Similituds entre Hispània Citerior і Ibers
Hispània Citerior і Ibers tenen 29 coses en comú (en Uniopèdia): Ausetans, Bastetans, Castel·lans, Celtes, Celtibers, Ceretans, Cessetans, Claudi Ptolemeu, Contestans, Ebre, Edetans, Estrabó, Guadalquivir, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Iacetans, Ilercavons, Ilergets, Indicets, Lacetans, Laietans, Llista de poblacions ibèriques de Catalunya, Múrcia, Oretans, País Valencià, Península Ibèrica, Pirineus, Turdetans, Vascons.
Ausetans
Els ausetans (en llatí Ausetani) eren un poble iber del nord-est de la península Ibèrica.
Ausetans і Hispània Citerior · Ausetans і Ibers ·
Bastetans
Els bastetans (en llatí bastetani, bastitani i també bastuli, en grec antic Βαστητανοί, Βαστιτανοί, Βαστοῦλοι) eren un poble de la Hispània Bètica que, segons Estrabó, habitaven la costa sud entre Gibraltar i Barea (a l'est) i arribaven fins a l'Orospeda cap a l'interior.
Bastetans і Hispània Citerior · Bastetans і Ibers ·
Castel·lans
Els castel·lans (Καστελλανοὶ) és un suposat poble iber de la Tarraconense al sud dels Pirineus.
Castel·lans і Hispània Citerior · Castel·lans і Ibers ·
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Celtes і Hispània Citerior · Celtes і Ibers ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Hispània Citerior · Celtibers і Ibers ·
Ceretans
Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.
Ceretans і Hispània Citerior · Ceretans і Ibers ·
Cessetans
Els cessetans o cossetans (Cessetani, Κοσσητανοὶ) foren una tribu ibèrica que habitava a la Tarraconense entorn de la ciutat de Tàrraco.
Cessetans і Hispània Citerior · Cessetans і Ibers ·
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Claudi Ptolemeu і Hispània Citerior · Claudi Ptolemeu і Ibers ·
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Contestans і Hispània Citerior · Contestans і Ibers ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Hispània Citerior · Ebre і Ibers ·
Edetans
Els edetans (en llatí edetani, en grec antic Ἠδητανοί) eren un poble iber d'Hispània, a la Tarraconense.
Edetans і Hispània Citerior · Edetans і Ibers ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Hispània Citerior · Estrabó і Ibers ·
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Guadalquivir і Hispània Citerior · Guadalquivir і Ibers ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Hispània Citerior і Hispània Citerior · Hispània Citerior і Ibers ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Hispània Citerior і Hispània Ulterior · Hispània Ulterior і Ibers ·
Iacetans
Els iacetans o jacetans (en llatí iaccetani, en grec antic Ἰακκετανοί) eren la més important de les petites tribus d'ibers situades al sud dels Pirineus, a la Tarraconensis.
Hispània Citerior і Iacetans · Iacetans і Ibers ·
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Hispània Citerior і Ilercavons · Ibers і Ilercavons ·
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Hispània Citerior і Ilergets · Ibers і Ilergets ·
Indicets
Els indicets, indígets o indígetes (en llatí Indiketes, Indĭgetes o Indĭgetæ; en grec Ινδικήται) foren un poble iber de l'extrem nord-oriental de la província Tarraconense.
Hispània Citerior і Indicets · Ibers і Indicets ·
Lacetans
Els lacetans (Lacetani, Λακετανοί) eren la tribu ibèrica que habitava a l'est de la Tarraconense.
Hispània Citerior і Lacetans · Ibers і Lacetans ·
Laietans
Els laietans foren un poble iber que habitava la part de costa que va des de la Tordera fins al sud del riu Llobregat.
Hispània Citerior і Laietans · Ibers і Laietans ·
Llista de poblacions ibèriques de Catalunya
Vista de la zona d'habitatges del poblat del Castellet de Banyoles, a Tivissa Els ibers, habitants preromans del llevant i sud de la península Ibèrica, van poblar el territori de l'actual Catalunya deixant nombroses restes que han arribat fins als nostres dies.
Hispània Citerior і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya · Ibers і Llista de poblacions ibèriques de Catalunya ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Hispània Citerior і Múrcia · Ibers і Múrcia ·
Oretans
Els oretans (en llatí Oretani, en grec antic Ὠρητανοί) eren un poble iber del sud d'Hispània que vivien a l'est de la Bètica fins a Cartago Nova i al nord fins més enllà del riu Anas (actual Guadiana).
Hispània Citerior і Oretans · Ibers і Oretans ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Hispània Citerior і País Valencià · Ibers і País Valencià ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Hispània Citerior і Península Ibèrica · Ibers і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Hispània Citerior і Pirineus · Ibers і Pirineus ·
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Hispània Citerior і Turdetans · Ibers і Turdetans ·
Vascons
Els vascons —vascones en llatí— foren un poble autòcton d'Hispània, que vivia a la província Tarraconense.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hispània Citerior і Ibers
- Què tenen en comú Hispània Citerior і Ibers
- Semblances entre Hispània Citerior і Ibers
Comparació entre Hispània Citerior і Ibers
Hispània Citerior té 171 relacions, mentre que Ibers té 322. Com que tenen en comú 29, l'índex de Jaccard és 5.88% = 29 / (171 + 322).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hispània Citerior і Ibers. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: