Accés més ràpid que el navegador!
128 les relacions: Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca, Aeso, Airenosis, Ajuntament, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Andosins, Aquitans, Aquità, Aranès, Arnau Mir de Pallars Jussà, Ató de Bigorra, Augèr de Berbedà, Bargusis, Basc, Batalla de Muret, Beatriu III de Bigorra, Bernat I de Ribagorça, Bernat IV de Comenge, Bernat Plantapilosa, Bisbat de Roda de Ribagorça, Bossòst, Cançó de Santa Fe, Catalunya, Catarisme, Cèntul III de Bigorra, Celtes, Comtat de Bigorra, Comtat de Comenge, Comtat de Foix, Comtat de Pallars, Comtat de Pallars Jussà, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Concili de Viena, Consell General d'Aran, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts Catalanes, Croada contra la Corona d'Aragó, Decrets de Nova Planta, Dinastia merovíngia, Dot, Dret, Dret consuetudinari, Ebre, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat moderna, Es Bòrdes, ..., Es Tersús, Escunhau, Espanya, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006, Eustaqui de Beaumarchais, Felip III de Castella, Felip IV de França, Francs, Fredegari, Gals, Garòs, Garona, Gascunya, Gastó VI de Bearn, Gàl·lia, Guillem de Ribagorça, Guillem I de Tolosa, Hanníbal Barca (247 aC), Ilergets, Imperi Carolingi, Invasió de la Vall d'Aran (1283), Isarn I de Pallars, Isern de Ribagorça, Isona, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, La Pobla de Castre, Les, Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, Llei de Normalització Lingüística a Catalunya, Llengua oficial, Llenguadoc, Llop I de Pallars, Lugdúnum, Maria de Montpeller, Nacionalisme aranès, Nunó Sanç, Pallars, Pau d'Anagni, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el d'Osca, Pere el Gran, Peronella I de Bigorra, Pirineus, Polibi, Port de la Bonaigua, Principat de Catalunya, Província de Lleida, Provença, Querimònia, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer IV, Ramon II de Pallars-Ribagorça, Ramon III de Ribagorça, Regne d'Aragó, Regne de França, Ribagorça, Romanització, Sanç de Barcelona i d'Aragó, Sanç I de Mallorca, Sant Felitz de Lauragués, Santa Maria de Mijaran, Simó IV de Montfort, Statu quo, Terçó, Terminus ante quem, Tractat d'Argelers, Tractat d'Emparança, Tractat de Corbeil, Vall d'Aran, Vespres Sicilianes, Via romana, Viella, Visigots. Ampliar l'índex (78 més) »
Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca
L'administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca transcorregué entre els anys 1298 i 1313, sota el govern de Jaume II de Mallorca i els primers anys de Sanç I de Mallorca, producte de l'acord de Jaume el Just i Felip el Bell d'encomanar el govern de la vall a un rei neutral mentre es resolia la disputa sobre la seva pertinença a un o altre monarca.
Nou!!: Història d'Aran і Administració fiduciària d'Aran pels reis de Mallorca · Veure més »
Aeso
Aeso fou una petita ciutat romana que arribà al rang de municipium, situada on avui dia hi ha la vila d'Isona (terme municipal d'Isona i Conca Dellà), al Pallars Jussà, substituint el poblat ibèric d'Eso (en ibèric). Fou citada a les obres de Ptolemeu i de Plini el Vell.
Nou!!: Història d'Aran і Aeso · Veure més »
Airenosis
Els airenosis (Αἰρηνοσίοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Nou!!: Història d'Aran і Airenosis · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Història d'Aran і Ajuntament · Veure més »
Alfons el Bataller
Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.
Nou!!: Història d'Aran і Alfons el Bataller · Veure més »
Alfons el Cast
Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).
Nou!!: Història d'Aran і Alfons el Cast · Veure més »
Andosins
Els andosins (en grec Ἀνδοσίνοι) eren un poble que l'historiador grec Polibi de Megalòpolis situa a la península Ibèrica, entre l'Ebre i els Pirineus.
Nou!!: Història d'Aran і Andosins · Veure més »
Aquitans
Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).
Nou!!: Història d'Aran і Aquitans · Veure més »
Aquità
Laquità és una llengua paleohispànica que és coneguda només per testimonis indirectes, no se'n coneixen textos escrits.
Nou!!: Història d'Aran і Aquità · Veure més »
Aranès
L'aranès o aranés (en aranès: aranés) és la varietat de la llengua occitana parlada a la comarca de la Vall d'Aran, al nord-oest de Catalunya.
Nou!!: Història d'Aran і Aranès · Veure més »
Arnau Mir de Pallars Jussà
''Els territoris d'Arnau Mir a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Arnau Mir de Pallars Jussà (o Arnal) (ca. 1113 - 1174) fou comte de Pallars Jussà entre el 1124 i el 1174.
Nou!!: Història d'Aran і Arnau Mir de Pallars Jussà · Veure més »
Ató de Bigorra
Ató de Bigorra, (?-955) bisbe de Roda d'Isàvena (923-955).
Nou!!: Història d'Aran і Ató de Bigorra · Veure més »
Augèr de Berbedà
Augèr de Berbedà (–), senyor de Lés, fou un noble aranès.
Nou!!: Història d'Aran і Augèr de Berbedà · Veure més »
Bargusis
Els bargusis (Bargusii, Βαργουσίοι), anomenats també bergistans (Bergistani, o més aviat Bergitani), foren un poble iber, probablement emparentat amb els ilergets, que probablement vivia a les valls del Cardoner i de l'alt Llobregat.
Nou!!: Història d'Aran і Bargusis · Veure més »
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Nou!!: Història d'Aran і Basc · Veure més »
Batalla de Muret
La batalla de Muret (en occità batalha de Murèth) va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc, el 12 de setembre del 1213, i que va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la Croada albigesa.
Nou!!: Història d'Aran і Batalla de Muret · Veure més »
Beatriu III de Bigorra
Estefania de Marsan o de Bigorra fou vescomtessa de Marçan i comtessa de Bigorra de 1178 a 1194 sota el nom (segons el lloc) de Beautriu I de Marçan o de Beatriu III de Bigorra.
Nou!!: Història d'Aran і Beatriu III de Bigorra · Veure més »
Bernat I de Ribagorça
Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.
Nou!!: Història d'Aran і Bernat I de Ribagorça · Veure més »
Bernat IV de Comenge
Bernat IV de Comenge († 22 de febrer de 1225) fou comte de Comenge de 1176 a 1225, fill de Bernat III, comte de Comenge, i d'una filla il·legítima d'Alfons Jordà, comte de Tolosa.
Nou!!: Història d'Aran і Bernat IV de Comenge · Veure més »
Bernat Plantapilosa
Bernat Plantapilosa (en francès Bernard Plantevelue, de vegades escrit Plantevelne), (Usès, 22 de març de 841 - 6 de gener o 16 d'agost de 886) fou comte d'Autun, comte d'Alvèrnia, comte i marquès de Tolosa i comte de Berry; era fill de Bernat de Septimània i de Duoda de Septimània.
Nou!!: Història d'Aran і Bernat Plantapilosa · Veure més »
Bisbat de Roda de Ribagorça
L'efímer Bisbat de Roda, Roda d'Isàvena, o Roda de Ribagorça, va ésser creat l'any 956 o 957 pel comte de Ribagorça Ramon III de Ribagorça, que manifestà la voluntat comtal de tenir jerarquia eclesiàstica pròpia, independitzant-se del bisbat d'Urgell que era qui tenia autoritat sobre aquestes terres per precepte reial de Lluís el Pietós des de 814.
Nou!!: Història d'Aran і Bisbat de Roda de Ribagorça · Veure més »
Bossòst
Bossòst és una vila i municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al costat del riu Garona.
Nou!!: Història d'Aran і Bossòst · Veure més »
Cançó de Santa Fe
Martiri de santa Fe en una il·lustració medieval La Cançó o Cançon de santa Fe és un poema hagiogràfic medieval relatiu a santa Fe d'Agen, elaborat per un autor anònim entre 1054 i 1076 i, per tant, alguns anys anterior a la lírica trobadoresca, cosa que el converteix en una de les més antigues manifestacions literàries en una llengua romanç, tot i que es discuteix si s'ha d'assignar a la llengua occitana o a la catalana.
Nou!!: Història d'Aran і Cançó de Santa Fe · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Història d'Aran і Catalunya · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Història d'Aran і Catarisme · Veure més »
Cèntul III de Bigorra
Cèntul III (mort en 1178) fou comte de Bigorra de 1163 fins a la seva mort.
Nou!!: Història d'Aran і Cèntul III de Bigorra · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Història d'Aran і Celtes · Veure més »
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Bigorra · Veure més »
Comtat de Comenge
El comtat de Comenge (en francès Comminges) fou una jurisdicció feudal de Gascunya (Occitània) situat entre el Tolosà i la Vall d'Aran.
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Comenge · Veure més »
Comtat de Foix
El comtat de Foix fou una jurisdicció feudal de la part sud-est del Comenge, avui és al departament de l'Arieja, França.
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Foix · Veure més »
Comtat de Pallars
El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Pallars · Veure més »
Comtat de Pallars Jussà
El comtat de Pallars Jussà sorgí de la divisió del comtat de Pallars entre els fills del comte Sunyer I de Pallars, mort el 1011: Ramon IV de Pallars Jussà (1011-1047) i Guillem II de Pallars Sobirà (1011-1035).
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Pallars Jussà · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Comtat de Tolosa
El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.
Nou!!: Història d'Aran і Comtat de Tolosa · Veure més »
Concili de Viena
El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.
Nou!!: Història d'Aran і Concili de Viena · Veure més »
Consell General d'Aran
El Consell General d'Aran (en aranès i oficialment Conselh Generau d'Aran) és l'òrgan de govern autònom de la Vall d'Aran.
Nou!!: Història d'Aran і Consell General d'Aran · Veure més »
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Nou!!: Història d'Aran і Constitucions catalanes · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Història d'Aran і Corona d'Aragó · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Història d'Aran і Corts Catalanes · Veure més »
Croada contra la Corona d'Aragó
La Croada contra la Corona d'Aragó (o Croada contra Catalunya) fou un conflicte bèl·lic que va durar del 1283 al 1285.
Nou!!: Història d'Aran і Croada contra la Corona d'Aragó · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: Història d'Aran і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Història d'Aran і Dinastia merovíngia · Veure més »
Dot
Un antic ''Aussteuerschrank'' alemany amb l'aixovar de la núvia El dot, mot usat des de l'edat mitjana i que prové del llatí, és el patrimoni que la futura casada o la seva família lliuren al promès, i està en molts casos en proporció amb l'estatus social del futur marit.
Nou!!: Història d'Aran і Dot · Veure més »
Dret
301x301px El dret és un ordre jurídic que s'expressa normativament (conjunt de normes) per regir una societat, regular-ne la conducta i resoldre'n els conflictes inspirats en els postulats de la justícia.
Nou!!: Història d'Aran і Dret · Veure més »
Dret consuetudinari
El dret consuetudinari, també anomenat usatges, usos o costums, és una font del dret que emana dels usos i costums.
Nou!!: Història d'Aran і Dret consuetudinari · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: Història d'Aran і Ebre · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Història d'Aran і Edat del bronze · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Història d'Aran і Edat del ferro · Veure més »
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges. ''Historia de la vida privada. El proceso de cambio en la sociedad de los siglos XVI-XVIII'' (Volum 5). Obra citada. pàgina 197. L'edat moderna és la quarta de les etapes en què es divideix tradicionalment la història a Occident segons la historiografia francesa.
Nou!!: Història d'Aran і Edat moderna · Veure més »
Es Bòrdes
Es Bòrdes és un municipi de la comarca de la Vall d'Aran, situat al terçó d'Irissa.
Nou!!: Història d'Aran і Es Bòrdes · Veure més »
Es Tersús
Es Tersús o Es Terçons fou una associació veïnal fundada en 1977 La seva filiació política era propera a la socialdemocràcia.
Nou!!: Història d'Aran і Es Tersús · Veure més »
Escunhau
Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.
Nou!!: Història d'Aran і Escunhau · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Història d'Aran і Espanya · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Nou!!: Història d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya fou una llei orgànica promulgada el 18 de desembre de 1979 que atorgava a Catalunya un règim d'autonomia.
Nou!!: Història d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979 · Veure més »
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya. LEstatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya desenvolupada d'acord amb el que s'estableix al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978.
Nou!!: Història d'Aran і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 · Veure més »
Eustaqui de Beaumarchais
Segell Eustaqui de Beaumarchais. Eustaqui de Beaumarchais (1240 - 1295) fou senescal del Regne de França.
Nou!!: Història d'Aran і Eustaqui de Beaumarchais · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: Història d'Aran і Felip III de Castella · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Història d'Aran і Felip IV de França · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Història d'Aran і Francs · Veure més »
Fredegari
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crònica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austràsia, que són fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relació d'esdeveniments entre els anys 561 i 641.
Nou!!: Història d'Aran і Fredegari · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: Història d'Aran і Gals · Veure més »
Garòs
Garòs és una entitat de població del municipi de Naut Aran, al terçó d'Arties e Garòs de la Vall d'Aran.
Nou!!: Història d'Aran і Garòs · Veure més »
Garona
La Garona (en occità: Garona, en francès: Garonne, del llatí Garumna) és un riu que discorre per la Gascunya.
Nou!!: Història d'Aran і Garona · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Història d'Aran і Gascunya · Veure més »
Gastó VI de Bearn
Gastó VI de Bearn, anomenat el bo (1172-1215), fou un noble català, vescomte de Bearn, d'Oloron i de Gabardà, baró de Montcada i comte de Bigorra.
Nou!!: Història d'Aran і Gastó VI de Bearn · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: Història d'Aran і Gàl·lia · Veure més »
Guillem de Ribagorça
Guillem de Ribagorça (? - ca. 1017) fou comte de Ribagorça (1011-1017).
Nou!!: Història d'Aran і Guillem de Ribagorça · Veure més »
Guillem I de Tolosa
Guillem I el Sant (768 - 812) va ser duc d'Aquitània (781-806) i comte de Tolosa (790-806).
Nou!!: Història d'Aran і Guillem I de Tolosa · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: Història d'Aran і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Nou!!: Història d'Aran і Ilergets · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Història d'Aran і Imperi Carolingi · Veure més »
Invasió de la Vall d'Aran (1283)
La invasió de la Vall d'Aran per part de tropes franceses comandades per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa va tenir lloc l'1 de novembre de 1283, en reclamació dels drets del regne de França, arran d'un nomenament fet pel papa Climent IV a favor de Carles I d'Anjou.
Nou!!: Història d'Aran і Invasió de la Vall d'Aran (1283) · Veure més »
Isarn I de Pallars
Isarn I de Pallars (? - 948?), infant de Ribagorça i comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Història d'Aran і Isarn I de Pallars · Veure més »
Isern de Ribagorça
Isarn de Ribagorça (? - ca. 1003) fou comte de Ribagorça (990-1003).
Nou!!: Història d'Aran і Isern de Ribagorça · Veure més »
Isona
La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.
Nou!!: Història d'Aran і Isona · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Història d'Aran і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Història d'Aran і Jaume el Just · Veure més »
La Pobla de Castre
La Pobla de Castre (en aragonès i en castellà La Puebla de Castro) és una vila i un municipi de l'Aragó, a la comarca de la Ribagorça, situat a l'interfluvi dels rius Cinca i Éssera, a 649 metres d'altitud, amunt del congost d'Olvena.
Nou!!: Història d'Aran і La Pobla de Castre · Veure més »
Les
Les és una vila i municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs, al marge del riu Garona.
Nou!!: Història d'Aran і Les · Veure més »
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran
La Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran, és una llei del Parlament de Catalunya que protegeix el caràcter singular d'Aran, els seus drets històrics, la seva identitat nacional occitana i l'oficialitat de l'aranès, com variant de l'occità.
Nou!!: Història d'Aran і Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d'Aran · Veure més »
Llei de Normalització Lingüística a Catalunya
La Llei de Normalització Lingüística a Catalunya fou una llei aprovada per Parlament de Catalunya el 6 d'abril de 1983 per 105 vots a favor i 1 abstenció (el centrista Joan Besa).
Nou!!: Història d'Aran і Llei de Normalització Lingüística a Catalunya · Veure més »
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Nou!!: Història d'Aran і Llengua oficial · Veure més »
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Nou!!: Història d'Aran і Llenguadoc · Veure més »
Llop I de Pallars
Llop I de Pallars (? - 948) fou comte de Pallars (920-948).
Nou!!: Història d'Aran і Llop I de Pallars · Veure més »
Lugdúnum
Lugdúnum o Lugudúnum (en grec antic Λούγδουνον) és el nom llatí de la ciutat de Lió a França, situada a la unió entre lArar (Saona) i el Rhodanus (Roine).
Nou!!: Història d'Aran і Lugdúnum · Veure més »
Maria de Montpeller
Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.
Nou!!: Història d'Aran і Maria de Montpeller · Veure més »
Nacionalisme aranès
Municipis de la Vall d'Aran. El nacionalisme aranès o aranesisme (en occità: nacionalisme aranés, aranesisme) és un corrent polític que reivindica la creació d'un pacte de lliure unió de la Vall d'Aran respecte a Catalunya.
Nou!!: Història d'Aran і Nacionalisme aranès · Veure més »
Nunó Sanç
Nunó Sanç (ca. 1185 - 1241) fou comte de Cerdanya i Rosselló (1212-1241; en llatí, el 8 de març de 1239: Nunus Sancii, Dei gratia dominus de Rossillionis, Vallis de Asperii, Conflent et Cerritane).
Nou!!: Història d'Aran і Nunó Sanç · Veure més »
Pallars
Localització del Pallars Els Pallars és un territori històric de Catalunya, que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Pallars Sobirà, amb capital a Sort, i el Pallars Jussà, amb capital a Tremp.
Nou!!: Història d'Aran і Pallars · Veure més »
Pau d'Anagni
La Pau d'Anagni o Tractat d'Anagni del 1295 va posar fi a la Guerra de Sicília (1282–1294) entre el rei de la Corona d'Aragó Jaume el Just i el rei de Nàpols Carles II d'Anjou (protegit pel rei Felip IV de França i de l'anterior papa Nicolau IV).
Nou!!: Història d'Aran і Pau d'Anagni · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: Història d'Aran і Península Ibèrica · Veure més »
Pere el Catòlic
Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).
Nou!!: Història d'Aran і Pere el Catòlic · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Història d'Aran і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere el d'Osca
Pere Sanxes o Pere el d'Osca (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona com a Pere I (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Història d'Aran і Pere el d'Osca · Veure més »
Pere el Gran
anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.
Nou!!: Història d'Aran і Pere el Gran · Veure més »
Peronella I de Bigorra
Peronella I de Bigorra (1175? – Escala Dieu, 1251).
Nou!!: Història d'Aran і Peronella I de Bigorra · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: Història d'Aran і Pirineus · Veure més »
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Nou!!: Història d'Aran і Polibi · Veure més »
Port de la Bonaigua
La Bonaigua, dita també port de la Bonaigua (en aranès era Bonaigua i pòrt dera Bonaigua), és una zona de pas entre muntanyes, a 2.076 metres d'altitud, limítrofa entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran, que uneix els pobles de Salardú amb València d'Àneu.
Nou!!: Història d'Aran і Port de la Bonaigua · Veure més »
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Nou!!: Història d'Aran і Principat de Catalunya · Veure més »
Província de Lleida
La província de Lleida (occità aranés: província de Lhèida) és una demarcació administrativa espanyola amb capital a Lleida que aglutina 229 municipis del nord-oest de Catalunya amb una població total de 446.793 habitants.
Nou!!: Història d'Aran і Província de Lleida · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Història d'Aran і Provença · Veure més »
Querimònia
El document conegut com a Querimònia va ser atorgat pel rei des de Lleida, el 23 d'agost de 1313, i va ser confirmat al llarg des temps pels successius monarques, des d'Alfons IV (1328) fins a Ferran VII (1817). El rei reconeixent als habitants d'Aran com els seus fidels i en tot voler fer justícia va determinar confirmar-les i en algun d'ells fer provisions i ordenaments. Era Querimònia (en català, la Querimònia) és un privilegi concedit pel rei Jaume II d'Aragó el Just a la Vall d'Aran el 1313 i que constitueix el dret històric de l'Aran.
Nou!!: Història d'Aran і Querimònia · Veure més »
Ramir II d'Aragó
Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).
Nou!!: Història d'Aran і Ramir II d'Aragó · Veure més »
Ramon Berenguer IV
Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.
Nou!!: Història d'Aran і Ramon Berenguer IV · Veure més »
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Ramon II de Pallars i Ribagorça (ca. 860 - ca. 920), probablement net de Ramon I de Tolosa, s'apoderà dels comtats de Pallars i de Ribagorça aproximadament entre el 872 i el 920,Mestre, 1998: p. 885, entrada: "Ramon II de Pallars-Ribagorça"L'Enciclopèdia.cat en temps aproximat de la promulgació de la Capitular de Quierzy.
Nou!!: Història d'Aran і Ramon II de Pallars-Ribagorça · Veure més »
Ramon III de Ribagorça
Ramon III de Ribagorça (? - 970) fou comte de Ribagorça (955-970).
Nou!!: Història d'Aran і Ramon III de Ribagorça · Veure més »
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Nou!!: Història d'Aran і Regne d'Aragó · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Història d'Aran і Regne de França · Veure més »
Ribagorça
Mapa de la '''Franja de Ponent''' respecte a les comarques oficials (zones de color verd més viu, més la resta de zones en verd més difuminat). La '''Ribagorça''' és la primera comarca començant pel Nord. Municipis de la Ribagorça La Ribagorça és una de les comarques de l'Aragó.
Nou!!: Història d'Aran і Ribagorça · Veure més »
Romanització
La romanització és un procés de transcripció o transliteració en el qual es representa una paraula o un text amb lletres de l'alfabet llatí on el text original té una escriptura diferent.
Nou!!: Història d'Aran і Romanització · Veure més »
Sanç de Barcelona i d'Aragó
miniatura Sanç de Barcelona i d'Aragó o Sanç I de Cerdanya, Provença i Rosselló-Cerdanya (1161 - 1223) fou príncep d'Aragó i comte de Cerdanya (1168-1223); comte de Provença (1181-1185); i comte de Rosselló (1185-1223).
Nou!!: Història d'Aran і Sanç de Barcelona i d'Aragó · Veure més »
Sanç I de Mallorca
Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).
Nou!!: Història d'Aran і Sanç I de Mallorca · Veure més »
Sant Felitz de Lauragués
Sant Felitz de Lauragués (francès Saint-Félix-Lauragais) és un municipi francès situat al departament de l'Alta Garona, a la regió Occitània.
Nou!!: Història d'Aran і Sant Felitz de Lauragués · Veure més »
Santa Maria de Mijaran
L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Nou!!: Història d'Aran і Santa Maria de Mijaran · Veure més »
Simó IV de Montfort
Simó IV de Montfort (1150 – Tolosa, 25 de juny de 1218) fou un noble francès, baró de Montfort i comte de Leicester.
Nou!!: Història d'Aran і Simó IV de Montfort · Veure més »
Statu quo
Statu quo és un terme llatí que podem traduir com a «estat actual de les coses, situació en què es troben».
Nou!!: Història d'Aran і Statu quo · Veure més »
Terçó
Els sis terçons de la Vall d'Aran amb els límits municipals Un terçó (en aranès terçon) és una divisió geogràfica pròpia de la Vall d'Aran.
Nou!!: Història d'Aran і Terçó · Veure més »
Terminus ante quem
En arqueologia, filologia i altres disciplines, quan es requereix estimar la data o datació relativa d'un objecte, els experts es valen de diversos mètodes que tenen per finalitat establir un lapse delimitat per dates.
Nou!!: Història d'Aran і Terminus ante quem · Veure més »
Tractat d'Argelers
El Tractat d'Argelers fou un tractat signat a la població nord-catalana d'Argelers de la Marenda, de la comarca del Rosselló, l'any 1298 entre Felip IV de França i el comte-rei Jaume el Just.
Nou!!: Història d'Aran і Tractat d'Argelers · Veure més »
Tractat d'Emparança
El Tractat d'Emparança fou un conveni de protecció o ampara atorgat als aranesos pel rei Alfons el Bataller el mes de març de 1130 al desaparegut monestir de Sant Andreu de Barravés (Alta Ribagorça).
Nou!!: Història d'Aran і Tractat d'Emparança · Veure més »
Tractat de Corbeil
Dominis del comte de Tolosa El Tractat de Corbeil fou un acord signat l'11 de maig del 1258 a Corbeil entre els procuradors del rei de França, Lluís IX, i els procuradors del rei d'Aragó, Jaume el Conqueridor, en el marc de les converses internacionals que posteriorment donaren lloc al Tractat de París.
Nou!!: Història d'Aran і Tractat de Corbeil · Veure més »
Vall d'Aran
Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.
Nou!!: Història d'Aran і Vall d'Aran · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Història d'Aran і Vespres Sicilianes · Veure més »
Via romana
Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.
Nou!!: Història d'Aran і Via romana · Veure més »
Viella
Viella (en occità i oficialment Vielha) és la capital de la Vall d'Aran i cap del municipi de Vielha e Mijaran i del terçó de Castièro.
Nou!!: Història d'Aran і Viella · Veure més »
Visigots
Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».
Nou!!: Història d'Aran і Visigots · Veure més »
