Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Hispània і Península Ibèrica
Hispània і Península Ibèrica tenen 56 coses en comú (en Uniopèdia): Algarve, Andalusia, Antiga Grècia, Antiga Roma, Astúries, Asturlleonès, August, Badajoz, Braga, Cadis, Cantàbria, Cap de Creus, Càntabres, Còrdova, Conquesta cartaginesa d'Hispània, Devotio, Ebre, Edat mitjana, Estrabó, Estret de Gibraltar, Fenicis, Galaic, Galícia, Gibraltar, Gneu Pompeu Magne, Granada, Grec, Guadalquivir, Guerra dels Mercenaris, Guerres càntabres, ..., Guerres Púniques, Hamílcar Barca, Heròdot, Ibèria, Ibers, Juli Cèsar, Llatí, Mar Mediterrània, Numància (Hispània), Púnics, Pirineus, Polibi, Pompeu Trogus, Portugal, Primera Guerra Púnica, Quint Sertori, República Romana, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Sevilla, Sicília, Sierra Morena, Tajo, Tarragona, Valeri Màxim, Viriat. Ampliar l'índex (26 més) »
Algarve
LAlgarve és una regió i antiga província més meridional de Portugal continental, amb capital a Faro.
Algarve і Hispània · Algarve і Península Ibèrica ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Hispània · Andalusia і Península Ibèrica ·
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Antiga Grècia і Hispània · Antiga Grècia і Península Ibèrica ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Hispània · Antiga Roma і Península Ibèrica ·
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Astúries і Hispània · Astúries і Península Ibèrica ·
Asturlleonès
Lasturlleonès o asturlleonés és una llengua romànica occidental, anomenada també amb diversos glotònims —com asturià (asturianu), lleonès (llionés) o mirandès (mirandés)—, segons el territori on es parli.
Asturlleonès і Hispània · Asturlleonès і Península Ibèrica ·
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
August і Hispània · August і Península Ibèrica ·
Badajoz
Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.
Badajoz і Hispània · Badajoz і Península Ibèrica ·
Braga
Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.
Braga і Hispània · Braga і Península Ibèrica ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Hispània · Cadis і Península Ibèrica ·
Cantàbria
Cantàbria (Cantabria en càntabre i castellà) és una comunitat autònoma situada al nord de l'estat espanyol, és reconeguda com a comunitat històrica en el seu Estatut d'Autonomia.
Cantàbria і Hispània · Cantàbria і Península Ibèrica ·
Cap de Creus
Far del cap de Creus El cap de Creus és un cap del litoral de l'Alt Empordà (Catalunya), situat a l'extrem nord de la Costa Brava, al final d'una petita península que s'endinsa a la mar Mediterrània i que separa el golf de Roses, al sud, del golf del Lleó, al nord.
Cap de Creus і Hispània · Cap de Creus і Península Ibèrica ·
Càntabres
Els càntabres (en llatí Cantabri) eren pobles preromans establerts a la costa nord de la península Ibèrica, a les regions muntanyenques de l'actual Cantàbria, la part oriental d'Astúries i part de la comarca lleonesa de La Montaña de Riaño.
Càntabres і Hispània · Càntabres і Península Ibèrica ·
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Còrdova і Hispània · Còrdova і Península Ibèrica ·
Conquesta cartaginesa d'Hispània
El Mediterrani occidental el 218 aC, mostrant l'àmbit territorial controlat per Cartago. Les línies mostren les fronteres actuals. Amb el nom de conquesta cartaginesa d'Hispània es coneix un període de la història, entre el 237 aC i el 206 aC, en el qual la península Ibèrica va anar quedant de mica en mica sota el domini de Cartago.
Conquesta cartaginesa d'Hispània і Hispània · Conquesta cartaginesa d'Hispània і Península Ibèrica ·
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Devotio і Hispània · Devotio і Península Ibèrica ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Hispània · Ebre і Península Ibèrica ·
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Edat mitjana і Hispània · Edat mitjana і Península Ibèrica ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Hispània · Estrabó і Península Ibèrica ·
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Estret de Gibraltar і Hispània · Estret de Gibraltar і Península Ibèrica ·
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Fenicis і Hispània · Fenicis і Península Ibèrica ·
Galaic
Mapa d'Hispània (vers 300 a.C.)http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm Nicer Clutosi. El galaic és una llengua cèltica extinta que es va parlar a Hispània abans i durant el procés de romanització de la península.
Galaic і Hispània · Galaic і Península Ibèrica ·
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Galícia і Hispània · Galícia і Península Ibèrica ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Gibraltar і Hispània · Gibraltar і Península Ibèrica ·
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Gneu Pompeu Magne і Hispània · Gneu Pompeu Magne і Península Ibèrica ·
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Granada і Hispània · Granada і Península Ibèrica ·
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Grec і Hispània · Grec і Península Ibèrica ·
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Guadalquivir і Hispània · Guadalquivir і Península Ibèrica ·
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Guerra dels Mercenaris і Hispània · Guerra dels Mercenaris і Península Ibèrica ·
Guerres càntabres
Les guerres càntabres van tenir lloc en temps d'Octavi August a Cantàbria, a la província Tarraconense, entre el 29 aC i el 19 aC.
Guerres càntabres і Hispània · Guerres càntabres і Península Ibèrica ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Hispània · Guerres Púniques і Península Ibèrica ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Hispània · Hamílcar Barca і Península Ibèrica ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Heròdot і Hispània · Heròdot і Península Ibèrica ·
Ibèria
Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.
Hispània і Ibèria · Ibèria і Península Ibèrica ·
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Hispània і Ibers · Ibers і Península Ibèrica ·
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Hispània і Juli Cèsar · Juli Cèsar і Península Ibèrica ·
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Hispània і Llatí · Llatí і Península Ibèrica ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Hispània і Mar Mediterrània · Mar Mediterrània і Península Ibèrica ·
Numància (Hispània)
Numància (en llatí Numantia) fou una ciutat d'Hispània capital dels arevacs (Plini la situa al país dels pelèndons, però tots els altres autors la situen al dels arevacs, un poble de la Tarraconense).
Hispània і Numància (Hispània) · Numància (Hispània) і Península Ibèrica ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Hispània і Púnics · Púnics і Península Ibèrica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Hispània і Pirineus · Península Ibèrica і Pirineus ·
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Hispània і Polibi · Península Ibèrica і Polibi ·
Pompeu Trogus
''Epitome historiarum Trogi Pompeii'' Gneu Pompeu Trogus (Gnaeus Pompēius Trogus) va ser un historiador romà d'origen gal, autor d'unes ''Historĭae Philippĭcae'' en quaranta-quatre llibres.
Hispània і Pompeu Trogus · Península Ibèrica і Pompeu Trogus ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Hispània і Portugal · Península Ibèrica і Portugal ·
Primera Guerra Púnica
La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.
Hispània і Primera Guerra Púnica · Península Ibèrica і Primera Guerra Púnica ·
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Hispània і Quint Sertori · Península Ibèrica і Quint Sertori ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Hispània і República Romana · Península Ibèrica і República Romana ·
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Hispània і Sardenya · Península Ibèrica і Sardenya ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Hispània і Segona Guerra Púnica · Península Ibèrica і Segona Guerra Púnica ·
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Hispània і Sevilla · Península Ibèrica і Sevilla ·
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Hispània і Sicília · Península Ibèrica і Sicília ·
Sierra Morena
La Sierra Morena és una serralada que constitueix el contrafort meridional de la Meseta Central.
Hispània і Sierra Morena · Península Ibèrica і Sierra Morena ·
Tajo
El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.
Hispània і Tajo · Península Ibèrica і Tajo ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Hispània і Tarragona · Península Ibèrica і Tarragona ·
Valeri Màxim
Valeri Màxim (alguns manuscrits l'anomenen Marc Valeri Màxim i altres Publi Valeri Màxim) en llatí Valerius Maximus, va ser un compilador romà d'un llibre d'anècdotes històriques que tenia per finalitat posar en relleu les virtuts morals dels romans, titulat De Factis Dictisque Memorabilibus Libri IX (Fets i dites memorables), llibre dedicat a l'emperador Tiberi.
Hispània і Valeri Màxim · Península Ibèrica і Valeri Màxim ·
Viriat
Viriat, en llatí Viriathus o Viriatus, (180 aC -139 aC) va ser el principal cabdill de la tribu lusitana que va fer front a l'expansió de Roma en bona part dels territoris dels actuals d'Extremadura (Espanya) i Portugal, entre les conques del Tejo i el Guadiana.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hispània і Península Ibèrica
- Què tenen en comú Hispània і Península Ibèrica
- Semblances entre Hispània і Península Ibèrica
Comparació entre Hispània і Península Ibèrica
Hispània té 196 relacions, mentre que Península Ibèrica té 263. Com que tenen en comú 56, l'índex de Jaccard és 12.20% = 56 / (196 + 263).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hispània і Península Ibèrica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
