Accés més ràpid que el navegador!
34 les relacions: Agustí d'Hipona, Alcorà, Catarisme, Catolicisme, Cisma d'Occident, Creença, Cristianisme, Croades, Dar al-Islam, Déu, Dhimma, Evangeli segons Lluc, Fonamentalisme islàmic, Franquisme, Gihad, Guerra, Guerra Civil espanyola, Guerra justa, Heretgia, Islam, Judaisme, Jueus, La ciutat de Déu, Medina, Paganisme, Pius XII, Protestantisme, Ràtzia, Religió, Salvació, Sikhisme, Summa Teològica, Sura (Alcorà), Tomàs d'Aquino.
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Guerra santa і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Guerra santa і Alcorà · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Guerra santa і Catarisme · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Guerra santa і Catolicisme · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Guerra santa і Cisma d'Occident · Veure més »
Creença
La llegenda del Fènix que sorgeix de les cendres és una creença en la resurrecció tan impresa a la civilització occidental que ha passat sobre els plans simbòlics i literaris. Una creença és una idea, proposició o una informació que hom accepta sense verificar.
Nou!!: Guerra santa і Creença · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Guerra santa і Cristianisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Guerra santa і Croades · Veure més »
Dar al-Islam
El Dar al-Islam (literalment ‘Territori de la Submissió’, traduït generalment per ‘Territori de l'Islam’) també Daruna (‘el nostre País') entre els autors musulmans, és el conjunt dels territoris on predomina l'islam.
Nou!!: Guerra santa і Dar al-Islam · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Guerra santa і Déu · Veure més »
Dhimma
La dhimma —de l'àrab ذمة, ḏimma, ‘proteccio’, ‘garantia’, ‘immunitat’, ‘seguretat’— és un pacte de protecció o una capitulació entre «Gent del Llibre» (ahl al-kitab) i musulmans pel qual els primers se sotmeten als segons, que passen a anomenar-se dhimmís.
Nou!!: Guerra santa і Dhimma · Veure més »
Evangeli segons Lluc
LEvangeli segons Lluc és el tercer dels evangelis canònics i sinòptics (acceptats per l'església cristiana i referint els fets consensuats sobre Jesús de Natzaret).
Nou!!: Guerra santa і Evangeli segons Lluc · Veure més »
Fonamentalisme islàmic
El fonamentalisme islàmic és una expressió que s'utilitza a Occident per descriure a les diferents corrents polítiques i religioses, lligades a la religió de l'islam, a les quals es designa també amb altres termes com ara; integrisme islàmic o islamisme, la branca més violenta s'anomena gihadisme (cal no confondre amb el sagrat deure de la gihad) i que particularment s'associa, als països occidentals, amb moviments com els talibans afganesos, que es basen en interpretacions rigoristes com el salafisme, i fins i tot en els règims polítics com el de la República islàmica de l'Iran o el Sudan) o (d'una manera sovint menys recalcada donada la seva estreta aliança amb els Estats Units, encara que no menys notòria), la monarquia absoluta saudita i les altres monarquies àrabs del Golf Pèrsic. Es tracta de moviments amb característiques diferents i sovint oposats, però els termes amb què s'anomena a occident als uns o als altres, tendeixen a confondre i a intercanviar-se, això ajuda a la visualització d'elements com l'aplicació de la llei islàmica (la Xaria), la no distinció dels àmbits civil i religiós, o l'àmbit del clergat i del laïcisme, la imposició general de les prescripcions religioses (com ara la prohibició de l'alcohol), la vestimenta de la dona (hijab, burca, nicab, xador) la situació de les dones a l'Iran, el feminisme islàmic), el tractament dels homosexuals, els escàndols puntuals que afecten la relació entre l'Islam i l'occident, com la condemna a mort del escriptor Salman Rushdie, l'assassinat de Theo van Gogh, les revoltes per les caricatures del profeta Mahoma, els atemptats que han tingut com a objectiu diverses ciutats occidentals (l'onze de setembre de 2001 a Nova York, l'11-M de 2004 a Madrid, el juliol de 2005 a Londres, la capital del Regne Unit, i l'atemptat a París contra la redacció del Charlie Hebdo, en 2015, així com les guerres imperialistes a l'Afganistan i a l'Iraq.
Nou!!: Guerra santa і Fonamentalisme islàmic · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: Guerra santa і Franquisme · Veure més »
Gihad
Bandera de la Gihad amb la xahada o professió de fe islàmica, declaració de fe en un únic Déu i en el caràcter profètic de Mahoma''.'' El gihad o jihad (de l'àrab, ‘esforç’, ‘lluita’, derivat del verb, ‘esforçar-se’) és un terme islàmic que fa referència a un deure religiós de tots els musulmans.
Nou!!: Guerra santa і Gihad · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: Guerra santa і Guerra · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Guerra santa і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra justa
Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino., la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra.
Nou!!: Guerra santa і Guerra justa · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Guerra santa і Heretgia · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Guerra santa і Islam · Veure més »
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Nou!!: Guerra santa і Judaisme · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Guerra santa і Jueus · Veure més »
La ciutat de Déu
La ciutat de Déu (títol original en llatí: De Civitate Dei contra paganos, és a dir La ciutat de Déu contra els pagans) és una obra en 22 llibres d'Agustí d'Hipona que va ser escrita durant la seua vellesa i al llarg de quinze anys, entre el 412 i el 426.
Nou!!: Guerra santa і La ciutat de Déu · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Guerra santa і Medina · Veure més »
Paganisme
Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.
Nou!!: Guerra santa і Paganisme · Veure més »
Pius XII
Pius XII, (en llatí: Pius XII, en italià: Pio XII) i de nom seglar Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.
Nou!!: Guerra santa і Pius XII · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Guerra santa і Protestantisme · Veure més »
Ràtzia
Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.
Nou!!: Guerra santa і Ràtzia · Veure més »
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Nou!!: Guerra santa і Religió · Veure més »
Salvació
La salvació (del llatí salus, «ajuda» o «salut» i del grec Σοτεριος soterios, «redempció», «rescat») és l'alliberament de la condemnació de l'ànima humana gràcies a la intervenció de Déu.
Nou!!: Guerra santa і Salvació · Veure més »
Sikhisme
El sikhisme (en panjabi: ਸਿੱਖ ਧਰਮ, transliteració: sikh dharma, del sànscrit śiṣya «deixeble, aprenent», o śikṣa, «instrucció»), conegut tradicionalment com a gurmat (literalment, «el consell dels gurus») o dharma sikh («doctrina dels sikhs»), és un sistema filosoficoreligiós basat en els ensenyaments del Guru Nanak Dev Ji i deu gurus sikhs del Panjab del.
Nou!!: Guerra santa і Sikhisme · Veure més »
Summa Teològica
Sant Tomàs d'Aquino sostenint la Summa (fresc de Fra Angelico al convent de Sant Marc de Florència, vers 1442) ''Summa Theologiæ'', Pars secunda, prima pars. (còpia de Peter Schöffer, 1471) La Summa Teològica (en llatí: Summa theologica) és el tractat més famós de Sant Tomàs d'Aquino, i l'obra més famosa i influent de la teologia medieval.
Nou!!: Guerra santa і Summa Teològica · Veure més »
Sura (Alcorà)
Una sura és cadascun dels 114 capítols en què es divideix l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Guerra santa і Sura (Alcorà) · Veure més »
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Nou!!: Guerra santa і Tomàs d'Aquino · Veure més »
