Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Hamadan і Qazvín
Hamadan і Qazvín tenen 28 coses en comú (en Uniopèdia): Al-Afxín Khaydhar, Anatòlia, Aq Qoyunlu, Asfar ben Shiroya, Azerbaidjan, Babak Khorramdin, Bagdad, Buwàyhides, Califat Abbàssida, Cobànides, Dinastia jalayírida, Dinavar, Gilan, Gran Khorasan, Il-kanat, Imperi Safàvida, Imperi Sassànida, Imperi Seljúcida, Iran, Isfahan, Jibal, Mardawidj ibn Ziyar, Oghuz, Qara Qoyunlu, Rayy, Samànides, Xah Rukh (timúrida), Xirvan.
Al-Afxín Khaydhar
Al-Afxín Khaydhar o, en les fonts àrabs, Haydar fou un príncep d'Ushrusana, territori muntanyós entre Samarcanda i Khudjanda, a la Transoxiana (Mawara al-Nahr), que va succeir el seu pare Kawus, el primer príncep musulmà d'aquesta família, després del 822.
Al-Afxín Khaydhar і Hamadan · Al-Afxín Khaydhar і Qazvín ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Hamadan · Anatòlia і Qazvín ·
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Aq Qoyunlu і Hamadan · Aq Qoyunlu і Qazvín ·
Asfar ben Shiroya
Asfar ibn Xirawayhí o Asfar ibn Xiruya o Aspar fill de Sheroe fou un general daylamita que va governar Jibal i Tabaristan vers el 929-931.
Asfar ben Shiroya і Hamadan · Asfar ben Shiroya і Qazvín ·
Azerbaidjan
LAzerbaidjan o Azerbaitjan, oficialment la República de l'Azerbaidjan, és l'estat més gran de la regió del Caucas, localitzat entre l'Àsia occidental i Europa oriental.
Azerbaidjan і Hamadan · Azerbaidjan і Qazvín ·
Babak Khorramdin
Babak Khorramdin o Babek (mort 838) fou cap de la secta dels khurramites a l'Azerbaidjan Iranià, a la primera meitat del.
Babak Khorramdin і Hamadan · Babak Khorramdin і Qazvín ·
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Bagdad і Hamadan · Bagdad і Qazvín ·
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Buwàyhides і Hamadan · Buwàyhides і Qazvín ·
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Califat Abbàssida і Hamadan · Califat Abbàssida і Qazvín ·
Cobànides
Mapa Cobànides o Cubànides (Čubànides o Čobànides, Cupànides o Copànides, Cupanites o Cubanites, persa سلسله امرای چوپانی Amir Chupani) fou una dinastia d'amirs mongols.
Cobànides і Hamadan · Cobànides і Qazvín ·
Dinastia jalayírida
La dinastia jalayírida o jalaírida fou una nissaga mongola que pren nom de la tribu mongola dels Jalàyir o Jalàïr i que va governar Pèrsia i Iraq en el període d'ensorrament de la dinastia il-kànida i fins al 1412 (al Baix Iraq fins al 1432).
Dinastia jalayírida і Hamadan · Dinastia jalayírida і Qazvín ·
Dinavar
Dinavar (àrab Dinawar) fou una vila del Djibal que va existir a l'edat mitjana a la vora del canal Cam-i Dinawar, prop de Kermanshah.
Dinavar і Hamadan · Dinavar і Qazvín ·
Gilan
Gilan és una regió i una de les 31 províncies de l'Iran, es troba al nord-oest del país, a la costa de la mar Càspia.
Gilan і Hamadan · Gilan і Qazvín ·
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Gran Khorasan і Hamadan · Gran Khorasan і Qazvín ·
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Hamadan і Il-kanat · Il-kanat і Qazvín ·
Imperi Safàvida
Mapa històric Shah Abbas-Safavida Els safàvides foren una dinastia que va governar a Pèrsia des del fins al.
Hamadan і Imperi Safàvida · Imperi Safàvida і Qazvín ·
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Hamadan і Imperi Sassànida · Imperi Sassànida і Qazvín ·
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Hamadan і Imperi Seljúcida · Imperi Seljúcida і Qazvín ·
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Hamadan і Iran · Iran і Qazvín ·
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Hamadan і Isfahan · Isfahan і Qazvín ·
Jibal
Jibal (literalment ‘Muntanyes' o ‘Massís', plural de jàbal, ‘muntanya’) fou una província del califat amb capital a Rayy, corresponent a l'antiga Mèdia, durant els califats omeia i abbàssida.
Hamadan і Jibal · Jibal і Qazvín ·
Mardawidj ibn Ziyar
Abu-l-Hajjaj Mardawij ibn Ziyar ibn Wardanxah o, més senzillament, Mardawij ibn Ziyar fou un general daylamita, emir del Jibal (931-935) i fundador de la dinastia ziyàrida.
Hamadan і Mardawidj ibn Ziyar · Mardawidj ibn Ziyar і Qazvín ·
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Hamadan і Oghuz · Oghuz і Qazvín ·
Qara Qoyunlu
Els Kara Koyunlu o Qara Qoyunlu (‘els Xais Negres’) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar a part de les actuals Iran, Turquia, l'Iraq, Armènia i l'Azerbaidjan del 1375 al 1468.
Hamadan і Qara Qoyunlu · Qara Qoyunlu і Qazvín ·
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Hamadan і Rayy · Qazvín і Rayy ·
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Hamadan і Samànides · Qazvín і Samànides ·
Xah Rukh (timúrida)
Xah Rukh, Xahrukh o Xah-Rukh (28 d'agost de 1377 - 13 de març de 1447) fou un sobirà timúrida, quart fill de Tamerlà del que es pot considerar successor a la seva mort el 18 de febrer de 1405.
Hamadan і Xah Rukh (timúrida) · Qazvín і Xah Rukh (timúrida) ·
Xirvan
Xirvan era un territori equivalent a la moderna república de l'Azerbaidjan i el sud de Daguestan.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Hamadan і Qazvín
- Què tenen en comú Hamadan і Qazvín
- Semblances entre Hamadan і Qazvín
Comparació entre Hamadan і Qazvín
Hamadan té 139 relacions, mentre que Qazvín té 272. Com que tenen en comú 28, l'índex de Jaccard és 6.81% = 28 / (139 + 272).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Hamadan і Qazvín. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
