu Jaume I: Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 25), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó, de València i de Sardenya i Còrsega (1327-1336).
Alfons el Benigne і Història de Sardenya · Alfons el Benigne і Pere el Cerimoniós ·
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Bonifaci VIII і Història de Sardenya · Bonifaci VIII і Pere el Cerimoniós ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de Sardenya · Català і Pere el Cerimoniós ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Sardenya · Corona d'Aragó і Pere el Cerimoniós ·
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Història de Sardenya і Jaume el Just · Jaume el Just і Pere el Cerimoniós ·
Jutjat d'Arborea
Mapa del Jutjat d'Arborea L'Arbre desarrelat, senyal del Jutjat d'Arborea Escut del Jutjat d'Arborea en temps de la dinastia Narbona Arborea era un dels quatre jutjats en què estava dividida l'illa de Sardenya cap a l'any 1000.
Història de Sardenya і Jutjat d'Arborea · Jutjat d'Arborea і Pere el Cerimoniós ·
L'Alguer
L'Alguer (cooficialment) és una ciutat tradicionalment de llengua catalana situada a Sardenya (Itàlia), al nord-oest de l'illa, a la província de Sàsser a la regió de Nurra.
Història de Sardenya і L'Alguer · L'Alguer і Pere el Cerimoniós ·
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Història de Sardenya і Martí l'Humà · Martí l'Humà і Pere el Cerimoniós ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Història de Sardenya і Monarca · Monarca і Pere el Cerimoniós ·
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Història de Sardenya і Papa · Papa і Pere el Cerimoniós ·
Pau de Sanluri
La pau de Sanluri de 1355 fou signada entre Marià IV d'Arborea i Pere el Cerimoniós, tancant la participació de la Corona d'Aragó a la Guerra veneciano-genovesa.
Història de Sardenya і Pau de Sanluri · Pau de Sanluri і Pere el Cerimoniós ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Història de Sardenya і Principat de Catalunya · Pere el Cerimoniós і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Història de Sardenya і Regne d'Aragó · Pere el Cerimoniós і Regne d'Aragó ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Història de Sardenya і Regne de Sardenya · Pere el Cerimoniós і Regne de Sardenya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Història de Sardenya і Regne de València · Pere el Cerimoniós і Regne de València ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Història de Sardenya і República de Gènova · Pere el Cerimoniós і República de Gènova ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Història de Sardenya і Sardenya · Pere el Cerimoniós і Sardenya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós
- Què tenen en comú Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós
- Semblances entre Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós
Comparació entre Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós
Història de Sardenya té 354 relacions, mentre que Pere el Cerimoniós té 282. Com que tenen en comú 17, l'índex de Jaccard és 2.67% = 17 / (354 + 282).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Sardenya і Pere el Cerimoniós. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: