Taula de continguts
260 les relacions: ABC-Clio, Absolutisme, Albrecht von Wallenstein, Alemanya, Alquímia, Alsàcia, Ambrosi Spinola, Amiens, Anabaptisme, Antiga Confederació Suïssa, Armand Jean du Plessis de Richelieu, Arquebisbat de Magdeburg, Artilleria, Arxiducat d'Àustria, Astrònom, Augsburg, Batalla de Breitenfeld (1631), Batalla de la Muntanya Blanca, Batalla de Lützen (1632), Batalla de Lens, Batalla de les Dunes (1639), Batalla de les illes Lerins (1635), Batalla de Leucata, Batalla de Nördlingen (1634), Batalla de Rocroi, Batalla naval de Cartagena, Baviera, Berlín, Bisbat de Halberstadt, Bisbat de Minden, Bohèmia, Borgonya, Braç (concepte social), Brandenburg, Brandenburg-Prússia, Breisach, Bremen, Calvinisme, Camí dels espanyols, Cambridge, Carles II d'Àustria Interior, Carles IV de Lorena, Castell de Praga, Castell de Salses, Catalunya, Catalunya del Nord, Catolicisme, Còdex Gigas, Charles de La Porte, Charles de Schomberg, ... Ampliar l'índex (210 més) »
- Guerres del Regne d'Anglaterra
- Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
- Segle XVII a França
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Guerra dels Trenta Anys і ABC-Clio
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Absolutisme
Albrecht von Wallenstein
Albrecht Wenzel Eusebius von Wallenstein, en txec:Albrecht Václav Eusebius z Valdštejna),Schiller, Friedrich. (1911) Schiller's Wallenstein, Macmillan també com von Waldstein, va ser un príncep de Bohèmia, un polític i un dirigent militar durant la Guerra dels 30 Anys (1618–48).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Albrecht von Wallenstein
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Alemanya
Alquímia
Pàgina d'una obra d'en Ramon Llull Lalquímia era una doctrina i un estudi especulatiuDiccionari d'Història de Catalunya; p. 34 ed.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Alquímia
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Alsàcia
Ambrosi Spinola
Ambrosio Spinola, segons un gravat de l'època Ambrosi Spinola Doria —en italià —, marqués dels Balbasos (1569-1630), fou un general espanyol d'origen genovès, capità general dels Països Baixos espanyols i comandant de l'exèrcit espanyol durant la guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ambrosi Spinola
Amiens
Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Amiens
Anabaptisme
Anabaptistes reunits en secret a la barca de Peter Piersz. Il·lustració de Jan Luyken. Els anabaptistes van ser una denominació cristiana protestant que va sorgir el durant el moviment de la Reforma Protestant.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Anabaptisme
Antiga Confederació Suïssa
La Confederació Suïssa va ser la precursora de la Suïssa actual.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Antiga Confederació Suïssa
Armand Jean du Plessis de Richelieu
Armand Jean du Plessis (París, 9 de setembre de 1585 - 4 de desembre de 1642), cardenal-duc de Richelieu, duc de Fronsac i par de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Armand Jean du Plessis de Richelieu
Arquebisbat de Magdeburg
LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat a la ciutat de Magdeburg, al riu Elba.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Arquebisbat de Magdeburg
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Artilleria
Arxiducat d'Àustria
L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Arxiducat d'Àustria
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Astrònom
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Augsburg
Batalla de Breitenfeld (1631)
La primera Batalla de Breitenfeld també anomenat Batalla de Leipzig va tenir lloc el 17 de setembre de 1631 al poble de Breitenfeld als afores de Leipzig al Regne de Saxònia durant la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de Breitenfeld (1631)
Batalla de la Muntanya Blanca
La Batalla de la Muntanya Blanca, del 8 de novembre de 1620, va ser una de les primeres confrontacions militars de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de la Muntanya Blanca
Batalla de Lützen (1632)
La Batalla de Lützen (16 novembre de 1632) fou una de les batalles més importants de la guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de Lützen (1632)
Batalla de Lens
La batalla de Lens (20 d'agost de 1648) va ser una victòria francesa obtinguda per Lluís II de Borbó, príncep de Condé, sobre l'exèrcit espanyol manat per l'arxiduc Leopold en la guerra dels Trenta Anys (1618-1648).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de Lens
Batalla de les Dunes (1639)
La batalla naval de les Dunes va ser una batalla entre les armades espanyola i neerlandesa que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1639 a la rada de les Dunes, prop de la costa del comtat de Kent, a Anglaterra, en el transcurs de la Guerra dels Vuitanta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de les Dunes (1639)
Batalla de les illes Lerins (1635)
La batalla de les illes Lerins de 1635 fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de les illes Lerins (1635)
Batalla de Leucata
La batalla de Leucata fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de Leucata
Batalla de Nördlingen (1634)
La Batalla de Nördlingen (Schlacht bei Nördlingen) es va lluitar el 1634 durant la guerra dels Trenta Anys, el 27 d'agost (calendari Julià) o el 6 de setembre (calendari Gregorià).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de Nördlingen (1634)
Batalla de Rocroi
La Batalla de Rocroi va tenir lloc el 19 de maig de 1643 durant la Guerra dels Trenta Anys, el seu resultat va ser una decisiva victòria de l'exèrcit francès sobre l'exèrcit espanyol.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla de Rocroi
Batalla naval de Cartagena
La Batalla naval de Cartagena de 1643 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Batalla naval de Cartagena
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Baviera
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Berlín
Bisbat de Halberstadt
El bisbat de Halberstadt - Bistum Halberstadt - fou una diòcesi catòlica romana des de 804 fins a 1648 i un principat eclesiàstic de l'Sacre Imperi durant l'edat mitjana.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Bisbat de Halberstadt
Bisbat de Minden
Mapa el 1560; el bisbat en vermell El Bisbat de Minden - Bistum Minden - fou una diòcesi catòlica romana i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Bisbat de Minden
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Bohèmia
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Borgonya
Braç (concepte social)
Els braços eren la representació estamental a les corts i parlaments del Principat de Catalunya, del Regne de València i dels diversos regnes de la Corona d'Aragó.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Braç (concepte social)
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Brandenburg
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Brandenburg-Prússia
Breisach
Breisach am Rhein o simplement Breisach (antigament Altbreisach, és a dir «Breisach Vell») és una ciutat d'aproximadament 16.500 habitants, situada a la vall del Rin, al districte Breisgau-Hochschwarzwald, Baden-Württemberg, Alemanya, a mig camí entre Friburg de Brisgòvia i Colmar (a uns 20 km de cadascuna) i a 60 km de Basilea.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Breisach
Bremen
La ciutat de Bremen, al nord-oest d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 ländern federats que formen la República Federal d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Bremen
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Calvinisme
Camí dels espanyols
El "Camí dels espanyols", amb les seves variants principal i secundària, de Barcelona i Nàpols a Brussel·les, via Milà. El camí dels espanyols, també conegut com a Corredor Sard, era una ruta seguida pels terços espanyols els segles i, (de fet fins al 1714), des de la Mediterrània fins als Països Baixos.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Camí dels espanyols
Cambridge
Cambridge és una antiga ciutat universitària anglesa i la capital del comtat de Cambridgeshire.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Cambridge
Carles II d'Àustria Interior
Carles d'Habsburg conegut amb els numerals Carles II d'Estíria, Carles II d'Àustria Interior —Karl II Franz von Innerösterreich— (Viena, 3 de juny de 1540 - Graz el 10 de juliol de 1590) Com tots els prínceps d'Àustria tenia el títol d'arxiduc, i era duc d'Estíria, de Caríntia i de Carniola i comte de Gorizia (que formaven l'anomenada Àustria Interior).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Carles II d'Àustria Interior
Carles IV de Lorena
Carles de Vaudémont, nascut a Nancy el 5 d'abril de 1604, mort a Bernkastel el 18 de setembre de 1675, va ser duc de Lorena i de Bar en dret de 1625 a 1675 i en fet de 1625 a 1634, el 1641 i de 1659 a 1670, sota el nom de Carles IV.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Carles IV de Lorena
Castell de Praga
El castell de Praga (Pražský hrad en txec) és un conjunt arquitectònic ubicat a Praga, capital de la República Txeca.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Castell de Praga
Castell de Salses
Porta d'accés al recinte interior del castell El Castell de Salses és un castell d'època moderna del terme comunal de Salses, a la comarca del Rosselló (Catalunya del Nord).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Castell de Salses
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Catalunya
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Catalunya del Nord
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Catolicisme
Còdex Gigas
El còdex Gigas —o la Bíblia del Diable— és un manuscrit en pergamí escrit a principis del en llatí.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Còdex Gigas
Charles de La Porte
Charles de La Porte (París, 1602 - Paris, 8 de febrer de 1664), marquès de La Meilleraye, fou un noble i militar francès.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Charles de La Porte
Charles de Schomberg
Charles de Schomberg (Nanteuil-le-Haudouin, 16 de febrer de 1601 - París, 6 de juny de 1656) va ser duc d'Halluin, líder militar francès sota el cardenal Richelieu i el seu successor, el cardenal Mazarino, i virrei de Catalunya breument durant l'any 1648.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Charles de Schomberg
Chemnitz
Gravat panoràmic de Chemnitz a l'any 1750, anomenada oficialment Karl-Marx-Stadt entre el 1953 i el 1990, és una ciutat de l'estat lliure de Saxònia, Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Chemnitz
Col·leccions de Rodolf II
L'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic Rodolf II va reunir entre 1577 i 1612 una gran col·lecció d'objectes valuosos, així com una col·lecció de milers de pintures.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Col·leccions de Rodolf II
Combat de Palafrugell
El Combat de Palafrugell fou un dels episodis de la Guerra dels Trenta Anys a Catalunya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Combat de Palafrugell
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Confederació de Polònia i Lituània
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Consell de Cent
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Constitucions catalanes
Contrareforma
Una còpia de la ''Vulgata'', l'edició llatina de la Bíblia catòlica, impresa al 1590, després que diverses de les reformes del Concili haguessin començat a tenir lloc al món catòlic. La Contrareforma (també anomenada la "Revifada catòlica" o la "Reforma catòlica") va ser el període de ressorgiment catòlic que començà amb el Concili de Trento (1545-1563) i acabà amb el final de la Guerra dels Trenta Anys (1648), i va ser iniciat en resposta al cisma provocat per Martí Luter i les diferents esglésies protestants.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Contrareforma
Cristià IV
Cristià IV (Castell de Frederiksborg, Hillerød, 12 d'abril de 1577 - Copenhaguen, 28 de febrer de 1648) va ser rei de Dinamarca entre el 1588 i el 1648.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Cristià IV
Cristina de Suècia
, més tard coneguda com a Cristina Maria Alexandra, va ser reina de Suècia del 1632 al 1654.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Cristina de Suècia
Dalmau de Queralt i de Codina
Dalmau de Queralt i de Codina, conegut com a Dalmau III de Queralt, (17 de setembre de 1593 Barcelona - 7 de juny de 1640 a Barcelona).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dalmau de Queralt i de Codina
Decàpolis alsaciana
La Decàpolis (Zehnstädtebund o Dekapolis en alemany) alsaciana fou una aliança de deu ciutats del Sacre Imperi Romà a Alsàcia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Decàpolis alsaciana
Defenestració de Praga
L'incident conegut com la defenestració de Praga és generalment considerat com el detonant de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Defenestració de Praga
Dieta (assemblea)
La dieta és una assemblea de deliberació formal d'un estat.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dieta (assemblea)
Dieta Imperial
La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dieta Imperial
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dinastia borbònica
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Vasa
escut d'armes de la família Vasa La casa o dinastia de Vasa va ser la dinastia regnant a Suècia entre el 1523 i el 1654 i a Polònia entre el 1587 i el 1668.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dinastia Vasa
Diputació del General de Catalunya
La Diputació del General del Principat de Catalunya era un òrgan del Principat de Catalunya que vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Diputació del General de Catalunya
Disenteria
La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Disenteria
Dresden
Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Dresden
Ducat de Feria
El Ducat de Feria és un títol de la noblesa castellana creat l'any 1567 pel rei Felip II d'Espanya en favor del noble extremeny Gómez Suárez de Figueroa i de Córdoba.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ducat de Feria
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ducat de Milà
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Economia
Eger
Eger (llatí Agria, alemany Erlau, turc Eğri, serbocroata Jegar/Jегар o Jegra/Јегра, txec Jager, eslovac Jáger, eslovè Jagar, polonès Jagier) és una ciutat d'Hongria al comtat d'Heves, a l'est de les muntanyes Mátra prop del massís de Bükk i a la vora del riu Eger afluent del Tisza (Theiss), famosa pel seu castells, els banys termals i diversos edificis històrics, i pels seus vins.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Eger
Electorat de Baviera
L'Electorat de Baviera (Kurfürstentum Bayern) va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Electorat de Baviera
Electorat del Palatinat
El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Electorat del Palatinat
Enric II de Borbó-Condé
Enric II de Borbó-Condé (Saint-Jean-d'Angély 1588 - París 1646) fou Príncep de Condé, governador de Borgonya, governador de Berry (1612-1615), duc de Montmorency, duc d'Albret, duc d'Enghien, duc de Bellegarde, príncep de sang, Comte de Sancerre (1640-1646), par de França..
Veure Guerra dels Trenta Anys і Enric II de Borbó-Condé
Escorbut
Lescorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Escorbut
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Església Catòlica Romana
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Espanya
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Estat nació
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Estats Pontificis
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Europa
Febre tifoide
La febre tifoide o febre entèrica és una malaltia infecciosa produïda per uns bacteris anomenats Salmonella typhi (bacil d'Eberth) o Salmonella paratyphi, serotips A, B o C. El mecanisme de contagi és fecal-oral, a través de l'aigua i d'aliments contaminats amb femta.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Febre tifoide
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Felip III de Castella
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Felip IV de Castella
Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
El Cardenal-Infant Ferran d'Àustria (San Lorenzo de El Escorial, 16 de maig de 1609 o 24 de maig de 1610Les fonts ofereixen dues dates diferents de naixement - Brussel·les, 9 de novembre de 1641) fou Infant d'Espanya de la casa d'Habsburg, governador del Milanesat i els Països Baixos espanyols, virrei de Catalunya, Cardenal-Arquebisbe de Toledo (1619- 1641) i comandant de les forces espanyoles durant la Guerra dels Trenta Anys (1618- 1648).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ferran d'Àustria (cardenal-infant)
Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran II d'Habsburg (Graz 1578 - Viena 1637) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc austríac, duc d'Àustria Interior (Estíria, Caríntia, Carniola, Gorízia), rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Franc Comtat
Francesc de Tamarit
Francesc de Tamarit i Rifós (Barcelona, 1584 - 1653) fou un aristòcrata, polític i militar català.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Francesc de Tamarit
Frankfurt del Main
Frankfurt del Main (en alemany), generalment anomenada Frankfurt tot i la possible confusió amb Frankfurt de l'Oder, és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Main, la més gran del Land de Hessen, però no la capital, amb una població per sobre dels 750.000 (2019) habitants.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Frankfurt del Main
Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic Enric d'Orange-Nassau (Delft, 29 de gener de 1584 - La Haia, 14 de març de 1647) fill de Guillem I i de la seva quarta esposa Lluïsa de Coligny, estatúder de les Províncies Unides i Príncep d'Orange (1625-1647).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Frederic Enric d'Orange-Nassau
Frederic V del Palatinat
Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Frederic V del Palatinat
Freiberg
Mercat de Nadal a Freiberg Freiberg és una ciutat universitària i minera situada a l'estat de Saxònia, entre Dresden i Chemnitz a Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Freiberg
Friburg de Brisgòvia
Friburg de Brisgòvia (Freiburg im Breisgau en alemany estàndard; Friburg im Brisgau en alamànic) és una ciutat al sud-oest de Baden-Württemberg (Alemanya).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Friburg de Brisgòvia
Gaspar de Guzmán y Pimentel
Gaspar de Guzmán y Pimentel, més conegut com a comte-duc d'Olivares (Roma, 6 de gener de 1587 - Toro, 22 de juliol de 1645), fou un aristòcrata i polític castellà, privat del rei Felip IV.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Gaspar de Guzmán y Pimentel
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Generalitat de Catalunya
Giulio Raimondo Mazzarino
Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Giulio Raimondo Mazzarino
Grand Tour
''Goethe als camps romans'', per Tischbein Grand Tour va ser el nom donat a un viatge de diversió/instrucció per Europa, que realitzaven principalment els joves de classe mitjana alta per acabar la seva formació.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Grand Tour
Guerra de Kalmar
La Guerra de Kalmar fou una guerra entre l'Imperi Suec i el Regne de Dinamarca i Noruega que va durar des de 1611 fins 1613.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Guerra de Kalmar
Guerra de Suàbia
La Guerra de Suàbia de 1499 (Schawabenkrieg, Schweizerkrieg o "Guerra Suïssa" a Alemanya, i Engadiner Krieg o "Guerra d'Engadina" a Àustria) va ser l'últim gran conflicte militar entre l'Antiga Confederació Suïssa i la Casa d'Habsburg.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Guerra de Suàbia
Guerra de Torstenson
La guerra de Torstenson, controvèrsia d'Hannibal o guerra d'Hannibal (noruec Hannibalsfeiden) és un conflicte que va tenir lloc entre 1643 i 1645 entre l'Imperi suec i el regne de Dinamarca i Noruega al final de la guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Guerra de Torstenson
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Guerra dels Segadors
Guerra dels Vuitanta Anys
La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Guerra dels Vuitanta Anys
Guerra franco-espanyola (1635-1659)
La guerra Francoespanyola va tenir lloc entre 1635 i el 1659, any en què finalitza amb l'acord signat entre ambdues corones conegut com la Pau dels Pirineus.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Guerra franco-espanyola (1635-1659)
Gustau II Adolf
fou rei de Suècia des de 1611 fins a 1632.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Gustau II Adolf
Hamburg
Hamburg (baix alemany: Hamborg) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Hamburg
Harvard University Press
Kittredge Hall, seu de la Harvard University Press Harvard University Press (HUP) és una editorial que va establir el 13 de gener de 1913 com a divisió de la Universitat Harvard i es va centrar en la publicació acadèmica.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Harvard University Press
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Hongria
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Hugonot
IJssel
El riu IJssel (també anomenat Geldersche IJssel) és un distributari del Rin als Països Baixos que comença a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i després a l'IJsselmeer.
Veure Guerra dels Trenta Anys і IJssel
Imperi Espanyol
mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Imperi Espanyol
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Imperi Otomà
Imperi Suec
L'Imperi Suec fa referència al control territorial que exercí Regne de Suècia sobre gran part de la Regió bàltica durant el i principis del, un període durant el qual Suècia fou una de les grans potències europees. Com a inici de l'Imperi se sol prendre el regnat de Gustau II Adolf, el qual ascendí al tron el 1611, i com el final la pèrdua de territoris arran de la derrota a la Gran Guerra del Nord el 1721.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Imperi Suec
Ingolstadt
Imatge d'un carrer d'Ingolstadt. Ingolstadt és una ciutat situada a la regió de Oberbayern, dins de Baviera, a Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ingolstadt
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Itàlia
Joan Busquets i Dalmau
Joan Busquets i Dalmau (Girona, Gironès, 18 de febrer de 1934 - Girona, Gironès, 13 de novembre de 2018) fou un sacerdot i historiador català.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Joan Busquets i Dalmau
Joan Jordi I de Saxònia
Joan Jordi I de Saxònia (en alemany Johann Georg I von Sachsen) va néixer a Dresden (Alemanya) el 5 de març de 1585 i va morir a la mateixa ciutat el 8 d'octubre de 1656.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Joan Jordi I de Saxònia
Joan t'Serclaes de Tilly
Joan t'Serclaes de Tilly (Tilly (Villers-la-Ville, Brabant) febrer de 1559 – mort a Ingolstadt (Baviera), 30 d'abril de 1632) era un general i mercenari de la Lliga catòlica.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Joan t'Serclaes de Tilly
Johannes Gutenberg
, nascut Johannes Gensfleisch zur Laden zum Gutenberg, va ser un orfebre i inventor alemany, famós per les seves contribucions i la invenció de la impremta de tipus mòbils durant la dècada del 1440.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Johannes Gutenberg
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Johannes Kepler
Jutlàndia
Holstein (Alemanya) Jutlàndia (en danès: Jylland, en alemany: Jütland) és una península de l'Europa nord-occidental que comprèn la part continental de Dinamarca i el nord d'Alemanya (estat federal de Slesvig-Holstein).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Jutlàndia
Leipzig
(IPA) és una ciutat de Saxònia (Alemanya).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Leipzig
Lennart Torstenson
Lennart Torstenson (Forstena, Västergötland, 17 d'agost de 1603 - Estocolm, 7 d'abril de 1651) fou un important comandant i enginyer militar suec.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lennart Torstenson
Leopold Guillem d'Habsburg
Leopold Guillem d'Habsburg, arxiduc d'Àustria (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 5 de gener de 1614 – Viena, 20 de novembre de 1662) va ser un militar, bisbe i col·leccionista d'art austríac.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Leopold Guillem d'Habsburg
Leopold V d'Habsburg
Leopold V d'Habsburg arxiduc d'Alta Àustria (Graz, 9 d'octubre de 1586 - 13 de setembre de 1632 a Schwaz, Tirol) fou un arxiduc austríac fill de Carles II d'Habsburg arxiduc d'Àustria Interior i germà petit de l'emperador Ferran II, III d'Àustria (Interior).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Leopold V d'Habsburg
Lliga Catòlica (1609)
Senyera de la Lliga catòlicaLa fundació de la Lliga Catòlica, pintura de Carl Theodor von Piloty del 1870 La Lliga Catòlica de 1609 va ser una aliança militar dels estats imperials catòlics del Sacre Imperi Romanogermànic que va crear-se el 1609 en el marc de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lliga Catòlica (1609)
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Llista de guerres més sagnants
Escenes de la Segona Guerra Mundial El samurai Suenaga atacat per fletxes i explosius mongols. ''Moko Shurai Ekotoba'' (蒙古襲来絵詞), c. 1293. Batalla d'Austerlitz (1805) Batalla de la Muntanya Blanca (1620) un esdeveniment de la guerra dels Trenta Anys Escenes de la guerra del Vietnam Shaka expandí el territori zulú gràcies al seu poder militar Enfrontament a Shangtang durant la Guerra Civil Xinesa Soldat iranià amb una màscara per protegir-se des atacs amb armes químiques, durant la guerra Iran-Iraq La llista de guerres més sagnants és una llista de les guerres que han generat més de 200.000 morts.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Llista de guerres més sagnants
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lluís XIII de França
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lluís XIV de França
Lluís, Le Grand Condé
El Gran Condé pintat pel flamenc Teniers, el Jove. En Lluís II de Borbó-Condé, conegut com a “el Gran Condé”, (París, 1621 — Fontainebleau, 1686) va ser mariscal militar, primer príncep de sang reial a França, i virrei de Catalunya el 1647.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lluís, Le Grand Condé
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lorena
Lusàcia
Lusàcia bilíngüe, on els sòrabs són més del 10% de la població Mapa de Lusàcia Lusàcia (alemany Lausitz, alt sòrab Łužica, baix sòrab Łužyca, polonès Łużyce, txec Lužice, a vegades nomenada Sòrbia, és una regió històrica entre els rius Bóbr-Kwisa i Elba al nord-oest d'Alemanya (estats de Saxònia i Brandenburg), el sud-est de Polònia (voivodats de Baixa Silèsia) i el nord de la República Txeca.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Lusàcia
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Luteranisme
Maastricht
Maastricht (o Maestricht en francès i Mestreech en limburguès) és la capital de la província neerlandesa de Limburg.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Maastricht
Magúncia
Magúncia (Mainz) és una ciutat d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Magúncia
Magdeburg
Magdeburg és una ciutat alemanya, capital de l'estat de Saxònia-Anhalt.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Magdeburg
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Mar Bàltica
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Mar Mediterrània
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Marcgraviat de Brandenburg
Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maties I, emperador romanogermànic (Viena 24 de febrer de 1557 - 20 de març de 1619) fou arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Croàcia i rei de Bohèmia des de 1611 i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1612.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic
Maximilià I de Baviera
L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Múnic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Maximilià I de Baviera
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Màntua
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Múnic
Münster
Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Münster
Mecklenburg
* Mecklenburg (regió), regió històrica.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Mecklenburg
Mecklenburg (regió)
Mecklenburg (en baix alemany: Mękel(n)borg) és una regió històrica al nord d'Alemanya que comprèn la part occidental i més gran de l'estat federat de Mecklenburg-Pomerània Occidental.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Mecklenburg (regió)
Moràvia
Moràvia (txec i eslovac: Morava, alemany: Mähren, hongarès: Morvaország, polonès: Morawy) és una regió històrica a l'est de la República Txeca.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Moràvia
Nördlingen
Nördlingen és un municipi alemany pertanyent a la comarca Donau-Ries dins l'estat federal de Baviera.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Nördlingen
Neuchâtel
Neuchâtel és un municipi de Suïssa, capital del cantó de Neuchâtel i del districte de Neuchâtel.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Neuchâtel
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Nuremberg
Oldenzaal
Oldenzaal (en baix alemany: Oldnzel), és un municipi de la província d'Overijssel, al centre-est dels Països Baixos.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Oldenzaal
Olomouc
Olomouc (en alemany Olmütz, en polonès Ołomuniec, en llatí Eburum o Olomucium) és una ciutat de la Moràvia Septentrional, a la República Txeca, prop del riu Morava.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Olomouc
Osnabrück
Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en una fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Osnabrück
Ottavio Piccolomini
Ottavio Piccolomini (Florència, Toscana, 11 de novembre de 1599 - 11 d'agost de 1656 en caure del cavall) Fou un militar italià pertanyent a la família Piccolomini.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ottavio Piccolomini
Oxford University Press
Oxford University Press (OUP) és l'editorial universitària més gran del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Oxford University Press
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Guerra dels Trenta Anys і París
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Pau Claris i Casademunt
Pau de Praga (1635)
La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Pau de Praga (1635)
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Pau de Westfàlia
Pesta bubònica
La pesta bubònica és un dels tres tipus de pesta causada pel bacteri Yersinia pestis.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Pesta bubònica
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Picardia
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Polònia
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Pomerània
Pomerània Occidental
La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, repartida avui dia en territoris al nord-oest de Polònia i al nord-est d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Pomerània Occidental
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Portugal
Praga
Praga (txec: Praha) és la principal ciutat i la capital de la República Txeca.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Praga
Príncep elector
Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Príncep elector
Prússia
Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Prússia
President de la Generalitat de Catalunya
El president de la Generalitat de Catalunya és el cap de la Generalitat i el cap del Govern de Catalunya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і President de la Generalitat de Catalunya
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Principat de Catalunya
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Protestantisme
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Províncies Unides
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Provença
Rain
* Geografia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Rain
Ratisbona
Ratisbona (en alemany Regensburg) és una ciutat de l'estat alemany de Baviera, Alemanya, que l'any 2007 tenia 151.000 habitants.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ratisbona
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Reforma Protestant
Regió bàltica
La regió bàltica és el conjunt de països que confronten, al nord (riba nord) i centre (riba sud) d'Europa, amb el mar Bàltic: Suècia, Noruega i Finlàndia al nord, Estònia, Letònia, Lituània i Rússia a l'est; Polònia, Alemanya i Dinamarca al sud.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regió bàltica
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne d'Anglaterra
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne d'Escòcia
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne d'Hongria
Regne de Baviera
El Regne de Baviera, en alemany, Königreich Bayern, va ser un estat que va existir des de 1806 fins a 1918.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne de Baviera
Regne de Bohèmia
El Regne de Bohèmia, de vegades també anomenat Regne Txec (České království en txec; Königreich Böhmen en alemany; Regnum Bohemiae) fou un estat a la regió de Bohèmia a Europa Occidental, el seu territori està inclòs en l'actual República Txeca.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne de Bohèmia
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne de Castella
Regne de Dinamarca
Dinamarca, Groenlàndia i les Illes Fèroe. El Regne de Dinamarca (danès: Kongeriget Danmark o Danmarks Rige., en feroés: Kongsríki Danmarkar, en groenlandès: Kunngeqarfik Danmarki), és una monarquia constitucional i comunitat que es compon de tres parts autònomes: Dinamarca al nord d'Europa, les Illes Fèroe a l'Atlàntic Nord, i Groenlàndia a l'Amèrica del Nord, sent Dinamarca la part hegemònica, on resideixen els poders judicial, executiu i legislatiu residuals.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne de Dinamarca
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne de França
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Regne de Saxònia
Reis de Suècia
Bandera de comandament dels Reis de Suècia Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se'n desconeix els reis.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Reis de Suècia
Religió
jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Religió
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Veure Guerra dels Trenta Anys і República de Venècia
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Rin
Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Rodolf II d'Habsburg (Viena, 18 de juliol de 1552-Praga, 20 de gener de 1612) fou Arxiduc d'Àustria, Rei d'Hongria (1572-1608) i de Bohèmia (1575-1611) i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1576-1612), era fill i successor de l'emperador Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Maria d'Àustria i de Portugal, filla de l'emperador Carles V.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic
Roermond
Roermond (limburguès Remunj) és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Roermond
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Rosselló
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Guerra dels Trenta Anys і Sacre Imperi Romanogermànic
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Salses
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Saxònia
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Sàpiens
Segimon III Vasa
, fou rei de Polònia entre 1587 i 1632, amb el nom de Segimon III.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Segimon III Vasa
Setge de Salses (1639)
El setge de Salses de 1639 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Setge de Salses (1639)
Setge de Salses (1639-40)
El setge de Salses de 1639-1640 fou una de les batalles de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Setge de Salses (1639-40)
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Silèsia
Somme
El Somme (80) és un departament francès situat a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Somme
Spinola
* Agostino Spinola.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Spinola
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Suècia
Sundgau
Localització de Sundgau Sundgau (de l'alemany gau i sund, "comtat del sud"), és una regió natural o país tradicional de França en l'entorn del districte administratiu d'Altkirch que s'estén a les comunas veïnes de Dannemarie, Hirsingue i Ferrette, al sud de la regió d'Alsàcia i sud-est del Territori de Belfort, pròxim a l'aglomeració urbana de Mülhausen.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Sundgau
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Terç
Tifus
El tifus és un grup de malalties infeccioses causades per diverses rickèttsies.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Tifus
Tractat d'Ulm (1647)
El Tractat d'Ulm o Treva d'Ulm (en alemany: Waffenstillstand von Ulm) és un tractat de pau signat a la ciutat d'Ulm el 14 de març de 1647 entre el Regne de França, Suècia i l'Electorat de Baviera.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Tractat d'Ulm (1647)
Tractat de Brömsebro (1645)
El Tractat de Brömsebro, també conegut com a Pau de Brömsebro, fou signat el 13 d'agost de 1645, i finalitzà la Guerra de Torstenson, un conflicte local, que començà el 1643 i fou part de la Guerra dels Trenta Anys, entre Suècia i Dinamarca i Noruega.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Tractat de Brömsebro (1645)
Tractat de Viena
* Tractat de Viena (1606).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Tractat de Viena
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Tractat dels Pirineus
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Transsilvània
Tres Bisbats
Mapa dels Tres Bisbats l'any 1756, superposant-hi els municipis actuals Els Tres Bisbats (en francès, Trois-Évêchés) és una regió històrica de l'època de l'antic règim francès format per les ciutats imperials lliures de Metz, Toul i Verdun i pels territoris dependents de les seves diòcesis; i que tenia coma capital a la ciutat de Metz.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Tres Bisbats
Treva dels dotze anys
Imperi de la Monarquia Hispànica Províncies Unides La treva dels dotze anys, també anomenada treva d'Anvers, va ser un tractat signat el 1609 entre la Monarquia Hispànica i les Províncies Unides dels Països Baixos; va suposar una aturada pacífica en la guerra dels Vuitanta Anys que els neerlandesos mantenien contra l'Imperi Espanyol des de 1568 per aconseguir la seva independència política.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Treva dels dotze anys
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Turíngia
Turena (Corresa)
Torena (en francès Turenne) és un municipi francès, situat al departament de la Corresa i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Turena (Corresa)
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Turisme
Ulm
Ulm és una ciutat situada al Land de Baden-Württemberg, Alemanya.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Ulm
Usedom
Mapa de situació de l'illa d''''Usedom''' o '''Uznam''' Usedom (nom alemany) o Uznam (en polonès) és una gran illa d'Alemanya i Polònia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Usedom
Valtellina
Mapa de la Valtellina Un paisatge de Valtellina Església de Tresivio Valtellina o la Valtelline és una vall dins la Llombardia a Itàlia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Valtellina
Venlo
Venlo és un municipi de la província de Limburg, al sud-est dels Països Baixos.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Venlo
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Guerra dels Trenta Anys і Viena
Vosges
Vosges (88) és un departament francès situat a la regió del Gran Est.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Vosges
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Württemberg
Würzburg
Würzburg és una ciutat alemanya a la ribera del riu Main.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Würzburg
Wesel
La ciutat hanseàtica de Wesel pertany a l'estat federal de Renània del Nord-Westfàlia, a l'oest d'Alemanya a l'aiguabarreig del Lippe i del canal Wesel-Datteln al Rin.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Wesel
Westfàlia
Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Westfàlia
Wismar
Wismar és una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situada al costat del Mar Bàltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecció de l'illa de Poel.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Wismar
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Veure Guerra dels Trenta Anys і Xampanya
14 de març
El 14 de març és el setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta quart en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 14 de març
1499
Països Catalans Resta del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1499
1552
El 1552 (MDLII) fou un any de traspàs iniciat en divendres pertanyent a l'edat moderna.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1552
1608
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1608
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1609
1611
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1611
1620
;Països Catalans:;Món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1620
1625
;Països Catalans:;Món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1625
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1626
1627
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1627
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1629
1630
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1630
1631
;Països Catalans:;Món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1631
1634
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1634
1635
; Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1635
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1636
1639
Entrada al castell de Salses;Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1639
1640
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1640
1641
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1641
1642
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1642
1643
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1643
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1645
1647
*.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1647
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1648
1659
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 1659
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 25 de febrer
6 de gener
El 6 de gener és el sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 6 de gener
8 de novembre
El 8 de novembre o 8 de santandria és el tres-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents tretzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels Trenta Anys і 8 de novembre
Vegeu també
Guerres del Regne d'Anglaterra
- Conflicte entre Capets i Plantagenêts
- Crisi portuguesa de 1383-1385
- Gran Guerra del Nord
- Guerra Civil anglesa
- Guerra Francoholandesa
- Guerra Guillemita d'Irlanda
- Guerra anglo-espanyola (1585–1604)
- Guerra anglo-espanyola (1655-1660)
- Guerra d'Itàlia de 1542-1546
- Guerra d'Itàlia de 1551-1559
- Guerra de Restauració portuguesa
- Guerra de Saintonge
- Guerra de Successió Portuguesa
- Guerra de la Independència d'Escòcia
- Guerra de la Lliga de Cognac
- Guerra de la reina Anna
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra italiana del 1521-1526
- Guerra neerlando-portuguesa
- Guerres de les Tres Nacions
- Guerres episcopals
- Guerres ferrandines
- Tercera Croada
Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
- Croada prussiana
- Croades Wends
- Gran Guerra Turca
- Guerra Francoholandesa
- Guerra d'Escània
- Guerra d'Esmalcalda
- Guerra d'Itàlia (1494-1498)
- Guerra d'Itàlia de 1535-1538
- Guerra d'Itàlia de 1542-1546
- Guerra de Colònia
- Guerra de Morea
- Guerra de Successió Espanyola
- Guerra de Successió de Polònia
- Guerra de Torstenson
- Guerra de la Lliga de Cognac
- Guerra de la Quàdruple Aliança
- Guerra de successió de Màntua
- Guerra dels Cent Anys
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra dels Vuitanta Anys
- Guerra dels camperols
- Guerra franco-espanyola (1635-1659)
- Guerra italiana del 1521-1526
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres hussites
- Invasions hongareses d'Europa
- Llarga Guerra Turca
- Primera Croada
- Segona Croada
- Segona Guerra del Nord
- Sisena Croada
- Tercera Coalició
- Tercera Croada
Segle XVII a França
- Antic Règim
- Barroc i classicisme francès
- Colbertisme
- Dragonada
- Guerra de Restauració portuguesa
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra franco-espanyola (1635-1659)
- Pidgin basc-islandès
- Renaixement francès
També conegut com Guerra dels 30 Anys.
, Chemnitz, Col·leccions de Rodolf II, Combat de Palafrugell, Confederació de Polònia i Lituània, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Contrareforma, Cristià IV, Cristina de Suècia, Dalmau de Queralt i de Codina, Decàpolis alsaciana, Defenestració de Praga, Dieta (assemblea), Dieta Imperial, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Vasa, Diputació del General de Catalunya, Disenteria, Dresden, Ducat de Feria, Ducat de Milà, Economia, Eger, Electorat de Baviera, Electorat del Palatinat, Enric II de Borbó-Condé, Escorbut, Església Catòlica Romana, Espanya, Estat nació, Estats Pontificis, Europa, Febre tifoide, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Ferran d'Àustria (cardenal-infant), Ferran II del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Franc Comtat, Francesc de Tamarit, Frankfurt del Main, Frederic Enric d'Orange-Nassau, Frederic V del Palatinat, Freiberg, Friburg de Brisgòvia, Gaspar de Guzmán y Pimentel, Generalitat de Catalunya, Giulio Raimondo Mazzarino, Grand Tour, Guerra de Kalmar, Guerra de Suàbia, Guerra de Torstenson, Guerra dels Segadors, Guerra dels Vuitanta Anys, Guerra franco-espanyola (1635-1659), Gustau II Adolf, Hamburg, Harvard University Press, Hongria, Hugonot, IJssel, Imperi Espanyol, Imperi Otomà, Imperi Suec, Ingolstadt, Itàlia, Joan Busquets i Dalmau, Joan Jordi I de Saxònia, Joan t'Serclaes de Tilly, Johannes Gutenberg, Johannes Kepler, Jutlàndia, Leipzig, Lennart Torstenson, Leopold Guillem d'Habsburg, Leopold V d'Habsburg, Lliga Catòlica (1609), Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de guerres més sagnants, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, Lluís, Le Grand Condé, Lorena, Lusàcia, Luteranisme, Maastricht, Magúncia, Magdeburg, Mar Bàltica, Mar Mediterrània, Marcgraviat de Brandenburg, Maties I del Sacre Imperi Romanogermànic, Maximilià I de Baviera, Màntua, Múnic, Münster, Mecklenburg, Mecklenburg (regió), Moràvia, Nördlingen, Neuchâtel, Nuremberg, Oldenzaal, Olomouc, Osnabrück, Ottavio Piccolomini, Oxford University Press, París, Pau Claris i Casademunt, Pau de Praga (1635), Pau de Westfàlia, Pesta bubònica, Picardia, Polònia, Pomerània, Pomerània Occidental, Portugal, Praga, Príncep elector, Prússia, President de la Generalitat de Catalunya, Principat de Catalunya, Protestantisme, Províncies Unides, Provença, Rain, Ratisbona, Reforma Protestant, Regió bàltica, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne d'Hongria, Regne de Baviera, Regne de Bohèmia, Regne de Castella, Regne de Dinamarca, Regne de França, Regne de Saxònia, Reis de Suècia, Religió, República de Venècia, Rin, Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic, Roermond, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Salses, Saxònia, Sàpiens, Segimon III Vasa, Setge de Salses (1639), Setge de Salses (1639-40), Silèsia, Somme, Spinola, Suècia, Sundgau, Terç, Tifus, Tractat d'Ulm (1647), Tractat de Brömsebro (1645), Tractat de Viena, Tractat dels Pirineus, Transsilvània, Tres Bisbats, Treva dels dotze anys, Turíngia, Turena (Corresa), Turisme, Ulm, Usedom, Valtellina, Venlo, Viena, Vosges, Württemberg, Würzburg, Wesel, Westfàlia, Wismar, Xampanya, 14 de març, 1499, 1552, 1608, 1609, 1611, 1620, 1625, 1626, 1627, 1629, 1630, 1631, 1634, 1635, 1636, 1639, 1640, 1641, 1642, 1643, 1645, 1647, 1648, 1659, 25 de febrer, 6 de gener, 8 de novembre.