Similituds entre Hamadan і Rayy
Hamadan і Rayy tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Abu Bakr ibn Mihran Xah, Ahmad ibn Uways, Anatòlia, Asfar ben Shiroya, Azerbaidjan, Baykara, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Dinastia jalayírida, Gilan, Gran Khorasan, Il-kanat, Imperi Seljúcida, Iran, Iraq ajamita, Isfahan, Iskandar ibn Úmar Xaykh, Jibal, Mardawidj ibn Ziyar, Miran Xah, Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah, Muzaffàrida, Qara Qoyunlu, Rustem ibn Úmar Xaykh, Samarcanda, Samànides, Sultaniyya, Takhi-i-Hulagu, Tamerlà, Xah Rukh (timúrida).
Abu Bakr ibn Mihran Xah
Abu Bakr ibn Miran Xah (1382-1408) fou un príncep timúrida de l'Iraq i del Takhi-i-Hulagu (Pèrsia occidental).
Abu Bakr ibn Mihran Xah і Hamadan · Abu Bakr ibn Mihran Xah і Rayy ·
Ahmad ibn Uways
Shaykh Ahmad ibn Uways Jalayr (+ 1410) fou un emir jalayírida fill d'Uways ibn Hasan (Uways I).
Ahmad ibn Uways і Hamadan · Ahmad ibn Uways і Rayy ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Hamadan · Anatòlia і Rayy ·
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Asfar ben Shiroya і Hamadan · Asfar ben Shiroya і Rayy ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Hamadan · Azerbaidjan і Rayy ·
Baykara
Baikara, Baykara o Baïkara (1392/1393-1417/1417 o 1423) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Xaikh (que va morir el 1391, abans que Tamerlà).
Baykara і Hamadan · Baykara і Rayy ·
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Buwàyhides і Hamadan · Buwàyhides і Rayy ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Hamadan · Califat Abbàssida і Rayy ·
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Dinastia jalayírida і Hamadan · Dinastia jalayírida і Rayy ·
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Gilan і Hamadan · Gilan і Rayy ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Hamadan · Gran Khorasan і Rayy ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Hamadan і Il-kanat · Il-kanat і Rayy ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Hamadan і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Rayy ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Hamadan і Iran · Iran і Rayy ·
Iraq ajamita
mapa del Jibal LIraq ajamita (literalment ‘Iraq dels perses’) fou una regió de Pèrsia.
Hamadan і Iraq ajamita · Iraq ajamita і Rayy ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Hamadan і Isfahan · Isfahan і Rayy ·
Iskandar ibn Úmar Xaykh
Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Isfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà.
Hamadan і Iskandar ibn Úmar Xaykh · Iskandar ibn Úmar Xaykh і Rayy ·
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Hamadan і Jibal · Jibal і Rayy ·
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Hamadan і Mardawidj ibn Ziyar · Mardawidj ibn Ziyar і Rayy ·
Miran Xah
Muizz al-Din Miran Xah (?, 1366 o 1367 - Tabriz, 16 d'abril de 1408) —en persa میران شاہ— fou un príncep timúrida, fill de Tamerlà i de la concubina Mengliçek.
Hamadan і Miran Xah · Miran Xah і Rayy ·
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah
Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah (1383 - 1407) fou un príncep timúrida fill de Miran Xah i net de Tamerlà.
Hamadan і Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah · Muhàmmad Úmar ibn Mihran Xah і Rayy ·
Muzaffàrida
Mapa de Pèrsia a la meitat del segle XIV La dinastia muzaffàrida o dels muzaffàrides fou una nissaga que va governar Pèrsia central i occidental quan es va desfer l'imperi mongol il-kànida.
Hamadan і Muzaffàrida · Muzaffàrida і Rayy ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Hamadan і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Rayy ·
Rustem ibn Úmar Xaykh
Rustem ibn Umar Shaykh o Rustam ibn Umar Shaykh (vers 1388 - 1424 o 1425) fou un príncep timúrida, net de Tamerlà i fill d'Umar Shaykh, mort el 7 de gener de 1394 i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Hamadan і Rustem ibn Úmar Xaykh · Rayy і Rustem ibn Úmar Xaykh ·
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Hamadan і Samarcanda · Rayy і Samarcanda ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Hamadan і Samànides · Rayy і Samànides ·
Sultaniyya
Sultaniyya o Soltaniyeh (persa: سلطانيه, romanitzat com Solţānīyeh, Solţāneyyeh, Sultaniye, Sultaniya, Sultānīyeh i altres variacions; coneguda també com a Saīdīyeh) és una ciutat de l'Iran capital del districte de Soltaniyeh del comtat d'Abhar a la província de Zanjan.
Hamadan і Sultaniyya · Rayy і Sultaniyya ·
Takhi-i-Hulagu
Takhi-i-Hulagu (el Tron d'Hulagu) fou un feu que va crear Tamerlà integrat per l'Azerbaidjan, Arran, Rayy, Xirvan, Gilan Mazanderan, Mughan, Derbent i Anatòlia, que el 1996 va concedir al seu fill Miran Xah, amb capital a Tabriz.
Hamadan і Takhi-i-Hulagu · Rayy і Takhi-i-Hulagu ·
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Hamadan і Tamerlà · Rayy і Tamerlà ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Hamadan і Xah Rukh (timúrida) · Rayy і Xah Rukh (timúrida) ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hamadan і Rayy
- Què tenen en comú Hamadan і Rayy
- Semblances entre Hamadan і Rayy
Comparació entre Hamadan і Rayy
Hamadan té 139 relacions, mentre que Rayy té 131. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 11.11% = 30 / (139 + 131).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hamadan і Rayy. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: