Accés més ràpid que el navegador!
115 les relacions: Abelard Fàbrega i Esteba, Associació Internacional de Treballadors, Aurinyacià, Ésser humà, Bell Matí, Bienni Progressista, Caldes de Malavella, Camí reial, Can Boada (Llagostera), Can Codolar (Llagostera), Can Crispins, Can Rissec (Llagostera), Can Vidal de Llobatera, Carlisme, Carta de franqueses de 1241, Casa de les Vídues, Casino Llagosterenc, Cassà de la Selva, Castell de Llagostera, Classe treballadora, Convergència i Unió, Croada contra la Corona d'Aragó, Dalmau VI de Rocabertí, Dama de Sant Llorenç, Dècada del 1890, Dècada del 1920, Dècada del 1950, Dècada del 1960, Dècada del 1970, Dècada del 1980, Dècada del 920, Emili Vilà i Gorgoll, Empúries, Enric Marquès i Ribalta, Falange Española, Federalisme, Felip III de França, Fenicis, Ferran VII d'Espanya, Fets del sis d'octubre, Fil·loxera de la vinya, Francesc de Paula Franquesa, Franciac, Girona, Grecs, Guerra Civil espanyola, Guerra del Francès, Home de Neandertal, Independència, Isabel Vila i Pujol, ..., Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Josep Gelabert i Rincón, Josep Lluís Postigo i Garcia, Josep Pallach i Carolà, Julià Cutiller i Creus, Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona, Llagostera, Lloret de Mar, Macià Alavedra i Moner, Maria Gay i Tibau, Megalitisme, Megàlit, Menhir, Miquel Roca i Junyent, Mossos d'Esquadra, Ot de Montcada i de Pinós, Partit dels Socialistes de Catalunya, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Pere el Cerimoniós, Pere Mayol i Borrell, Procomú, Propietat privada, Rafael Mas i Ripoll, Ramon Berenguer IV, Religioses de Sant Josep de Girona, Revolució de 1868, Roger de Llúria, Sant Feliu de Guíxols, Sindicalisme, Solidaritat Catalana, Tap de suro, Torre Albertí, Torre dels Moros (Llagostera), Tossa de Mar, Unió Esportiva Llagostera, Via romana, Vil·la romana, 10 de juny, 1162, 1241, 13 de juny, 1375, 1733, 1757, 1814, 1820, 1872, 1892, 1935, 1969, 1979, 1983, 1987, 1991, 1995, 1999, 2003, 23 de febrer, 25 de maig, 26 de maig, 28 de maig, 3 d'abril, 8 de maig, 855. Ampliar l'índex (65 més) »
Abelard Fàbrega i Esteba
Abelard Fàbrega i Esteba (Cabanes (Alt Empordà), 1894 - Mèxic, 1991) fou un editor català.
Nou!!: Història de Llagostera і Abelard Fàbrega i Esteba · Veure més »
Associació Internacional de Treballadors
LAssociació internacional del treball és una federació obrera intencional constituïda a Berlín el 1922 per diversos grups anarcosindicalistes i sindicalistes revolucionaris que rebutjaven el neutralisme sindical de la Carta d'Amiens així com la dependència de partits polítics, tant comunistes (Internacional Sindical Roja) com a socialdemòcrates (Federació Sindical Internacional).
Nou!!: Història de Llagostera і Associació Internacional de Treballadors · Veure més »
Aurinyacià
Possibles rutes migratòries dels humans prehistòrics durant el paleolític superior L'aurinyacià fou la fase cultural que va substituir el perigordià, canvi perceptible a partir del 20.000 aC aproximadament.
Nou!!: Història de Llagostera і Aurinyacià · Veure més »
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Nou!!: Història de Llagostera і Ésser humà · Veure més »
Bell Matí
Bell Matí és una entitat de Llagostera nascuda amb el nom de Grup Excursionista Bell Matí l'octubre del 1965 per tal d'omplir el buit de lleure de la joventut.
Nou!!: Història de Llagostera і Bell Matí · Veure més »
Bienni Progressista
Bienni Progressista és el període del Regnat d'Isabel II d'Espanya transcorregut entre juliol de 1854 i juliol de 1856, durant el qual el Partit Progressista pretenia reformar el sistema polític del regnat d'Isabel II, dominat pel Partit Moderat des de 1844, aprofundint en les característiques pròpies del règim liberal.
Nou!!: Història de Llagostera і Bienni Progressista · Veure més »
Caldes de Malavella
Caldes de Malavella o simplement Caldes, és una vila i municipi de la comarca de la Selva, Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Caldes de Malavella · Veure més »
Camí reial
Un camí reial (també anomenat camí ral o camí real) és un camí públic principal, que en el seu temps era l'equivalent a les carreteres.
Nou!!: Història de Llagostera і Camí reial · Veure més »
Can Boada (Llagostera)
Can Boada de Llagostera és un edifici de planta inicialment quadrangular i amb portants de murs de pedra morterada que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Can Boada (Llagostera) · Veure més »
Can Codolar (Llagostera)
Can Codolar de Llagostera és un conjunt format per un gran casal rural, una masoveria i diverses construccions annexes que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Can Codolar (Llagostera) · Veure més »
Can Crispins
Can Crispins es un jaciment arqueològic situat al municipi de Llagostera comarca del Gironès.
Nou!!: Història de Llagostera і Can Crispins · Veure més »
Can Rissec (Llagostera)
Can Rissec de Llagostera és un edifici de planta rectangular amb parets de pedra morterada i s'estructura a partir de cinc crugies i que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Can Rissec (Llagostera) · Veure més »
Can Vidal de Llobatera
Can Vidal de Llobatera de Llagostera és un conjunt d'edificacions annexes al cos principal del casal que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Can Vidal de Llobatera · Veure més »
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Nou!!: Història de Llagostera і Carlisme · Veure més »
Carta de franqueses de 1241
Carta de franqueses de 1241, en una imatge presa de la reproducció que hi ha a Can Caciques de Llagostera La Carta de franqueses de 1241 és un privilegi que el rei Jaume I atorgà a favor dels "homes de Caldes de Malavella, Llagostera i Santa Seclina" on es regulaven prestacions de la servitud, el funcionament de la justícia, els drets dels qui treballaven la terra i enumerava les pressogatives de què gaudirien els veïns.
Nou!!: Història de Llagostera і Carta de franqueses de 1241 · Veure més »
Casa de les Vídues
Casa de les Vídues o Can Petit és una obra del municipi de Llagostera (Gironès) declarada bé cultural d'interès nacional.
Nou!!: Història de Llagostera і Casa de les Vídues · Veure més »
Casino Llagosterenc
El Casino Llagosterenc és una entitat de Llagostera fundada el 1856 en el marc del moviment associatiu que viu de la població al, vinculat a l'expansió de la indústria surotapera.
Nou!!: Història de Llagostera і Casino Llagosterenc · Veure més »
Cassà de la Selva
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Nou!!: Història de Llagostera і Cassà de la Selva · Veure més »
Castell de Llagostera
El Castell de Llagostera, al Gironès, se situa al nucli antic de la població, sobre un turó que presideix la població de Llagostera, davant de l'església de Sant Feliu i al costat de l'Ajuntament.
Nou!!: Història de Llagostera і Castell de Llagostera · Veure més »
Classe treballadora
Treballadora industrial 1940 La classe treballadora comprèn les persones que s'ocupen en feines com assalariats, comprèn gairebé la totalitat de la població activa de les economies industrialitzades, així com els ocupats a les zones urbanes (ciutats i pobles) d'economies no industrialitzades o de la mà d'obra rural.
Nou!!: Història de Llagostera і Classe treballadora · Veure més »
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Nou!!: Història de Llagostera і Convergència i Unió · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Història de Llagostera і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Dalmau VI de Rocabertí
Dalmau VI de Rocabertí o Dalmau de Rocabertí i de Palau (?-1304) fou vescomte de Rocabertí fill de Jofre III de Rocabertí i Constança de Palau.
Nou!!: Història de Llagostera і Dalmau VI de Rocabertí · Veure més »
Dama de Sant Llorenç
La Dama de Sant Llorenç trobada a Sant Llorenç de Llagostera, actualment exposada a Can Caciques La Dama de Sant Llorenç és una antefixa decorada amb forma d'un cap femení en relleu trobada a Llagostera, que actualment es troba exposada a Can Caciques.
Nou!!: Història de Llagostera і Dama de Sant Llorenç · Veure més »
Dècada del 1890
La dècada del 1890 comprèn el període entre l'1 de gener de 1890 al 31 de desembre de 1899.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1890 · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1920 · Veure més »
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1950 · Veure més »
Dècada del 1960
La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1960 · Veure més »
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1970 · Veure més »
Dècada del 1980
La dècada del 1980 comprèn el període d'anys entre el 1980 i el 1989, tots dos inclosos.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 1980 · Veure més »
Dècada del 920
Sense descripció.
Nou!!: Història de Llagostera і Dècada del 920 · Veure més »
Emili Vilà i Gorgoll
Emili Vilà i Gorgoll (Llagostera, 18 d'octubre de 1887- 28 de desembre de 1967) fou un cartellista i pintor català que treballà per a la Gaumont, la Paramount i la Fox convertint-se en un dels il·lustradors més destacats de la dècada del 1920 a França.
Nou!!: Història de Llagostera і Emili Vilà i Gorgoll · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: Història de Llagostera і Empúries · Veure més »
Enric Marquès i Ribalta
Enric Marquès i Ribalta (La Rodona, Santa Eugènia de Ter, Gironès, 19 d'abril de 1931 - Girona, 8 de setembre de 1994) fou un activista antifranquista i artista polifacètic gironí.
Nou!!: Història de Llagostera і Enric Marquès i Ribalta · Veure més »
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Nou!!: Història de Llagostera і Falange Española · Veure més »
Federalisme
Federacions El federalisme busca que una entitat política o organització estigui formada per diferents organismes (estats, entitats, associacions, sindicats) que s'associen delegant algunes llibertats o poders propis a un altre organisme superior, a qui pertany la sobirania (estat federal o federació) i que conserven una certa autonomia, ja que algunes competències els pertanyen exclusivament.
Nou!!: Història de Llagostera і Federalisme · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Història de Llagostera і Felip III de França · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: Història de Llagostera і Fenicis · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Història de Llagostera і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Nou!!: Història de Llagostera і Fets del sis d'octubre · Veure més »
Fil·loxera de la vinya
La fil·loxera de la vinya (Daktulosphaira vitifoliae) és una espècie d'hemípter estenorrinc de la família dels fil·loxèrids.
Nou!!: Història de Llagostera і Fil·loxera de la vinya · Veure més »
Francesc de Paula Franquesa
Francesc de Paula Franquesa (? - 28 de gener de 1892) va ser un activista cultural català, peça destacada en l'eclosió cultural que hi va haver a Llagostera a la segona meitat del, nomenat diputat provincial el 1888, notari a Girona i secretari de l'Ajuntament de Llagostera.
Nou!!: Història de Llagostera і Francesc de Paula Franquesa · Veure més »
Franciac
Franciac és un poble situat al nord del terme municipal de Caldes de Malavella, prop del termenal de Riudellots, a la dreta de l'Onyar, a 324 m d'altitud i gairebé a tocar de la carretera N-II.
Nou!!: Història de Llagostera і Franciac · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Història de Llagostera і Girona · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Història de Llagostera і Grecs · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Història de Llagostera і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Història de Llagostera і Guerra del Francès · Veure més »
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Nou!!: Història de Llagostera і Home de Neandertal · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Història de Llagostera і Independència · Veure més »
Isabel Vila i Pujol
Isabel Vila i Pujol (Calonge, 3 d'agost de 1843 - Sabadell, 23 de desembre de 1896) va ser una mestra i sindicalista republicana catalana, considerada la primera lluitadora pels drets dels treballadors catalana.
Nou!!: Història de Llagostera і Isabel Vila i Pujol · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Història de Llagostera і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Història de Llagostera і Jaume el Just · Veure més »
Josep Gelabert i Rincón
Josep Gelabert i Rincón (El Morell, Tarragonès, 1859 - Llagostera, Gironès, 6 de febrer de 1936) fou un prevere, pintor, geòleg i publicista català.
Nou!!: Història de Llagostera і Josep Gelabert i Rincón · Veure més »
Josep Lluís Postigo i Garcia
Josep Lluís Postigo i Garcia (Sant Gregori, Gironès, 12 d'agost de 1966) és un advocat i polític català, diputat al Parlament de Catalunya en la VII i VIII Legislatures.
Nou!!: Història de Llagostera і Josep Lluís Postigo i Garcia · Veure més »
Josep Pallach i Carolà
Josep Pallach i Carolà (Figueres, 10 de febrer de 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 11 de gener de 1977) fou un mestre, pedagog i polític català.
Nou!!: Història de Llagostera і Josep Pallach i Carolà · Veure més »
Julià Cutiller i Creus
Julià Cutiller i Creus (Ullà, ca.1895 - segona meitat s.XX) fou un pintor, músic i políglot professor de Llagostera, que dona nom a un carrer i la biblioteca d'aquest municipi.
Nou!!: Història de Llagostera і Julià Cutiller i Creus · Veure més »
Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona
La línia Sant Feliu de Guíxols - Girona era una línia de ferrocarril que unia les ciutats de Sant Feliu de Guíxols i Girona des de la seva inauguració el 29 de juny de 1892 fins que fou clausurat el 10 d'abril de 1969.
Nou!!: Història de Llagostera і Línia Sant Feliu de Guíxols - Girona · Veure més »
Llagostera
Llagostera és una vila i municipi de la comarca del Gironès de 8.851 habitants que limita amb Cassà de la Selva, Santa Cristina d'Aro, Tossa de Mar i Caldes de Malavella.
Nou!!: Història de Llagostera і Llagostera · Veure més »
Lloret de Mar
Lloret de Mar és una ciutat de Catalunya de la comarca de la Selva, dins de la Selva Marítima, al sud de la Costa Brava.
Nou!!: Història de Llagostera і Lloret de Mar · Veure més »
Macià Alavedra i Moner
fou un polític català, fill del poeta Joan Alavedra i Segurañas, qui fou secretari personal de Macià i Companys.
Nou!!: Història de Llagostera і Macià Alavedra i Moner · Veure més »
Maria Gay i Tibau
Maria Gay i Tibau (Llagostera, 24 d'octubre de 1813 - Girona, 18 de març de 1884) fou una religiosa gironina, fundadora de la congregació de les Germanes de Sant Josep de Girona.
Nou!!: Història de Llagostera і Maria Gay i Tibau · Veure més »
Megalitisme
Menhir a Kergadiou, Bretanya, França El megalitisme és un tret cultural caracteritzat per la construcció de megàlits: estructures arquitectòniques fetes amb enormes blocs de pedra, en general escassament desbastats.
Nou!!: Història de Llagostera і Megalitisme · Veure més »
Megàlit
Cáceres, Espanya). Els megàlits, del grec μέγασ, Megas (gran) i λίθοσ, lithos (pedra), són construccions caracteritzades per l'ús d'enormes pedres escassament desbastades.
Nou!!: Història de Llagostera і Megàlit · Veure més »
Menhir
Menhir a la Bretanya Menhir de Merli (Ribagorça) Un menhir és un monument prehistòric, megalític, que consisteix en una gran pedra de forma allargada, plantada a terra en posició vertical.
Nou!!: Història de Llagostera і Menhir · Veure més »
Miquel Roca i Junyent
Miquel Roca i Junyent (Cauderan –actualment, barri de Bordeus–, Gascunya, 20 d'abril de 1940) és un polític i advocat català, exmilitant de Convergència Democràtica de Catalunya, i un dels pares de la Constitució Espanyola de 1978 i de l'Estatut de Sau.
Nou!!: Història de Llagostera і Miquel Roca i Junyent · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Ot de Montcada i de Pinós
Ot de Montcada i de Pinós (?, ca. 1290 — ?, 1341), també conegut com el Vell, fou senyor de la baronia d'Aitona amb el nom dOt I de Montcada.
Nou!!: Història de Llagostera і Ot de Montcada i de Pinós · Veure més »
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Nou!!: Història de Llagostera і Partit dels Socialistes de Catalunya · Veure més »
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Nou!!: Història de Llagostera і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Història de Llagostera і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere Mayol i Borrell
Pere Mayol i Borrell (Llagostera, 1 d'octubre de 1906 - 20 d'agost de 1986) fou un pintor de Llagostera.
Nou!!: Història de Llagostera і Pere Mayol i Borrell · Veure més »
Procomú
Els procomuns o béns i capacitats comuns (commons en anglès), també anomenats béns comunals o emprius, es defineixen com aquells recursos que pertanyen, o es comparteixen, en el si d'una comunitat.
Nou!!: Història de Llagostera і Procomú · Veure més »
Propietat privada
La propietat privada és el dret exclusiu d'una persona física o jurídica sobre un bé tangible o no-tangible.
Nou!!: Història de Llagostera і Propietat privada · Veure més »
Rafael Mas i Ripoll
Rafael Mas i Ripoll (Barcelona, 1876 - Llagostera, 9 de gener de 1956) fou un pintor, músic i escriptor que passà la major part de la seva vida a Llagostera.
Nou!!: Història de Llagostera і Rafael Mas i Ripoll · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Història de Llagostera і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Religioses de Sant Josep de Girona
L'Institut de Religioses de Sant Josep de Girona és una congregació religiosa de germanes, dedicada a l'assistència a malalts, fundada per Maria Gay i Tibau a l'any 1870.
Nou!!: Història de Llagostera і Religioses de Sant Josep de Girona · Veure més »
Revolució de 1868
La Revolució de 1868, anomenada la Gloriosa, la Setembrina o la Revolució de setembre, fou una sublevació militar amb elements civils que tingué lloc al Regne constitucional d'Espanya el setembre de 1868 i que suposà el destronament i l'exili de la reina Isabel II i l'inici del període anomenat Sexenni Democràtic.
Nou!!: Història de Llagostera і Revolució de 1868 · Veure més »
Roger de Llúria
Roger de Llúria, de nom de naixement Ruggiero di Lauria (també conegut per Roger de Lloria, Lòria, Llòria o Luria; Lauria o Scalea, Regne de Sicília, 17 de gener de 1250 – València, 19 de gener de 1305), fou un militar d'origen lucanès educat a la cort dels reis d'Aragó a Barcelona, on va arribar formant part del seguici de la reina Constança de Sicília, muller de Pere III d'Aragó «el Gran».
Nou!!: Història de Llagostera і Roger de Llúria · Veure més »
Sant Feliu de Guíxols
Sant Feliu de Guíxols és una ciutat de Catalunya situada a la Vall d'Aro, comarca del Baix Empordà, i cap del partit judicial de Sant Feliu.
Nou!!: Història de Llagostera і Sant Feliu de Guíxols · Veure més »
Sindicalisme
El sindicalisme o moviment sindical és l'actuació organitzada dels treballadors organitzats en sindicats que té com a objectius la millora de la qualitat de les condicions de vida i laborals.
Nou!!: Història de Llagostera і Sindicalisme · Veure més »
Solidaritat Catalana
Cartell de la Solidaritat Catalana; candidatura de diputats a corts 1907 La Solidaritat Catalana va ser el primer gran moviment unitari català que va sorgir l'any 1906.
Nou!!: Història de Llagostera і Solidaritat Catalana · Veure més »
Tap de suro
Escorça surera El tap de suro és una peça de suro que es posa a la boca de l'ampolla.
Nou!!: Història de Llagostera і Tap de suro · Veure més »
Torre Albertí
La Torre Albertí és una masia amb elements gòtics i renaixentistes de Llagostera (Gironès) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Història de Llagostera і Torre Albertí · Veure més »
Torre dels Moros (Llagostera)
La torre dels Moros és un jaciment arqueològic al veïnat de Panedes de Llagostera.
Nou!!: Història de Llagostera і Torre dels Moros (Llagostera) · Veure més »
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Nou!!: Història de Llagostera і Tossa de Mar · Veure més »
Unió Esportiva Llagostera
La Unió Esportiva Llagostera va ser un club de futbol català de la vila de Llagostera, municipi del Gironès, fundat el 1947, que el 2021 passà a nomenar-se UE Costa Brava i que es va dissoldre el 2022.
Nou!!: Història de Llagostera і Unió Esportiva Llagostera · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Història de Llagostera і Via romana · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Història de Llagostera і Vil·la romana · Veure més »
10 de juny
El 10 de juny és el cent seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 10 de juny · Veure més »
1162
El 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.
Nou!!: Història de Llagostera і 1162 · Veure més »
1241
El 1241 (MCCXLI) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià del calendari julià.
Nou!!: Història de Llagostera і 1241 · Veure més »
13 de juny
El 13 de juny és el cent seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 13 de juny · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Història de Llagostera і 1375 · Veure més »
1733
Resum dels esdeveniments de l'any 1733.
Nou!!: Història de Llagostera і 1733 · Veure més »
1757
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Història de Llagostera і 1757 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Història de Llagostera і 1814 · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: Història de Llagostera і 1820 · Veure més »
1872
;Països Catalans.
Nou!!: Història de Llagostera і 1872 · Veure més »
1892
Llinda amb data a l'Eixample de Barcelona.
Nou!!: Història de Llagostera і 1892 · Veure més »
1935
Casa del carrer Nou de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Història de Llagostera і 1935 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Història de Llagostera і 1969 · Veure més »
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Nou!!: Història de Llagostera і 1979 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Història de Llagostera і 1983 · Veure més »
1987
1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Història de Llagostera і 1987 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Història de Llagostera і 1991 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: Història de Llagostera і 1995 · Veure més »
1999
1999 (MCMXCIX) fou un any normal començat en divendres, corresponent a l'any 1000 del calendari Igbo i al 5100 del Kali Yuga.
Nou!!: Història de Llagostera і 1999 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: Història de Llagostera і 2003 · Veure més »
23 de febrer
El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Història de Llagostera і 23 de febrer · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 25 de maig · Veure més »
26 de maig
El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 26 de maig · Veure més »
28 de maig
El 28 de maig és el cent quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 28 de maig · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 3 d'abril · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Història de Llagostera і 8 de maig · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Història de Llagostera і 855 · Veure més »
