Accés més ràpid que el navegador!
186 les relacions: Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Alfons el Bataller, Aragó, Ath-Thaghr al-Alà, August, Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir, Bagaudes, Balaguer, Banu Hud, Banu Qassi, Banu Tawil, Barbastre, Barcelona, Batalla d'Ilerda, Batalla de Baltarga, Batalla de Lleida (1642), Berenguer Ramon II, Bombardeig de Lleida (novembre de 1937), Camarasa, Camp de concentració nazi, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castlà, Catalunya, Catedral, Còdex, Centre històric de Lleida, Cervera, Cervera (llinatge), Cinca, Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol, Comtat de Barcelona, Comtat de Besalú, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Costums de Lleida, Dècada del 1860, Dinastia borbònica, El Alba Leridana, Emirat de Dàniyya, Emirat de Qúrtuba, Emirat de Saraqusta, Emirat de Turtuixa, Enrique José O'Donnell, Ermengol VI d'Urgell, Escola del Treball (Lleida), Estrabó, Estudi General de Lleida, Exèrcit Nacional, Federats, Felip II de Castella, ..., Felipe de Silva, Ferran d'Antequera, Flix, Fraga, França, Franquisme, Gneu Pompeu Magne, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels Segadors, Guillem Botet, Guillem IX d'Aquitània, Hispani, Hispània, Ilerda, Ilergets, Imperi Romà, Indíbil, Itàlica, Jaume el Conqueridor, Jaume II d'Urgell, Joan el Sense Fe, La Seu Vella de Lleida, Làrida, Legió romana, Liceu Escolar de Lleida, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llitera, Llop ibn Muhàmmad, Louis Gabriel Suchet, Mallorca, Mandoni, Manuel Desvalls i de Vergós, Mar Mediterrània, Marc Petrei, Martí l'Humà, Massàlia, Mesquita, Montcada (llinatge), Muhàmmad al-Tawil, Nazisme, Ofensiva d'Aragó, Osca, Paeria de Lleida, Península, Península Ibèrica, Pere el Cerimoniós, Plini el Vell, Pont Vell (Lleida), Procediment sumaríssim, Rambla d'Aragó (Lleida), Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942), Renaixença, Requiari, Revolució Industrial, Ribagorça, Ribera d'Ebre, Riu, Rodrigo Díaz de Vivar, Salauris, Salou, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Sòria, Segle XIV, Segre, Setge, Setge de Barcelona (1705), Setge de Lleida, Setge de Lleida (1413), Setge de Lleida (1644), Setge de Lleida (1707), Setge de Saraqusta (1118), Suda de Lleida, Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, Tarragona, Tàrraco, Tornabous, Tribunal de les Coltellades, Tugíbides, Turó, Turó de la Seu Vella, Turiaso, València, Valí, 1018, 1037, 1039, 1046, 1064, 1079, 1090, 11 de novembre, 1102, 1118, 1120, 1122, 1123, 1149, 1228, 13 d'abril, 1336, 1364, 1410, 1413, 1464, 1492, 1585, 1589, 1610, 1644, 1645, 1646, 1647, 1677, 1705, 1707, 18 de juny, 1823, 1833, 1937, 1938, 2 d'agost, 2 de novembre, 23 de setembre, 24 d'octubre, 25 de setembre, 3 d'abril, 449, 884, 890, 942. Ampliar l'índex (136 més) »
Al-Múndir Imad-ad-Dawla
Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.
Nou!!: Història de Lleida і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Història de Lleida і Alfons el Bataller · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: Història de Lleida і Aragó · Veure més »
Ath-Thaghr al-Alà
Ath-Thaghr al-Alà, també coneguda per la seva traducció literal com a Frontera Superior o Marca Superior, i també anomenada aṯ-Ṯaḡr al-Aqsà o Frontera Extrema o Llunyana, aṯ-Ṯaḡr al-Akbar o Frontera Gran, i aṯ-Ṯaḡr al-Aʿẓam o Frontera Suprema, fou una divisió administrativa i militar al nord-est de l'Àndalus, a la vall de l'Ebre.
Nou!!: Història de Lleida і Ath-Thaghr al-Alà · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Història de Lleida і August · Veure més »
Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir
Abu-Jàfar Àhmad ibn Sulayman ibn Hud al-Múqtadir fou emir de Saraqusta de la dinastia dels Banū Hūd.
Nou!!: Història de Lleida і Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir · Veure més »
Bagaudes
Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.
Nou!!: Història de Lleida і Bagaudes · Veure més »
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Nou!!: Història de Lleida і Balaguer · Veure més »
Banu Hud
Detall del Palau de l'Aljaferia, construït per Àhmad ibn Sulayman al-Múqtadir. Els Banu Hud o húdides (‘descendents de Hud’) fou una dinastia local d'emirs que durant un segle va governar l'emirat de Làrida, l'emirat de Saraqusta i altres llocs de la frontera nord de l'Àndalus entre el 1039 i el 1139.
Nou!!: Història de Lleida і Banu Hud · Veure més »
Banu Qassi
emirat musulmà de Còrdova (en verd). Els territoris dels Banu Qassi el 910 (en verd oliva), França Occidental (en groc fort), Emirat de Qúrtuba (en verd), Regne d'Astúries (en groc clar), Regne de Navarra, (en taronja). Els Banu Qassi (literalment ‘descendents de Cassi’) fou una important dinastia musulmana muladí que va governar bona part de la vall central de l'Ebre entre els segles i.Mestre, 1998: p. 94, entrada: "banū Qasī" La seva complexa política d'aliances fou basculant: a vegades restava fidel a Còrdova, però sovint també obtingueren l'ajuda dels seus parents de la banda cristiana.
Nou!!: Història de Lleida і Banu Qassi · Veure més »
Banu Tawil
Els Banu t-Tawil —en àrab بنو الطويل, Banū ṭ-Ṭawīl— foren una nissaga musulmana de Waixqa (Osca), també coneguda com a Banu Xabrit.
Nou!!: Història de Lleida і Banu Tawil · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Història de Lleida і Barbastre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Lleida і Barcelona · Veure més »
Batalla d'Ilerda
Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і Batalla d'Ilerda · Veure més »
Batalla de Baltarga
La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.
Nou!!: Història de Lleida і Batalla de Baltarga · Veure més »
Batalla de Lleida (1642)
La batalla de Lleida, també coneguda com la batalla de les Forques de 1642, pel paratge on va tenir lloc, fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Lleida і Batalla de Lleida (1642) · Veure més »
Berenguer Ramon II
Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).
Nou!!: Història de Lleida і Berenguer Ramon II · Veure més »
Bombardeig de Lleida (novembre de 1937)
El bombardeig de Lleida del 2 de novembre de 1937 va ser un dels atacs aeris més sagnants i indiscriminats ocorreguts durant la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Història de Lleida і Bombardeig de Lleida (novembre de 1937) · Veure més »
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Nou!!: Història de Lleida і Camarasa · Veure més »
Camp de concentració nazi
Mapa mostrant la localització els diversos camps de concentració i els d'extermini arreu d'Europa sota domini de les potències de l'Eix Els camps de concentració nazis són centres de detenció de grans dimensions creats pel Tercer Reich a partir de l'ascens al poder d'Adolf Hitler i vigents fins a la fi de la Segona Guerra Mundial on s'hi internava, explotava la seva força de treball i s'assassinaven els opositors polítics del règim, els residents dels països conquerits per Alemanya durant la guerra, grups ètnics o religiosos concrets, etc.
Nou!!: Història de Lleida і Camp de concentració nazi · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Història de Lleida і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Castlà
Un castlà, castellà o carlà era el vassall encarregat de la guarda, la defensa i el govern d'una castlania que incloïa el castell sovint també el territori (normalment un feu) o terme circumdant.
Nou!!: Història de Lleida і Castlà · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història de Lleida і Catalunya · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Història de Lleida і Catedral · Veure més »
Còdex
Un còdex és un llibre antic escrit a mà durant l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Lleida і Còdex · Veure més »
Centre històric de Lleida
El centre històric de Lleida, popularment anomenat El Nucli Antic, és una zona de la part antiga de la ciutat de Lleida tradicionalment dividida en dos districtes.
Nou!!: Història de Lleida і Centre històric de Lleida · Veure més »
Cervera
Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.
Nou!!: Història de Lleida і Cervera · Veure més »
Cervera (llinatge)
Cervera és un llinatge de l'aristocràcia militar catalana que prengué el cognom de Cervera en ser-ne castlans i derivada dels senyors dels castells de Ferran, Malacara i Sant Esteve (anomenat postèriorment de Castellfollit de Riubregós) a l'alta Segarra.
Nou!!: Història de Lleida і Cervera (llinatge) · Veure més »
Cinca
El Cinca (a Cinca en aragonès) és un riu de l'Aragó, i el segon riu més cabalós de la comunitat autònoma.
Nou!!: Història de Lleida і Cinca · Veure més »
Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol
La ciutat ibèrica del Molí d'Espígol és un jaciment arqueològic situat sobre una petita elevació al terme municipal de Tornabous, a l'Urgell.
Nou!!: Història de Lleida і Ciutat ibèrica del Molí d'Espígol · Veure més »
Comtat de Barcelona
El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Barcelona · Veure més »
Comtat de Besalú
El Comtat de Besalú fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Besalú · Veure més »
Comtat de Girona
El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.
Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Girona · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història de Lleida і Comtat de Pallars · Veure més »
Costums de Lleida
Els Costums de Lleida (en llatí: Consuetudines Ilerdenses) foren una recopilació del dret lleidatà encarregada pels cònsols de la ciutat i realitzada pel també cònsol i jurista de la ciutat Guillem Botet el 1228 i que establiren el Costum.
Nou!!: Història de Lleida і Costums de Lleida · Veure més »
Dècada del 1860
Formalment, la dècada del 1860 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1860 fins al 31 de desembre de 1869.
Nou!!: Història de Lleida і Dècada del 1860 · Veure més »
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Nou!!: Història de Lleida і Dinastia borbònica · Veure més »
El Alba Leridana
El Alba Leridana fou el primer periòdic publicat a la ciutat de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і El Alba Leridana · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Emirat de Qúrtuba
L'Emirat de Qúrtuba o de Còrdova fou un emirat musulmà amb capital a Qúrtuba existent entre els anys 711 i 929.
Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Qúrtuba · Veure més »
Emirat de Saraqusta
L'emirat de Saraqusta, taifa de Saragossa o regne de Saragossa fou un regne musulmà que al llarg del tingué com a capital Saraqusta, l'actual Saragossa.
Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Saraqusta · Veure més »
Emirat de Turtuixa
L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.
Nou!!: Història de Lleida і Emirat de Turtuixa · Veure més »
Enrique José O'Donnell
Enrique José O'Donnell y Anethan, comte de La Bisbal, (Sant Sebastià, 1769 – Montpeller, 17 de maig de 1834).
Nou!!: Història de Lleida і Enrique José O'Donnell · Veure més »
Ermengol VI d'Urgell
''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).
Nou!!: Història de Lleida і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »
Escola del Treball (Lleida)
L'Escola del Treball és un edifici noucentista i Institut d'Educació Secundària de Lleida protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Història de Lleida і Escola del Treball (Lleida) · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Història de Lleida і Estrabó · Veure més »
Estudi General de Lleida
L'Estudi General de Lleida era una institució d'ensenyament superior (Estudi General) creada l'1 de setembre de 1300 pel rei d'Aragó i Comte de Barcelona Jaume el Just.
Nou!!: Història de Lleida і Estudi General de Lleida · Veure més »
Exèrcit Nacional
L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Nou!!: Història de Lleida і Exèrcit Nacional · Veure més »
Federats
Els federats (foederati), es denominava en els primers temps de la història de l'antiga República Romana a qualsevol tribu que hagués subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colònia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), però de la que s'esperava que proporcionés un contingent de soldats quan hi hagués problemes.
Nou!!: Història de Lleida і Federats · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Història de Lleida і Felip II de Castella · Veure més »
Felipe de Silva
Felipe de Silva (Portugal, 1587 – Saragossa, 1645) va ser virrei de Catalunya filipista durant la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Lleida і Felipe de Silva · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Història de Lleida і Ferran d'Antequera · Veure més »
Flix
Flix és una vila i municipi situat al nord de la Ribera d'Ebre.
Nou!!: Història de Lleida і Flix · Veure més »
Fraga
Fraga és una localitat de l'Aragó de parla catalana situada a la Franja de Ponent, a l'extrem sud-est de la província d'Osca, en l'últim tram de la vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida).
Nou!!: Història de Lleida і Fraga · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Història de Lleida і França · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Història de Lleida і Franquisme · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Història de Lleida і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Guerra Civil espanyola a Catalunya
Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.
Nou!!: Història de Lleida і Guerra Civil espanyola a Catalunya · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Història de Lleida і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història de Lleida і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Nou!!: Història de Lleida і Guerra dels Segadors · Veure més »
Guillem Botet
Guillem Botet - Guillelmi Boteti (Lleida finals del s. XII - Lleida 1231) fou un jurista i cònsol a Lleida, el Segrià el 1207.
Nou!!: Història de Lleida і Guillem Botet · Veure més »
Guillem IX d'Aquitània
Guillem el Trobador, Guillem IX d'Aquitània, Guillem VII de Peitieu (22 d'octubre de 1071 - Poitiers, 1126), fou un noble occità, considerat el primer trobador en llengua occitana, comandant de la croada de 1101, Duc d'Aquitània (Guillem IX d'Aquitània) i de Gascunya (Guillem IV el Jove) i comte de Poitiers (Guillem VII de Poitiers), era fill de Guillem VIII d'Aquitània i d'Hildegarda de Borgonya, matrimoni rebutjat per l'església per raons de consanguinitat; aquest fet el va obligar a viatjar a Roma i va aconseguir que el papa Gregori VI reconegués la seva legitimitat perquè fins aleshores fou considerat un bastard.
Nou!!: Història de Lleida і Guillem IX d'Aquitània · Veure més »
Hispani
Els hispani o hispanii foren els refugiats majoritàriament gots però també hispanoromans que es refugiaren al Regne dels Francs procedents de Septimània i la Tarraconense.
Nou!!: Història de Lleida і Hispani · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Lleida і Hispània · Veure més »
Ilerda
Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període romà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com a Atanagrum.
Nou!!: Història de Lleida і Ilerda · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Història de Lleida і Ilergets · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Història de Lleida і Imperi Romà · Veure més »
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Nou!!: Història de Lleida і Indíbil · Veure més »
Itàlica
Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.
Nou!!: Història de Lleida і Itàlica · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Història de Lleida і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Història de Lleida і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Nou!!: Història de Lleida і Joan el Sense Fe · Veure més »
La Seu Vella de Lleida
La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і La Seu Vella de Lleida · Veure més »
Làrida
* Làrida, nom àrab de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і Làrida · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Història de Lleida і Legió romana · Veure més »
Liceu Escolar de Lleida
El Liceu Escolar fou una institució educativa de Lleida fundada l'any 1906 per la parella de mestres Frederic Godàs i Legido i Victorina Vila Badia, amb la voluntat d'introduir un model pedagògic modern, basat en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i el saber compartit.
Nou!!: Història de Lleida і Liceu Escolar de Lleida · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і Lleida · Veure més »
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Nou!!: Història de Lleida і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »
Llitera
Mapa de les zones de parla catalana dins la Franja de Ponent, amb respecte a les comarques oficials (zones de color verd, més la resta de zones en verd més difuminat). La Llitera és la segona comarca començant pel Nord. Situació de la Llitera en lo context de la Franja de Ponent (postura catalanista). La comarca de la Llitera és una de les comarques catalanòfones de l'Aragó.
Nou!!: Història de Lleida і Llitera · Veure més »
Llop ibn Muhàmmad
Llop ibn Muhàmmad ibn Llop (? - 907), de nom complet Lubb ibn Muhàmmad ibn Lubb ibn Mussa al-Qassawí ibn Mussa ibn Furtun Qassi ibn Furtun, fou valí de Tudela (890-907) i de Lleida, així com un prominent i poderós senyor musulmà de la marca superior d'Al-Àndalus.
Nou!!: Història de Lleida і Llop ibn Muhàmmad · Veure més »
Louis Gabriel Suchet
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.
Nou!!: Història de Lleida і Louis Gabriel Suchet · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Història de Lleida і Mallorca · Veure més »
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Nou!!: Història de Lleida і Mandoni · Veure més »
Manuel Desvalls i de Vergós
Manuel Desvalls i de Vergós (El Poal, 1674-Viena, c.1774).
Nou!!: Història de Lleida і Manuel Desvalls i de Vergós · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Història de Lleida і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Petrei
Marc Petrei (en llatí Marcus Petreius) va ser un militar romà del.
Nou!!: Història de Lleida і Marc Petrei · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Història de Lleida і Martí l'Humà · Veure més »
Massàlia
Massàlia (en llatí Massalia o Massilia, en grec antic Μασσαλία, gentilici Μασσαλιώτης 'massaliotes') va ser una ciutat grega de la Gàl·lia Narbonense a la banda est del Roine.
Nou!!: Història de Lleida і Massàlia · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Història de Lleida і Mesquita · Veure més »
Montcada (llinatge)
Escut dels Montcada Escut dels Montcada com a virreis de Sicília El llinatge de Montcada és un dels més importants de Catalunya, per les possessions que va acumular i per la importància dels seus membres.
Nou!!: Història de Lleida і Montcada (llinatge) · Veure més »
Muhàmmad al-Tawil
Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik at-Tawil (? - ca. 913) fou valí de Làrida i Waixqa.
Nou!!: Història de Lleida і Muhàmmad al-Tawil · Veure més »
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Nou!!: Història de Lleida і Nazisme · Veure més »
Ofensiva d'Aragó
L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.
Nou!!: Història de Lleida і Ofensiva d'Aragó · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Història de Lleida і Osca · Veure més »
Paeria de Lleida
La Paeria de Lleida, o bé l'Ajuntament de Lleida, és l'administració de primer nivell que governa la ciutat i el terme de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і Paeria de Lleida · Veure més »
Península
La península de Florida, als Estats Units Una península (del llatí paeninsula) és una extensió de terra envoltada d'aigua per tot arreu excepte per una part, que rep el nom distme.
Nou!!: Història de Lleida і Península · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Història de Lleida і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Història de Lleida і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Història de Lleida і Plini el Vell · Veure més »
Pont Vell (Lleida)
El pont Vell és un dels cinc ponts de Lleida, creuant el riu Segre.
Nou!!: Història de Lleida і Pont Vell (Lleida) · Veure més »
Procediment sumaríssim
Un judici o procediment sumaríssim és un procés judicial en el que les diferents parts ordinàries del procediment s'acumulen en un sol acte i, generalment, en un sol moment, de tal manera que s'instrueix, s'aporten i valoren les proves, es jutja, es condemna i s'executa la sentència en brevíssim termini (unes hores).
Nou!!: Història de Lleida і Procediment sumaríssim · Veure més »
Rambla d'Aragó (Lleida)
La Rambla d'Aragó és un monument del municipi de Lleida inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història de Lleida і Rambla d'Aragó (Lleida) · Veure més »
Ramon Berenguer III
Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).
Nou!!: Història de Lleida і Ramon Berenguer III · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Història de Lleida і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942)
L'any 942 una ràtzia hongaresa travessà saquejant-los els comtats carolingis, en especial els comtats de Besalú i Girona, arribaren a les portes de Barcelona i després s'encaminaren a les muralles de la ciutat de Làrida, que quedà assetjada a principis de juliol, amb una incursió a Wasqa en què van prendre el caid de Barbastre, però finalment foren derrotats per l'exèrcit musulmà de Muhammad ibn Hashim al-Tugibí, que poc abans havia recuperat a Garcia Sanxes I de Pamplona les penyes de Sen i Men, i el 5 d'abril en la Batalla de Tudela.
Nou!!: Història de Lleida і Ràtzia hongaresa a la península Ibèrica (942) · Veure més »
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Nou!!: Història de Lleida і Renaixença · Veure més »
Requiari
Requiari fou rei dels sueus (448-456).
Nou!!: Història de Lleida і Requiari · Veure més »
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Nou!!: Història de Lleida і Revolució Industrial · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Història de Lleida і Ribagorça · Veure més »
Ribera d'Ebre
La Ribera d'Ebre és una de les comarques de Catalunya, a les Terres de l'Ebre, i que s'estén a banda i banda del riu Ebre entre l'embassament de Riba-roja i Miravet.
Nou!!: Història de Lleida і Ribera d'Ebre · Veure més »
Riu
La Muga a l'Empordà. Un riu és un corrent natural d'aigua que flueix amb continuïtat.
Nou!!: Història de Lleida і Riu · Veure més »
Rodrigo Díaz de Vivar
Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.
Nou!!: Història de Lleida і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »
Salauris
Salauris és el nom que rebé una població de la Tarraconense esmentada únicament a lOra marítima d'Aviè, i que tradicionalment s'ha identificat amb Salou, per bé que sense cap troballa que ho corrobori.
Nou!!: Història de Lleida і Salauris · Veure més »
Salou
Salou és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Tarragonès, amb 26.558 habitants, el terme municipal de la qual va ser creat arran d'una sentència del Tribunal Suprem, del 30 d'octubre de 1989, que va concedir-li la independència administrativa de Vila-seca de Solcina.
Nou!!: Història de Lleida і Salou · Veure més »
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Nou!!: Història de Lleida і Santiago de Compostel·la · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Història de Lleida і Saragossa · Veure més »
Sòria
Sòria (en castellà, Soria) és una ciutat castellana de gairebé 40.000 habitants i capital de la província de Sòria (de la comunitat autònoma de Castella i Lleó).
Nou!!: Història de Lleida і Sòria · Veure més »
Segle XIV
El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.
Nou!!: Història de Lleida і Segle XIV · Veure més »
Segre
En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.
Nou!!: Història de Lleida і Segre · Veure més »
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Nou!!: Història de Lleida і Setge · Veure més »
Setge de Barcelona (1705)
El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.
Nou!!: Història de Lleida і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »
Setge de Lleida
* Setge de Làrida (800),.
Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida · Veure més »
Setge de Lleida (1413)
El setge de Lleida de 1413 fou una de les batalles de la Revolta del comte d'Urgell.
Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida (1413) · Veure més »
Setge de Lleida (1644)
El Setge de Lleida de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida (1644) · Veure més »
Setge de Lleida (1707)
El Setge de Lleida fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola ocorreguda el 12 d'octubre de 1707.
Nou!!: Història de Lleida і Setge de Lleida (1707) · Veure més »
Setge de Saraqusta (1118)
El Setge de Saraqusta de 1118 significà la presa de Saraqusta per Alfons I d'Aragó.
Nou!!: Història de Lleida і Setge de Saraqusta (1118) · Veure més »
Suda de Lleida
La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.
Nou!!: Història de Lleida і Suda de Lleida · Veure més »
Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín
Abu-Ayyub Sulayman ibn Muhàmmad ibn Hud al-Judhamí al-Mustaín fou el fundador de la dinastia Banu Hud que va governar l'emirat de Saraqusta del 1039 al 1118.
Nou!!: Història de Lleida і Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Història de Lleida і Tarragona · Veure més »
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Nou!!: Història de Lleida і Tàrraco · Veure més »
Tornabous
Tornabous és un municipi de la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Història de Lleida і Tornabous · Veure més »
Tribunal de les Coltellades
El Tribunal de les Coltellades és el nom que hom ha donat a la cúria del veguer de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і Tribunal de les Coltellades · Veure més »
Tugíbides
Els Banu Tujib o tugíbides (‘descendents de Tujib’) foren una família andalusina d'origen àrab, establerta a l'Àndalus poc després de la conquesta islàmica.
Nou!!: Història de Lleida і Tugíbides · Veure més »
Turó
Turó del Carmel (Barcelona)Un turó, pujol o tossal és una elevació del terreny que, en general, no supera 100 metres des de la base fins al cim.
Nou!!: Història de Lleida і Turó · Veure més »
Turó de la Seu Vella
El Turó de la Seu Vella (també anomenat Turó de Lleida i a l'antiguitat Roca Sobirana) és un turó que s'aixeca al centre de la ciutat de Lleida.
Nou!!: Història de Lleida і Turó de la Seu Vella · Veure més »
Turiaso
Turiaso o Turiasu fou una ciutat celtibera d'Hispània, a la Tarraconense, entre Cesaragusta i Numància.
Nou!!: Història de Lleida і Turiaso · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Història de Lleida і València · Veure més »
Valí
El valí (de l'àrab, pl.) és un càrrec administratiu islàmic.
Nou!!: Història de Lleida і Valí · Veure més »
1018
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1018 · Veure més »
1037
El 1037 (MXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Història de Lleida і 1037 · Veure més »
1039
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1039 · Veure més »
1046
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1046 · Veure més »
1064
El 1064 (MLXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Història de Lleida і 1064 · Veure més »
1079
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1079 · Veure més »
1090
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1090 · Veure més »
11 de novembre
L11 de novembre o 11 de santandria és el tres-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 11 de novembre · Veure més »
1102
El 1102 (MCII) fou un any comú del que va començar en dimecres.
Nou!!: Història de Lleida і 1102 · Veure més »
1118
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1118 · Veure més »
1120
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1120 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Història de Lleida і 1122 · Veure més »
1123
El 1123 (MCXXIII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Història de Lleida і 1123 · Veure més »
1149
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1149 · Veure més »
1228
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1228 · Veure més »
13 d'abril
El 13 d'abril és el cent tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 13 d'abril · Veure més »
1336
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1336 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1364 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1410 · Veure més »
1413
; Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1413 · Veure més »
1464
; Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1464 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1492 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Història de Lleida і 1585 · Veure més »
1589
122x122px.
Nou!!: Història de Lleida і 1589 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Lleida і 1610 · Veure més »
1644
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1644 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Lleida і 1645 · Veure més »
1646
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1646 · Veure més »
1647
*.
Nou!!: Història de Lleida і 1647 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Història de Lleida і 1677 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1705 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Història de Lleida і 1707 · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 18 de juny · Veure més »
1823
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 1823 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1833 · Veure més »
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Nou!!: Història de Lleida і 1937 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Lleida і 1938 · Veure més »
2 d'agost
El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 2 d'agost · Veure més »
2 de novembre
El 2 de novembre o 2 de santandria és el tres-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 2 de novembre · Veure més »
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 23 de setembre · Veure més »
24 d'octubre
El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 24 d'octubre · Veure més »
25 de setembre
El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 25 de setembre · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Lleida і 3 d'abril · Veure més »
449
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 449 · Veure més »
884
El 884 (DCCCLXXXIV) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Història de Lleida і 884 · Veure més »
890
Sense descripció.
Nou!!: Història de Lleida і 890 · Veure més »
942
El 942 (CMXLII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Lleida і 942 · Veure més »
