Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Història d'Àustria і Joana I de Castella

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Història d'Àustria і Joana I de Castella

Història d'Àustria vs. Joana I de Castella

Escut d'Àustria La història d'Àustria designa la història de l'estat d'Europa central anomenat actualment Àustria. Joana I de Castella (Toledo, 6 de novembre de 1479 - Castell de Tordesillas, Valladolid, 12 d'abril de 1555), coneguda també com a Joana la Boja (la Loca, en castellà), fou princesa d'Astúries i de Girona (1497-1504), reina de Castella, de Lleó, etc., senyora de Biscaia (1504-1555), duquessa de Montblanc (1497-1504) i comtessa de Flandes (1504-1555).

Similituds entre Història d'Àustria і Joana I de Castella

Història d'Àustria і Joana I de Castella tenen 11 coses en comú (en Uniopèdia): Alemanya, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Felip I de Castella, Ferran el Catòlic, Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic, Joan d'Aragó (príncep d'Astúries), Llatí, Lluís II d'Hongria, Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos), Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic, Sacre Imperi Romanogermànic.

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Alemanya і Història d'Àustria · Alemanya і Joana I de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Àustria · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Veure més »

Felip I de Castella

Felip el Bell en un retrat de 1500 Felip I de Castella, dit el Bell (el Hermoso en castellà; Bruges, Flandes, 22 de juny de 1478 - Burgos, 25 de setembre de 1506), fou un arxiduc d'Àustria i sobirà dels territoris pertanyents a la dinastia del ducat –nominal– de Borgonya des del 1482 al 1506.

Felip I de Castella і Història d'Àustria · Felip I de Castella і Joana I de Castella · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Ferran el Catòlic і Història d'Àustria · Ferran el Catòlic і Joana I de Castella · Veure més »

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic (Alcalá de Henares, 10 de març 1503 - Viena, 25 de juliol de 1564) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i Arxiduc d'Àustria.

Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Història d'Àustria · Ferran I del Sacre Imperi Romanogermànic і Joana I de Castella · Veure més »

Joan d'Aragó (príncep d'Astúries)

Joan d'Aragó (Sevilla, 30 de juny de 1478 - Salamanca, 4 d'octubre de 1497) va ser un infant d'Aragó i de Castella, únic fill mascle dels Reis Catòlics, esdevingut hereu dels seus regnes.

Història d'Àustria і Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) · Joan d'Aragó (príncep d'Astúries) і Joana I de Castella · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Història d'Àustria і Llatí · Joana I de Castella і Llatí · Veure més »

Lluís II d'Hongria

Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.

Història d'Àustria і Lluís II d'Hongria · Joana I de Castella і Lluís II d'Hongria · Veure més »

Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos)

Maria d'Habsburg Maria d'Habsburg, Maria d'Àustria o Maria d'Hongria (palau de Coudenberg, Brussel·les, 18 de setembre de 1505 - Cigales, província de Valladolid, 18 d'octubre de 1558) va ser la tercera filla (i cinquè descendent en ordre de naixement) de Felip el Bell, arxiduc d'Àustria i duc de Borgonya, i de Joana de Castella, hereva dels regnes d'Aragó i Castella, coneguda com a Joana la Boja.

Història d'Àustria і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Joana I de Castella і Maria d'Hongria (governadora dels Països Baixos) · Veure més »

Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maximilià I (en alemany Maximilian I; Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 22 de març de 1459 - Wels, Alta Àustria, 12 de gener de 1519) va ser emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i arxiduc d'Àustria.

Història d'Àustria і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Joana I de Castella і Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Història d'Àustria і Sacre Imperi Romanogermànic · Joana I de Castella і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Història d'Àustria і Joana I de Castella

Història d'Àustria té 436 relacions, mentre que Joana I de Castella té 157. Com que tenen en comú 11, l'índex de Jaccard és 1.85% = 11 / (436 + 157).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Història d'Àustria і Joana I de Castella. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: