Similituds entre Guerres dàcies і Roxolans
Guerres dàcies і Roxolans tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Columna de Trajà, Danubi, Dàcia, Estrabó, Exèrcit romà, Hadrià, Iazigs, Legió III Gallica, Marc Aureli, Mèsia, Pannònia, Roma, Romania, Sàrmates, Trajà, Triomf.
Columna de Trajà
La Columna Trajana o Columna de Trajà és un monument commemoratiu erigit a Roma per ordre de l'emperador Trajà.
Columna de Trajà і Guerres dàcies · Columna de Trajà і Roxolans ·
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Danubi і Guerres dàcies · Danubi і Roxolans ·
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Dàcia і Guerres dàcies · Dàcia і Roxolans ·
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Estrabó і Guerres dàcies · Estrabó і Roxolans ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Guerres dàcies · Exèrcit romà і Roxolans ·
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Guerres dàcies і Hadrià · Hadrià і Roxolans ·
Iazigs
miniatura Els iazigs (Iazyges) van ser un poble sàrmata que, originàriament vivia al Palus Maeotis (mar d'Azov), segons Estrabó i Claudi Ptolemeu.
Guerres dàcies і Iazigs · Iazigs і Roxolans ·
Legió III Gallica
1.
Guerres dàcies і Legió III Gallica · Legió III Gallica і Roxolans ·
Marc Aureli
Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.
Guerres dàcies і Marc Aureli · Marc Aureli і Roxolans ·
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Guerres dàcies і Mèsia · Mèsia і Roxolans ·
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Guerres dàcies і Pannònia · Pannònia і Roxolans ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Guerres dàcies і Roma · Roma і Roxolans ·
Romania
Romania (escrit România en romanès, AFI és un estat del sud-est de l'Europa central. Fa frontera amb Ucraïna al nord i al nord-est, amb la República de Moldàvia a l'est, amb Bulgària al sud, amb Sèrbia al sud-oest i amb Hongria a l'oest. A llevant, és banyat per la mar Negra. Des de l'1 de gener de 2007 forma part de la Unió Europea, on va entrar juntament amb Bulgària. Culturalment, Romania és un illot de llatinitat dins d'un oceà eslau. El seu nom ja fa referència a Roma, o bé a la Romània, nom que es donava a la part oriental de l'Imperi Romà i, en època tardana, al mateix imperi en general. Amb un terme similar, Romània, es fa referència a l'àrea d'Europa on es parlen les llengües romàniques.
Guerres dàcies і Romania · Romania і Roxolans ·
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Guerres dàcies і Sàrmates · Roxolans і Sàrmates ·
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Guerres dàcies і Trajà · Roxolans і Trajà ·
Triomf
Alma Tadema, 1885). Moneda encunyada per celebrar el triomf de Trajà sobre els dacis Triomf (Triumphus) era el màxim honor que es podia donar a una persona en l'antiga Roma, gairebé sempre era dedicat a un general després d'una victòria i s'acompanyava amb una celebració desfilant pels carrers principals de la ciutat.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerres dàcies і Roxolans
- Què tenen en comú Guerres dàcies і Roxolans
- Semblances entre Guerres dàcies і Roxolans
Comparació entre Guerres dàcies і Roxolans
Guerres dàcies té 93 relacions, mentre que Roxolans té 68. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 9.94% = 16 / (93 + 68).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerres dàcies і Roxolans. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: