Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guerra dels Vuitanta Anys

Índex Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Taula de continguts

  1. 200 les relacions: ABC-Clio, Aire-sur-la-Lys, Albert VII d'Àustria, Alexandre I de Parma, Ambrosi Spinola, Amiens, Amsterdam, Anglaterra, Anvers, Aquisgrà, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arminianisme, Álvaro de Bazán y Benavides, Batalla de Gembloux, Batalla de Gibraltar, Batalla de Lepant (1571), Batalla de les Dunes (1639), Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Nieuwpoort, Batalla de Rocroi, Bèlgica, Brasil, Brielle, Brussel·les, Cadis, Calvinisme, Camí dels espanyols, Carles IV de Lorena, Charles de La Porte, Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Comtat d'Artois, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Flandes, Cristià IV, Damvillers, Dendermonde, Despesa militar, Diest, Dinastia dels Habsburg, Disset Províncies, Ducat d'Alba de Tormes, Ducat de Brabant, Ducat de Luxemburg, Dunkerque, Edicte de Nantes, Elisabet I d'Anglaterra, Enkhuizen, Enric Hèrcules, ... Ampliar l'índex (150 més) »

  2. Guerres d'independència
  3. Guerres de Portugal
  4. Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
  5. Guerres dels Països Baixos
  6. Regne de la Gran Bretanya
  7. Revoltes del segle XVI
  8. Revoltes del segle XVII

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і ABC-Clio

Aire-sur-la-Lys

Aire-sur-la-Lys (en neerlandès Ariën-aan-de-Leie) és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Aire-sur-la-Lys

Albert VII d'Àustria

Albert VII d'Àustria (Wiener Neustadt, 13 de novembre de 1559 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 13 de juliol de 1621) fou un Arxiduc d'Àustria, príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Albert VII d'Àustria

Alexandre I de Parma

Alexandre Farnese o Alexandre I de Parma (Roma, Estats Pontificis, 27 d'agost de 1545 - Arràs, Països Baixos espanyols, 3 de desembre de 1592) fou el tercer Duc de Parma, càrrec que ostentà entre 1586 i 1592.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Alexandre I de Parma

Ambrosi Spinola

Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ambrosi Spinola

Amiens

Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Amiens

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Amsterdam

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Anglaterra

Anvers

Anvers (del francès Anvers; en neerlandès i oficialment, Antwerpen; en català, històricament Antuèrpia) és la ciutat més gran de la Regió de Flandes, i la segona de Bèlgica.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Anvers

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Aquisgrà

Armand Jean du Plessis de Richelieu

Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Armand Jean du Plessis de Richelieu

Arminianisme

Jacobus Arminius, fundador de la doctrina arminianista. L'arminianisme és una doctrina teològica cristiana fundada per Jacobus Arminius a l'Holanda de començaments del segle XVII, a partir de la impugnació del dogma calvinista de la doble predestinació.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Arminianisme

Álvaro de Bazán y Benavides

Álvaro de Bazán y Benavides (Nàpols, 12 de setembre de 1571 – 1646), II marquès de Santa Cruz de Mudela, I marquès del Viso i Gran d'Espanya, va ser un destacat marí de guerra de l'Imperi Espanyol per la seva actuació a la Mar Mediterrània i a la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Álvaro de Bazán y Benavides

Batalla de Gembloux

La batalla de Gembloux va tenir lloc a Gembloux, prop de Namur, als Països Baixos, entre les forces espanyoles dirigides per en Joan d'Àustria,Morris p. 268 el governador general dels Països Baixos espanyols i un exèrcit rebel compost.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de Gembloux

Batalla de Gibraltar

La batalla naval de Gibraltar va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril de 1607 durant la Guerra dels Vuitanta Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos va sorprendre i va atacar durant quatre hores la flota espanyola amarrada a la badia de Gibraltar.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de Gibraltar

Batalla de Lepant (1571)

La batalla naval de Lepant ocorregué el 7 d'octubre de 1571 al golf de Lepant, al Peloponès (actual Grècia).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de Lepant (1571)

Batalla de les Dunes (1639)

La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de les Dunes (1639)

Batalla de Nördlingen (1634)

La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de Nördlingen (1634)

Batalla de Nieuwpoort

La batalla de Nieuwpoort o primera batalla de les Dunes entre les forces de les Províncies Unides sota el comandament de Maurici de Nassau i l'exèrcit espanyol sota el comandament de l'arxiduc Albert d'Àustria va tenir lloc el 2 de juliol de 1600 prop de la ciutat belga de Nieuwpoort.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de Nieuwpoort

Batalla de Rocroi

La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Batalla de Rocroi

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Bèlgica

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Brasil

Brielle

Brielle és un municipi de la província d'Holanda Meridional, al sud dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Brielle

Brussel·les

Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Brussel·les

Cadis

Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Cadis

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Calvinisme

Camí dels espanyols

El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Camí dels espanyols

Carles IV de Lorena

Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Carles IV de Lorena

Charles de La Porte

Charles de La Porte (París, 1602 - Paris, 8 de febrer de 1664), marquès de La Meilleraye, fou un noble i militar francès.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Charles de La Porte

Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals

Territoris de WIC. La Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals (en neerlandès: West-Indische Compagnie o WIC) va ser fundada l'any 1621 a les Províncies Unides per aconseguir monopolis comercials per la unió de diversos comerciants holandesos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

Comtat d'Artois

El comtat d'Artois fou una jurisdicció feudal del nord del Regne de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Comtat d'Artois

Comtat d'Hainaut

províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Comtat d'Hainaut

Comtat d'Holanda

El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Comtat d'Holanda

Comtat de Flandes

El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Comtat de Flandes

Cristià IV

Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Cristià IV

Damvillers

Damvillers és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Damvillers

Dendermonde

Dendermonde (en francès Termonde) és una ciutat neerlandòfona de Bèlgica situada a la regió flamenca, a la província de Flandes oriental.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Dendermonde

Despesa militar

El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Despesa militar

Diest

Diest és un municipi belga a la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Diest

Dinastia dels Habsburg

Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Dinastia dels Habsburg

Disset Províncies

Les Disset Províncies són una sèrie de feus, comtats i ducats que els Ducs de Borgonya van atènyer del al XVI també anomenats Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Disset Províncies

Ducat d'Alba de Tormes

El ducat d'Alba de Tormes, anomenat de forma habitual ducat d'Alba, és un títol nobiliari hereditari espanyol, atorgat originalment per Enric IV de Castella a García Álvarez de Toledo el 1472.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ducat d'Alba de Tormes

Ducat de Brabant

Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ducat de Brabant

Ducat de Luxemburg

El ducat de Luxemburg fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic, formada amb l'antic comtat de Luxemburg.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ducat de Luxemburg

Dunkerque

Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Dunkerque

Edicte de Nantes

L‘edicte de Nantes, firmat el 30 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França, va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes, també coneguts com hugonots.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Edicte de Nantes

Elisabet I d'Anglaterra

Elisabet I (7 de setembre de 1533 – 24 de març de 1603) va ser reina d'Anglaterra i d'Irlanda des del 17 de novembre de 1558 fins a la seva mort.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Elisabet I d'Anglaterra

Enkhuizen

Enkhuizen és un municipi de la província d'Holanda Septentrional, al centre-oest dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Enkhuizen

Enric Hèrcules

Francesc de França (nascut al castell de Fontainebleau el 18 de març de 1555 sent batejat com Enric Hèrcules, mort a Château-Thierry el 10 de juny de 1584 i inhumat a l'Basílica de Saint-Denis), duc d'Alençon, d'Anjou, de comte de Turena, duc de Brabant i Château-Thierry, fou el darrer fill d'Enric II de França i de Caterina de Mèdici.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Enric Hèrcules

Enric II de Borbó-Condé

Enric II de Borbó-Condé (Saint-Jean-d'Angély 1588 - París 1646) fou Príncep de Condé, governador de Borgonya, governador de Berry (1612-1615), duc de Montmorency, duc d'Albret, duc d'Enghien, duc de Bellegarde, príncep de sang, Comte de Sancerre (1640-1646), par de França..

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Enric II de Borbó-Condé

Enric III de França

Enric III de França Enric III de França (Fontainebleau, 19 de setembre del 1551 - Saint-Cloud, 2 d'agost del 1589) fou duc d'Angulema (1551-1574) duc d'Anjou (1566-1576); duc d'Orleans (1560-1574); rei de Polònia (1573-1574) i rei de França (1574-1589) i l'últim de la dinastia Valois.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Enric III de França

Enric IV de França

Enric IV de França i III de Navarra (Pau, 1553 - París, 1610) fou rei de Navarra, comte de Foix i Bigorra, vescomte de Bearn i Marsan (1572-1610), rei de França (1589-1610) i copríncep d'Andorra (1562-1610).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Enric IV de França

Ernest d'Àustria

Ernest d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1553 - Brussel·les, Països Baixos espanyols 1595) fou un Arxiduc d'Àustria i príncep d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ernest d'Àustria

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Espanya

Estats Generals dels Països Baixos

Els Estats Generals dels Països Baixos (en neerlandès, Staten-Generaal) és el parlament bicameral dels Països Baixos, format pel Senat (Eerste Kamer) i la Cambra de Representants (Tweede Kamer).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Estats Generals dels Països Baixos

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Europa

Fúria espanyola (Anvers)

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat d'Anvers per tropes espanyoles amotinades que va començar el 4 de novembre del 1576, durant la Guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Fúria espanyola (Anvers)

Fúria espanyola (Maastricht)

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Maastricht per tropes espanyoles amotinades el 20 d'octubre del 1576 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Fúria espanyola (Maastricht)

Fúria espanyola (Mechelen)

La fúria espanyola va ser un saqueig de la ciutat de Mechelen per tropes espanyoles el 2 al 5 d'octubre del 1572 durant la Guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Fúria espanyola (Mechelen)

Felip Guillem d'Orange-Nassau

Felip Guillem d'Orange-Nassau (Buren, 19 de desembre de 1554 - Brussel·les, 20 de febrer de 1618) va ser fill de Guillem I d'Orange-Nassau i d'Anna d'Egmond -la seva primera esposa-.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Felip Guillem d'Orange-Nassau

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Felip II de Castella

Felip III de Castella

Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Felip III de Castella

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Felip IV de Castella

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel

Ferran d'Àustria (cardenal-infant)

El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ferran d'Àustria (cardenal-infant)

Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Franc Comtat

El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Franc Comtat

Francesc de Montcada

Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Francesc de Montcada

Francisco de Melo

* Francisco de Melo (comte d'Assumar) (1597 - 1651), noble portuguès que va servir com a general espanyol durant la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Francisco de Melo

Franciscus Gomarus

Franciscus Gomarus, François Gomaer, Franz Gomar o Francesc Gomar (Bruges, 30 de gener de 1563 - Groningen 11 de gener de 1641) va ser un teòleg i orientalista holandès, d'estricte calvinisme, que es va oposar a Jacobus Arminius, la condemna del qual va aconseguir en el Sínode de Dort (1618–1619).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Franciscus Gomarus

Frederic Enric d'Orange-Nassau

Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Frederic Enric d'Orange-Nassau

Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Gaspar de Guzmán y Pimentel

Gravelines

Localització de Gravelines Gravelines (en neerlandès Grevelingen) és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord, que forma part de la Westhoek.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Gravelines

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra

Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

La Guerra angloespanyola de 1585-1604 va ser un conflicte intermitent entre els regnes d'Espanya i Anglaterra, que mai va ser formalment declarada.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra anglo-espanyola (1585–1604)

Guerra de Restauració portuguesa

La Guerra de Restauració (en portuguès: Guerra da Restauração) fou una sèrie d'enfrontaments armats entre el Regne de Portugal i Espanya, amb excepció del Principat de Catalunya.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra de Restauració portuguesa

Guerra de successió de Màntua

La guerra de successió de Màntua, també anomenada guerra de successió de Montferrat va ser un conflicte armat que va sorgir el 1628 amb la mort sense hereus directes de Vicenç II Gonzaga, duc de Màntua i Montferrat.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra de successió de Màntua

Guerra de Torstenson

La guerra de Torstenson, controvèrsia d'Hannibal o guerra d'Hannibal (noruec Hannibalsfeiden) és un conflicte que va tenir lloc entre 1643 i 1645 entre l'Imperi suec i el regne de Dinamarca i Noruega al final de la guerra dels Trenta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra de Torstenson

Guerra dels Segadors

La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra dels Segadors

Guerra dels Trenta Anys

La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra dels Trenta Anys

Guerra franco-espanyola (1635-1659)

La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra franco-espanyola (1635-1659)

Guerra neerlando-portuguesa

La guerra neerlando-portuguesa va ser un conflicte armat esdevingut entre 1588 i 1654 en el que les forces navals de les Províncies Unides dels Països Baixos van envair les colònies de l'Imperi Portuguès a Amèrica, l'Àfrica i Àsia.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerra neerlando-portuguesa

Guerres de religió a França

Les Guerres de religió a França van ser una sèrie d'enfrontaments civils que van tenir lloc al Regne de França durant un període i un territori molt ampli.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerres de religió a França

Guerres otomanes a Europa

'''Setge de Viena (1683)''' Les guerres otomanes a Europa són les guerres de l'Imperi Otomà a Europa també conegudes com a guerres turques, particularment en textos antics europeus.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guerres otomanes a Europa

Guillem de Nassau-Siegen

Guillem de Nassau-Siegen (en alemany Wilhelm von Nassau-Siegen) va néixer el 13 d'agost de 1592 a Dillenburg (Alemanya) i va morir el 18 de juliol de 1642 a Orsoy.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guillem de Nassau-Siegen

Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem I d'Orange-Nassau (castell de Dillenburg, Nassau, 24 d'abril de 1533 - Delft, 10 de juliol de 1584), també conegut com Guillem el Taciturn (traduït del neerlandès: Willem de Zwijger), o als Països Baixos com a Guillem d'Orange (neerlandès: Willem van Oranje), va ser el principal líder o estatúder de la revolta holandesa contra els Habsburg espanyols que va desencadenar la guerra dels vuitanta anys (1568–1648) i va donar lloc a la independència formal de les Províncies Unides el 1581.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guillem I d'Orange-Nassau

Guillem II d'Orange-Nassau

Guillem II d'Orange-Nassau (La Haia, 27 de maig de 1626 – La Haia, 6 de novembre de 1650) va ser Príncep d'Orange i Stadtholder de les Províncies Unides entre el 1647 i el 1650.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Guillem II d'Orange-Nassau

Gustau II Adolf

fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Gustau II Adolf

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Hamburg

Hulst

Hulst (zelandès Ulst) és un municipi de la província de Zelanda, al sud dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Hulst

Iconoclàstia

Iconoclàstia és aquella doctrina que s'oposa a la veneració d'imatges o ídols.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Iconoclàstia

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Imperi Otomà

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Imperi Persa

Inquisició dels Països Baixos

La Inquisició dels Països Baixos va ser una estensió de la Inquisició espanyola als Països Baixos espanyols, establerta durant el regnat de Carles V. Com que la idea de la Inquisició no era congènita del temperament flamenc, el procés d'introducció va ser lent i gradual de principi a fi.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Inquisició dels Països Baixos

Isabel Clara Eugènia

La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Isabel Clara Eugènia

Jacobus Arminius

Jacob Arminius (Oudewater 1560 - 1609) va ser un teòleg protestant neerlandès famós per les seves discrepàncies amb les teories de Joan Calví, a les quals retreia una doctrina de la predestinació massa tancada pel determinisme: si bé és cert que l'home per si sol no pot assolir la salvació i necessita la gràcia divina, sí que pot esperar-la amb la fe.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Jacobus Arminius

Jaume I d'Anglaterra

Jaume VI d'Escòcia o Jaume I d'Anglaterra i Irlanda —Charles James— (19 de juny, 1566 - 27 de març, 1625) fou rei d'Escòcia i el primer monarca d'Anglaterra provinent de la Casa d'Estuard, succeint la darrera monarca Tudor, Elisabet I, morta sense descendència.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Jaume I d'Anglaterra

Joan d'Àustria i Blomberg

Joan d'Àustria (Ratisbona, Baviera, 24 de febrer de 1545 o 1547 - Namur, Països Baixos espanyols, 1 d'octubre de 1578) fou fill fora de mariatge de l'emperador Carles V i de Bàrbara Blomberg, va ser un militar i diplomàtic durant el regnat del seu germanastre Felip II d'Espanya.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Joan d'Àustria i Blomberg

Joan Segimon

Joan Segimon -Johann Sigismund- (8 de novembre del 1572 - 23 de desembre 1619) fou Príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg de la Casa de Hohenzollern.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Joan Segimon

Joan t'Serclaes de Tilly

Joan t'Serclaes de Tilly (Tilly (Villers-la-Ville, Brabant) febrer de 1559 – mort a Ingolstadt (Baviera), 30 d'abril de 1632) era un general i mercenari de la Lliga catòlica.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Joan t'Serclaes de Tilly

Johan van Oldenbarnevelt

Johan van Oldenbarnevelt (Amersfoort, 14 de setembre de 1547-La Haia, 13 de maig de 1619) va ser un advocat, polític i home d'estat neerlandès, el qual va tenir un paper molt important a la guerra que va portar a la independència d'Holanda d'Espanya.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Johan van Oldenbarnevelt

Jutlàndia

Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Jutlàndia

Kortrijk

Cortrai o Kortrijk (en llatí Cortr(i)acum o en francès Courtrai) és una ciutat de Bèlgica, situada al marge del riu Leie i del canal Kortrijk-Bossuit a la província de Flandes occidental, que forma part de la regió flamenca.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Kortrijk

La Corunya

La Corunya (en gallec i oficialment: A Coruña, en castellá: La Coruña) és un municipi i una ciutat situada al nord-oest de Galícia, banyada per l'oceà Atlàntic.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і La Corunya

Landrecies

Landrecies és un municipi francès, situat a la regió dels Alts de França, al departament del Nord.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Landrecies

Lens (Pas de Calais)

Lens és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lens (Pas de Calais)

Leopold Guillem d'Habsburg

Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Leopold Guillem d'Habsburg

Lliga Catòlica (1609)

Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lliga Catòlica (1609)

Lliga Santa (1571)

La Lliga Santa era la lliga formada pels estats controlats pels Habsburg d'Espanya, Nàpols, Sicília, els Estats Pontificis, la República de Venècia, la República de Gènova, el Gran Ducat de la Toscana, els ducats de Savoia, Parma i Urbino, i els Cavallers de Malta; tots ells representant països ancorats al voltant de la Mar Mediterrània, per lluitar contra l'Imperi Otomà i la seva expansió al voltant de l'est del Mediterrani amb la presa de Xipre, i que va obtenir la victòria a la Batalla de Lepant.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lliga Santa (1571)

Llista de governadors dels Països Baixos

Aquests són els governadors que tingué els Països Baixos durant l'ocupació d'aquests territoris per la Corona de Castella, el Regne d'Espanya i el Sacre Imperi Romanogermànic des de mitjans de fins a finals del.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Llista de governadors dels Països Baixos

Lluís de Nassau

Lluís de Nassau (Dillenburg, 10 de gener de 1538 - Mook en Middelaar, 14 d'abril de 1574) va ser una figura clau durant la guerra dels vuitanta anys que les forces rebels dels Països Baixos, antecessores de les Províncies Unides, van mantenir contra Espanya per tal d'aconseguir la seva independència.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lluís de Nassau

Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís de Requesens (Molins de Rei, 1528 - Brussel·les, 5 de març de 1576) fou un militar, marí, diplomàtic i polític català.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lluís de Requesens i Zúñiga

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lluís XIII de França

Lovaina

Lovaina (en neerlandès i oficialment: Leuven; en Louvain; en Löwen) és una ciutat i municipi flamenc de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica, situada a la confluència dels rius Dijle i Voer.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Lovaina

Luxemburg

Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Luxemburg

Maastricht

Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Maastricht

Malines

Malines (neerlandès i oficial: Mechelen, francès: Malines, Alemany: Mecheln, Anglès: Mechlin, vell, poc usat) és una ciutat de Bèlgica, de la província d'Anvers i de la regió Flamenca, regat pel riu Dijle.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Malines

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Mar Mediterrània

Margarida de Parma

Vitrall de Margarida de Parma a l'església de St. Jan a Gouda (Països Baixos) Margarida de Parma o Margarida d'Àustria (Oudenaarde, 5 de juliol de 1522 - Ortona, Ducat de Parma, 18 de gener de 1586) fou infanta de Castella, governadora dels Països Baixos (1559-1567) i duquessa consort de Parma (1552-1586).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Margarida de Parma

Massacre del dia de Sant Bartomeu

1-84176-395-0 (Museu Cantonal de Belles Arts de Lausana) La Massacre del dia de Sant Bartomeu (en francès: Massacre de la Saint-Barthélemy) fou l'assassinat en massa d'hugonots francesos durant les Guerres de religió de França del.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Massacre del dia de Sant Bartomeu

Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic

Maubeuge

Maubeuge —en picard, Maubeuche— és un municipi francès, situat al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Maubeuge

Maurici de Nassau

Maurici de Nassau (Maurits van Oranje; 14 de novembre de 1567 – 23 d'abril de 1625) va ser el sobirà Príncep d'Orange des del 1618.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Maurici de Nassau

Münster

Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Münster

Monarquia d'Espanya

El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Monarquia d'Espanya

Mosa

El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Mosa

Oceà Atlàntic

Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Oceà Atlàntic

Olinda

Olinda és un municipi brasiler de l'estat de Pernambuco, a la Regió Metropolitana de Recife.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Olinda

Oostende

Oostende (en francès Ostende, en anglès Ostend, en llatí Ostenda, en català antic Osteda o Ostenda) és una ciutat de Bèlgica a la regió de flamenca situada aproximadament al mig de la costa belga.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Oostende

Orde del Toisó d'Or

'''Felip III de Borgonya''' fundador de l'orde, pintat per Rogier van der Weyden L'Orde del Toisó d'Or és un orde civil i de cavalleria fundat l'any 1429 pel duc de Borgonya i comte de Flandes, Felip III de Borgonya.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Orde del Toisó d'Or

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Osnabrück

Ottavio Piccolomini

Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Ottavio Piccolomini

Oudenaarde

Oudenaarde (Audenarde en francès) és una ciutat belga i un municipi de la província de Flandes Oriental.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Oudenaarde

Oudewater

Oudewater és un municipi de la província d'Utrecht, al centre dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Oudewater

Països Baixos

Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Països Baixos

Països Baixos del sud

Països Baixos del Sud (o meridionals) és una denominació que s'utilitza de vegades en un context geogràfic per designar la part meridional de les Disset Províncies, els Països Baixos espanyols, els Països Baixos austríacs o Bèlgica, i en contrast amb els Països Baixos del nord.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Països Baixos del sud

Països Baixos espanyols

Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Països Baixos espanyols

Pacificació de Gant

Al·legoria de la Pacificació de Gant, per Adriaen van de Venne. La Pacificació de Gant del 8 de novembre de 1576 va ser un acord a què van arribar els estats generals de les províncies dels Països Baixos, tant les que s'havien rebel·lat contra la corona espanyola com les que hi havien romàs lleials.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Pacificació de Gant

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і París

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Pau de Praga (1635)

Pau de Vervins

La pau de Vervins es va signar el 2 de maig de 1598 a Vervins (actual Aisne) entre els reis Felip II d'Espanya i Enric IV de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Pau de Vervins

Piet Hein

Piet Pieterszoon Hein (o Pieter Pietersen Heyn) (25 de novembre de 1577 - 18 de juny de 1629) va ser un marí neerlandès nascut a la ciutat de Delft i considerat un heroi nacional.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Piet Hein

Pirateria marítima

Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Pirateria marítima

Príncep d'Orange

Príncep d'Orange és un títol nobiliari d'origen francès.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Príncep d'Orange

Presa de Salvador

La presa de Salvador va ser un enfrontament militar entre Portugal, aleshores unit a Espanya en la Unió Ibèrica, i la Companyia Neerlandesa de les Índies Occidentals, que es va produir l'any 1624, i va acabar amb la presa de la ciutat brasilera de Salvador per aquesta última.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Presa de Salvador

Principat de Lieja

El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Principat de Lieja

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Protestantisme

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Províncies Unides

Remonstrants

''Al·legoria de la disputa teològica entre els arminians i els seus oponents'', per Abraham van der Eyk, 1721. Els remonstrants es poden veure a l'esquerra, mentre que els seus oponents reformats neerlandesos es poden veure a la dreta. Les balances mostren la causa calvinista més pesada que l'arminiana, però el seu plat té una espasa damunt.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Remonstrants

Robert Dudley

Robert Dudley, primer comte de Leicester (24 de juny de 1532 - 4 de setembre de 1588), va ser el favorit de la reina Isabel I d'Anglaterra durant gran part del seu regnat.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Robert Dudley

Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic

Roermond

Roermond (limburguès Remunj) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Roermond

Santa Lliga de París

Retrat d'Enric I de Guisa, tercer duc de Guisa, cap al 1588, líder de la Santa Lliga durant les Guerres de religió de França. Museu Carnavalet, París La Santa Lliga de París, també anomenada Santa Lliga, Lliga Catòlica o La Lliga (en francès: Ligue Catholique, Sainte Ligue o Sainte Union) va ser un moviment polític armat de caràcter catòlic creat a França a 1576 per Enric de Guisa, Duc de Guisa per oposar-se per la força a hugonots, protestants i a la Casa de Borbó durant les Guerres de religió a França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Santa Lliga de París

Sínode de Dort

El Sínode de Dort o Sínode de Dordrecht és un sínode nacional de l'Església Reformada Holandesa que es va celebrar a Dordrecht el 1618/ 1619, amb l'objectiu de regular una seriosa controvèrsia de les esglésies holandeses iniciada per l'ascens de l'arminianisme.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Sínode de Dort

Schoonhoven

Schoonhoven és un antic municipi de la província d'Holanda Meridional, al sud dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Schoonhoven

Setge d'Alkmaar

El setge d'Alkmaar fou un setge que va tenir lloc entre finals d'agost i el 8 d'octubre de 1573.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge d'Alkmaar

Setge d'Anvers

El setge d'Anvers ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, entre juliol de 1584 i agost de 1585, i es va consumar per les tropes espanyoles al comandament d'Alexandre Farnese (duc de Parma) contra les tropes la República de les Províncies Unides.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge d'Anvers

Setge d'Oostende

El setge d'Oostende ocorregut durant la Guerra dels Vuitanta Anys, del 4 de juliol de 1601 al 20 de setembre de 1601, i es va consumar d'un costat per les tropes espanyoles al comandament d'Albert VII d'Àustria i Ambrosi Spinola i de les tropes neerlandeses de l'altre costat.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge d'Oostende

Setge de Bergen op Zoom

Setge de Bergen op Zoom de 1622 fou un dels combats de la Guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge de Bergen op Zoom

Setge de Breda (1625)

El setge de Breda de 1625 va tenir lloc durant el transcurs de la Guerra europea dels Trenta Anys i de la Guerra dels Vuitanta Anys a Flandes, que enfrontava els terços espanyols de l'exèrcit de Flandes amb les forces de les Províncies Unides dels Països Baixos; la ciutat fortalesa de Breda, sota el govern de Justí de Nassau, va ser assetjada i finalment conquistada pels exèrcits espanyols sota el comandament d'Ambrosio Spínola l'any 1625.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge de Breda (1625)

Setge de Haarlem

El setge de Haarlem va tenir lloc entre desembre de 1572 i juliol de 1573 en el marc de la guerra dels Vuitanta Anys.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge de Haarlem

Setge de Perpinyà (1642)

El Setge de Perpinyà del 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Setge de Perpinyà (1642)

Simon Episcopius

Simon Episcopius. Simon Episcopius (Amsterdam, 8 de gener de 1583 - ibíd., 4 d'abril de 1643) va ser un teòleg protestant holandès.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Simon Episcopius

Somme

El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Somme

Tienen

Tienen (francès Tirlemont) és un municipi belga de la província de Brabant Flamenc a la regió de Flandes.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Tienen

Tractat d'Ulm (1647)

El Tractat d'Ulm o Treva d'Ulm (en alemany: Waffenstillstand von Ulm) és un tractat de pau signat a la ciutat d'Ulm el 14 de març de 1647 entre el Regne de França, Suècia i l'Electorat de Baviera.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Tractat d'Ulm (1647)

Tractat de Londres (1604)

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585–1604.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Tractat de Londres (1604)

Tractat de partició

El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Tractat de partició

Treva dels dotze anys

Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Treva dels dotze anys

Tribunal dels Tumults

El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Tribunal dels Tumults

Unió d'Arràs

saqueig d'Anvers (neutrals, reconeixent l'autoritat reial). En verd fort-turquesa territoris presos per Espanya inicialment. En blau la Unió d'Arràs, aliada d'Espanya. En marró fosc el Bisbat de Lieja, aliat d'Espanya. La unió d'Arràs va ser un acord signat el 5 de gener de 1579 a la ciutat d'Arràs pel qual algunes províncies del sud dels Països Baixos reconeixien la sobirania de Felip II en el marc de la Guerra dels vuitanta anys en resposta a la República de Gant, on els calvinistes radicals havien pres la direcció i es va convertir en un reducte d'intolerància envers els catòlics.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Unió d'Arràs

Unió d'Utrecht

Mapa dels Països Baixos, amb la unió d'Utrecht i la d'Arràs (1579) La unió d'Utrecht fou una aliança militar establerta el 23 de gener del 1580 per algunes les províncies dissidents de les Disset Províncies.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Unió d'Utrecht

Veere

Veere (zelandès Ter Veere) és un municipi de la província de Zelanda, al sud dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Veere

Venlo

Venlo és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Venlo

Vlissingen

Vlissingen (zelandès Vlissienge) és una ciutat de l'antiga illa de Walcheren, a la província de Zelanda, als Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Vlissingen

Wesel

La ciutat hanseàtica de Wesel pertany a l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya a l'aiguabarreig del Lippe i del canal Wesel-Datteln al Rin.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Wesel

Westfàlia

Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Westfàlia

Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg

fou un príncep imperial alemany de la casa de Wittelsbach.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg

Zelanda

Zelanda (Zeeland en neerlandès, literalment "Terra del mar"; en zelandès Zeêland) és una província del sud-oest dels Països Baixos, la capital de la qual és Middelburg.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Zelanda

Zierikzee

Zierikzee (zelandès: Zurrikzeê) és una ciutat del municipi de Schouwen-Duiveland, a la província de Zelanda, al sud-oest dels Països Baixos.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і Zierikzee

14 de març

El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 14 de març

1565

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1565

1568

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1568

1571

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1571

1584

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1584

1585

Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1585

1596

Països Catalans Resta del món.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1596

1609

1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1609

1623

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1623

1625

;Països Catalans:;Món.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1625

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1627

1630

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1630

1635

; Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1635

1639

Entrada al castell de Salses;Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1639

1640

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1640

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1648

1830

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 1830

5 de juny

El 5 de juny és el cent cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-setè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Vuitanta Anys і 5 de juny

Vegeu també

Guerres d'independència

Guerres de Portugal

Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic

Guerres dels Països Baixos

Regne de la Gran Bretanya

Revoltes del segle XVI

Revoltes del segle XVII

També conegut com Guerra de Flandes, Revolta de Flandes.

, Enric II de Borbó-Condé, Enric III de França, Enric IV de França, Ernest d'Àustria, Espanya, Estats Generals dels Països Baixos, Europa, Fúria espanyola (Anvers), Fúria espanyola (Maastricht), Fúria espanyola (Mechelen), Felip Guillem d'Orange-Nassau, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Franc Comtat, Francesc de Montcada, Francisco de Melo, Franciscus Gomarus, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Gravelines, Guerra, Guerra anglo-espanyola (1585–1604), Guerra de Restauració portuguesa, Guerra de successió de Màntua, Guerra de Torstenson, Guerra dels Segadors, Guerra dels Trenta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Guerra neerlando-portuguesa, Guerres de religió a França, Guerres otomanes a Europa, Guillem de Nassau-Siegen, Guillem I d'Orange-Nassau, Guillem II d'Orange-Nassau, Gustau II Adolf, Hamburg, Hulst, Iconoclàstia, Imperi Otomà, Imperi Persa, Inquisició dels Països Baixos, Isabel Clara Eugènia, Jacobus Arminius, Jaume I d'Anglaterra, Joan d'Àustria i Blomberg, Joan Segimon, Joan t'Serclaes de Tilly, Johan van Oldenbarnevelt, Jutlàndia, Kortrijk, La Corunya, Landrecies, Lens (Pas de Calais), Leopold Guillem d'Habsburg, Lliga Catòlica (1609), Lliga Santa (1571), Llista de governadors dels Països Baixos, Lluís de Nassau, Lluís de Requesens i Zúñiga, Lluís XIII de França, Lovaina, Luxemburg, Maastricht, Malines, Mar Mediterrània, Margarida de Parma, Massacre del dia de Sant Bartomeu, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maubeuge, Maurici de Nassau, Münster, Monarquia d'Espanya, Mosa, Oceà Atlàntic, Olinda, Oostende, Orde del Toisó d'Or, Osnabrück, Ottavio Piccolomini, Oudenaarde, Oudewater, Països Baixos, Països Baixos del sud, Països Baixos espanyols, Pacificació de Gant, París, Pau de Praga (1635), Pau de Vervins, Piet Hein, Pirateria marítima, Príncep d'Orange, Presa de Salvador, Principat de Lieja, Protestantisme, Províncies Unides, Remonstrants, Robert Dudley, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Roermond, Santa Lliga de París, Sínode de Dort, Schoonhoven, Setge d'Alkmaar, Setge d'Anvers, Setge d'Oostende, Setge de Bergen op Zoom, Setge de Breda (1625), Setge de Haarlem, Setge de Perpinyà (1642), Simon Episcopius, Somme, Tienen, Tractat d'Ulm (1647), Tractat de Londres (1604), Tractat de partició, Treva dels dotze anys, Tribunal dels Tumults, Unió d'Arràs, Unió d'Utrecht, Veere, Venlo, Vlissingen, Wesel, Westfàlia, Wolfgang Guillem I del Palatinat-Neuburg, Zelanda, Zierikzee, 14 de març, 1565, 1568, 1571, 1584, 1585, 1596, 1609, 1623, 1625, 1627, 1630, 1635, 1639, 1640, 1648, 1830, 5 de juny.