SortintEntrant

🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!

Taula de continguts

1. 880 les relacions: Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab, Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya, Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní, Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr, Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí, Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam, Abel Matutes Juan, Absolutisme, Abu-Hafs ibn Sayrí, Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, Academicisme, Acció Catòlica, Aeroport de Palma - Son Santjoan, Agricultura de secà, Agrigent, Aiguardent, Aina Calvo Sastre, Ajuntament de Palma, Al-Àndalus, Al-Muwàffaq (valí de Mallorca), Alabastre (mineral), Alacant, Alans, Alaró, Alí ibn Ghàniya, Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla, Alberto Bayo Giroud, Alcassaba, Alcúdia, Alejandro Lerroux García, Alexandre Jaume Rosselló, Alfabetisme, Alfaquí, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons XII d'Espanya, Alfons XIII d'Espanya, Algaida, Algèria, Aliança Nacional Mallorquina, Alianza Popular, Almudaina, Alps, Alqueria, Amadeu I d'Espanya, Amazics, Ametlla, Ametller, Amsterdam, ... Ampliar l'índex (830 més) » « Shrink índex

Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab

Abd-Al·lah al-Murtada ibn Àghlab (?, 1057 - Mallorca, 1095) va ser el darrer valí de les Illes Balears sota sobirania de la taifa de Dàniyya (1076- La seva làpida sepulcral, que dona les dates del seu naixement i defunció, es troba a Pisa, on amb tota seguretat, fou portada com a part del botí de guerra de la Croada pisano-catalana.

Veure Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya

Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya (?, ? - 1203 ?), de la dinastia amaziga almoràvit dels Banu Ghàniya, va ser el darrer emir almoràvit de Mayurqa.

Veure Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Ishaq ibn Ghàniya

Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní

Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní fou valí de Mayurqa (913-946).

Veure Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Issam al-Khawlaní

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr (m. 720?) fou valí d'Ifríqiya (711, interinament, i 713-715).

Veure Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí

Abd-Al·lah ibn Yassín al-Jazulí (? - prop de Rommani, Marroc, 7 de juliol de 1059) fou un cap religiós musulmà, fundador del moviment dels almoràvits.

Veure Història de Mallorca і Abd-Al·lah ibn Yassín al-Ghazulí

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam o Abd-ar-Rahman II de Còrdova (Toledo, 792 - Còrdova, 22 de setembre de 852) fou el quart emir omeia de Còrdova, va regnar des de 822 fins a la seva mort.

Veure Història de Mallorca і Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam

Abel Matutes Juan

Abel Matutes Juan (Eivissa, Illes Balears, 31 d'octubre de 1941) és un empresari i polític retirat eivissenc del Partit Popular Balear, que fou Ministre d'Afers Exteriors en el primer govern de José María Aznar.

Veure Història de Mallorca і Abel Matutes Juan

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Veure Història de Mallorca і Absolutisme

Abu-Hafs ibn Sayrí

Abu-Hafs ibn Sayrí (Mallorca, 24 de novembre de 1156 - 14 de febrer de 1231) fou un potentat mayurquí emparentat amb el darrer valí musulmà de Mayurqa, Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, en els temps de la Croada contra Al-Mayurqa.

Veure Història de Mallorca і Abu-Hafs ibn Sayrí

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq

Abu-l-Abbàs ibn Raixiq, després de la conquesta de Mayurqa per part de Mujàhid, rei de la taifa de Dàniyya, fou nomenat valí de Mayurqa (1016 - 1048).

Veure Història de Mallorca і Abu-l-Abbàs ibn Raixiq

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí, altrament conegut també pel nom de Muhàmmad ibn Alí ibn Mussa, i apel·lat en les fonts cristianes com a Abu Iehie o Aboheihe, fou el darrer valí musulmà almohade de les Illes Orientals d'al-Àndalus (1208-1229).

Veure Història de Mallorca і Abu-Yahya Muhàmmad ibn Alí ibn Abi-Imran at-Tinmalalí

Academicisme

David és un exemple d'academicisme. Lart acadèmic o academicisme és un estil artístic d'un esperit formalista produït sota la influència d'universitats o acadèmies europees i més específicament, l'art influenciat per les normes de la francesa Académie des Beaux-Arts.

Veure Història de Mallorca і Academicisme

Acció Catòlica

Acció Catòlica és una associació pública de fidels que té el seu origen en la mateixa Església catòlica.

Veure Història de Mallorca і Acció Catòlica

Aeroport de Palma - Son Santjoan

--> L'Aeroport de Palma-Son Santjoan (codi IATA: PMI; codi OACI: LEPA), oficialment Aeroport de Palma de Mallorca - Son Sant Joan, és un aeroport internacional situat a 8 km del centre de la ciutat de Palma.

Veure Història de Mallorca і Aeroport de Palma - Son Santjoan

Agricultura de secà

Castelltallat (Bages) amb ordi ja collit i trepadella encara verda Lagricultura de secà és aquella en què no es fa aportació d'aigua per l'home, utilitzant només la que prové de la pluja directament damunt el cultiu.

Veure Història de Mallorca і Agricultura de secà

Agrigent

Chiesa San Lorenzo Agrigent (en italià Agrigento, en sicilià Girgenti) és una ciutat de Sicília situada a la costa sud-oest entre Selinunt i Gela, a la vora del riu San Biagio.

Veure Història de Mallorca і Agrigent

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.).

Veure Història de Mallorca і Aiguardent

Aina Calvo Sastre

Aina Calvo Sastre (Palma, 1969) és una política mallorquina del PSIB-PSOE i Batlessa de Palma des del 16 de juny de 2007 fins a l'11 de juny de 2011.

Veure Història de Mallorca і Aina Calvo Sastre

Ajuntament de Palma

Lajuntament de Palma, anomenat també Cort, és la màxima institució del municipi de Palma i es troba a la Plaça de Cort, tot i que algunes dependències han estat traslladades a altres edificis.

Veure Història de Mallorca і Ajuntament de Palma

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Veure Història de Mallorca і Al-Àndalus

Al-Muwàffaq (valí de Mallorca)

Al-Muwàffaq fou un llibert del califa Abd-ar-Rahman III que fou valí de Mayurqa (~946 - 969).

Veure Història de Mallorca і Al-Muwàffaq (valí de Mallorca)

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Veure Història de Mallorca і Alabastre (mineral)

Alacant

Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Veure Història de Mallorca і Alacant

Alans

Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.

Veure Història de Mallorca і Alans

Alaró

Alaró és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Alaró

Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Ishaq ibn Ghàniya, també conegut simplement com a Alí ibn Ishaq o, sobretot, Alí ibn Ghàniya (mort en 1188) fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya entre 1184 i 1188.

Veure Història de Mallorca і Alí ibn Ghàniya

Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (?, c. 1010 - Saragossa, 1081) va ser emir de Dàniya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Veure Història de Mallorca і Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla

Alberto Bayo Giroud

Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1967) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.

Veure Història de Mallorca і Alberto Bayo Giroud

Alcassaba

Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.

Veure Història de Mallorca і Alcassaba

Alcúdia

Alcúdia (pronunciació local) és un municipi balear situat al nord de Mallorca, que té el títol de ciutat des de 1523; i està situada entre les badies de Pollença i la d'Alcúdia; la seva extensió és de 60 quilòmetres quadrats, i té més de 21.000 habitants.

Veure Història de Mallorca і Alcúdia

Alejandro Lerroux García

Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.

Veure Història de Mallorca і Alejandro Lerroux García

Alexandre Jaume Rosselló

Alexandre Jaume Rosselló (Montevideo 1879 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un polític socialista mallorquí, nebot del polític liberal Alexandre Rosselló Pastor.

Veure Història de Mallorca і Alexandre Jaume Rosselló

Alfabetisme

Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.

Veure Història de Mallorca і Alfabetisme

Alfaquí

Alfaquí (de l'àrab, literalment ‘jurisconsult’, plural) és, entre els musulmans, un expert en jurisprudència islàmica (fiqh).

Veure Història de Mallorca і Alfaquí

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal, anomenat també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 24), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291).

Veure Història de Mallorca і Alfons el Franc

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Veure Història de Mallorca і Alfons el Magnànim

Alfons XII d'Espanya

Alfons XII d'Espanya (Madrid, 28 de novembre de 1857 - El Pardo, 25 de novembre de 1885), fou rei d'Espanya (1875-1885).

Veure Història de Mallorca і Alfons XII d'Espanya

Alfons XIII d'Espanya

fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).

Veure Història de Mallorca і Alfons XIII d'Espanya

Algaida

Algaida és una vila i municipi de Mallorca situat al centre de l'illa, a l'est de la capital, i que pertany a la comarca del Pla.

Veure Història de Mallorca і Algaida

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Història de Mallorca і Algèria

Aliança Nacional Mallorquina

Aliança Nacional Mallorquina (ANAM) fou un partit polític de Mallorca fundat el 1975 per Climent Garau Arbona i Josep Melià i Pericàs, d'ideologia centrista, amb la pretensió de donar suport a les peticions d'autogovern per a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Aliança Nacional Mallorquina

Alianza Popular

Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.

Veure Història de Mallorca і Alianza Popular

Almudaina

Almudaina és una població del País Valencià a la comarca del Comtat.

Veure Història de Mallorca і Almudaina

Alps

Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.

Veure Història de Mallorca і Alps

Alqueria

Alqueria del Moro a Benicalap Una alqueria (de l'àrab القرية al-qàrya, 'el poble' o 'llogaret') és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Àndalus.

Veure Història de Mallorca і Alqueria

Amadeu I d'Espanya

Amadeu I d'Espanya (Torí, Piemont, 30 de maig de 1845 - Torí, Itàlia, 18 de gener de 1890) va ser duc d'Aosta, escollit com a rei d'Espanya de 1870 a 1873, durant el Sexenni Revolucionari, per les Corts espanyoles després de la Revolució Gloriosa de 1868 que va expulsar del país a la dinastia Borbó.

Veure Història de Mallorca і Amadeu I d'Espanya

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Veure Història de Mallorca і Amazics

Ametlla

Ametlles amb closca. L'ametlla, ametla, metla o armela és el fruit de l'ametller o ametler (Prunus dulcis), encara que també es denomina «ametlla», per extensió, a la llavor de qualsevol fruit drupaci, per exemple, l'«ametlla» del préssec.

Veure Història de Mallorca і Ametlla

Ametller

L'ametller o ametler (Prunus dulcis o Amygdalus communis) és un arbre de fulla caducifòlia.

Veure Història de Mallorca і Ametller

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Veure Història de Mallorca і Amsterdam

Ancona

Ancona és una ciutat italiana, capital de la província d'Ancona a la regió de les Marques.

Veure Història de Mallorca і Ancona

Andratx

Andratx és una vila i municipi del sud-oest de Mallorca, a la costa de la serra de Tramuntana.

Veure Història de Mallorca і Andratx

Angelino Dulcert

Carta portolana d'Angelino Dulcert, signada a Mallorca l'any 1339 Angelino Dulcert o Angelí Dolcet (o Angelino Dalorto per alguns) va ser un cartògraf mallorquí del s.xiv, autor de les més antigues cartes portolanes de l'anomenada "Escola Mallorquina", és autor del primer espècimen conegut elaborat a Mallorca (la carta de 1339).

Veure Història de Mallorca і Angelino Dulcert

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Història de Mallorca і Anglaterra

Annual

Annual és una població al nord-oest del Marroc, a uns 120 km a l'oest de Melilla.

Veure Història de Mallorca і Annual

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (o Antelm, segons Joan Coromines), després Abd-Al·lah at-Tarjuman al-Mayurqí al-Múhtadi (Ciutat de Mallorca, ca. 1355 – Tunis, ca. 1423) fou un escriptor mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Anselm Turmeda

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Història de Mallorca і Antiga Grècia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Història de Mallorca і Antiga Roma

Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Barceló i Pont de la Terra (Palma, Mallorca, 31 de desembre de 1716 - 30 de gener de 1797) fou tinent general de l'Armada Espanyola.

Veure Història de Mallorca і Antoni Barceló i Pont de la Terra

Antoni Despuig i Dameto

Antoni Despuig i Dameto (Palma, 30 de març de 1745 – Lucca, Regne d'Etrúria, actualment Itàlia, 2 de maig de 1813 va ser un bisbe i cardenal mallorquí. Novè fill, tercer dels barons, de Ramon Despuig i Cotoner, tercer comte de Montenegro i cinquè comte de Montoro, i de la seva esposa Maria Dameto i Sureda de Sant Martí, filla del setè marquès de Bellpuig.

Veure Història de Mallorca і Antoni Despuig i Dameto

Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».

Veure Història de Mallorca і Antoni Gaudí i Cornet

Antoni Gelabert Massot

Antoni Gelabert Massot va ser un pintor mallorquí nat a Palma el 1877.

Veure Història de Mallorca і Antoni Gelabert Massot

Antoni Maria Alcover i Sureda

Mossèn Antoni Maria Alcover i Sureda (Santacirga, Manacor, 2 de febrer de 1862 – Palma, 8 de gener de 1932) fou un escriptor mallorquí, eclesiàstic, lingüista, folklorista, arquitecte de diverses esglésies i capelles i periodista.

Veure Història de Mallorca і Antoni Maria Alcover i Sureda

Antoni Maria Ques Ventayol

Antoni Maria Ques Ventayol Torró (Alcúdia 1889 - Palma 1937) fou un polític republicà i empresari mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Antoni Maria Ques Ventayol

Antoni Mateu Ferrer

Antoni Mateu Ferrer (Inca, 1901 - Palma, 1937) fou un polític mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Antoni Mateu Ferrer

Antoni Maura i Montaner

va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Antoni Maura i Montaner

Antoni Pou Reus

Antoni Pou Reus (Palma 1881-1934) va ser un advocat i polític mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Antoni Pou Reus

Antoni Villalonga Pérez

Antoni Villalonga i Pérez (Palma, 1821-1910) va ser un polític mallorquí, dirigent del republicanisme i batle de Palma fill de Francesc Villalonga Escalada i pare del també polític Francesc Villalonga Fàbregues.

Veure Història de Mallorca і Antoni Villalonga Pérez

Antonio Cánovas del Castillo

Antonio Cánovas del Castillo (Màlaga, 8 de febrer de 1828 - Arrasate, Guipúscoa, 8 d'agost de 1897) fou un polític i historiador espanyol.

Veure Història de Mallorca і Antonio Cánovas del Castillo

Apol·linar (militar)

Apol·linar fou un militar i polític romà d'Orient, natural d'algun lloc indeterminat de la península itàlica, que havia format part de la cort del rei vàndal Hildelric però quan aquest fou desposseït pel seu germà Gelimer, juntament amb un bon nombre de romans del Regne Vàndal es passa a Justinià I, col·laborant en la Guerra Vandàlica empresa per l'Imperi Romà d'Orient on destacà pel seu valor, sobretot a la Batalla de Tricama.

Veure Història de Mallorca і Apol·linar (militar)

Arconovaldo Bonaccorsi

Retrat Arconovaldo Bonaccorsi, també conegut com a Aldo Rossi o Comte Rossi, (Bolonya, 21 d'agost de 1898 - Roma, 2 de juliol de 1962) fou advocat i polític feixista italià, que a les ordres de Mussolini va envair les Illes Balears l'estiu de 1936, motiu pel qual rebé el malnom de Lleó de Son Servera.

Veure Història de Mallorca і Arconovaldo Bonaccorsi

Argenter

Un argenter és aquell menestral que tenia l'ofici de treballar principalment l'argent, però també altres metalls preciosos i fins i tot combinar-los amb pedres precioses.

Veure Història de Mallorca і Argenter

Armada

L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.

Veure Història de Mallorca і Armada

Arnau Descós

Arnau Descós o Arnau de Cors, (Mallorca, s.), escriptor i lul·lista, ciutadà mallorquí que va concórrer al certamen poètic convocat per Ferrando Dieç a València el 1486, juntament amb els mallorquins Mossèn Ramon Vivot i Jaume d'Olesa, amb el poema Causa tant gran produint tal efecte.

Veure Història de Mallorca і Arnau Descós

Arqueologia

d'Anglaterra considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO La paraula arqueologia procedeix del grec ἀρχαίο arkheos ('vell' o 'antic'), i de λόγοσ logos ('ciència' o 'estudi').

Veure Història de Mallorca і Arqueologia

Arracada

Arracada de plata en forma d'anella Una arracada o orellal (ant. orellera) o penjant de les orelles és un objecte que serveix per a adornar les orelles.

Veure Història de Mallorca і Arracada

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Veure Història de Mallorca і Art gòtic

Artà

Artà és una vila i municipi de Mallorca situat al nord-est de l'illa, que pertany a la comarca de Llevant.

Veure Història de Mallorca і Artà

Última Hora

Última Hora és el diari més venut a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Última Hora

Úmar ibn al-Khattab

Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).

Veure Història de Mallorca і Úmar ibn al-Khattab

Assemblea Democràtica de Mallorca

L'Assemblea Democràtica de Mallorca va ser la plataforma que aglutinà la majoria de les forces democràtiques opositores al règim franquista durant els anys de la Transició.

Veure Història de Mallorca і Assemblea Democràtica de Mallorca

Associació Internacional de Treballadors

LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).

Veure Història de Mallorca і Associació Internacional de Treballadors

Associació per la Cultura de Mallorca

Associació per la Cultura de Mallorca va ser l'entitat fundada a Mallorca el 1923 amb la intenció de ser una plataforma que unís les diverses tendències mallorquinistes.

Veure Història de Mallorca і Associació per la Cultura de Mallorca

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Història de Mallorca і Atenes

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Veure Història de Mallorca і Atis (déu)

Atles Català

LAtles català (1375) és el mapa cartogràfic català més important de l'edat mitjana, atribuït al jueu mallorquí Cresques Abraham (1325-1387).

Veure Història de Mallorca і Atles Català

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.

Veure Història de Mallorca і Atur

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Història de Mallorca і August

Aurora Patriótica Mallorquina

Aurora Patriótica Mallorquina fou un diari de tendència liberal publicat en castellà a Palma (Mallorca) des del 15 de juny de 1812 fins al 19 de maig de 1813, durant la Guerra del Francès.

Veure Història de Mallorca і Aurora Patriótica Mallorquina

Aurora Picornell Femenias

Aurora Picornell Femenias (Palma, 1 d'octubre de 1912 - Manacor, 5 de gener de 1937) va ser una política, sindicalista, d'ideologia comunista i feminista, activa a Mallorca, València, Eivissa i Menorca durant la Segona República.

Veure Història de Mallorca і Aurora Picornell Femenias

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Veure Història de Mallorca і Austriacistes

Automòbil

Seat 600. Un automòbil (també se'n pot dir auto, cotxe o votura a la Catalunya del Nord) és usualment un vehicle de quatre rodes amb motor destinat al transport de persones, amb capacitat entre dos i 7 seients.

Veure Història de Mallorca і Automòbil

Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

L'Avantprojecte d'Estatut de les Illes Balears de 1931 és un text impulsat per l'Associació per la Cultura de Mallorca que fou aprovat per una assemblea al juliol del mateix any.

Veure Història de Mallorca і Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Història de Mallorca і Àfrica (província romana)

Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.

Veure Història de Mallorca і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir

Àsturs

Els àsturs (llatí Astures) foren un poble de la Tarraconense de possible origen celta, que habitaven part de l'actual d'Astúries quasi tota la província de Lleó i algunes comarques de Zamora i Galícia.

Veure Història de Mallorca і Àsturs

Bailèn

Bailèn (en castellà: Bailén) és un municipi de la Comarca de Sierra Morena de la província de Jaén, situat en l'encreuament natural de camins des del centre i nord d'Espanya cap a l'Occident i Orient d'Andalusia, a l'autovia A-4 (antiga Nacional IV).

Veure Història de Mallorca і Bailèn

Baix Imperi

El Baix Imperi correspon, per contraposició amb l'Alt imperi, el darrer període en què la historiografia sol dividir la història de l'Imperi Romà comprenent des de la crisi del segle III fins a la Caiguda de Roma i inclús estenent-lo fins a les invasions àrabs del dels estats germànics derivats durant l'antiguitat tardana després de l'esfondrament formal de l'imperi, amb el benentès que en general les estructures socials i econòmiques d'aquests estats eren pràcticament calcs més o menys adaptades de les que tenia l'Imperi.

Veure Història de Mallorca і Baix Imperi

Balança fiscal

Per balança fiscal d'una Comunitat Autònoma (o d'un Estat federat en una Federació) s'entén, com a definició habitual dels experts (i que es correspon amb el qual normalment es sobreentén per tal en els mitjans de comunicació, informes de les Administracions al respecte, i debats polítics -així com amb el qual entenem el públic en general): La diferència entre els impostos estatals i cotitzacions socials recaptats (que suporten els residents de la comunitat autònoma), al llarg d'un any, i els recursos públics que, des de l'Administració Central, es destinen o reverteixen –directament o indirectament– als residents de tal comunitat i a les institucions d'autogovern,, En d'altres termes: la diferència entre l'esforç fiscal dels residents en el territori, recaptat per l'Administració Central, EF, i el retorn al territori, R.

Veure Història de Mallorca і Balança fiscal

Baldomero Espartero

Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.

Veure Història de Mallorca і Baldomero Espartero

Balearització

La balearització és un terme utilitzat en tractats de turisme i sostenibilitat que fa referència a un model de desenvolupament urbanístic basat en la construcció desmesurada en primera línia de mar.

Veure Història de Mallorca і Balearització

Balears (província romana)

Divisió provincial de Dioclecià del 298, amb sis províncies a les quals s'afegeix la ''Tingitana'' per constituir la ''Diòcesis Hispaniarum''. Balears fou un província romana creada el dC que comprenia les Illes Gimnèsies i les Pitiüses.

Veure Història de Mallorca і Balears (província romana)

Balma de Son Matge

La balma de Son Matge és un abric rocós situat a l'Estret de Valldemossa, a la possessió homònima, al terme municipal de Valldemossa (Mallorca) on s'han trobat restes d'ocupació humana entre el V mil·lenni abans de crist i el I mil·lenni abans de Crist.

Veure Història de Mallorca і Balma de Son Matge

Banc de Sóller

El Banc de Sóller és un edifici modernista a la Plaça de la Constitució, al costat de l'església de Sant Bartomeu de Sóller, a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Banc de Sóller

Banca March

Oficina del banc. Banca March és un banc fundat l'any 1926 per Joan March i Ordinas amb seu a Palma.

Veure Història de Mallorca і Banca March

Banco Popular Español

Banco Popular Español fou un banc fundat l'any 1926.

Veure Història de Mallorca і Banco Popular Español

Bandolerisme

Cartell sobre el bandoler Joaquín Murieta El bandolerisme és una activitat criminal duta a terme per bandes armades (normalment amb armes de foc), comandades per un capitost, contra persones o contra propietats.

Veure Història de Mallorca і Bandolerisme

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Veure Història de Mallorca і Barcelona

Barri de l'Almudaina

L'Almudaina és el barri de la ciutat de Mallorca que es correspon amb l'antiga ciutadella musulmana, de la qual pren el nom, el Castell de l'Almudaina.

Veure Història de Mallorca і Barri de l'Almudaina

Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Bartomeu Rosselló-Pòrcel (Ciutat de Mallorca, 3 d'agost de 1913 - el Brull, 5 de gener de 1938) fou un poeta i traductor mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Basílica de Cas Frares

La Basílica paleocristiana de Cas Frares, situada a la possessió de Cas Frares, del terme municipal de Santa Maria del Camí, fou descoberta el 1833 i destruïda poc després pel pagès de la finca.

Veure Història de Mallorca і Basílica de Cas Frares

Basílica de sa Carrotja

La Basílica de sa Carrotja és un jaciment arqueològic corresponent a un edifici paleocristià destinat al culte, descobert el 1908 prop de Porto Cristo (Manacor), tenia 23 metres de llargària per 10 d'amplària dividida en tres naus separades per columnes, s'hi va trobar un baptisteri de planta cruciforme i conservava vestigis del lloc que devia ocupar l'altar, a l'església i al seu entorn també s'hi localitzaren diverses tombes, alguna d'elles amb mosaic com el dHonòria.

Veure Història de Mallorca і Basílica de sa Carrotja

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.

Veure Història de Mallorca і Basílica de Sant Vidal de Ravenna

Basílica de Son Fadrinet

Son Fadrinet és un jaciment arqueològic de Campos (Mallorca), on l'any 1988 es trobaren per casualitat les restes d'una basílica paleocristiana de la segona meitat del i que sembla que s'emprà fins a la conquesta musulmana, al.

Veure Història de Mallorca і Basílica de Son Fadrinet

Basílica de Son Peretó

La basílica de Son Peretó fou un edifici destinat al culte paleocristià situat a la possessió de Son Peretó, entre les localitats mallorquines de Manacor i Sant Llorenç des Cardassar.

Veure Història de Mallorca і Basílica de Son Peretó

Batalla d'Agrigent

La batalla d'Agrigent va tenir lloc l'any 261 aC.

Veure Història de Mallorca і Batalla d'Agrigent

Batalla de Cannes

La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.

Veure Història de Mallorca і Batalla de Cannes

Batalla de Zama

La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.

Veure Història de Mallorca і Batalla de Zama

Batalla del llac Trasimè

La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.

Veure Història de Mallorca і Batalla del llac Trasimè

Batalla del Ticino

La Batalla del Ticino va tenir lloc l'any 218 aC entre l'exèrcit cartaginès, dirigit per Anníbal Barca, i l'exèrcit de romà, encapçalat per Publi Corneli Escipió, durant la Segona guerra púnica.

Veure Història de Mallorca і Batalla del Ticino

Batalla del Trèbia (218 aC)

La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).

Veure Història de Mallorca і Batalla del Trèbia (218 aC)

Batlle

miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.

Veure Història de Mallorca і Batlle

Bócor

El Pedret de Bóquer és un jaciment arqueològic situat a la possessió de Bóquer (Pollença) que conté les restes de l'antiga ciutat de Bócor (Bocchorum, Bocchorus o Bocchor), que fou un poblat posttalaiòtic de certa importància i esdevingut ciutat federada després de la conquesta romana.

Veure Història de Mallorca і Bócor

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Història de Mallorca і Belisari

Berenguer d'Anoia

Pàgina del ''Mirall de Trobar'' Berenguer d'Anoia (Inca, cap a 1300) va ser un preceptista i trobador del del qual es tenen molt poques dades biogràfiques.

Veure Història de Mallorca і Berenguer d'Anoia

Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat de Santa Eugènia de Berga, també anomenat Bernat de Santaeugènia o Bernat de Montgrí i de Santa Eugènia, (Torroella de Montgrí, ? - Torroella de Montgrí, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Aragó.

Veure Història de Mallorca і Bernat de Santa Eugènia de Berga

Bernat Nadal i Crespí

Bernat Nadal i Crespí (Sóller, 5 d'abril de 1746 – Palma, 12 de desembre de 1818), mallorquí i bisbe de Mallorca (1794-1818).

Veure Història de Mallorca і Bernat Nadal i Crespí

Binissalem

Molí fariner de Binissalem. Binissalem, antigament i ocasionalment Robines, és una vila i municipi de Mallorca situat a la comarca geogràfica del Raiguer.

Veure Història de Mallorca і Binissalem

Bisbat de Mallorca

El bisbat de Mallorca és una demarcació de l'església catòlica a les Illes Balears, sufragània de l'arquebisbat de València.

Veure Història de Mallorca і Bisbat de Mallorca

Blai Bonet i Rigo

Blai Bonet i Rigo (Santanyí, Mallorca, 10 de desembre de 1926 - 21 de desembre de 1997) fou un poeta i novel·lista mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Blai Bonet i Rigo

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Veure Història de Mallorca і Blat

Bloc per Mallorca

El Bloc per Mallorca és una coalició preelectoral creada el 17 de novembre de 2006 per PSM, Esquerra Unida de Mallorca, Els Verds de Mallorca i un col·lectiu de ciutadans independents agrupats en la plataforma Progressistes pel Bloc de cara a les eleccions autonòmiques i, en alguns casos, municipals, del maig del 2007.

Veure Història de Mallorca і Bloc per Mallorca

Bombolla econòmica

Una bombolla econòmica (també anomenada bombolla especulativa, bombolla de mercat, bombolla financera o mania especulativa), en anàlisi financera, és una desviació, d'origen especulatiu, existent entre el valor real d'un actiu financer i la seva cotització borsària.

Veure Història de Mallorca і Bombolla econòmica

Botifarra

Una botifarra és un embotit fet amb budell gros de porc farcit de carn picada i adobada del mateix animal.

Veure Història de Mallorca і Botifarra

Botiga

Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

Veure Història de Mallorca і Botiga

Bous de Costitx

Els bous de Costitx, toros de Costitx o caps de toro de Costitx són tres peces de bronze d'època talaiòtica trobats el 1895 al santuari de Son Corró, a Costitx, Mallorca, que representen caps de bou.

Veure Història de Mallorca і Bous de Costitx

Bronze

Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.

Veure Història de Mallorca і Bronze

Bunyola

Bunyola és una vila i municipi de Mallorca que es troba a la serra de Tramuntana cap el Raiguer.

Veure Història de Mallorca і Bunyola

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Veure Història de Mallorca і Butlletí Oficial de l'Estat

Cabrera

Cabrera és una petita illa de l'arxipèlag balear situada a 13,5 km al sud de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Cabrera

Cabrit i Bassa

Guillem Cabrit i Guillem Bassa foren dos personatges, a mig camí de la història i la llegenda, que varen defensar la fortificació del Castell d'Alaró quan les tropes catalanes de l'infant Alfons ocuparen l'illa de Mallorca i sobre la torre del qual continuava onejant la senyera de Jaume II de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Cabrit i Bassa

Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears

Sa Nostra és el nom comercial de Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears o Caixa de Balears, una entitat financera amb seu a Palma (Mallorca) i fundada el 1882.

Veure Història de Mallorca і Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears

Cala d'Or

Cala d'Or és un nucli de població del terme municipal de Santanyí que s'allarga fins al de Felanitx i que està estructurat entorn de diverses cales.

Veure Història de Mallorca і Cala d'Or

Cala Sant Vicenç

Cala Sant Vicenç, Cala Sant Vicent o simplement Sant Vicent és una urbanització del nord de Mallorca, al municipi de Pollença.

Veure Història de Mallorca і Cala Sant Vicenç

Calçat

Expositors de calçat Calcer femení El calçat, calcer, calçament o la calçadura és qualsevol peça de vestir que cobreix el peu i, a vegades, part de la cama, per a protegir-lo del fred i de l'exterior, però també amb fins ornamentals.

Veure Història de Mallorca і Calçat

Call

Els calls o jueries eren les zones habitades antigament per jueus a la corona d'Aragó.

Veure Història de Mallorca і Call

Calvià

Calvià és una vila i municipi costaner de la serra de Tramuntana de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Calvià

Cambrils

Cambrils és una ciutat i municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp.

Veure Història de Mallorca і Cambrils

Campanet

Campanet és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Campanet

Campos

Campos és una vila i municipi de Mallorca situat al sud de l'illa, a la comarca de Migjorn.

Veure Història de Mallorca і Campos

CAMPSA

Valladolid. CAMPSA (Companyia Arrendatària del Monopoli de Petrolis S.A.) va ser una empresa espanyola creada el 1927 gràcies a la Llei del Monopoli de Petrolis de 1927.

Veure Història de Mallorca і CAMPSA

Cannabis

Cannabis és un gènere de magnoliofití que inclou tres espècies diferents, el Cannabis sativa, Cannabis indica i Cannabis ruderalis.

Veure Història de Mallorca і Cannabis

Capcir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques. El Capcir (localment pronunciat) és una comarca del Principat de Catalunya que actualment es troba sota l'administració de l'Estat francès.

Veure Història de Mallorca і Capcir

Capdepera

Capdepera (pronunciat Capdapéra) és una vila i municipi del litoral mallorquí situat a l'extrem oriental de l'illa, a la comarca del Llevant. Limita amb els municipis de Son Servera i Artà. És el municipi de Mallorca més proper a l'illa veïna de Menorca.

Veure Història de Mallorca і Capdepera

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Història de Mallorca і Capitalisme

Capità general

El capità general és un grau militar.

Veure Història de Mallorca і Capità general

Carladès

El Carladès (en occità Carladés, en francès Carladez o Carladés) és un territori històric occità, a l'Alvèrnia, amb capital a Orlhac, que en l'actualitat constitueix el departament de Cantal.

Veure Història de Mallorca і Carladès

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Història de Mallorca і Carlemany

Carles de Viana

Carles d'Aragó i d'Évreux, més conegut com a Carles de Viana (Peñafiel, 29 de maig de 1421-Barcelona, 23 de setembre de 1461), fou príncep d'Aragó i infant de Navarra, príncep de Viana, duc de Gandia (1439-1461), de Girona (1458-1461) i rei titular de Navarra (1441-1461).

Veure Història de Mallorca і Carles de Viana

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Veure Història de Mallorca і Carles II de Castella

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Història de Mallorca і Carles III d'Espanya

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Veure Història de Mallorca і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carlisme

Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.

Veure Història de Mallorca і Carlisme

Carnisser

XIV fent el seu ofici de la manera tradicional. Un carnisser o carner és una persona que té com a ofici sacrificar (no tots els carnissers sacrifiquen el bestiar)i vendre la carn de bestiar.

Veure Història de Mallorca і Carnisser

Carrer de Sant Miquel

El carrer Sant Miquel és un carrer del centre de la ciutat de Mallorca que va de les Avingudes fins a la plaça Major.

Veure Història de Mallorca і Carrer de Sant Miquel

Cartagena

Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.

Veure Història de Mallorca і Cartagena

Cas Bitel 2

El Cas Bitel 2 (anomenat així arran del Cas Bitel) és un cas de corrupció que afectà el gerent de l'empresa pública d'informàtica del Govern de les Illes Balears Bitel (Balears Innovació Telemàtica, S.A.), Damià Vidal Rodríguez durant el segon govern de Jaume Matas (2003-2007).

Veure Història de Mallorca і Cas Bitel 2

Cas Brokerval

El cas Brokerval fou un cas de corrupció política i econòmica que tengué com a epicentre la societat de valors Brokerval de Palma.

Veure Història de Mallorca і Cas Brokerval

Cas Can Domenge

El cas Can Domenge és un afer judicial esdevingut a Mallorca i relacionat amb la venda mitjançant concurs dels terrenys de Can Domenge a Palma, per part del Consell Insular de Mallorca durant la legislatura 2003-2007.

Veure Història de Mallorca і Cas Can Domenge

Cas CDEIB

El Cas CDEIB, Cas Ordinas o Cas Scala és un presumpte cas de corrupció ocorregut durant la legislatura 2003-2007 a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Cas CDEIB

Cas Palma Arena

El Cas Palma Arena és un presumpte cas de corrupció que succeí a les Illes Balears i que està sent investigat per la Fiscalia Anticorrupció de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Cas Palma Arena

Cas Peatge

El Cas Peatge és un escàndol de presumpta corrupció que esclatà a Mallorca el 16 de març de 2009, en relació amb el desviament de diners destinats al finançament de les obres de la carretera Palma-Manacor (Ma-15), executades pel Consell Insular de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Cas Peatge

Cas Pla Territorial de Mallorca

El Cas Pla Territorial de Mallorca va ser un presumpte cas de corrupció succeït a Mallorca durant la legislatura 2003-2007 en què el Partit Popular de les Illes Balears governava al Govern de les Illes Balears i UM al Consell Insular de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Cas Pla Territorial de Mallorca

Cas Son Oms

El Cas Son Oms és un presumpte cas de corrupció urbanística que afecta els polítics mallorquins Maximilià Morales i Bartomeu Vicens, d'Unió Mallorquina.

Veure Història de Mallorca і Cas Son Oms

Cas Túnel de Sóller

El cas Túnel de Sóller fou un cas de corrupció que afectà el president del Govern Balear Gabriel Cañellas.

Veure Història de Mallorca і Cas Túnel de Sóller

Cas Zeus i Torcal

El cas Zeus i Torcal fou un presumpte cas de corrupció que afectà, a principis dels vuitanta, el President del Govern de les Illes Balears Gabriel Cañellas.

Veure Història de Mallorca і Cas Zeus i Torcal

Casa de Misericòrdia

Casa de Misericòrdia o simplement La Misericòrdia és un antic edifici del centre de Palma que fou fundat pels jesuïtes el 1565.

Veure Història de Mallorca і Casa de Misericòrdia

Castell d'Alaró

Gravat antic del Castell d'Alaró (segle XIX) El Castell d'Alaró és un castell al cim del mateix nom, al terme municipal d'Alaró, a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Castell d'Alaró

Castell de Bellver

El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").

Veure Història de Mallorca і Castell de Bellver

Castell de Bendinat

El Castell de Bendinat és un edifici historicista del que es troba a la localitat homònima, a l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Castell de Bendinat

Castell de Capdepera

El Castell de Capdepera és una fortificació que es troba al cim d'un turó que corona el poble de Capdepera, a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Castell de Capdepera

Castell de Santueri

El castell de Santueri és una fortificació inexpugnable situada damunt uns penya-segats de les serres del Migjorn de Mallorca (terme de Felanitx) a una alçada de 408 metres.

Veure Història de Mallorca і Castell de Santueri

Castell del Rei (Pollença)

El castell del Rei és un castell roquer situat a la muntanya del Castell del Rei, a la vall de Ternelles, a Pollença, i té una alçada de 492 m. A l'època romana, ja fou usat com a fortificació i en l'època musulmana fou, amb el castell d'Alaró l'últim reducte de resistència a les tropes catalanes que van envair Mallorca el 1229.

Veure Història de Mallorca і Castell del Rei (Pollença)

Castell Nou de Nàpols

El Castell Nou (en italià), conegut popularment com a (literalment, «mascle angeví»), és un castell de la ciutat italiana de Nàpols, antiga residència reial.

Veure Història de Mallorca і Castell Nou de Nàpols

Castrum

Beaune (França) El castrum - en plural castra - era el campament nocturn de l'exèrcit romà.

Veure Història de Mallorca і Castrum

Catalina Cirer Adrover

Catalina Cirer Adrover (Palma, 1963) és una política mallorquina, militant del Partit Popular de les Illes Balears (PP).

Veure Història de Mallorca і Catalina Cirer Adrover

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Catalunya

Catedral de Mallorca

La catedral de Mallorca, dita també Seu de Mallorca (popularment la Seu), és la seu episcopal de la diòcesi de Mallorca, i està situada a la ciutat de Palma.

Veure Història de Mallorca і Catedral de Mallorca

Càntabres

Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.

Veure Història de Mallorca і Càntabres

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Història de Mallorca і Cèsar

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Història de Mallorca і Cíbele

Cítric

Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.

Veure Història de Mallorca і Cítric

Còlera

El còlera és una malaltia infecciosa intestinal aguda causada per la ingestió d'aliments o aigua contaminats pel bacteri Vibrio cholerae dels serotips O1 i O139.

Veure Història de Mallorca і Còlera

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Història de Mallorca і Còrsega

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Veure Història de Mallorca і Celtes

Cens de Floridablanca

El cens de Floridablanca fou un document censal elaborat a Espanya, dirigit pel Comte de Floridablanca, ministre de Carles III, entre 1785 i 1787; és considerat el primer cens espanyol de població elaborat seguint tècniques estadístiques modernes, tot i que n'existí un d'anterior, el cens d'Aranda, la fiabilitat del qual fou inferior.

Veure Història de Mallorca і Cens de Floridablanca

Cent Mil Fills de Sant Lluís

Els Cent Mil Fills de Sant Lluís fou un exèrcit enviat per França l'any 1823 en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França), com a resposta a la petició d'ajuda que feu Ferran VII al Congrés de Verona perquè fos restaurat com a monarca absolut.

Veure Història de Mallorca і Cent Mil Fills de Sant Lluís

Centre Autonomista de Mallorca

Centre Autonomista de Mallorca fou una entitat política formada el maig del 1930 per un grup d'intel·lectuals de dreta vinculats a l'Associació per la Cultura de Mallorca i encapçalats per Antoni Salvà i Ripoll, que reedità el periòdic La Veu de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Centre Autonomista de Mallorca

Centre Regionalista de Mallorca

El Centre Regionalista de Mallorca fou un grup polític regionalista creat a Palma al desembre del 1917 per Guillem Forteza i Pinya seguint l'orientació iniciada per Joan Estelrich i Artigues pel gener de 1917 en La Veu de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Centre Regionalista de Mallorca

Cercle de Belles Arts de Palma

El Cercle de Belles Arts de Palma, fundat l'any 1940, és una entitat cultural de les Illes Balears ubicada a Palma i que comprèn les distintes branques de la creació artística: pintura, escultura, literatura, música, etc.

Veure Història de Mallorca і Cercle de Belles Arts de Palma

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Veure Història de Mallorca і Cerdanya

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Història de Mallorca і Cereal

Ceuta

Vista de Ceuta del mirador d'Isabel II estant Ceuta és una ciutat d'Espanya, situada a l'Àfrica i reconeguda com a ciutat autònoma des del 1995.

Veure Història de Mallorca і Ceuta

Ciutat

Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.

Veure Història de Mallorca і Ciutat

Ciutat confederada romana

Les ciutats confederades romanes o més comunament ciutats federades (Foederatae civitates o foederati socii) eren les ciutats sota sobirania de Roma que conservaven institucions pròpies i no tenien el dret de ciutadania romana.

Veure Història de Mallorca і Ciutat confederada romana

Climent X

Climent X (Roma, 13 de juliol de 1590 - Roma, 22 de juliol de 1676), nascut Emilio Bonaventura Altieri, va ser escollit papa el 1670 amb vuitanta anys.

Veure Història de Mallorca і Climent X

Coalició Popular

La Coalició Popular és una agrupació de partits de centredreta que es presentaren a les eleccions municipals autonòmiques del 1983, formada per Alianza Popular, el Partit Demòcrata Liberal, que ja s'havien presentat junts a les Eleccions generals espanyoles de 1982, i el Partit Liberal, amb els partits regionalistes Unió Valenciana, Unión del Pueblo Navarro, Partido Aragonés Regionalista i Centristas de Galicia.

Veure Història de Mallorca і Coalició Popular

Coanegra

Indret de la Vall de Coanegra Coanegra és una contrada i vall del terme de Santa Maria del Camí a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Coanegra

Cobertor

Pintura d'Henri de Toulouse-Lautrec de dues persones al llit sota un cobertor. Un cobertor és una peça de drap o tela utilitzada per a cobrir el llit i que faci més goig.

Veure Història de Mallorca і Cobertor

Colònia romana

Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.

Veure Història de Mallorca і Colònia romana

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Història de Mallorca і Colonialisme

Colonya Caixa Pollença

Colonya Caixa Pollença, oficialment Colonya - Caixa d'Estalvis de Pollença, és una caixa d'estalvis fundada a Pollença el 1880 per Guillem Cifre de Colonya, fundador a la seva vila de la Institución Libre de Enseñanza, per tal de modernitzar la ciutat.

Veure Història de Mallorca і Colonya Caixa Pollença

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Veure Història de Mallorca і Comerç

Comissió dels Onze

La Comissió dels Onze fou la delegació encarregada d'elaborar un projecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, en el marc de la Constitució Espanyola de 1978.

Veure Història de Mallorca і Comissió dels Onze

Comissions Obreres

Comissions Obreres (CCOO) és una confederació sindical espanyola que agrupa diferents organitzacions territorials (ex. Comissions Obreres de Catalunya, Comissions Obreres d'Euskadi…) i les organitzacions federatives o sectorials (Federació de Serveis a la Ciutadania, Federació d'Indústria...) de les comissions obreres d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Comissions Obreres

Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.

Veure Història de Mallorca і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya

Compromís de Casp

El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.

Veure Història de Mallorca і Compromís de Casp

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de Mallorca і Comtat de Cerdanya

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Veure Història de Mallorca і Comtat de Conflent

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Veure Història de Mallorca і Comtat del Rosselló

Comunió Tradicionalista

Comunió Tradicionalista és una de les denominacions que va rebre el carlisme des del seu establiment com a partit polític durant el Sexenni Democràtic amb altres com Comunió Catòlico-Monàrquica (habitual durant el Sexenni), Partit Tradicionalista, Partit Carlista (fins a 1909), Partit Jaumista (entre 1909 i 1931) o Comunió Legitimista, entre d'altres, que van quedar en desús en la dècada de 1930.

Veure Història de Mallorca і Comunió Tradicionalista

Concili Vaticà II

El Segon Concili Ecumènic del Vaticà, conegut comunament com el Concili Vaticà II, o Vaticà II, va ser el 21è concili ecumènic de l'Església Catòlica Romana.

Veure Història de Mallorca і Concili Vaticà II

Concordat de 1851

El Concordat de 1851 va ser un tractat signat entre Espanya i la Santa Seu.

Veure Història de Mallorca і Concordat de 1851

Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.

Veure Història de Mallorca і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Veure Història de Mallorca і Confederació Nacional del Treball

Conflent

El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.

Veure Història de Mallorca і Conflent

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Veure Història de Mallorca і Conquesta feudal hispànica

Consell

Consell és un municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Consell

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Veure Història de Mallorca і Consell de Castella

Consell General Interinsular

El Consell General Interinsular (CGI) fou un òrgan preautonòmic de les Illes Balears, precedent de l'actual Govern de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Consell General Interinsular

Consell Insular de Mallorca

El Consell Insular de Mallorca o, abreujadament, Consell de Mallorca és una institució d'autogovern en l'àmbit de l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Consell Insular de Mallorca

Conservadorisme

El conservadorisme és un terme relativista utilitzat per a descriure les ideologies polítiques que afavoreixen els valors tradicionals, és a dir, els costums i creences culturals, com els religiosos o els nacionals.

Veure Història de Mallorca і Conservadorisme

Consolat de Mar (Mallorca)

L'edifici del Consolat de Mar és un edifici públic situat Palma (Mallorca) que constitueix la seu de Presidència del Govern Autonòmic de les Illes Balears, i que rep el nom del Consolat de Mar, una institució de la Corona d'Aragó que, al Regne de Mallorca, tenia entitat pròpia.

Veure Història de Mallorca і Consolat de Mar (Mallorca)

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Veure Història de Mallorca і Constantí

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Història de Mallorca і Constantinoble

Constitució Espanyola de 1812

1.

Veure Història de Mallorca і Constitució Espanyola de 1812

Convent de Monti-sion de Palma

El convent de Monti-sion és un convent jesuïta situat al carrer de Monti-sion, núm.

Veure Història de Mallorca і Convent de Monti-sion de Palma

Convent de Sant Francesc (Palma)

L'església i claustre de Sant Francesc forma uns dels millors conjunts arquitectònics de Palma.

Veure Història de Mallorca і Convent de Sant Francesc (Palma)

Convent de Santa Margalida (Palma)

El convent de Santa Margalida fou un convent de monges agustines establert a la ciutat de Mallorca el i que existí fins al, quan fou desamortitzat i convertit en hospital militar.

Veure Història de Mallorca і Convent de Santa Margalida (Palma)

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Veure Història de Mallorca і Corint

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Veure Història de Mallorca і Corona d'Aragó

Corrupció

l'índex de percepció de la corrupció al món el 2022; una puntuació més alta indica nivells més baixos de corrupció. El verd fosc indica la percepció més baixa de corrupció, mentre que el vermell més fosc es relaciona amb la percepció més alta de corrupció.

Veure Història de Mallorca і Corrupció

Cors

Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.

Veure Història de Mallorca і Cors

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Veure Història de Mallorca і Corsari

Corts de Cadis

Jurament de les Corts de Cadis a l'Església Major parroquial de San Fernando. Exposat al Congrés dels Diputats de Madrid. 1.

Veure Història de Mallorca і Corts de Cadis

Corts Espanyoles

Les Corts Espanyoles van constituir durant bona part del règim franquista (legalment entre 1942-1977) l'òrgan superior de participació del poble espanyol en les tasques de l'Estat.

Veure Història de Mallorca і Corts Espanyoles

Cos de carrabiners de costes i fronteres

Quarter dels Carrabiners a la Platja de Xeraco, País Valencià. Quarter dels Carrabiners a la Serra de Tramuntana, Mallorca. El cos de carrabiners de costes i fronteres va ser creat el 1829 i ampliat aviat amb els anomenats "del resguard civil" (destinats a duanes).

Veure Història de Mallorca і Cos de carrabiners de costes i fronteres

Costurer

costurer sobre una taula de Chippendale Un costurer és un recipient en forma de cistella o caixa en què es guarda el material de costura.

Veure Història de Mallorca і Costurer

Cotó

Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.

Veure Història de Mallorca і Cotó

Cotlliure

Cotlliure (oficialment en francès, Collioure) és una vila, cap de la comuna del mateix nom, de 3.057 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Veure Història de Mallorca і Cotlliure

Cova de Muleta

La Cova de Muleta és un jaciment arqueològic situat a Sóller a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Cova de Muleta

Crac del 29

El Crac del 1929, també anomenat la caiguda de la Borsa de Wall Street, representa la fallida del mercat de valors que va ocórrer a final d'octubre de 1929, que es considera el pitjor esdeveniment econòmic de la història.

Veure Història de Mallorca і Crac del 29

Creixement de la població

El creixement de la població és la variació en el nombre d'individus d'una població d'éssers vius en un determinat període, usualment un any, com a resultat del balanç entre naixements i morts, així com del balanç entre immigrants i emigrants.

Veure Història de Mallorca і Creixement de la població

Cresques Abraham

Cresques Abraham (Palma, 1325 - 1387) fou un cartògraf mallorquí d'origen jueu, d'ofici bruixoler, rellotger i constructor d'instruments nàutics.

Veure Història de Mallorca і Cresques Abraham

Crisi del petroli del 1973

Benzinera abandonada l'hivern de 1973-1974, arran de la '''Crisi del Petroli''', a Potlatch, Estat de Washington, Estats Units La crisi del petroli del 1973 va ser una crisi econòmica iniciada l'octubre del 1973 quan els membres de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli liderats per l'Aràbia Saudita van proclamar un embargament de petroli.

Veure Història de Mallorca і Crisi del petroli del 1973

Crisi financera espanyola

consulta.

Veure Història de Mallorca і Crisi financera espanyola

Crisi financera global del 2007-2012

1.

Veure Història de Mallorca і Crisi financera global del 2007-2012

Cristòfol Cladera Company

Cristòfol Cladera Company (Sa Pobla, 1760-1816) fou eclesiàstic, polític i erudit mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Cristòfol Cladera Company

Cristòfol Soler i Cladera

Cristòfol Soler i Cladera (Inca, 26 de desembre de 1956) fou el president del Govern de les Illes Balears des del juliol del 1995 al maig de 1996, sota les sigles del Partit Popular.

Veure Història de Mallorca і Cristòfol Soler i Cladera

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Història de Mallorca і Cristianisme

Cuir

Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.

Veure Història de Mallorca і Cuir

Damasc

Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.

Veure Història de Mallorca і Damasc

Datació basada en el carboni 14

La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.

Veure Història de Mallorca і Datació basada en el carboni 14

Dámaso Berenguer y Fusté

va ser un militar i polític, president del govern espanyol (1930 - 1931).

Veure Història de Mallorca і Dámaso Berenguer y Fusté

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Veure Història de Mallorca і Dénia

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Decrets de Nova Planta

Decurió

Un Decurió a Roma va ser un cap militar, un càrrec curial municipal, i a les províncies va ser un membre de les assemblees municipals.

Veure Història de Mallorca і Decurió

Desembarcament de Mallorca

El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.

Veure Història de Mallorca і Desembarcament de Mallorca

Desnonament

Dos homes amb fills, en un desnonament, drets amb les seves pertinences a la vorera, al voltant de l'any 1910, a Nova York. Desnonament és l'avís de terminació de certs contractes de tracte successiu, com ara l'arrendament, així com la seva execució mitjançant el desallotjament prèvia sentència judicial.

Veure Història de Mallorca і Desnonament

Diari de Buja

El Diari de Buja fou un periòdic de tendència absolutista editat en català a Palma (Mallorca) pel monjo trinitari Miquel Ferrer i Bauçà.

Veure Història de Mallorca і Diari de Buja

Diccionari català-valencià-balear

Mapa dialectal que apareix al diccionari El Diccionari català-valencià-balear (DCVB), també anomenat Diccionari Alcover-Moll en honor dels seus creadors, Antoni Maria Alcover i Sureda i Francesc de Borja Moll, és un diccionari descriptiu i etimològic que vol recollir tot el cabal lèxic del català i que és una gran font per als lingüistes i alhora una obra de lectura entretinguda per als no especialistes.

Veure Història de Mallorca і Diccionari català-valencià-balear

Dinastia almohade

Els almohades (de l'àrab, i. e. ‘els monoteistes' o ‘els unitaristes’) (1121-1269) foren un moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al.

Veure Història de Mallorca і Dinastia almohade

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Veure Història de Mallorca і Dinastia almoràvit

Dinastia Trastàmara

Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.

Veure Història de Mallorca і Dinastia Trastàmara

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Història de Mallorca і Dioclecià

Diodor de Sicília

Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.

Veure Història de Mallorca і Diodor de Sicília

Diputació

Una diputació és un òrgan col·legiat que té com a missió assumir les facultats que corresponen a les cambres legislatives quan aquestes han estat dissoltes.

Veure Història de Mallorca і Diputació

Diputat

Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.

Veure Història de Mallorca і Diputat

Disputa de l'ase

La Disputa de l'ase (ca. 1417) és una novel·la dialogada en català de la qual no se'n conserva la versió original.

Veure Història de Mallorca і Disputa de l'ase

Dolores Ibárruri Gómez

, coneguda com la Pasionaria, fou una dirigent obrera espanyola, una de les fundadores del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Veure Història de Mallorca і Dolores Ibárruri Gómez

Dragonera

La Dragonera és una illa de l'arxipèlag baleàric, sent-ne la sisena més gran.

Veure Història de Mallorca і Dragonera

Eclecticisme

Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.

Veure Història de Mallorca і Eclecticisme

Ecotaxa

L'Ecotaxa fou un impost vigent a les Illes Balears entre 2001 i 2003.

Veure Història de Mallorca і Ecotaxa

Edat del ferro

L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.

Veure Història de Mallorca і Edat del ferro

Edicte de Milà

Constantí I, un dels impulsors de l'edicte pel qual es declarava la llibertat de culte. L'edicte de Milà fou un decret promulgat a la ciutat de Milà el 313 pels emperadors Constantí el Gran i Licini I, que van confirmar l'edicte de tolerància de Sàrdica i van precisar els seus termes.

Veure Història de Mallorca і Edicte de Milà

Editorial Moll

LEditorial Moll és una editorial mallorquina fundada el 1934 pel filòleg Francesc de Borja Moll com a continuació de l'obra cultural que va iniciar el 1896 Antoni Maria Alcover i Sureda amb la publicació del primer volum de lAplec de Rondaies Mallorquines, format actualment per un conjunt de 24 volums.

Veure Història de Mallorca і Editorial Moll

Eduard III d'Anglaterra

Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.

Veure Història de Mallorca і Eduard III d'Anglaterra

Eivissa

Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.

Veure Història de Mallorca і Eivissa

Eivissa (municipi)

Bandera del Consell d'Eivissa i Formentera, antiga bandera de la Universitat Eivissa, sovint Vila d'Eivissa o simplement Vila, és la ciutat i un municipi de l'illa d'Eivissa.

Veure Història de Mallorca і Eivissa (municipi)

Eivissa pel Canvi

Eivissa pel Canvi (ExC) és una plataforma creada l'any 2006 per fer de contrapunt a la situació política a l'illa d'Eivissa.

Veure Història de Mallorca і Eivissa pel Canvi

El Molinar

El Molinar (popularment es Molinar) és un barri obrer i mariner a la Badia de Palma, a 4km de la ciutat, i compta amb uns 8.000 habitants.

Veure Història de Mallorca і El Molinar

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, les primeres de la història autonòmica balear, se celebraren dia 8 de maig, juntament amb les eleccions municipals.

Veure Història de Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983

Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011

Les Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011 que donaren lloc a l'inici de la VIII legislatura, es van celebrar el 22 de maig de 2011, en el marc de les Eleccions autonòmiques d'Espanya de 2011.

Veure Història de Mallorca і Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011

Eleccions generals espanyoles de 1869

Les eleccions generals espanyoles de 1869 foren convocades el 15 de gener de 1869 sota sufragi universal masculí.

Veure Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1869

Eleccions generals espanyoles de 1931

right Manuel Azaña, cap de govern 1931-1933 El 28 de juny de 1931 es van celebrar en Espanya les eleccions a Corts Constituents de la Segona República Espanyola.

Veure Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1931

Eleccions generals espanyoles de 1933

El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.

Veure Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1933

Eleccions generals espanyoles de 1982

Les eleccions generals espanyoles de 1982 se celebraren el dijous, 28 d'octubre de 1982.

Veure Història de Mallorca і Eleccions generals espanyoles de 1982

Elisabet de Mallorca

Elisabet de Mallorca (1337 - 1404) fou infanta de Mallorca i reina titular de Mallorca amb el nom d'Elisabet I, comtessa nominal de Rosselló i la Cerdanya (1375 - 1404).

Veure Història de Mallorca і Elisabet de Mallorca

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Veure Història de Mallorca і Emfiteusi

Emili Darder i Cànaves

Emili Darder i Cànaves (Palma, 20 de juny de 1895 - Palma, 24 de febrer de 1937) fou un metge, intel·lectual i polític mallorquí, darrer batle republicà de Palma.

Veure Història de Mallorca і Emili Darder i Cànaves

Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

L'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears (EPRTVIB) és una entitat pública balear creada el 26 de març de 2004 i que gestiona les societats Televisió de les Illes Balears formada pels canals IB3 Televisió i IB3 Global i la Ràdio de les Illes Balears formada per l'emissora IB3 Ràdio.

Veure Història de Mallorca і Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears

Epidèmia

Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.

Veure Història de Mallorca і Epidèmia

Epigrafia

Lepigrafia és una ciència autònoma i alhora auxiliar de la història que estudia les inscripcions fetes sobre materials durs (pedres, ossos, metall, fusta, ceràmica, etc.), i estableix metodologies per a interpretar-les.

Veure Història de Mallorca і Epigrafia

Ermenguer

Ermenguer fou el primer comte d'Empúries (~813- ~817).

Veure Història de Mallorca і Ermenguer

Es Trenc

Platja des Trenc Gavina corsa a la platja. Es Trenc és el nom amb què es coneix un arenal obert que s'estén durant diversos quilòmetres a la badia de sa Ràpita, al terme municipal de Campos (Mallorca) i des de 2017 forma part del Parc Natural Marítim Terrestre es Trenc-Salobrar de Campos.

Veure Història de Mallorca і Es Trenc

Escàndol de l'estraperlo

L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors.

Veure Història de Mallorca і Escàndol de l'estraperlo

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Història de Mallorca і Esclavitud

Escola Mallorquina

LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.

Veure Història de Mallorca і Escola Mallorquina

Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

L'església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx és una església d'Algaida (Mallorca) situada a l'antiga alqueria de Castellitx, de la qual pren el nom.

Veure Història de Mallorca і Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx

Església de Sant Blai de Campos

L'església de Sant Blai fou la primera església parroquial del terme de Campos.

Veure Història de Mallorca і Església de Sant Blai de Campos

Església de Sant Miquel (Palma)

L'església de Sant Miquel és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer de sant Miquel.

Veure Història de Mallorca і Església de Sant Miquel (Palma)

Església de Sant Miquel de Campanet

Sant Miquel de Campanet és una església situada al Pla de Tel del terme de Campanet.

Veure Història de Mallorca і Església de Sant Miquel de Campanet

Església de Sant Nicolau (Palma)

L'Església de Sant Nicolau és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al carrer homònim.

Veure Història de Mallorca і Església de Sant Nicolau (Palma)

Església de Sant Pere d'Escorca

L'església de Sant Pere d'Escorca és una església del terme d'Escorca, a l'Illa de Mallorca, situada a l'antiga alqueria d'Escorca, que donà nom a l'església i a tot el terme.

Veure Història de Mallorca і Església de Sant Pere d'Escorca

Església de Santa Creu (Palma)

L'Església de Santa Creu és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba al barri del Puig de Sant Pere.

Veure Història de Mallorca і Església de Santa Creu (Palma)

Església de Santa Eulària (Palma)

L'església de Santa Eulària és una església parroquial gòtica de Mallorca que es troba a la plaça homònima.

Veure Història de Mallorca і Església de Santa Eulària (Palma)

Esporles

Esporles (pronunciat Aspórlas) és una vila i municipi de la serra de Tramuntana de Mallorca, a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Esporles

Esquerra Republicana Balear

Esquerra Republicana Balear (ERB), fou un partit polític fundat a Mallorca el 1934 d'ideologia republicana, progressista i mallorquinista.

Veure Història de Mallorca і Esquerra Republicana Balear

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Veure Història de Mallorca і Estaments

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Història de Mallorca і Estats Units d'Amèrica

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983

L'Estatut d'Autonomia de 1983, aprovat mitjançant Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, va ser la norma que establí la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983

Estrabó

Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.

Veure Història de Mallorca і Estrabó

Estudi General Lul·lià

LEstudi General Lul·lià és un centre d'estudis universitaris creat a la ciutat de Palma el 1483.

Veure Història de Mallorca і Estudi General Lul·lià

Félix Pons Irazazábal

Félix Pons Irazazábal (Palma, Illes Balears, 1942 - Palma, 2 de juliol de 2010) fou un advocat i polític mallorquí del PSIB (PSOE) que fou president del Congrés dels Diputats entre 1986 i 1996.

Veure Història de Mallorca і Félix Pons Irazazábal

Febre groga

La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivírid transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.

Veure Història de Mallorca і Febre groga

Federació de Societats Obreres de Balears

Federació de Societats Obreres de Balears (FSOB) fou una organització creada a instància dels socialistes mallorquins l'abril de 1903 que pretenia reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Federació de Societats Obreres de Balears

Federació Socialista Balear

Federació Socialista Balear (FSB) és l'organització que agrupava els socialistes de les Illes Balears afiliats al PSOE.

Veure Història de Mallorca і Federació Socialista Balear

Felanitx

Felanitx és una ciutat i municipi del sud-est de Mallorca que forma part de la comarca del Migjorn.

Veure Història de Mallorca і Felanitx

Felip Bauçà Canyes

Felip Bauzà i Canyes (Palma, 1764 - Londres, 1834) fou un polític liberal i maçó, geògraf, cartògraf, astrònom, corsari i capità de navili mallorquí de finals del i començaments del.

Veure Història de Mallorca і Felip Bauçà Canyes

Felip de Mallorca

Felip de Mallorca (Perpinyà 1288- Nàpols 1340) fou infant de Mallorca i regent del regne de Mallorca (1324-1335).

Veure Història de Mallorca і Felip de Mallorca

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Veure Història de Mallorca і Felip V d'Espanya

Felip VI de França

Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.

Veure Història de Mallorca і Felip VI de França

Felipe González Márquez

Felipe González Márquez (Dos Hermanas, Andalusia, 5 de març de 1942) és un advocat i polític fou Secretari General del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) des de 1974 a 1997 i tercer president del govern de l'actual període democràtic a Espanya des de 1982 a 1996.

Veure Història de Mallorca і Felipe González Márquez

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Veure Història de Mallorca і Ferran el Catòlic

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure Història de Mallorca і Ferran VI d'Espanya

Ferran VII d'Espanya

Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).

Veure Història de Mallorca і Ferran VII d'Espanya

Ferrando Valentí

Ferrando Valentí o Ferran Valentí, (Ciutat de Mallorca, s. XV-1476), jurista, humanista, escriptor i traductor mallorquí de família noble.

Veure Història de Mallorca і Ferrando Valentí

Ferrer

Un ferrer és un menestral que té l'ofici de treballar el ferro, sovint en una ferreria.

Veure Història de Mallorca і Ferrer

Ferrer Bassa

Ferrer Bassa, també documentat com Jaume Ferrer Bassa, (Les Gunyoles (?),Diversos documents referits a personatges anomenats «Ferrer Bassa» entre els segles XII-XIV situen els seus orígens geogràfics i familiars a la zona d'Avinyonet del Penedès. A, s'arriba a precisar que podria haver nascut al mas conegut com "Castell de Les Gunyoles".

Veure Història de Mallorca і Ferrer Bassa

Ferrocarril de Sóller

El tren a la seva arribada a Sóller. miniatura El ferrocarril de Sóller és una línia de tren que enllaça les localitats de Palma i Sóller a Mallorca, tot passant per Son Sardina i Bunyola.

Veure Història de Mallorca і Ferrocarril de Sóller

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Veure Història de Mallorca і Feudalisme

Fibra de cànem

Fibra de cànem Tija de cànnabis i la fibra de cànem que l'envolta El cànem és una fibra vegetal de color groguenc, que procedeix de la tija de plantes mascle de Cannabis sativa i que tradicionalment s'utilitza a la indústria tèxtil per a la fabricació de cordes, espardenyes i sacs, entre altres coses.

Veure Història de Mallorca і Fibra de cànem

Fideïcomís

El fideïcomís és la disposició segons la qual una persona que serà dita fideïcomitent o fiduciant, en testament o en capítols matrimonials, deixa tots els seus béns o una part a una altra persona natural amb l'encàrrec de conservar-los i transmetre'ls a un tercer que serà dit fideïcomissari o fiduciari.

Veure Història de Mallorca і Fideïcomís

Figa

Figues Figa Figues. La figa és el fruit de la figuera.

Veure Història de Mallorca і Figa

Figueres

La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.

Veure Història de Mallorca і Figueres

Fil·loxera de la vinya

La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.

Veure Història de Mallorca і Fil·loxera de la vinya

Flandes

Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.

Veure Història de Mallorca і Flandes

Flassader

El flassader és un menestral que té com a ofici teixir flassades i vendre-les.

Veure Història de Mallorca і Flassader

Flequer

medieval. Un flequer o forner és una persona que té com a ofici la elaboració de pa en una fleca, obrador o forn de pa i la venda o comercialització del pa i altres productes de rebosteria.

Veure Història de Mallorca і Flequer

Fogatge

El fogatge era un impost directe medieval creat en l'època de Pere III.

Veure Història de Mallorca і Fogatge

Foner balear

Els foners balears formaren un cos d'exèrcit de l'edat antiga integrat per indígenes de les Balears, presents tant a les tropes cartagineses com romanes, sobretot durant el període posttalaiòtic o talaiòtic final. Ja foren presents a les guerres contra els grecs a Sicília, de la fi del i aC, així com a la II Guerra Púnica.

Veure Història de Mallorca і Foner balear

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Veure Història de Mallorca і Formatge

Formentera

Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.

Veure Història de Mallorca і Formentera

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Història de Mallorca і França

Francesc Antich Oliver

Francesc Antich i Oliver (Caracas, Veneçuela, 28 de novembre de 1958) és un polític balear, expresident de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Francesc Antich Oliver

Francesc Comes

Probable retrat de Jaume I, al retaule de la Verge de Gràcia, de Francesc Comes, al Museu de Mallorca Francesc Comes (documentat a Mallorca entre 1392 i 1415) fou un pintor pertanyent a l'escola mallorquina del gòtic internacional.

Veure Història de Mallorca і Francesc Comes

Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc de Borja Moll i Casasnovas (Ciutadella, Menorca, 10 d'octubre del 1903 - Palma, Mallorca, 18 de febrer de 1991) fou un lingüista, filòleg i editor menorquí.

Veure Història de Mallorca і Francesc de Borja Moll i Casasnovas

Francesc Garau

Primera edició de la Fe Triunfante de Francesc Garau (1691) Francesc Garau, o Francesc Guerau, (Girona, 1640 - Barcelona, 1701), jesuïta, teòleg i escriptor.

Veure Història de Mallorca і Francesc Garau

Francesc Garcia i Orell

Francesc Garcia i Orell (Palma, 1 de maig de 1853 - Palma, 24 de febrer de 1923) fou un militar i polític mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Francesc Garcia i Orell

Francesc Julià i Perelló

Francesc Julià i Perelló (Palma, 1879 - 1975) fou un polític mallorquí, diputat a les Corts Espanyoles durant la Segona República Espanyola.

Veure Història de Mallorca і Francesc Julià i Perelló

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor.

Veure Història de Mallorca і Francesc Ribalta

Francesc Tomàs Oliver

Francesc Tomàs Oliver (Selva, Mallorca, 1848 - Madrid, 1902) fou un dirigent anarquista mallorquí de caràcter anarco-col·lectivista.

Veure Història de Mallorca і Francesc Tomàs Oliver

Francina Armengol Socías

Francesca Lluc Armengol Socías, coneguda com a Francina Armengol (Inca, Mallorca, 11 d'agost de 1971), és una farmacèutica i política mallorquina.

Veure Història de Mallorca і Francina Armengol Socías

Francisco Franco Bahamonde

Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.

Veure Història de Mallorca і Francisco Franco Bahamonde

Front popular

Un front popular és una coalició electoral entre partits amb una sensibilitat democràtica que abasta des de sectors de la classe mitjana demòcrata fins a les forces populars de la base treballadora de partits d'esquerra i esquerra radicals formades en la dècada de 1930.

Veure Història de Mallorca і Front popular

Fuster

Cervo (Itàlia). Un fuster és un menestral que té com a ofici treballar la fusta.

Veure Història de Mallorca і Fuster

Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.

Veure Història de Mallorca і Gabriel Alomar i Villalonga

Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel Cañellas i Fons (Palma, 1941) fou el president del Govern de les Illes Balears des del 1983 al 1995, en un principi sota les sigles d'Alianza Popular, després amb la Coalició Popular i finalment amb el Partit Popular.

Veure Història de Mallorca і Gabriel Cañellas i Fons

Gabriel de Vallseca

Gabriel Vallseca o Gabriel de Vallseca (Barcelona, abans de 1408 - Palma, després de 1467) fou mestre de cartes de navegar (cartògraf), bruixoler i mercader; era descendent de jueus conversos.

Veure Història de Mallorca і Gabriel de Vallseca

Gabriel Mòger

Gabriel Mòger (Ciutat de Mallorca, ca. 1380 – Ciutat de Mallorca, 1438) fou un pintor d'estil gòtic internacional i poeta mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Gabriel Mòger

Gai Sal·lusti Crisp

Gai Sal·lusti Crisp (en llatí: Gaius Sallustius Crispus) (Amitern, 86 aC — Roma, 35 aC) va ser un historiador romà que va escriure les obres conegudes per Historiae, de les quals només s'ha conservat algun fragment, la Coniuratio Catilinae, la seva primera obra, escrita després de la mort de Juli Cèsar (cap al 42 aC), i el Bellum Iugurthinum, escrita en època del Segon Triumvirat (cap al 40 aC).

Veure Història de Mallorca і Gai Sal·lusti Crisp

Gai Terenci Varró

Gai Terenci Varró (en Caius Terentius Varro) va ser un magistrat romà del.

Veure Història de Mallorca і Gai Terenci Varró

Garrofer

El garrofer, garrover o garrofera (Ceratonia siliqua) és un arbre mediterrani trioic de la família de les lleguminoses de tronc gruixut, tortuós i irregular, baix, de capçada ampla i branques llargues, grosses i més o menys horitzontals.

Veure Història de Mallorca і Garrofer

Gaspar Melchor de Jovellanos

Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.

Veure Història de Mallorca і Gaspar Melchor de Jovellanos

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Història de Mallorca і Gàl·lia

Gàl·lia Narbonesa

La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.

Veure Història de Mallorca і Gàl·lia Narbonesa

Gènova

Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.

Veure Història de Mallorca і Gènova

Generalitat

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.

Veure Història de Mallorca і Generalitat

Gens Cecília

La gens Cecília (en llatí gens Caecilia) va ser una gens romana, d'origen plebeu.

Veure Història de Mallorca і Gens Cecília

Gens Sèrgia

La gens Sèrgia (en gens Sergia, plural Sergii) va ser una gens romana d'origen patrici.

Veure Història de Mallorca і Gens Sèrgia

Genseric

Genseric atacant Roma Genseric (Γιζέικος, vers 389 – 25 de gener del 477) fou rei dels vàndals (abans dels vàndals asdings).

Veure Història de Mallorca і Genseric

Georges Bernanos

Georges Bernanos (París, 20 de febrer de 1888 - Neuilly-sur-Seine, 5 de juliol de 1948) va ser un escriptor francès.

Veure Història de Mallorca і Georges Bernanos

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Veure Història de Mallorca і Germànics

Gerrer

El gerrer era un menestral que tenia l'ofici de fer gerres i gerros, especialment de terrissa.

Veure Història de Mallorca і Gerrer

Gimnèsies

Les Gimnèsies o illes Gimnèsiques és el nom conjunt que els grecs donaven a Mallorca (la Gimnèsia Gran) i Menorca (la Gimnèsia Petita), amb els illots adjacents.

Veure Història de Mallorca і Gimnèsies

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Veure Història de Mallorca і Girona

Govern d'Espanya

El Govern d'Espanya (en castellà: Gobierno de España), també anomenat Govern de la Nació, és l'òrgan constitucional espanyol que dirigeix la política interior i l'exterior, l'Administració civil i militar i la defensa del Regne d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Govern d'Espanya

Govern de les Illes Balears

El Govern de les Illes Balears (anomenat oficialment Govern Balear fins al 1999) és l'entitat que exerceix el poder executiu a les Illes Balears, fou creat per la Llei Orgànica 2/1983, de 25 de febrer, modificada per la Llei Orgànica 3/1999, de 8 de gener, i abans per la Llei Orgànica 9/1994 de 24 de març.

Veure Història de Mallorca і Govern de les Illes Balears

Governador

Governador és el títol d'un funcionari polític o administratiu, responsable de la direcció dels estats, províncies o dependències.

Veure Història de Mallorca і Governador

Gran i General Consell

El Decret de Nova Planta va suprimir les institucions forals mallorquines. El Gran i General Consell era el màxim òrgan políticoadministratiu i de representació del Regne de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Gran i General Consell

Grand Hotel

El Grand Hotel és un edifici modernista situat a la plaça de Weyler, 3 de Palma (Mallorca), declarat bé d'interès cultural pel Ministeri de Cultura el 2003.

Veure Història de Mallorca і Grand Hotel

Gregori Bausà

''Sant Bartomeu'', oli sobre llenç (131 x 100 cm.), Museu de Belles Arts de València. Gregori Bausà (Sóller, 1590 – València, 1656), fou un pintor barroc mallorquí, actiu a València.

Veure Història de Mallorca і Gregori Bausà

Gregori el Gran

, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.

Veure Història de Mallorca і Gregori el Gran

Grup Autonomista i Socialista de les Illes

Grup Autonomista i Socialista de les Illes (GASI) fou un partit polític nacionalista de les Illes Balears fundat per Climent Garau Arbona el febrer de 1976 amb la finalitat de defensar l'autogovern balear.

Veure Història de Mallorca і Grup Autonomista i Socialista de les Illes

Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

La finca de La Trapa (Mallorca), adquirida pel GOB per a la seva conservació. El Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB, a causa del seu primer nom: Grup d'Ornitologia Balear) és una associació no governamental fundada el 1973.

Veure Història de Mallorca і Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa

Guerra Civil catalana

La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.

Veure Història de Mallorca і Guerra Civil catalana

Guerra d'Independència de Cuba

La Guerra d'independència cubana o Guerra del 95, és el nom amb el qual es coneix l'última guerra per la independència dels cubans contra el domini espanyol i és potser una de les últimes guerres americanes contra el Regne d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Guerra d'Independència de Cuba

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Veure Història de Mallorca і Guerra de les Gàl·lies

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Veure Història de Mallorca і Guerra de Successió Espanyola

Guerra del Rif

La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.

Veure Història de Mallorca і Guerra del Rif

Guillem de Claramunt

Guillem de Claramunt (?,? - Mallorca, 1230), Cavaller.

Veure Història de Mallorca і Guillem de Claramunt

Guillem de Torroella

Guillem de Torroella (també escrit Torroelha) fou un poeta mallorquí (d'ascendència empordanesa), que va viure durant el (es pensa que nasqué cap al 1348).

Veure Història de Mallorca і Guillem de Torroella

Guillem Forteza i Pinya

Façana del Celler Cooperatiu de Felanitx Guillem Forteza i Pinya (Palma, 1892 - Palma, 1943) fou un arquitecte, urbanista i polític mallorquí, destacat per la projecció d'un gran nombre d'escoles a Mallorca des del 1921 fins a la fi de la Segona República.

Veure Història de Mallorca і Guillem Forteza i Pinya

Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem II de Montcada i de Bearn, o Guillem de Montcada i de Castellvell, fou vescomte de Bearn, Auloron, Brulhès i Gabardà (1223-1229) i senyor de la baronia de Castellví de Rosanes (1228-1229).

Veure Història de Mallorca і Guillem II de Montcada i de Bearn

Guillem Mesquida i Munar

Guillem Mesquida i Munar (Palma, 3 d'abril de 1675 - 27 de novembre de 1747) fou un pintor mallorquí, representant del tenebrisme amb els seus efectes de llum d'estil barroc.

Veure Història de Mallorca і Guillem Mesquida i Munar

Guillem Rosselló Bordoy

Guillem Rosselló i Bordoy (Sa Casa Blanca (Palma), 27 de març de 1932) és un historiador mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Guillem Rosselló Bordoy

Guillem Sagrera

Catedral de Perpinyà. Voltes de la Llotja de Palma Castel Nuovo de Nàpols i pòrtic occidental de Francesco Laurana Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols. Guillem Sagrera (Felanitx, Mallorca, ca. 1380 — Nàpols, 1454) fou un arquitecte i escultor mallorquí de l'últim gòtic.

Veure Història de Mallorca і Guillem Sagrera

Guillem Soler

Carta portolana de Guillem Soler de la Biblioteca Nacional de París, ca. 1380 Guillem Soler (Mallorca, segles  i) fou un bruixoler i mestre de cartes de navegar documentat entre 1368 i 1402, data en què ja era difunt, coetani per tant de Cresques Abraham i del seu fill Jafuda Cresques.

Veure Història de Mallorca і Guillem Soler

Hanníbal Barca (247 aC)

Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.

Veure Història de Mallorca і Hanníbal Barca (247 aC)

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Història de Mallorca і Hispània

Hispània Citerior

La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.

Veure Història de Mallorca і Hispània Citerior

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Història de Mallorca і Hispània Tarraconense

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Història de les Illes Balears

Història dels Països Catalans

Amb Jaume el Conqueridor s'inicia la història dels Països Catalans. La història dels Països Catalans és la de la gent dels territoris on es parla la llengua catalana.

Veure Història de Mallorca і Història dels Països Catalans

Hortalissa

Hortalisses variades Conreu d'hortalisses Les hortalisses són plantes herbàcies, o llegums verds, que es conreen amb fins alimentaris per als humans o animals, i que es poden consumir en estat fresc o cuinats.

Veure Història de Mallorca і Hortalissa

Hortolà (professió)

Un hortolà és una persona que té com a ofici conrear els horts.

Veure Història de Mallorca і Hortolà (professió)

Huneric

Huneric o Hunneric fou rei dels vàndals d'Àfrica des del 477 al 484.

Veure Història de Mallorca і Huneric

Ibn al-Labbana

Abu-Bakr Muhàmmad ibn Issa ibn Muhàmmad al-Lakhmí ad-Daní (Dénia, 1044/45 – Mallorca, 1113/14), més conegut pel seu sobrenom (xuhra) com Ibn al-Labbana, fou un dels més grans poetes andalusins del.

Veure Història de Mallorca і Ibn al-Labbana

Ibn Hazm

Abu-Muhàmmad Alí ibn Àhmad ibn Saïd ibn Hazm, més conegut simplement com a Ibn Hazm (Còrdova, 994 - Taifa de Niebla, de 1064), fou un filòsof, teòleg, jurista, historiador, narrador i poeta andalusí.

Veure Història de Mallorca і Ibn Hazm

Ibn Khaldun

Walí-ad-Din Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Abi-Bakr Muhàmmad ibn al-Hassan, conegut com a Ibn Khaldun (Tunis, 27 de maig de 1332 - El Caire, 17 de març de 1406), va ser un historiador, filòsof i polític àrab d'Ifríqiya d'origen andalusí.

Veure Història de Mallorca і Ibn Khaldun

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Veure Història de Mallorca і Illes Balears

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Veure Història de Mallorca і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Illes Orientals d'al-Àndalus

Les illes Orientals de l'Àndalus o al-Jazàïr aix-Xarqiyya li-l-Àndalus és el nom de les Illes Balears en època musulmana (903-1229), integrades per Mayurqa, Minurqa, Yàbissa i Faramantira.

Veure Història de Mallorca і Illes Orientals d'al-Àndalus

Illot des Porros

LIllot des Porros és un illot del nord de Mallorca que pertany al municipi de Santa Margalida.

Veure Història de Mallorca і Illot des Porros

Imperi Cartaginès

L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.

Veure Història de Mallorca і Imperi Cartaginès

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Història de Mallorca і Imperi Otomà

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Veure Història de Mallorca і Imperi Romà

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Història de Mallorca і Imperi Romà d'Orient

Inca (Mallorca)

Inca és un municipi de Mallorca, capital de la comarca del Raiguer.

Veure Història de Mallorca і Inca (Mallorca)

Indústria

Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.

Veure Història de Mallorca і Indústria

Indústria tèxtil

Sala de producció a l'Índia La indústria tèxtil és el sector de l'economia dedicat a la producció de roba, tela, fil, fibra i productes relacionats.

Veure Història de Mallorca і Indústria tèxtil

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Veure Història de Mallorca і Infanteria

IniciativaVerds

IniciativaVerds és una organització política d'àmbit balear sorgida al novembre de 2010 de la fusió de l'històric partit ecologista mallorquí Els Verds de Mallorca i d'Iniciativa d'Esquerres, una escissió d'Esquerra Unida de les Illes Balears (EUIB) produïda el juny de 2010.

Veure Història de Mallorca і IniciativaVerds

Inquisició

Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).

Veure Història de Mallorca і Inquisició

Inquisició espanyola

La tortura de la Inquisició, dibuix del 1700 El Tribunal del Sant Ofici de la Inquisició, comunament conegut com a Inquisició espanyola, va ser una institució fundada el 1478 pels Reis Catòlics que, sota el control directe de la Corona, estava encarregada de mantenir l'ortodòxia catòlica en els seus regnes.

Veure Història de Mallorca і Inquisició espanyola

Insaculació

Insaculació emprada en la "Coupe de France" als estudis RTL (1978) La insaculació era una forma d'elecció de càrrecs feta per sorteig, consisteix en la selecció dels funcionaris polítics com a mostra aleatòria d'un grup més gran de candidats, un sistema destinat a garantir que totes les parts competents i interessades tinguin una igualtat d'accés a càrrecs públics.

Veure Història de Mallorca і Insaculació

Instituto Nacional de Industria

LInstituto Nacional de Industria, més conegut pel seu acrònim INI, va ser l'entitat, creada pel govern, després de la Guerra Civil Espanyola, per controlar i revifar la malmesa indústria espanyola, concentrada majorment en territoris catalans, bascos i asturs, no gaire afins al règim imposat.

Veure Història de Mallorca і Instituto Nacional de Industria

Isabel II d'Espanya

Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.

Veure Història de Mallorca і Isabel II d'Espanya

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya (1155-1184) fou un valí de Mallorca de la dinastia Banu Ghàniya, fill de Muhàmmad ibn Ghàniya.

Veure Història de Mallorca і Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya

Isidro González Velázquez

Isidro González Velázquez (Madrid, 15 de maig de 1765 - Madrid, 7 de desembre de 1829) fou un arquitecte espanyol dels segles XVIII-XIX.

Veure Història de Mallorca і Isidro González Velázquez

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Veure Història de Mallorca і Isis

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Veure Història de Mallorca і Islam

Issam al-Khawlaní

Issam al-Khawlaní (la Meca, ? ~ ?, 962), d'origen iemenita, fou el conqueridor àrab de les Illes Orientals de l'Àndalus.

Veure Història de Mallorca і Issam al-Khawlaní

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Història de Mallorca і Itàlia

Jafudà Cresques

Jafudà Cresques (Palma, 1350? – Sagres (Portugal), 1410 o 1427), també conegut com a Jehudà Cresques i Jaume Ribes, fou un cartògraf jueu d'origen mallorquí i probablement l'home que va coordinar els descobriments marítims de l'escola naval portuguesa de Sagres a l'inici del.

Veure Història de Mallorca і Jafudà Cresques

Jaume Bauzà Far

Jaume Bauzá Far (Palma, 1881-1936) Polític mallorquí, destacat militant del PSOE.

Veure Història de Mallorca і Jaume Bauzà Far

Jaume d'Olesa i Sanglada

Jaume d'Olesa i Sanglada, (Mallorca, s. -), polític, escriptor, en català i llatí, i lul·lista.

Veure Història de Mallorca і Jaume d'Olesa i Sanglada

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Veure Història de Mallorca і Jaume el Conqueridor

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Veure Història de Mallorca і Jaume el Just

Jaume Garcia i Obrador

Jaume Garcia i Obrador (Palma 1894-4 d'agost de 1939) fou un dirigent socialista mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Jaume Garcia i Obrador

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Veure Història de Mallorca і Jaume II de Mallorca

Jaume IV de Mallorca

Jaume IV de Mallorca (Montpeller, 1335 - Sòria, 1375) fou rei nominal de Mallorca, comte nominal de Rosselló i la Cerdanya (1349-1375) i rei consort de Nàpols (1362-1375).

Veure Història de Mallorca і Jaume IV de Mallorca

Jaume Matas i Palou

Jaume Matas i Palou (Palma, Illes Balears, 5 d'octubre de 1956) és un polític mallorquí, expresident del Govern de les Illes Balears i expresident del PP de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Jaume Matas i Palou

Jaume Vidal i Alcover

Jaume Vidal i Alcover (Manacor, 1923 - Barcelona, 1991) fou un escriptor mallorquí autor d'una extensa obra poètica, narrativa, teatral i assagística.

Veure Història de Mallorca і Jaume Vidal i Alcover

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Història de Mallorca і Júpiter (mitologia)

Jeroni Albertí i Picornell

Jeroni Albertí Picornell és un polític mallorquí nascut a Banyalbufar el 26 d'octubre de 1927.

Veure Història de Mallorca і Jeroni Albertí i Picornell

Jeroni Pou Magraner

Jeroni Pou Magraner (Palma, 1854 - 1922) fou un advocat i polític republicà mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Jeroni Pou Magraner

Jeroni Rosselló Ribera

Jeroni Rosselló Ribera (Palma, 31 de gener del 1827 - 1902) fou poeta, lul·lista i polític.

Veure Història de Mallorca і Jeroni Rosselló Ribera

Joan Alcover i Maspons

Joan Alcover i Maspons (Ciutat de Mallorca, 3 de maig de 1854 - 25 de febrer de 1926) fou un poeta, assagista i polític mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Joan Alcover i Maspons

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, conegut també com a Joan Antoni de Pacs (Badalona, 1672 - San Pier d'Arena, Gènova, 1745), militar, polític, erudit i músic.

Veure Història de Mallorca і Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós

Joan Antoni Poch i Goicoetxea

Joan Antoni Poch i Goicoetxea conegut sobre el seu pseudònim en JAP (Girona, 27 de juny de 1958) és un il·lustrador, ninotaire i professor català.

Veure Història de Mallorca і Joan Antoni Poch i Goicoetxea

Joan Bauzà Bauzà

Joan Bauzà Bauzà (Vilafranca de Bonany, 1944) és un sacerdot mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Joan Bauzà Bauzà

Joan Capó i Valls de Padrines

Joan Capó i Valls de Padrines va néixer a Felanitx (Mallorca) el 20-08-1888 i va morir a Palma el 27-12-1952.

Veure Història de Mallorca і Joan Capó i Valls de Padrines

Joan Carles I d'Espanya

Joan Carles Alfons Víctor Maria de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Roma, 5 de gener de 1938) fou rei d'Espanya sota el nom de Joan Carles I entre el 22 de novembre de 1975 i el 19 de juny de 2014, data de la seva abdicació i de l'accés com a cap d'Estat del seu fill Felip VI.

Veure Història de Mallorca і Joan Carles I d'Espanya

Joan Crespí

Joan Crespí (Mallorca s. XV-Palma 1521).

Veure Història de Mallorca і Joan Crespí

Joan Daurer

Joan Daurer (mitjans del segle XIV) fou un pintor, documentat a Mallorca entre 1358 i 1374.

Veure Història de Mallorca і Joan Daurer

Joan el Caçador

Joan el Caçador, el Descurat o l'Amador de la Gentilesa, anomenat també Joan I d'Aragó (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396; en aragonès Juan i en llatí Johannes), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387-1396); i duc de Girona (1351-1397).

Veure Història de Mallorca і Joan el Caçador

Joan el Sense Fe

Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Veure Història de Mallorca і Joan el Sense Fe

Joan Fageda Aubert

Joan Fageda Aubert (Olot, 20 de gener de 1937) és un polític mallorquí del Partit Popular de Balears, conegut per ser el batlle de Palma entre els anys 1991 i 2003, així com diputat al Parlament de les Illes Balears en la VI Legislatura i senador per Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Joan Fageda Aubert

Joan March i Ordinas

Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Joan March i Ordinas

Joan Mas Verd

Joan Mas i Verd "Collet" (Montuïri 28 de desembre de 1899 - Palma 3 de setembre 1936) va ser un polític mallorquí que fou batle de Montuïri durant la Segona República Espanyola.

Veure Història de Mallorca і Joan Mas Verd

Joan Prim i Prats

Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.

Veure Història de Mallorca і Joan Prim i Prats

Joan Rubió i Bellver

va ser un arquitecte modernista català.

Veure Història de Mallorca і Joan Rubió i Bellver

Joan Torrendell i Escalas

''Els dos esperits. Drama en quatre actes'', 1902. Joan Torrendell i Escalas (Ciutat de Mallorca, 1869 – Buenos Aires, 1937) fou un escriptor i periodista mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Joan Torrendell i Escalas

Joan Verger Pocoví

Joan Verger Pocoví (Montuïri, 1944 - 2 de maig de 2013) fou un enginyer i polític mallorquí del Partit Popular nascut a Montuïri.

Veure Història de Mallorca і Joan Verger Pocoví

Joanot Colom

Joanot Colom (Felanitx, ? - Palma, 1523) va ser un cap dels agermanats mallorquins.

Veure Història de Mallorca і Joanot Colom

Jornada de Mers el-Kebir

cardenal Cisneros va ser un dels majors promotors de la conquesta de Barbaria. La Jornada de Mers el-Kebir, del 13 de setembre del 1505, va ser un dels atacs per a dominar la costa de Barbaria efectuada per les tropes de Ferran el Catòlic, el resultat en va ser la conquesta de la plaça de Mers el-Kebir.

Veure Història de Mallorca і Jornada de Mers el-Kebir

Jornaler

Monument al jornaler Construction labors in Chittagong, Bangladesh. Un jornaler és una persona que treballa i cobra per un dia de feina, especialment si és al camp o com a obrer a la indústria.

Veure Història de Mallorca і Jornaler

José Luis Rodríguez Zapatero

José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) és un polític espanyol, sent el cinquè President del Govern de l'actual període democràtic espanyol després de guanyar les eleccions generals de l'any 2004, i el segon del Partit Socialista Obrer Espanyol després que Felipe González n'ostentés el càrrec de 1982 a 1996.

Veure Història de Mallorca і José Luis Rodríguez Zapatero

José María Aznar López

José María Alfredo Aznar López (Madrid, 25 de febrer de 1953) és un polític espanyol que va ser president del govern d'Espanya entre 1996 i 2004.

Veure Història de Mallorca і José María Aznar López

José María Gil-Robles y Quiñones

José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.

Veure Història de Mallorca і José María Gil-Robles y Quiñones

José Ramón Bauzá Díaz

Josefina Santiago. José Ramón Bauzá Díaz (Madrid, 16 de novembre de 1970) és un polític mallorquí, president del Govern de les Illes Balears a la vuitena legislatura (2011-2015) en nom del Partit Popular de les Illes Balears, és eurodiputat per Ciutadans - Partit de la Ciutadania.

Veure Història de Mallorca і José Ramón Bauzá Díaz

Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Lluís Pons i Gallarza (Sant Andreu de Palomar, ara Barcelona, 24 d'agost de 1823 - Sóller, Mallorca, 22 d'agost de 1894) fou un poeta català i un dels impulsors dels Jocs Florals.

Veure Història de Mallorca і Josep Lluís Pons i Gallarza

Josep Maria Llompart de la Peña

Josep Maria Llompart de la Peña (Palma, 23 de maig de 1925 - 28 de gener de 1993) fou un poeta, assagista, activista cultural, crític literari, editor i traductor mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Josep Maria Llompart de la Peña

Josep Maria Quadrado Nieto

Josep Maria Quadrado Nieto (Ciutadella de Menorca, 14 de juny de 1819 - Palma, 6 de juliol de 1896) fou un apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí.

Veure Història de Mallorca і Josep Maria Quadrado Nieto

Josep Melià i Pericàs

Josep Melià i Pericàs (Artà, Mallorca, 19 de març de 1939 - Alcúdia, Mallorca, 22 de juliol de 2000) fou un advocat, polític i escriptor mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Josep Melià i Pericàs

Josep Teodor Canet Menéndez

Josep Teodor Canet Menéndez (Ciutadella de Menorca, 1877 - Ferreries, 1936) fou un polític menorquí, membre d'Unió Republicana.

Veure Història de Mallorca і Josep Teodor Canet Menéndez

Joventuts Socialistes Unificades

Les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) foren fundades el març de 1936 com a resultat de la fusió de la Unió de Joventuts Comunistes d'Espanya del PCE i les Joventuts Socialistes d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Joventuts Socialistes Unificades

Juan Bautista Topete

va ser un marí, militar i polític espanyol, vicealmirall de la Reial Armada Espanyola, heroi de la Primera Guerra del Pacífic.

Veure Història de Mallorca і Juan Bautista Topete

Jueus

Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.

Veure Història de Mallorca і Jueus

Jueus mallorquins

La comunitat jueva de Mallorca es remunta als temps romans.

Veure Història de Mallorca і Jueus mallorquins

Jugurta

Jugurta o Yugarthn (Ἰουγούρθας o 2) va ser rei de Numídia de l'any 118 aC al 106 aC.

Veure Història de Mallorca і Jugurta

Juli Ramis i Palau

Juli Ramis i Palau (Sóller, Mallorca, 1910 - Palma 1990) fou un pintor mallorquí, nebot de Cristòfor Pizà.

Veure Història de Mallorca і Juli Ramis i Palau

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Veure Història de Mallorca і Juno

Junta Suprema Central

francès van portar un rei amb poca experiència a convertir-se en "El Desitjat" per part del poble espanyol. La Junta Suprema Central, també dita la Junta Suprema o Junta Central, o Junta Central Suprema i, oficialment, Junta Suprema Central i Governativa del Regne va ser l'òrgan que va acumular els poders executiu i legislatiu espanyols durant l'ocupació napoleònica d'Espanya.

Veure Història de Mallorca і Junta Suprema Central

Jurat popular

El jurat popular és una institució d'origen anglès que va ser importada a l'Europa continental després de la Revolució Francesa.

Veure Història de Mallorca і Jurat popular

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Història de Mallorca і Justinià I

Juz (administració)

El mot àrab juz (de l'àrab, lit. ‘part’; pl. ajzà) fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en què s'organitzava una cora.

Veure Història de Mallorca і Juz (administració)

Juz' d'Inkan

El juz d'Inkan era un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Juz' d'Inkan

Juz' de Muntuy

El Juz de Muntuy fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Juz' de Muntuy

Juz' de Muruh

El Juz de Muruh fou un dels dotze ajzà o demarcacions territorials rurals d'època musulmana en què es dividia l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Juz' de Muruh

La Almudaina

La Almudaina fou un diari en castellà aparegut a Palma del 1887 al 1953, que es fusionà amb El Correo de Mallorca i donà lloc al Diario de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і La Almudaina

La Biga i la Busca

La Biga i la Busca foren dos bàndols polítics en què es dividiren els habitants de la ciutat de Barcelona al.

Veure Història de Mallorca і La Biga i la Busca

La cartografia mallorquina

La cartografia mallorquina és un llibre d'assaig sobre els portolans mallorquins escrit pel catedràtic Julio Rey Pastor amb la col·laboració d'Ernesto García Camarero.

Veure Història de Mallorca і La cartografia mallorquina

La Nostra Terra

La Nostra Terra fou una revista mensual publicada a Palma de gener de 1928 a juny de 1936, per iniciativa de Francesc Vidal Burdils i Antoni Salvà i Ripoll.

Veure Història de Mallorca і La Nostra Terra

La Palma

La Palma és una illa de l'arxipèlag de les Canàries (comunitat autònoma de les Canàries), dins la província de Santa Cruz de Tenerife (Espanya).

Veure Història de Mallorca і La Palma

Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla

La Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla és una línia de ferrocarril de l'illa de Mallorca que gestiona i opera Serveis Ferroviaris de Mallorca (SFM).

Veure Història de Mallorca і Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla

Liber Maiolichinus

Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Illustribus o Liber Maiorichinus «llibre mallorquí de les gestes il·lustres dels pisans» és una epopeia llatina que narra la Croada pisano-catalana de l'any 1113-1114 contra Madina Mayūrqa acabdillada per l'arquebisbe de Pisa Pere II i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona.

Veure Història de Mallorca і Liber Maiolichinus

Liberalisme

El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.

Veure Història de Mallorca і Liberalisme

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Veure Història de Mallorca і Llana

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Història de Mallorca і Llatí

Llegum

Llegums Llegum que mostra les llavors a l'interior Un llegum és un tipus de fruit que s'obre quan és madur (dehiscent).

Veure Història de Mallorca і Llegum

Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears

La Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears fou una llei aprovada pel Parlament de les Illes Balears el 29 d'abril de 1986.

Veure Història de Mallorca і Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears

Llei de Responsabilitats Polítiques

La Llei de Responsabilitats Polítiques, de 9 de febrer de 1939 va ser una llei espanyola dictada al final de la Guerra Civil.

Veure Història de Mallorca і Llei de Responsabilitats Polítiques

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Veure Història de Mallorca і Lleida

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Història de Mallorca і Llengües indoeuropees

Llevant (Mallorca)

Llevant és una comarca mallorquina que comprèn l'est de l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Llevant (Mallorca)

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Veure Història de Mallorca і Lli

Llibre del Repartiment

Els llibres de repartiment són registres de donacions reials després de les conquestes de terres d'al-Àndalus.

Veure Història de Mallorca і Llibre del Repartiment

Llibre del Repartiment de Mallorca

El Llibre del Repartiment de Mallorca, és la denominació genèrica que reben un conjunt de còdex medievals on s'indica com es varen repartir els béns immobles de Mallorca una vegada conquerida l'illa el 1229.

Veure Història de Mallorca і Llibre del Repartiment de Mallorca

Llibre dels fets

El Llibre dels fets (en català antic Llibre dels Feyts) o Crònica de Jaume I és la primera de ''Les quatre grans Cròniques''.

Veure Història de Mallorca і Llibre dels fets

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Veure Història de Mallorca і Llista de bisbes de Barcelona

Llista de comtes d'Empúries

or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.

Veure Història de Mallorca і Llista de comtes d'Empúries

Llorenç Bisbal i Barceló

Llorenç Bisbal i Barceló (Alcúdia, 1876 - Palma, 23 de febrer de 1935) fou un polític mallorquí i destacat líder socialista a l'illa.

Veure Història de Mallorca і Llorenç Bisbal i Barceló

Llorenç Coll

Llorenç Coll "Barona" (Biniamar, s. XVII - Selva, 5 de juliol de 1655).

Veure Història de Mallorca і Llorenç Coll

Llorenç Villalonga i Pons

va ser un escriptor i psiquiatre mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Llorenç Villalonga i Pons

Lloseta

Lloseta és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Lloseta

Llotja de Palma

La Llotja dels Mercaders de Palma fou construïda per Guillem Sagrera entre 1426 i 1447, i acabada per Guillem Vilasclar, per al Col·legi de la Mercaderia.

Veure Història de Mallorca і Llotja de Palma

Lluís Alemany Pujol

Lluís Alemany i Pujol (Andratx, 28 d'octubre de 1880 - Palma, 20 d'agost de 1960) va ser un advocat i polític mallorquí, batle de Palma i diputat a les Corts Espanyoles.

Veure Història de Mallorca і Lluís Alemany Pujol

Lluís Companys i Jover

Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.

Veure Història de Mallorca і Lluís Companys i Jover

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Veure Història de Mallorca і Lluís Domènech i Montaner

Lluís Martí i Ximenis

Lluís Martí i Ximenis o Lluís Martí i Xamena (Palma 1856 - 1922) fou un polític mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Lluís Martí i Ximenis

Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

L'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, retrat del 1900 que es troba a Son Marroig. Una casa tradicional txeca al museu que va fundar l'Arxiduc al poble de Přerov nad Labem (Txèquia). La punta de Sa Foradada des de la finca de l'Arxiduc, Son Marroig. Mirador rodó a Son Marroig Son Marroig.

Veure Història de Mallorca і Lluís Salvador d'Àustria-Toscana

Lluc

Cel·les per als pelegrins del monestir de Lluc Lluc (del llatí Lucus, bosc sagrat) és un nucli de població del municipi d'Escorca, a Mallorca, aglutinat entorn del monestir de Lluc.

Veure Història de Mallorca і Lluc

Llucmajor

Llucmajor és el municipi més extens de Mallorca, Deu estats del món tenen una superfície menor que Llucmajor: Malta, Maldives, Saint Kitts i Nevis, Illes Marshall, Liechtenstein, San Marino, Tuvalu, Nauru, Mònaco i Vaticà.

Veure Història de Mallorca і Llucmajor

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Veure Història de Mallorca і Londres

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Veure Història de Mallorca і Luci Anneu Flor

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Veure Història de Mallorca і Maó

Madina Mayurqa

Madínat Mayurqa és el nom àrab de la ciutat coneguda actualment com a Palma.

Veure Història de Mallorca і Madina Mayurqa

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Història de Mallorca і Madrid

Magó Barca

Magó Barca fou fill d'Amílcar Barca i germà d'Anníbal.

Veure Història de Mallorca і Magó Barca

Magna Grècia

Magna GrèciaMagna Grècia (Magna Graecia; Megálē Hellás) és el nom donat en l'antiguitat al territori ocupat pels colons grecs del sud de la península italiana i Sicília, on van fundar nombroses polis que van comerciar amb la seva metròpoli.

Veure Història de Mallorca і Magna Grècia

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Veure Història de Mallorca і Magrib

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Veure Història de Mallorca і Mallorca

Malta

Malta, oficialment República de Malta, és un estat insular del Mediterrani.

Veure Història de Mallorca і Malta

Manacor

Manacor (pronunciat Manacò) és un municipi de Mallorca, a l'est de l'illa.

Veure Història de Mallorca і Manacor

Manierisme

En el ''Paisatge amb caiguda d'Ícar'' (1558), de Pieter Brueghel el Vell, veiem les cames d'un Ícar que ha caigut de cap a l'aigua, mentre la vida continua tot entorn. L'obra es troba al Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica. ''El bibliotecari'' (1562), de Giuseppe Arcimboldo.

Veure Història de Mallorca і Manierisme

Manuel Azaña Díaz

Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).

Veure Història de Mallorca і Manuel Azaña Díaz

Manuel Goded Llopis

Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.

Veure Història de Mallorca і Manuel Goded Llopis

Manuel Godoy

Manuel de Godoy y Álvarez de Faria Ríos Zarosa (Badajoz, 12 de maig de 1767 - París, 4 d'octubre de 1851) fou un gentilhome, polític espanyol ennoblit i favorit reial.

Veure Història de Mallorca і Manuel Godoy

Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

espanyol l'any 1874. Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque (Cadis, 2 d'agost de 1827-Madrid, 4 de gener de 1895) va ser un general espanyol el cop d'estat del qual va acabar en la pràctica amb la Primera República Espanyola.

Veure Història de Mallorca і Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque

Manuel Sanchis i Guarner

Màquina d'escriure, ulleres i ploma estilogràfica de Sanchis Guarner. El llibre és el mecanoscrit original del seu llibre ''La ciutat de València. Síntesi d'història i geografia urbana'' Sanchis Guarner (a la dreta) en la presentació del llibre ''Poemes Home-Terra'' d'en Josep Lozano i Lerma, a Alginet (6 de juny de 1971) fou un filòleg, historiador i escriptor valencià en llengua catalana.

Veure Història de Mallorca і Manuel Sanchis i Guarner

Mar Egea

La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).

Veure Història de Mallorca і Mar Egea

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Història de Mallorca і Mar Mediterrània

Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Antònia Munar i Riutort (Barcelona, 1955) fou una política mallorquina, doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Maria Antònia Munar i Riutort

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Maria Cristina d'Habsburg-Lorena (Gross-Seelowitz, Moràvia, Imperi Austríac, 21 de juliol de 1858 - Madrid, Espanya, 6 de febrer de 1929) fou reina consort d'Espanya de 1879-1885 pel seu matrimoni amb Alfons XII.

Veure Història de Mallorca і Maria Cristina d'Habsburg-Lorena

Marià Aguiló i Fuster

Estàtua de Marià Aguiló i Fuster al parc de la Ciutadella. El monument porta la llegenda: ''Marian/Aguiló/Poble que sa llengua cobra/se recobra a si mateix''. Realitzat per Eusebi Arnau i Mascort. Inaugurat el 9 de maig de 1907 ''Romancer popular de la terra catalana'' (1893) ''Chronica o comentaris del rey en Jacme primer'' (1873) Marià Aguiló i Fuster (Palma, 16 de maig del 1825 - Barcelona, 6 de juny de 1897) fou un poeta, bibliògraf, bibliòfil, erudit i lingüista mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Marià Aguiló i Fuster

Marià de Quintana i Ramon

Marià de Quintana i Ramon (vila d'Eivissa, 1812 - Palma, 1885) fou un polític eivissenc, diputat a Corts durant el sexenni democràtic.

Veure Història de Mallorca і Marià de Quintana i Ramon

Mariner

''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.

Veure Història de Mallorca і Mariner

Marratxí

Marratxí és un municipi de l'illa de Mallorca que limita amb Palma, Bunyola i Santa Maria del Camí.

Veure Història de Mallorca і Marratxí

Marroc

El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Història de Mallorca і Marroc

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Veure Història de Mallorca і Marsella

Martí l'Humà

84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).

Veure Història de Mallorca і Martí l'Humà

Massàlia

Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.

Veure Història de Mallorca і Massàlia

Mateu Martí i Miquel

Mateu Martí i Miquel, conegut com a Ateo Martí o Ateu Martí (Palma, 16 d'octubre de 1889 - Palma, coll de sa Creu, 29 de juliol de 1936),David Ginard.

Veure Història de Mallorca і Mateu Martí i Miquel

Mateu Torres Bestard

Mateu Torres Bestard (Palma, 1891 - 1969) fou un militar i polític falangista mallorquí que liderà la repressió política contra els republicans els primers mesos de la Guerra Civil a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Mateu Torres Bestard

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Veure Història de Mallorca і Mauritània

Mauritània Segona

Mauritània Segona (Mauritania Secunda) fou el nom donat pels romans d'Orient al territori format per algunes posicions a l'antiga província de Mauritània Tingitana ocupades el 534 i els territoris de la Cartaginense que havien reconquerit el 554.

Veure Història de Mallorca і Mauritània Segona

Mauritània Tingitana

La Mauritània Tingitana fou una província romana aproximadament equivalent a l'actual Marroc.

Veure Història de Mallorca і Mauritània Tingitana

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Veure Història de Mallorca і Múrcia

Memorial de greuges

El Memorial de Greuges era el nom amb què es coneixia popularment la Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña, que fou adreçada a Alfons XII l'any 1885 pel Centre Català, a l'estil dels greuges de les antigues Corts catalanes.

Veure Història de Mallorca і Memorial de greuges

Menestral

Menestral és una classe social originada en l'antic règim estamental i considerada després principalment com una part de la petita burgesia.

Veure Història de Mallorca і Menestral

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Història de Mallorca і Menorca

Mercenari

Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.

Veure Història de Mallorca і Mercenari

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Veure Història de Mallorca і Mesquita

Michel Sittow

Michael Sittow, també conegut com a Maestre Michiel, Michel Sittow, Michiel, Miguel i moltes altres variants (c.1469-1525) va ser un pintor de Reval (avui Tallinn, Estònia) que va ser educat en la tradició dels primitius flamencs.

Veure Història de Mallorca і Michel Sittow

Mida poblacional efectiva

En genètica de poblacions, el concepte de mida poblacional efectiva Ne fou proposat pel genetista estatunidenc Sewall Wright, que escrigué dos documents de gran importància sobre aquest.

Veure Història de Mallorca і Mida poblacional efectiva

Migjorn (Mallorca)

Localització del Migjorn Migjorn és una comarca mallorquina que ocupa el sud de l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Migjorn (Mallorca)

Miguel Primo de Rivera Orbaneja

II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).

Veure Història de Mallorca і Miguel Primo de Rivera Orbaneja

Milícia nacional

Milícia de Martin Miguel de Güemes. La milícia nacional fou una organització de ciutadans armats, diferent de l'Exèrcit o els cossos de policia, i similar a les que amb els noms de guàrdia nacional, milícia urbana o guàrdia cívica van tenir protagonisme en les grans revolucions liberals europees i americanes.

Veure Història de Mallorca і Milícia nacional

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Història de Mallorca і Minerva

Miquel Costa i Llobera

Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 - Ciutat de Mallorca, 16 d'octubre de 1922) fou un poeta mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Miquel Costa i Llobera

Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès ''Illa Daurada - La ciutat de Mallorques'', publicat l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia.

Veure Història de Mallorca і Miquel dels Sants Oliver i Tolrà

Miquel Dolç i Dolç

Miquel Dolç i Dolç (Santa Maria del Camí, Mallorca, 4 de desembre de 1912 - Madrid, 27 de desembre de 1994) fou un filòleg, crític literari, poeta i traductor mallorquí al català.

Veure Història de Mallorca і Miquel Dolç i Dolç

Miquel Gaietà Soler i Rabassa

Miquel Gaietà Soler i Rabassa (Palma, 27 de setembre de 1746 - Malagón, 17 de maig de 1809) fou un advocat i polític il·lustrat mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Miquel Gaietà Soler i Rabassa

Moiana

Bartomeu Gomila Pujol, anomenat Moiana (Montuïri - 1666) va ser un bandoler mallorquí que acabà executat per la justícia, la seva figura ha estat objectes de diverses tradicions i mites.

Veure Història de Mallorca і Moiana

Moló (molí)

Un moló és un tipus de molí de vaivé propi de l'Edat del Bronze i l'Edat del Ferro de les Illes Balears (Menorca i Mallorca).

Veure Història de Mallorca і Moló (molí)

Montpeller

Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.

Veure Història de Mallorca і Montpeller

Moviment obrer

200x200px El moviment obrer és un conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe treballadora, creat amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació social, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.

Veure Història de Mallorca і Moviment obrer

Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Mubàixxir ibn Sulayman Nàssir-ad-Dawla (Qàlat al-Hamir (Castelldans), Làrida, ?-Madina Mayurqa, 1114) fou emir de Mayurqa durant la taifa de Mallorca (1093-1114).

Veure Història de Mallorca і Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla

Muhàmmad ibn Ghàniya

Muhàmmad ibn Alí ibn Yússuf, més conegut com a Muhàmmad ibn Alí ibn Ghàniya o, simplement, Muhàmmad ibn Ghàniya fou emir de Mayurqa (1126-1155).

Veure Història de Mallorca і Muhàmmad ibn Ghàniya

Mujàhid

Taifa de Dénia cap al 1037. Abu-l-Jayx al-Muwàffaq bi-L·lah ibn Abd-Al·lah al-Amirí, més conegut com a Mujàhid (? - 1044, Dénia) va ser emir de Dàniya (1010-1044).

Veure Història de Mallorca і Mujàhid

Muqàtil

Muqàtil, valí de Mayurqa (998-1012), morí durant la guerra civil que liquidà el califat de Còrdova.

Veure Història de Mallorca і Muqàtil

Muro (Mallorca)

Muro és una vila i municipi de Mallorca, situat al centre-nord de l'illa, a la comarca del Pla de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Muro (Mallorca)

Museu del Louvre

El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Veure Història de Mallorca і Museu del Louvre

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Veure Història de Mallorca і Museu Nacional d'Art de Catalunya

Museu Naval de Madrid

Façana del museu El Museu Naval de Madrid és una entitat cultural de titularitat estatal, situada als baixos del Caserna General de l'Armada al Paseo del Prado (Madrid), i gestionada pel Ministeri de Defensa d'Espanya a través de la Direcció General de Relacions Institucionals de la Defensa: Subdirecció General de Patrimoni Històric-Artístic, i dependència orgànica de l'almirall general, regida per un Reial Patronat al qual li és aplicable el que disposa el Reial Decret 620/1987, de 10 d'abril, que aprova el Reglament dels Museus de titularitat estatal.

Veure Història de Mallorca і Museu Naval de Madrid

Myotragus balearicus

Myotragus balearicus és un mamífer extint de l'ordre dels artiodàctils, de la família dels bòvids, subfamília dels caprins, és a dir, una cabreta, i gènere Myotragus.

Veure Història de Mallorca і Myotragus balearicus

Na Guardis

Na Guardis és un illot del litoral mallorquí situat entre les plages del Dolç i del Carbó, molt pròxim a la Colònia de Sant Jordi, la qual és l'emplaçament d'un important jaciment arqueològic d'època fenícia.

Veure Història de Mallorca і Na Guardis

Na Moltona

Na Moltona és un illot del litoral mallorquí situat davant la platja d'el Carbó.

Veure Història de Mallorca і Na Moltona

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Història de Mallorca і Nàpols

Necròpoli de Son Real

La necròpolis de Son Real és un jaciment arqueològic d'extraordinària importància.

Veure Història de Mallorca і Necròpoli de Son Real

Necròpolis

Vall dels Reis (Luxor)Una necròpolis (o necròpoli) és un cementiri o lloc de soterrament.

Veure Història de Mallorca і Necròpolis

Neoclassicisme

Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

Veure Història de Mallorca і Neoclassicisme

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Veure Història de Mallorca і Neolític

Nicolae Ceaușescu

Nicolae Ceaușescu (Scornicești, Pitești, 1918 - Târgoviște, 1989) fou un polític romanès, que exercí de President de Romania entre 1967 i 1989 així com de secretari general del Partit Comunista Romanès entre 1965 i 1989.

Veure Història de Mallorca і Nicolae Ceaușescu

Nom romà

''Avlia L.F. Secunda''"Aulia Secunda, filla de Lucius" El nom romà seguia unes pautes, acordades socialment, que el va caracteritzar durant generacions.

Veure Història de Mallorca і Nom romà

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Veure Història de Mallorca і Normands

Numídia

Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.

Veure Història de Mallorca і Numídia

Nunó Sanç

Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).

Veure Història de Mallorca і Nunó Sanç

Nurag

Nurag Losa d'Abbasanta, de planta triangular. Els nurags (en sard nuraghe, nurake, nuraxi -pronunciat nuragi-, nuragu) són unes construccions de l'edat del bronze, exclusives de l'illa de Sardenya, que foren construïdes per una civilització a la qual han donat el nom: la nuràgica o Cultura dels nurags.

Veure Història de Mallorca і Nurag

Obra Cultural Balear

L'Obra Cultural Balear o, de forma abreviada, OCB, és la institució cívica i cultural de més influència a les Illes Balears pel que fa a la promoció de la llengua catalana i la cultura pròpies del poble balear i defensar-ne el dret al ple autogovern.

Veure Història de Mallorca і Obra Cultural Balear

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Veure Història de Mallorca і Oli

Oli d'oliva

L'oli d'oliva és un oli vegetal a partir del suc de l'oliva, el fruit de l'olivera.

Veure Història de Mallorca і Oli d'oliva

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Història de Mallorca і Olivera

Operació Bomsai

L'Operació Bomsai, que fou completament desestimada pel jutge per inconsistent on en l'escrit final de la fiscalia, deixen constancia de la falta de coneixement de la realitat legal vigent a l'estat. És una operació policial contra una presumpta trama de corrupció a l'empresa pública CAIB Patrimoni S.A.

Veure Història de Mallorca і Operació Bomsai

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Veure Història de Mallorca і Orient

Orient (Bunyola)

Orient és un petit llogaret situat entre Alaró (sud-est) i Bunyola (sud-oest), a Mallorca, i pertany al terme municipal de Bunyola.

Veure Història de Mallorca і Orient (Bunyola)

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Història de Mallorca і Països Baixos

Pacte de Progrés

El Pacte de progrés és el nom que rebé la unió de diverses forces polítiques balears per desbancar el Partit Popular de Balears de les Institucions més importants de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Pacte de Progrés

Palau de Marivent

Audiència del Rei Joan Carles a Gabriel Cañellas al palau. 1983 El Palau de Marivent és una construcció moderna situada a Cala Major, a Palma.

Veure Història de Mallorca і Palau de Marivent

Palau Reial de l'Almudaina

El Castell o Palau Reial de l'Almudaina, dit també simplement l'Almudaina, està situat a la ciutat de Palma, al costat de la Seu, i fou la residència històrica dels reis de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Palau Reial de l'Almudaina

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Història de Mallorca і Palestina

Palma

Palma o Ciutat de Mallorca, antigament Mallorca, i col·loquialment només Ciutat, és un municipi i la capital de l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Palma

Pandèmia de grip de 1918

Morts per grip espanyola durant els anys 1918 i 1919. La pandèmia de grip de 1918, també coneguda com a grip espanyola, va ser una pandèmia de grip (malaltia infecciosa viral) particularment greu, que va causar la mort d'entre 50 i 100 milions de persones a tot el món durant els anys 1918 i 1919.

Veure Història de Mallorca і Pandèmia de grip de 1918

Panteó de Roma

El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).

Veure Història de Mallorca і Panteó de Roma

Paraire

Registre dels exàmens dels Mestres Paraires. Arxiu de la Reial Fàbrica de Draps. Segle XVI. Museu Arqueològic Municipal d'Alcoi. Un paraire era un menestral que antany tenia com a ofici preparar la llana per al seu teixit.

Veure Història de Mallorca і Paraire

Parc de la Ciutadella

El parc de la Ciutadella es troba al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Veure Història de Mallorca і Parc de la Ciutadella

Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

Vista aèria de l'Albufera. Camaverda a l'Albufera. El Parc Natural de s'Albufera de Mallorca és un parc natural situat al sud de la Badia d'Alcúdia, al nord de l'illa de Mallorca, que inclou part dels termes municipals de Muro i Sa Pobla.

Veure Història de Mallorca і Parc Natural de l'Albufera de Mallorca

Parlament de les Illes Balears

El Parlament de les Illes Balears és segons l'Estatut la representació del poble de les illes.

Veure Història de Mallorca і Parlament de les Illes Balears

Part Forana

Part Forana és el nom amb què es denomina tot el territori de Mallorca que no pertany a la ciutat de Mallorca (rebatejada a partir del amb el nom de Palma).

Veure Història de Mallorca і Part Forana

Partido Socialista Popular

Partido Socialista Popular (PSP) fou un partit polític espanyol.

Veure Història de Mallorca і Partido Socialista Popular

Partit Carlí (1971)

Partit Carlí, oficialment i en castellà Partido Carlista, és un partit polític espanyol d'esquerra alternativa, socialista autogestionària i federalista constituït en 1971 al II Congrés del Poble Carlí a partir de la Comunió Tradicionalista que liderava Xavier de Borbó i Parma.

Veure Història de Mallorca і Partit Carlí (1971)

Partit Comunista d'Espanya

El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.

Veure Història de Mallorca і Partit Comunista d'Espanya

Partit Comunista de les Illes Balears

Partit Comunista de les Illes Balears (PCIB) és un partit polític constituït el 1977, com a partit federat del Partit Comunista d'Espanya (PCE).

Veure Història de Mallorca і Partit Comunista de les Illes Balears

Partit del Treball d'Espanya

El Partit del Treball d'Espanya (PTE) va ser un partit polític maoista espanyol fundat el 1975 com a successor del Partit Comunista d'Espanya (internacional), que al seu torn era una escissió del Partit Socialista Unificat de Catalunya.

Veure Història de Mallorca і Partit del Treball d'Espanya

Partit judicial

Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.

Veure Història de Mallorca і Partit judicial

Partit Liberal Fusionista

El Partit Liberal Fusionista o simplement Partit Liberal fou un dels dos partits, juntament amb el Partit Conservador, que participaren en el sistema turnista imposat per la Restauració borbònica de 1874.

Veure Història de Mallorca і Partit Liberal Fusionista

Partit Popular (Espanya)

El Partit Popular (PP; en castellà, Partido Popular) és un partit polític espanyol situat en la dreta política.

Veure Història de Mallorca і Partit Popular (Espanya)

Partit Popular de les Illes Balears

El Partit Popular de les Illes Balears (PPB) és la secció autonòmica del Partit Popular a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Partit Popular de les Illes Balears

Partit Republicà de Centre

El Partit Republicà de Centre (PRC) és el nom que adoptà el Partit Liberal a les illes Balears a partir del 19 de maig de 1931.

Veure Història de Mallorca і Partit Republicà de Centre

Partit Republicà Democràtic Federal

El Partit Republicà Democràtic Federal fou un partit polític espanyol, amb especial influència als Territoris de parla catalana, organitzat després de la revolució de 1868.

Veure Història de Mallorca і Partit Republicà Democràtic Federal

Partit Republicà Federal de Mallorca

El Partit Republicà Federal de Mallorca va ser una formació política republicana de Mallorca apareguda el 1868 i que sota diverses formes arribà fins a 1936.

Veure Història de Mallorca і Partit Republicà Federal de Mallorca

Partit Socialista de les Illes

Senyera del PSI El Partit Socialista de les Illes (PSI) fou fundat formalment el 18 de febrer de 1976 per Sebastià Serra i Busquets, es declarava socialista autogestionari i autodeterminista, en contraposició amb la Federació Socialista Balear del PSOE, de caràcter socialdemòcrata i sucursalista.

Veure Història de Mallorca і Partit Socialista de les Illes

Partit Socialista de les Illes Balears

El Partit Socialista de les Illes Balears (PSIB-PSOE) és la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Partit Socialista de les Illes Balears

Partit Socialista de Mallorca-Entesa

El Partit Socialista de Mallorca-Entesa (acrònim PSM-Entesa, conegut també com a Partit Socialista de Mallorca) és un partit polític mallorquí d'ideologia socialista, ecologista i nacionalista.

Veure Història de Mallorca і Partit Socialista de Mallorca-Entesa

Partit Socialista de Menorca

El Partit Socialista de Menorca va néixer per la fusió de dos partits d'esquerra: el Moviment Socialista de Menorca i el Moviment Federalista de Menorca el 1977.

Veure Història de Mallorca і Partit Socialista de Menorca

Partit Socialista Obrer Espanyol

El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.

Veure Història de Mallorca і Partit Socialista Obrer Espanyol

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Història de Mallorca і Patatera

Pau Casesnoves

Pau Casesnoves (Inca, s.XV - Valladolid, 1523) fou un agermanat, síndic forà i cirurgià de professió.

Veure Història de Mallorca і Pau Casesnoves

Pau d'Anagni

La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).

Veure Història de Mallorca і Pau d'Anagni

Pax Romana

Màxima expansió de l'Imperi Romà, després de les conquestes de Trajà La Pax Romana és el període comprés entre el regnat d'Octavi August (27 aC-14 dC) i el regnat de Marc Aureli (161-180).

Veure Història de Mallorca і Pax Romana

Púnics

Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.

Veure Història de Mallorca і Púnics

Peguera (Calvià)

Peguera és un nucli turístic i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Peguera (Calvià)

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).

Veure Història de Mallorca і Pere el Cerimoniós

Pere I d'Urgell

Pere I d'Urgell o Pere de Portugal (Coïmbra, 23 de febrer de 1187 - Mallorca, 2 de juny de 1258) fou infant de Portugal, comte consort d'Urgell (1229-1231) i, en dues ocasions, senyor de Mallorca (1231-1244 i 1254-1256).

Veure Història de Mallorca і Pere I d'Urgell

Pere Morey Servera

fou un escriptor mallorquí especialitzat en literatura infantil i juvenil.

Veure Història de Mallorca і Pere Morey Servera

Pere Niçard

Sant Jordi de Pere Niçard Pere Niçard o Pero Nissart va ser un pintor gòtic actiu a Mallorca a la segona meitat del.

Veure Història de Mallorca і Pere Niçard

Pere Quetglas i Ferrer

Pere Quetglas i Ferrer, Xam (Palma, Mallorca, 1 de setembre de 1915 - 11 de març de 2001) fou un promotor cultural, educador, així com dibuixant, caricaturista, cartellista, gravador i pintor mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Pere Quetglas i Ferrer

Pere Sampol Mas

Pere Sampol Mas (Montuïri, 16 de setembre de 1951) és un enginyer tècnic en electrònica industrial més conegut per la seva faceta de polític.

Veure Història de Mallorca і Pere Sampol Mas

Perpinyà

Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.

Veure Història de Mallorca і Perpinyà

Pesaro

Pesaro, AFI, és una ciutat d'Itàlia, a les Marques, província de Pesaro i Urbino, amb una població de 96.786 habitants l'any 2020.

Veure Història de Mallorca і Pesaro

Pescador

Un pescador és la persona que viu de les captures de peixos i altres animals aquàtics, ja que pesca prou quantitat per alimentar-se i vendre'n l'excedent.

Veure Història de Mallorca і Pescador

Pesta

La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).

Veure Història de Mallorca і Pesta

Pesta Negra

La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.

Veure Història de Mallorca і Pesta Negra

Picapedrer

Un picapedrer o pedrapiquer és una persona que té com a ofici treballar la pedra per a la construcció.

Veure Història de Mallorca і Picapedrer

Picè

Mapa del Picé El Picè (en llatí Picenum, en grec antic Πικηνοί) va ser una regió d'Itàlia a l'època de l'antiga Roma.

Veure Història de Mallorca і Picè

Pirateria barbaresca

Batalla entre la fragata britànica HMS Mary Rose i set pirates algerians, 1669 Els pirates barbarescos, també de vegades anomenats corsaris otomans, van ser pirates i corsaris que van actuar des del nord d'Àfrica (la costa barbaresca), on tenien les seves bases, des de Tunis, Trípoli, Alger, Salé i ports del Marroc, assetjant el trànsit marítim al Mediterrani occidental des del temps de les croades i que es va fer especialment intens després de la caiguda de Constantinoble (1453) en mans dels turcs otomans.

Veure Història de Mallorca і Pirateria barbaresca

Pisanello

Pisanello, Antonio di Puccio Pisano o Antonio di Puccio da Cereto, o erròniament anomenat Vittore Pisano per Giorgio Vasari, (c. 1395 - probablement 1455) va ser un dels més distingits pintors de finals de l'època gòtica i del primer Renaixement italià i del Quattrocento.

Veure Història de Mallorca і Pisanello

Pitiüses

Localització de les Pitiüses respecte a les Illes Balears Municipis de les Pitiüses Les Pitiüses són les illes d'Eivissa i Formentera amb els illots adjacents.

Veure Història de Mallorca і Pitiüses

Plaça Major (Palma)

La Plaça Major és una de les principals places de Palma.

Veure Història de Mallorca і Plaça Major (Palma)

Plateresc

Façana de la Universitat de Salamanca Plateresc és un estil arquitectònic exclusiu del Renaixement hispànic.

Veure Història de Mallorca і Plateresc

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Història de Mallorca і Plini el Vell

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Veure Història de Mallorca і Plom

Pol·lèntia

MAN, Madrid Pol·lèntia (Pollentia) fou una ciutat romana fundada al nord de Mallorca pel general romà Quint Cecili Metel Baleàric sota l'actual ciutat d'Alcúdia, poc més tard de l'any 123 aC.

Veure Història de Mallorca і Pol·lèntia

Pollença

Pollença és una vila i municipi del nord de Mallorca, al peu de la serra de Tramuntana, que limita amb els termes municipals de Campanet, Escorca, Alcúdia i Sa Pobla.

Veure Història de Mallorca і Pollença

Port de Palma

El Port de Palma. El Port de Palma és el port principal de la dita ciutat i el més important de l'illa, i està format per un conjunt d'abrics naturals i artificials i d'instal·lacions per a l'embarcament i desembarcament de persones i mercaderies.

Veure Història de Mallorca і Port de Palma

Port de Pollença

Vistes del Port de Pollença Vall de Bóquer i Port de Pollença des de l'aire Port esportiu Platja de Llenaire El Port de Pollença (El Moll, com el designen familiarment els seus habitants) és un poble costaner de l'illa de Mallorca, situat a l'extrem nord de la badia de Pollença i aproximadament a 6 quilòmetres de la vila de Pollença.

Veure Història de Mallorca і Port de Pollença

Portocolom

Portocolom és un nucli costaner que pertany al municipi de Felanitx.

Veure Història de Mallorca і Portocolom

Portocristo

Platja d'es Port de Manacor Portocristo (escrit també Porto Cristo, i alternativament conegut pel seu nom històric, Port de Manacor) és una població costanera situat al llevant mallorquí; i forma part del municipi de Manacor.

Veure Història de Mallorca і Portocristo

Posidoni

Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.

Veure Història de Mallorca і Posidoni

Pragmàtica

La pragmàtica és la part de la lingüística que estudia la llengua en relació amb el seu ús i les persones que en són usuàries, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències.

Veure Història de Mallorca і Pragmàtica

Prat de Sant Jordi

El Prat de Sant Jordi, anomenat també Pla de Sant Jordi i, antigament, Pla o Prat de Catí, és una zona de Mallorca que comprèn una plana d'uns 60 km² de superfície, i que s'estén entre la ciutat de Palma, el litoral i la plataforma vindoboniana del Pla de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Prat de Sant Jordi

Práxedes Mateo Sagasta

va ser un enginyer de camins i polític espanyol, membre del Partit Liberal, President del consell de Ministres (1871-1872), President del Govern d'Espanya (1874-1874, 1881-1883, 1892-1895, 1897-1899 i 1902-1902) i reconegut orador.

Veure Història de Mallorca і Práxedes Mateo Sagasta

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Veure Història de Mallorca і Prehistòria

President del Govern d'Espanya

El President del Govern és el títol que ostenta el cap de govern executiu d'Espanya, equivalent al títol de primer ministre de les democràcies parlamentàries.

Veure Història de Mallorca і President del Govern d'Espanya

Primera Guerra Mundial

La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.

Veure Història de Mallorca і Primera Guerra Mundial

Primera República Espanyola

La Primera República Espanyola va ser el règim polític que hi va haver a Espanya des de la seva proclamació per les Corts Generals, l'11 de febrer de 1873, fins al 29 de desembre de 1874, quan el pronunciament del general Martínez-Campos va donar inici a la Restauració borbònica.

Veure Història de Mallorca і Primera República Espanyola

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Història de Mallorca і Publi Corneli Escipió Africà Major

Puig Major

El Puig Major és la muntanya més alta de l'illa de Mallorca i de totes les Illes Balears, amb una altitud de 1.436 m.

Veure Història de Mallorca і Puig Major

Punta de n'Amer

La Punta de n'Amer és una península de poca extensió (200ha) que està situada entre les platges de la Coma i Cala Millor, al Llevant de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Punta de n'Amer

Quint Cecili Metel Baleàric

'''Genealogia dels Cecili Metel'''. Quint Cecili Metel Baleàric (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus) va ser un magistrat romà, fill de Quint Cecili Metel Macedònic.

Veure Història de Mallorca і Quint Cecili Metel Baleàric

Quios

Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.

Veure Història de Mallorca і Quios

Rafael del Riego

Rafael del Riego i Flórez (Tuña, Tinéu, Astúries, 9 d'abril de 1784 - Madrid, 7 de novembre de 1823) va ser un general i polític liberal espanyol.

Veure Història de Mallorca і Rafael del Riego

Rafal

Rafal és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Baix Segura.

Veure Història de Mallorca і Rafal

Rafel Manera Serra

Rafel Manera i Serra (Palma o Montuïri 1829- 1881) fou un polític i metge mallorquí que va ser batle de Palma durant una part del Sexenni Democràtic.

Veure Història de Mallorca і Rafel Manera Serra

Raiguer

300x300px Un raiguer, glacis o, peu de mont és, en geomorfologia, un pendent suau (menor del 10%) generalment format per la lixiviació i posterior deposició de les partícules fines d'un con de dejecció o d'un vessant.

Veure Història de Mallorca і Raiguer

Ramón Franco y Bahamonde

Ramón Franco y Bahamonde (Ferrol, Galícia, 2 de febrer de 1896 - Mar Mediterrani, 28 d'octubre de 1938) fou un polític, militar i aviador espanyol.

Veure Història de Mallorca і Ramón Franco y Bahamonde

Ramon Aguiló Munar

Ramon Aguiló Munar (3 de febrer de 1950) fou un polític mallorquí del PSIB.

Veure Història de Mallorca і Ramon Aguiló Munar

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Alemany de Cervelló i de Querol (? - Mallorca, 1230) va ser un cavaller català del llinatge dels Cervelló.

Veure Història de Mallorca і Ramon Alemany de Cervelló i de Querol

Ramon Destorrents

Ramon Destorrents (fl entre el 1351 i el 1362) fou un miniaturista i pintor català d'estil italo-gòtic, influït per l'escola senesa.

Veure Història de Mallorca і Ramon Destorrents

Ramon II de Tortosa

Ramon II de Tortosa (Ramon de Montcada i de Tornamira) (?, 1188 - Portopí, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i participà en la Croada contra Al-Mayûrqa, morint a la Batalla de Portopí.

Veure Història de Mallorca і Ramon II de Tortosa

Ramon Llull

Ramon Llull (fonètica en català: ; de vegades llatinitzat com a Raimundus o Raymundus Lullus; Palma, Mallorca, 1232 – Tunis, Tunísia, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del.

Veure Història de Mallorca і Ramon Llull

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Història de Mallorca і Ravenna

Ràdio Mallorca

Ràdio Mallorca (EAJ-13) és una emissora de ràdio amb seu a Palma fundada el 1933 pels germans Josep i Onofre Fuster i Fuster.

Veure Història de Mallorca і Ràdio Mallorca

Regidor

Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.

Veure Història de Mallorca і Regidor

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.

Veure Història de Mallorca і Regne de Castella

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Veure Història de Mallorca і Regne de Mallorca

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Història de Mallorca і Regne Unit

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Veure Història de Mallorca і Renaixement

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Veure Història de Mallorca і Renaixença

Renda per capita

FMI (abril de 2018) La renda per capita, PIB per capita o ingrés per capita, és la relació que hi ha entre el producte interior brut (PIB) d'un país i la seva quantitat d'habitants.

Veure Història de Mallorca і Renda per capita

Renovación Española

Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.

Veure Història de Mallorca і Renovación Española

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Història de Mallorca і República Romana

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Veure Història de Mallorca і Republicanisme

Resposta als catalans

La Resposta als catalans és el nom que es dona al manifest a favor del procés de recuperació de la llengua i la cultura catalana a les Illes Balears i de la unió cultural amb les altres terres de llengua i cultura catalana, seguint l'impuls començat per la Renaixença i que, just després de la publicació del manifest, s'estroncà de manera violenta per la revolta espanyolista contra la República i la posterior dictadura de Francisco Franco.

Veure Història de Mallorca і Resposta als catalans

Revolta de les Comunitats de Castella

La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.

Veure Història de Mallorca і Revolta de les Comunitats de Castella

Revolta de les Germanies

La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Veure Història de Mallorca і Revolta de les Germanies

Revolta Forana

La Revolta Forana és la rebel·lió esdevinguda a Mallorca entre 1450 i 1453 quan la mà menor dels forans i els menestrals de la ciutat s'aixecaren contra els cavallers ciutadans i mercaders.

Veure Història de Mallorca і Revolta Forana

Revolució Americana

Declaració d'Independència'', mostrant els cinc membres del comitè encarregat de redactar la Declaració el 1776, presentant el seu treball al Segon Congrés Continental a Filadèlfia. La Revolució Americana va ser un conflicte entre les Tretze Colònies britàniques a Amèrica del Nord i la seva metròpoli (el Regne Unit).

Veure Història de Mallorca і Revolució Americana

Revolució Francesa

La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.

Veure Història de Mallorca і Revolució Francesa

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Història de Mallorca і Rin

Romanització

La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.

Veure Història de Mallorca і Romanització

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Veure Història de Mallorca і Rosselló

Rotterdam

Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam.

Veure Història de Mallorca і Rotterdam

Sa Pobla

Sa Pobla o la Pobla, antigament també Uialfàs o la Pobla d'Uialfàs, és una vila i municipi del Raiguer de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Sa Pobla

Sabater

Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina. Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabates —sabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas.

Veure Història de Mallorca і Sabater

Sabó

Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.

Veure Història de Mallorca і Sabó

Salou

Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.

Veure Història de Mallorca і Salou

Samos

Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.

Veure Història de Mallorca і Samos

Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Joan Baptista de Perpinyà és l'església gòtica, actualment catedral i anteriorment parròquia principal de la ciutat de Perpinyà, a la comarca del Rosselló, de la Catalunya del Nord.

Veure Història de Mallorca і Sant Joan Baptista de Perpinyà

Sant Llorenç des Cardassar

Sant Llorenç del Cardassar (col·loquialment Sant Llorenç des Cardassar), antigament Bellver o Sant Llorenç de Bellver, és una vila i municipi de la comarca del Llevant de l'illa de Mallorca que confronta amb els municipis de Manacor, Petra, Artà i Son Servera.

Veure Història de Mallorca і Sant Llorenç des Cardassar

Sant Sebastià

Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).

Veure Història de Mallorca і Sant Sebastià

Santa Catalina

La barriada de Santa Catalina és una de les zones que conformen l'àrea urbana de la ciutat de Palma.

Veure Història de Mallorca і Santa Catalina

Santa Margalida

Santa Margalida és una vila i municipi de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Santa Margalida

Santa Maria del Camí

Santa Maria del Camí és una vila i municipi de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Santa Maria del Camí

Santa Ponça

Santa Ponça és una urbanització turística i residencial i una antiga possessió del terme de Calvià, a Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Santa Ponça

Santanyí

Santanyí és una vila i municipi de Mallorca, el més meridional de l'illa.

Veure Història de Mallorca і Santanyí

Santuari de Lluc

El santuari de Lluc és un monestir situat a Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).

Veure Història de Mallorca і Santuari de Lluc

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Veure Història de Mallorca і Saragossa

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Història de Mallorca і Sardenya

Sastre

Un sastre pren les mides a un client en Hong Kong. Un sastre (femení: sastressa) és un menestral que té com a professió la confecció i la venda d'indumentària.

Veure Història de Mallorca і Sastre

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Història de Mallorca і Síria

Sòria

Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).

Veure Història de Mallorca і Sòria

Sóller

Sóller (pronunciat Sólla) és un municipi situat a la costa nord-oest de l'illa de Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Sóller

Sector primari

En economia el sector primari es refereix a totes les activitats que extreuen dels recursos naturals per obtenir productes primaris; és a dir, en primeres matèries per a altres indústries, que s'anomena sector secundari.

Veure Història de Mallorca і Sector primari

Sector terciari

Composició del Producte interior brut per sector de l'economia El sector terciari d'una economia (també conegut com a sector dels serveis o també sector dels servicis) és una de les tres categories industrials d'una economia (les altres són: el sector primari, relacionat amb l'extracció i/o el desenvolupament dels recursos naturals, i el sector secundari, relacionat amb la indústria de manufactura).

Veure Història de Mallorca і Sector terciari

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Veure Història de Mallorca і Seda

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Veure Història de Mallorca і Segona Guerra Púnica

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Veure Història de Mallorca і Segona República Espanyola

Selva

La Selva és una comarca situada entre la Serralada Transversal i la Costa Brava que limita amb les comarques del Maresme, el Vallès Oriental, Osona, la Garrotxa, el Gironès, el Baix Empordà i la Mar Mediterrània.

Veure Història de Mallorca і Selva

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Veure Història de Mallorca і Senyoria d'Omeladès

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Veure Història de Mallorca і Senyoria de Montpeller

Servus Dei

Servus Dei o Serfdedéu fou bisbe de Girona (888 - 907).

Veure Història de Mallorca і Servus Dei

Ses Païsses

Ses Païsses és un poblat talaiòtic al municipi d'Artà.

Veure Història de Mallorca і Ses Païsses

Ses Salines

Salines de sa Vall ''Talaia Joana'' Les Salines (col·loquialment ses Salines), antigament les Salines de Santanyí, és una vila i municipi mallorquí pertanyent a la comarca del Migjorn, fronterer de Campos i Santanyí.

Veure Història de Mallorca і Ses Salines

Setge de Peníscola (1225)

El setge de Peníscola fou la primera acció de la Conquesta del Regne de València empresa per Jaume I el Conqueridor, que va fracassar.

Veure Història de Mallorca і Setge de Peníscola (1225)

Setmana Tràgica

Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.

Veure Història de Mallorca і Setmana Tràgica

Sever de Menorca

Sever de Menorca, en llatí Severus, (Iamona, -) fou bisbe de Menorca al començament del.

Veure Història de Mallorca і Sever de Menorca

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Història de Mallorca і Sevilla

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Història de Mallorca і Sicília

Simó Ballester

Simó Ballester àlies Tort (Manacor ??? - Palma 1457) va ser un dels cabdills de la Revolta Forana mallorquina (1450-1453).

Veure Història de Mallorca і Simó Ballester

Sindicat de Fora

El Sindicat de Fora fou una institució pròpia del règim foral mallorquí que representava els pobles de la Part Forana al Gran i General Consell.

Veure Història de Mallorca і Sindicat de Fora

Sindicat Vertical

Bandera de la Falange L'Organització Sindical Espanyola (OSE) (en castellà: Organización Sindical Española, OSE), més conegut popularment com a Sindicat Vertical, i coneguda fins a 1971 com a Central Nacional Sindicalista (CNS), va ser l'única organització sindical legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme.

Veure Història de Mallorca і Sindicat Vertical

Societat Arqueològica Lul·liana

Societat Arqueològica Lul·liana és una entitat fundada el desembre de 1880 a Palma per Bartomeu Ferrà i Perelló amb el patrocini del bisbe Mateu Jaume, i que tenia com a objectius honrar la memòria de Ramon Llull i recollir objectes artístics i religiosos retirats del culte, per tal d'evitar llur destrucció.

Veure Història de Mallorca і Societat Arqueològica Lul·liana

Societat caçadora-recol·lectora

Caçadors-recol·lectors a l'illa Bathurst, Austràlia, el 1939 La societat caçadora-recol·lectora és un tipus d'organització social i econòmica basat en l'adquisició dels productes que la natura ofereix, com és la caça dels animals salvatges i la pesca i la recol·lecció de plantes i fruits silvestres.

Veure Història de Mallorca і Societat caçadora-recol·lectora

Sofia de Grècia

Sofia de Grècia i Dinamarca (Psikhikó, Atenes, 2 de novembre de 1938), casada amb Joan Carles I d'Espanya, va ser la consort del rei d'Espanya de 1975 fins al 2014, moment en què el seu marit abdicà la Corona espanyola, tot i que actualment manté la denominació de reina.

Veure Història de Mallorca і Sofia de Grècia

Son Julià

Son Julià o Ca s'Hereu és una possessió del terme de Llucmajor, Mallorca.

Veure Història de Mallorca і Son Julià

Son Servera

Son Servera, escrit també Son Cervera, és una vila i municipi mallorquí situat al nord-est de l'illa, pertanyent a la comarca de Llevant.

Veure Història de Mallorca і Son Servera

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Veure Història de Mallorca і Sueus

Sufragi masculí

El sufragi masculí va ser un estat en l'evolució de la democràcia que es va situar, en alguns casos, entre el sufragi censatari, que era el que tenia en compte determinats aspectes (renda, estat civil, nivell d'instrucció o pertinença a una classe social), i el sufragi universal.

Veure Història de Mallorca і Sufragi masculí

Sufragi universal

El sufragi universal consisteix a donar el dret a vot tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva ètnia, sexe, creences o classe social.

Veure Història de Mallorca і Sufragi universal

Talaiot

'''Talaiot''' de sa Clova des Xot (Artà, Mallorca) '''Talaiot''' de Torellonet Vell (Menorca) Un talaiot és una estructura prehistòrica de forma generalment troncocònica, construïda amb pedres de grans dimensions col·locades en sec, de 3 a 10 metres d'alçada.

Veure Història de Mallorca і Talaiot

Taller dels Cresques

Fragment de l'Atles Català fet a l'obrador dels Cresques El Taller dels Cresques és el nom convencional amb què s'atribueix l'obra cartogràfica portolana elaborada al taller jueu mallorquí fundat per Cresques Abraham i continuat pel seu fill Jafudà Cresques, així com per altres cartògrafs del seu obrador.

Veure Història de Mallorca і Taller dels Cresques

Tanit

Tanit (TNT en inscripcions fenícies i púniques) és una divinitat lunar i la deessa púnica de la fertilitat, muller de Baal-Hammon i dea protectora de Cartago.

Veure Història de Mallorca і Tanit

Taperera

La taperera (Capparis spinosa L.) és una espècie de planta de la família de les caparàcies.

Veure Història de Mallorca і Taperera

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Veure Història de Mallorca і Tarragona

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Veure Història de Mallorca і Tàrraco

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Veure Història de Mallorca і Tèxtil

Teatre Principal (Palma)

El Teatre Principal de Palma és un centre dramàtic inaugurat el 19 de novembre de 1857.

Veure Història de Mallorca і Teatre Principal (Palma)

Teixidura

Objectes teixits prehistòrics: - 1 cistella de vímet; - 2 estora teixida; - 3 xarxa de pesca de fils; - 4 trenat de pescador; - 5 drap de lli; - 6 cordes i cordams; - 7 fus de cargol; 8 eix i volant d'inèrcia. La teixidura o tissatge és el conjunt d'accions que tenen com a finalitat obtenir teles a partir de fils naturals o sintètics.

Veure Història de Mallorca і Teixidura

Teixit (tèxtil)

Teixit de jute. Rotllos de tela tenyida, d'Alemanya. Camp de cànem als Estats Units, subvencionat pel Govern nord-americà durant la Segona Guerra Mundial, per a la campanya «Cànem per la victòria» (1942). El teixit o la tela és un producte tèxtil resultat de teixir fils, filaments o fibres.

Veure Història de Mallorca і Teixit (tèxtil)

Tetuan

muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).

Veure Història de Mallorca і Tetuan

Tifus

El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.

Veure Història de Mallorca і Tifus

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Veure Història de Mallorca і Tolosa de Llenguadoc

Tomàs Aguiló i Forteza

Tomàs Aguiló i Forteza (Palma, 1812-1884) fou un poeta mallorquí, fill de Tomàs Aguiló i Cortès.

Veure Història de Mallorca і Tomàs Aguiló i Forteza

Torn de terrissaire

Torn de peu a La Bisbal (Girona) Terrisser català treballant amb un torn elèctric marca Forns (fabricat a Badalona), al seu taller de Vallvidrera, als anys 70 Un torn de terrissaire és una màquina molt simple utilitzada per donar forma arrodonida a la terrissa i ceràmica.

Veure Història de Mallorca і Torn de terrissaire

Torrent de la Riera

El Torrent de la Riera és un torrent de l'illa de Mallorca que desemboca a la capital, Palma, entre el Parc de la Feixina i el Museu del Baluard.

Veure Història de Mallorca і Torrent de la Riera

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Veure Història de Mallorca і Tortosa

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Veure Història de Mallorca і Tractat d'Utrecht

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Història de Mallorca і Tractat dels Pirineus

Tradicionalisme

Revista La Tradició Catalana amb el retrat del bisbe de Vic Josep Morgades i Gili, reconstructor del Monestir de Ripoll i la tomba de Guifré el PilósEl tradicionalisme és, en la història de la filosofia, la tendència a defensar les tradicions com el conjunt d'usos i costums heretats de la història que cal valorar, respectar i defensar.

Veure Història de Mallorca і Tradicionalisme

Traginer

Un traginer a la tradicional festa dels Tres Tombs d'Igualada Un traginer és una persona que treballa transportant mercaderies, usant bèsties de càrrega com el cavall, el ruc, la mula o el bou.

Veure Història de Mallorca і Traginer

Trasmediterránea

La Companyia Transmediterrània és una companyia naval espanyola dedicada al transport marítim de persones i de mercaderies en trajectes regulars per ferri.

Veure Història de Mallorca і Trasmediterránea

Treufoc

Antoni Gibert, conegut pel sobrenom de Treufoc, fou un bandejat mallorquí de principis del.

Veure Història de Mallorca і Treufoc

Tunísia

Tunísia o República de Tunísia és un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa frontera amb Algèria a l'oest i amb Líbia al sud-est, mentre que el mar Mediterrani banya les seves costes, al nord i a l'est del país.

Veure Història de Mallorca і Tunísia

Tunis

Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.

Veure Història de Mallorca і Tunis

UGT Balears

UGT Balears és la secció del sindicat UGT a les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і UGT Balears

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Veure Història de Mallorca і Unió General de Treballadors

Unió Liberal

Unió Liberal fou un partit polític espanyol sorgit de l'aliança electoral que després de la revolució del 1854 van concertar diferents polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats, i que va acabar definitivament amb el Partit Moderat, que era al poder des del 1833.

Veure Història de Mallorca і Unió Liberal

Unió Mallorquina

Unió Mallorquina (UM) fou un partit polític, nacionalista de caràcter centrista i ideologia liberal, mallorquí.

Veure Història de Mallorca і Unió Mallorquina

Unió Republicana (1934)

La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.

Veure Història de Mallorca і Unió Republicana (1934)

Unión Patriótica

Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.

Veure Història de Mallorca і Unión Patriótica

Unitat Socialista

Unitat Socialista (US) va ser el nom de la coalició electoral que van formar per les eleccions generals espanyoles de 1977 al Congrés el Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galván i la Federació de Partits Socialistes (FPS).

Veure Història de Mallorca і Unitat Socialista

Universitat

THE World University Rankings Una universitat (del llatí universitas, -atis) és una institució dedicada a l'ensenyament integrada per diferents centres, anomenats facultats o col·legis, on s'imparteixen estudis superiors de diferents sabers i s'hi atorguen els títols corresponents.

Veure Història de Mallorca і Universitat

Universitat de Barcelona

La Universitat de Barcelona és una universitat pública situada a la ciutat de Barcelona.

Veure Història de Mallorca і Universitat de Barcelona

Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

El Decret de Nova Planta va suprimir la institució de la Universitat. La Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca és el terme amb el que, durant l'edat mitjana i moderna, es denominà a tota la població de ple dret de Mallorca, inclosos els habitants de terres de senyoriu, però generalment i segons el context, solia indicar el conjunt d'institucions del regne que la representava.

Veure Història de Mallorca і Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca

Universitat de les Illes Balears

La Universitat de les Illes Balears o UIB és la universitat pública de les Illes Balears.

Veure Història de Mallorca і Universitat de les Illes Balears

Usdefruit

L'usdefruit és un dret real de gaudir d'una cosa aliena.

Veure Història de Mallorca і Usdefruit

Vaixell de vapor

El vapor Clermont, de Robert Fulton. Un vaixell de vapor és un vaixell propulsat per màquines de vapor, actualment en desús, o per turbines de vapor.

Veure Història de Mallorca і Vaixell de vapor

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Veure Història de Mallorca і València

Valí

El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.

Veure Història de Mallorca і Valí

Valldemossa

Valldemossa és una vila i municipi de la Serra de Tramuntana de Mallorca, a 17 km de la capital, Palma.

Veure Història de Mallorca і Valldemossa

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Veure Història de Mallorca і Vallespir

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Història de Mallorca і Vàndals

Vegueria

230x230px Una vegueria és la divisió territorial de Catalunya que estableix l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

Veure Història de Mallorca і Vegueria

Verguisme

El verguisme (algun cop també anomenat marquisme) és un corrent polític aparegut a Mallorca a partir de 1917 i liderat per Joan March Ordinas, anomenat "Verga".

Veure Història de Mallorca і Verguisme

Vescomtat de Bearn

El vescomtat de Bearn fou una jurisdicció feudal de Gascunya, que abraçava inicialment el Bearn, sense l'Auloron.

Veure Història de Mallorca і Vescomtat de Bearn

Vescomtat de Vallespir

El vescomtat de Vallespir, després vescomtat de Castellnou, fou una jurisdicció comtal del pagus de Vallespir al Rosselló.

Veure Història de Mallorca і Vescomtat de Vallespir

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Història de Mallorca і Vespasià

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Veure Història de Mallorca і Vi

Vicalvarada

Leopoldo O'Donnell. La Vicalvarada és el nom amb què és coneguda la revolta espanyola del 1854, per haver-se originat a l'aquarterament del poble madrileny de Vicálvaro, al final dels governs moderats durant el regnat d'Isabel II a la fi de juny del 1854, i engloba tant el pronunciament ocorregut el 28 de juny, com els successos de juliol, que van donar lloc al Bienni Progressista (1854-1856).

Veure Història de Mallorca і Vicalvarada

Vilafranca de Bonany

Vilafranca de Bonany és una vila i municipi del Pla de Mallorca que limita amb Felanitx, Porreres, Sant Joan, Petra i Manacor.

Veure Història de Mallorca і Vilafranca de Bonany

Vil·la romana

Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.

Veure Història de Mallorca і Vil·la romana

Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona

Es conserven dues butlles sobre la vinculació de Mallorca i Menorca al Bisbat de Girona dels papes Formós I (892, butlla del papa Formós) i Romà I (897), que fan referència a la pertinença de les “insulas maiorica scilet et minoricam” al Bisbat de Girona, regit aleshores pel bisbe Servus Dei.

Veure Història de Mallorca і Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Història de Mallorca і Vinya

Vinyar

Vinyar al Penedès. Vinyar amb ceps emparrats. Un vinyar, vinyal, vinyet, o una vinyeda o vinya és una plantació extensa de cepsLa paraula "vinya" es pot referir, encara que sigui un gal·licisme en el sentit de l'arbust Vitis vinifera, tant al camp com a la planta (també coneguda com a cep).

Veure Història de Mallorca і Vinyar

Virrei

García Hurtado de Mendoza, virrei del Perú i governador de XileUn virrei és un oficial reial que governa un país o província en nom i representació del monarca.

Veure Història de Mallorca і Virrei

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Veure Història de Mallorca і Visigots

William Waldren

William Waldren (Nova York, 5 de febrer de 1924 – Deià, 2003) fou un pintor i arqueòleg.

Veure Història de Mallorca і William Waldren

Worms

Worms és una ciutat de l'estat federat de la Renània-Palatinat, a Alemanya.

Veure Història de Mallorca і Worms

Xuaip

Xuaip de Xivert és l'apel·lació amb què es coneix a les fonts cristianes el cabdill no identificat dels mayurquins en els temps de la Croada contra Al-Mayûrqa.

Veure Història de Mallorca і Xuaip

Xuetes

Els xuetes, també anomenats xuetons, són un grup social de l'illa de Mallorca, descendents d'una part dels jueus mallorquins conversos al cristianisme i dels quals, al llarg de la història, s'ha conservat la consciència col·lectiva del seu origen per mor de ser portadors d'algun dels cognoms, de llinatge convers, afectat per les condemnes inquisitorials per criptojudaisme al darrer quart del, o per estar-hi estretament emparentats.

Veure Història de Mallorca і Xuetes

Yahya ibn Ghàniya

Yahya ibn Ishaq ibn Ghàniya, més conegut com a Yahya ibn Ghàniya, fou un senyor de la guerra mallorquí d'origen amazic i lleial als almoràvits, que va operar a Ifríqiya del 1188 al 1237.

Veure Història de Mallorca і Yahya ibn Ghàniya

1229

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1229

1348

s.

Veure Història de Mallorca і 1348

1361

El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.

Veure Història de Mallorca і 1361

1375

Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.

Veure Història de Mallorca і 1375

1405

El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Veure Història de Mallorca і 1405

1435

Països Catalans Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1435

1448

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1448

1450

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1450

1488

Països Catalans Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1488

1666

196x196px.

Veure Història de Mallorca і 1666

1667

Categoria:Dècada del 1660.

Veure Història de Mallorca і 1667

1679

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1679

1691

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1691

1706

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1706

1715

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1715

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.

Veure Història de Mallorca і 1789

1798

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1798

1802

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1802

1808

Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.

Veure Història de Mallorca і 1808

1812

Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.

Veure Història de Mallorca і 1812

1814

Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1814

1821

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1821

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1829

1833

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1833

1834

;Països catalans.

Veure Història de Mallorca і 1834

1835

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1835

1837

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1837

1840

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1840

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1846

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Història de Mallorca і 1849

1854

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1854

1857

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1857

1860

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1860

1868

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1868

1874

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1874

1887

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1887

1891

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1891

1900

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1900

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1901

1903

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1903

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Veure Història de Mallorca і 1910

1922

;Països Catalans.

Veure Història de Mallorca і 1922

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Història de Mallorca і 1979

1980

1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.

Veure Història de Mallorca і 1980

2007

2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.

Veure Història de Mallorca і 2007

31 de desembre

El 31 de desembre és el tres-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta sisè dia de l'any en els anys de traspàs.

Veure Història de Mallorca і 31 de desembre

, Ancona, Andratx, Angelino Dulcert, Anglaterra, Annual, Anselm Turmeda, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antoni Barceló i Pont de la Terra, Antoni Despuig i Dameto, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Gelabert Massot, Antoni Maria Alcover i Sureda, Antoni Maria Ques Ventayol, Antoni Mateu Ferrer, Antoni Maura i Montaner, Antoni Pou Reus, Antoni Villalonga Pérez, Antonio Cánovas del Castillo, Apol·linar (militar), Arconovaldo Bonaccorsi, Argenter, Armada, Arnau Descós, Arqueologia, Arracada, Art gòtic, Artà, Última Hora, Úmar ibn al-Khattab, Assemblea Democràtica de Mallorca, Associació Internacional de Treballadors, Associació per la Cultura de Mallorca, Atenes, Atis (déu), Atles Català, Atur, August, Aurora Patriótica Mallorquina, Aurora Picornell Femenias, Austriacistes, Automòbil, Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931, Àfrica (província romana), Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Àsturs, Bailèn, Baix Imperi, Balança fiscal, Baldomero Espartero, Balearització, Balears (província romana), Balma de Son Matge, Banc de Sóller, Banca March, Banco Popular Español, Bandolerisme, Barcelona, Barri de l'Almudaina, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Basílica de Cas Frares, Basílica de sa Carrotja, Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Basílica de Son Fadrinet, Basílica de Son Peretó, Batalla d'Agrigent, Batalla de Cannes, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Ticino, Batalla del Trèbia (218 aC), Batlle, Bócor, Belisari, Berenguer d'Anoia, Bernat de Santa Eugènia de Berga, Bernat Nadal i Crespí, Binissalem, Bisbat de Mallorca, Blai Bonet i Rigo, Blat, Bloc per Mallorca, Bombolla econòmica, Botifarra, Botiga, Bous de Costitx, Bronze, Bunyola, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabrera, Cabrit i Bassa, Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de les Balears, Cala d'Or, Cala Sant Vicenç, Calçat, Call, Calvià, Cambrils, Campanet, Campos, CAMPSA, Cannabis, Capcir, Capdepera, Capitalisme, Capità general, Carladès, Carlemany, Carles de Viana, Carles II de Castella, Carles III d'Espanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Carnisser, Carrer de Sant Miquel, Cartagena, Cas Bitel 2, Cas Brokerval, Cas Can Domenge, Cas CDEIB, Cas Palma Arena, Cas Peatge, Cas Pla Territorial de Mallorca, Cas Son Oms, Cas Túnel de Sóller, Cas Zeus i Torcal, Casa de Misericòrdia, Castell d'Alaró, Castell de Bellver, Castell de Bendinat, Castell de Capdepera, Castell de Santueri, Castell del Rei (Pollença), Castell Nou de Nàpols, Castrum, Catalina Cirer Adrover, Catalunya, Catedral de Mallorca, Càntabres, Cèsar, Cíbele, Cítric, Còlera, Còrsega, Celtes, Cens de Floridablanca, Cent Mil Fills de Sant Lluís, Centre Autonomista de Mallorca, Centre Regionalista de Mallorca, Cercle de Belles Arts de Palma, Cerdanya, Cereal, Ceuta, Ciutat, Ciutat confederada romana, Climent X, Coalició Popular, Coanegra, Cobertor, Colònia romana, Colonialisme, Colonya Caixa Pollença, Comerç, Comissió dels Onze, Comissions Obreres, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Compromís de Casp, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Comunió Tradicionalista, Concili Vaticà II, Concordat de 1851, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Conflent, Conquesta feudal hispànica, Consell, Consell de Castella, Consell General Interinsular, Consell Insular de Mallorca, Conservadorisme, Consolat de Mar (Mallorca), Constantí, Constantinoble, Constitució Espanyola de 1812, Convent de Monti-sion de Palma, Convent de Sant Francesc (Palma), Convent de Santa Margalida (Palma), Corint, Corona d'Aragó, Corrupció, Cors, Corsari, Corts de Cadis, Corts Espanyoles, Cos de carrabiners de costes i fronteres, Costurer, Cotó, Cotlliure, Cova de Muleta, Crac del 29, Creixement de la població, Cresques Abraham, Crisi del petroli del 1973, Crisi financera espanyola, Crisi financera global del 2007-2012, Cristòfol Cladera Company, Cristòfol Soler i Cladera, Cristianisme, Cuir, Damasc, Datació basada en el carboni 14, Dámaso Berenguer y Fusté, Dénia, Decrets de Nova Planta, Decurió, Desembarcament de Mallorca, Desnonament, Diari de Buja, Diccionari català-valencià-balear, Dinastia almohade, Dinastia almoràvit, Dinastia Trastàmara, Dioclecià, Diodor de Sicília, Diputació, Diputat, Disputa de l'ase, Dolores Ibárruri Gómez, Dragonera, Eclecticisme, Ecotaxa, Edat del ferro, Edicte de Milà, Editorial Moll, Eduard III d'Anglaterra, Eivissa, Eivissa (municipi), Eivissa pel Canvi, El Molinar, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983, Eleccions al Parlament de les Illes Balears de 2011, Eleccions generals espanyoles de 1869, Eleccions generals espanyoles de 1931, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1982, Elisabet de Mallorca, Emfiteusi, Emili Darder i Cànaves, Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, Epidèmia, Epigrafia, Ermenguer, Es Trenc, Escàndol de l'estraperlo, Esclavitud, Escola Mallorquina, Església de la Mare de Déu de la Pau de Castellitx, Església de Sant Blai de Campos, Església de Sant Miquel (Palma), Església de Sant Miquel de Campanet, Església de Sant Nicolau (Palma), Església de Sant Pere d'Escorca, Església de Santa Creu (Palma), Església de Santa Eulària (Palma), Esporles, Esquerra Republicana Balear, Estaments, Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1983, Estrabó, Estudi General Lul·lià, Félix Pons Irazazábal, Febre groga, Federació de Societats Obreres de Balears, Federació Socialista Balear, Felanitx, Felip Bauçà Canyes, Felip de Mallorca, Felip V d'Espanya, Felip VI de França, Felipe González Márquez, Ferran el Catòlic, Ferran VI d'Espanya, Ferran VII d'Espanya, Ferrando Valentí, Ferrer, Ferrer Bassa, Ferrocarril de Sóller, Feudalisme, Fibra de cànem, Fideïcomís, Figa, Figueres, Fil·loxera de la vinya, Flandes, Flassader, Flequer, Fogatge, Foner balear, Formatge, Formentera, França, Francesc Antich Oliver, Francesc Comes, Francesc de Borja Moll i Casasnovas, Francesc Garau, Francesc Garcia i Orell, Francesc Julià i Perelló, Francesc Ribalta, Francesc Tomàs Oliver, Francina Armengol Socías, Francisco Franco Bahamonde, Front popular, Fuster, Gabriel Alomar i Villalonga, Gabriel Cañellas i Fons, Gabriel de Vallseca, Gabriel Mòger, Gai Sal·lusti Crisp, Gai Terenci Varró, Garrofer, Gaspar Melchor de Jovellanos, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gènova, Generalitat, Gens Cecília, Gens Sèrgia, Genseric, Georges Bernanos, Germànics, Gerrer, Gimnèsies, Girona, Govern d'Espanya, Govern de les Illes Balears, Governador, Gran i General Consell, Grand Hotel, Gregori Bausà, Gregori el Gran, Grup Autonomista i Socialista de les Illes, Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Guerra Civil catalana, Guerra d'Independència de Cuba, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Rif, Guillem de Claramunt, Guillem de Torroella, Guillem Forteza i Pinya, Guillem II de Montcada i de Bearn, Guillem Mesquida i Munar, Guillem Rosselló Bordoy, Guillem Sagrera, Guillem Soler, Hanníbal Barca (247 aC), Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Història de les Illes Balears, Història dels Països Catalans, Hortalissa, Hortolà (professió), Huneric, Ibn al-Labbana, Ibn Hazm, Ibn Khaldun, Illes Balears, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Illes Orientals d'al-Àndalus, Illot des Porros, Imperi Cartaginès, Imperi Otomà, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Inca (Mallorca), Indústria, Indústria tèxtil, Infanteria, IniciativaVerds, Inquisició, Inquisició espanyola, Insaculació, Instituto Nacional de Industria, Isabel II d'Espanya, Ishaq ibn Muhàmmad ibn Ghàniya, Isidro González Velázquez, Isis, Islam, Issam al-Khawlaní, Itàlia, Jafudà Cresques, Jaume Bauzà Far, Jaume d'Olesa i Sanglada, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Garcia i Obrador, Jaume II de Mallorca, Jaume IV de Mallorca, Jaume Matas i Palou, Jaume Vidal i Alcover, Júpiter (mitologia), Jeroni Albertí i Picornell, Jeroni Pou Magraner, Jeroni Rosselló Ribera, Joan Alcover i Maspons, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Joan Antoni Poch i Goicoetxea, Joan Bauzà Bauzà, Joan Capó i Valls de Padrines, Joan Carles I d'Espanya, Joan Crespí, Joan Daurer, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Joan Fageda Aubert, Joan March i Ordinas, Joan Mas Verd, Joan Prim i Prats, Joan Rubió i Bellver, Joan Torrendell i Escalas, Joan Verger Pocoví, Joanot Colom, Jornada de Mers el-Kebir, Jornaler, José Luis Rodríguez Zapatero, José María Aznar López, José María Gil-Robles y Quiñones, José Ramón Bauzá Díaz, Josep Lluís Pons i Gallarza, Josep Maria Llompart de la Peña, Josep Maria Quadrado Nieto, Josep Melià i Pericàs, Josep Teodor Canet Menéndez, Joventuts Socialistes Unificades, Juan Bautista Topete, Jueus, Jueus mallorquins, Jugurta, Juli Ramis i Palau, Juno, Junta Suprema Central, Jurat popular, Justinià I, Juz (administració), Juz' d'Inkan, Juz' de Muntuy, Juz' de Muruh, La Almudaina, La Biga i la Busca, La cartografia mallorquina, La Nostra Terra, La Palma, Línia Palma-Inca-Manacor / sa Pobla, Liber Maiolichinus, Liberalisme, Llana, Llatí, Llegum, Llei de Normalització Lingüística de les Illes Balears, Llei de Responsabilitats Polítiques, Lleida, Llengües indoeuropees, Llevant (Mallorca), Lli, Llibre del Repartiment, Llibre del Repartiment de Mallorca, Llibre dels fets, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes d'Empúries, Llorenç Bisbal i Barceló, Llorenç Coll, Llorenç Villalonga i Pons, Lloseta, Llotja de Palma, Lluís Alemany Pujol, Lluís Companys i Jover, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Martí i Ximenis, Lluís Salvador d'Àustria-Toscana, Lluc, Llucmajor, Londres, Luci Anneu Flor, Maó, Madina Mayurqa, Madrid, Magó Barca, Magna Grècia, Magrib, Mallorca, Malta, Manacor, Manierisme, Manuel Azaña Díaz, Manuel Goded Llopis, Manuel Godoy, Manuel Pavía y Rodríguez de Alburquerque, Manuel Sanchis i Guarner, Mar Egea, Mar Mediterrània, Maria Antònia Munar i Riutort, Maria Cristina d'Habsburg-Lorena, Marià Aguiló i Fuster, Marià de Quintana i Ramon, Mariner, Marratxí, Marroc, Marsella, Martí l'Humà, Massàlia, Mateu Martí i Miquel, Mateu Torres Bestard, Mauritània, Mauritània Segona, Mauritània Tingitana, Múrcia, Memorial de greuges, Menestral, Menorca, Mercenari, Mesquita, Michel Sittow, Mida poblacional efectiva, Migjorn (Mallorca), Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milícia nacional, Minerva, Miquel Costa i Llobera, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, Miquel Dolç i Dolç, Miquel Gaietà Soler i Rabassa, Moiana, Moló (molí), Montpeller, Moviment obrer, Mubàixxir Nàssir-ad-Dawla, Muhàmmad ibn Ghàniya, Mujàhid, Muqàtil, Muro (Mallorca), Museu del Louvre, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Naval de Madrid, Myotragus balearicus, Na Guardis, Na Moltona, Nàpols, Necròpoli de Son Real, Necròpolis, Neoclassicisme, Neolític, Nicolae Ceaușescu, Nom romà, Normands, Numídia, Nunó Sanç, Nurag, Obra Cultural Balear, Oli, Oli d'oliva, Olivera, Operació Bomsai, Orient, Orient (Bunyola), Països Baixos, Pacte de Progrés, Palau de Marivent, Palau Reial de l'Almudaina, Palestina, Palma, Pandèmia de grip de 1918, Panteó de Roma, Paraire, Parc de la Ciutadella, Parc Natural de l'Albufera de Mallorca, Parlament de les Illes Balears, Part Forana, Partido Socialista Popular, Partit Carlí (1971), Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista de les Illes Balears, Partit del Treball d'Espanya, Partit judicial, Partit Liberal Fusionista, Partit Popular (Espanya), Partit Popular de les Illes Balears, Partit Republicà de Centre, Partit Republicà Democràtic Federal, Partit Republicà Federal de Mallorca, Partit Socialista de les Illes, Partit Socialista de les Illes Balears, Partit Socialista de Mallorca-Entesa, Partit Socialista de Menorca, Partit Socialista Obrer Espanyol, Patatera, Pau Casesnoves, Pau d'Anagni, Pax Romana, Púnics, Peguera (Calvià), Pere el Cerimoniós, Pere I d'Urgell, Pere Morey Servera, Pere Niçard, Pere Quetglas i Ferrer, Pere Sampol Mas, Perpinyà, Pesaro, Pescador, Pesta, Pesta Negra, Picapedrer, Picè, Pirateria barbaresca, Pisanello, Pitiüses, Plaça Major (Palma), Plateresc, Plini el Vell, Plom, Pol·lèntia, Pollença, Port de Palma, Port de Pollença, Portocolom, Portocristo, Posidoni, Pragmàtica, Prat de Sant Jordi, Práxedes Mateo Sagasta, Prehistòria, President del Govern d'Espanya, Primera Guerra Mundial, Primera República Espanyola, Publi Corneli Escipió Africà Major, Puig Major, Punta de n'Amer, Quint Cecili Metel Baleàric, Quios, Rafael del Riego, Rafal, Rafel Manera Serra, Raiguer, Ramón Franco y Bahamonde, Ramon Aguiló Munar, Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, Ramon Destorrents, Ramon II de Tortosa, Ramon Llull, Ravenna, Ràdio Mallorca, Regidor, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne Unit, Renaixement, Renaixença, Renda per capita, Renovación Española, República Romana, Republicanisme, Resposta als catalans, Revolta de les Comunitats de Castella, Revolta de les Germanies, Revolta Forana, Revolució Americana, Revolució Francesa, Rin, Romanització, Rosselló, Rotterdam, Sa Pobla, Sabater, Sabó, Salou, Samos, Sant Joan Baptista de Perpinyà, Sant Llorenç des Cardassar, Sant Sebastià, Santa Catalina, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Santa Ponça, Santanyí, Santuari de Lluc, Saragossa, Sardenya, Sastre, Síria, Sòria, Sóller, Sector primari, Sector terciari, Seda, Segona Guerra Púnica, Segona República Espanyola, Selva, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Servus Dei, Ses Païsses, Ses Salines, Setge de Peníscola (1225), Setmana Tràgica, Sever de Menorca, Sevilla, Sicília, Simó Ballester, Sindicat de Fora, Sindicat Vertical, Societat Arqueològica Lul·liana, Societat caçadora-recol·lectora, Sofia de Grècia, Son Julià, Son Servera, Sueus, Sufragi masculí, Sufragi universal, Talaiot, Taller dels Cresques, Tanit, Taperera, Tarragona, Tàrraco, Tèxtil, Teatre Principal (Palma), Teixidura, Teixit (tèxtil), Tetuan, Tifus, Tolosa de Llenguadoc, Tomàs Aguiló i Forteza, Torn de terrissaire, Torrent de la Riera, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, Tradicionalisme, Traginer, Trasmediterránea, Treufoc, Tunísia, Tunis, UGT Balears, Unió General de Treballadors, Unió Liberal, Unió Mallorquina, Unió Republicana (1934), Unión Patriótica, Unitat Socialista, Universitat, Universitat de Barcelona, Universitat de la Ciutat i Regne de Mallorca, Universitat de les Illes Balears, Usdefruit, Vaixell de vapor, València, Valí, Valldemossa, Vallespir, Vàndals, Vegueria, Verguisme, Vescomtat de Bearn, Vescomtat de Vallespir, Vespasià, Vi, Vicalvarada, Vilafranca de Bonany, Vil·la romana, Vinculació de Mallorca i Menorca al bisbat de Girona, Vinya, Vinyar, Virrei, Visigots, William Waldren, Worms, Xuaip, Xuetes, Yahya ibn Ghàniya, 1229, 1348, 1361, 1375, 1405, 1435, 1448, 1450, 1488, 1666, 1667, 1679, 1691, 1706, 1715, 1789, 1798, 1802, 1808, 1812, 1814, 1821, 1829, 1833, 1834, 1835, 1837, 1840, 1846, 1849, 1854, 1857, 1860, 1868, 1874, 1887, 1891, 1900, 1901, 1903, 1910, 1922, 1979, 1980, 2007, 31 de desembre.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat