Similituds entre Herut і Irgun
Herut і Irgun tenen 20 coses en comú (en Uniopèdia): David Ben-Gurion, Gahal, Guerra dels Sis Dies, Haaretz, Histadrut, Israel, Jerusalem, Jordània, Kenésset, Lehi (grup), Levi Eshkol, Likud, Mandat britànic de Palestina, Mapai, Menahem Beguín, Moshe Sharett, Sionisme revisionista, Sionistes Generals, Yitshaq Xamir, Zeev Jabotinski.
David Ben-Gurion
,, fou un líder sionista, sindicalista, periodista, polític i estadista israelià.
David Ben-Gurion і Herut · David Ben-Gurion і Irgun ·
Gahal
Gahal (גח"ל, acrònim de Gush Herut-Liberalime (גוש חרות-ליברלים)) fou una coalició política d'Israel de dreta, fundat el 1965 per Menahem Begin, i que fou l'antecedent del Likud.
Gahal і Herut · Gahal і Irgun ·
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Guerra dels Sis Dies і Herut · Guerra dels Sis Dies і Irgun ·
Haaretz
Haaretz (en hebreu: הארץ) (en català: La Terra), en referència a l'expressió Eretz Israel, (en català: Terra d'Israel) és un diari Israelià fundat el 1919 per un grup d'immigrants sionistes, la major part originaris de Rússia.
Haaretz і Herut · Haaretz і Irgun ·
Histadrut
La Histadrut (en hebreu: הסתדרות) (en català: Federació General de Treballadors de la Terra d'Israel) és l'organització de sindicats d'Israel.
Herut і Histadrut · Histadrut і Irgun ·
Israel
Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.
Herut і Israel · Irgun і Israel ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Herut і Jerusalem · Irgun і Jerusalem ·
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Herut і Jordània · Irgun і Jordània ·
Kenésset
La Kenésset (en הַכְּנֶסֶת, IPA, literalment ‘l'Assemblea’) és el parlament unicameral d'Israel.
Herut і Kenésset · Irgun і Kenésset ·
Lehi (grup)
Lehi (acrònim hebreu per Lohamei Herut Israel, «Combatents per la Llibertat 'Israel », לח"י - לוחמי חירות ישראל) va ser un grup armat radical creat el setembre de 1940, que tenia l'objectiu que es permetés la immigració sense restriccions dels jueus a Palestina (aleshores sota el mandat britànic) i la formació d'un Estat Jueu en tota la Palestina i l'actual Jordània.
Herut і Lehi (grup) · Irgun і Lehi (grup) ·
Levi Eshkol
Levi Eshkol (לֵוִי אֶשְׁכּוֹל) (nascut Levi Skolnick, לֵוִי שְׁקוֹלְנִיק) (Kíiv, 25 d'octubre de 1895 – Jerusalem, 26 de febrer de 1969) fou el tercer primer ministre d'Israel, de 1963 fins a 1969, any en el qual va morir a causa d'un infart.
Herut і Levi Eshkol · Irgun і Levi Eshkol ·
Likud
Imatge de Binyamín Netanyahu, líder del Likud. El Likud (הליכוד, literalment consolidació, unió) és un partit de la dreta liberal i conservadora israeliana.
Herut і Likud · Irgun і Likud ·
Mandat britànic de Palestina
El Mandat britànic de Palestinafou una entitat geopolítica que va existir entre 1920 i 1948 a la regió de Palestina sota els termes del Mandat de la Societat de Nacions per a Palestina.
Herut і Mandat britànic de Palestina · Irgun і Mandat britànic de Palestina ·
Mapai
El Mapai (en hebreu מפא"י), acrònim de (Mifléget Poalé Érets Yisrael, מפלגת פועלי ארץ ישראל) en català: Partit dels Treballadors de la Terra d'Israel) fou un partit polític sionista d'esquerres que va ser la força política predominant a Israel fins que l'any 1968 es va fusionar amb altres partits per a formar el Partit Laborista Israelià.
Herut і Mapai · Irgun і Mapai ·
Menahem Beguín
''Menahem Beguín (1978)'' Menahem Beguín a Camp David el 1978 Menahem Beguín, en hebreu: מְנַחֵם בּגִין, (Brest-Litovsk, Polònia 1913 - Jerusalem, 1992) fou un polític israelià, d'origen polonès, que va esdevenir el 1977 el sisè Primer Ministre d'Israel.
Herut і Menahem Beguín · Irgun і Menahem Beguín ·
Moshe Sharett
Moshe Sharett (15 d'octubre de 1894 - 7 de juliol de 1965) va ser el segon Primer Ministre d'Israel entre 1953 i 1955, membre del Mapai.
Herut і Moshe Sharett · Irgun і Moshe Sharett ·
Sionisme revisionista
El Partit sionista revisionista va ser un partit polític jueu, sionista, nacionalista, i anticomunista creat a París per Zeev Jabotinsky.
Herut і Sionisme revisionista · Irgun і Sionisme revisionista ·
Sionistes Generals
Els Sionistes Generals (הציונים הכלליים, transliterat: HaTsiyyonim HaKelalim) fou un partit polític que representava el centrisme dintre del moviment sionista a Israel.
Herut і Sionistes Generals · Irgun і Sionistes Generals ·
Yitshaq Xamir
Yitshaq Xamir (יִצְחָק שָׁמִיר) (Różana, Polònia - avui Ruzhany, Belarús, 15 d'octubre de 1915 - Tel Aviv, Israel, 30 de juny de 2012) fou Primer Ministre d'Israel entre 1983 i 1984 i altre cop del 1986 al 1992.
Herut і Yitshaq Xamir · Irgun і Yitshaq Xamir ·
Zeev Jabotinski
Zéiev o Zeev / Vladimir Jabotinsky (hebreu: זאב ז'בוטינסקי, ucraïnès: Володи́мир (Зеєв) Євге́нович Жаботи́нський, Volodýmyr (Zéiev) Ievhènovytx Jabotynskyi, rus: Влади́мир Евге́ньевич Жаботи́нский, Vladímir Ievguéniovitx Jabotinskii; nom de naixement (en rus): Вольф Евнович Жаботинский, Volf Ievnovitx Jabotinskii; en hebreu: זאב ז'בוטינסקי, transcrit: Zéiev Jabotynski) (Odessa, Ucraïna, Imperi Rus, 18 d'octubre de 1880 - Nova York, EUA, 4 d'agost de 1940) era un líder de l'ala dreta del moviment sionista i el fundador de la Legió jueva durant la Primera Guerra Mundial.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Herut і Irgun
- Què tenen en comú Herut і Irgun
- Semblances entre Herut і Irgun
Comparació entre Herut і Irgun
Herut té 69 relacions, mentre que Irgun té 165. Com que tenen en comú 20, l'índex de Jaccard és 8.55% = 20 / (69 + 165).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Herut і Irgun. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: