Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Hispània і Ibers
Hispània і Ibers tenen 36 coses en comú (en Uniopèdia): Almeria, Andalusia, Antiga Roma, Argent, Aviè, Cadis, Catalunya, Celtibers, Devotio, Ebre, Empúries, Estrabó, Fenicis, Gibraltar, Granada, Guadalquivir, Guerres Púniques, Hecateu, Heròdot, Hispània Citerior, Hispània Ulterior, Imperi Cartaginès, Jaén, Oli, País Valencià, Púnics, Península Ibèrica, Període iber a Catalunya, Pirineus, Polibi, ..., Província de Granada, Saguntum, Segona Guerra Púnica, Tartessos, Turdetans, Vi. Ampliar l'índex (6 més) »
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Almeria і Hispània · Almeria і Ibers ·
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Andalusia і Hispània · Andalusia і Ibers ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Hispània · Antiga Roma і Ibers ·
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Argent і Hispània · Argent і Ibers ·
Aviè
Postumi Rufi Fest Aviè (Postumius Rufius Festus Avienus), més conegut simplement com a Aviè, va ser un poeta, astrònom i geògraf romà de la segona meitat del.
Aviè і Hispània · Aviè і Ibers ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Hispània · Cadis і Ibers ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Hispània · Catalunya і Ibers ·
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Celtibers і Hispània · Celtibers і Ibers ·
Devotio
La devotio era a la religió romana, una forma extrema del votum, (un jurament i l'ofrena que es fa en compliment d'aquest jurament).
Devotio і Hispània · Devotio і Ibers ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Hispània · Ebre і Ibers ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Hispània · Empúries і Ibers ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Hispània · Estrabó і Ibers ·
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Fenicis і Hispània · Fenicis і Ibers ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Gibraltar і Hispània · Gibraltar і Ibers ·
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Granada і Hispània · Granada і Ibers ·
Guadalquivir
El Guadalquivir (de l'àrab الوادي الكبير al-wādi al-kabīr, «el riu gran») és un riu de la península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén).
Guadalquivir і Hispània · Guadalquivir і Ibers ·
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Guerres Púniques і Hispània · Guerres Púniques і Ibers ·
Hecateu
Hecateu de Milet (550 aC-476 aC) fou un historiador grec.
Hecateu і Hispània · Hecateu і Ibers ·
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Heròdot і Hispània · Heròdot і Ibers ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Hispània і Hispània Citerior · Hispània Citerior і Ibers ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Hispània і Hispània Ulterior · Hispània Ulterior і Ibers ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Hispània і Imperi Cartaginès · Ibers і Imperi Cartaginès ·
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Hispània і Jaén · Ibers і Jaén ·
Oli
Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).
Hispània і Oli · Ibers і Oli ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Hispània і País Valencià · Ibers і País Valencià ·
Púnics
Necròpoli del Puig dels Molins, a Eivissa. Els púnics o cartaginesos foren un poble de la Mediterrània Occidental que té els orígens en l'expansió colonial fenícia cap a occident.
Hispània і Púnics · Ibers і Púnics ·
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Hispània і Península Ibèrica · Ibers і Península Ibèrica ·
Període iber a Catalunya
El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.
Hispània і Període iber a Catalunya · Ibers і Període iber a Catalunya ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Hispània і Pirineus · Ibers і Pirineus ·
Polibi
Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.
Hispània і Polibi · Ibers і Polibi ·
Província de Granada
Granada és una província d'Espanya.
Hispània і Província de Granada · Ibers і Província de Granada ·
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Hispània і Saguntum · Ibers і Saguntum ·
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Hispània і Segona Guerra Púnica · Ibers і Segona Guerra Púnica ·
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Hispània і Tartessos · Ibers і Tartessos ·
Turdetans
Els turdetans (en llatí turdetani, en grec antic τουρδητανοί) eren el poble principal de la Hispània Bètica que van donar nom a la regió de Turdetània (Τουρδητανία) nom que Estrabó i Esteve de Bizanci utilitzen per anomenar la Bètica.
Hispània і Turdetans · Ibers і Turdetans ·
Vi
El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hispània і Ibers
- Què tenen en comú Hispània і Ibers
- Semblances entre Hispània і Ibers
Comparació entre Hispània і Ibers
Hispània té 196 relacions, mentre que Ibers té 322. Com que tenen en comú 36, l'índex de Jaccard és 6.95% = 36 / (196 + 322).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hispània і Ibers. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
