Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guerra dels Set Anys

Índex Guerra dels Set Anys

La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.

Taula de continguts

  1. 228 les relacions: ABC-Clio, Alemanya, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud, Amsterdam, Anna, Princesa Reial i d'Orange, Antic règim a França, Antilles, Apalatxes, Arxiducat d'Àustria, Arxipèlag de Chiloé, Arxipèlag Juan Fernández, Île-d'Aix, Índia, Àfrica, Banda Oriental, Batalla de Beauport, Batalla de Fort Carillon, Batalla de Fort Duquesne, Batalla de Fort Frontenac, Batalla de Fort Niagara, Batalla de Fort Oswego, Batalla de Fort William Henry, Batalla de Hastenbeck, Batalla de Langensalza (1761), Batalla de les Mil Illes, Batalla de les Planes d'Abraham, Batalla de Leuthen, Batalla de Lobositz, Batalla de Plassey, Batalla de Praga (1757), Batalla de Rossbach, Batalla de Sainte-Foy, Batalla de Signal Hill, Batalla de Ticonderoga, Batalla de Torgau, Batalla de Zorndorf, Bengala, Brest, Calcuta, Canadà, Carib, Carles Alexandre de Lorena, Carles III, Carles III d'Espanya, Cascada de Montmorency, Castell de Wartburg, Castelo Branco (ciutat del Centre), Caterina II de Rússia, Chandannagar, ... Ampliar l'índex (178 més) »

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure Guerra dels Set Anys і ABC-Clio

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Guerra dels Set Anys і Alemanya

Amèrica del Nord

L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.

Veure Guerra dels Set Anys і Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.

Veure Guerra dels Set Anys і Amèrica del Sud

Amsterdam

Amsterdam és la capital dels Països Baixos (tot i que la seu del govern és a La Haia).

Veure Guerra dels Set Anys і Amsterdam

Anna, Princesa Reial i d'Orange

Anna del Regne Unit, també coneguda com a Anna de Hannover (Hannover (Alemanya), 2 de novembre de 1709 - La Haia, 12 de gener de 1759).

Veure Guerra dels Set Anys і Anna, Princesa Reial i d'Orange

Antic règim a França

En la història de França, el terme Antic Règim es refereix al període comprès entre la fi de la Guerra dels Cent Anys (1453) i l'esclat de la Revolució (1789), és a dir, als segles ,, i.

Veure Guerra dels Set Anys і Antic règim a França

Antilles

Mapa de les Antilles Les Antilles (antigament anomenades les Índies Occidentals) són les illes banyades pel mar Carib, més les Bahames.

Veure Guerra dels Set Anys і Antilles

Apalatxes

Els Apalatxes o les Muntanyes Apalatxes (en anglès: Appalachian Mountains o the Appalachians), són un sistema vast de serralades de plegament de la costa est de l'Amèrica del Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Apalatxes

Arxiducat d'Àustria

L'arxiducat d'Àustria fou un dels estats més importants del Sacre Imperi Romanogermànic, centre de la monarquia Habsburg i el precursor de l'Imperi Austríac amb capital a Viena i governat per l'Arxiduc d'Àustria.

Veure Guerra dels Set Anys і Arxiducat d'Àustria

Arxipèlag de Chiloé

L'Arxipèlag de Chiloé consta de diverses illes situades davant la costa de Xile.

Veure Guerra dels Set Anys і Arxipèlag de Chiloé

Arxipèlag Juan Fernández

L'arxipèlag Juan Fernández, que inclou les illes Robinson Crusoe, Alejandro Selkirk, Santa Clara i altres illots menors, està situat a l'oceà Pacífic, a 670 km a l'oest de la costa continental xilena.

Veure Guerra dels Set Anys і Arxipèlag Juan Fernández

Île-d'Aix

Île-d'Aix (català: Illa d'Aix) és una comuna francesa situada al departament de la Charanta Marítima i a la regió de la Nova Aquitània.

Veure Guerra dels Set Anys і Île-d'Aix

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Guerra dels Set Anys і Índia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Guerra dels Set Anys і Àfrica

Banda Oriental

XVI Banda Oriental va ser la denominació del territori ubicat a l'est del riu Uruguai i al nord del riu de la Plata, sobre la costa atlàntica de Sud-amèrica.

Veure Guerra dels Set Anys і Banda Oriental

Batalla de Beauport

La batalla de Beauport va ser un enfrontament armat que va enfrontar a la Royal Navy del Regne de la Gran Bretanya i les forces terrestres de França.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Beauport

Batalla de Fort Carillon

La Batalla de Fort Carillon va tenir lloc al Fort Carillon (més tard conegut com a Fort Ticonderoga) a la vora del Llac Champlain, a la frontera de l'actual Estat de Nova York i Canadà entre el 7 i el 8 de juliol de 1758 durant la Guerra Franco-Índia (anomenada Guerra dels Set Anys a Europa).

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Carillon

Batalla de Fort Duquesne

La batalla de Fort Duquesne va ser un enfrontament militar de la Guerra Franco-índia i va tenir lloc el 14 de setembre de 1758.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Duquesne

Batalla de Fort Frontenac

La Batalla de Fort Frontenac fou un enfrontament militar que va tenir lloc el 25 d'agost de 1758 durant la Guerra Franco-Índia entre França i Gran Bretanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Frontenac

Batalla de Fort Niagara

La batalla de Fort Niagara va ser una de les batalles finals de la Guerra Franco-Índia.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Niagara

Batalla de Fort Oswego

La Batalla de Fort Oswego va ser una de les batalles de la Guerra Franco-Índia.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort Oswego

Batalla de Fort William Henry

La Batalla de Fort William Henry és el nom que rep el setge que el general francès Louis-Joseph de Montcalm imposà a la fortalesa britànica de Fort William Henry durant l'agost de 1757.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Fort William Henry

Batalla de Hastenbeck

La batalla de Hastenbeck (26 de juliol de 1757) fou un enfrontament que tingué lloc durant la guerra dels set anys, entre les forces aliades de Hannover, Hesse-Kassel i Brunswick, per una banda, i les forces del Regne de França, per l'altra.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Hastenbeck

Batalla de Langensalza (1761)

La Batalla de Langensalza va tenir lloc el 10 de febrer de 1761 i va ser un enfrontament entre les forces franceses i les forces aliades prussianes i hanoverianes durant la Guerra dels Set Anys.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Langensalza (1761)

Batalla de les Mil Illes

La Batalla de les Mil Illes es va lliurar del 16 al 24 d'agost de 1760, a la part superior del riu Sant Llorenç, entre les Mil Illes, al llarg de l'actual frontera entre Estats Units i Canadà, entre tropes britàniques i forces franceses durant diverses fases de la Guerra Franco-Índia.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de les Mil Illes

Batalla de les Planes d'Abraham

La Batalla de les Planes d'Abraham, també coneguda com a Batalla del Quebec (anglès: Battle of the Plains of Abraham o Battle of Quebec; francès: Bataille des Plaines d'Abraham o Bataille del Québec), va ser una batalla crucial en la Guerra Franco-índia, nom amb què es va conèixer l'episodi de la Guerra dels Set Anys al Teatre d'operacions d'Amèrica del Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de les Planes d'Abraham

Batalla de Leuthen

Quadre que reflecteix la cruenta batalla de Leuthen Batalla de Leuthen (També coneguda com la batalla de Lissa, és una batalla de la Guerra dels Set Anys que va tenir lloc el 5 de desembre de 1757, prop de Leuthen, Silèsia. El regne de Prússia de Frederic II hi va aixafar l'exèrcit imperial del Sacre Imperi.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Leuthen

Batalla de Lobositz

La batalla de Lobositz o Lovosice o Lowositz fou un enfrontament armat que es produí el primer d'octubre de 1756 que donà inicia a la Tercera Guerra Silèsia i a la Guerra dels Set Anys en general.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Lobositz

Batalla de Plassey

La batalla de Plassey es va dur a terme el 23 de juny de 1757, va suposar la victòria decisiva de la Companyia Britànica de les Índies Orientals sobre el Nabab de Bengala i els seus aliats de la Companyia Francesa de les Índies Orientals, establint-la com la Companyia Governant a l'Índia i que es va expandir sobre gran part de l'Àsia Meridional durant els posteriors 190 anys.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Plassey

Batalla de Praga (1757)

La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià (de 64.000 soldats) contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic (de 61.000 soldats) durant el període de la Guerra dels Set Anys.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Praga (1757)

Batalla de Rossbach

La batalla de Rossbach (5 de novembre de 1757) es va lliurar durant la Guerra dels Set Anys (1756-1763) prop del poble de Rossbach, per aquell temps pertanyent a la Saxònia prussiana.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Rossbach

Batalla de Sainte-Foy

La Batalla de Sainte-Foy, també anomenada Batalla del Quebec, va tenir lloc el 28 d'abril de 1760 a Quebec, Canadà durant la Guerra Franco-Índia, com es va conèixer a Amèrica del Nord la guerra dels Set Anys.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Sainte-Foy

Batalla de Signal Hill

La Batalla de Signal Hill va ser una petita escaramussa, l'última de la Guerra Franco-Índia.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Signal Hill

Batalla de Ticonderoga

La Batalla de Ticonderoga va tenir lloc el 27 de juny de 1759.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Ticonderoga

Batalla de Torgau

La batalla de Torgau va tenir lloc el 3 de novembre de 1760, quan l'exèrcit prussià del rei Frederic el Gran va lluitar contra un exèrcit austríac més poderós, sota el comandament del mariscal de camp mariscal von Daun.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Torgau

Batalla de Zorndorf

Batalla de Zorndorf, durant la Guerra dels Set Anys, es va lliurar el 25 d'agost de 1758 entre les tropes russes comandades pel comte William Fermor i un exèrcit prussià comandat pel rei Frederic el Gran.

Veure Guerra dels Set Anys і Batalla de Zorndorf

Bengala

Bengala és una regió d'Àsia actualment repartida entre Índia i Bangladesh.

Veure Guerra dels Set Anys і Bengala

Brest

Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Brest

Calcuta

Calcuta (oficialment Kolkata) és la capital de l'estat indi de Bengala Occidental, situada a la riba est del riu Hugli.

Veure Guerra dels Set Anys і Calcuta

Canadà

El Canadà és un estat situat a l'extrem septentrional d'Amèrica del Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Canadà

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Veure Guerra dels Set Anys і Carib

Carles Alexandre de Lorena

Carles Alexandre de Lorena (Lunéville, 12 de desembre de 1712 - castell de Tervuren, prop de Brussel·les, 4 de juliol de 1780, inhumat el 10 a la Catedral de Brussel·les), fou governador general dels Països Baixos austríacs (1741-1780), Gran Mestre de l'Orde Teutònic (1761-1780) i cavaller de l'Orde del Toisó d'Or.

Veure Guerra dels Set Anys і Carles Alexandre de Lorena

Carles III

* Orde de Carles III.

Veure Guerra dels Set Anys і Carles III

Carles III d'Espanya

Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).

Veure Guerra dels Set Anys і Carles III d'Espanya

Cascada de Montmorency

La cascada de Montmorency és una cascada situada en la desembocadura de riu Montmorency al riu Sant Llorenç, just al davant de l'illa d'Orleans, a Quebec (Canadà).

Veure Guerra dels Set Anys і Cascada de Montmorency

Castell de Wartburg

El castell de Wartburg és un castell a 410 m d'altitud, amb vistes al sud-oest, i mirant cap a la ciutat d'Eisenach, a l'estat de Turíngia, Alemanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Castell de Wartburg

Castelo Branco (ciutat del Centre)

Castelo Branco és un municipi portuguès, situat al districte de Castelo Branco, a la regió del Centre i a la subregió de Beira Interior Sul.

Veure Guerra dels Set Anys і Castelo Branco (ciutat del Centre)

Caterina II de Rússia

, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.

Veure Guerra dels Set Anys і Caterina II de Rússia

Chandannagar

Chandannagar, Chandernagore, Chandernagor, Chandarnagar o Chandanagar, en francès Chandernagor, en bengalí: চন্দননগর Chôndonnôgor) és una ciutat i antiga colònia francesa a uns 30 km al nord de Calcuta a Bengala Occidental. La seva superfície és de 19 km² i la població a l'entorn de 150.000 habitants (2001; el 1901 eren 25.000).

Veure Guerra dels Set Anys і Chandannagar

Charanta

La Charanta (forma occitana) o Xaranta, en francès Charente i en poiteví-saintongès Chérente, és un riu de la conca d'Aquitània.

Veure Guerra dels Set Anys і Charanta

Charles de Rohan-Soubise

Charles de Rohan (1715-1787), duc de Rohan-Rohan, senyor de Roberval, i mariscal de França des de 1758, fou un militar i un ministre dels reis Lluís XV i Lluís XVI.

Veure Guerra dels Set Anys і Charles de Rohan-Soubise

Cherbourg-Octeville

Cherbourg-Octeville (normand Tchidbouo) és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.

Veure Guerra dels Set Anys і Cherbourg-Octeville

Circars

Circars (derivat de Sarkar, una divisió administrativa) fou una regió de l'Índia que comprenia la zona costanera de la presidència de Madras, concretament als districtes de Ganjam, Vizagapatam, Godavan, Kistna, i part de Nellore i Karnul (Kurnool); el seu límit era al nord el llac Chilka i al sud el riu Gandlakamma.

Veure Guerra dels Set Anys і Circars

Colonia del Sacramento

Colonia del Sacramento (del portuguès Colônia do Santíssimo Sacramento), més coneguda amb el nom de Colonia, és la capital del departament de Colonia, Uruguai.

Veure Guerra dels Set Anys і Colonia del Sacramento

Companyia Britànica de les Índies Orientals

La ''East India House'', seu de la companyia, en un dibuix de 1817. La Companyia Britànica de les Índies Orientals (East India Company; també coneguda com a John Company), Company Bahadur o simplement The Company) fou una companyia d'inversors fundada el 31 de desembre de 1600 sobre la Carta Reial atorgada per la Reina Isabel I d'Anglaterra i que garantia certs privilegis en el comerç amb l'Índia.

Veure Guerra dels Set Anys і Companyia Britànica de les Índies Orientals

Companyia Francesa de les Índies Orientals

Bandera del regiment de les Índies (1756) La Companyia Francesa de les Índies Orientals o Companyia Francesa per al Comerç de les Índies Orientals (en francès: Compagnie française des Indes Orientales o Compagnie Française pour le Commerce des Indes Orientales) fou una empresa comercial, fundada per les cartes patents (cartes de privilegi) del 27 d'agost de 1664, l'objecte del qual era «gairebé navegar i negociar a la zona que abasta des del cap de Bona Esperança, els mars orientals i en tota l'Índia», amb monopoli del comerç per un període de cinquanta anys.

Veure Guerra dels Set Anys і Companyia Francesa de les Índies Orientals

Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

La Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (Verenigde Oostindische Compagnie, abreujat VOC en neerlandès, literalment Companyia Unida de les Índies Orientals).

Veure Guerra dels Set Anys і Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals

Concepción (ciutat xilena)

Concepción és una ciutat xilena capital de la Regió del Bío-Bío, capital al seu torn de la Província de Concepción i nucli del Gran Concepción.

Veure Guerra dels Set Anys і Concepción (ciutat xilena)

Confederació de Polònia i Lituània

La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.

Veure Guerra dels Set Anys і Confederació de Polònia i Lituània

Confederació Iroquesa

La Confederació iroquesa era formada per tribus índies de parla iroquesa, el nom de les quals era nadowa, però foren anomenats pels algonkins mengwe "enemics".

Veure Guerra dels Set Anys і Confederació Iroquesa

Corsari

Amaro Pargo, el corsari espanyol més famós. ''HMS Kent'', vaixell comandat pel corsari Robert Surcouf. Els corsaris eren mariners als quals un estat havia concedit una patent de cors.

Veure Guerra dels Set Anys і Corsari

Dècan

Altiplà del Dècan El Dècan és un altiplà disseccionat que ocupa la major part de la zona central i meridional del subcontinent indi.

Veure Guerra dels Set Anys і Dècan

Dinastia Zand

La dinastia Zand fou una nissaga que va regnar sobre Pèrsia de 1750 a 1794.

Veure Guerra dels Set Anys і Dinastia Zand

Dominica

Dominica és un estat insular de l'Amèrica Central, a les Petites Antilles, format per l'illa homònima.

Veure Guerra dels Set Anys і Dominica

Dresden

Dresden és una ciutat alemanya, capital de l'Estat Lliure de Saxònia, i la seva segona ciutat més poblada, després de Leipzig.

Veure Guerra dels Set Anys і Dresden

Electorat de Saxònia

LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.

Veure Guerra dels Set Anys і Electorat de Saxònia

Elisabet I de Rússia

, nascuda Ielizaveta Petrovna, Елизаве́та Петро́вна, anomenada la Climent, fou emperadriu de Rússia.

Veure Guerra dels Set Anys і Elisabet I de Rússia

Encyclopædia Britannica

Primera pàgina de la primera edició de l'''Encyclopædia Britannica'' L'Encyclopædia Britannica és l'enciclopèdia generalista més antiga en llengua anglesa, i la més reconeguda en aquesta llengua.

Veure Guerra dels Set Anys і Encyclopædia Britannica

Enric de Prússia (1726-1802)

Enric de Prússia (Frederic Enric Lluís de Prússia, en alemany Friedrich Heinrich Ludwig Prinz von Preußen, 18 de gener de 1726 a Berlín—3 d'agost de 1802 a Rheinsberg) fou el tretzè fill del rei Frederic Guillem I de Prússia i de la seva muller, Sofia Dorotea de Hannover.

Veure Guerra dels Set Anys і Enric de Prússia (1726-1802)

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Guerra dels Set Anys і Espanya

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Guerra dels Set Anys і Europa

Fam

L'índex de preus dels aliments de la FAO reflecteix els canvis en el preu mitjà internacional dels aliments. El fort augment de 2007/08 va causar una crisi alimentària mundial, amb revoltes de la fam en desenes de països, i va empènyer a més de cent milions a la fam extrema.

Veure Guerra dels Set Anys і Fam

Ferran VI d'Espanya

Ferran VI d'Espanya, dit el Prudent o el Just (Madrid, 23 de setembre de 1713 - Villaviciosa de Odón, 10 d'agost de 1759), també conegut com Ferran VI de Castella, va ser rei d'Espanya des de 1746 fins a 1759.

Veure Guerra dels Set Anys і Ferran VI d'Espanya

Filipines

La Mare de Déu d'Antipolo. La República de les Filipines és un estat insular que consisteix en un arxipèlag situat en el Sud-est Asiàtic, a l'oceà Pacífic.

Veure Guerra dels Set Anys і Filipines

Florida

Florida o la Florida és l'estat més meridional dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Guerra dels Set Anys і Florida

Francofonia

Bandera de la Francofonia La francofonia o l'Organització Internacional de la Francofonia (o simplement La Francophonie), coneguda també per les sigles OIF, és el conjunt de territoris que parlen francès i que comparteixen un passat comú (fruit del colonialisme) i una certa herència cultural, tot i poder tenir altres llengües com a oficials.

Veure Guerra dels Set Anys і Francofonia

Franz Moritz von Lacy

El comte Franz Moritz von Lacy o Lascy (Sant Petersburg, 21 d'octubre de 1725 - Neuwaldegg, Viena, 24 de novembre de 1801) va ser un mariscal de l'exèrcit austríac pertanyent a la nissaga dels de Lacy. Va ser amic i conseller personal de l'emperador Josep II.

Veure Guerra dels Set Anys і Franz Moritz von Lacy

Frederic August II de Saxònia (elector)

L'elector '''Frederic August I de Saxònia''' i rei August II de Polònia Frederic August II de Saxònia (Dresden, 1696 - 1763) fou Elector de Saxònia des de 1733 i fins a 1763 i Rei de Polònia des de 1734 i fins a 1763.

Veure Guerra dels Set Anys і Frederic August II de Saxònia (elector)

Frederic el Gran

Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.

Veure Guerra dels Set Anys і Frederic el Gran

Frederic V de Dinamarca

Frederic V (en danès Frederik V) (Copenhaguen, 31 de març de 1723 – Copenhaguen, 13 de gener de 1766) fou rei de Dinamarca i Noruega des de 1746, fill de Cristià VI i de Sofia Magdalena de Brandenburg-Kulmbach.

Veure Guerra dels Set Anys і Frederic V de Dinamarca

Göttingen

Göttingen (en baix alemany Chöttingen), és una ciutat de la Baixa Saxònia (Alemanya), capital del districte homònim.

Veure Guerra dels Set Anys і Göttingen

Gorée

Lilla de Gorée o Gorea, 1981; Vol.

Veure Guerra dels Set Anys і Gorée

Gran Bretanya

Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.

Veure Guerra dels Set Anys і Gran Bretanya

Guadalupe (França)

Guadalupe (en francès i oficialment Guadeloupe, en crioll Gwadloup) és una illa o un conjunt de dues illes (Grande-Terre i Basse-Terre) separades només per un petit estret, i un arxipèlag que forma una regió i departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.

Veure Guerra dels Set Anys і Guadalupe (França)

Guerra de Successió Austríaca

La Guerra de Successió Austríaca (en el seu escenari americà anomenada Guerra del rei Jordi) va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc des de 1740 fins a 1748, desfermat per les rivalitats sobre els drets hereditaris de la Casa d'Àustria a la mort de Carles VI, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Guerra dels Set Anys і Guerra de Successió Austríaca

Guerra de Successió de Polònia

La Guerra de Successió de Polònia, que va tenir lloc entre els anys 1733 i 1738, va ser una guerra amb un abast global europeu alhora que una guerra civil polonesa, amb considerable interferència d'altres països, que el seu objectiu inicial era el de determinar qui succeiria a August II com a rei de Polònia i Lituània, però que en realitat va suposar també un nou enfrontament dirigit pels Borbó amb la intenció de soscavar o eliminar el poder dels Habsburg a l'Europa occidental, com a continuació de la pròpia Guerra de Successió espanyola.

Veure Guerra dels Set Anys і Guerra de Successió de Polònia

Guerra Fantàstica

La guerra hispano-portuguesa de 1762 a 1763 es va lliurar com a part de la Guerra dels Set Anys.

Veure Guerra dels Set Anys і Guerra Fantàstica

Guerra franco-índia

Es coneix com Guerra franco-índia (1754 - 1763) a la part de la Guerra dels Set Anys desenvolupada en l'Amèrica del Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Guerra franco-índia

Guerra mundial

Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.

Veure Guerra dels Set Anys і Guerra mundial

Guerra russo-turca (1735-1739)

La Guerra russo-turca de 1735-1739 va ser el quart conflicte bèl·lic entre l'Imperi Rus i l'Imperi Otomà.

Veure Guerra dels Set Anys і Guerra russo-turca (1735-1739)

Guillem V d'Orange-Nassau

Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II).

Veure Guerra dels Set Anys і Guillem V d'Orange-Nassau

Haití

Haití, oficialment República d'Haití (République d'Haïti), és una república del Carib situada al terç occidental de l'illa de la Hispaniola.

Veure Guerra dels Set Anys і Haití

Hannover

Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Hannover

Hessen-Kassel

El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Hessen-Kassel

Holstein-Gottorp

Escut d'armes de la Casa de Holstein-Gottorp Holstein-Gottorp o Schleswig-Holstein-Gottorp és el nom historiogràfic, així com l'abreviatura actual, per les parts dels ducats de Schleswig i Holstein, també conegut com a Holstein Ducal, que foren governades pels ducs de Schleswig-Holstein-Gottorp.

Veure Guerra dels Set Anys і Holstein-Gottorp

Illa del Cap Bretó

Lilla del Cap Bretó (en anglès Cape Breton Island; en francès île du Cap-Breton, però antigament île Royale; en gaèlic escocès Eilean Cheap Bhreatainn; en llengua micmac Únamakika) és una illa de la costa de l'Atlàntic d'Amèrica del Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Illa del Cap Bretó

Imperi colonial francès

França va tenir possessions colonials, en diverses formes, des de començaments del fins als anys 1960.

Veure Guerra dels Set Anys і Imperi colonial francès

Imperi Espanyol

mite romà de les Columnes d'Hèrcules (Estret de Gibraltar), que es creia que eren els límits del món, i l'advertència ''Non Terrae Plus ultra'' (No existeix terra mes allà). L'Imperi Espanyol fou el conjunt de territoris a Europa, Amèrica, Àsia, Àfrica i Oceania que estigueren sota el domini de la Monarquia Hispànica al llarg de la història.

Veure Guerra dels Set Anys і Imperi Espanyol

Imperi Mogol

L'imperi mogol fou un imperi turc-musulmà que dominà una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1707.

Veure Guerra dels Set Anys і Imperi Mogol

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Guerra dels Set Anys і Imperi Otomà

Imperi Rus

LImperi Rus (Российская империя, transliteració: Rossískaia Impéria) fou un estat que va existir des del 1721 fins a la declaració de la república l'agost del 1917.

Veure Guerra dels Set Anys і Imperi Rus

Invasió de Menorca (1756)

El 1756 el Mariscal Duc de Richelieu va envair l'illa de Menorca.

Veure Guerra dels Set Anys і Invasió de Menorca (1756)

Ismaïl III de Pèrsia

Ismail III (Isfahan, 1733 - Abadan, 1773) fou el darrer xa safàvida de Pèrsia (1750-1760) amb un poder nominal.

Veure Guerra dels Set Anys і Ismaïl III de Pèrsia

James Wolfe

James Wolfe (Westerham, Comtat de Kent, 1726 - Ciutat de Quebec, Quebec, 1759) fou un militar anglès mort.

Veure Guerra dels Set Anys і James Wolfe

Jeffrey Amherst

Quadre de Jeffrey Amherst,., primer baró d'Amherst, va ser un militar britànic que va aconseguir el grau de mariscal de camp a l'Exèrcit britànic.

Veure Guerra dels Set Anys і Jeffrey Amherst

John Byng

John Byng (29 d'octubre, 1704 – 14 de març, de 1757, fou afusellat a bord del navili HMS Monarch) fou un almirall anglès.

Veure Guerra dels Set Anys і John Byng

Jordi II del Regne Unit

Jordi II del Regne Unit o de Hannover (en alemany Georg Augustus von Hannover) va néixer a Hannover (Alemanya) el 10 de novembre de 1683 i va morir al palau de Kensington a Londres el 25 d'octubre de 1760.

Veure Guerra dels Set Anys і Jordi II del Regne Unit

Kaliningrad

Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.

Veure Guerra dels Set Anys і Kaliningrad

Karikal

Karikal ("Pas del Peix", apareix a antics mapes com Carical o Cariukalla; tàmil: காரைக்கால், Kāraikkāl o Karaikkal) és una ciutat i municipalitat del districte de Karaikal al territori de Pondicherry.

Veure Guerra dels Set Anys і Karikal

Karim Khan Zand

Muhammad Karim, conegut com a Karim Khan Zand, (? - Xiraz, 2 de març de 1779) fou sobirà (no pas xa) de Pèrsia, de la dinastia dels Zand.

Veure Guerra dels Set Anys і Karim Khan Zand

L'Havana

L'Havana (en castellà La Habana) és la capital de la República de Cuba, la seva ciutat més gran, principal port i centre econòmic i cultural.

Veure Guerra dels Set Anys і L'Havana

Le Havre

Le Havre és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.

Veure Guerra dels Set Anys і Le Havre

Les Florides

Les Florides són dos territoris que sorgeixen després de la divisió de la Florida espanyola quan Espanya va cedir aquesta regió a Anglaterra pel Tractat de París a 1763 juntament amb els territoris a l'est i sud-est del Mississipi a canvi la devolució del port de l'Havana i la ciutat de Manila (Filipines), ocupades durant Guerra dels Set Anys (1756-1763) a la qual Espanya es va veure abocada a entrar-hi el 1761.

Veure Guerra dels Set Anys і Les Florides

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Veure Guerra dels Set Anys і Lluís XIV de França

Lluís XV de França

Lluís XV de França, conegut com el Ben Amat, (Versalles 1710 - Versalles 1774) fou rei de França i de Navarra des de l'1 de setembre del 1715 fins a la seva mort el 1774, co-príncep d'Andorra i duc d'Anjou.

Veure Guerra dels Set Anys і Lluís XV de França

Lluís XVI de França

Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).

Veure Guerra dels Set Anys і Lluís XVI de França

Loira

El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.

Veure Guerra dels Set Anys і Loira

Louis Antoine de Bougainville

Bust del Museu de la Marina a París Louis Antoine de Bougainville, comte de Bougainville (París, 12 de novembre 1729 – París, 20 d'agost 1811) fou un militar i navegant francès que va fer la primera circumnavegació francesa i va destacar per la seva descripció de Tahití.

Veure Guerra dels Set Anys і Louis Antoine de Bougainville

Louisiana (Nova França)

Louisiana (en La Louisiane; en 1879, La Louisiane française) o Louisiana Francesa va ser un districte administratiu de la Nova França.

Veure Guerra dels Set Anys і Louisiana (Nova França)

Mahé

Platja a Mahé Mapa de Mahé i les Seychelles Mahé és l'illa més gran (155 km²) de Seychelles, situada al nord-oest de la nació.

Veure Guerra dels Set Anys і Mahé

Mahé (Pondichery)

Mahé (Malayalam: മാഹി, tàmil: மாஹே) és una ciutat i consell municipal amb un territori de 9 km² rodejat per totes parts per territori de Kerala (antigament pel districte de Kannur i actualment pel districte de North Malabar sorgit de l'anterior) però forma part del territori de Puducherry (Pondichery).

Veure Guerra dels Set Anys і Mahé (Pondichery)

Manila

Manila (en tagal Maynila) és la capital de les Filipines i de la regió de Metro Manila, i la segona ciutat del país per nombre d'habitants.

Veure Guerra dels Set Anys і Manila

Mar Carib

La mar Carib, també anomenada mar de les Antilles, és una massa d'aigua que és part de l'oceà Atlàntic, al sud-est del golf de Mèxic.

Veure Guerra dels Set Anys і Mar Carib

Maria Antonieta d'Àustria

'''Maria Antonieta''' 1778, retrat d'Élisabeth Vigée-Lebrun Maria Antonieta d'Àustria (Viena, 2 de novembre de 1755 - París, 16 d'octubre de 1793) fou reina de França i l'esposa de Lluís XVI de França.

Veure Guerra dels Set Anys і Maria Antonieta d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria

Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.

Veure Guerra dels Set Anys і Maria Teresa I d'Àustria

Martinica

Martinica (en francès, Martinique, en crioll antillà Matnik) és una illa que forma una regió i un departament d'ultramar (ROM-DOM) francès.

Veure Guerra dels Set Anys і Martinica

Mato Grosso

Mato Grosso és un estat brasiler localitzat a l'oest de la regió Centre-Oest.

Veure Guerra dels Set Anys і Mato Grosso

Menorca

Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.

Veure Guerra dels Set Anys і Menorca

Misiones Orientales

Misiones. En verd el domini jesuïta; En taronja, límit després del Tractat de Madrid del 1750 entre Espanya i Portugal; En rosa, el Tractat de Tordesillas. Les Misiones Orientales o Misiones del riu Uruguai (en portuguès Região das Missõés) constitueixen una regió històrica que actualment ocupen l'oest de l'estat de Rio Grande do Sul al sud del Brasil.

Veure Guerra dels Set Anys і Misiones Orientales

Mississipi (riu)

El Mississipi (en anglès Mississippi River i en francès) és un llarg riu situat a l'Amèrica del Nord que travessa la part central dels Estats Units.

Veure Guerra dels Set Anys і Mississipi (riu)

Mustafà III

Mustafa III (28 de gener de 1717 - 21 de gener de 1774) va ser soldà de l'Imperi Otomà des de 1757 fins a la seva mort.

Veure Guerra dels Set Anys і Mustafà III

Nova França

''Carte geographique de la Nouvelle France'', Samuel de Champlain, 1612. Nova França (en francès: la Nouvelle-France) és l'àrea de Nord-amèrica colonitzada per França entre el període de l'exploració del riu Sant Llorenç per Jacques Cartier el 1534 i la cessió de parts d'aquest territori al Regne Unit i Espanya el 1763, i la compra de la Louisiana per part dels Estats Units el 1803.

Veure Guerra dels Set Anys і Nova França

Nova Orleans

Nova Orleans (La Nouvelle-Orléans en francès, New Orleans en anglès) és la ciutat més gran de l'estat de Louisiana, als Estats Units.

Veure Guerra dels Set Anys і Nova Orleans

Ocupació britànica de Manila

Porta del Fort Santiago, a Manila Locupació britànica de Manila es va produir entre 1762 i 1764, quan la capital de les Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos.

Veure Guerra dels Set Anys і Ocupació britànica de Manila

Pa

Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.

Veure Guerra dels Set Anys і Pa

Països Baixos austríacs

El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.

Veure Guerra dels Set Anys і Països Baixos austríacs

Pactes de Família

Els Pactes de Família foren tres acords d'aliança entre Espanya i França signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en què en aquests dos països hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borbó.

Veure Guerra dels Set Anys і Pactes de Família

Patatera

La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.

Veure Guerra dels Set Anys і Patatera

Pelleteria

XIX. La pelleteria és la indústria dedicada a l'elaboració de roba i complements a partir de cuir i de pell animal.

Veure Guerra dels Set Anys і Pelleteria

Pere III de Rússia

fou Duc de Holstein-Gottorp i Tsar de Rússia durant escassos sis mesos de l'any 1762.

Veure Guerra dels Set Anys і Pere III de Rússia

Piotr Rumiàntsev

, fou un comandant i teòric militar rus, fill del general Aleksandr Rumiàntsev (1725-1796).

Veure Guerra dels Set Anys і Piotr Rumiàntsev

Pirna

Pirna és una ciutat del districte de Saxònia, Alemanya, en el cercle de Dresden, i és la capital del mateix nom.

Veure Guerra dels Set Anys і Pirna

Pobles indígenes d'Amèrica

Quítxues del Perú Maies de Chiapas Shoshoni, dels Estats Units Home atsina Els pobles indígenes d'Amèrica són els habitants precolombins del continent americà, els seus descendents i altres grups ètnics que s'identifiquen amb aquests pobles històrics.

Veure Guerra dels Set Anys і Pobles indígenes d'Amèrica

Pomerània Sueca

Pomerània Sueca va ser un domini sota el control de la corona sueca, entre 1630 i 1815, situat a l'actual costa bàltica d'Alemanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Pomerània Sueca

Pondicherry

Pondicherry (tàmil புதுச்சேரி, telugu పుదుచ్చేరి, malaiàlam പോത്തുച്ചേരി) és un territori de la Unió Índia situat a la costa de Chōlamandala, uns 160 km al sud de Madràs habitat sobretot per tàmils.

Veure Guerra dels Set Anys і Pondicherry

Port-au-Prince

Vista de satèl·lit de Port-au-Prince Port-au-Prince (Pòtoprens en crioll haitià), amb una població estimada d'1.300.000 habitants (2005) i més de dos milions a l'aglomeració urbana, és la capital i la ciutat principal d'Haití.

Veure Guerra dels Set Anys і Port-au-Prince

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Portugal

Prússia

Prússia - Preußen en alemany, Prūsa en prussià, Borussia, Prussia o Prutenia en llatí; Prusy en polonès, Prussija en rus, en lituà Prūsija fou un regne nascut al centre d'Europa durant l'edat moderna, que esdevingué l'eix sobre el que orbità la unificació alemanya i l'Imperi Alemany, fins que fou dissolta després de la victòria dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.

Veure Guerra dels Set Anys і Prússia

Presa de l'Havana

La Presa de l'Havana pels anglesos va tenir lloc durant la Guerra dels Set Anys l'agost de 1762.

Veure Guerra dels Set Anys і Presa de l'Havana

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Veure Guerra dels Set Anys і Províncies Unides

Quebec

El Quebec (en francès Québec pronunciat; en anglès Quebec, conegut també com «la belle province») és una província canadenca amb una població de 8 milions d'habitants i l'única província del Canadà reconeguda com a nació per la Cambra dels Comuns del Canadà; la major part dels quebequesos parlen francès i això fa del Quebec l'únic territori de llengua francesa majoritària de l'Amèrica del Nord, juntament amb l'arxipèlag francès de Saint-Pierre i Miquelon, i alguns pocs indrets a Amèrica.

Veure Guerra dels Set Anys і Quebec

Rússia

Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.

Veure Guerra dels Set Anys і Rússia

Regne de Dinamarca i Noruega

El Regne de Noruega i Dinamarca o Dinamarca-Noruega (danès i noruec: Danmark-Norge, Dänemark–Norwegen) és el nom historiogràfic per la desapareguda entitat política formada pels regnes de Dinamarca i Noruega, incloent-hi les dependències originalment noruegues d'Islàndia, Groenlàndia i les illes Fèroe.

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de Dinamarca i Noruega

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de França

Regne de Hannover

El Regne de Hannover fou una entitat sobirana de l'Alemanya septentrional al llarg dels segles  i. El seu centre principal era la ciutat de Hannover de qui agafà el nom.

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de Hannover

Regne de la Gran Bretanya

El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de la Gran Bretanya

Regne de Portugal

El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de Portugal

Regne de Prússia

El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de Prússia

Regne de Sardenya-Piemont

Piemont-Sardenya és el nom amb què sovint la historiografia designa sintèticament els Estats de Savoia (el conjunt d'estats governats per la dinastia dels Savoia) a partir del moment que s'hi inclogué el Regne de Sardenya (1720) i fins a la transformació en Regne d'Itàlia (1861).

Veure Guerra dels Set Anys і Regne de Sardenya-Piemont

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Guerra dels Set Anys і Rin

Rio Grande do Sul

Rio Grande do Sul és l'estat del Brasil més austral.

Veure Guerra dels Set Anys і Rio Grande do Sul

Riu Negro (Amazones)

El Riu Negro (en portuguès Rio Negro), és el cabalós afluent del Riu Amazones.

Veure Guerra dels Set Anys і Riu Negro (Amazones)

Riu Ohio

El pont de Louisville Conca del riu Ohio El riu Ohio és l'afluent més gran en volum del riu Mississipi als Estats Units.

Veure Guerra dels Set Anys і Riu Ohio

Riu Sant Llorenç

El riu Sant Llorenç (en anglès Saint Lawrence River; en francès fleuve Saint-Laurent; en Tuscarora Kahnawáʼkye; en Llengua mohawk: Kaniatarowanenneh, que significa "gran riu navegable") és un dels rius més llargs d'Amèrica del Nord, amb 1.197 km des del llac Ontario, i 3.048 km des de la font més llunyana, el North River, Minnesota.

Veure Guerra dels Set Anys і Riu Sant Llorenç

Robert Clive

El Major General Robert Clive (Shropshire, 29 de setembre de 1725 - Londres, 22 de novembre de 1774), també conegut com a Clive of India, va ser un militar britànic que va establir la supremacia política i militar de la Companyia Britànica de les Índies Orientals a Bengala.

Veure Guerra dels Set Anys і Robert Clive

Rochefort

* Toponímia.

Veure Guerra dels Set Anys і Rochefort

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Guerra dels Set Anys і Sacre Imperi Romanogermànic

Saint John's (Terranova i Labrador)

Saint John's (oficialment en anglès: St. John's, en francès: Saint-Jean), és la capital de la província canadenca de Terranova i Labrador, situada a l'extrem oriental de la península d'Avalon, a l'illa de Terranova.

Veure Guerra dels Set Anys і Saint John's (Terranova i Labrador)

Saint Louis del Senegal

Situació de Saint Louis al Senegal. Saint Louis en llengua ouolof Ndar) fou un establiment francès a la costa occidental de l'Àfrica, origen de la moderna ciutat de Saint-Louis (la segona ciutat per població a Senegal). Fou coneguda com a Saint Louis du Fort o de Saint Louis del Senegal i s'ubicava en una illa al riu Senegal, prop de la desembocadura; l'illa tenia uns 400 metres d'ample i 2 km de llarg i estava molt propera a la costa continental per la banda oriental però protegida per la banda occidental per una extensa llengua de terra, situació que la feia molt adient pel comerç amb la costa al mateix temps que quedava protegida dels nadius i de la mar.

Veure Guerra dels Set Anys і Saint Louis del Senegal

Saint-Pierre i Miquelon

Saint-Pierre i Miquelon (en francès Saint-Pierre-et-Miquelon) és un arxipèlag de l'Amèrica del Nord compost per dues illes principals (Miquelon la més gran i Saint-Pierre la més petita) i més d'una desena de petits illots, situat a l'entrada del golf de Sant Llorenç davant la costa canadenca de Terranova, a l'Atlàntic Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Saint-Pierre i Miquelon

Sant-Maloù

Sant-Maloù (en bretó Sant-Maloù, en gal·ló Saent-Malo, en francès Saint-Malo) és un municipi francès, situat al departament d'Ille i Vilaine i a la regió de Bretanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Sant-Maloù

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Veure Guerra dels Set Anys і Segle XVII

Senegal

La República del Senegal és un estat al sud del riu Senegal, a l'Àfrica occidental.

Veure Guerra dels Set Anys і Senegal

Setge de Louisbourg

La presa de Louisbourg va ser una important batalla (1758) de la Guerra Franco-Índia (que es va conèixer com la Guerra dels Set Anys a l'Amèrica del Nord).

Veure Guerra dels Set Anys і Setge de Louisbourg

Silèsia

Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Silèsia

Siraj ud-Daulah

Mîrzâ Muhammad Sirâj-ud-Daulah (Urdú: مرزا محمد سراج الدولہ, Bengalí: নবাব সিরাজদৌল্লা), més freqüentment conegut amb el nom de Siraj ud-Daulah (1733 – 2 de juliol de 1757), va ser l'últim Nabab independent de Bengala, Bihar i Orissa.

Veure Guerra dels Set Anys і Siraj ud-Daulah

Statu quo ante bellum

Statu quo ante bellum és un terme llatí que vol dir 'l'estat de les coses abans de la guerra'.

Veure Guerra dels Set Anys і Statu quo ante bellum

Stralsund

Nicolau i casa de la vila Stralsund Stralsund és una ciutat hanseàtica pertanyent al districte de Vorpommern-Rügen (resultat de la fusió l'1 de gener de 2011 dels antics districtes de Nordvorpommern i de Rügen així com de la ciutat sense districte de Stralsund) a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a la costa nord-est d'Alemanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Stralsund

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Veure Guerra dels Set Anys і Suècia

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Veure Guerra dels Set Anys і Sucre

Terranova

Bandera històrica de Terranova Terranova (Newfoundland) és una illa de l'oest de l'oceà Atlàntic, situada davant les costes del nord-est de l'Amèrica del Nord.

Veure Guerra dels Set Anys і Terranova

Thomas Arthur de Lally-Tollendal

Thomas Arthur dit Lally-Tollendal (Rumans d'Isèra, 13 de gener de 1702 - París, 9 de maig de 1766), baró de Tollendal, comte de Lally, va ser un general francès d'origen irlandès.

Veure Guerra dels Set Anys і Thomas Arthur de Lally-Tollendal

Toulon

* Toulon o Toló, ciutat d'Occitània, capital del departament del Var (regió de Provença-Alps-Costa Blava, França).

Veure Guerra dels Set Anys і Toulon

Tractat d'Aquisgrà (1748)

El Tractat d'Aquisgrà és un tractat de pau signat el 18 d'octubre de 1748 a la ciutat d'Aquisgrà que va posar fi a la Guerra de Successió Austríaca iniciada l'any 1740.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat d'Aquisgrà (1748)

Tractat d'El Pardo (1761)

El Tractat d'El Pardo fou un tractat internacional signat el 12 de febrer de 1761 entre representants dels imperis espanyols i portuguesos.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat d'El Pardo (1761)

Tractat de Belgrad

El Tractat de Belgrad va ser el tractat segellat el 18 de setembre de 1739, en Belgrad, Sèrbia, per l'Imperi Otomà d'una banda, i pels Habsburg de l'altre.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de Belgrad

Tractat de Fontainebleau (1762)

En verd la Louisiana, projectada sobre el territori dels actuals Estats Units El Tractat de Fontainebleau és un acord secret signat al castell de Fontainebleau el 13 de novembre de 1762 entre el Regne de França i el Regne d'Espanya en el qual el primer va cedir al segon la Louisiana.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de Fontainebleau (1762)

Tractat de Hubertusburg

Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de Hubertusburg

Tractat de París (1763)

La Pau de París va ser signada el 10 de febrer de 1763, a París.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de París (1763)

Tractat de San Ildefonso (1777)

El tractat de San Ildefonso de 1777 va ser un acord signat entre Espanya i Portugal l'1 d'octubre de 1777, pel qual s'establien les fronteres entre tots dos països a Sud-amèrica.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de San Ildefonso (1777)

Tractat de Versalles (1756)

El Tractat de Versalles (1756) és un tractat d'ajuda mútua firmat per l'Arxiducat d'Àustria i el Regne de França l'1 de maig de 1756 com a resposta al Tractat de Westminster del mateix any que establia una aliança entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de Versalles (1756)

Tractat de Westminster (1756)

El Tractat de Westminster va ser un tractat internacional de neutralitat signat el 16 de gener de 1756 entre Frederic el Gran del Regne de Prússia i Jordi II del Regne de la Gran Bretanya.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat de Westminster (1756)

Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750)

Mapa d'Amèrica del Sud de 1750. El Tractat de Madrid fou un tractat internacional signat per Ferran VI d'Espanya i Joan V de Portugal el 13 de gener de 1750 a la ciutat de Madrid en el qual es van definir els límits entre les seves respectives colònies a Amèrica del Sud.

Veure Guerra dels Set Anys і Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750)

Trinitat i Tobago

Trinitat i Tobago, oficialment la Republic of Trinitat and Tobago, és el país insular més al sud del Carib.

Veure Guerra dels Set Anys і Trinitat i Tobago

Valdivia (Xile)

Valdivia és una ciutat i comuna al sud de Xile a la costa del Pacífic a 841 km de la capital de Xile, Santiago.

Veure Guerra dels Set Anys і Valdivia (Xile)

Valparaíso

Valparaíso és una ciutat i comuna xilena al litoral central del territori continental de Xile.

Veure Guerra dels Set Anys і Valparaíso

William Pitt

William Pitt, conegut com a Pitt el Vell (15 de novembre del 1708 – 11 de maig del 1778) fou membre del Parlament anglès (1734-1766) i primer ministre de la Gran Bretanya (1766-68).

Veure Guerra dels Set Anys і William Pitt

Yanam

Yanam (telugu: యానాం, tàmil: யானம், sota domini francès Yanaon) és una ciutat i municipalitat de l'Índia al districte de Yanam del territori de Puducherry (Pondicherry).

Veure Guerra dels Set Anys і Yanam

1 d'agost

El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 1 d'agost

10 de febrer

El 10 de febrer és el quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Guerra dels Set Anys і 10 de febrer

14 d'octubre

El 14 d'octubre és el dos-cents vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 14 d'octubre

15 d'octubre

El 15 d'octubre és el dos-cents vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 15 d'octubre

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 15 de maig

16 de gener

El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Guerra dels Set Anys і 16 de gener

1742

El 1742 (MDCCXLII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Veure Guerra dels Set Anys і 1742

1750

Llinda d'una casa de la Pobla de Lillet.

Veure Guerra dels Set Anys і 1750

1756

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Set Anys і 1756

1757

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Guerra dels Set Anys і 1757

1758

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Guerra dels Set Anys і 1758

1759

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Veure Guerra dels Set Anys і 1759

1760

;Països Catalans.

Veure Guerra dels Set Anys і 1760

1761

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Llinda Can Bellestoles, Santa Pau.

Veure Guerra dels Set Anys і 1761

1763

Llinda al carrer Sant Josep de Calella.

Veure Guerra dels Set Anys і 1763

1769

;Països catalans;Resta del món.

Veure Guerra dels Set Anys і 1769

1777

;Països catalans;Resta del món.

Veure Guerra dels Set Anys і 1777

18 de juny

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 18 de juny

23 de juny

El 23 de juny és el cent setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 23 de juny

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 25 d'agost

25 de setembre

El 25 de setembre és el dos-cents seixanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 25 de setembre

26 de juliol

El 26 de juliol és el dos-cents setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents vuitè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 26 de juliol

29 d'agost

El 29 d'agost és el dos-cents quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 29 d'agost

29 de març

El 29 de març és el vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-novè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 29 de març

5 de desembre

El 5 de desembre és el tres-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quarantè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 5 de desembre

5 de novembre

El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 5 de novembre

6 de maig

El 6 de maig és el cent vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-setè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 6 de maig

8 de setembre

El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 8 de setembre

9 de setembre

El 9 de setembre és el dos-cents cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Guerra dels Set Anys і 9 de setembre

També conegut com Guerres de Silèsia.

, Charanta, Charles de Rohan-Soubise, Cherbourg-Octeville, Circars, Colonia del Sacramento, Companyia Britànica de les Índies Orientals, Companyia Francesa de les Índies Orientals, Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals, Concepción (ciutat xilena), Confederació de Polònia i Lituània, Confederació Iroquesa, Corsari, Dècan, Dinastia Zand, Dominica, Dresden, Electorat de Saxònia, Elisabet I de Rússia, Encyclopædia Britannica, Enric de Prússia (1726-1802), Espanya, Europa, Fam, Ferran VI d'Espanya, Filipines, Florida, Francofonia, Franz Moritz von Lacy, Frederic August II de Saxònia (elector), Frederic el Gran, Frederic V de Dinamarca, Göttingen, Gorée, Gran Bretanya, Guadalupe (França), Guerra de Successió Austríaca, Guerra de Successió de Polònia, Guerra Fantàstica, Guerra franco-índia, Guerra mundial, Guerra russo-turca (1735-1739), Guillem V d'Orange-Nassau, Haití, Hannover, Hessen-Kassel, Holstein-Gottorp, Illa del Cap Bretó, Imperi colonial francès, Imperi Espanyol, Imperi Mogol, Imperi Otomà, Imperi Rus, Invasió de Menorca (1756), Ismaïl III de Pèrsia, James Wolfe, Jeffrey Amherst, John Byng, Jordi II del Regne Unit, Kaliningrad, Karikal, Karim Khan Zand, L'Havana, Le Havre, Les Florides, Lluís XIV de França, Lluís XV de França, Lluís XVI de França, Loira, Louis Antoine de Bougainville, Louisiana (Nova França), Mahé, Mahé (Pondichery), Manila, Mar Carib, Maria Antonieta d'Àustria, Maria Teresa I d'Àustria, Martinica, Mato Grosso, Menorca, Misiones Orientales, Mississipi (riu), Mustafà III, Nova França, Nova Orleans, Ocupació britànica de Manila, Pa, Països Baixos austríacs, Pactes de Família, Patatera, Pelleteria, Pere III de Rússia, Piotr Rumiàntsev, Pirna, Pobles indígenes d'Amèrica, Pomerània Sueca, Pondicherry, Port-au-Prince, Portugal, Prússia, Presa de l'Havana, Províncies Unides, Quebec, Rússia, Regne de Dinamarca i Noruega, Regne de França, Regne de Hannover, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Portugal, Regne de Prússia, Regne de Sardenya-Piemont, Rin, Rio Grande do Sul, Riu Negro (Amazones), Riu Ohio, Riu Sant Llorenç, Robert Clive, Rochefort, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint John's (Terranova i Labrador), Saint Louis del Senegal, Saint-Pierre i Miquelon, Sant-Maloù, Segle XVII, Senegal, Setge de Louisbourg, Silèsia, Siraj ud-Daulah, Statu quo ante bellum, Stralsund, Suècia, Sucre, Terranova, Thomas Arthur de Lally-Tollendal, Toulon, Tractat d'Aquisgrà (1748), Tractat d'El Pardo (1761), Tractat de Belgrad, Tractat de Fontainebleau (1762), Tractat de Hubertusburg, Tractat de París (1763), Tractat de San Ildefonso (1777), Tractat de Versalles (1756), Tractat de Westminster (1756), Tractat hispanoportuguès de Madrid (1750), Trinitat i Tobago, Valdivia (Xile), Valparaíso, William Pitt, Yanam, 1 d'agost, 10 de febrer, 14 d'octubre, 15 d'octubre, 15 de maig, 16 de gener, 1742, 1750, 1756, 1757, 1758, 1759, 1760, 1761, 1763, 1769, 1777, 18 de juny, 23 de juny, 25 d'agost, 25 de setembre, 26 de juliol, 29 d'agost, 29 de març, 5 de desembre, 5 de novembre, 6 de maig, 8 de setembre, 9 de setembre.