Comunicació

509 les relacions: Absolutisme, Acció (economia), Agustí, Albert Octavius t'Serclaes de Tilly, Albert Sánchez Piñol, Alexandre el Gran, Alta traïció, Amador Dalmau i Colom, Andreu Foix, Anna de la Gran Bretanya, Antoine La Preste, Antoine-Balthazar de Longecombe, Antoni d'Alòs i de Rius, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Antoni Simon i Tarrés, Arenys de Mar, Asiento, Atac a la primera paral·lela, Austriacistes, Álvaro Navia Osorio y Vigil, Bac de Roda, Balandra, Balthasar Joseph Dubus, Banc (empresa), Bandera Negra, Barcelona, Basílica d'Atocha, Batalla d'Almansa, Batalla d'Almenar, Batalla d'Oudenaarde, Batalla de Blenheim, Batalla de Denain, Batalla de Malplaquet, Batalla de Monte de Torrero, Batalla de Prats de Rei, Batalla de Ramillies, Batalla de Talamanca, Batalla de Villaviciosa de Tajuña, Bíblia, Berga, Bergantí, Blas de Lezo, Botifler, Braç militar (cort), Braç Militar de Catalunya, Cambra dels Comuns del Regne Unit, Cambra dels Lords, Camp de batalla, ..., Canal de la Mànega, Canet de Mar, Capellades, Capital, Capità general de Catalunya, Carles de França (duc de Berry), Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Carlos de Areizaga y Corral, Carmelita, Carmelites, Carmelites descalços, Cas dels catalans, Castell d'Hostalric, Castell de Cardona, Castell de Ciutat, Castella, Castelldefels, Catalunya, Catedral de Barcelona, Catolicisme, Càbala, Cànoves, Cèsar (títol), Centelles, Cervera, Charles Mordaunt, Ciutadà honrat, Claude Louis Hector de Villars, Combat d'Arbúcies, Combat de Balsareny, Comerç, Companyia de la Quietud, Companyia Nova de Gibraltar, Comtat de Flandes, Congregació de la Missió, Consell de Castella, Consell de Cent, Constitució de l'Observança, Constitucions catalanes, Conveni de l'Hospitalet, Conveni per a l'evacuació de Catalunya, Corella, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronel, Coronela de Barcelona, Corts Catalanes, Corts d'Aragó, Corts forals valencianes, Crist, Crotona, Déu, Déu en el cristianisme, De facto, Decrets de Nova Planta, Desembarcament de Barcelona, Desembre, Deute públic, Diego González, Dilluns, Dimarts, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Hannover, Diner (moneda), Diputació del General de Catalunya, Divina gràcia, Divina providència, Dret de conquesta, Dret de gents, Dret natural, Dret privat, Ducat de Milà, Duero, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, Ermengol Amill, Escut de Barcelona, Esperit Sant en el cristianisme, Estaments, Eton College, Eucaristia, Eudald Mas i Duran, Eugeni de Savoia, Eulàlia de Barcelona, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Expedició del diputat militar, Félix Álvarez de la Escalera, Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas, Felip d'Orleans, Regent de França, Felip de Ferran i de Çacirera, Felip V d'Espanya, Fragata, François Bidal d'Asfeld, François-Marie de Broglie, Francesc Ametller i Perer, Francesc Anton Vidal, Francesc Busquets i Mitjans, Francesc de Berardo i Espuny, Francesc de Castellví i Obando, Francesc de Sayol i Quarteroni, Francesc Grases i Gralla, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Francisco Laso Palomino, Francisco Pío de Saboya y Moura, Furs, Furs d'Aragó, Furs de València, Gabriel Cano de Aponte, Gazeta de Barcelona, Gener, Generalitat de Catalunya, Germans Nebot, Girona, Gramalla, Granollers, Guerra, Guerra civil, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Segadors, Guerra justa, Guerra total, Guido Starhemberg, Henry St John, Immaculada Concepció, Imperi Espanyol, Indult i perdó general als catalans, Jacobitisme, James Fitz-James Stuart, James Francis Edward Stuart, James Stanhope, Janus (mitologia), Jaume de Copons i de Falcó, Jean Baptiste du Casse, Jean Orry, Jean-Baptiste Louis Andrault de Maulévrier, Joan Baptista Basset i Ramos, Joan de Lanuza i d'Oms, Joan Francesc de Verneda, Joan Vilar i Ferrer, Jordi I de la Gran Bretanya, Joris Prosper Van Verboom, José Antonio de Chaves Osorio, José Carrillo de Albornoz, José de Armendáriz y Perurena, José Patiño Rosales, José Vallejo Iturrizarra, Josep Anton Martí, Josep Bellver i Balaguer, Josep de Vilamala, Josep Ferran, Josep Fontana i Lázaro, Josep Galceran de Pinós i Rocabertí, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Josep Llaurador i de Çatorra, Josep Moragues i Mas, Josep Moragull, Joseph Addison, Juan Francisco de Bette y Croix, Judici Final, Juliol, Junta de Braços, Juny, La Corunya, La Haia, La Rambla, Lesa majestat, Limburg (Països Baixos), Lleida, Lliura (moneda), Llobregat, Llorenç Tomàs i Costa, Llotja de Mar, Lluçanès, Lluís XIV de França, Londres, Louis d'Arpajon, Louis de Régnier de Guerchy, Maó, Macabeus, Madrid, Mallorca, Manresa, Manuel Ferrer i Sitges, Manuel Flix i Ferreró, Març, Mare de Déu de la Mercè, Mare de Déu del Roser, Mare de Déu dels Desemparats, Marie-Anne de La Trémoille, Marquesat de Rubí, Marquesat del Poal, Mart (mitologia), Martí Zuviria, Martorell, Matadepera, Mataró, Maximiliano Francisco Fiennes, Melchor de Abarca, Melchor Rafael de Macanaz, Menorca, Mercantilisme, Miquelet, Missa, Monarquia Absoluta Borbònica, Monarquia d'Espanya, Monopoli, Montjuïc (Barcelona), Motí, Nació, Nacionalisme, Navarra, Navili de línia, Nàpols, Novembre, Novena, Numen, Octubre, Oleguer de Barcelona, Olesa de Montserrat, Oliana, Or, Orde de la Mercè, Orde dels Mínims, Orde dels Predicadors, Orde Trinitari, Països Baixos espanyols, Pamplona, Papa, París, Partit Tory, Partit Whig anglès, Pater patriae, Pau de Thoar i Grec, Pau Ignasi de Dalmases i Ros, Pau Llinàs, Paul François de Lozières d'Astier, Peníscola, Penyal de Gibraltar, Pere Bricfeus i Terns, Pere de Torrelles i Sentmenat, Pere Joan Barceló i Anguera, Pistola, Potestas, Presidis Toscans, Principat de Catalunya, Privilegi, Rafael Casanova i Comes, Ramon de Penyafort, Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa, Ramon Sans, Rastatt, Rebel·lió, Regalisme, Regiment de Dragons-Cuirassers de Sant Miquel, Regiment de Reials Guàrdies Catalanes, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, Rei Carnestoltes, Reial audiència, Reial Audiència de Catalunya, Reial Audiència de Catalunya (borbònica), Reial decret, República, República de Gènova, Republicanisme, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Revolta de les quinzenades, Ricardo García Cárcel, Roma, Rosari, Sabadell, Sacerdot, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvador Feliu de la Penya, Salvador Lleonart, Salvador Sanpere i Miquel, Sangoneres, Sant Boi de Llobregat, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Celoni, Sant Iscle de Vallalta, Sant Jordi, Sant Martí Sarroca, Sant Narcís, Sant Pol de Mar, Santa Madrona, Santa Magdalena, Santa Maria del Mar, Santa Maria del Pi, Santa Susanna, Santíssima Trinitat, Súria, Sebastià Dalmau i Oller, Seda, Setge, Setge de Barcelona (1705), Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Setge de Brihuega, Setge de Cardona (1711), Setge de Castellciutat (1713), Setge de Castellciutat (1714), Sever de Barcelona, Sobirania, Sometent, Sou (moneda), Tagamanent, Tajo, Tarragona, Teologia, Tiberio Carafa y Carafa Orsini, Tinent general, Toledo, Tomisme, Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de Baden, Tractat de Gènova, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Tribunal de Contrafaccions, Trinquet (esport), Utrecht, Vaixell permès, Vall de Cardós, Valladolid, Veracreu, Verges, Vic, Vicenç Bacallar i Sanna, Viena, Vilassar de Dalt, Voltaire, William Cowper, Xalupa, 1 d'agost, 1 de setembre, 10 de novembre, 10 de setembre, 11 de juliol, 11 de setembre, 12 d'agost, 12 de juliol, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de juliol, 13 de setembre, 14 d'abril, 14 d'agost, 14 de gener, 14 de maig, 15 d'agost, 15 de setembre, 16 de juliol, 16 de maig, 16 de setembre, 1656, 1665, 1674, 1678, 17 de juliol, 1700, 1701, 1702, 1703, 1704, 1705, 1706, 1707, 1708, 1709, 1710, 1711, 1712, 1713, 1714, 1715, 1716, 1723, 1725, 1730, 1732, 1733, 18 d'agost, 18 de setembre, 19 d'abril, 19 de maig, 2 d'agost, 2 d'octubre, 2 de febrer, 2 de maig, 2 de setembre, 20 d'agost, 20 de juny, 20 de maig, 20 de setembre, 2012, 21 d'agost, 21 de juliol, 22 d'abril, 22 de febrer, 22 de juliol, 22 de juny, 23 d'abril, 23 de juliol, 23 de maig, 24 d'abril, 24 de juliol, 25 d'abril, 25 d'agost, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'agost, 26 de febrer, 26 de juny, 26 de maig, 27 de febrer, 27 de març, 28 d'abril, 28 d'agost, 28 de febrer, 28 de juliol, 28 de març, 29 d'abril, 29 d'agost, 3 d'abril, 3 de desembre, 3 de maig, 3 de setembre, 30 d'agost, 30 de juny, 30 de març, 30 de novembre, 31 d'agost, 31 de juliol, 4 de maig, 4 de setembre, 5 d'agost, 5 de setembre, 6 de juliol, 6 de març, 6 de setembre, 7 de maig, 7 de setembre, 8 de maig, 9 d'agost, 9 de juliol, 9 de maig. Ampliar l'índex (459 més) » « Shrink índex

Absolutisme

Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.

Nou!!: Guerra dels catalans і Absolutisme · Veure més »

Acció (economia)

La Canadenca. Anvers i revers. 1929. En economia, les accions són títols de propietat d'una part del capital d'una empresa.

Nou!!: Guerra dels catalans і Acció (economia) · Veure més »

Agustí

Agustí és un nom propi masculí que prové del llatí Augustinus, que deriva dAugustus, per tant, significaria "relatiu a August" o "pertanyent a August"; i també se li pot donar el mateix significat que August: "consagrat pels augurs".

Nou!!: Guerra dels catalans і Agustí · Veure més »

Albert Octavius t'Serclaes de Tilly

Albert-Helfride-Octave t'Serclaes de Tilly (castellanitzat Alberto Helfrido Octavio Tserclaes de Tilly) (Brussel·les, 22 de desembre de 1646 - Barcelona, 3 de setembre de 1715) va ser un militar «flamenc» al servei de Felip V d'Espanya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Albert Octavius t'Serclaes de Tilly · Veure més »

Albert Sánchez Piñol

Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 11 de juliol del 1965) és un antropòleg, africanista i escriptor català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Albert Sánchez Piñol · Veure més »

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Nou!!: Guerra dels catalans і Alexandre el Gran · Veure més »

Alta traïció

L'alta traïció o simplement traïció és un tipus de delicte caracteritzat per tractar-se de la major deslleialtat criminal cap a la pàtria, previst en els codis penal i militar i el dret constitucional: és una traïció de tal envergadura que posa en perill la seguretat o les institucions d'un país.

Nou!!: Guerra dels catalans і Alta traïció · Veure més »

Amador Dalmau i Colom

Amador Dalmau i Colom fou un comerciant català que finançà part de l'Exèrcit de Catalunya en la fase final de la Guerra de Successió espanyola, avançant enormes quantitats de diners i aixecant a costa seva el juliol de 1713 el Regiment de cavalleria La Fe, del qual seria coronel el seu fill Sebastià de Dalmau i Oller i els 200 artillers que componien l'Artilleria de Catalunya, així com l'expedició del Braç Militar i dos vaixells per la marina de Catalunya el setembre.

Nou!!: Guerra dels catalans і Amador Dalmau i Colom · Veure més »

Andreu Foix

Fotografia d'una de les plaques que identifiquen el carrer dedicat a Andreu Foix al municipi de Cambrils Andreu Foix (Cambrils - Barcelona, 29 de juny de 1723) fou un eclesiàstic, ardiaca i canonge de la Seu de Barcelona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Andreu Foix · Veure més »

Anna de la Gran Bretanya

Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.

Nou!!: Guerra dels catalans і Anna de la Gran Bretanya · Veure més »

Antoine La Preste

Antoine La Preste dit Dupuy-Vauban (Dijon, Borgonya, 1659 - 1731) fou comte de Vauban i, militar francès, fill de Paul Le Prestre, cosí germà de Sébastien Le Prestre de Vauban.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoine La Preste · Veure més »

Antoine-Balthazar de Longecombe

Antoine-Balthazar de Longecombe, marquès de Thouy o Thoy (-1716) militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoine-Balthazar de Longecombe · Veure més »

Antoni d'Alòs i de Rius

Escut d'armes del primer Marquès d'Alòs, primer marquès d'Alòs, fou un militar filipista, fill de Josep d'Alòs i de Ferrer, germà de Josep Francesc d'Alòs i de Rius i de Manuel d'Alòs i de Rius canceller de la Universitat de Cervera i també oncle de Josep Gregori de Montero i d'Alòs.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoni d'Alòs i de Rius · Veure més »

Antoni de Villarroel i Peláez

Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoni de Villarroel i Peláez · Veure més »

Antoni Desvalls i de Vergós

Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoni Desvalls i de Vergós · Veure més »

Antoni Francesc de Berenguer i de Novell

Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoni Francesc de Berenguer i de Novell · Veure més »

Antoni Simon i Tarrés

Antoni Simon i Tarrés (Girona, el Gironès, 13 de juliol de 1956) és un historiador i professor universitari català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Antoni Simon i Tarrés · Veure més »

Arenys de Mar

Escut no oficial d'Arenys de Mar Bandera no oficial d'Arenys de Mar Arenys de Mar és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca del Maresme i la capital judicial de l'Alt Maresme.

Nou!!: Guerra dels catalans і Arenys de Mar · Veure més »

Asiento

Fortificació espanyola a Veracruz (2008) Versió en anglès de l''''''asiento''''' concedit als anglesos el 1713. El comerç triangular atlàntic. En el context de la monarquia hispànica de l'edat moderna, un asiento (del castellà "asiento", "sentar", significant establir)Postma, 1990: p. 29 era un contracte entre alguna institució pública i un particular (o una companyia composta de diversos capitalistes), el qual rebia el nom d'assentista.

Nou!!: Guerra dels catalans і Asiento · Veure més »

Atac a la primera paral·lela

L'Atac a la primera paral·lela es lliurà el 13 de juliol de 1714 i fou un episodi destacable del setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Atac a la primera paral·lela · Veure més »

Austriacistes

Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.

Nou!!: Guerra dels catalans і Austriacistes · Veure més »

Álvaro Navia Osorio y Vigil

Álvaro José de Navia Osorio y Vigil de la Rúa (Puerto de Vega, 1684 - Orà, 1732) III Marquès de Santa Cruz de Marcenado i III vescomte del Puerto va ser un militar i diplomàtic espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Álvaro Navia Osorio y Vigil · Veure més »

Bac de Roda

Francesc Macià i Ambert, conegut com a Bac de Roda (Sant Pere de Roda (actual Roda de Ter i les Masies de Roda), 28 de maig de 1658 - Vic, 2 de novembre de 1713) fou un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans participant en l'aixecament a favor de Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra dels catalans і Bac de Roda · Veure més »

Balandra

Balandra de construcció "trincada". Balandra és el nom genèric que es refereix a una embarcació de vela d'un sol pal, destinada tradicionalment a la pesca o a les activitats de cabotatge i, modernament, també a la navegació d'esbarjo.

Nou!!: Guerra dels catalans і Balandra · Veure més »

Balthasar Joseph Dubus

Balthasar Joseph Dubus, marquès de Dubus (també anomenat Baltasar-José de Dubus o marquès de Bus) (-1727) va ser un militar való al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrant especial protagonisme durant la campanya de Catalunya (1713-1714).

Nou!!: Guerra dels catalans і Balthasar Joseph Dubus · Veure més »

Banc (empresa)

Seu del Banc Mundial a Washington D. C. Un banc o una banca és una entitat financera de crèdit que utilitza els fons dipositats per empreses i particulars per tal de prestar-los a altres empreses i particulars, a canvi d'un percentatge de benefici.

Nou!!: Guerra dels catalans і Banc (empresa) · Veure més »

Bandera Negra

La Bandera Negra (també anomenada Santa Germandat Catalana) fou l'organització armada i secreta d'Estat Català, fundada a Barcelona el 3 de maig de 1925.

Nou!!: Guerra dels catalans і Bandera Negra · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Barcelona · Veure més »

Basílica d'Atocha

La Basílica d'Atocha és un temple catòlic al Districte de Retiro de la vila de Madrid.

Nou!!: Guerra dels catalans і Basílica d'Atocha · Veure més »

Batalla d'Almansa

La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla d'Almansa · Veure més »

Batalla d'Almenar

La Batalla d'Almenar es va lliurar el 27 de juliol de 1710 i les tropes del rei Carles III van vèncer les de Felip V.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 29; ed.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla d'Almenar · Veure més »

Batalla d'Oudenaarde

La batalla d'Oudenaarde es va lliurar l'11 de juliol de 1708 prop d'Oudenaarde al Comtat de Flandes (actualment a Bèlgica) en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla d'Oudenaarde · Veure més »

Batalla de Blenheim

La batalla de Blenheim va tenir lloc el 1704 a la segona fase de la guerra de Successió Espanyola, a la qual es van enfrontar les tropes angleses de John Churchill, duc de Marlborough i les italianes d'Eugeni de Savoia amb les franco-bavareses de Camille de Tallard, i que va acabar amb la retirada per part de Baviera de la guerra.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Blenheim · Veure més »

Batalla de Denain

La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Denain · Veure més »

Batalla de Malplaquet

Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Malplaquet · Veure més »

Batalla de Monte de Torrero

La batalla de Saragossa o batalla de la muntanya Torrero es va lluitar el 20 d'agost de 1710 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Monte de Torrero · Veure més »

Batalla de Prats de Rei

La Batalla de Prats de Rei fou un dels episodis de la Guerra de Successió, que va tenir lloc al municipi anoienc d'Els Prats de Rei, entre setembre i el desembre de 1711.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Prats de Rei · Veure més »

Batalla de Ramillies

La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Ramillies · Veure més »

Batalla de Talamanca

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d'agost de l'any 1714 entre tropes de l'exèrcit de Catalunya i l'exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Talamanca · Veure més »

Batalla de Villaviciosa de Tajuña

La Batalla de Villaviciosa va tenir lloc el 10 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola, un dia després de la batalla de Brihuega.

Nou!!: Guerra dels catalans і Batalla de Villaviciosa de Tajuña · Veure més »

Bíblia

La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.

Nou!!: Guerra dels catalans і Bíblia · Veure més »

Berga

Berga és una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del Berguedà i antiga capital del Comtat de Berga.

Nou!!: Guerra dels catalans і Berga · Veure més »

Bergantí

El Nadeschda, un bergantí finlandès del 1841 Plànol original de l'aparell d'un bergantí de 1850. Entre els velers, un bergantí és un vaixell d'aparell rodó amb dos arbres de tres peces que arma una vela major cangrea, a més d’estais i un bauprès amb flocs. Si la vela major és quadrada i duu una cangrea al mascle del pal major, s’anomena bergantí rodó.

Nou!!: Guerra dels catalans і Bergantí · Veure més »

Blas de Lezo

Blas de Lezo y Olavarrieta (3 de febrer de 1689, Pasaia - 7 de setembre de 1741, Cartagena) Fou un almirall basc espanyol recordat per a la batalla de Cartagena de Indias (1741) al virregnat de Nova Granada, on les forces imperials espanyoles sota el seu comandament van derrotar decisivament un gran Flota d'invasió britànica l'almirall Edward Vernon.

Nou!!: Guerra dels catalans і Blas de Lezo · Veure més »

Botifler

''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.

Nou!!: Guerra dels catalans і Botifler · Veure més »

Braç militar (cort)

En el context de les Corts Catalanes, el braç militar era l'estament que representava a l'aristocràcia militar catalana, tenidora de furs i baronies al Principat de Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Braç militar (cort) · Veure més »

Braç Militar de Catalunya

L'Excel·lentíssim i Fidelíssim Braç Militar del Principat de Catalunya era aquell organisme polític del Principat de Catalunya que representava l'estament nobiliari català a les Corts o Parlaments de Catalunya durant les edats medieval i moderna.

Nou!!: Guerra dels catalans і Braç Militar de Catalunya · Veure més »

Cambra dels Comuns del Regne Unit

236x236px La Cambra dels Comuns, oficialment Els Honorables Comuns del Regle Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord reunits al Parlament (en anglès, The Honourable the Commons of the United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland in Parliament assembled) és la cambra baixa del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: Guerra dels catalans і Cambra dels Comuns del Regne Unit · Veure més »

Cambra dels Lords

La Cambra dels Lords (en anglès House of Lords) és la Cambra alta del Parlament del Regne Unit.

Nou!!: Guerra dels catalans і Cambra dels Lords · Veure més »

Camp de batalla

Camp de batalla és el lloc on dos exèrcits lliuren una batalla o un combat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Camp de batalla · Veure més »

Canal de la Mànega

Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.

Nou!!: Guerra dels catalans і Canal de la Mànega · Veure més »

Canet de Mar

Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.

Nou!!: Guerra dels catalans і Canet de Mar · Veure més »

Capellades

Capellades és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Anoia.

Nou!!: Guerra dels catalans і Capellades · Veure més »

Capital

En política una capital, també anomenada ciutat capital o capital política, és la ciutat o poble principal que està associada al govern d'una regió administrativa específica del qual és la seu.

Nou!!: Guerra dels catalans і Capital · Veure més »

Capità general de Catalunya

Reial Audiència per fer complir les noves lleis, el '''Capità general''' que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. El capità general de Catalunya fou un càrrec creat en lloc del Virrei de Catalunya a la fi de la Guerra de Successió en aplicació dels Decrets de Nova Planta que substituïren les lleis i institucions del Principat de Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Guerra dels catalans і Capità general de Catalunya · Veure més »

Carles de França (duc de Berry)

Carles de França (Versalles 31 de juliol de 1686 - Marly-le-Roi 5 de maig de 1714) fou duc de Berry un príncep de França de la casa de Borbó amb el tractament d'altesa reial que ostentà els títols de duc de Berry, d'Alençon i d'Angulema.

Nou!!: Guerra dels catalans і Carles de França (duc de Berry) · Veure més »

Carles II de Castella

Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.

Nou!!: Guerra dels catalans і Carles II de Castella · Veure més »

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).

Nou!!: Guerra dels catalans і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic

Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).

Nou!!: Guerra dels catalans і Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Carlos de Areizaga y Corral

Carlos de Areizaga y Corral (1681, Urretxu-) militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Carlos de Areizaga y Corral · Veure més »

Carmelita

Carmelita és un antic assentament al comtat de Fresno (Califòrnia) a uns 13,7 km al nord de Reedley.

Nou!!: Guerra dels catalans і Carmelita · Veure més »

Carmelites

Els carmelites, formalment l'Orde dels Frares de la Santíssima Verge Maria del Mont Carmel o Orde dels Frares Carmelites, del Carmel o del Carme (en llatí Ordo Fratrum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) és un orde religiós mendicant (un dels quatre ordes mendicants majors) que va sorgir al voltant del al mont Carmel (Palestina).

Nou!!: Guerra dels catalans і Carmelites · Veure més »

Carmelites descalços

Els Carmelites Descalços o Orde dels Frares Descalços de la Santíssima Mare de Déu del Mont Carmel (en llatí: Ordo Fratrum Discalceatorum Beatissimae Virginis Mariae de Monte Carmelo) són un orde religiós catòlic, de tipus mendicant, que és una reforma observant de l'orde del Carme o Carmelites Calçats.

Nou!!: Guerra dels catalans і Carmelites descalços · Veure més »

Cas dels catalans

Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.

Nou!!: Guerra dels catalans і Cas dels catalans · Veure més »

Castell d'Hostalric

El Castell-Fortalesa d'Hostalric és una fortificació d'origen medieval del municipi d'Hostalric (Selva).

Nou!!: Guerra dels catalans і Castell d'Hostalric · Veure més »

Castell de Cardona

El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

Nou!!: Guerra dels catalans і Castell de Cardona · Veure més »

Castell de Ciutat

Castell des de la Ciutadella (2012) Lo Castell o Castell de Ciutat és una antiga fortalesa a la població de Castellciutat, al municipi de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Guerra dels catalans і Castell de Ciutat · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: Guerra dels catalans і Castella · Veure més »

Castelldefels

Castelldefels és una ciutat i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Castelldefels · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Catalunya · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra dels catalans і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Guerra dels catalans і Catolicisme · Veure més »

Càbala

''Portae Lucis'' ('Portes de la llum'), de Joseph ben Abraham Gikatilla (1248-1305) La càbala (hebreu: קַבָּלָה&#8206) és la tradició mística del judaisme.

Nou!!: Guerra dels catalans і Càbala · Veure més »

Cànoves

* Cànoves, entitat de població al municipi de Cànoves i Samalús, vegeu llista de topònims de Cànoves i Samalús#entitat de població.

Nou!!: Guerra dels catalans і Cànoves · Veure més »

Cèsar (títol)

Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.

Nou!!: Guerra dels catalans і Cèsar (títol) · Veure més »

Centelles

Centelles és una vila i municipi de la comarca d'Osona, i siutada al sud de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Guerra dels catalans і Centelles · Veure més »

Cervera

Cervera és una ciutat del centre-oest de Catalunya, capital de la comarca de la Segarra i cap del partit judicial de Cervera, a la Vegueria de Ponent.

Nou!!: Guerra dels catalans і Cervera · Veure més »

Charles Mordaunt

Charles Mordaunt, Lord Peterborough (1658 – Lisboa, 25 d'octubre de 1735) va ser un polític i militar anglès.

Nou!!: Guerra dels catalans і Charles Mordaunt · Veure més »

Ciutadà honrat

Els ciutadans honrats foren una mena d'aristocràcia urbana que es va desenvolupar a la Corona d'Aragó durant la baixa edat mitjana a l'empara del creixement polític de les grans ciutats.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ciutadà honrat · Veure més »

Claude Louis Hector de Villars

Claude Louis Hector de Villars, príncep de Martigues, marquès i duc de Villars i vescomte de Melun (8 de maig de 1653 - 17 de juny de 1734) fou l'últim gran general de Lluís XIV de França i un dels comandants més brillants de la història militar francesa: va ser un dels sis mariscals de França que s'han promogut al grau de Mariscal General de França.

Nou!!: Guerra dels catalans і Claude Louis Hector de Villars · Veure més »

Combat d'Arbúcies

El Combat d'Arbúcies, també anomenat Batalla d'Arbúcies o Batalla de Grau d'en Sala, fou l'enfrontament lliurat el 14 de gener del 1714 entre les tropes borbòniques i els sometents d'Arbúcies, Sant Hilari Sacalm, Espinelves i Viladrau durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Combat d'Arbúcies · Veure més »

Combat de Balsareny

El combat de Balsareny es lliurà el 14 de gener de 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Combat de Balsareny · Veure més »

Comerç

Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.

Nou!!: Guerra dels catalans і Comerç · Veure més »

Companyia de la Quietud

La Companyia de la Quietud fou un cop armat secret dut a terme a la ciutat de Barcelona el 1713 en el marc de Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Companyia de la Quietud · Veure més »

Companyia Nova de Gibraltar

La Companyia Nova de Gibraltar fou una companyia comercial catalana fundada l'1 de juliol de 1709 a Barcelona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Companyia Nova de Gibraltar · Veure més »

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Nou!!: Guerra dels catalans і Comtat de Flandes · Veure més »

Congregació de la Missió

La Congregació de la Missió, en llatí Congregatio Missionis, és una societat de vida apostòlica masculina fundada a París el 1625 per Vicenç de Paül.

Nou!!: Guerra dels catalans і Congregació de la Missió · Veure més »

Consell de Castella

Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.

Nou!!: Guerra dels catalans і Consell de Castella · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.

Nou!!: Guerra dels catalans і Consell de Cent · Veure més »

Constitució de l'Observança

La Constitució de l'Observança o —oficialment— Capítol de cort Poc valdria fou un capítol de cort aprovat a les Corts de Barcelona de 1480-1481 que establia el principi de submissió del poder reial a les lleis aprovades en Corts Catalanes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Constitució de l'Observança · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Constitucions catalanes · Veure més »

Conveni de l'Hospitalet

El Conveni de l'Hospitalet fou un acord secret signat a l'Hospitalet de Llobregat el 22 de juny de 1713 entre el comte de Königsegg, representant del mariscal Guido Starhemberg, cap de l'exèrcit de l'arxiduc Carles d'Àustria, i el marquès de Ceva Grimaldi, representant del duc de Pòpuli, cap de l'exèrcit de Felip V, que finalitzava les hostilitats de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Conveni de l'Hospitalet · Veure més »

Conveni per a l'evacuació de Catalunya

date.

Nou!!: Guerra dels catalans і Conveni per a l'evacuació de Catalunya · Veure més »

Corella

Corella, en basc Korella, és un municipi de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Guerra dels catalans і Corella · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Guerra dels catalans і Corona d'Aragó · Veure més »

Corona de Castella i Lleó

La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.

Nou!!: Guerra dels catalans і Corona de Castella i Lleó · Veure més »

Coronel

Coronel o Coronell (abreujat com a Col., Col or COL) és el grau militar més alt entre els oficials superiors dels exèrcits.

Nou!!: Guerra dels catalans і Coronel · Veure més »

Coronela de Barcelona

La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.

Nou!!: Guerra dels catalans і Coronela de Barcelona · Veure més »

Corts Catalanes

La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Corts Catalanes · Veure més »

Corts d'Aragó

Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.

Nou!!: Guerra dels catalans і Corts d'Aragó · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.

Nou!!: Guerra dels catalans і Corts forals valencianes · Veure més »

Crist

Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.

Nou!!: Guerra dels catalans і Crist · Veure més »

Crotona

Crotona (en italià, Crotone) és una ciutat italiana capital de la província de Crotona a la regió de Calàbria.

Nou!!: Guerra dels catalans і Crotona · Veure més »

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Déu · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Guerra dels catalans і Déu en el cristianisme · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Guerra dels catalans і De facto · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Desembarcament de Barcelona

El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.

Nou!!: Guerra dels catalans і Desembarcament de Barcelona · Veure més »

Desembre

Desembre a ''Les molt riques hores del Duc de Berry'' (principis del segle XV). El desembre o nadal (en alguerès) és el dotzè i l'últim mes de l'any del calendari gregorià que té 31 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Desembre · Veure més »

Deute públic

Títol de deute públic d'Espanya Per deute públic, deute sobirà o bons governamentals (en anglès: Sovereign debt, Government bond) s'entén al conjunt de deutes que manté un estat enfront dels particulars o un altre país.

Nou!!: Guerra dels catalans і Deute públic · Veure més »

Diego González

Diego González (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme durant la darrera campanya del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra dels catalans і Diego González · Veure més »

Dilluns

Dilluns al matí a l'àtic, és una pintura de Hans Baluschek. El dilluns és el primer dia de la setmana; en canvi, en alguns països com els Estats Units, el Canadà, part de l'Amèrica Llatina, Portugal o el Brasil, la setmana comença en diumenge i dilluns es considera el segon dia.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dilluns · Veure més »

Dimarts

El dimarts és el segon dia de la setmana.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dimarts · Veure més »

Dinastia borbònica

Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dinastia borbònica · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Guerra dels catalans і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Dinastia Hannover

La Dinastia Hannover o Casa de Hannover és una de les més importants i més antigues famílies de l'aristocràcia alemanya, originària de Suàbia i Baviera.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dinastia Hannover · Veure més »

Diner (moneda)

Convencionalment, s'usa el terme diner per denominar la moneda efectiva ideada en el marc del sistema monetari carolingi i a les que seguiren aquesta tradició monetària i que va constituir la base del sistema comptable imperant a gairebé tot Europa fins a la instauració del sistema decimal, en alguns llocs, com Gran Bretanya, la seva vigència s'allargà fins al darrer terç del.

Nou!!: Guerra dels catalans і Diner (moneda) · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Divina gràcia

Divina gràcia és un terme teològic present en diverses religions.

Nou!!: Guerra dels catalans і Divina gràcia · Veure més »

Divina providència

Ull de la Providència. La divina providència o simplement la providència (del llatí providentia, pro- "davant" i videre "veure", "preveure") és un terme teològic que indica la intervenció o el conjunt d'accions actives de Déu per prendre cura del món i, particularment, de l'existència dels homes, inclosa llur llibertat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Divina providència · Veure més »

Dret de conquesta

Felip V d'Espanya es va emparar en el dret de conquesta per a executar els Decrets de Nova Planta (1716).El Dret de conquesta és el dret d'un conqueridor d'un territori pres per la força de les armes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dret de conquesta · Veure més »

Dret de gents

Ius gentium o jus gentium, el dret de gents, en un sentit restringit, comprèn les institucions del dret romà de les quals podien participar els estrangers (peregrini), que tenien tractes amb Roma i els seus ciutadans (cives).

Nou!!: Guerra dels catalans і Dret de gents · Veure més »

Dret natural

Ciceró El dret natural és un conjunt de normes i principis superiors que regeixen el comportament humà i poden ser coneguts pels humans.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dret natural · Veure més »

Dret privat

El dret privat és la branca del dret que regula les relacions dels particulars entre si i també les relacions entre particulars i l'Estat quan aquest actua com un particular sense exercir potestat pública.

Nou!!: Guerra dels catalans і Dret privat · Veure més »

Ducat de Milà

El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ducat de Milà · Veure més »

Duero

El Duero o Douro és un dels majors rius de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Duero · Veure més »

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel

Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.

Nou!!: Guerra dels catalans і Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel · Veure més »

Ermengol Amill

Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ermengol Amill · Veure més »

Escut de Barcelona

L'escut oficial de Barcelona té el següent blasonament: al 1r i al 4t, d'argent, una creu plena de gules; i al 2n i al 3r, d'or, 4 pals de gules.

Nou!!: Guerra dels catalans і Escut de Barcelona · Veure més »

Esperit Sant en el cristianisme

LEsperit Sant, per al cristianisme, és una expressió bíblica referida a una complexa noció teològica mitjançant la qual es descriu una "realitat espiritual suprema", que ha estat objecte de controvèrsies i diverses interpretacions al llarg de la història en les diferents confessions cristianes i escoles teològiques.

Nou!!: Guerra dels catalans і Esperit Sant en el cristianisme · Veure més »

Estaments

XIII de l’ordre social tripartit de l'edat mitjana: ''Oratores'' ("els que resen"), ''Bellatores'' ("els que lluiten") i ''Laboratores'' ("els que treballen").Els estaments, els tres estaments, els tres estats o els tres braços (per al cas específic de la Corona d'Aragó) eren els grans ordres de jerarquia social utilitzats a la cristiandat (Europa cristiana) des de l'edat mitjana fins a l'inici de l'Europa moderna.

Nou!!: Guerra dels catalans і Estaments · Veure més »

Eton College

Eton College (col·legi d'Eton) sovint citat simplement com Eton, és un college, una escola independent del Regne Unit per a nois de 13 a 18 anys.

Nou!!: Guerra dels catalans і Eton College · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Guerra dels catalans і Eucaristia · Veure més »

Eudald Mas i Duran

Eudald Mas i Duran fou un tinent coronel del regiment de Santa Eulàlia, el qual va participar en diversos combats clau durant l'assalt final a Barcelona l'11 de setembre del 1714.

Nou!!: Guerra dels catalans і Eudald Mas i Duran · Veure més »

Eugeni de Savoia

Eugeni de Savoia-Soissons (París, 18 d'octubre de 1663 - Viena, 21 d'abril de 1736) fou príncep de Savoia-Carignano.

Nou!!: Guerra dels catalans і Eugeni de Savoia · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Exèrcit de Catalunya (1713-1714)

LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.

Nou!!: Guerra dels catalans і Exèrcit de Catalunya (1713-1714) · Veure més »

Expedició del diputat militar

L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Expedició del diputat militar · Veure més »

Félix Álvarez de la Escalera

Félix Álvarez de la Escalera (-7 de maig de 1714, Manresa) militar espanyol al servei de Felip V que tingué un notable servei durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Félix Álvarez de la Escalera · Veure més »

Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas

Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas (-) militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, cobrà un especial protagonisme en la darrera campanya militar del conflicte, la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra dels catalans і Feliciano de Bracamonte Rodriguez de las Barillas · Veure més »

Felip d'Orleans, Regent de França

Felip d'Orleans, Regent de França (Saint-Cloud, 2 d'agost de 1674 - Versalles, 1723) fou el segon duc d'Orleans de la seva nissaga però tercer amb el nom de Felip, príncep de sang de França de la casa dels Orleans, amb el tractament d'altesa reial.

Nou!!: Guerra dels catalans і Felip d'Orleans, Regent de França · Veure més »

Felip de Ferran i de Çacirera

Felip de Ferran i de Çacirera (Barcelona, 1658 — Nàpols, 1715) fou un militar i polític austriacista català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Felip de Ferran i de Çacirera · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: Guerra dels catalans і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fragata

'''Fragata''' francesa ''La Lutine'', botada el 1779. Una fragata és un terme que s'ha referit a diferents menes d'embarcació al llarg de la història.

Nou!!: Guerra dels catalans і Fragata · Veure més »

François Bidal d'Asfeld

Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.

Nou!!: Guerra dels catalans і François Bidal d'Asfeld · Veure més »

François-Marie de Broglie

François-Marie de Broglie, 1r duc de Broglie (1671 – 1745) fou un aristòcrata i militar francès dels segles XVII i XVIII.

Nou!!: Guerra dels catalans і François-Marie de Broglie · Veure més »

Francesc Ametller i Perer

Francesc Ametller i Perer (Castellar del Vallès, 1657 - Madrid, 9 d'octubre de 1726) fou un jurista i polític català filipista.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc Ametller i Perer · Veure més »

Francesc Anton Vidal

Francesc Anton Vidal (s. XVII -). Mercader i conseller de Barcelona va ser el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc Anton Vidal · Veure més »

Francesc Busquets i Mitjans

Francesc Busquets i Pujol, posteriorment Francesc Busquets i Mitjans (Mas Bosquets, Valldoreix, novembre de 1672 - Viena, 18 d'agost de 1734) va ser un austriacista que en el darrer any de la Guerra de Successió va esdevenir coronel d'infanteria.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc Busquets i Mitjans · Veure més »

Francesc de Berardo i Espuny

Francesc de Berardo i Espuny (Barcelona, s. XVII - Viena - 1714) marquès de Montnegre.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc de Berardo i Espuny · Veure més »

Francesc de Castellví i Obando

Francesc de Castellví i Obando (Montblanc, Principat de Catalunya, 1682 - Viena, Arxiducat d'Àustria, 15 de setembre de 1757) fou un militar i historiador austracista català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc de Castellví i Obando · Veure més »

Francesc de Sayol i Quarteroni

Francesc de Sayol i Quarteroni fou un militar barceloní que defensà Barcelona en el setge de 1713-1714 abans de la rendició de la ciutat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc de Sayol i Quarteroni · Veure més »

Francesc Grases i Gralla

Portada de ''Epítome o compendi''... conservat al Centre de Lectura de Reus Francesc Grases i Gralla (Reus, 1658 - 1744) va ser un jurisconsult català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francesc Grases i Gralla · Veure més »

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar

Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar · Veure més »

Francisco Laso Palomino

Francisco Laso Palomino (Villalumbroso -) militar espanyol al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francisco Laso Palomino · Veure més »

Francisco Pío de Saboya y Moura

Francesco Pio di Savoia Moura Corterreal y Moncada, marquès de Castel-Rodrigo (Milà, 1672 — Madrid, 1723) Príncep Pio i de San Gregorio, marquès de Castel-Rodrigo amb grandesa d'Espanya, duc de Nocera i comte de Lumiares.

Nou!!: Guerra dels catalans і Francisco Pío de Saboya y Moura · Veure més »

Furs

XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: Guerra dels catalans і Furs · Veure més »

Furs d'Aragó

s que constitueix la primera compilació dels Furs d'Aragó Els Furs d'Aragó són el conjunt de normes que regien en l'administració de justícia i en l'activitat privada sota el regne d'Aragó, a partir de la compilació de furs locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

Nou!!: Guerra dels catalans і Furs d'Aragó · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: Guerra dels catalans і Furs de València · Veure més »

Gabriel Cano de Aponte

Gabriel Cano de Aponte (Mora (Toledo), 1665 – Santiago de Xile, 1733) fou un militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Gabriel Cano de Aponte · Veure més »

Gazeta de Barcelona

Gazeta (transformada o atribuïda més tard pel nom de Gazeta de Barcelona) és considerada la primera publicació periòdica catalana i de la península Ibèrica, impresa per Jaume Romeu a Barcelona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Gazeta de Barcelona · Veure més »

Gener

Gener (o, col·loquialment, giner) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Gener · Veure més »

Generalitat de Catalunya

La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Generalitat de Catalunya · Veure més »

Germans Nebot

Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.

Nou!!: Guerra dels catalans і Germans Nebot · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Girona · Veure més »

Gramalla

XVIII amb, la típica gramalla de conseller de color granat La gramalla era una peça de vestir emprada en època medieval i moderna.

Nou!!: Guerra dels catalans і Gramalla · Veure més »

Granollers

Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.

Nou!!: Guerra dels catalans і Granollers · Veure més »

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra · Veure més »

Guerra civil

Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra civil · Veure més »

Guerra de Successió al Principat de Catalunya

La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra dels Segadors · Veure més »

Guerra justa

Guerra justa és un concepte teologicopolític, ja desenvolupat a l'antiga Roma i també per teòlegs i juristes catòlics: els primers filòsofs de la guerra justa van ser Aristòtil i Ciceró, i els primers teòlegs Agustí d'Hipona i Tomàs d'Aquino., la definició ha constituït un esforç seriós per regular el dret a la guerra, durant la guerra i després de la guerra.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra justa · Veure més »

Guerra total

Un pòster dels Estats Units dissenyat durant la Segona Guerra Mundial. Traducció: «El menjar és una arma. No el malbaratem! Compreu amb prudència. Cuineu amb compte. menjeu-vos-ho tot ». La guerra total és un terme del que descriu a una guerra que inclou tots els recursos i infraestructures associats als civils com a objectius militars legítims, mobilitza tots els recursos de la societat per combatre la guerra i dóna prioritat a la guerra per sobre de les necessitats dels no combatents.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guerra total · Veure més »

Guido Starhemberg

Guido Wald Rüdiger, comte de Starhemberg (Graz, 1657 - Viena, 7 de març, 1737) fou un militar austríac.

Nou!!: Guerra dels catalans і Guido Starhemberg · Veure més »

Henry St John

Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.

Nou!!: Guerra dels catalans і Henry St John · Veure més »

Immaculada Concepció

La Immaculada Concepció, també anomenada Puríssima Concepció, és un dels dogmes de l'Església Catòlica que afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre de Santa Anna immaculada i que, per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda.

Nou!!: Guerra dels catalans і Immaculada Concepció · Veure més »

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Nou!!: Guerra dels catalans і Imperi Espanyol · Veure més »

Indult i perdó general als catalans

Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general als catalans per la rebel·lió austriacista de 1705. L'Indult i perdó general als catalans va ser el Reial decret promulgat per Felip V el 30 de març de 1713 pel que va concedir indult i perdó general a tots els catalans per la rebel·lió austriacista de 1705.

Nou!!: Guerra dels catalans і Indult i perdó general als catalans · Veure més »

Jacobitisme

El Jacobitisme era el moviment polític que intentava aconseguir la restauració als trons d'Anglaterra i Escòcia als membres de la Casa d'Estuard (fins i tot amb posterioritat a 1707 quan tots dos títols es van unir de facto en el tron del Regne Unit després de l'Acta d'Unió).

Nou!!: Guerra dels catalans і Jacobitisme · Veure més »

James Fitz-James Stuart

James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і James Fitz-James Stuart · Veure més »

James Francis Edward Stuart

James Francis Edward Stuart James Francis Edward Stuart (10 de juny de 1688 - 1 de gener de 1766), també conegut com el Cavaller de Sant Jordi, i com el Vell Pretendent, era fill de Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i de Maria de Mòdena i va ostentar la pretensió jacobita al tron d'Anglaterra amb el nom de Jaume III d'Anglaterra i VIII d'Escòcia.

Nou!!: Guerra dels catalans і James Francis Edward Stuart · Veure més »

James Stanhope

James Stanhope PC (París, França, 1673 — Londres, Regne de la Gran Bretanya, 5 de febrer de 1721) va ser un militar i estadista anglès.

Nou!!: Guerra dels catalans і James Stanhope · Veure més »

Janus (mitologia)

Janus (llatí: Iānus -&#299) va ser el déu romà de dues cares, considerat primer el déu de les llars romanes o més tard el guardià de les entrades de les cases.

Nou!!: Guerra dels catalans і Janus (mitologia) · Veure més »

Jaume de Copons i de Falcó

Jaime de Copons i de Falcó (s. XVII, Barcelona - c. 1718, Barcelona) comte de Sant Martí.

Nou!!: Guerra dels catalans і Jaume de Copons i de Falcó · Veure més »

Jean Baptiste du Casse

Jean-Baptiste du Casse (Saubuça, 2 d'agost de 1646 - Bourbon-l'Archambault, 25 de juny de 1715) fou un almirall francès, governador de Saint-Domingue entre 1691 i 1703.

Nou!!: Guerra dels catalans і Jean Baptiste du Casse · Veure més »

Jean Orry

Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Jean Orry · Veure més »

Jean-Baptiste Louis Andrault de Maulévrier

Jean-Baptiste Louis Andrault, marquès de Maulévrier-Langeron, comte de Chevrières i de Banains, baró d'Oye, senyor d'Artois, de Chené i de Bons (3 de novembre de 1677 — 20 de març de 1754) fou un militar i polític francès dels segles XVII i XVIII.

Nou!!: Guerra dels catalans і Jean-Baptiste Louis Andrault de Maulévrier · Veure més »

Joan Baptista Basset i Ramos

Joan Baptista Basset i Ramos (Alboraia, c. 1654 - Segòvia, 15 de gener del 1728) fou un militar austriacista que va encapçalar la revolta valenciana contra Felip V al capdavant dels maulets.

Nou!!: Guerra dels catalans і Joan Baptista Basset i Ramos · Veure més »

Joan de Lanuza i d'Oms

Joan de Lanuza i Oms (c. 1636- 1725) fou un militar que participà en la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Joan de Lanuza i d'Oms · Veure més »

Joan Francesc de Verneda

Joan Francesc de Verneda i Serarols fou un polític i notari que intervingué en la defensa de la Barcelona assetjada durant la Guerra dels catalans fins a l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra dels catalans і Joan Francesc de Verneda · Veure més »

Joan Vilar i Ferrer

Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Joan Vilar i Ferrer · Veure més »

Jordi I de la Gran Bretanya

Jordi I del Regne Unit (Osnabrück o Hannover, 28 de maig de 1660 – 11 de juny de 1727) va ser el segon rei de la Gran Bretanya (anteriorment el país s'anomenava Gran Bretanya i Irlanda), primer de la Casa de Hannover, essent també elector de Hannover i duc de Brunsvic i Lüneburg.

Nou!!: Guerra dels catalans і Jordi I de la Gran Bretanya · Veure més »

Joris Prosper Van Verboom

Joris Prosper van Verboom (Brussel·les, Països Baixos espanyols, 9 de gener de 1665 - Barcelona, 19 de gener de 1744), primer marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume, fou un noble i enginyer militar flamenc a les ordres del rei de les Espanyes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Joris Prosper Van Verboom · Veure més »

José Antonio de Chaves Osorio

era un militar borbònic, marquès d'Almodóvar del Río, que va lluitar sota el comandament de Berwick i D'Asfeld a la Batalla d'Almansa i en la posterior conquesta del Regne de València, sent l'executor material de l'incendi de Xàtiva el 1707 per ordre de Felip d'Anjou.

Nou!!: Guerra dels catalans і José Antonio de Chaves Osorio · Veure més »

José Carrillo de Albornoz

José Carrillo de Albornoz y Montiel (Sevilla, 8 d'octubre de 1671 - Madrid, 26 de juny de 1747) III comte de Montemar, I duc de Montemar i Gran d'Espanya fou un aristòcrata i militar partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і José Carrillo de Albornoz · Veure més »

José de Armendáriz y Perurena

José de Armendáriz y Perurena (Ribaforada, Navarra, 1670 - Madrid, 1740), I marqués de Castelfuerte, fou un militar i funcionari espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola, fou virrei del Perú.

Nou!!: Guerra dels catalans і José de Armendáriz y Perurena · Veure més »

José Patiño Rosales

Capità general que regia sobre el nombrós exèrcit que garantia l'ocupació, i el Superintendent que cobrava la gravosa fiscalitat que es va imposar als vençuts. Fins i tot els nomenaments més locals depenien directament de la monarquia. José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736) fou un dels ministres més importants del regnat de Felip V. Intendent d'Extremadura durant la guerra de Successió i superintendent de Catalunya, on fou uns dels inspiradors del Decret de Nova Planta i l'organitzador del nou sistema fiscal de Catalunya (el cadastre).

Nou!!: Guerra dels catalans і José Patiño Rosales · Veure més »

José Vallejo Iturrizarra

comte de Brihuega, fou un militar al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і José Vallejo Iturrizarra · Veure més »

Josep Anton Martí

Josep Anton Martí, notari de Torà fou un d'Els Vigatans que s'aplegaren a l'ermita de Sant Sebastià, a la parròquia de Santa Eulàlia de Riuprimer (Bisbat de Vic) per signar el Pacte dels Vigatans pel qual els catalans austriacistes es conjuraven a facilitar el desembarcament de tropes de la Gran Aliança a la costa catalana i a armar diverses companyies de miquelets comandades per Josep Moragues i Mas.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Anton Martí · Veure més »

Josep Bellver i Balaguer

Josep Bellver i Balaguer (Lleida 1630 - Viena 5 d'abril de 1732).

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Bellver i Balaguer · Veure més »

Josep de Vilamala

Josep de Vilamala (Banyoles?, ? - ?, 4 de juliol de 1720 ?) fou el darrer president de la Generalitat de Catalunya (22 de juliol de 1713 - 16 de setembre de 1714) abans de la primera abolició de la institució pel Decret de Nova Planta després del Setge de Barcelona i la derrota de l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep de Vilamala · Veure més »

Josep Ferran

fou un ballarí i mestre de ballet català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Ferran · Veure més »

Josep Fontana i Lázaro

Josep Fontana i Lázaro (Barcelona, 20 de novembre de 1931 - Barcelona, 28 d'agost de 2018) fou un historiador català i professor emèrit de la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Fontana i Lázaro · Veure més »

Josep Galceran de Pinós i Rocabertí

Josep Galceran de Pinós i de Rocabertí (Barcelona, 1665 - Burgos, 1718), marquès de Santa Maria de Barberà, va ser un aristòcrata català, germà de Miquel de Pinós i de Rocabertí (1667-1713).

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Galceran de Pinós i Rocabertí · Veure més »

Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic

Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Josep Llaurador i de Çatorra

fou un notari i conseller de Barcelona que el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, fou un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Llaurador i de Çatorra · Veure més »

Josep Moragues i Mas

Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Moragues i Mas · Veure més »

Josep Moragull

Josep Moragull fou un militar austriacista que lluità al setge de Barcelona durant la Guerra dels catalans (1713-1714) amb el grau de brigadier (tot i que després desertà).

Nou!!: Guerra dels catalans і Josep Moragull · Veure més »

Joseph Addison

Joseph Addison (Milston, Wiltshire, 1672 - Kensington, actualment part de Londres, 1719) fou un escriptor i polític anglès.

Nou!!: Guerra dels catalans і Joseph Addison · Veure més »

Juan Francisco de Bette y Croix

Juan Francisco Nicolás de Bette y Croix, nom castellanitzat de Jean-François-Nicolas Bette (Castell de Lede, Països Baixos Espanyols, 1668 - Madrid, 11 de gener de 1725), també conegut com a marquès de Lede, va ser un noble, polític i militar flamenc-espanyol actiu durant els regnats de Felip V i Lluís I. Germà de Felipe Manuel de Bette, comanador de Biedma en l'Orde de Santiago, la qual abandonà en rebre l'Orde del Toisó d'Or.

Nou!!: Guerra dels catalans і Juan Francisco de Bette y Croix · Veure més »

Judici Final

El Judici Final o Dia del Judici Final és la denominació religiosa de la fi del món, en què tota la humanitat serà jutjada pels seus actes.

Nou!!: Guerra dels catalans і Judici Final · Veure més »

Juliol

El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Juliol · Veure més »

Junta de Braços

Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.

Nou!!: Guerra dels catalans і Junta de Braços · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Juny · Veure més »

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Guerra dels catalans і La Corunya · Veure més »

La Haia

La Haia (en neerlandès o) és una ciutat de l'oest dels Països Baixos, dels quals és seu del govern, però no capital (que és Amsterdam).

Nou!!: Guerra dels catalans і La Haia · Veure més »

La Rambla

La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.

Nou!!: Guerra dels catalans і La Rambla · Veure més »

Lesa majestat

Crim de lesa majestat (del llatí Laesa maiestas, lesió contra la majestat) és un delicte genèric d'ordre públic contra la majestat, una ofensa a la dignitat del rei, l'emperador, o contra l'estat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Lesa majestat · Veure més »

Limburg (Països Baixos)

El Limburg (Lèmburg en limburguès) és una província del sud-est dels Països Baixos corresponent a una part de l'antic Ducat del Limburg.

Nou!!: Guerra dels catalans і Limburg (Països Baixos) · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Guerra dels catalans і Lleida · Veure més »

Lliura (moneda)

La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.

Nou!!: Guerra dels catalans і Lliura (moneda) · Veure més »

Llobregat

El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Llobregat · Veure més »

Llorenç Tomàs i Costa

Llorenç Tomàs i Costa (la Seu d'Urgell, 1664 – Viena, 23 de novembre de 1738) va ser un eclesiàstic català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Llorenç Tomàs i Costa · Veure més »

Llotja de Mar

La Llotja de Mar, Llotja de Cereals o Llotja de Barcelona és un edifici de Barcelona situat al Pla de Palau.

Nou!!: Guerra dels catalans і Llotja de Mar · Veure més »

Lluçanès

Municipis i entitats de població actuals i històrics del Lluçanès, juntament amb l'adscripció territorial actual i els límits històrics de la Sotsvegueria del Lluçanès i l'Arxiprestat del Lluçanès. El Lluçanès és una comarca catalana que s'estén al llarg de l'altiplà de transició entre la Plana de Vic i el Berguedà, en contacte amb el Prepirineu.

Nou!!: Guerra dels catalans і Lluçanès · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Guerra dels catalans і Lluís XIV de França · Veure més »

Londres

Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.

Nou!!: Guerra dels catalans і Londres · Veure més »

Louis d'Arpajon

Louis, marquès d'Arpajon (1669-1736) militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Louis d'Arpajon · Veure més »

Louis de Régnier de Guerchy

Louis de Régnier (18 de maig, 1663 - 13 de febrer, 1748) fou marquès de Guerchy i un militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Louis de Régnier de Guerchy · Veure més »

Maó

Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.

Nou!!: Guerra dels catalans і Maó · Veure més »

Macabeus

Fresc a St. Pankratius de Wiggensbach, per Franz Joseph Hermann: ''Martiri dels Macabeus'', 1771 Macabeus (o Maccabeus, en llatí Maccabaei, en grec, Makkabaioi) era el nom amb què són generalment coneguts els governants jueus dels segles II i I aC, descendents de Judes Macabeu, que va obtenir aquest renom per les seves glorioses victòries (Macabeu vol dir 'Martell' en el sentit de ‘vencedor’, de l'hebreu makkab).

Nou!!: Guerra dels catalans і Macabeus · Veure més »

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: Guerra dels catalans і Madrid · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mallorca · Veure més »

Manresa

Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.

Nou!!: Guerra dels catalans і Manresa · Veure més »

Manuel Ferrer i Sitges

Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.

Nou!!: Guerra dels catalans і Manuel Ferrer i Sitges · Veure més »

Manuel Flix i Ferreró

Manuel Flix i Ferreró, doctor en dret, va tenir un paper destacat en la política barcelonina del.

Nou!!: Guerra dels catalans і Manuel Flix i Ferreró · Veure més »

Març

Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Març · Veure més »

Mare de Déu de la Mercè

La talla gòtica de la Mare de Déu de la Mercè, atribuïda a Pere Moragues. La Mare de Déu de la Mercè és una advocació de la Mare de Déu originària de Barcelona i lligada a la fundació de l'orde de la Mercè el 1218.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mare de Déu de la Mercè · Veure més »

Mare de Déu del Roser

La festa del Roser (Dürer) La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mare de Déu del Roser · Veure més »

Mare de Déu dels Desemparats

Imatge de la Mare de Déu dels Desemparats durant l'ofrena durant les Falles a la ciutat de València (2008). La Mare de Déu dels Desemparats és la patrona de la ciutat de València.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mare de Déu dels Desemparats · Veure més »

Marie-Anne de La Trémoille

s) Marie-Anne de La Trémoille, princesa dels Ursins (en italià: Orsini; en francès: Ursins; en castellà: Ursinos) (París, 1641 - Roma, 5 de desembre de 1722), noble francesa de la cort de Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra dels catalans і Marie-Anne de La Trémoille · Veure més »

Marquesat de Rubí

El Marquesat de Rubí és un títol nobiliari espanyol, creat el 30 de juny de 1694 pel rei Carles II, a favor del general d'artilleria Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, virrei de Sardenya, en memòria i reconeixement als mèrits del seu pare Pere Rubí, virrey de Mallorca.

Nou!!: Guerra dels catalans і Marquesat de Rubí · Veure més »

Marquesat del Poal

El marquesat del Poal és un títol nobiliari català atorgat el 1706 per l'arxiduc Carles, rei Carles III a favor d'Antoni Desvalls i de Vergós.

Nou!!: Guerra dels catalans і Marquesat del Poal · Veure més »

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mart (mitologia) · Veure més »

Martí Zuviria

Martín de Zubiría y Olano (conegut popularment com a Martí Zuviria)En la documentació de l'època la grafia del seu nom i cognom presenta una gran variabilitat en funció de la font, essent escrit tant en català com en castellà: Martín de Zubiría y Olano, Martín de Zubería y Olano, Martín Suviria, Martín Zubiría, Martí Subiries, Martí Zuviria, Martín Subiria, etc.

Nou!!: Guerra dels catalans і Martí Zuviria · Veure més »

Martorell

Martorell és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat, considerada tradicionalment capital de facto de la subcomarca del Baix Llobregat Nord i proposada com a futura capital de la nova comarca del Montserratí o Pla de Montserrat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Martorell · Veure més »

Matadepera

Matadepera (pronunciat) és un municipi de Catalunya situat al nord de la comarca del Vallès Occidental.

Nou!!: Guerra dels catalans і Matadepera · Veure més »

Mataró

Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mataró · Veure més »

Maximiliano Francisco Fiennes

Maximilien François, comte de Fiennes (-1716) militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Maximiliano Francisco Fiennes · Veure més »

Melchor de Abarca

Melchor de Abarca y Velasco (c.1680 - Girona, 1760) Baró d'Abarca, fou militar espanyol partidari de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i lluità en la batalla de l'11 de setembre de 1714 a Barcelona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Melchor de Abarca · Veure més »

Melchor Rafael de Macanaz

Melchor Rafael de Macanaz y Montesinos (Hellín, Albacete; 1670 – La Corunya o Hellín; 1760) jurista, escriptor i polític murcià del.

Nou!!: Guerra dels catalans і Melchor Rafael de Macanaz · Veure més »

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Nou!!: Guerra dels catalans і Menorca · Veure més »

Mercantilisme

Le Lorrain que representa un port de mar francès l'any 1638, en l'auge del mercantilisme. El mercantilisme va ser una política econòmica que es va desenvolupar a Europa durant el, que va adquirir el seu vertader significat a la segona meitat del, durant l'edat moderna, esdevenint la teoria predominant fins al.

Nou!!: Guerra dels catalans і Mercantilisme · Veure més »

Miquelet

Els miquelets o micalets, convertits a partir de la Guerra de Successió en fusellers voluntaris o fusellers de muntanya, eren els membres de la milícia de caràcter mercenari o voluntari reclutada per les diputacions i juntes de la Corona d'Aragó per a accions especials o com a reforç de les forces regulars.

Nou!!: Guerra dels catalans і Miquelet · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Guerra dels catalans і Missa · Veure més »

Monarquia Absoluta Borbònica

La Monarquia Absoluta Borbònica fou la monarquia absoluta establerta a Espanya sota el domini de la dinastia borbònica des de la fi de la Guerra de Successió Espanyola fins al regnat de Ferran VII d'Espanya el 1833.

Nou!!: Guerra dels catalans і Monarquia Absoluta Borbònica · Veure més »

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Nou!!: Guerra dels catalans і Monarquia d'Espanya · Veure més »

Monopoli

fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.

Nou!!: Guerra dels catalans і Monopoli · Veure més »

Montjuïc (Barcelona)

Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.

Nou!!: Guerra dels catalans і Montjuïc (Barcelona) · Veure més »

Motí

El motí és una revolta o rebel·lió multitudinària contra l'ordre establert.

Nou!!: Guerra dels catalans і Motí · Veure més »

Nació

El terme nació és un concepte de significat complex i múltiple que -breument- fa referència bàsicament al conjunt d'individus d'un marc legal concret o bé a un conjunt d'individus amb característiques culturals comunes en un espai geogràfic més o menys delimitat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Nació · Veure més »

Nacionalisme

Mural independentista dels Països Catalans a Belfast (Irlanda del Nord). Manifestació "Som una nació. Nosaltres decidim" El nacionalisme és un corrent de pensament que propugna la nació com una de les bases del desenvolupament de la humanitat, tant en termes polítics com culturals.

Nou!!: Guerra dels catalans і Nacionalisme · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Guerra dels catalans і Navarra · Veure més »

Navili de línia

Navili anglès HMS Royal Charles (1671). Vegeu l'aparell sense flocs, que encara no s'utilitzaven.Vaixells anglesos ataquen la línia de batalla francesa a la Batalla del Nil (1798). buc del vaixell enemic. 6) Canó amb curenya i aparells. 7) Zona d'abordatge El navili de línia és un vaixell de guerra de tres pals amb aparell de vela quadrada i de dues a tres cobertes artillades (amb l'excepció del Santíssima Trinitat que en va arribar a tenir quatre).

Nou!!: Guerra dels catalans і Navili de línia · Veure més »

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Nou!!: Guerra dels catalans і Nàpols · Veure més »

Novembre

El novembre o santandria és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Novembre · Veure més »

Novena

La novena (del llatí novem, 'nou') és un exercici de devoció que es practica durant nou dies per obtenir alguna gràcia, o amb una intenció.

Nou!!: Guerra dels catalans і Novena · Veure més »

Numen

Numen és un grup de rock progressiu d'Alacant (Espanya) format en 1992 per Víctor Arques, Gaspar Martínez i Manuel Mas.

Nou!!: Guerra dels catalans і Numen · Veure més »

Octubre

L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.

Nou!!: Guerra dels catalans і Octubre · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és una vila i municipi de la comarca natural del Montserratí, actualment integrada a la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Olesa de Montserrat · Veure més »

Oliana

Oliana és una vila i municipi de Catalunya, situat a la part sud de la comarca de l'Alt Urgell, que s'estén entre l'esquerra del riu Segre, entre la serra de Turp i el congost dels Espluvins.

Nou!!: Guerra dels catalans і Oliana · Veure més »

Or

Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.

Nou!!: Guerra dels catalans і Or · Veure més »

Orde de la Mercè

LOrde Reial i Militar de Nostra Senyora de la Mercè de la Redempció dels Captius, més conegut com l'Orde dels Mercedaris o l'Orde de la Mercè, és un orde religiós mendicant que va ser fundat a Barcelona (Principat de Catalunya) l'any 1218 per sant Pere Nolasc (un jove mercader de teles) i sant Ramon de Penyafort, amb el suport de Jaume I el Conqueridor i el bisbe Berenguer II de Palou, amb l'objectiu de redimir els cristians captius dels musulmans i que fins a l'any 1779 va aconseguir alliberar un total de 60.000 persones de la seva captivitat a les terres de l'islam.

Nou!!: Guerra dels catalans і Orde de la Mercè · Veure més »

Orde dels Mínims

LOrde dels Mínims (en llatí Ordo Minimorum) és un orde mendicant catòlic fundat per sant Francesc de Paula entre el 1435 i 1444.

Nou!!: Guerra dels catalans і Orde dels Mínims · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Guerra dels catalans і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde Trinitari

LOrde de la Santíssima Trinitat o Orde dels Trinitaris (en llatí Ordo Sanctissimae Trinitatis), fundada com a Orde de la Santíssima Trinitat i de Redempció de Captius, és un institut religiós masculí de dret pontifici, concretament un orde mendicant.

Nou!!: Guerra dels catalans і Orde Trinitari · Veure més »

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Nou!!: Guerra dels catalans і Països Baixos espanyols · Veure més »

Pamplona

Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pamplona · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Papa · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Guerra dels catalans і París · Veure més »

Partit Tory

El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.

Nou!!: Guerra dels catalans і Partit Tory · Veure més »

Partit Whig anglès

Whig fou un partit polític britànic que va estar present en els parlaments d'Anglaterra, Escòcia, Gran Bretanya i més tard en el del Regne Unit, entre els anys 1680 i 1850 aproximadament.

Nou!!: Guerra dels catalans і Partit Whig anglès · Veure més »

Pater patriae

Pater patriae (llatí, plural Patres patriae) és un títol honorífic atorgat pel Senat romà, que significa «pare de la pàtria», i que fou portat per gairebé tots els emperadors romans, des d'August, després per diversos emperadors del Baix Imperi.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pater patriae · Veure més »

Pau de Thoar i Grec

Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pau de Thoar i Grec · Veure més »

Pau Ignasi de Dalmases i Ros

fou un noble i erudit català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pau Ignasi de Dalmases i Ros · Veure més »

Pau Llinàs

Pau Llinàs (Barcelona, 1680 -1749) fou compositor i mestre de capella a l'església de Sant Just i Pastor i a Santa Maria del Pi.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pau Llinàs · Veure més »

Paul François de Lozières d'Astier

Paul François de Lozières d'Astier (c.1654-1731) enginyer militar francès al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Paul François de Lozières d'Astier · Veure més »

Peníscola

Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Peníscola · Veure més »

Penyal de Gibraltar

El penyal de Gibraltar (en anglès Rock of Gibraltar; de vegades anomenat Columna d'Hèrcules) és un penyal de pedra fill de pedra calcaria al territori d'ultramar britànic de Gibraltar que s'eleva per sobre la planura de la comarca del Campo de Gibraltar a l'extrem sud-oest d'Europa, dins la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Penyal de Gibraltar · Veure més »

Pere Bricfeus i Terns

Pere Bricfeus i Terns (Castellterçol 1670 - Viena 1724) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pere Bricfeus i Terns · Veure més »

Pere de Torrelles i Sentmenat

Pere de Torrelles i Sentmenat o Pere de Sentmenat-Torrelles i de Perapertusa Marquès de Torrelles, fou un polític i militar català i austriacista que, el 1713, es declarà partidari de la guerra a ultrança durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pere de Torrelles i Sentmenat · Veure més »

Pere Joan Barceló i Anguera

Pere Joan Barceló i Anguera (Vila de Capçanes, 1682 - Breisach el Vell, 3-4 de setembre del 1743), conegut com a Carrasquet o Carrasclet, fou un soldat fuseller de muntanya, guerriller i partidari de la causa austriacista durant les guerres de Successió i de la Quàdruple Aliança.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pere Joan Barceló i Anguera · Veure més »

Pistola

'''Pistola''' Sig-Sauer P220 La pistola és una arma de foc curta, dissenyada per a ser utilitzada amb una sola mà, i que dispara bales a curta distància.

Nou!!: Guerra dels catalans і Pistola · Veure més »

Potestas

La potestas (en llatí 'potestat') és un concepte jurídic que manifesta el poder, facultat, domini, que es té sobre altri, ja siguin persones o institucions.

Nou!!: Guerra dels catalans і Potestas · Veure més »

Presidis Toscans

Els presidis, enclavats al sud del Gran Ducat de Toscana. Els Presidis Toscans foren un territori de sobirania espanyola, dependent del virrei de Nàpols fins al 1735, i després d'un governador propi, integrat per una sèrie de fortaleses que foren anteriorment possessió de la República de Siena, i algunes mes que foren abans del Principat del Piombino.

Nou!!: Guerra dels catalans і Presidis Toscans · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Guerra dels catalans і Principat de Catalunya · Veure més »

Privilegi

''Llibre de privilegis de Palafrugell'' Un privilegi és una forma jurídica que consistix en una disposició del poder legislatiu que dona un tractament d'excepció beneficiós a una persona, grup de persones o a una població respecte de les lleis comunes a la resta.

Nou!!: Guerra dels catalans і Privilegi · Veure més »

Rafael Casanova i Comes

Rafael Casanova i Comes (Moià, ca. 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743)Serret (1996: 125) fou un advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola i darrer conseller en cap de Barcelona (1713-1714).

Nou!!: Guerra dels catalans і Rafael Casanova i Comes · Veure més »

Ramon de Penyafort

Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ramon de Penyafort · Veure més »

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa

Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa (Barcelona, 1663 - Viena, 5 de juny del 1741), Marquès de Rialb (1710-1741), fou un notari català i home d'estat de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ramon Frederic de Vilana-Perles i Camarasa · Veure més »

Ramon Sans

Ramon Sans (s. XVII -). Advocat i conseller de Barcelona va ser el 1713, junt al conseller en Cap Rafael Casanova, un dels principals dirigents de la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ramon Sans · Veure més »

Rastatt

Rastatt és una ciutat de l'estat de Baden-Württemberg, a Alemanya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Rastatt · Veure més »

Rebel·lió

La rebel·lió és el rebuig de l'obediència, sigui contra una autoritat legítima o contra una injustícia.

Nou!!: Guerra dels catalans і Rebel·lió · Veure més »

Regalisme

El regalisme fou el conjunt de teories i pràctiques dutes a termes pels monarques catòlics europeus durant els segles  i relatives a les regalies -drets i prerrogatives- inherentes a la seva sobirania que tenien per finalitat controlar l'acció de l'Església.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regalisme · Veure més »

Regiment de Dragons-Cuirassers de Sant Miquel

El Regiment de Dragons-Cuirassers de Sant Miquel, o simplement Regiment de Sant Miquel, fou una unitat militar de l'Exèrcit Regular de Catalunya durant la Guerra dels catalans (1713-1714).

Nou!!: Guerra dels catalans і Regiment de Dragons-Cuirassers de Sant Miquel · Veure més »

Regiment de Reials Guàrdies Catalanes

El Regiment de Reials Guàrdies Catalanes fou una unitat militar d'elit de l'Exèrcit Regular Austriacista durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regiment de Reials Guàrdies Catalanes · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de França · Veure més »

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Sardenya

El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de Sardenya · Veure més »

Regne de Sicília

El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de Sicília · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Guerra dels catalans і Regne de València · Veure més »

Rei Carnestoltes

El Rei Carnestoltes és un personatge fictici que presideix les activitats del cicle festiu de Carnaval i que encarna totes les qualitats relacionades amb la disbauxa, la transgressió, la burla i la festa.

Nou!!: Guerra dels catalans і Rei Carnestoltes · Veure més »

Reial audiència

Les reials audiències, audiències reials o audiències, i també cancelleries (en castellà, real audiencia i cancillería) foren els màxims òrgans de justícia als estats de la Monarquia d'Espanya entre el i. Les cancelleries castellanes es distingien de les simples reials audiències pel fet d'estar presidides per un canceller i tenir, a més, atribucions governatives.

Nou!!: Guerra dels catalans і Reial audiència · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya

La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.

Nou!!: Guerra dels catalans і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »

Reial Audiència de Catalunya (borbònica)

La Reial Audiència del Principat de Catalunya (en castellà: Real Audiencia del Principado de Cataluña) fou el màxim òrgan d'administració de justícia a Catalunya des del 1716 i fins a la seva abolició el 1833, exercint la seva funció judicial en nom del monarca borbònic.

Nou!!: Guerra dels catalans і Reial Audiència de Catalunya (borbònica) · Veure més »

Reial decret

En el sistema jurídic espanyol, un reial decret (RD) és una norma jurídica amb rang de reglament, que emana del Govern d'Espanya en virtut de les competències atribuïdes per la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: Guerra dels catalans і Reial decret · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Guerra dels catalans і República · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Guerra dels catalans і República de Gènova · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Guerra dels catalans і Republicanisme · Veure més »

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia

Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Veure més »

Revolta de les quinzenades

La revolta de les quinzenades fou una insurrecció popular de grans dimensions contra les tropes de les Dues Corones borbòniques durant els mesos de gener i febrer de 1714, en plena guerra dels catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і Revolta de les quinzenades · Veure més »

Ricardo García Cárcel

Francesc de Carreras, Ricardo García Cárcel amb carpeta vermella, amb el líder de Ciutadans - Partit de la Ciutadania Albert Rivera, i Matías Alonso, secretari general de la mateixa organització política. Ricardo García Cárcel (Requena, Plana d'Utiel, 1948) és un historiador i assagista valencià.

Nou!!: Guerra dels catalans і Ricardo García Cárcel · Veure més »

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: Guerra dels catalans і Roma · Veure més »

Rosari

Dürer (Galeria nacional de Praga) El rosari, dit el roser en català medieval, és una pregària tradicional catòlica que consisteix en la recitació de tres sèries d'oracions.

Nou!!: Guerra dels catalans і Rosari · Veure més »

Sabadell

Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sabadell · Veure més »

Sacerdot

Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sacerdot · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Nou!!: Guerra dels catalans і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Salvador Feliu de la Penya

Salvador Feliu de la Penya i Picart (Barcelona, 1674 — Vilassar de Dalt, 8 de novembre de 1733) fou un mercader i polític català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Salvador Feliu de la Penya · Veure més »

Salvador Lleonart

Salvador Lleonart (o Salvador Lleonard) (Alella?, el Maresme, segle XVII — Alella?, el Maresme) fou organitzador i cap dels serveis secrets catalans del rei arxiduc Carles III (1713-14), el qual tenia encomanades funcions d'espionatge i contraespionatge, així com d'agitació i enllaç.

Nou!!: Guerra dels catalans і Salvador Lleonart · Veure més »

Salvador Sanpere i Miquel

Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, Catalunya, 1840 - 26 de setembre del 1915) fou un historiador, crític, publicista i polític català.

Nou!!: Guerra dels catalans і Salvador Sanpere i Miquel · Veure més »

Sangoneres

Marca que deixen a la pell les tres dents de la sangonera comuna. Les sangoneres o sangonelles són anèl·lids de la subclasse dels hirudinis coneguts per adherir-se a altres animals i xuclar-los la sang.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sangoneres · Veure més »

Sant Boi de Llobregat

Sant Boi de Llobregat és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Boi de Llobregat · Veure més »

Sant Cebrià de Vallalta

Sant Cebrià de Vallalta és un municipi que es troba a la zona interior de la comarca de Maresme, entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, als voltants de la Serra del Montnegre.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Cebrià de Vallalta · Veure més »

Sant Celoni

Sant Celoni és una vila i municipi a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, a la vall mitjana de la Tordera.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Celoni · Veure més »

Sant Iscle de Vallalta

Sant Iscle de Vallalta és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Iscle de Vallalta · Veure més »

Sant Jordi

va ser un militar romà d'origen grec convertit al cristianisme i mort com a màrtir per no voler abjurar de la seva fe.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Jordi · Veure més »

Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és una població i un municipi de la comarca de l'Alt Penedès, situat a la vall del riu de Foix al nord-oest de la capital comarcal.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Martí Sarroca · Veure més »

Sant Narcís

Sant Narcís de Girona és un sant venerat a l'Església catòlica, sant patró de Girona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Narcís · Veure més »

Sant Pol de Mar

Sant Pol de Mar és una vila i municipi de la comarca del Maresme, a la província de Barcelona, situat al litoral, entre Calella i Canet de Mar, a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sant Pol de Mar · Veure més »

Santa Madrona

* Santa Madrona de Tessalònica (Salònica, Grècia, final del - ~300), màrtir cristiana occida durant les persecucions de Dioclecià.

Nou!!: Guerra dels catalans і Santa Madrona · Veure més »

Santa Magdalena

* Biografies: Santa Maria Magdalena, deixebla de Jesús i reconeguda com a santa per l'església catòlica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Santa Magdalena · Veure més »

Santa Maria del Mar

La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra dels catalans і Santa Maria del Mar · Veure més »

Santa Maria del Pi

L'església de Santa Maria del Pi, o simplement del Pi, és una basílica gòtica situada a la plaça del Pi de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Guerra dels catalans і Santa Maria del Pi · Veure més »

Santa Susanna

Santa Susanna és un municipi de la comarca del Maresme.

Nou!!: Guerra dels catalans і Santa Susanna · Veure més »

Santíssima Trinitat

Retaule de la Trinitat. Museu d'art Jacint Rigau, Perpinyà (1489) La doctrina cristiana de la Trinitat és la doctrina central sobre la naturalesa de Déu en la majoria de les esglésies cristianes, que defineix un Déu existent en tres persones divines coiguals, coeternes i consubstancials: Déu Pare, Déu Fill (Jesucrist) i Déu Esperit Sant, tres persones diferents (hipòstases) que comparteixen una essència/substància/natura (homoousion).

Nou!!: Guerra dels catalans і Santíssima Trinitat · Veure més »

Súria

Súria és una vila, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.

Nou!!: Guerra dels catalans і Súria · Veure més »

Sebastià Dalmau i Oller

Sebastià de Dalmau i Oller (Barcelona,Segons, el seu lloc de naixement és Teià, al Maresme. 1682 - Viena, 2 d'agost del 1762) fou un militar austriacista, coronel de cavalleria de l'exèrcit de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sebastià Dalmau i Oller · Veure més »

Seda

Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.

Nou!!: Guerra dels catalans і Seda · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge · Veure més »

Setge de Barcelona (1705)

El Setge de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en què els aliats van prendre la ciutat de Barcelona el 1705.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Barcelona (1705) · Veure més »

Setge de Barcelona (1706)

El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Barcelona (1706) · Veure més »

Setge de Barcelona (1713-1714)

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Barcelona (1713-1714) · Veure més »

Setge de Brihuega

La batalla de Brihuega va tenir lloc el 8 de desembre de 1710 durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Brihuega · Veure més »

Setge de Cardona (1711)

El Setge de Cardona de 1711 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Cardona (1711) · Veure més »

Setge de Castellciutat (1713)

El setge de Castellciutat es lliurà entre el 20 i el 28 de setembre de 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Castellciutat (1713) · Veure més »

Setge de Castellciutat (1714)

El setge de Castellciutat tingué lloc el febrer del 1714 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Setge de Castellciutat (1714) · Veure més »

Sever de Barcelona

Sever o Sever de Barcelona, per a diferenciar-lo d'altres sants del mateix nom, fou bisbe de Barcelona i màrtir.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sever de Barcelona · Veure més »

Sobirania

La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sobirania · Veure més »

Sometent

El sometent fou en els seus inicis una organització paramilitar d'autoprotecció civil típicament catalana, separada de l'exèrcit, per a la pròpia defensa i la defensa de la terra en temps de conflicte bèl·lic.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sometent · Veure més »

Sou (moneda)

Constantí El sou era una unitat de compte del sistema monetari carolingi i dels seus derivats que corresponia a la vintena part de la lliura i que es dividia en 12 diners i 24 òbols o malles.

Nou!!: Guerra dels catalans і Sou (moneda) · Veure més »

Tagamanent

Tagamanent és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, (Catalunya).

Nou!!: Guerra dels catalans і Tagamanent · Veure més »

Tajo

El Tajo (Tacho en aragonès, Tajo en castellà, Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la península Ibèrica.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tajo · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tarragona · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Guerra dels catalans і Teologia · Veure més »

Tiberio Carafa y Carafa Orsini

Tiberio Carafa y Carafa Orsini (o Tiberio Carrafa) (-) militar sicilià al servei de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tiberio Carafa y Carafa Orsini · Veure més »

Tinent general

Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tinent general · Veure més »

Toledo

Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.

Nou!!: Guerra dels catalans і Toledo · Veure més »

Tomisme

Tomisme és l'escola filosòfica que va sorgir com un llegat de l'obra i el pensament de sant Tomàs d'Aquino, filòsof, sant i Doctor de l'Església.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tomisme · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tortosa · Veure més »

Tractat d'Utrecht

El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tractat d'Utrecht · Veure més »

Tractat de Baden

El tractat de Baden va ser el tractat de pau que va posar fi a les hostilitats entre el Regne de França i el Sacre Imperi romà, que havien estat en guerra des del començament de la Guerra de Successió espanyola.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tractat de Baden · Veure més »

Tractat de Gènova

El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tractat de Gènova · Veure més »

Tractat de la Haia (1701)

El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tractat de la Haia (1701) · Veure més »

Tractat de Rastatt

El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tractat de Rastatt · Veure més »

Tractat de Viena (1725)

El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tractat de Viena (1725) · Veure més »

Tres Comuns de Catalunya

Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tres Comuns de Catalunya · Veure més »

Tribunal de Contrafaccions

El Tribunal de Contrafaccions fou un organisme de representació paritària del rei i els braços, encarregat de resoldre les reclamacions per actes contraris a les constitucions catalanes realitzats per funcionaris reials.

Nou!!: Guerra dels catalans і Tribunal de Contrafaccions · Veure més »

Trinquet (esport)

El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.

Nou!!: Guerra dels catalans і Trinquet (esport) · Veure més »

Utrecht

Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.

Nou!!: Guerra dels catalans і Utrecht · Veure més »

Vaixell permès

El vaixell permès o navili amb permís era una concessió feta per la corona espanyola a Anglaterra després de la signatura del tractat d'Utrecht, aquesta concessió (o permís) autoritzava Anglaterra a enviar un vaixell a l'any amb una capacitat de càrrega de 500 tones a les colònies espanyoles americanes per a comerciar-hi.

Nou!!: Guerra dels catalans і Vaixell permès · Veure més »

Vall de Cardós

Vall de Cardós és un municipi de la comarca del Pallars Sobirà.

Nou!!: Guerra dels catalans і Vall de Cardós · Veure més »

Valladolid

Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.

Nou!!: Guerra dels catalans і Valladolid · Veure més »

Veracreu

"Elena i Constantíi" amb la Veracreu La Veracreu o Santa Creu és la creu en la qual va ser executat Jesús de Natzaret; dintre del cristianisme es considera una relíquia de primer ordre.

Nou!!: Guerra dels catalans і Veracreu · Veure més »

Verges

Verges és un municipi de la comarca del Baix Empordà, situat a la riba esquerra del riu Ter.

Nou!!: Guerra dels catalans і Verges · Veure més »

Vic

Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.

Nou!!: Guerra dels catalans і Vic · Veure més »

Vicenç Bacallar i Sanna

Vicenç Bacallar i Sanna (Càller, 6 de febrer de 1669 - La Haia, 11 de juny de 1728) va ser un noble, polític i escriptor sard.

Nou!!: Guerra dels catalans і Vicenç Bacallar i Sanna · Veure més »

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Nou!!: Guerra dels catalans і Viena · Veure més »

Vilassar de Dalt

Vilassar de Dalt és una vila i municipi de la comarca del Maresme entre els municipis de Vilassar de Mar, Premià de Dalt, Cabrils, Òrrius i la comarca del Vallès Oriental, situat a uns dotze quilòmetres de Mataró, capital de la comarca.

Nou!!: Guerra dels catalans і Vilassar de Dalt · Veure més »

Voltaire

François Marie Arouet (París, 21 de novembre del 1694 - 30 de maig del 1778), dit Voltaire, fou un escriptor i filòsof francès de la Il·lustració.

Nou!!: Guerra dels catalans і Voltaire · Veure més »

William Cowper

Retrat de '''William Cowper''' atribuït a Romney William Cowper (Great Berhkamstead, 26 de novembre de 1731 – East Dereham, 25 d'abril de 1800)La data de naixement és del calendari gregorià, en l'antic calendari seria 15 de novembre de 1731.

Nou!!: Guerra dels catalans і William Cowper · Veure més »

Xalupa

Les galupes, faluques o xalupes són les embarcacions de pesca costanera del litoral europeu de l'oceà Atlàntic, encara que en els temps de la navegació a vela, a la zona del litoral Cantàbric de la península Ibèrica era el nom que es donava a la més grossa de les embarcacions de pesca costanera.

Nou!!: Guerra dels catalans і Xalupa · Veure més »

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1 d'agost · Veure més »

1 de setembre

El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1 de setembre · Veure més »

10 de novembre

El 10 de novembre o 10 de santandria és el tres-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 10 de novembre · Veure més »

10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 10 de setembre · Veure més »

11 de juliol

L11 de juliol és el cent noranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 11 de juliol · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 11 de setembre · Veure més »

12 d'agost

El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 12 d'agost · Veure més »

12 de juliol

El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 12 de juliol · Veure més »

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 12 de setembre · Veure més »

13 d'agost

El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 13 d'agost · Veure més »

13 de juliol

El 13 de juliol és el cent noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 13 de juliol · Veure més »

13 de setembre

El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 13 de setembre · Veure més »

14 d'abril

El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 14 d'abril · Veure més »

14 d'agost

El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 14 d'agost · Veure més »

14 de gener

El 14 de gener és el catorzè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 14 de gener · Veure més »

14 de maig

El 14 de maig és el cent trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 14 de maig · Veure més »

15 d'agost

El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 15 d'agost · Veure més »

15 de setembre

El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 15 de setembre · Veure més »

16 de juliol

El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 16 de juliol · Veure més »

16 de maig

El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 16 de maig · Veure més »

16 de setembre

El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 16 de setembre · Veure més »

1656

Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1656 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1665 · Veure més »

1674

Sense descripció.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1674 · Veure més »

1678

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1678 · Veure més »

17 de juliol

El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 17 de juliol · Veure més »

1700

Terratrèmol de Cascadia/tsunami.;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1700 · Veure més »

1701

Llinda d'una casa del carrer Major de la Pobla de Lillet Mapa simplificat d'Europa a la vigília de la Guerra de Successió Espanyola el 1701.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1701 · Veure més »

1702

;Món.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1702 · Veure més »

1703

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1703 · Veure més »

1704

miniatura.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1704 · Veure més »

1705

Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1705 · Veure més »

1706

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1706 · Veure més »

1707

1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1707 · Veure més »

1708

;Països catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1708 · Veure més »

1709

;Països Catalans Reus: Davant dels atacs borbònics a la ciutat de Tortosa, a mitjan any la ciutat s'avança a donar obediència a Felip V, per tal d'evitar els saquejos.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1709 · Veure més »

1710

;Països catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1710 · Veure més »

1711

;Països catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1711 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1712 · Veure més »

1713

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1713 · Veure més »

1714

Constitucions de Catalunya de 1585.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1714 · Veure més »

1715

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1715 · Veure més »

1716

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1716 · Veure més »

1723

;Països catalans;Resta del món.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1723 · Veure més »

1725

;Països Catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1725 · Veure més »

1730

;Països catalans.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1730 · Veure més »

1732

Sense descripció.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1732 · Veure més »

1733

Resum dels esdeveniments de l'any 1733.

Nou!!: Guerra dels catalans і 1733 · Veure més »

18 d'agost

El 18 d'agost és el dos-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 18 d'agost · Veure més »

18 de setembre

El 18 de setembre és el dos-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 18 de setembre · Veure més »

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 19 d'abril · Veure més »

19 de maig

El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 19 de maig · Veure més »

2 d'agost

El 2 d'agost és el dos-cents catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 2 d'agost · Veure més »

2 d'octubre

El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 2 d'octubre · Veure més »

2 de febrer

El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 2 de febrer · Veure més »

2 de maig

El 2 de maig és el cent vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 2 de maig · Veure més »

2 de setembre

El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 2 de setembre · Veure més »

20 d'agost

El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 20 d'agost · Veure més »

20 de juny

El 20 de juny és el cent setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 20 de juny · Veure més »

20 de maig

El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 20 de maig · Veure més »

20 de setembre

El 20 de setembre és el dos-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 20 de setembre · Veure més »

2012

L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: Guerra dels catalans і 2012 · Veure més »

21 d'agost

El 21 d'agost és el dos-cents trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 21 d'agost · Veure més »

21 de juliol

El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 21 de juliol · Veure més »

22 d'abril

El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 22 d'abril · Veure més »

22 de febrer

El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 22 de febrer · Veure més »

22 de juliol

El 22 de juliol és el dos-cents tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 22 de juliol · Veure més »

22 de juny

El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 22 de juny · Veure més »

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 23 d'abril · Veure més »

23 de juliol

El 23 de juliol és el dos-cents quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 23 de juliol · Veure més »

23 de maig

El 23 de maig és el cent quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 23 de maig · Veure més »

24 d'abril

El 24 d'abril és el cent catorzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quinzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 24 d'abril · Veure més »

24 de juliol

El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 24 de juliol · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 25 d'abril · Veure més »

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 25 d'agost · Veure més »

25 de juliol

El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 25 de juliol · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 26 d'abril · Veure més »

26 d'agost

El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 26 d'agost · Veure més »

26 de febrer

El 26 de febrer és el cinquanta setè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 26 de febrer · Veure més »

26 de juny

El 26 de juny és el cent setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 26 de juny · Veure més »

26 de maig

El 26 de maig és el cent quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 26 de maig · Veure més »

27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 27 de febrer · Veure més »

27 de març

El 27 de març és el vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 27 de març · Veure més »

28 d'abril

El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 28 d'abril · Veure més »

28 d'agost

El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 28 d'agost · Veure més »

28 de febrer

El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.

Nou!!: Guerra dels catalans і 28 de febrer · Veure més »

28 de juliol

El 28 de juliol és el dos-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents desè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 28 de juliol · Veure més »

28 de març

El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 28 de març · Veure més »

29 d'abril

El 29 d'abril és el cent dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el cent deuè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 29 d'abril · Veure més »

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 29 d'agost · Veure més »

3 d'abril

El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 3 d'abril · Veure més »

3 de desembre

El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 3 de desembre · Veure més »

3 de maig

El 3 de maig és el cent vint-i-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 3 de maig · Veure més »

3 de setembre

El 3 de setembre és el dos-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 3 de setembre · Veure més »

30 d'agost

El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 30 d'agost · Veure més »

30 de juny

El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 30 de juny · Veure més »

30 de març

El 30 de març és el vuitanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el norantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 30 de març · Veure més »

30 de novembre

El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 30 de novembre · Veure més »

31 d'agost

El 31 d'agost és el dos-cents quaranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-quatrè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 31 d'agost · Veure més »

31 de juliol

El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 31 de juliol · Veure més »

4 de maig

El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 4 de maig · Veure més »

4 de setembre

El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 4 de setembre · Veure més »

5 d'agost

El 5 d'agost és el dos-cents dissetè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents divuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 5 d'agost · Veure més »

5 de setembre

El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 5 de setembre · Veure més »

6 de juliol

El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 6 de juliol · Veure més »

6 de març

El 6 de març és el seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el seixanta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 6 de març · Veure més »

6 de setembre

El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 6 de setembre · Veure més »

7 de maig

El 7 de maig és el cent vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 7 de maig · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 7 de setembre · Veure més »

8 de maig

El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 8 de maig · Veure més »

9 d'agost

El 9 d'agost és el dos-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 9 d'agost · Veure més »

9 de juliol

El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 9 de juliol · Veure més »

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Nou!!: Guerra dels catalans і 9 de maig · Veure més »

Redirigeix aquí:

Campanya de Catalunya (1713-1714), Guerra dels Catalans, Guerra dels Catalans (1713-1714), Guerra dels catalans (1713-1714), Guerra particular de Catalunya.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

Tota la informació va ser extreta de Viquipèdia i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement i Compartir-Igual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

SortintEntrant