Similituds entre Història de Barcelona і Olot
Història de Barcelona і Olot tenen 76 coses en comú (en Uniopèdia): Absolutisme, Alfons el Magnànim, Alfons XIII d'Espanya, Alou, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura romànica, Arsenio Martínez-Campos Antón, Atletisme, Barroc, Batlle (antic règim), Blat, Candidatura d'Unitat Popular, Carles el Calb, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlisme, Catalanisme, Català, Catalunya, Centre Excursionista de Catalunya, Confederació Nacional del Treball, Constitució Espanyola de 1812, Convergència i Unió, Corona d'Aragó, Corpus Christi, Cotó, Crònica universal del Principat de Catalunya, Dècada del 1930, Dècada del 1950, Diputació del General de Catalunya, Eleccions municipals espanyoles de 2023, ..., Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Eusebi Arnau i Mascort, Felip V d'Espanya, França, Francesc Xavier de Bolòs i Germà, Generalitat de Catalunya, Girona, Guerau de Liost, Guerra Civil catalana, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guerra dels remences, Guerra dels Segadors, Guerra Gran, Institut d'Estudis Catalans, Joan el Sense Fe, Joan Teixidor i Comes, Josep Clarà i Ayats, Junts per Catalunya (partit polític), Lluís Domènech i Montaner, Medi ambient, Miquel Blay i Fàbrega, Modernisme, Modest Urgell i Inglada, Museu de la Garrotxa, Nadal, Natació, Olot, Paleolític, Partit dels Socialistes de Catalunya, Península Ibèrica, Pesta, Província de Girona, Ramon Casas i Carbó, Remences, Renaixement, Restauració borbònica, Ripoll, Segona República Espanyola, Tennis, Tercera Guerra Carlina, Terratrèmol de Catalunya de 1428, Universitat Autònoma de Barcelona, Vic, Xavier Montsalvatge i Bassols. Ampliar l'índex (46 més) »
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Absolutisme і Història de Barcelona · Absolutisme і Olot ·
Alfons el Magnànim
Carlí d'Alfons el Magnànim Ral d'Alfons el Magnànim Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat ''alfonsí'' Alfons el Magnànim, anomenat també Alfons V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella, 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.
Alfons el Magnànim і Història de Barcelona · Alfons el Magnànim і Olot ·
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Alfons XIII d'Espanya і Història de Barcelona · Alfons XIII d'Espanya і Olot ·
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Alou і Història de Barcelona · Alou і Olot ·
Arquitectura del Renaixement
Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.
Arquitectura del Renaixement і Història de Barcelona · Arquitectura del Renaixement і Olot ·
Arquitectura romànica
Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.
Arquitectura romànica і Història de Barcelona · Arquitectura romànica і Olot ·
Arsenio Martínez-Campos Antón
va ser un oficial espanyol que es va pronunciar en contra de la primera República el 1874, donant inici a la restauració borbònica.
Arsenio Martínez-Campos Antón і Història de Barcelona · Arsenio Martínez-Campos Antón і Olot ·
Atletisme
Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.
Atletisme і Història de Barcelona · Atletisme і Olot ·
Barroc
Palau de Versalles (ca. 1660–1715) El barroc és, a la vegada, un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del i els inicis del.
Barroc і Història de Barcelona · Barroc і Olot ·
Batlle (antic règim)
Batlle o batle era el delegat territorial d'un senyor feudal en un lloc determinat, als Països Catalans de l'edat mitjana i moderna.
Batlle (antic règim) і Història de Barcelona · Batlle (antic règim) і Olot ·
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Blat і Història de Barcelona · Blat і Olot ·
Candidatura d'Unitat Popular
La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) és una organització política assembleària anticapitalista i d'extrema esquerra que partint de l'àmbit municipal, diuen treballar per uns Països Catalans independents, socialistes, ecològicament sostenibles, territorialment equilibrats i no patriarcals.
Candidatura d'Unitat Popular і Història de Barcelona · Candidatura d'Unitat Popular і Olot ·
Carles el Calb
Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.
Carles el Calb і Història de Barcelona · Carles el Calb і Olot ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Barcelona · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Olot ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Història de Barcelona · Carlisme і Olot ·
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera. L'any 2010 foren reconstruïdes simbolitzant la perseverança i fermesa de la identitat nacional catalana. manifestació ''«Som una nació. Nosaltres decidim»'' del 10 de juliol de 2010. Reunió dels batlles de Catalunya el 4 d'octubre de 2014 al Palau de la Generalitat amb el ''president'' Artur Mas per donar suport a la Consulta sobre la independència de Catalunya. El catalanisme és un moviment transversal que propugna la reconeixença de la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de Catalunya i —en qualques casos— també dels Països Catalans, en tant que minoria nacional.
Catalanisme і Història de Barcelona · Catalanisme і Olot ·
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Català і Història de Barcelona · Català і Olot ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Història de Barcelona · Catalunya і Olot ·
Centre Excursionista de Catalunya
Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.
Centre Excursionista de Catalunya і Història de Barcelona · Centre Excursionista de Catalunya і Olot ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Història de Barcelona · Confederació Nacional del Treball і Olot ·
Constitució Espanyola de 1812
1.
Constitució Espanyola de 1812 і Història de Barcelona · Constitució Espanyola de 1812 і Olot ·
Convergència i Unió
Convergència i Unió (CiU) va ser, primer, una coalició estable (1978-2001), i, després, una federació (2001-2015) entre dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal, i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.
Convergència i Unió і Història de Barcelona · Convergència i Unió і Olot ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Història de Barcelona · Corona d'Aragó і Olot ·
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Corpus Christi і Història de Barcelona · Corpus Christi і Olot ·
Cotó
Una planta de cotoner amb el cotó a punt per ser recol·lectat El cotó és una fibra tèxtil vegetal que creix al voltant de les llavors del cotoner, un arbust del gènere Gossypium, pertanyent a la família de les malvàcies, originari de les regions tropicals i subtropicals, n'hi ha diferents espècies autòctones a Amèrica, Àfrica o l'Índia.
Cotó і Història de Barcelona · Cotó і Olot ·
Crònica universal del Principat de Catalunya
Crònica universal del Principat de Catalunya: obra historiogràfica sobre la història general de Catalunya des de l'antiguitat fins a la mort del comte Ramon Berenguer IV (1162) escrita per Jeroni Pujades.
Crònica universal del Principat de Catalunya і Història de Barcelona · Crònica universal del Principat de Catalunya і Olot ·
Dècada del 1930
Sense descripció.
Dècada del 1930 і Història de Barcelona · Dècada del 1930 і Olot ·
Dècada del 1950
La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.
Dècada del 1950 і Història de Barcelona · Dècada del 1950 і Olot ·
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Diputació del General de Catalunya і Història de Barcelona · Diputació del General de Catalunya і Olot ·
Eleccions municipals espanyoles de 2023
Les eleccions locals espanyoles de 2023 se celebraren a tot Espanya el dia 28 de maig, quart diumenge de maig, d'acord amb l'article 42 de la Llei 5/1985.
Eleccions municipals espanyoles de 2023 і Història de Barcelona · Eleccions municipals espanyoles de 2023 і Olot ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Història de Barcelona · Espanya і Olot ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Història de Barcelona · Esquerra Republicana de Catalunya і Olot ·
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Eusebi Arnau i Mascort і Història de Barcelona · Eusebi Arnau i Mascort і Olot ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Història de Barcelona · Felip V d'Espanya і Olot ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Història de Barcelona · França і Olot ·
Francesc Xavier de Bolòs i Germà
Francesc Xavier de Bolòs i Germà (Olot, 1773 - Olot, 1844) fou un farmacèutic i naturalista català.
Francesc Xavier de Bolòs i Germà і Història de Barcelona · Francesc Xavier de Bolòs i Germà і Olot ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Història de Barcelona · Generalitat de Catalunya і Olot ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Història de Barcelona · Girona і Olot ·
Guerau de Liost
Poema de Guerau de Liost a la font de l'Oreneta de Viladrau, on acostumava a passejar Guerau de Liost, nom de ploma de Jaume Bofill i Mates (Olot, la Garrotxa, 30 d'agost de 1878 – Barcelona, 2 d'abril de 1933), fou un escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català, pare del filòsof Jaume Bofill i Bofill i cosí segon del també escriptor Jaume Bofill i Ferro.
Guerau de Liost і Història de Barcelona · Guerau de Liost і Olot ·
Guerra Civil catalana
La guerra civil catalana fou un conflicte bèl·lic que tingué lloc entre 1462 i 1472 al Principat de Catalunya entre el rei Joan el Sense Fe i els remences, d'una part, i les institucions catalanes rebels encapçalades pel Consell del Principat i la Diputació del General, de l'altra, pel control polític del territori.
Guerra Civil catalana і Història de Barcelona · Guerra Civil catalana і Olot ·
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Història de Barcelona · Guerra de Successió Espanyola і Olot ·
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Guerra del Francès і Història de Barcelona · Guerra del Francès і Olot ·
Guerra dels remences
La Guerra dels remences o Revolta dels remences fou el conjunt de moviments revolucionaris que va protagonitzar la pagesia de la Catalunya Vella durant la segona meitat del per reivindicar l'abolició dels mals usos, un conjunt de gravàmens, servituds i subordinació humiliant cap al seu senyor.
Guerra dels remences і Història de Barcelona · Guerra dels remences і Olot ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra dels Segadors і Història de Barcelona · Guerra dels Segadors і Olot ·
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Guerra Gran і Història de Barcelona · Guerra Gran і Olot ·
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Història de Barcelona і Institut d'Estudis Catalans · Institut d'Estudis Catalans і Olot ·
Joan el Sense Fe
Joan el Sense Fe o el Gran, anomenat també Joan II d'Aragó, Joan II de Catalunya-Aragó, Joan I de Sicília i Joan II de Navarra (Medina del Campo, 1398 - Barcelona, 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca (1458-1479), de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439 i 1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).
Història de Barcelona і Joan el Sense Fe · Joan el Sense Fe і Olot ·
Joan Teixidor i Comes
Joan Teixidor i Comes (Olot, 8 d'abril de 1913 – Barcelona, 10 de gener de 1992) va ser un escriptor i editor català.
Història de Barcelona і Joan Teixidor i Comes · Joan Teixidor i Comes і Olot ·
Josep Clarà i Ayats
Placa commemorativa de Josep Clarà a la seva ciutat natal Josep Clarà i Ayats (Olot, 16 de desembre de 1878 – Barcelona, 4 de novembre de 1958) fou un escultor català.
Història de Barcelona і Josep Clarà i Ayats · Josep Clarà i Ayats і Olot ·
Junts per Catalunya (partit polític)
Junts per Catalunya (Junts) és un partit polític català d'ideologia independentista i socioliberal que aposta per la via unilateral, la confrontació democràtica amb l'estat espanyol i la internacionalització del conflicte català.
Història de Barcelona і Junts per Catalunya (partit polític) · Junts per Catalunya (partit polític) і Olot ·
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Història de Barcelona і Lluís Domènech i Montaner · Lluís Domènech i Montaner і Olot ·
Medi ambient
Medi ambient natural El medi ambient o simplement el medi és l'entorn o suma total d'allò físic que es troba a la Terra i que afecta i condiciona especialment tots els seus habitants, les seves circumstàncies de vida i la societat en el seu conjunt.
Història de Barcelona і Medi ambient · Medi ambient і Olot ·
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Història de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Miquel Blay i Fàbrega і Olot ·
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Història de Barcelona і Modernisme · Modernisme і Olot ·
Modest Urgell i Inglada
Modest Urgell i Inglada (Barcelona, 13 de juny de 1839 - 3 d'abril de 1919), també conegut pel pseudònim de Katúfol, fou un pintor i autor teatral català.
Història de Barcelona і Modest Urgell i Inglada · Modest Urgell i Inglada і Olot ·
Museu de la Garrotxa
El Museu de La Garrotxa (antigament també conegut com a Museu Comarcal de la Garrotxa) és un museu d'art situat a la ciutat d'Olot especialitzat en pintura catalana i més concretament en els integrants de l'escola d'Olot i els seus seguidors.
Història de Barcelona і Museu de la Garrotxa · Museu de la Garrotxa і Olot ·
Nadal
L'arbre de Nadal és un dels elements típics de la festa arreu del món. Nadal és la festivitat cristiana del naixement de Jesús que correspon al 25 de desembre, i el cicle de temps entre l'advent i l'epifania.
Història de Barcelona і Nadal · Nadal і Olot ·
Natació
Nedador La natació és l'autopropulsió d'una persona a través de l'aigua o un altre líquid, generalment per recreació, esport, exercici o supervivència.
Història de Barcelona і Natació · Natació і Olot ·
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Història de Barcelona і Olot · Olot і Olot ·
Paleolític
El paleolític (del grec παλαιός, palaiós, antic, i λίθος, líthos, pedra, "edat de la pedra tallada") és una etapa de la prehistòria dels humans caracteritzada per l'ús d'instruments de pedra tallada, encara que també s'utilitzaven altres matèries primeres orgàniques (mal conservades i poc conegudes) per construir diversos estris: os, banya, fusta, cuir, fibres vegetals, etc.
Història de Barcelona і Paleolític · Olot і Paleolític ·
Partit dels Socialistes de Catalunya
El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), és un partit polític català, d'ideologia socialdemòcrata i partidari del federalisme.
Història de Barcelona і Partit dels Socialistes de Catalunya · Olot і Partit dels Socialistes de Catalunya ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Història de Barcelona і Península Ibèrica · Olot і Península Ibèrica ·
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Història de Barcelona і Pesta · Olot і Pesta ·
Província de Girona
La província de Girona és una demarcació administrativa amb capital a Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.
Història de Barcelona і Província de Girona · Olot і Província de Girona ·
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Història de Barcelona і Ramon Casas i Carbó · Olot і Ramon Casas i Carbó ·
Remences
Els pagesos de remença estaven al límit de la resistència de les injustes servituds. A la Catalunya feudal, els remences o pagesos de remença eren pagesos sotmesos a la servitud de la gleva que no podien abandonar el mas sense haver-se redimit del seu senyor.
Història de Barcelona і Remences · Olot і Remences ·
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Història de Barcelona і Renaixement · Olot і Renaixement ·
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Història de Barcelona і Restauració borbònica · Olot і Restauració borbònica ·
Ripoll
La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.
Història de Barcelona і Ripoll · Olot і Ripoll ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Història de Barcelona і Segona República Espanyola · Olot і Segona República Espanyola ·
Tennis
Roland Garros El tennis és un esport de pilota en què s'enfronten dos jugadors o dues parelles de jugadors, que es desenvolupa en una pista rectangular dividida transversalment per una xarxa, consisteix a colpejar la pilota amb una raqueta per fer-la passar per damunt de la xarxa de manera que l'adversari no la pugui tornar.
Història de Barcelona і Tennis · Olot і Tennis ·
Tercera Guerra Carlina
La Tercera Guerra Carlina fou una guerra civil espanyola que va tenir lloc del 1872 al 1876.
Història de Barcelona і Tercera Guerra Carlina · Olot і Tercera Guerra Carlina ·
Terratrèmol de Catalunya de 1428
El terratrèmol de Catalunya 1428, conegut popularment com el terratrèmol de la Candelera, ocorregué el 2 de febrer de 1428 amb l'epicentre situat prop de Camprodon.
Història de Barcelona і Terratrèmol de Catalunya de 1428 · Olot і Terratrèmol de Catalunya de 1428 ·
Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
Història de Barcelona і Universitat Autònoma de Barcelona · Olot і Universitat Autònoma de Barcelona ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Història de Barcelona і Vic · Olot і Vic ·
Xavier Montsalvatge i Bassols
Xavier Montsalvatge i Bassols (Girona, Gironès, 11 de març de 1912 - Barcelona, 7 de maig de 2002) fou un compositor i crític musical català, considerat una de les figures claus de la música catalana de la segona meitat del.
Història de Barcelona і Xavier Montsalvatge i Bassols · Olot і Xavier Montsalvatge i Bassols ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Història de Barcelona і Olot
- Què tenen en comú Història de Barcelona і Olot
- Semblances entre Història de Barcelona і Olot
Comparació entre Història de Barcelona і Olot
Història de Barcelona té 2675 relacions, mentre que Olot té 400. Com que tenen en comú 76, l'índex de Jaccard és 2.47% = 76 / (2675 + 400).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Història de Barcelona і Olot. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: