Accés més ràpid que el navegador!
105 les relacions: Alemany, Alemanya, Alsacià, Anglaterra, Arquebisbe, Assemblea Constituent, Bisbe, Blois, Carles X de França, Catolicisme, Club dels Jacobins, Concordat del 1801, Consolat francès, Constitució de l'Any III, Convenció Nacional, Cop d'estat del 18 de brumari, Cors, Descristianització (Revolució Francesa), Ducat de Savoia, Emberménil, Esclavitud, França, Francès, Gal·licanisme, Guillotina, Isèra, Italià, Jansenisme, Josefina de Beauharnais, Jueus, Lazare Hippolyte Carnot, Legió d'Honor, Llibert, Lluís XVI de França, Lluís XVIII de França, Loir i Cher, Louis Antoine Léon Saint-Just, Lunéville, Maximilien de Robespierre, Metz, Missa, Monarca, Monarquia, Montparnasse, Nancy, Napoleó Bonaparte, Occità, París, Patuès, Pius IX, ..., Pont-à-Mousson, Presa de la Bastilla, Primer Imperi Francès, Regnat del Terror, Revolució Francesa, Saint-Domingue, Santa Seu, Syllabus Errorum, Tercer estat, Tolosa de Llenguadoc, Unció dels malalts, Universitat de Carolina del Sud, Vandalisme, Vého, Vergonha, Viàtic, 15 de novembre, 1750, 1783, 1788, 1789, 1790, 1791, 1792, 1793, 1794, 1795, 1797, 1799, 1801, 1804, 1808, 1810, 1814, 1818, 1819, 1821, 1824, 1826, 1830, 1831, 1837, 1864, 1881, 1882, 1883, 1884, 1887, 20 de maig, 21 de desembre, 21 de setembre, 27 de desembre, 4 de desembre, 4 de juny, 7 de novembre. Ampliar l'índex (55 més) »
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Nou!!: Henri Grégoire і Alemany · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Henri Grégoire і Alemanya · Veure més »
Alsacià
Situació de l'alsacià entre els parlars alamànics Dialectes parlats a Alsàcia el 1910 L'alsacià (alsacien, en francès; Elsässisch, en alemany) és un conjunt de parlars germànics, del grup del baix alamànic, originària de l'Alsàcia, regió a l'est de França que limita amb Alemanya i que ha passat a estar a una banda i l'altra de la frontera diverses vegades.
Nou!!: Henri Grégoire і Alsacià · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Henri Grégoire і Anglaterra · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Henri Grégoire і Arquebisbe · Veure més »
Assemblea Constituent
L'Assemblea Constituent de 1789 (en francès: Assemblée constituante o Assemblée nationale constituante) és la primera de les assemblees constituents franceses, instituïda pels diputats dels Estats generals quan s'erigiren ells mateixos en una «Assemblée nationale» el 17 de juny de 1789, data que es té com la del naixement del sistema representatiu francès.
Nou!!: Henri Grégoire і Assemblea Constituent · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Henri Grégoire і Bisbe · Veure més »
Blois
Blois o Bles és una comuna francesa al departament de Loir i Cher i a la regió del Centre-Vall del Loira.
Nou!!: Henri Grégoire і Blois · Veure més »
Carles X de França
Carles X de França (Palau de Versalles, 9 d'octubre de 1757 - Goritz, Il·líria, 6 de novembre de 1836) va ser rei de França i de Navarra, així com copríncep d'Andorra, des de 1824 fins a 1830 com a successor del seu germà Lluís XVIII de França.
Nou!!: Henri Grégoire і Carles X de França · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Henri Grégoire і Catolicisme · Veure més »
Club dels Jacobins
El Club dels Jacobins fou el més radical, gran i poderós club polític a França durant la Revolució.
Nou!!: Henri Grégoire і Club dels Jacobins · Veure més »
Concordat del 1801
El Concordat del 1801 era un concordat entre Napoleó i Pius VII, signat el 15 de juliol de 1801.
Nou!!: Henri Grégoire і Concordat del 1801 · Veure més »
Consolat francès
El Consolat francès és el govern de la República Francesa que va des de la caiguda del directori arran del Cop d'estat del 18 de brumari de l'any VIII (9 de novembre de 1799) fins a la proclamació de Napoleó Bonaparte com a emperador el 18 de maig de 1804.
Nou!!: Henri Grégoire і Consolat francès · Veure més »
Constitució de l'Any III
Constitució de l'any III La Constitució de l'any III és el text que va establir el Directori durant la Revolució francesa.
Nou!!: Henri Grégoire і Constitució de l'Any III · Veure més »
Convenció Nacional
Calendari republicà francès de 1794, dibuixat per ''Louis-Philibert Debucourt'' Durant la Revolució Francesa, la Convenció Nacional o, simplement, la Convenció, fou el govern de França des del 20 de setembre de 1792 fins al 4 de brumari de l'any IV (26 d'octubre de 1795).
Nou!!: Henri Grégoire і Convenció Nacional · Veure més »
Cop d'estat del 18 de brumari
Cop d'estat del 18 de brumari, Orangerie del parc de Saint-Cloud, per François Bouchot, 1840 El cop d'estat del 18 de brumari, en francès: coup d'État du 18 brumaire (de l'any VIII) del calendari revolucionari o 9 de novembre de 1799, de Napoleó Bonaparte marca la fi del Directori (Directoire) i de la Revolució Francesa, i el principi del Consolat francès.
Nou!!: Henri Grégoire і Cop d'estat del 18 de brumari · Veure més »
Cors
Mapa de dialectes corsos El cors és una llengua romànica parlada a Còrsega.
Nou!!: Henri Grégoire і Cors · Veure més »
Descristianització (Revolució Francesa)
La descristianització és una política que, durant la Revolució francesa, va tenir per objectiu suprimir el cristianisme de la vida quotidiana a França: sacerdots deportats o assassinats, religiosos obligats a abjurar els seus vots, creu i imatges pietoses destruïdes, festes religioses prohibides, agendes suprimides, i prohibició del culte públic i privat.
Nou!!: Henri Grégoire і Descristianització (Revolució Francesa) · Veure més »
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Nou!!: Henri Grégoire і Ducat de Savoia · Veure més »
Emberménil
Emberménil és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Henri Grégoire і Emberménil · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Henri Grégoire і Esclavitud · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Henri Grégoire і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Henri Grégoire і Francès · Veure més »
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Nou!!: Henri Grégoire і Gal·licanisme · Veure més »
Guillotina
Guillotina Una guillotina és un instrument de tall consistent en una ganiveta que cau guiada per dos muntants verticals.
Nou!!: Henri Grégoire і Guillotina · Veure més »
Isèra
L'Isère o la Isèra (38) (Isère en francès, Isera en francoprovençal i Isèra en occità) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Henri Grégoire і Isèra · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Henri Grégoire і Italià · Veure més »
Jansenisme
Cornelius Jansen (1585 - 1638), del nom del qual prové el mot jansenisme El jansenisme va ser la doctrina predicada per Cornelius Jansen (1585 - 1638) i els seus deixebles que propugnava un rigorisme moral radical i pretenia limitar la llibertat humana a partir del principi que la gràcia s'atorga a alguns éssers des del seu naixement i a d'altres se'ls nega.
Nou!!: Henri Grégoire і Jansenisme · Veure més »
Josefina de Beauharnais
L'Emperadriu Josefina el 1801 Josefina de Beauharnais (nom de naixença: Marie Josèphe Rose Tascher de la Pagerie) (Les Trois-Îlets, Martinica, 23 de juny de 1763 - Rueil-Malmaison, 29 de maig de 1814) coneguda universalment com a Josefina, fou coronada emperadriu de França el 1804 pel seu marit Napoleó Bonaparte a la mateixa cerimònia en què ell es va autoproclamar emperador.
Nou!!: Henri Grégoire і Josefina de Beauharnais · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Henri Grégoire і Jueus · Veure més »
Lazare Hippolyte Carnot
Lazare Hippolyte Carnot (Saint-Omer (Pas-de-Calais) 6 d'abril de 1801 - París 16 de març de 1888), fou un polític francès durant la Tercera República Francesa.
Nou!!: Henri Grégoire і Lazare Hippolyte Carnot · Veure més »
Legió d'Honor
La Legió d'Honor (francès: Légion d'honneur) és la distinció francesa més elevada.
Nou!!: Henri Grégoire і Legió d'Honor · Veure més »
Llibert
Llibert (Libertus o Libertini) que vol dir "el que és alliberat (pel seu amo)" era una classe social romana formada pels esclaus alliberats; els fills dels lliberts eren llibertins (libertini) en temps d'Appi Claudi, però aquest sentit es va perdre i libertus i libertini van esdevenir sinònims.
Nou!!: Henri Grégoire і Llibert · Veure més »
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Nou!!: Henri Grégoire і Lluís XVI de França · Veure més »
Lluís XVIII de França
Lluís XVIII de França (Palau de Versalles, 17 de novembre de 1755 - París, 16 de setembre de 1824), fou rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824, llevat del breu període conegut com el Govern dels cent dies (20 de març- 8 de juliol de 1815) en què, momentàniament, Napoleó recuperà el poder.
Nou!!: Henri Grégoire і Lluís XVIII de França · Veure més »
Loir i Cher
Loir i Cher (41) (antigament Lori i Xer, Loir-et-Cher en francès) és un departament francès que pren el seu nom dels rius homònims.
Nou!!: Henri Grégoire і Loir i Cher · Veure més »
Louis Antoine Léon Saint-Just
Louis Antoine Léon Saint-Just (Decize, 25 d'agost de 1767 - París, 28 de juliol de 1794), va ser un polític revolucionari francès.
Nou!!: Henri Grégoire і Louis Antoine Léon Saint-Just · Veure més »
Lunéville
Lunéville és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Henri Grégoire і Lunéville · Veure més »
Maximilien de Robespierre
Maximilien-François-Marie-Isidore de Robespierre (n. Arràs, 6 de maig de 1758 - París, el 10 de termidor de l'any II o 28 de juliol de 1794) fou un polític francès durant la Revolució, que tingué un paper destacat en els primers anys de la República.
Nou!!: Henri Grégoire і Maximilien de Robespierre · Veure més »
Metz
Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.
Nou!!: Henri Grégoire і Metz · Veure més »
Missa
Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
Nou!!: Henri Grégoire і Missa · Veure més »
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Nou!!: Henri Grégoire і Monarca · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Henri Grégoire і Monarquia · Veure més »
Montparnasse
La torre Montparnasse des de la torre Eiffel Montparnasse és un barri del sud de París a la riba esquerra del riu Sena, al districte 14è.
Nou!!: Henri Grégoire і Montparnasse · Veure més »
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Nou!!: Henri Grégoire і Nancy · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Henri Grégoire і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Nou!!: Henri Grégoire і Occità · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Henri Grégoire і París · Veure més »
Patuès
El patuès o patués (del francès patois) és un terme que tot i no tenir una definició formal en el camp de la lingüística encara s'utilitza en algunes llengües per a descriure una llengua o un dialecte que no té una literatura gaire desenvolupada i que, sense ser argot, es parla sobretot a l'àmbit familiar o entre amics, çò és una llengua subordinada.
Nou!!: Henri Grégoire і Patuès · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Henri Grégoire і Pius IX · Veure més »
Pont-à-Mousson
Pont-à-Mousson és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Henri Grégoire і Pont-à-Mousson · Veure més »
Presa de la Bastilla
La presa de la Bastilla és un esdeveniment de la Revolució Francesa que tingué lloc el 14 de juliol de 1789.
Nou!!: Henri Grégoire і Presa de la Bastilla · Veure més »
Primer Imperi Francès
El Primer Imperi Francès, conegut comunament com a Imperi Francès, Imperi Napoleònic o simplement l'Imperi, cobreix el període de la dominació de França sobre l'Europa Continental, sota el govern de Napoleó I de França.
Nou!!: Henri Grégoire і Primer Imperi Francès · Veure més »
Regnat del Terror
El Regne del Terror (2 de setembre de 1793 - 28 de juliol de 1794) o, simplement El Terror (en francès la Terreur) fou un període de la Revolució Francesa en què les lluites entre faccions polítiques rivals van dur a una mútua radicalització, que prengué un caràcter violent amb execucions massives a la guillotina.
Nou!!: Henri Grégoire і Regnat del Terror · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Henri Grégoire і Revolució Francesa · Veure més »
Saint-Domingue
Saint-Domingue fou una colònia francesa de 1665 a 1804 i actualment és l'estat independent d'Haití.
Nou!!: Henri Grégoire і Saint-Domingue · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Henri Grégoire і Santa Seu · Veure més »
Syllabus Errorum
El Syllabus Errorum o Síl·labus dels errors, o amb el seu títol complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores és una llista de 80 idees, conviccions polítiques i teories filosòfiques que el papa Pius IX va desaprovar vehementment com a heterodòxies incompatibles amb la doctrina catòlica.
Nou!!: Henri Grégoire і Syllabus Errorum · Veure més »
Tercer estat
El tercer estat en una representació francesa de l'any 1789, carregant el pes amb flors de lliri, que representen la casa reial. El tercer estament és un dels tres estaments bàsics de la societat pròpia del feudalisme i de l'Antic Règim.
Nou!!: Henri Grégoire і Tercer estat · Veure més »
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Nou!!: Henri Grégoire і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »
Unció dels malalts
Unció dels malalts a l'illa de Flores (Indonèsia); 1930 La unció dels malalts, a la religió catòlica, és el sagrament impartit pels sacerdots i consistent en la unció amb oli sagrat a les persones que han vist afectada la seva salut.
Nou!!: Henri Grégoire і Unció dels malalts · Veure més »
Universitat de Carolina del Sud
La Universitat de Carolina del Sud (anglès: University of South Carolina, també referida com USC, UofSC, SC, South Carolina o simplement Carolina) és una universitat pública de recerca amb seu a Columbia, Carolina del Sud, Estats Units, fundada el 1801 i amb set campus satèl·lit.
Nou!!: Henri Grégoire і Universitat de Carolina del Sud · Veure més »
Vandalisme
Letrinàlies El vandalisme és una tendència a destruir, per gust pervers, per vana ostentació de força o per ignorància obres d'art, bens públics o qualsevol patrimoni.
Nou!!: Henri Grégoire і Vandalisme · Veure més »
Vého
Vého és un municipi francès situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Henri Grégoire і Vého · Veure més »
Vergonha
genocidis lingüístics. La vergonha, 'vergonya' en occità (IPA), i de vegades lo vergonhament en el sentit d'avergonyiment, però també d'humiliació, és com els occitans anomenen les pràctiques —i per extensió els efectes— que sobre els nens i la resta de ciutadans no francòfons de França, tingueren diverses polítiques governamentals respecte del que hom va anomenar patuès, en al·lusió despectiva general a les llengües no oficials de l'Estat.
Nou!!: Henri Grégoire і Vergonha · Veure més »
Viàtic
''El Viàtic.'' Litografia basada en un dibuix de José Domínguez Bécquer. Cap a 1844. Viàtic és un terme d'origen romà, que dins la litúrgia catòlica consisteix en l'administració de la comunió als moribunds perquè els ajudi en la seva partida de la vida terrenal.
Nou!!: Henri Grégoire і Viàtic · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 15 de novembre · Veure més »
1750
Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Henri Grégoire і 1750 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1783 · Veure més »
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Nou!!: Henri Grégoire і 1788 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Henri Grégoire і 1789 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Henri Grégoire і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1792 · Veure més »
1793
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1793 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1795 · Veure més »
1797
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1797 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1799 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1801 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1804 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Henri Grégoire і 1808 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1810 · Veure més »
1814
Aprovat pel rei el 4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de la Universitat Pompeu Fabra pdf;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1814 · Veure més »
1818
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1818 · Veure més »
1819
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1819 · Veure més »
1821
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1821 · Veure més »
1824
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1824 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1826 · Veure més »
1830
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1830 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1831 · Veure més »
1837
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1837 · Veure més »
1864
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1864 · Veure més »
1881
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1881 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: Henri Grégoire і 1882 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1883 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Henri Grégoire і 1884 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: Henri Grégoire і 1887 · Veure més »
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 20 de maig · Veure més »
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 21 de desembre · Veure més »
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 21 de setembre · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 27 de desembre · Veure més »
4 de desembre
El 4 de desembre és el tres-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 4 de desembre · Veure més »
4 de juny
El 4 de juny és el cent cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 4 de juny · Veure més »
7 de novembre
El 7 de novembre o 7 de santandria és el tres-cents onzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents dotzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Henri Grégoire і 7 de novembre · Veure més »
