Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Herat і Kirman
Herat і Kirman tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Afganistan, Bagdad, Bukharà, Dinastia Qajar, Gaznèvides, Golf Pèrsic, Imperi Aquemènida, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Imperi Seljúcida, Ismaïl I, Kandahar, Khorasan (província del Califat), Khwarizm, Ogodei, Pèrsia, Persa, Qara Qoyunlu, Safàrides, Samànides, Sàtrapa, Sistan, Tahírides del Khorasan, Tamerlà, Timúrides, Toghril Beg I, Uzbeks, Xah Rukh (timúrida), Yaqub ibn al-Layth.
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Afganistan і Herat · Afganistan і Kirman ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Herat · Bagdad і Kirman ·
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Bukharà і Herat · Bukharà і Kirman ·
Dinastia Qajar
La dinastia Qajar de Pèrsia fou una nissaga tribal turca que va governar Pèrsia del 1794 al 1925.
Dinastia Qajar і Herat · Dinastia Qajar і Kirman ·
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Gaznèvides і Herat · Gaznèvides і Kirman ·
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Golf Pèrsic і Herat · Golf Pèrsic і Kirman ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Herat і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Kirman ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Herat і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Kirman ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Herat і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Kirman ·
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Herat і Imperi Selèucida · Imperi Selèucida і Kirman ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Herat і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Kirman ·
Ismaïl I
Abu-l-Mudhàffar Ismaïl, Ismaïl-Xah o Ismaïl I (17 de juliol de 1487 -23 de maig de 1524) fou el primer xa safàvida de Pèrsia (1501 -1524) i fundador efectiu de la dinastia.
Herat і Ismaïl I · Ismaïl I і Kirman ·
Kandahar
Kandahar o Qandahar és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província homònima, situada a 500 km al sud-oest de Kabul.
Herat і Kandahar · Kandahar і Kirman ·
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Herat і Khorasan (província del Califat) · Khorasan (província del Califat) і Kirman ·
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Herat і Khwarizm · Khwarizm і Kirman ·
Ogodei
Ogodei (vers 1186 - 1241), fou el tercer fill de Genguis Khan i de la seva dona Borte, i el segon kan suprem o kagan (kakhan) de les tribus turcomongoles o Imperi Mongol, en el qual va succeir el seu pare.
Herat і Ogodei · Kirman і Ogodei ·
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Herat і Pèrsia · Kirman і Pèrsia ·
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Herat і Persa · Kirman і Persa ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Herat і Qara Qoyunlu · Kirman і Qara Qoyunlu ·
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Herat і Safàrides · Kirman і Safàrides ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Herat і Samànides · Kirman і Samànides ·
Sàtrapa
Principals satrapies de l'Imperi Persa Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les províncies dels antics imperis dels Medes i Aquemènides i de diversos dels seus successors, com ara l'Imperi Sassànida i els imperis hel·lenístics.
Herat і Sàtrapa · Kirman і Sàtrapa ·
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Herat і Sistan · Kirman і Sistan ·
Tahírides del Khorasan
Els tahírides foren una nissaga de governadors del Khorasan per compte dels califes abbàssides encara que gaudint d'àmplia independència.
Herat і Tahírides del Khorasan · Kirman і Tahírides del Khorasan ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Herat і Tamerlà · Kirman і Tamerlà ·
Timúrides
Els timúrides foren un imperi musulmà d'origen turcomongol governat per la dinastia timúrida.
Herat і Timúrides · Kirman і Timúrides ·
Toghril Beg I
Abu Talib Muhammad Toghril Beg ibn Mikail conegut com a Toghril Beg I (vers 990 - 4 de setembre de 1063) fou el primer sultà de la dinastia seljúcida juntament amb el seu germà Çağrı Beg Dawud.
Herat і Toghril Beg I · Kirman і Toghril Beg I ·
Uzbeks
Els uzbeks (autoanomenats O‘zbek en singular, O‘zbeklar en plural) són un poble de l'Àsia Central de llengua turquesa (l'uzbek) que viu principalment a la república de l'Uzbekistan, però també a l'Afganistan, al Tadjikistan, al Turkmenistan, al Kazakhstan, a Rússia i a la província xinesa del Xinjiang.
Herat і Uzbeks · Kirman і Uzbeks ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Herat і Xah Rukh (timúrida) · Kirman і Xah Rukh (timúrida) ·
Yaqub ibn al-Layth
Abu-Yússuf Yaqub (I) ibn al-Layth as-Saffar o, més senzillament, Yaqub (I) ibn al-Layth (? - 879) fou el fundador de la dinastia safàrida.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Herat і Kirman
- Què tenen en comú Herat і Kirman
- Semblances entre Herat і Kirman
Comparació entre Herat і Kirman
Herat té 161 relacions, mentre que Kirman té 204. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 8.22% = 30 / (161 + 204).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Herat і Kirman. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
