Accés més ràpid que el navegador!
482 les relacions: ABC-Clio, Abdülmecit, Acetona, Aden, Agost, Ahmet III, Aléxandros Zaïmis, Alí Paixà de Janina, Alí Paixà Rizvanbegović, Albània, Alemanya, Alexandre I de Rússia, Alexandria, Anatòlia, Armènia, Armistici, Armistici de Mudros, Arta (Grècia), Arthur Balfour, Astracan, Ayan, Azov (Rostov), İsa Çelebi, İznik, Bagdad, Baiazet I, Balcans, Baltadji Mehmed Paixà, Barbaria, Batalla d'Adrianòpolis, Batalla d'Adrianòpolis (1913), Batalla d'Ankara, Batalla d'Austerlitz, Batalla d'Una, Batalla de Gal·lípoli (1312), Batalla de Gal·lípoli (1915), Batalla de Kosovo Polje, Batalla de Lepant (1571), Batalla de Mohács (1526), Batalla de Navarino, Batalla de Nicòpolis (1396), Batalla de Petrovaradin, Batalla de Préveza, Batalla de Sant Gotard (1664), Batalla de Varna, Batalla del riu Maritsa, Batalla naval de Barcelona (1359), Batalla naval de Zonchio, Bílhorod-Dnistrovski, Bòsfor, ..., Bòsnia, Bòsnia i Hercegovina, Belgrad, Bessaràbia, Bilecik, Boiar, Bucarest, Budapest, Bulgària, Burgàs, Bursa, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de Gal·lípoli, Campanya del Caucas, Campanya del Sinaí i Palestina, Campanyes d'Azov, Carles XII de Suècia, Casus belli, Caterina II de Rússia, Caucas, Càndia, Circassians, Concert europeu, Confederació de Bar, Confederació de Polònia i Lituània, Conferència de Constantinoble, Congrés de Berlín, Constantí I de Grècia, Constantinoble, Convenció d'Akkerman, Cosacs, Creta, Crimea, Croada de Varna, Dalmàcia, Damasc, Danubi, Dardanels, Dòbritx, De facto, De iure, Demòtica, Despotat de l'Epir, Despotat de Sèrbia, Devlet IV Giray, Dimitrie Cantemir, Dinastia dels Habsburg, Dnièster, Dniéper, Dobrudja, Dobrudja Meridional, Domokós, Ducat (moneda), Edirne, Electorat de Saxònia, Electorat del Palatinat, Elefthérios Venizelos, Epir (regió històrica), Ernst Gideon von Laudon, Erzurum, Església Ortodoxa Búlgara, Eslaus, Estanislau August Poniatowski, Esteve III de Moldàvia, Eubea, Eugeni de Savoia, Eugeni IV, Europa, Exèrcit de l'Imperi Otomà, Eyalat de Bòsnia, Famagusta, Farsàlia, Felip III de Borgonya, Filadelfia (Lídia), Filipos, Fortalesa Xumen, França, Gal·lípoli, Geòrgia, Genísser, Germanós de Patres, Gonia, Govern titella, Grambusa, Gran Bretanya, Gran Guerra del Nord, Gran Guerra Turca, Gran Visir, Grècia, Grecs, Gregori V de Constantinoble, Guerra d'independència de Grècia, Guerra d'Itàlia de 1535-1538, Guerra de Càndia, Guerra de Crimea, Guerra de Morea, Guerra de Successió Espanyola, Guerra greco-turca (1897), Guerra russo-turca (1686-1700), Guerra russo-turca (1710-1711), Guerra russo-turca (1735-1739), Guerra russo-turca (1768-1774), Guerra russo-turca (1787-1792), Guerra russo-turca (1806-1812), Guerra russo-turca (1828-1829), Guerra russo-turca (1877-1878), Guerres Habsburg-Otomanes, Guerres otomanosèrbies, Guerres romano-otomanes, Guerres russo-crimeanes, Hetmanat cosac, Hongria, Horda d'Or, Horda de Nogai, Hospodar, Ibrahim Paixà d'Egipte, Imperi Austrohongarès, Imperi de Nicea, Imperi Habsburg, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Rus, Imperi Serbi, Imperi Suec, Independència, Interregne otomà, Invasió francesa de Rússia, Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, Ioànnina, Istanbul, Itàlia, Ivan IV de Rússia, Jerusalem, Joan Hunyadi, Jordi de Grècia, Jordi I de Grècia, Joves Turcs, Jueus, Kan, Kanat de Crimea, Kanat de Txagatai, Kara Mustafa Paixà, Kars, Kàmianets-Podilski, Kíiv, Kırklareli, Kediv, Kemal Reis, Kenneth M. Setton, Khanià, Konstandinos Kanaris, La Meca, Ladislau de Varna, Lazar Hrebeljanović, Lüleburgaz, Legat, Lesbos, Llac d'Okhrida, Llarga Guerra Turca, Lliga Balcànica, Lliga Santa (1571), Lluís II d'Hongria, Londres, Macedònia (Grècia), Macedònia (regió), Mahmut II, Manuel II Paleòleg, Mar Adriàtica, Mar Bàltica, Mar de Màrmara, Mar Egea, Mar Jònica, Mar Negra, Març, Marge dret d'Ucraïna, Marge esquerre d'Ucraïna, Maties Corví, Medina, Mehmet I, Mehmet II, Mehmet V, Mikhaïl Kutúzov, Miquel Ducas, Moldàvia, Monestir d'Arkadi, Mongols, Montenegro, Muhàmmad Alí Paixà, Murat I, Murat II, Napoleó Bonaparte, Navarino, Niš, Nicòpolis, Nicòsia, Nicolau I de Rússia, Nicomèdia, Novi Pazar, Oltènia, Orhan, Osman I, Osman II, Otxàkiv, Palestina, Pau de Passarowitz, Pèrsia, Peloponès, Pere I de Rússia, Peter Wittgenstein, Piotr Bagration, Pius II, Plòvdiv, Podíl·lia, Polònia, Potències Centrals, Prússia, Primer Aixecament Serbi, Primera Guerra Balcànica, Primera República Francesa, Principat de Bulgària, Principat de Moldàvia, Principat de Romania, Principat de Sèrbia, Principat de Valàquia, Principat de Zeta, Principats danubians, Província de Silistra, Prut, Quarta Croada, Quios, Raška, Réthimno, Rússia, Rebel·lió, Reconquesta de Constantinoble, Regió del Kuban, Regne d'Hongria, Regne de Croàcia, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne de Montenegro, Regne de Nàpols, Regne de Polònia, Regne de Sardenya-Piemont, Regne de Sèrbia, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, República de Venècia, Revolta cretenca de 1878, Revolta d'abril, Revolta de Creta (1866-1869), Revolta de Thérisso, Revolució de 1848, Riu Kuban, Royal Navy, Rumèlia, Russe, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Lliga (1684), Sèrbia, Söğüt, Segimon III Vasa, Segon Aixecament Serbi, Segon Imperi Búlgar, Segon Imperi Francès, Segona Coalició, Segona Guerra Balcànica, Selim I Giray, Selim II, Selim III, Setge d'Òtranto (1480), Setge d'Òtranto (1481), Setge de Belgrad (1456), Setge de Castelnuovo, Setge de Càndia, Setge de Constantinoble (1204), Setge de Tessalònica (1422-1430), Setge de Viena (1683), Shkodër, Silahdar Damat Ali Paixà, Silistra, Skanderbeg, Sokollu Mehmed Paixà, Soldanat de Rum, Solimà I el Magnífic, Spinalonga, Statu quo ante bellum, Suècia, Suceava, Suleyman I, Sultà, Taganrog, Taman, Tamerlà, Tanzimat, Tàtars, Tèrek, Teatre d'operacions de Mesopotàmia, Tessalònica, Tessàlia, Thomas Edward Lawrence, Timișoara, Tractat d'Adrianòpolis (1829), Tractat d'Amiens, Tractat de Balta Liman, Tractat de Berlín (1878), Tractat de Bucarest (1812), Tractat de Bucarest (1913), Tractat de Karlowitz, Tractat de Küčük Kaynardja, Tractat de Londres (1913), Tractat de París (1856), Tractat de Santo Stefano, Tractat de Sistova, Tractat de Tilsit, Tractat del Prut, Tractat dels Dardanels, Transsilvània, Tràcia, Tràcia Oriental, Tsarat Rus, Tudor Vladimirescu, Turquia, Ucraïna, Unificació italiana, Valàquia, Varna, Vassallatge, Veliko Tàrnovo, Vlorë, Winston Churchill, Xipre, Xumen, 11 d'agost, 1204, 1243, 1261, 1281, 1290, 1299, 1354, 1361, 1378, 1382, 1389, 1390, 14 de febrer, 1404, 1405, 1410, 1420, 1428, 1430, 1453, 1456, 1459, 1469, 1476, 1479, 1480, 1481, 1483, 1484, 1490, 1492, 1493, 1503, 1520, 1521, 1522, 1526, 1541, 1566, 1593, 16 de juny, 1606, 1656, 1657, 1669, 1672, 1676, 1683, 1700, 1707, 1709, 1710, 1711, 1713, 1716, 1718, 1721, 1735, 1739, 1768, 1774, 1783, 1787, 1791, 1792, 18 de juliol, 18 de juny, 1802, 1804, 1809, 1810, 1813, 1815, 1822, 1826, 1831, 1840, 1856, 1866, 1876, 1877, 1878, 1897, 1908, 1912, 1913, 1922, 1929, 22 de setembre, 24 d'abril, 25 de gener, 25 de juny, 29 d'agost, 3 de desembre, 3 de març, 30 de maig, 4 d'agost, 7 d'octubre, 8 d'octubre, 9 de gener. Ampliar l'índex (432 més) »
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і ABC-Clio · Veure més »
Abdülmecit
Abdülmecit I (23 d'abril de 1823 – 25 de juny de 1861) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Abdülmecit · Veure més »
Acetona
Lacetona o propanona és un compost orgànic que té la fórmula (CH₃)₂CO.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Acetona · Veure més »
Aden
Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Aden · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Agost · Veure més »
Ahmet III
Ahmet III (30 de desembre de 1673 — 1 de juliol de 1736) va ser el 23è soldà de l'Imperi Otomà entre el 1703 i el 1730.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ahmet III · Veure més »
Aléxandros Zaïmis
Aléxandros Zaïmis (en grec: Αλέξανδρος Ζαΐμης) (9 de novembre de 1855 - 15 de setembre de 1936) va ser un ministre Grec ostentant càrrecs com el de ministre de l'Interior i Ministre de Justícia, i de l'Alt Comissionat de Creta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Aléxandros Zaïmis · Veure més »
Alí Paixà de Janina
Alí Paixà de Janina (conegut també com a Alí Tepeleni, i el Lleó de Janina) (Tepelenë, ara Albània, 1740 - Ioànnina, ara Grècia, 5 de febrer de 1822), fou un alt dignatari turc otomà, governador de la regió grega de l'Epir.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Alí Paixà de Janina · Veure més »
Alí Paixà Rizvanbegović
Alí Paixà Rizvanbegović (vers 1783 - 20 de març de 1851) fou un governador otomà de Stolac de 1813 a 1833 i governador de l'Eyalat d'Hercegovina de 1833 a 1851.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Alí Paixà Rizvanbegović · Veure més »
Albània
Albània (en albanès, Shqipëria) és una república d'Europa, situada a la zona dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Albània · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Alemanya · Veure més »
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Alexandre I de Rússia · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Alexandria · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Anatòlia · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Armènia · Veure més »
Armistici
L'armistici és un acord entre estats bel·ligerants per al cessament de les hostilitats, sense posar fi a l'estat de guerra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Armistici · Veure més »
Armistici de Mudros
Larmistici de Mudros es va signar entre l'Imperi Otomà i els Aliats de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Armistici de Mudros · Veure més »
Arta (Grècia)
Arta (en grec: Άρτα) és una ciutat del nord-oest de Grècia, a la regió de l'Epir, i capital de la prefectura d'Arta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Arta (Grècia) · Veure més »
Arthur Balfour
Arthur James Balfour (25 de juliol de 1848- 19 de març de 1930) va ser un polític britànic.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Arthur Balfour · Veure més »
Astracan
Astracan (rus: А́страхань, Àstrakhan; tàtar: Ästerxan) és la ciutat més gran del sud de la Rússia europea i és la capital de la província homònima.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Astracan · Veure més »
Ayan
Ayan fou una paraula àrab utilitzada per designar als notables durant el califat i alguns règims musulmans posteriors.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ayan · Veure més »
Azov (Rostov)
Azov - Азов - és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Azov (Rostov) · Veure més »
İsa Çelebi
İsa Çelebi (? - 1406) fou un príncep (şehzade) de l'anomenat interregne otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і İsa Çelebi · Veure més »
İznik
Imatge del llac d'İznik Yeşil Cami (la mesquita verda) İznik o İzniq és una localitat de l'actual Turquia que es correspon amb l'antiga ciutat de Nicea, coneguda pels seus dos concilis ecumènics, el primer i el setè de l'Església cristiana, i per haver estat capital de l'Imperi de Nicea.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і İznik · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bagdad · Veure més »
Baiazet I
Baiazet I (1354 – 1403) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre 1389 i 1402.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Baiazet I · Veure més »
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Balcans · Veure més »
Baltadji Mehmed Paixà
Baltacı Mehmed Paixà Teberdar fou un gran visir otomà (1704-1706 i 1710-1711).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Baltadji Mehmed Paixà · Veure més »
Barbaria
Mapa de Barbaria, de Gerardus Mercator (1630). Barbaria o costa barbaresca és el terme que els europeus van utilitzar des del fins al per a referir-se a les regions costaneres de Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Barbaria · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis
* Batalla d'Adrianòpolis (313) Licini I derrota Maximí.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla d'Adrianòpolis · Veure més »
Batalla d'Adrianòpolis (1913)
La Batalla d'Adrianòpolis de 1913 es va lliurar durant la Primera Guerra dels Balcans, a partir de mitjans de novembre de 1912 i fins al 26 de març 1913, quan el segon exèrcit búlgar va assetjar i conquerir la ciutat d'Edirne (Adrianòpolis).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla d'Adrianòpolis (1913) · Veure més »
Batalla d'Ankara
La batalla d'Ankara, d'Angora o Cubukovasi, va tenir lloc el 20 de juliol de 1402 entre Baiazet I, soldà de l'Imperi Otomà, i Tamerlà (Temür), a la plana de Çubuk, al nord/nord-est de la ciutat d'Ankara, a Anatòlia, Turquia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla d'Ankara · Veure més »
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès. Va tenir lloc a la ciutat moraviana de Slavkov, més coneguda amb el seu nom alemany Austerlitz, que a l'època de la batalla era la cultura dominant.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla d'Austerlitz · Veure més »
Batalla d'Una
La Batalla d'Una (en croat: Bitka na Uni) fou una batalla entre les forces regionals otomanes, principalment del Sanjaq de Bòsnia, i el Regne de Croàcia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla d'Una · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1312)
La batalla de Gal·lípoli es va lliurar el 1312 entre l'exèrcit del Regne de Sèrbia, enviat per Esteve Milutin,Bartusis, Mark, The Late Byzantine Army, (University of Pennsylvania Press, 1997), 83.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Gal·lípoli (1312) · Veure més »
Batalla de Gal·lípoli (1915)
La batalla de Gal·lípoli o campanya dels Dardanels fou una operació militar de la Primera Guerra Mundial que es desenvolupà a la península de Gal·lípoli entre febrer de 1915 i gener de 1916.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Gal·lípoli (1915) · Veure més »
Batalla de Kosovo Polje
La batalla de Kosovo es va lliurar el 15 de juny (segons el calendari julià, 28 de juny pel calendari gregorià) de 1389, entre els exèrcits serbis i els seus aliats, i l'Imperi Otomà, en un camp situat a uns cinc quilòmetres al nord-oest de Pristina.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Kosovo Polje · Veure més »
Batalla de Lepant (1571)
La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Lepant (1571) · Veure més »
Batalla de Mohács (1526)
La batalla de Mohács, lluitada el 29 d'agost de 1526 a prop de Mohács al Regne d'Hongria va significar l'inici de la dominació otomana sobre Hongria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Mohács (1526) · Veure més »
Batalla de Navarino
La batalla de Navarino va ser una batalla naval lliurada en 1827, durant la Guerra d'independència de Grècia, a Navarino (avui Pylos).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Navarino · Veure més »
Batalla de Nicòpolis (1396)
La Batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nicòpolis el 25 de setembre de 1396.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Nicòpolis (1396) · Veure més »
Batalla de Petrovaradin
La batalla de Petrovaradin es va lliurar el 5 d'agost de 1716 entre l'exèrcit imperial austríac i tropes otomanes en el marc de la tercera Guerra austro-turca (1716-1718).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Petrovaradin · Veure més »
Batalla de Préveza
El 28 de setembre de 1538, davant de la badia de Préveza es van enfrontar la flota de la Lliga Santa sota el comandament d'Andrea Doria i la flota otomana al comandament del Gran Almirall Khair ed-Din Barba-rossa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Préveza · Veure més »
Batalla de Sant Gotard (1664)
La Batalla de Sant Gotard (turc: Saint Gotthard Muhaberesi; Schlacht bei Mogersdorf i Schlacht bei St. Gotthard; Bataille de Saint-Gothard) es va produir l'1 d'agost de 1664 com a part de la guerra Austro-Turca (1663–1664), entre l'Exèrcit de l'Imperi Austríac juntament amb el Sacre Imperi Romanogermànic i l'exèrcit de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Sant Gotard (1664) · Veure més »
Batalla de Varna
La batalla de Varna, el principal enfrontament de la Croada de Varna, es lliurà el 10 de novembre del 1444 prop de Varna, a l'est de l'actual Bulgària, no gaire lluny de la costa del mar Negre.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla de Varna · Veure més »
Batalla del riu Maritsa
La Batalla de Maritsa o Batalla de Čirmen va ser un enfrontament armat que va tenir lloc al riu Maritsa prop de la fortalesa de Čirmen el 26 de setembre de 1371 entre les forces de Lala Xahin, lloctinent del soldà de l'Imperi Otomà Murad I i els serbis (i els quals es trobaven els seus aliats búlgars) arribant al nombre de 70.000 homes sota el comandament de Vukašin Mrnjavčević i el seu germà Jovan Uglješa, successors de l'Imperi Serbi d'Esteve Dušan, que tenien un regne a l'est de Macedònia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla del riu Maritsa · Veure més »
Batalla naval de Barcelona (1359)
La Batalla naval de Barcelona de 1359 fou un dels episodis de la Guerra dels dos Peres.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla naval de Barcelona (1359) · Veure més »
Batalla naval de Zonchio
La Batalla Naval de Zonchio (també coneguda com la batalla de Navarino, la Batalla de Sapienza o com la Primera Batalla de Lepant) es va dur a terme al llarg de quatre dies: 12, 20, 22 i 25 d'agost de 1499.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Batalla naval de Zonchio · Veure més »
Bílhorod-Dnistrovski
Interior de la fortalesa de Bílhorod-Dnistrovskyi Bílhorod-Dnistrovski (ucraïnès: Бі́лгород-Дністро́вський, transliterat Bílhorod-Dnistrovskyi, moldau (romanès): Cetatea Albă; grec antic: Tyras; llatí: Album Castrum; a partir del s. XVI, sovint coneguda pel nom d'origen turc d'Аккерман o Akkerman) és una ciutat d'Ucraïna, a la dreta de l'estuari/ria del Dnièster, a prop de la mar Negra i de Moldàvia, a l'óblast d'Odessa a les regions històriques de Bessaràbia i Budjak.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bílhorod-Dnistrovski · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bòsfor · Veure més »
Bòsnia
Límits aproximats entre Bòsnia (fosc) i Hercegovina (clar).'''Nota:''' No existeixen límits oficials entre Bòsnia i Hercegovina. Bòsnia (en bosnià i croat, Bosna; en serbi, Босна) és la regió del nord de l'actual estat de Bòsnia i Hercegovina, si bé no té fronteres oficials que la separin de la regió d'Hercegovina, al sud del país.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bòsnia · Veure més »
Bòsnia i Hercegovina
Bòsnia i Hercegovina (en bosnià, croat i serbi llatí, Bosna i Hercegovina; i en serbi ciríl·lic, Босна и Херцеговина) és un estat del sud-est d'Europa, a la península dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bòsnia i Hercegovina · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Belgrad · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bessaràbia · Veure més »
Bilecik
Bilecik (Bilejik o Biledjik) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Bilecik i del districte del seu nom, dins de la regió de la Màrmara.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bilecik · Veure més »
Boiar
XVII Boiars russos Boiar (en rus: боя́рин (sing.) i боя́ре (pl.)) és el títol dels nobles terratinents eslaus, que s'empra sobretot en l'àmbit rus, serbi, búlgar i romanès (inclosa Moldàvia).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Boiar · Veure més »
Bucarest
Bucarest (en romanès: București) és la capital de Romania i actualment la ciutat més gran i el centre industrial i comercial més important d'aquest país.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bucarest · Veure més »
Budapest
Budapest (pronúncia hongaresa) és la capital d'Hongria i el principal centre polític, industrial i econòmic del país.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Budapest · Veure més »
Bulgària
Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bulgària · Veure més »
Burgàs
Burgàs (en búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Burgàs · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Bursa · Veure més »
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Caiguda de Constantinoble · Veure més »
Caiguda de Gal·lípoli
La caiguda de Gal·lípoli en mans dels otomans va ocórrer el març de 1354.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Caiguda de Gal·lípoli · Veure més »
Campanya del Caucas
El front del Caucas o Campanya del Caucas són els termes utilitzats per la historiografia per descriure els combats entre l'Exèrcit rus i l'Exèrcit otomà en l'àmbit de la Primera Guerra Mundial a la regió del Caucas, territori que tant l'Imperi Rus (membre dels Aliats) com l'Imperi Otomà (membre de les Potències Centrals) desitjaven controlar de cara a la postguerra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Campanya del Caucas · Veure més »
Campanya del Sinaí i Palestina
La campanya del Sinaí i Palestina del teatre d'operacions de l'Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial va ser una lluita de la Revolta Àrab i l'Imperi Britànic, contra l'Imperi Otomà i els seus aliats alemanys imperials.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Campanya del Sinaí i Palestina · Veure més »
Campanyes d'Azov
Les Campanyes d'Azov - Азо́вские похо́ды - foren dues campanyes militars russes desenvolupades el 1695 i 1696 durant la Guerra russo-turca de 1686-1700, encapçalada per Pere el Gran amb l'objectiu de capturar la fortificació otomana d'Azov (amb una guarnició de 7.000 homes), que bloquejava l'accés rus al Mar d'Azov i a la Mar Negra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Campanyes d'Azov · Veure més »
Carles XII de Suècia
, anomenat Carolus Rex i l'Alexandre del Nord, fou el rei de Suècia de 1697 fins a la seva mort, el 1718.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Carles XII de Suècia · Veure més »
Casus belli
A la Cimera de les Açores es va esgrimir la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq com a ''casus belli'' per iniciar l'Invasió de l'Iraq de 2003, unes armes que mai es van trobar. Un, llatinada traduïble al català com a 'motiu de guerra', és un acte o un esdeveniment que provoca o s'utilitza per justificar una guerra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Casus belli · Veure més »
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Caterina II de Rússia · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Caucas · Veure més »
Càndia
Càndia (Χάνδακας, actualment en desús), també anomenada Heràclion (adaptació del grec antic Ἡράκλιον) o Iràklio (transcripció del grec modern Ηράκλειο, ipa), és la principal ciutat i capital de l'illa de Creta, a Grècia, i de la unitat perifèrica d'Iràklio, antiga prefectura d'Iràklio, amb una població de 177,064 habitants i 211,370 a l'àrea metropolitana.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Càndia · Veure més »
Circassians
Els circassians són un poble originari de Circàssia, una regió del nord del Caucas.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Circassians · Veure més »
Concert europeu
Fronteres nacionals traçades al continent europeu al Congrés de Viena, al final de les Guerres Napoleòniques Metternich, un dels principals líders del període El Concert Europeu és un terme emprat en història per designar un tipus de relacions interestatals a Europa amb l'objectiu de mantenir un equilibri de poder i garantir la pau entre els Estats, particularment al posterior a les Guerres Napoleòniques, després del Congrés de Viena.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Concert europeu · Veure més »
Confederació de Bar
La Confederació de Bar, va ser un aixecament dels patriotes polonesos contra la ingerència russa a Polònia l'any 1768 reunits a la ciutat de Bar i al mateix temps contra el Rei Estanislau August Poniatowski i els reformadors polonesos que volien limitar el poder de la noblesa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Confederació de Bar · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Conferència de Constantinoble
Conferència de Constantinoble és el nom d'una sèrie de trobades diplomàtics que es van dur a terme a Istanbul, capital de l'Imperi Otomà, entre desembre de 1876 i gener de 1877.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Conferència de Constantinoble · Veure més »
Congrés de Berlín
Congrés de Berlín, representació artística d'Anton von Werner El Congrés de Berlín de 1878 fou una assemblea diplomàtica dels representants de diversos estats europeus sota la presidència d'Otto von Bismarck, Canceller d'Alemanya amb el propòsit de reorganitzar la zona dels Balcans després de la derrota de l'Imperi Otomà a la Guerra russo-turca (1877-1878).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Congrés de Berlín · Veure més »
Constantí I de Grècia
El rei Constantí I de Grècia. Constantí I de Grècia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Constantí I de Grècia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Constantinoble · Veure més »
Convenció d'Akkerman
La Convenció d'Akkerman va ser un tractat signat el 7 d'octubre de 1826 entre els Imperis Rus i Otomà a la ciutat de Akkerman (actualment Bilhorod-Dnistrovskyi, Ucraïna) en la qual s'acceptaven les demandes russes sobre els principats de Sèrbia, Moldàvia i Valàquia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Convenció d'Akkerman · Veure més »
Cosacs
Els cosacs (козаки transcrit kozaky, казаки transcrit kazaki, en polonès kozacy) són un grup ètnic originàriament nòmada i d'origen tàtar que viuen a parts d'Ucraïna, Rússia i Polònia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Cosacs · Veure més »
Creta
Creta (Κρήτη) és l'illa més gran de Grècia i la cinquena de la Mediterrània.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Creta · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Crimea · Veure més »
Croada de Varna
La croada de Varna fou una fracassada campanya militar organitzada els anys 1443 i 1444 per diversos monarques europeus amb intenció de contrarestar l'expansió de l'Imperi Otomà per l'Europa central, en especial per la zona de penetració dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Croada de Varna · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dalmàcia · Veure més »
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Damasc · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Danubi · Veure més »
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dardanels · Veure més »
Dòbritx
Dòbritx (en búlgar: Добрич) és una ciutat del nord-est de Bulgària.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dòbritx · Veure més »
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і De facto · Veure més »
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і De iure · Veure més »
Demòtica
Demòtica (en grec Didimótikho: Διδυμότειχο, antiga Katharevousa: Διδυμότειχον, en turc Dimetoka, en búlgar Димотика Dimotika) és una ciutat de la part oriental de la prefectura d'Evros a Grècia, capital de la província de Didimótikho i de la municipalitat de Didimótikho.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Demòtica · Veure més »
Despotat de l'Epir
El Despotat de l'Epir, conegut igualment com a Despotat d'Arta, va ser un dels estats successors sorgits després de l'ensulsiada de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Despotat de l'Epir · Veure més »
Despotat de Sèrbia
miniatura El Despotat de Sèrbia (serbi: Srpska despotovina o escrit en ciríl·lic: Српска деспотовина) va ser un dels últims estats serbis que van caure sota el poder de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Despotat de Sèrbia · Veure més »
Devlet IV Giray
Devlet IV Giray (1730—1780) fou kan de Crimea (1769-1770), fill d'Arslan Giray.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Devlet IV Giray · Veure més »
Dimitrie Cantemir
Dimitrie Cantemir (1673-1723), també conegut per altres grafies, fou un soldat de Moldàvia, estadista i home de lletres.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dimitrie Cantemir · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Dnièster
El Dnièster (en ucraïnès Дністép, Dnister; en romanès Nistru; en rus Днестр, Dniestr; en Τύρας, Tyras, derivat d'un mot escita; també anomenat, antigament, Danastris o Danastus, nom derivat de l'arrel indoirànica don, que vol dir 'aigua') és un riu amb una longitud de 1.362 kilòmetres que neix a Ucraïna, marca la frontera amb Moldàvia i desemboca a la mar Negra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dnièster · Veure més »
Dniéper
El Dniéper, Dnepr, Dniapró, Dniprò o bé Özü és el quart riu més llarg d'Europa i el riu més important d'Ucraïna.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dniéper · Veure més »
Dobrudja
Mapa de Romania amb la Dobrudja Septentrional en taronja, i de Bulgària amb la Dobrudja Meridional en groc en La Dobrudja (en romanès Dobrogea; en búlgar Добруджа, Dòbrudja; en turc Dobruca; en grec Δοβρουτσά, Dovroutsà) és una regió europea repartida entre Bulgària i Romania, entre el baix Danubi i el mar Negre, que inclou el Delta del Danubi, la costa de Romania i la part més septentrional de la costa búlgara del mar Negre.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dobrudja · Veure més »
Dobrudja Meridional
La Dobrudja Meridional (Южна Добруджа, Iujna Dobrudja en búlgar; Dobrogea de sud o Cadrilater en romanès) és una zona del nord-est de Bulgària que comprèn els districtes administratius de les dues ciutats principals de la zona, Dòbritx i Silistra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Dobrudja Meridional · Veure més »
Domokós
Domokós (grec: Δομοκός; antigament Thaumakos, Θαυμακός) és un municipi de la unitat perifèrica grega de la Grècia Central.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Domokós · Veure més »
Ducat (moneda)
'''Ducats''' d'Àustria El ducat és una moneda d'or antiga, encunyada a diversos països d'Europa a partir del.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ducat (moneda) · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Edirne · Veure més »
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Electorat de Saxònia · Veure més »
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Electorat del Palatinat · Veure més »
Elefthérios Venizelos
Elefthérios Venizelos (en grec: Ἐλευθέριος ΚυριάκουΒενιζέλος pronunciat; Murniés (Creta), 23 d'agost de 1864 - París, 18 de març de 1936) va ser un advocat i polític grec que esdevingué primer ministre entre 1915 i 1935.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Elefthérios Venizelos · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Epir (regió històrica) · Veure més »
Ernst Gideon von Laudon
Ernst Gideon von Laudon (Ļaudona, Livadia, 2 de febrer de 1716 - Nový Jičín, 14 de juliol de 1790) fou un general austríac d'origen escocès.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ernst Gideon von Laudon · Veure més »
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Erzurum · Veure més »
Església Ortodoxa Búlgara
L'Església Ortodoxa Búlgara (Българска православна църква, Bàlgarska pravoslavna tsarkva), és una de les esglésies ortodoxes autocèfales.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Església Ortodoxa Búlgara · Veure més »
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Eslaus · Veure més »
Estanislau August Poniatowski
Estanislau August Poniatowski o Estanislau II August (en polonès: Stanisław August Poniatowski, nascut Stanisław Antoni Poniatowski) (Voŭčyn (Belarús), 17 de gener de 1732 – Sant Petersburg (Rússia), 12 de febrer de 1798) fou el darrer rei de Polònia i gran duc de Lituània (Confederació de Polònia i Lituània), del 25 de novembre de 1764 al 7 de gener de 1795.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Estanislau August Poniatowski · Veure més »
Esteve III de Moldàvia
Esteve el Gran o Esteve III de Moldàvia (Borzești 1433, – 2 de juliol de 1504), en romanès es diu Ştefan cel Mare (Esteve el Gran) Ştefan cel Mare şi Sfânt (Esteve el Gran i Sant), fill de Bogdan II de Moldàvia, va governar com a príncep Moldàvia entre 1457 i 1504 i és el màxim representant de la casa de Muşat.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Esteve III de Moldàvia · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Eubea · Veure més »
Eugeni de Savoia
Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Eugeni de Savoia · Veure més »
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Eugeni IV · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Europa · Veure més »
Exèrcit de l'Imperi Otomà
Escut d'armes de l'Imperi Otomà L' Exèrcit de l'Imperi Otomà va ser un dels artífexs del domini otomà sobre grans territoris a Europa (els Balcans) i l'Orient Mitjà entre els segles XV i XX.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Exèrcit de l'Imperi Otomà · Veure més »
Eyalat de Bòsnia
L'Eyalat de Bòsnia (en turc otomà: eyalet Bosna-i) va ser un eyalat i beglerbegi de l'Imperi otomà, basat principalment en el territori de la moderna Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Eyalat de Bòsnia · Veure més »
Famagusta
Vista de la platja de Famagusta Famagusta o Famagosta (en Ammókhostos; Gazimağusa) és una ciutat situada a l'est de l'Illa de Xipre, centre administratiu del districte homònim i sota control de l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Famagusta · Veure més »
Farsàlia
Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Farsàlia · Veure més »
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Felip III de Borgonya · Veure més »
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Filadelfia (Lídia) · Veure més »
Filipos
Filipos o Filips (Philippi) fou una ciutat de Macedònia fundada per Filip II de Macedònia, pare d'Alexandre el Gran, del qual pren el nom.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Filipos · Veure més »
Fortalesa Xumen
La fortalesa Xumen (búlgar: Шуменска крепост, Shumenska krepost) és un jaciment arqueològic amb vista a la ciutat de Xumen, al nord-est de Bulgària.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Fortalesa Xumen · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і França · Veure més »
Gal·lípoli
El port de Gal·lípoli Gal·lípoli o Gal·lípol (en Gelibolu; en Καλλίπολις, Kal·lípolis, literalment 'ciutat bella') és una ciutat de Turquia localitzada a la península de Gal·lípoli, i forma un districte de la província de Çanakkale.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gal·lípoli · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Geòrgia · Veure més »
Genísser
Els geníssers foren un cos d'elit de la infanteria de l'exèrcit otomà encarregat, entre d'altres tasques, de la custòdia i salvaguarda del soldà otomà, així com de les dependències de palau, i, de fet, era considerada la seva «guàrdia pretoriana».
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Genísser · Veure més »
Germanós de Patres
Germanós de Patres Germanós de Patres, bisbe ortodox de Patres (en grec: Παλαιών Πατρών Γερμανός) conegut com a Georges Gotzias (25 de març de 1771 - 30 de maig de 1826) va ser un Metropolità de Patres a Grècia, l'antiga Patres Peloponès –d'aquí el nom en grec del bisbe– per a distingirla de la nova Patres Ftiòtida a la vora de Làmia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Germanós de Patres · Veure més »
Gonia
Gonià (grec Γωνιά), és una població d'uns 400 habitants, capital del municipi de Nikiforos Fokas, a la Prefectura de Réthimno, a l'illa de Creta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gonia · Veure més »
Govern titella
Govern titella i règim titella és un estat independent de jure però de fet totalment dependent d'un poder extern i sotmès a les seves ordres.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Govern titella · Veure més »
Grambusa
Vista de la muralla veneciana del castell de Grambusa L'illa de Grambusa o Imeri Grambusa (grec: Γραμβούσα o Ημερη Γραμβούσα) és vora de la població de Kíssamos, al nord-oest de l'illa de Creta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Grambusa · Veure més »
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gran Bretanya · Veure més »
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gran Guerra del Nord · Veure més »
Gran Guerra Turca
La Gran Guerra Turca (en alemany: Der Große Türkenkrieg; en turc: Kutsal İttifak Savaşları) és el nom pel qual es coneixen els conflictes que van enfrontar a l'Imperi Otomà i els seus aliats els tàrtars de Crimea durant gran part del contra el Sacre Imperi Romanogermànic, la Confederació de Polònia i Lituània, la República de Venècia i el Tsarat Rus.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gran Guerra Turca · Veure més »
Gran Visir
El Gran Visir concedint audiència ''sota la cúpula'' Gran Visir, en Turc Sadr-ı Azam o Sadrazam (en Otomà: صدر اعظمor وزیر اعظم), deriva de la paraula persa visir (وزير).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gran Visir · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Grècia · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Grecs · Veure més »
Gregori V de Constantinoble
Gregori V de Constantinoble Gregori V de Constantinoble (en grec Γρηγόριος Ε') (Dimitsana, Arcàdia, 1745 - Constantinoble, 22 d'abril de 1821) va ser patriarca ecumènic de Constantinoble tres vegades; la primera de l'any 1797 al 1798, la segona del 1806 al 1808 i la tercera del 1818 al 1821.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Gregori V de Constantinoble · Veure més »
Guerra d'independència de Grècia
La Guerra d'independència de Grècia, també coneguda com a Revolució Grega (grec: Ελληνική Επανάσταση, Elliniki Epanastasi; otomà:يونان عصياني; turc: Yunan İsyanı), va ocórrer entre el 1821 i el 1832.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra d'independència de Grècia · Veure més »
Guerra d'Itàlia de 1535-1538
La Guerra d'Itàlia de 1535-1538 va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar als monarques Francesc I de França i Carles I d'Espanya.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra d'Itàlia de 1535-1538 · Veure més »
Guerra de Càndia
La guerra de Càndia, també coneguda com a guerra de Creta, es va lliurar entre la República de Venècia i els seus aliats, els Cavallers de Malta, els Estats Pontificis, voluntaris francesos i els pirates de Mani contra l'Imperi Otomà i els Estats de Barbaria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra de Càndia · Veure més »
Guerra de Crimea
La guerra de Crimea (des del 28 de març de 1853 fins a l'1 d'abril de 1856) va ser un conflicte bèl·lic que va enfrontar l'imperi Rus, per una banda, amb una aliança entre el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, el segon Imperi francès, el Regne de Sardenya i una part de l'Imperi Otomà, per l'altra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra de Crimea · Veure més »
Guerra de Morea
La Guerra de Morea (Guerra di Morea) és el nom més conegut de la Sisena Guerra otomanoveneciana.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra de Morea · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra greco-turca (1897)
La guerra greco-turca de 1897, també coneguda com a Guerra dels Trenta Dies va ser un conflicte bèl·lic entre la Grècia del rei Jordi I de Grècia i l'Imperi Otomà del Soldà Abdul Hamid II per la sobirania sobre l'illa de Creta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra greco-turca (1897) · Veure més »
Guerra russo-turca (1686-1700)
La guerra russo-turca de 1686-1700 va ser un dels teatres de la Gran Guerra Turca a la fi del per fer retrocedir l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1686-1700) · Veure més »
Guerra russo-turca (1710-1711)
La Campanya del Prut o Guerra russo-turca fou l'intent rus, liderat per Pere el Gran i Borís Xeremétev, de conquerir Moldàvia, amb l'ajuda del Príncep Moldau Dimitrie Cantemir, a l'Imperi Otomà el 1711.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1710-1711) · Veure més »
Guerra russo-turca (1735-1739)
La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1735-1739) · Veure més »
Guerra russo-turca (1768-1774)
La guerra russo-turca de 1768-1774 va ser un conflicte decisiu que va establir el control rus de facto sobre el sud d'Ucraïna, fins llavors dominada per l'Imperi Otomà a través del seu estat titella, el Kanat de Crimea.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1768-1774) · Veure més »
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1787-1792) · Veure més »
Guerra russo-turca (1806-1812)
La guerra russo-turca (1806-1812) va ser una de les moltes guerres que van tenir lloc entre l'imperi Rus i l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1806-1812) · Veure més »
Guerra russo-turca (1828-1829)
La Guerra Russo-Turca de 1828-1829 va ser un conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà a partir de la lluita grega per la independència.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1828-1829) · Veure més »
Guerra russo-turca (1877-1878)
La Guerra russo-turca de 1877-1878 també coneguda com la Guerra d'Orient, va tenir els seus orígens en la voluntat russa d'aconseguir un accés a la Mar Mediterrània i alliberar els pobles eslaus dels Balcans de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerra russo-turca (1877-1878) · Veure més »
Guerres Habsburg-Otomanes
Les guerres austro-turques o guerres Hasburg-Otomanes són el conjunt de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Otomà als Habsburg d'Àustria i Espanya.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerres Habsburg-Otomanes · Veure més »
Guerres otomanosèrbies
Aquests conflictes–d'Otomana serbis inclouen aquells de Sèrbia medieval contra l'Imperi d'Otomana, fins que Primera Guerra Mundial (Turquia moderna).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerres otomanosèrbies · Veure més »
Guerres romano-otomanes
Les guerres romano-otomanes foren una sèrie de conflictes bèl·lics entre els turcs otomans i l'Imperi Romà d'Orient que conduïren a la destrucció final de l'Imperi Romà d'Orient i l'ascens de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerres romano-otomanes · Veure més »
Guerres russo-crimeanes
Un retrat imaginari de "Bohdan Khmelnitski amb Tugai Bei a Lviv", oli sobre llenç per Jan Matejko, 1885. Serguei Vasílievitx Ivanov. El Kanat de Crimea cap al 1600, i la línia fronterera amb el Principat de Moscou. Les invasions dels tàrtars de Crimea en la Rússia del (o Guerres russo-crimeanes) van començar el 1507, després de la mort del duc de Moscou Ivan III, quan el Kanat de Crimea va atacar les ciutats russes de Beliov i Kozelsk.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Guerres russo-crimeanes · Veure més »
Hetmanat cosac
LHetmanat cosac (Гетьма́нщина Hetmànsxina), oficialment conegut com la Host de Zaporíjia (Військо Запорозьке Viïsko Zaporozke; Exercitus Zaporoviensis) fou un estat cosac ucraïnès a la regió d'Ucraïna central entre 1648 i 1764 (tot i que el seu sistema administratiu-judicial va persistir fins al 1782).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Hetmanat cosac · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Hongria · Veure més »
Horda d'Or
L'Horda d'Or (Золотая Орда, Zolotaia Orda) va ser un kanat mongol fundat per Batu el 1237.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Horda d'Or · Veure més »
Horda de Nogai
LHorda de Nogai o Horda Nogai és una confederació de nòmades turcs que ocupaven l'estepa pòntica al voltant del 1500 fins que van ser desplaçats cap al sud pels russos.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Horda de Nogai · Veure més »
Hospodar
Hospodar o Gospodar és un terme d'origen eslau que significa "senyor" o "amo".
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Hospodar · Veure més »
Ibrahim Paixà d'Egipte
Ibrahim Paixà (vers Drama, Rumèlia, Imperi Otomà, 1789 - el Caire, 1848) fou un general, governador i virrei en funcions d'Egipte, fill de Muhàmmad Alí Paixà d'Egipte.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ibrahim Paixà d'Egipte · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Imperi de Nicea
LImperi de Nicea (en grec: Αυτοκρατορία της Νίκαιας, en turc: İznik İmparatorluğu) va ser el major dels estats fundats pels refugiats de l'Imperi Romà d'Orient després de la conquesta de Constantinoble pels occidentals durant la Quarta Croada.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi de Nicea · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Habsburg · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Rus
LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Rus · Veure més »
Imperi Serbi
L'Imperi Serbi (en serbi: Srpsko Carstvo, ciríl·lic serbi: Српско Царство) va ser un efímer imperi medieval en els Balcans que va sorgir del Regne de Sèrbia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Serbi · Veure més »
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721. En suec, el període és anomenat stormaktstiden, traduït literalment "l'era de la gran potència". Després de la mort de Gustau II Adolf el 1632, l'imperi fou, durant llargs períodes, controlats per part de l'alta noblesa, la més prominent de les quals fou la família Oxenstierna, actuant com a tutors de monarques menors d'edat. Els interessos de l'alta noblesa contrastaven amb la política d'uniformitat tradicional de la monarquia sueca que promovia una igualtat d'estatus entre els diferents estats (noblesa, clergat, burgesos i camperols). En els territoris adquirits durant els períodes de govern de facto nobiliari, la servitud no fou abolida, i la noblesa s'apropià de terres de la corona. La Gran Reducció de 1680 posà final a aquestes tendències i obligà al retorn de les terres al patrimoni reial. La servitud, no obstant això, romangué amb força a molts dels territoris adquirits al Sacre Imperi Romanogermànic i a l'Estònia Sueca, on l'aplicació de la uniformitat política fou obstaculitzada pels tractats signats durant la seva annexió. Després de les victòries a la Guerra dels Trenta Anys, el clímax de la stormaktstiden s'aconseguí durant la Segona Guerra del Nord, quan el principal adversari dels suecs, Dinamarca, fou neutralitzada en el Tractat de Roskilde de 1658. No obstant això, en el curs posterior de la guerra, així com en la Guerra d'Escània, Suècia només pogué mantenir el seu imperi gràcies al suport del seu màxim aliat, el Regne de França. Carles XI de Suècia consolidà l'imperi i assegurà un període de pau, abans que el Tsarat Rus, Electorat de Saxònia i Dinamarca-Noruega efectuessin un atac conjunt contra el seu successor, Carles XII. Després d'un seguit de victòries inicials sueques, Carles va aconseguir assegurar per darrer cop l'imperi amb el Tractat de Traventhal (1700) i el Tractat d'Altranstädt (1706), després de la batalla de Poltava (1709) portà la stormaktstiden sueca a un abrupte final. Expansió de l'Imperi suec entre 1560 i 1815.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Imperi Suec · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Independència · Veure més »
Interregne otomà
Linterregne otomà també conegut com a triumvirat otomà, en turc Fetret Devri, va ser un període caòtic a l'Imperi Otomà al començament del, posterior a la derrota del sultà Baiazet I en la Batalla d'Ankara a mans de Tamerlà el 1402 durant la invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà, en la que Bayezid, que fou capturat.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Interregne otomà · Veure més »
Invasió francesa de Rússia
La invasió francesa de Rússia de 1812 (també coneguda com a Guerra Patriòtica de 1812, Оте́чественная война́ 1812 го́да, transcrit Otétxestvennaia voinà 1812 goda, o Campanya de Rússia, en Campagne de Russie) fou una campanya militar que va començar el 24 de juny del 1812, quan la Grande Armée de Napoleó Bonaparte travessà el riu Neman en un intent d'atrapar i derrotar l'exèrcit rus.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Invasió francesa de Rússia · Veure més »
Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà
La guerra contra el mamelucs per part de Tamerlà fou un conflicte bèl·lic que es va desenvolupar el 1402 i 1403 i va suposar un triomf complet sobre Baiazet (que va morir) i la destrucció temporal de l'incipient Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Invasió tamerlànida de l'Imperi Otomà · Veure més »
Ioànnina
Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα, turc:Yanya) és una ciutat de Grècia, capital de la unitat perifèrica de Ioànnina a la perifèria de l'Epir, al nord-oest del país.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ioànnina · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Istanbul · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Itàlia · Veure més »
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ivan IV de Rússia · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Jerusalem · Veure més »
Joan Hunyadi
Joan Hunyadi, gravat de Johannes de Thurocz a la ''Chronica Hungarorum'', Brno, 1488 Joan Hunyadi (en romanès Ioan Corvin de Hunedoara o Iancu de Hunedoara, en hongarès Hunyadi János, en croat: Janko Hunjadi, en serbi: Сибињанин Јанко / Sibinjanin Janko) (nascut vers 1387 – mort l'11 d'agots de 1456) fou un militar i polític del Principat de Transsilvània al, voivoda de Transsilvània i vassall del rei d'Hongria Vladislavus de Varna, i del seu successor, el jove Vladislavus el Pòstum.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Joan Hunyadi · Veure més »
Jordi de Grècia
Jordi de Grècia, príncep de Càndia (Corfú, 1869 - Saint Cloud, París, 1957), Príncep de Grècia i de Dinamarca, segon fill del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Jordi de Grècia · Veure més »
Jordi I de Grècia
Jordi I de Grècia (Γεώργιος A') (Copenhaguen 1845 - Salònica 1913) va ser rei de Grècia des del 1863 fins al 1913, essent el període de màxima estabilitat històrica de la fràgil monarquia grega.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Jordi I de Grècia · Veure més »
Joves Turcs
El Comité Unió i Progrés (CUP) (en turc: Ittihat ve Terakki Cemiyeti), més conegut com els Joves Turcs, va ser un partit polític nacionalista revolucionari i reformador otomà, els caps del qual van menar una rebel·lió contra el soldà Abdülhamid II (deposat i exiliat l'any 1909).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Joves Turcs · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Jueus · Veure més »
Kan
Kan, en català medieval ca o can, és un títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques i després per algunes autoritats islàmiques.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kan · Veure més »
Kanat de Crimea
El Kanat de Crimea fou el kanat dels tàtars de Crimea des del 1441 fins al 1783 establert al voltant de la península de Crimea.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kanat de Crimea · Veure més »
Kanat de Txagatai
El Kanat de Txagatai fou un estat mongol de l'Àsia Central, sorgit de l'ulus o terra hereditària assignada a Txagatai Khan, segon fill de Genguis Khan.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kanat de Txagatai · Veure més »
Kara Mustafa Paixà
Kara Mustafa Paşa (Merzifon, 1634/1635- 25 de desembre de 1683) fou un gran visir otomà al servei de Mehmet IV.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kara Mustafa Paixà · Veure més »
Kars
Kars (en armeni Կարս, Kars o Ղարս, Ghars, en àzeri Qars) és una ciutat del nord-est de Turquia, capital de la província de Kars.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kars · Veure més »
Kàmianets-Podilski
Escut històric Kàmianets-Podilski (ucrainès: Ка́м'янець-Поді́льський, Kàmianets-Podilski; rus: Каменец-Подольский, Kàmienets-Podolski, armeni: Կամիանեց-Պոդոլսկ, polonès: Kamieniec Podolski) és una ciutat d'Ucraïna a la vora del riu Smótrytx, afluent del Dnièster.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kàmianets-Podilski · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kíiv · Veure més »
Kırklareli
Kırklareli (en antic otomà Kırk Kilise, Kırkkilise, Kırk Kinise o Kırknisa; en búlgar Лозенград, Lozengrad, que vol dir 'Ciutat de les vinyes'; en àzeri Qırxlareli; en grec Σαράντα Εκκλησιές, Saranda Ekklisiés, o Σαράντα Ἐκκλησίαι Saranda Ekklisíe) és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kırklareli, a la Tràcia Oriental, a la part europea del país.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kırklareli · Veure més »
Kediv
Kediv o Khediv (del persa khidiw o khadiw, «senyor») fou el títol dels sobirans del Kedivat d'Egipte entre 1867 i 1914.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kediv · Veure més »
Kemal Reis
Kemal Reis (Gal·lípoli ? - ?, 1511) fou un corsari i almirall turc nascut a Gal·lípoli però originari de Karaman.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kemal Reis · Veure més »
Kenneth M. Setton
Kenneth Meyer Setton (New Bedford, Massachusetts, 17 de juny de 1914 – Princeton, Nova Jersey, 18 de febrer de 1995) fou un historiador estatunidenc expert en història de l'Europa medieval, especialment en les Croades.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Kenneth M. Setton · Veure més »
Khanià
La Canea (en la Canea), més coneguda per la seva transcripció Khanià (en Χανιά, AFI), és la segona ciutat més gran de l'illa de Creta, a la costa nord de l'illa, a uns 70 km a l'oest de Réthimno i a 145 km a l'oest d'Iràklio.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Khanià · Veure més »
Konstandinos Kanaris
Konstandinos Kanaris, conegut també com a Constantí Kanaris o Canaris (en grec: Κωνσταντίνος Κανάρης) (1793 o 1795 - 2 de setembre de 1877) va ser un almirall grec que va combatre en la guerra d'independència del seu país i va participar així mateix en els seus primers governs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Konstandinos Kanaris · Veure més »
La Meca
La Meca (‘Meca la Venerada’) és una ciutat de l'oest de la península Aràbiga.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і La Meca · Veure més »
Ladislau de Varna
s. XIX) representant Vladislau Ladislau de Varna (31 d'octubre de 1424 - 10 de novembre de 1444) va ser rei de Polònia a partir de 1434 (Ladislau III, en polonès: Władysław III), i d'Hongria a partir de 1440 (Vladislau I, en hongarès: I. Ulászló), fins a la seva mort combatent l'Imperi Otomà a la batalla de Varna.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ladislau de Varna · Veure més »
Lazar Hrebeljanović
Lazar Hrebeljanović (en serbi: Стефан Лазар Хребељановић),ca.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Lazar Hrebeljanović · Veure més »
Lüleburgaz
Lüleburgaz és una ciutat de Turquia, capital del districte homònim a la província de Kırklareli, regió de la Màrmara.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Lüleburgaz · Veure més »
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Legat · Veure més »
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Lesbos · Veure més »
Llac d'Okhrida
El llac d'Ohrid o llac d'Okhrida (Охридско Езеро; Liqeni i Ohrit; Λυχνῖτις λίμνη) és un llac situat a la frontera entre el sud-oest de Macedònia del Nord i l'est d'Albània.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Llac d'Okhrida · Veure més »
Llarga Guerra Turca
La Llarga guerra turca o la Guerra dels Tretze anys va ser una guerra indecisa entre la monarquia dels Habsburg i l'Imperi Otomà, principalment sobre els principats de Valàquia, Transsilvània i Moldàvia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Llarga Guerra Turca · Veure més »
Lliga Balcànica
La Lliga Balcànica va ser l'aliança que va unir Sèrbia, Montenegro, Grècia i Bulgària contra l'Imperi Otomà durant les Guerres balcàniques.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Lliga Balcànica · Veure més »
Lliga Santa (1571)
La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Lliga Santa (1571) · Veure més »
Lluís II d'Hongria
Lluís II d'Hongria i I de Bohèmia (Buda, 1 de juliol de 1506 - Mohács, 29 d'agost de 1526) fou el trenta-sisè Rei d'Hongria i Rei de Bohèmia, amb el nom de Lluís I de Bohèmia. Fill d'Anna de Candale i de Vladislau II de Bohèmia, al que va succeir (1516-1526), encara que va ser proclamat rei del territori anys abans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Lluís II d'Hongria · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Londres · Veure més »
Macedònia (Grècia)
Macedònia (en grec Μακεδονία, Makedonia) és una regió geogràfica de la Grècia septentrional, riberenca amb la mar Egea, que designa el territori al nord de Tessàlia (amb límit a les muntanyes de l'Olimp), a l'est de l'Epir i a l'oest de Tràcia, fins al riu Nestos.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Macedònia (Grècia) · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Macedònia (regió) · Veure més »
Mahmut II
Mahmut II (20 de juliol de 1785 – 1 de juliol de 1839) va ser soldà de l'Imperi Otomà des del 1808 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mahmut II · Veure més »
Manuel II Paleòleg
Manuel II Paleòleg (en llatí:, en grec) (1348-1425) fou emperador romà d'Orient del 1391 al 1425, recordat també pels seus escrits teològics.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Manuel II Paleòleg · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mar Bàltica · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Egea
La mar Egea, o el mar Egeu p. 22 (en grec Αιγαίο Πέλαγος, Egeo Pèlagos; en turc Ege Denizi), és un braç de mar de la Mediterrània, situat entre la península grega i Anatòlia (o Àsia Menor, actualment part de Turquia).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mar Egea · Veure més »
Mar Jònica
La mar Jònica, Jònia o simplement Jònic (Ἰόνιος; antigament Mar del Grec) és una zona de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mar Jònica · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mar Negra · Veure més »
Març
Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Març · Veure més »
Marge dret d'Ucraïna
250px El Marge dret d'Ucraïna (Правобережна Україна Pravoberejna Ukrayina; Правобережная Украина Pravoberejnaya Ukraina; polonès Ukraina Prawobrzeżna), és el nom històric que rep el marge dret (Oest) del riu Dniéper, corresponent a les actuals Óblast de Volínia, Rivne, Vínnitsia, Jitòmir, Kirovohrad i Kíiv, així com parts de l'óblast de Txerkassi i de l'Óblast de Ternòpil.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Marge dret d'Ucraïna · Veure més »
Marge esquerre d'Ucraïna
Marge esquerre d'Ucraïna (groc). El Marge esquerre d'Ucraïna és el nom històric de les zones d'Ucraïna a l'esquerra (est) del riu Dniéper, que inclou les actuals Óblast de Txerníhiv, Poltava i Sumi, així com les parts orientals de Kíiv i Txerkassy.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Marge esquerre d'Ucraïna · Veure més »
Maties Corví
Maties Corví I dit el Just (en hongarès: Hunyadi Mátyás, romanès: Matei Corvin, llatí: Matthias Corvinus, alemany: Matthias Corvinus) (23 de febrer de 1443 - 6 d'abril de 1490) fou un dels reis més importants d'Hongria, regnant des del 23 de novembre de 1458 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Maties Corví · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Medina · Veure més »
Mehmet I
Mehmet I Çelebi (1387 – 26 de maig de 1421 o 25 de juny de 1421) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mehmet I · Veure més »
Mehmet II
Mehmet II (Edirne, 30 de març de 1432 – 3 de maig de 1481) va ser soldà de l'Imperi Otomà entre el 1444 i el 1446 i, posteriorment, entre el 1451 i el 1481.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mehmet II · Veure més »
Mehmet V
Mehmed V (2 de novembre de 1844-3 de juliol de 1918) va ser soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mehmet V · Veure més »
Mikhaïl Kutúzov
nom complet amb patronímic Mikhaïl Il·lariónovitx Golenísxev-Kutúzov, fou un mariscal de camp rus, conegut també com a Príncep Smolenski.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mikhaïl Kutúzov · Veure més »
Miquel Ducas
Miquel Ducas（en llatí Michael Ducas, en grec Μιχαὴλ ό Δοῦκας), fou un historiador romà d'Orient, net d'un altre Miquel Ducas i descendent de la família imperial dels Ducas. Va viure al i probablement va exercir algun càrrec a la cort sota Constantí XI Paleòleg el darrer emperador. El 1453, després de la conquesta de Constantinoble pels otomans sota el comandament de Mehmet II, va fugir a Lesbos on governava Dorino I Gattiluso, que el va enviar a diverses missions diplomàtiques, feina que va mantenir sota Domenico I Gattiluso, successor de Dorino el 1455. El 1455 i 1456 va portar el tribut de Lesbos a Adrianòpolis i també va acompanyar a Domenico a Constantinoble per retre homenatge al soldà Mehmet II. Gràcies a la prudència de Dorino i Domenico i a l'habilitat de Miquel Ducas, Lesbos va viure un temps en una pau tranquil·la. Enderrocat Domenico en un cop d'estat pel seu germà Nicolo II Gattiluso el 1458, el soldà otomà va decidir posar fi al principat i Lesbos fou ocupada el 1462 i incorporada a l'Imperi Otomà. Després d'això el rastre de Miguel Ducas, que se sap que va sobreviure, es perd. El poc que se sap de Miquel Ducas es dedueix del llibre que va deixar. Va escriure una Història que comença amb la mort de Joan V Paleòleg (1391) i arriba fins a la conquesta de Lesbos, en 45 capítols molt extensos. El primer capítol, molt curt, comença amb la creació d'Adam i arriba fins a Joan Paleòleg, i sembla escrit per una altra mà, potser d'un monjo. L'obra finalitza amb uns fets molt detallats de la conquesta de Lesbos i s'interromp bruscament. L'estil d'escriptura és molt dolent amb un grec bàrbar i amb moltes paraules emprades del turc i d'altres llengües. És el de més difícil lectura entre els historiadors grecs i sembla que els antics no el consideraven gaire, però els fets que relata són fidels i imparcials, i els defectes són només de llenguatge i estil. Miquel Ducas, Calcòcondiles, i Franza són les principals fonts per aquest període final de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Miquel Ducas · Veure més »
Moldàvia
Mapa on es representa Romania sense Moldàvia (en blau) i el territori de l'antic principat de Moldàvia (en groc), que sobrepassava les fronteres de l'actual estat romanès Moldàvia (en moldau: Moldova) és una regió geogràfica i històrica que correspon aproximadament al territori del principat històric del mateix nom.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Moldàvia · Veure més »
Monestir d'Arkadi
El monestir d'Arkadi (en grec: Μονή Αρκαδίου, Moní Arkadiou) és un monestir ortodox, situat en una plana a 23 km al sud-est de Réthimno, a l'illa de Creta (Grècia).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Monestir d'Arkadi · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Mongols · Veure més »
Montenegro
Montenegro (en serbocroat: Црна Гора, Crna Gora, que significa 'mont negre') és un petit estat muntanyós situat a la península dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Montenegro · Veure més »
Muhàmmad Alí Paixà
Muhàmmad Alí Paixà al-Massud ibn Agha (Kavala, Imperi Otomà, 1769 - Alexandria, 1849) va ser un militar i un polític d'origen albanès, valí (governador) d'Egipte i el Sudan, considerat el fundador de l'Egipte modern.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Muhàmmad Alí Paixà · Veure més »
Murat I
Murat I (? – 1389) va ser el soldà de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Murat I · Veure més »
Murat II
Murat II (juny de 1404, Amàsia – 3 de febrer de 1451, Edirne) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per dues breus interrupcions el 1444 i entre 1444 i 1445.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Murat II · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Navarino
* Toponímia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Navarino · Veure més »
Niš
Niš (Ниш, amb š sonant com a xeix, del romà Naissus) és una ciutat de Sèrbia (antiga Iugoslàvia) amb coordenades 43.3° N 21.9° E, situada vora el riu Nišava, amb una població de 374,300 (2004).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Niš · Veure més »
Nicòpolis
* Nicòpolis de l'Epir, antiga ciutat de l'Epir al golf d'Ambràcia, a Acarnània, a 3 km de Prevesa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Nicòpolis · Veure més »
Nicòsia
Nicòsia (Turc;, romanitzat: Nikosia; Àrab xipriota: Nikusiya) amb una població de 339.000 habitants el 2015, és la capital de Xipre i de la República Turca de Xipre del Nord, reconeguda només per Turquia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Nicòsia · Veure més »
Nicolau I de Rússia
Nicolau I de Rússia (Николай I Павлович, Nikolai I Pàvlovitx) (Gàtxina, Sant Petersburg, 6 de juliol (en l'antic calendari julià, 25 de juny) 1796 - St. Petersburg, 2 de març (antic calendari, 18 de febrer 1855) fou tsar de l'Imperi Rus i, per la seva condició, Rei de Polònia i Gran Duc de Finlàndia. És més conegut per ser un monarca conservador, el regnat del qual es caracteritza per l'estancament econòmic, el creixement territorial, la repressió del dissidents (els desembristes, per exemple), una burocràcia corrupta i guerres freqüents que culminen amb el desastre de la Guerra de Crimea del 1853-1856.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Nicolau I de Rússia · Veure més »
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Nicomèdia · Veure més »
Novi Pazar
Novi Pazar (Serbi: Нови Пазар, Turc: Yeni Bazar, que vol dir 'Nou Mercat') és una ciutat i municipalitat al sud-oest de Sèrbia, districte de Raška.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Novi Pazar · Veure més »
Oltènia
Mapa de Romania amb Oltènia assenyalada Oltènia (Petita Valàquia en antigues versions, amb els noms en llatí Wallachia Minor, Wallachia Alutana, Wallachia Caesarea usats entre 1718 i 1739) és una regió històrica i geogràfica de Romania.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Oltènia · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Orhan · Veure més »
Osman I
Osman I (o) (1258-1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kayı i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Osman I · Veure més »
Osman II
Osman II (3 de novembre de 1604 – 20 de maig de 1622) va ser soldà de l'Imperi Otomà de 1618 a la seva mort.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Osman II · Veure més »
Otxàkiv
Església de Sant Nicolau, a Otxàkiv Escut Otxàkiv (en Очаків, en Очаков Otxàkov, en tàtar de Crimea i turc Özi o Özü, en romanès Oceakiv) és una ciutat de l'óblast de Mikolaiv al sud d'Ucraïna, capital del raion (districte) d'Otxàkivsky, i al mateix temps formen (exclusivament la ciutat) un raion de l'óblast.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Otxàkiv · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Palestina · Veure més »
Pau de Passarowitz
La Pau de Passarowitz (pel nom alemany de la ciutat sèrbia de Požarevac, on se signà el 1718) fou un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria, al que es va afegir la República de Venècia, que tancava la Guerra austro-turca (1716-1718).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Pau de Passarowitz · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Pèrsia · Veure més »
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Peloponès · Veure més »
Pere I de Rússia
Pere I el Gran o Pere Alekséievitx Romànov (Moscou, 9 de juny de 1672 - Sant Petersburg, 8 de febrer de 1725) fou un tsar de Rússia (1682-1725).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Pere I de Rússia · Veure més »
Peter Wittgenstein
El comte (des de 1834 príncep) Ludwig Adolph Peter (Piotr Khristiànovitx Wittgenstein) zu Sayn-Wittgenstein-Berleburg, nascut el 6 de gener (17 de gener segons el calendari gregorià) a Nijin o Pereiàslav i mort l'11 de juny de 1843 a Lviv, llavors Imperi Austrohongarès) fou un mariscal de camp de l'exèrcit rus distingit pels seus serveis a les guerres napoleòniques.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Peter Wittgenstein · Veure més »
Piotr Bagration
El príncep Piotr Ivànovitx Bagration (en rus: Пётр Иванович Багратион, en georgià: პეტრე ივანეს ძე ბაგრატიონი Petre Ivane dze Bagrationi) (1765 - 12 de setembre de 1812), descendent de la família reial georgiana dels Bagrationi, va servir com a general rus.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Piotr Bagration · Veure més »
Pius II
, nascut Enea Silvio Piccolomini, va ser Papa de Roma del 1458 a 1464.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Pius II · Veure més »
Plòvdiv
Plòvdiv és una ciutat de Bulgària, capital de la província de Plòvdiv.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Plòvdiv · Veure més »
Podíl·lia
Podíl·lia o Podòlia (en ucraïnès: Поділля, Podillya, en polonès: Podole) és una regió d'Europa Oriental que es troba actualment en la zona centreocidental i sud-occidental d'Ucraïna i que en línies generals correspon amb les actuals óblasti de Khmelnitski, Ternòpil i Vínnitsia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Podíl·lia · Veure més »
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Polònia · Veure més »
Potències Centrals
Aliats en gris i els neutrals en groc. Aliats i llurs colònies són en verd, les Potències Centrals i llurs colònies en taronja, i els neutrals en gris. Les Potències Centrals foren les nacions d'Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà, i Bulgària, que lluitaren contra els Aliats durant la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Potències Centrals · Veure més »
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Prússia · Veure més »
Primer Aixecament Serbi
Đorđe Petrović, anomenat Karađorđe (Jordi el Negre), heroi de la Primera insurrecció sèrbia contr l'Imperi Otomà. Sèrbia el 1813. El Primer Aixecament Serbi va ser un aixecament dels serbis contra els otomans a Belgrad i els seus voltants entre el 14 de febrer de 1804 i el 7 d'octubre de 1813 després de més de tres-cents anys d'ocupació otomana.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Primer Aixecament Serbi · Veure més »
Primera Guerra Balcànica
La Primera Guerra Balcànica va ser un conflicte armat entre l'Imperi Otomà i els països que conformaven la Lliga Balcànica (Grècia, Sèrbia, Montenegro i Bulgària).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Primera Guerra Balcànica · Veure més »
Primera República Francesa
* La Primera República Francesa, oficialment la República francesa (République française) fou proclamada el 21 de setembre de 1792, durant la Revolució Francesa, amb la qual cosa fou destronat Lluís XVI, a qui, després de la insurrecció del 10 d'agost de 1792, l'Assemblea Legislativa havia declarat suspès en les seves funcions i posat sota arrest.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Primera República Francesa · Veure més »
Principat de Bulgària
Principat de Bulgària, Княжество България Kniàjestvo Balgària és el nom oficial de Bulgària des de l'adopció de la Constitució de Tàrnovo el 1879 fins a la independència en 1908.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principat de Bulgària · Veure més »
Principat de Moldàvia
El Principat de Moldàvia (en romanès Principatul Moldovei) va ser un principat medieval europeu, en el terreny entre els Carpats orientals i el riu Dnièster.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principat de Moldàvia · Veure més »
Principat de Romania
Pintura de Theodor Aman ''La unió dels principats'' El Principat de Romania és el nom pel qual es coneix i identifica a Romania al llarg del període comprès entre la data d'elecció de Alexandru Ioan Cuza, com a príncep de Valàquia i Moldàvia (5 i 24 de gener de 1859), primer com a Principats Units de Moldàvia i Valàquia, autònoms però vassalls de l'Imperi Otomà, fins a la constitució oficial de Romania en un regne, l'any 1881, quan el príncep Carol va ser coronat com a Carol I, Rei de Romania.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principat de Romania · Veure més »
Principat de Sèrbia
El Principat de Sèrbia (en serbi:: Kneževina Srbija, escrit en alfabet ciríl·lic: Кнежевина Србија) va ser un estat que va existir entre els anys 1815 i 1882.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principat de Sèrbia · Veure més »
Principat de Valàquia
Valaquia (en, literalment 'país romanés'; en, en turc Iflak) fou un principat romanés de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan s. XIX.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principat de Valàquia · Veure més »
Principat de Zeta
Escut del Principat de Zeta. Territori del Principat de Zeta. El Principat de Zeta (montenegrí: Зета, llatí: Zeta) va ser un antic principat d'Europa el territori del qual comprenia aproximadament l'actual Montenegro.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principat de Zeta · Veure més »
Principats danubians
Els principats danubians a mitjan segle XIX Principats danubians fou el nom amb què durant el hom referia als dos principats romanesos, Valàquia i Moldàvia, sota sobirania otomana cada vegada més limitada per les potències.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Principats danubians · Veure més »
Província de Silistra
La província de Silistra (en búlgar: Област Силистра) és una província de Bulgària, que rep el nom de la seva principal ciutat, Silistra.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Província de Silistra · Veure més »
Prut
El riu Prut (ucraïnès: Прут, Prut; romanès: Prut; noms en l'antiguitat, en grec antic: Pyretos, Porata, Piuret), amb una llargada de 953 km, neix als Carpats, a la serralada dels Txornohora d'Ucraïna, prop de la seva muntanya més alta, Hoverla o Horà (Muntanya, Mont) Hoverla (entre els óblasts d'Ivano-Frankivsk i Transcarpàcia), des d'on flueix cap a l'est, i des d'ací fa la majoria del recorregut següent cap al sud-est.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Prut · Veure més »
Quarta Croada
La Quarta Croada (1202-1204) fou promoguda pel papa Innocenci III amb la intenció originària d'alliberar Terra Santa mitjançant una invasió des d'Egipte.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Quarta Croada · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Quios · Veure més »
Raška
Raška (serbi: Рашка/Raška; grafies alternatives: Raschka, Rascia i Rassa; catalanitzat: Raixka), va ser l'estat medieval serbi central i més reeixit (el nom serbi župa, àrea governada per župan), que va unificar totes les tribus sèrbies en l'estat medieval serbi més important dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Raška · Veure més »
Réthimno
L'actual municipi de Réthimno a Creta L'antic municipi de Réthimno a la prefectura de Réthimno Vista àeria de Réthimno, en primer pla l'antiga fortalesa veneciana Réthimno (grec Ρέθυμνο, normalment transliterat com a Rethymno) és una ciutat d'uns 40.000 habitants, capital de la Prefectura de Réthimno, a la costa nord de l'illa de Creta, aproximadament a mig camí entre Khanià i Iràklio.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Réthimno · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Rússia · Veure més »
Rebel·lió
La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Rebel·lió · Veure més »
Reconquesta de Constantinoble
La reconquesta de Constantinoble de 1261 significà la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llatí, per l'Imperi de Nicea, i la restauració de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Reconquesta de Constantinoble · Veure més »
Regió del Kuban
La regió del Kuban fou una entitat administrativa de Rússia que va existir abans de 1917.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regió del Kuban · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Croàcia
El Regne de Croàcia (Regnum Croatiae; croat: Kraljevina Hrvatska, Hrvatsko Kraljevstvo) fou un regne medieval de l'Europa central que comprenia la major part del que avui és Croàcia (sense l'Ístria occidental i algunes ciutats costaneres dàlmates), a més de l'actual Bòsnia i Hercegovina.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Croàcia · Veure més »
Regne de Dinamarca i Noruega
El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Dinamarca i Noruega · Veure més »
Regne de Montenegro
El Regne de Montenegro (1910-1918) (en serbi: Краљевина Црна Гора, Kraljevina Crna Gora) va ser un dels regnes dels Balcans, amb capital a Cetinje.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Montenegro · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Polònia · Veure més »
Regne de Sardenya-Piemont
Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Sardenya-Piemont · Veure més »
Regne de Sèrbia
El Regne de Sèrbia va ser un estat balcànic que es va crear a partir del Principat de Sèrbia quan, el 23 de març de 1882, el seu governant Milà I va ser proclamat rei.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne de Sèrbia · Veure més »
Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda
Jordi III, el primer rei del nou país. El Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda fou un estat que existí entre l'1 de gener de 1801 i el 12 d'abril de 1927 a les Illes Britàniques format per la fusió del Regne de la Gran Bretanya i el Regne d'Irlanda en la signatura de l'Acta d'Unió de 1800.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і República de Venècia · Veure més »
Revolta cretenca de 1878
La revolta cretenca de 1878 va ser un aixecament del poble de Creta contra l'ocupació otomana de l'illa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Revolta cretenca de 1878 · Veure més »
Revolta d'abril
La Sublevació d'abril (a búlgar Априлско въстание, Aprilsko vastanie), va ser una insurrecció organitzada pels búlgars de l'Imperi Otomà entre abril i maig de 1876, després de l'inici de la revolta d'Herzegovina, i que va tenir com a resultat, indirectament, la independència de Bulgària a 1878.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Revolta d'abril · Veure més »
Revolta de Creta (1866-1869)
Muhàmmad Alí Paixà La revolta cretenca de 1866-1869 (en grec: η Μεγάλη Επανάσταση, i Megali Epanàstassi, 'la gran revolta') fou una insurrecció a Creta contra l'ocupació otomana.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Revolta de Creta (1866-1869) · Veure més »
Revolta de Thérisso
La revolta de Thérisso (en grec, Η Επανάσταση τουΘερίσου) és un episodi de la història de Creta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Revolta de Thérisso · Veure més »
Revolució de 1848
Mapa de les revolucions de 1848 La Revolució de 1848, o revolucions de 1848, conegudes en alguns països com la primavera de les nacions, la primavera dels pobles o l'any de les revolucions, fou una onada revolucionària que va sorgir a Sicília i, agreujada per les revolucions de 1848 a França, aviat es va estendre per la resta d'Europa i fins i tot fora, com al Brasil.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Revolució de 1848 · Veure més »
Riu Kuban
Conca del Kuban. El Kuban (en nogai Kuman; en txerkès Phshiz; en rus Кубань, pronunciat) és un riu del Caucas, un dels quatre grans rius de la regió.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Riu Kuban · Veure més »
Royal Navy
La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit és el servei militar britànic més antic (i conegut antigament com a Servei Superior).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Royal Navy · Veure més »
Rumèlia
Rumèlia, mapa de 1801 Rumèlia (del turc: Rumeli, 'terra dels rūm'; grec: Ρούμελη, Rúmeli; búlgar: Румелия, Rumèlia), variació turca (derivat de Rüm-ili), fou una província otomana de la península Balcànica, que comprenia territoris dels actuals estats d'Albània, Bulgària, Grècia, Macedònia del Nord, Moldàvia, Romania (especialment la Valàquia, el Banat i la Dobrudja), Sèrbia, i el que avui resta de Turquia a Europa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Rumèlia · Veure més »
Russe
Monument a la llibertat. Russe o Ruse (transliteració oficial); en búlgar: Русе, pronunciat, antic otomà Rusčuk, turc Rusçuk) és una ciutat de Bulgària, situada a la riba del Danubi i enfront de la ciutat romanesa de Giurgiu. La seva població aproximada és de 178.000 habitants, cosa que la converteix en la cinquena més poblada del país i en el seu principal port.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Russe · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Santa Lliga (1684)
La Santa Lliga fou una aliança contra l'Imperi Otomà entre els Habsburg, la Confederació de Polònia i Lituània, Rússia i la república de Venècia que es va formar el 5 de març de 1684 a Linz.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Santa Lliga (1684) · Veure més »
Sèrbia
Sèrbia (en serbi: Србија, Srbija) és un país situat al sud-est d'Europa a la zona dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Sèrbia · Veure més »
Söğüt
Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Söğüt · Veure més »
Segimon III Vasa
, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Segimon III Vasa · Veure més »
Segon Aixecament Serbi
El Segon Aixecament Serbi (Други српски устанак / Drugi srpski ustanak, İkinci Sırp Ayaklanması) fou la segona fase de la Revolució Sèrbia contra l'Imperi Otomà, que va esclatar poc després de la re-annexió del país per l'Imperi Otomà el 1813.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Segon Aixecament Serbi · Veure més »
Segon Imperi Búlgar
El Segon Imperi Búlgar (en búlgar: Второ българско царство, Vtorо Balgarskо Tsartsvo; en català medieval: Imperi de Latzaura) fou un estat medieval que existí entre els anys 1185 i 1396 (o 1422).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Segon Imperi Búlgar · Veure més »
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Segon Imperi Francès · Veure més »
Segona Coalició
Es coneix com a Segona Coalició (1798 - 1800) al segon esforç combinat de múltiples països europeus per contenir a la Revolució francesa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Segona Coalició · Veure més »
Segona Guerra Balcànica
La Segona Guerra Balcànica va ser un breu conflicte bèl·lic que va enfrontar, l'estiu de 1913, Bulgària amb els seus antics aliats de la Lliga Balcànica (Romania i l'Imperi otomà) i del qual en va sortir derrotada.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Segona Guerra Balcànica · Veure més »
Selim I Giray
Selim I Giray (1631 - 1704) fou quatre vegades kan de Crimea (1671-78, 1684- 91, 1692- 99 i 1702-04).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Selim I Giray · Veure més »
Selim II
Selim II (Istanbul, 30 de maig de 1524 – Istanbul, 13 de desembre de 1574) va ser soldà de l'Imperi Otomà del 1566 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Selim II · Veure més »
Selim III
Selim III (Istanbul 24 de desembre de 1761 – Istanbul 28 de juliol de 1808) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1789 fins al 1807.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Selim III · Veure més »
Setge d'Òtranto (1480)
El Setge d'Òtranto va tenir lloc entre 1480 i 1481 quan la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, va ser assetjada per les tropes otomanes.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge d'Òtranto (1480) · Veure més »
Setge d'Òtranto (1481)
El Setge d'Òtranto de l'any 1481 va ser la resposta de les tropes del Regne de Nàpols per a recuperar la ciutat i la fortalesa d'Otranto, al sud d'Itàlia, que havia estat assetjada per les tropes otomanes i conquerida l'any 1480.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge d'Òtranto (1481) · Veure més »
Setge de Belgrad (1456)
Després de la caiguda de Constantinoble el 1453, el sultà otomà Mehmet II va preparar una ofensiva per sotmetre el Regne d'Hongria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge de Belgrad (1456) · Veure més »
Setge de Castelnuovo
El setge de Castelnuovo es va produir entre el 18 de juliol i el 7 d'agost de 1539 en la lluita pel control de la Mar Mediterrània entre la República de Venècia i l'Imperi Otomà durant les Guerres turco-venecianes.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge de Castelnuovo · Veure més »
Setge de Càndia
El setge de Càndia (960-961) fou l'episodi principal de la campanya de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge de Càndia · Veure més »
Setge de Constantinoble (1204)
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge de Constantinoble (1204) · Veure més »
Setge de Tessalònica (1422-1430)
El setge de Tessalònica per les forces de l'Imperi Otomà, governat pel soldà Murat II, es produí entre el 1422 i el 1430 i acabà amb la caiguda de Tessalònica en mans dels turcs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge de Tessalònica (1422-1430) · Veure més »
Setge de Viena (1683)
La Batalla de Kahlenberg, o Segon Setge de Viena, va tenir lloc a Viena el 12 de setembre de 1683.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Setge de Viena (1683) · Veure més »
Shkodër
Shkodër o Shkodra (llatí Scodra, grec Σκόδρα, italià Scutari, serbi Скадар o Skadar, turc İşkodra o Arnavut İskenderiyesi) és una ciutat d'Albània amb prop de cent mil habitants a la frontera nord a uns 25 km de la costa, situada entre dos rius (antics Clausula i Barbanna) a la riba del llac Shkodër (o Scutari) antigament Labeatis.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Shkodër · Veure més »
Silahdar Damat Ali Paixà
Silahdar Damat Ali Paşa (Sölöz, prop d'Iznik), 1667 - Peterwardein, 1716) fou Gran Visir otomà. Va entrar a la cort amb Ahmet II i fou katib, rikabdar, cukadar i silahdar. La seva influència es va incrementar sota Ahmet III que el va nomenar visir; es va casar amb la filla del sultà, Fàtima, el maig de 1709. Quan el gran visir Kel Hoca İbrahim Paşa fou condemnat a mort per intentar assassinar-lo, fou nomenat gran visir (27 d'abril del 1713) i va signar amb Rússia el tractat d'Adrianòpolis que va fixar la frontera als rius Samara i Orel (5 de juny de 1713). Després va iniciar la campanya de Morea contra els venecians amb l'excusa d'atacs venecians a vaixells turcs. El 1715 va ocupar diverses places venecianes al Peloponès: Napoli di Romania, Argos, Koron, Modon, Malvasia i també les de La Suda i Spinalonga a Creta. Al mateix temps foren reprimides les revoltes d'Uthman-oghlu Basuh Pasha a Síria i la de Kaytas Bey a Egipte. Un bandit que actuava a Anatòlia, Abbas, fou tanmateix derrotat. El 1716 va mobilitzar tropes per conquerir Corfú, però austríacs i venecians es van aliar; va haver d'atacar llavors Belgrad i el general imperial príncep Eugeni de Savoia, el va derrotar a Petrovaradin (5 d'agost de 1716) on va morir per una bala perduda al curs de la batalla. Fou enterrat a Belgrad. Durant l'atac a Belgrad els otomans havien desembarcat a Corfú però es van retirar al saber la mort del gran visir.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Silahdar Damat Ali Paixà · Veure més »
Silistra
Silistra (en búlgar Силистра), antigament Doróstolon (grec: Δορόστολον) és una ciutat portuària del nord-est de Bulgària, a la riba sud del Danubi que estableix la frontera natural amb Romania.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Silistra · Veure més »
Skanderbeg
Skanderbeg Tomba de Skanderbeg a Lezhë. Gjergj Kastrioti catalanitzat Jordi Castriota (1405 - 17 de gener de 1468, Lezhë), més conegut com a Skanderbeg o Scanderbeg (en albanès Skënderbeu) fou un príncep albanès.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Skanderbeg · Veure més »
Sokollu Mehmed Paixà
Sokollu Mehmed Paixà dit «el Llarg» (al-Tawil) (1505 -1579) fou un home d'estat otomà i el més destacat dels grans visirs de l'Imperi Otomà- Exercí el seu càrrec sota tres sultans successius entre 1565 i 1579.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Sokollu Mehmed Paixà · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Soldanat de Rum · Veure més »
Solimà I el Magnífic
Solimà I (Trebisonda, 6 de novembre de 1494 - Szigetvár, Hongria, 7 de setembre de 1566) fou el desè soldà de l'Imperi Otomà (1520-1566).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Solimà I el Magnífic · Veure més »
Spinalonga
L'illa de Spinalonga (grec Σπιναλόγκα, oficialment Kalidon Καλυδών) és vora de la població d'Elounda, a l'illa de Creta.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Spinalonga · Veure més »
Statu quo ante bellum
Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Statu quo ante bellum · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Suècia · Veure més »
Suceava
Palau Administratiu de Suceava, seu del govern provincial La ciutat de Suceava (en romanès,; en alemany Suczawa, en polonès Suczawa, en ucraïnès Сучава, en jiddisch שאַץ) és una localitat del nord-est de Romania, capital de la província de Suceava, a la regió històrica de Bucovina.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Suceava · Veure més »
Suleyman I
Süleyman Çelebi o Suleyman I (Bursa 1375-17 de febrer de 1411), fou un príncep otomà, fill de Baiazet I.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Suleyman I · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Sultà · Veure més »
Taganrog
Taganrog (en rus:Таганро́г) és una ciutat de Rússia a la província de Rostov.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Taganrog · Veure més »
Taman
Taman (en rus Тама́нь) és un poble (stanitsa) del raion de Temriuk del Territori de Krasnodar.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Taman · Veure més »
Tamerlà
Tamerlà o Timur o Temur Lenk (Kish, prop de Samarcanda, suposadament el 9 d'abril de 1336 - Otrar, 18 de febrer de 1405) fou un conqueridor turcomongol que establí l'imperi dels timúrides.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tamerlà · Veure més »
Tanzimat
Tanzimat (تنظيمات), el significat del qual en turc és "regulació i organització", ve a definir el període entre 1839 i 1876 en què al si de l'Imperi Otomà es va executar una política de renovació a tots els nivells, en un intent de modernitzar l'imperi davant de la pressió de les potències occidentals, alhora que va procurar modernitzar l'aparell polític, econòmic, burocràtic i social que havien regit en la Sublim Porta en els segles anteriors.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tanzimat · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tàtars · Veure més »
Tèrek
El riu Tèrek (Те́рек, Térek; თერგი, Tergui, Терк, Terk; Теркa, Terka; Терек-сув, Terek-suv; Терк, Terk) és un dels principals rius del nord del Caucas.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tèrek · Veure més »
Teatre d'operacions de Mesopotàmia
La campanya de Mesopotàmia va ser una campanya del teatre d'operacions de l’Orient Mitjà de la Primera Guerra Mundial lluitada entre els Aliats (representats per l'Imperi Britànic; tropes de la Gran Bretanya, Austràlia, i la gran majoria de l'Índia Britànica), contra les Potències Centrals (principalment l'Imperi Otomà).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Teatre d'operacions de Mesopotàmia · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tessalònica · Veure més »
Tessàlia
Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tessàlia · Veure més »
Thomas Edward Lawrence
El tinent coronel Thomas Edward Lawrence CB, DSO (16 d'agost de 1888 - 19 maig de 1935), conegut com a T. E. Lawrence, fou un funcionari britànic reconegut per la funció d'enllaç que va dur a terme durant la Rebel·lió Àrab del 1916 al 1918.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Thomas Edward Lawrence · Veure més »
Timișoara
Timișoara (en hongarès: Temesvár, en alemany: Temeswar, en serbi: Temišvar, en turc: Tamışvar) és una ciutat en la regió occidental de Romania.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Timișoara · Veure més »
Tractat d'Adrianòpolis (1829)
El Tractat d'Edirne o Adrianòpolis (14 de setembre de 1829) va ser un acord de pau pel qual es posava fi a la Guerra russo-turca, en la qual Rússia havia aconseguit importants victòries en el Caucas i els Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat d'Adrianòpolis (1829) · Veure més »
Tractat d'Amiens
Pàgina del tractat amb els vuit segells i corresponents rúbriques dels signants El Tractat d'Amiens o Pau d'Amiens fou un tractat que va posar fi a les Guerres Napoleòniques de la Segona Coalició entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i la Primera República Francesa que es va firmar a la ciutat d'Amiens el 27 de març de 1802.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat d'Amiens · Veure més »
Tractat de Balta Liman
Els Tractats de Balta Liman van ser dos pactes signats a Balta Liman, prop d'Istanbul sent l'Imperi Otomà un dels signants.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Balta Liman · Veure més »
Tractat de Berlín (1878)
Congrés de Berlín - Anton von Werner Europa sud-oriental després del Congrés de Berlín El Tractat de Berlín fou l'acte final del Congrés de Berlín (13 de juny-13 de juliol de 1878), pel qual el Regne Unit, Àustria-Hongria, França, l'imperi Alemany, Itàlia, l'imperi Rus i l'Imperi Otomà sota el soldà Hamid revisaren el Tractat de Santo Stefano signat el 3 de març del mateix any.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Berlín (1878) · Veure més »
Tractat de Bucarest (1812)
El Tractat de Bucarest és un tractat internacional signat el 28 de maig de 1812 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Otomà i l'imperi Rus, que va posar fi a la Guerra russo-otomana.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Bucarest (1812) · Veure més »
Tractat de Bucarest (1913)
El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 10 d'agost de 1913 al Palau Cantacuzino de Bucarest que va posar fi a la Segona Guerra Balcànica.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Bucarest (1913) · Veure més »
Tractat de Karlowitz
Europa el 1648 abans del tractat Europa el 1700 després del tractat Polònia abans del tractat Polònia després del tractat El Tractat de Karlowitz o Karlovci fou un acord de pau signat el 26 de gener de 1699 a la ciutat de Sremski Karlovci (serbi: Сремски Карловци, croat: Srijemski Karlovci, alemany: Karlowitz o Carlowitz, turc: Karlofça, hongarès: Karlóca), a l'actual Sèrbia (província de Voivodina) que va posar fi a la Gran Guerra Turca o Guerra Austrootomana de 1683-1697 en la qual els otomans van ser finalment derrotats.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Karlowitz · Veure més »
Tractat de Küčük Kaynardja
Ubicació de la signatura del tractat. El Tractat de Küçük Kaynarca (Küçük Kaynarca Antlaşması, també lletrejat Kuchuk Kainarji) va ser signat el 21 de juliol de 1774 a Küçük Kaynarca, Dobrudja (en l'actualitat, Kainardja a la Província de Silistra, Bulgària) entre l'Imperi Rus, representat pel mariscal de camp Piotr Rumiàntsev, i l'Imperi Otomà després de la derrota d'aquest últim en la Guerra russo-turca (1768-1774).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Küčük Kaynardja · Veure més »
Tractat de Londres (1913)
El tractat de Londres de 1913 va ser un acord signat el 30 de maig d'aquest any per concloure amb la configuració territorials ocorreguts a la península dels Balcans a conseqüència de la Primera Guerra dels Balcans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Londres (1913) · Veure més »
Tractat de París (1856)
El tractat de París de 1856 va donar per finalitzada la Guerra de Crimea, on l'Imperi Rus es va enfrontar contra l'Imperi Otomà, França, Regne Unit i el Regne de Sardenya.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de París (1856) · Veure més »
Tractat de Santo Stefano
El Tractat de Santo Stefano (3 de març de 1878) és l'acord que va imposar Rússia a l'Imperi Otomà després de la seva victòria en la guerra russo-turca de 1877.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Santo Stefano · Veure més »
Tractat de Sistova
El Tractat de Sistova va acabar la guerra austro-turca de 1788-1791 entre l'Imperi Otomà i l'Arxiducat d'Àustria, i es va signar a Sistova el 4 d'agost de 1791.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Sistova · Veure més »
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat de Tilsit · Veure més »
Tractat del Prut
El Tractat del Prut fou signat als bancs del riu Prut, entre l'Imperi Otomà i el Tsarat Rus, el 21 de juliol de 1711, i acabà la Campanya del Prut.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat del Prut · Veure més »
Tractat dels Dardanels
El Tractat del Dardanels (també conegut com el Tractat de Pau, Comerç i Aliança Secreta, el Tractat de Çanak o Kale-i Sultaniye Antlaşması) va ser conclòs entre l'Imperi Otomà i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el 5 de gener de 1809 a Çanak, Imperi Otomà.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tractat dels Dardanels · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Transsilvània · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tràcia · Veure més »
Tràcia Oriental
Etnografia de Tràcia Oriental (1912) (verd.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tràcia Oriental · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tsarat Rus · Veure més »
Tudor Vladimirescu
Tudor Vladimirescu (1780 – 1821) fou un polític i militar romanès, que fou príncep de Valàquia i el líder de la Revolució de Valàquia de 1821.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Tudor Vladimirescu · Veure més »
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Turquia · Veure més »
Ucraïna
Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Ucraïna · Veure més »
Unificació italiana
La unificació italiana. Procés de la unificació d'Itàlia La unificació italiana (en la historiografia italiana Unità d'Italia o l'Unità per antonomàsia) fou, en sentit estricte, el procés mitjançant el qual, entre 1859 i 1870, foren unificats els diversos estats en què s'estructurava la península Itàlica (i illes del voltant) per tal de crear l'actual Estat italià; en la pràctica consistí en l'annexió de tots al nucli impulsor del procés, Piemont-Sardenya (oficialment "Regne de Sardenya"), esdevingut Regne d'Itàlia el 17 de març de 1861 sota la dinastia de Savoia, que era d'origen tan extraitàlic com totes les dinasties reputades "no italianes" (els Habsburg i els Borbó, especialment).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Unificació italiana · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Valàquia · Veure més »
Varna
* Varna (hinduisme), classificació social.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Varna · Veure més »
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Vassallatge · Veure més »
Veliko Tàrnovo
Veliko Tàrnovo (Велико Търново Veliko Tàrnovo) és una ciutat de Bulgària, centre administratiu de la Província de Veliko Tàrnovo.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Veliko Tàrnovo · Veure més »
Vlorë
Vlorë, vista general Vlorë (en albanès Vlorë o Vlora, en italià i antigament en català Valona), és una ciutat portuària d'Albània situada a la badia de Vlorë (amb la famosa illa de Sazan, o Saseno, a l'entrada).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Vlorë · Veure més »
Winston Churchill
Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Winston Churchill · Veure més »
Xipre
Xipre és una illa de la Mediterrània.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Xipre · Veure més »
Xumen
Pati de la mesquita de Tombul La fortalesa Avinguda de l'Escola Militar Xumen (búlgar Шумен, també escrit com a Shumen, Shoumen o Šumen, turc Şumnu) és la desena ciutat més gran de Bulgària i capital de la província de Xumen.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і Xumen · Veure més »
11 d'agost
L11 d'agost és el dos-cents vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 11 d'agost · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1204 · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1243 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1261 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1281 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1290 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1299 · Veure més »
1354
Porta dels Apòstols de la catedral de València.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1354 · Veure més »
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1361 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1378 · Veure més »
1382
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1382 · Veure més »
1389
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1389 · Veure més »
1390
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1390 · Veure més »
14 de febrer
El 14 de febrer és el quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 14 de febrer · Veure més »
1404
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1404 · Veure més »
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1405 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1410 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1420 · Veure més »
1428
Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1428 · Veure més »
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1430 · Veure més »
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1453 · Veure més »
1456
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1456 · Veure més »
1459
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1459 · Veure més »
1469
(Brescia.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1469 · Veure més »
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1476 · Veure més »
1479
; Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1479 · Veure més »
1480
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1480 · Veure més »
1481
; Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1481 · Veure més »
1483
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1483 · Veure més »
1484
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1484 · Veure més »
1490
Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1490 · Veure més »
1492
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1492 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1493 · Veure més »
1503
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1503 · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1520 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1521 · Veure més »
1522
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1522 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1526 · Veure més »
1541
El 1541 o MDXLI va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1541 · Veure més »
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1566 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1593 · Veure més »
16 de juny
El 16 de juny és el cent seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 16 de juny · Veure més »
1606
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1606 · Veure més »
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1656 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1657 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1669 · Veure més »
1672
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1672 · Veure més »
1676
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1676 · Veure més »
1683
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1683 · Veure més »
1700
Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1700 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1707 · Veure més »
1709
;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1709 · Veure més »
1710
;Països catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1710 · Veure més »
1711
;Països catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1711 · Veure més »
1713
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1713 · Veure més »
1716
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1716 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1718 · Veure més »
1721
Mapa simplificat d'Europa al final de la Gran Guerra del Nord el 1721.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1721 · Veure més »
1735
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1735 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1739 · Veure més »
1768
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1768 · Veure més »
1774
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1774 · Veure més »
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1783 · Veure més »
1787
Llinda de la Torre de la Corriu - IB-603.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1787 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1792 · Veure més »
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 18 de juliol · Veure més »
18 de juny
El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 18 de juny · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1802 · Veure més »
1804
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1804 · Veure més »
1809
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1809 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1810 · Veure més »
1813
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1813 · Veure més »
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1815 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1822 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1826 · Veure més »
1831
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1831 · Veure més »
1840
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1840 · Veure més »
1856
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1856 · Veure més »
1866
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1866 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1876 · Veure més »
1877
; Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1877 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1878 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1897 · Veure més »
1908
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1908 · Veure més »
1912
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1912 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1913 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1922 · Veure més »
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 1929 · Veure més »
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 22 de setembre · Veure més »
24 d'abril
El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 24 d'abril · Veure més »
25 de gener
El 25 de gener és el vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 25 de gener · Veure més »
25 de juny
El 25 de juny és el cent setanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 25 de juny · Veure més »
29 d'agost
El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 29 d'agost · Veure més »
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 3 de desembre · Veure més »
3 de març
El 3 de març és el seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 3 de març · Veure més »
30 de maig
El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 30 de maig · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 4 d'agost · Veure més »
7 d'octubre
El 7 d'octubre és el dos-cents vuitantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 7 d'octubre · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 8 d'octubre · Veure més »
9 de gener
El 9 de gener és el novè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Guerres otomanes a Europa і 9 de gener · Veure més »
