Taula de continguts
540 les relacions: Abadia de Sant Denís, Adulteri, Agen, Agenès, Agricultura, Alain Decaux, Alexandre III d'Escòcia, Algutzir, Alou, Alsàcia, Alta edat mitjana, Anglaterra, Anglès, Anglès antic, Anglicanisme, Anglonormand, Angoumois, Antipapa, Apanatge, Aquitània, Aragó, Arc (arma), Arc llarg anglès, Arcabús, Argentan, Aristocràcia, Armanyac, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbe de Canterbury, Arquer, Arquer a cavall, Artilleria, Artois, Artur III de Bretanya, Auguste Rodin, Auld Alliance, Auxerre, Avinyó, Éditions du Seuil, Éditions Gallimard, Baiona, Baions, Bal des Ardents, Balança comercial, Ballesta, Ballester (unitat militar), Ban (dret), Baró, Bastó de Jacob, Batalla d'Auray, ... Ampliar l'índex (490 més) »
- Guerres de Luxemburg
- Guerres de Portugal
- Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
Abadia de Sant Denís
LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).
Veure Guerra dels Cent Anys і Abadia de Sant Denís
Adulteri
''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Adulteri
Agen
Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Agen
Agenès
LAgenès (en occità Agenés, en francès Agenais) és una comarca de Guiena a Occitània, que té per capçalera la ciutat d'Agen.
Veure Guerra dels Cent Anys і Agenès
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Agricultura
Alain Decaux
Alain Decaux (Lille, 23 de juliol de 1925 - París, 27 de març de 2016) va ser un historiador francès, divulgador de la història i membre de l'Acadèmia Francesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Alain Decaux
Alexandre III d'Escòcia
Alexandre III d'Escòcia- en gaèlic escocès Alasdair mac Alasdair mac Uilliam Garbh- (Roxburg, 4 de setembre de 1241 - 19 de març de 1286) fou rei d'Escòcia, fill i successor d'Alexandre II.
Veure Guerra dels Cent Anys і Alexandre III d'Escòcia
Algutzir
Durant l'edat mitjana i moderna els algutzirs o alguatzirs eren els oficials del rei que executaven a la pràctica les decisions preses per l'administració superior de justícia a Catalunya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Algutzir
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Veure Guerra dels Cent Anys і Alou
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Guerra dels Cent Anys і Alsàcia
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Veure Guerra dels Cent Anys і Alta edat mitjana
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Guerra dels Cent Anys і Anglaterra
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Guerra dels Cent Anys і Anglès
Anglès antic
Langlès antic (anomenat també anglosaxó, Ænglisc, Anglisc, Englisc en la seva pròpia denominació) és una forma primerenca de l'anglès que es parlava en bona part del que avui és Anglaterra i el sud d'Escòcia entre els anys 425 i 1125 aproximadament.
Veure Guerra dels Cent Anys і Anglès antic
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Anglicanisme
Anglonormand
Langlonormand és una antiga llengua d'oïl, que es va parlar durant l'edat mitjana a Anglaterra, especialment a la cort reial i entre l'aristocràcia anglonormanda.
Veure Guerra dels Cent Anys і Anglonormand
Angoumois
L'Angoumois o Angolemès (en francès Angoumois, en peitaví-saintongès Engoumaes, en occità Engolmés) és una regió històrica del centre-oest de França que correspon bàsicament amb l'actual departament de Charanta i amb les antigues entitats polítiques del comtat d'Angulema i del ducat d'Angulema.
Veure Guerra dels Cent Anys і Angoumois
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Veure Guerra dels Cent Anys і Antipapa
Apanatge
L'apanatge és l'assignació de terres, títols o càrrecs a un infant que no és hereu, feta pel sobirà per tal d'assegurar-li unes rendes d'acord amb el seu rang.
Veure Guerra dels Cent Anys і Apanatge
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Guerra dels Cent Anys і Aquitània
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Aragó
Arc (arma)
”Yumi”, arc japonès. Entre les armes tradicionals un arc és una arma de tret destinada a tirar fletxes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arc (arma)
Arc llarg anglès
L'arc llarg anglès (English longbow), o arc llarg gal·lès va ser un poderós tipus d'arc llarg (de grans dimensions, per al tir amb arc) amb prop de 2 m d'alçada, usat pels anglesos i gal·lesos durant l'edat mitjana, tant per a la caça com per a la guerra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arc llarg anglès
Arcabús
Arcabús primitiu de metxa en un gravat alemany del s. XVI L'arcabús és una arma de foc per a infanteria emprada del al.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arcabús
Argentan
Argentan és una ciutat de França, situada al departament de l'Orne a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Argentan
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Aristocràcia
Armanyac
* Armanyac (beguda), aiguardent de vi elaborat a la Gascunya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Armanyac
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arquebisbat de Colònia
Arquebisbe de Canterbury
L'Arquebisbe de Canterbury, encara que no es reconeix cap individu com a cap de totes les esglésies que constitueixen la Comunió Anglicana, es considera el bisbe major i màxima autoritat espiritual de l'església anglicana.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arquebisbe de Canterbury
Arquer
Wu Fu, general de la regió de Gansu. L'arquer era un soldat que disparava sagetes (varetes de fusta amb punta d'acer, sílex, obsidiana…) amb un arc, bastó de fusta flexible o d'una altra matèria elàstica (de vegades acer), tensat pels extrems amb una corda o bordó, formant una corba.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arquer
Arquer a cavall
invasió mongol del Japó. Un arquer a cavall (o arquer muntat) és un soldat de cavalleria armat amb un arc curt.
Veure Guerra dels Cent Anys і Arquer a cavall
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Guerra dels Cent Anys і Artilleria
Artois
Bandera de l'antic comtat d'Artois LArtois és un antic comtat de les Disset Províncies, que és inclosa al departament francès del Pas de Calais (regió dels Alts de França).
Veure Guerra dels Cent Anys і Artois
Artur III de Bretanya
Artur III de Bretanya conegut com el Conestable de Richemont o Artur III el Justicier (castell de Suscinio /Sarzeau, 24 d'agost de 1393 - Nantes, 26 de desembre de 1458), fill de Joan IV de Bretanya, duc de Bretanya, i de la seva tercera esposa Joana de Navarra, va ser conestable de França a partir de 1425 i duc de Bretanya de 1457 a 1458.
Veure Guerra dels Cent Anys і Artur III de Bretanya
Auguste Rodin
François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.
Veure Guerra dels Cent Anys і Auguste Rodin
Auld Alliance
La Vella Aliança, sovint designada pel seu nom en scots, Auld Alliance (o Ald Allyance; en gaèlic escocès: An Seann-Chaidreachas), és una aliança entre els regnes de França i d'Escòcia contra Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Auld Alliance
Auxerre
Auxerre (pronunciat en francès) és una ciutat de França a la regió de Borgonya - Franc Comtat, departament del Yonne, a les ribes del riu Yonne.
Veure Guerra dels Cent Anys і Auxerre
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Veure Guerra dels Cent Anys і Avinyó
Éditions du Seuil
Éditions du Seuil és una editorial francesa ubicada a París i fundada el 1935.
Veure Guerra dels Cent Anys і Éditions du Seuil
Éditions Gallimard
Éditions Gallimard és una editorial independent francesa, fundada per Gaston Gallimard i dirigida per Antoine Gallimard.
Veure Guerra dels Cent Anys і Éditions Gallimard
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Guerra dels Cent Anys і Baiona
Baions
Baions (en francès Bayons) és un municipi francès, situat al departament dels Alps de l'Alta Provença i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.
Veure Guerra dels Cent Anys і Baions
Bal des Ardents
El Bal des Ardents («Ball dels ardents»)Tuchman (1979), 503–505 o Bal des Sauvages («Ball dels salvatges»)Veenstra (1997), 89–91 fou un ball de màscares realitzat el 28 gener 1393 a París en el qual participà Carles VI de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bal des Ardents
Balança comercial
Les deu primeres economies quant al comerç internacional La balança comercial és la diferència entre el valor monetari de les exportacions i importacions de béns o mercaderies i serveis (depèn del país) en una economia durant un període determinat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Balança comercial
Ballesta
Carles V Ballesta amb gafa Una ballesta és una arma per a la guerra i la caça que dispara diferents tipus de fletxes a gran distància, antigament també projectils esfèrics.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ballesta
Ballester (unitat militar)
Ballester francès Un ballester era una unitat militar que portava com a arma una ballesta, amb la que disparava a distància.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ballester (unitat militar)
Ban (dret)
Un ban era el poder que tenien els reis germànics d'obligar i de castigar.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ban (dret)
Baró
Corona de '''baró'''. Baró (originalment del germànic barone: home lliure), en femení baronessa, és un títol nobiliari.
Veure Guerra dels Cent Anys і Baró
Bastó de Jacob
Vara de Jacob del 1776, Musée national de la Marine, Paris. El bastó de Jacob, vara de Jacob o creu de Jacob és un antic instrument de navegació, utilitzat per mesurar l'angle entre dos cossos celestes o bé l'altura del sol i d'altres astres sobre l'horitzó.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bastó de Jacob
Batalla d'Auray
La Batalla d'Auray (29 de setembre de 1364) va ser l'enfrontament més important i possiblement el més sagnant de la Guerra de Successió Bretona, conflicte inserit en el molt més gran de la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla d'Auray
Batalla d'Azincourt
La batalla d'Azincourt, lliurada el divendres 25 d'octubre de 1415 al nord de l'actual França, va formar part de la Guerra dels Cent Anys i hi va vèncer l'exèrcit anglès.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla d'Azincourt
Batalla de Bannockburn
La Batalla de Bannockburn (24 de juny de 1314) fou una significativa victòria escocesa en la Guerra de la Independència d'Escòcia, es tracta d'una batalla decisiva en la Primera Guerra d'Independència (1296-1328).
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Bannockburn
Batalla de Barnet
La Batalla de Barnet va ser una batalla decisiva de la guerra de les Dues Roses, un conflicte dinàstic del segle XV a Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Barnet
Batalla de Cadzand
La batalla de Cadzand va ser una escaramussa entre anglesos i flamencs el novembre de 1337 als voltants de la vila costanera de Cadzand.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Cadzand
Batalla de Castillon
La Batalla de Castillon, lliurada el 17 de juliol de 1453, va ser l'última batalla de la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Castillon
Batalla de Crécy
La batalla de Crécy, que es va lliurar el 26 d'agost del 1346 fou la segona gran batalla de la Guerra dels Cent Anys després del combat naval de Sluys, sent primera batalla terrestre important de la guerra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Crécy
Batalla de Dupplin Moor
La Batalla de Dupplin Moor fou un enfrontament entre les forces lleials a l'infant David II d'Escòcia, fill del rei Robert Bruce, i els rebels liderats per Eduard Balliol.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Dupplin Moor
Batalla de Formigny
La Batalla de Formigny emmarcada en el context de la Guerra dels Cent anys va passar a Formigny, prop de Carentan, França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Formigny
Batalla de Halidon Hill
La Batalla de Halidon Hill (19 Juliol 1333) fou un dels enfrontaments lliurats durant la Segona Guerra d'Independència escocesa (1332-1357).
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Halidon Hill
Batalla de Kortrijk
La batalla de Kortrijk, coneguda igualment com a batalla dels Esperons d'Or, es va lliurar l'11 de juliol de 1302, prop de Kortrijk (en francès Courtrai) al comtat de Flandes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Kortrijk
Batalla de Marignano
La batalla de Marignano va tenir lloc els dies 13 i 14 de setembre de 1515 al voltant de l'actual localitat de Melegnano, 16 km al sud de Milà, Itàlia, i va confrontar als exèrcits aliats de Francesc I de França i la República de Venècia contra les forces de la Confederació de Suïssa, llavors propietàries del Ducat de Milà.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Marignano
Batalla de Montiel
La Batalla de Montiel fou un enfrontament bèl·lic emmarcat en la Guerra dels Cent Anys i en els seus conflicte satèl·lit, la Guerra Civil de Castella i la Guerra dels dos Peres, en la qual els exèrcits francocastellans es van amidar amb una aliança proanglesa liderada per Portugal.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Montiel
Batalla de Nancy
La batalla de Nancy es va lliurar el 5 de gener del 1477, i els seus principals protagonistes, d'una banda, el duc de Borgonya, Carles I de Borgonya i el duc de Lorena, Renat II de Lorena.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Nancy
Batalla de Nájera
La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Nájera
Batalla de Patay
La Batalla de Patay (18 de juny de 1429) va ser una de les batalles més importants de la guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Patay
Batalla de Poitiers
La batalla de Poitiers va ser lliurada entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França el 19 de setembre del 1356, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla de Poitiers
Batalla naval de La Rochelle (1372)
La batalla naval de La Rochelle va tenir lloc el 22 de juny de 1372 entre una esquadra anglesa i una altra castellana, amb victòria de la segona, davant les costes de la ciutat de La Rochelle.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla naval de La Rochelle (1372)
Batalla naval de Sluis
La batalla naval de Sluis (24 de juny de 1340) va ser el primer gran enfrontament armat entre anglesos i francesos en el marc de la interminable Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Batalla naval de Sluis
Bearn
Bearn (en occità: Bearn/Biarn) és una regió i província històrica de França, a Gascunya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bearn
Beaumont-le-Roger
Beaumont-le-Roger és un municipi francès situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Beaumont-le-Roger
Berric
El Berric (Berrí, Berry) és una antiga província del regne de França, que actualment està compresa pels departaments del Cher i de l'Indra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Berric
Bertrand du Guesclin
Estàtua a Dinan representant a '''Bertrand du Guesclin''' Bertrand du Guesclin (Broons, vora Dinan, Bretanya, 1320 - Chastèlnòu de Randon, Comtat de Gavaldà, 1380) fou un mercenari i militar bretó.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bertrand du Guesclin
Biblioteca Britànica
Biblioteca Britànica. La Biblioteca Britànica, oficialment i en anglès British Library, és la Biblioteca Nacional del Regne Unit i una de les més grans del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і Biblioteca Britànica
Biblioteca Nacional d'Àustria
La Biblioteca Nacional d'Àustria (en alemany, Österreichische Nationalbibliothek o "ÖNB") hereva de l'antiga Biblioteca Imperial dels Habsburg (Hofbibliothek), posseeix gairebé vuit milions de documents.
Veure Guerra dels Cent Anys і Biblioteca Nacional d'Àustria
Biblioteca Nacional de França
La Biblioteca Nacional de França (en francès: Bibliothèque nationale de France) fundada el 1792, coneguda amb l'acrònim BnF i anomenada també Biblioteca Nacional de París, és una de les biblioteques més importants de França i del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і Biblioteca Nacional de França
Bidet (cavall)
Bidet era la denominació francesa d'un cavall robust i rabassut, que s'utilitzava indistintament per a muntar, per a càrrega o per al tir.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bidet (cavall)
Bigorra
Bigorra (en occità Bigòrra, en francès Bigorre) és una regió històrica d'Occitània situada entre el Bearn i el Comenge, a la regió d'Occitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bigorra
Bisbat de Beauvais
El bisbat de Beauvais o bisbat de Beauvais-Noyon-Senlis (francès: diocèse de Beauvais, llatí: Dioecesis Bellovacensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Beauvais.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bisbat de Beauvais
Bisbat de Laon
El cos central de l'abadia de Prémontré, casa mare de l'orde dels canonges regulars premostratencs. L'antic palau episcopal de Laon, avui seu del palau de justícia abadia de Sant Martí a Laon, fundada el 1124 pel bisbe Barthélemy de Jura. Escut de la diòcesi El bisbat de Laon (francès: Diocèse de Laon, llatí: Dioecesis Laudunensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bisbat de Laon
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bisbe
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Veure Guerra dels Cent Anys і Biscaia
Bloqueig
* Bloqueig (diplomàcia), prohibició que en estat de guerra imposaven els bel·ligerants a tota comunicació entre l'alta mar i el litoral enemic.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bloqueig
Bonna d'Armanyac
Bonna d'Armagnac (1392 - 1415), infanta d'Armagnac i duquessa consort de Valois i d'Orleans (1410-1415).
Veure Guerra dels Cent Anys і Bonna d'Armanyac
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bordeus
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Veure Guerra dels Cent Anys і Borgonya
Botina
'''Botines''' de dona La botina és un tipus de bota baixa, amb canya curta que no arriba a cobrir la cama sinó tan sols el peu i el turmell.
Veure Guerra dels Cent Anys і Botina
Bourges
Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bourges
Brabant
* Brabant Flamenc, província de Bèlgica que forma part de la regió de Flandes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Brabant
Brageirac
Mapa de Bergerac entre 1762 i 1766 per Pezet et Dalier. Estàtua de Cyrano de Bergerac Brageirac o millor Brajairac (nom occità, en francès Bergerac) és un municipi situat al departament de la Dordonya, a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Brageirac
Brúixola
Brúixola magnètica esportiva. Brúixoles modernes. La brúixola (o búixola o compàs) és un instrument que serveix per a l'orientació geogràfica mitjançant una agulla que assenyala aproximadament la direcció nord-sud, i est-oest i que es basa en les propietats de les agulles magnetitzades.
Veure Guerra dels Cent Anys і Brúixola
Brest
Brest és una comuna de la costa nord-oest de Bretanya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Brest
Bretanya
La Bretanya (gal·ló: Bertaèyn) és una nació europea, d'origen cèltic, situada sobre la costa atlàntica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bretanya
Breteuil (Eure)
Breteuil és un municipi francès situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Breteuil (Eure)
Bruges
Bruges (en neerlandès i oficialment, Brugge) és la capital de la província belga de Flandes occidental.
Veure Guerra dels Cent Anys і Bruges
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Guerra dels Cent Anys і Burgesia
Caen
Caen és un municipi francès, situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia, situat vora els marges del riu Orne.
Veure Guerra dels Cent Anys і Caen
Caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Guerra dels Cent Anys і Caiguda de Constantinoble
Calais
Calais és un municipi francès, situat al departament del Pas de Calais i a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Calais
Campanya del Loira
La Campanya del Loira va consistir en una ofensiva francesa durant la fase final de la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Campanya del Loira
Canal de la Mànega
Mapa amb la nomenclatura francesa El canal de la Mànega (en anglès English Channel; en francès La Manche) forma part de l'oceà Atlàntic i el comunica amb la mar del Nord.
Veure Guerra dels Cent Anys і Canal de la Mànega
Canonització
La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.
Veure Guerra dels Cent Anys і Canonització
Carcassona
Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Carcassona
Carentan
Carentan és un municipi francès situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Carentan
Carles de Blois
Carles de Blois (Blois, regne de França, 1319 - Batalla d'Auray, 29 de setembre de 1364) fou baró de Mayenne, senyor de Guise i, per matrimoni, comte de Penthièvre i duc de Bretanya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles de Blois
Carles de la Cerda
Carles de la Cerda, o Carles d'Espanya, dit de la Cerda, nascut cap a 1326 i mort a l'Aigle del 8 de gener del 1354, va ser conestable de França, i comte d'Angulema de 1351 a la seva mort.
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles de la Cerda
Carles I d'Orleans
Carles I d'Orleans rebent l'homenatge d'un vassall Carles I d'Orleans i I de Valois (París 1394 - Amboise 1465), príncep de França, duc d'Orleans i duc de Valois (1407-1465).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles I d'Orleans
Carles I de Borgonya
Carles I de Borgonya "el Temerari" (Dijon 1433 - Nancy, 5 de gener 1477) fou duc de Borgonya, Brabant, Limburg i comte d'Artois i de Namur (després marquès), Borgonya, Flandes i Holanda (1467 - 1477).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles I de Borgonya
Carles I de Valois
Carles I de Valois (Vincennes 1270 - Nogent-le-Roi 1325) fou príncep de França, comte de Valois (1285-1325); comte d'Anjou i Maine (1290-1325); comte d'Alençon, Chartres i Perche (1293-1325).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles I de Valois
Carles II de Navarra
Carles el Dolent assegut en una estradaCarles II de Navarra dit el Dolent (Évreux, Regne de França, 10 d'octubre de 1332 - Pamplona, 1 de gener de 1387) fou rei de Navarra (1349-1387).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles II de Navarra
Carles IV de França
Carles I de Navarra i IV de França el Bell (Clermont (Oise) 1294 - Vincennes 1328), rei de França i Navarra (1322-1328).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles IV de França
Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles I de Bohèmia o Carles IV de Germània i Luxemburg (Praga, 14 de maig de 1316 - Praga, 29 de novembre de 1378), de la Casa de Luxemburg, va ser Rei dels Romans (a partir de 1346), i va ser el primer rei de Bohèmia (a partir de 1347) a convertir-se en emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (a partir de 1355).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V de França
Estàtua de Carles V de França Carles V de França el Prudent (Vincennes 1337 - Beauté-sur-Marne 1380), regent de França (1356-1360) i rei de França (1364-1380).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles V de França
Carles VI de França
Carles VI de FrançaCarles VI de França el Ben Estimat o el Boig (París 1368 - íd. 1422), rei de França (1380-1422).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles VI de França
Carles VII de França
Carles VII de França el Victoriòs o el Ben Servit (París, 1403 – 1461), rei de França (1422-1461).
Veure Guerra dels Cent Anys і Carles VII de França
Carta Magna
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així.
Veure Guerra dels Cent Anys і Carta Magna
Casa de Blois
Els Tibaldians o casa de Blois foren un llinatge sorgit de la noblesa franca, en el qual els membres principals es van anomenar Tibald (Thibaldus en llatí).
Veure Guerra dels Cent Anys і Casa de Blois
Casa de Lancaster
La Casa de Lancaster va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la qual van pertànyer tres reis d'Anglaterra durant el.
Veure Guerra dels Cent Anys і Casa de Lancaster
Casa de York
La Casa de York va ser una branca de la casa reial anglesa dels Plantagenet, a la qual pertanyien tres dels reis d'Anglaterra de finals del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Casa de York
Casc
'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.
Veure Guerra dels Cent Anys і Casc
Castell
Un castell és una fortificació per a ús militar.
Veure Guerra dels Cent Anys і Castell
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Catarisme
Catedral de Reims
La catedral de Notre-Dame de Reims, del, és una de les grans obres de l'art gòtic a França, tant per la seva arquitectura com per les seves escultures.
Veure Guerra dels Cent Anys і Catedral de Reims
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Veure Guerra dels Cent Anys і Caterina de Siena
Caterina de Valois
Caterina de Valois (París, 27 d'octubre de 1401 – Londres, 3 de gener de 1437) fou la reina consort d'Anglaterra de 1420 a 1422.
Veure Guerra dels Cent Anys і Caterina de Valois
Cavalcada
Cavalcada dels Reis Mags d'Orient, a Igualada. La cavalcada, és una processó o desfilada de cavalls, o companyia de genets.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cavalcada
Cavaller
Un cavaller amb el seu cavall. Quadre de Víktor Vasnetsov, ''El cavaller a la cruïlla de camins'' (1878) L'accepció més pura pel mot cavaller és «persona que munta a cavall», que és de gran riquesa en semàntica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cavaller
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cavalleria
Cavalleria lleugera
dragó francès a cavall. Pintura de 1876 La cavalleria lleugera són les tropes muntades que feblement protegides i armades, destaquen per la seva velocitat, en contraposició amb la cavalleria pesant, la qual estava generalment fortament armada i protegida.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cavalleria lleugera
Cavalleria medieval
Konrad von Limpurg és nomenat a cavaller armat per la seva dama, al Codex Manesse (principis del segle XIV) La cavalleria medieval és una institució que des de la seva dimensió estrictament militar dels seus orígens a Occident al tombant dels segles i, que va adquirint fortes dimensions socials i culturals mentre anava avançant l'edat mitjana, i que la literatura romànica, a través del romanç es perfila com una narració en llengua vulgar i una de les primeres plasmacions en aquesta llengua és sobre la visió del món de l'aristocràcia cavalleresca.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cavalleria medieval
Cavalleria pesant
El relleu més antic que es coneix en què figura un cavaller amb armadura pesant, Imperi Sassànida, Taq-i Bostan, vora Kermanshah, Iran (s. IV). Reconstrucció d'una antiga unitat de cavalleria anomenada catafractes. La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc).
Veure Guerra dels Cent Anys і Cavalleria pesant
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Veure Guerra dels Cent Anys і Centralisme
Cherbourg-Octeville
Cherbourg-Octeville (normand Tchidbouo) és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cherbourg-Octeville
Chinon
Chinon és una comuna francesa, situada al departament de l'Indre-et-Loire i a la regió de Centre-Vall del Loira.
Veure Guerra dels Cent Anys і Chinon
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cisma d'Occident
Classe social
Entenem com a classe social una forma d'estratificació social basada en l'existència d'uns grups d'individus que comparteixen una o diverses característiques comunes que els permeten ser identificats i auto-identificar-se en aquest grup.
Veure Guerra dels Cent Anys і Classe social
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Guerra dels Cent Anys і Clergat
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Veure Guerra dels Cent Anys і Climent VII d'Avinyó
Colobrina
Doble culebrina. La colobrina o culebrina era una peça d'artilleria pròpia dels segles XVI i XVII, es caracteritzava per tenir un llarg tub que arribava a mesurar fins a 35 vegades el seu calibre.
Veure Guerra dels Cent Anys і Colobrina
Compiègne
Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Compiègne
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Veure Guerra dels Cent Anys і Compromís de Casp
Comtat d'Anjou
Ubicació del Comtat d'Anjou El Comtat d'Anjou, més tard ducat d'Anjou, fou una jurisdicció feudal de França fundada al segle IX amb capital a Angers, que comprenia la regió d'Anjou.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat d'Anjou
Comtat d'Armanyac
Escut dels comtes d'Armanyac fins a 1314: ''d'argent amb lleó de gules'' El comtat d'Armanyac (en occità Armanhac, en francès Armagnac) fou una jurisdicció feudal d'Occitània, a la Gascunya, creada a finals del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat d'Armanyac
Comtat d'Évreux
El comtat d'Évreux fou un estat feudal del ducat de Normandia creat pel duc Ricard I de Normandia amb la comarca d'Évreux (l'Évrecin) per defensar la frontera a la zona contra els senyors de Belleme i els comtes de Chartres.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat d'Évreux
Comtat d'Hainaut
províncies contemporànies en vermell El comtat d'Hainaut és un antic comtat del Sacre Imperi Romanogermànic, a les marques del regne de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat d'Hainaut
Comtat d'Holanda
El Comtat d'Holanda o Holanda era un comtat del Sacre Imperi Romanogermànic del qual el territori comprenia les actuals províncies d'Holanda Meridional i d'Holanda Septentrional, sense les illes meridionals al delta del Rin i del Mosa i amb les illes septentrionals Terschelling, Vlieland, Urk i Schokland que van integrar-se a l'inici del a altres províncies.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat d'Holanda
Comtat de Bigorra
El comtat de Bigorra (en occità: Comtat de Bigòrra) fou una jurisdicció feudal d'Aquitània a la regió de Tarba (Tarbes) que va prendre el seu nom d'un castell.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Bigorra
Comtat de Borgonya
Comtat de Borgonya El comtat de Borgonya (o comtat palatí de Borgonya) fou una important jurisdicció feudal de França, que tenia per capital Dole.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Borgonya
Comtat de Carcí
El comtat de Carcí fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió del Carcí, centrada a la ciutat de Càors.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Carcí
Comtat de Flandes
El Comtat de Flandes té el seu origen al, com a feu del rei de França, en un territori comprès entre el riu Escalda i el riu Authie.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Flandes
Comtat de Gaura
El comtat de Gaura o Gausa (Gaure o Gause) fou una jurisdicció feudal.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Gaura
Comtat de Guînes
Escut del Comtat de Guînes El comtat de Guînes fou una jurisdicció feudal del nord de França centrat a Guînes a la moderna regió Nord-Pas de Calais.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Guînes
Comtat de Montfort
El comtat de Montfort fou una jurisdicció feudal de França centrada a Montfort-l'Amaury.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Montfort
Comtat de Nevers
El comtat de Nevers fou una jurisdicció feudal del Regne de França centrada a Nevers.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Nevers
Comtat de Poitiers
El comtat de Poitiers (sovint anomenat com a comtat de Poitou tot i que mai no va existir un comtat amb aquest nom) fou una jurisdicció feudal del regne de França, inicialment de gran extensió, centrada a Poitiers.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Poitiers
Comtat de Ponthieu
El comtat de Ponthieu fou una jurisdicció feudal del nord de França, sorgida com una marca defensiva de la Picardia contra els normands.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Ponthieu
Comtat de Rethel
El comtat de Rethel fou una jurisdicció feudal de França amb centre a Rethel.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Rethel
Comtat de Xampanya
Comtats de França vers 1030 Comtats de França vers 1180 El comtat de Xampanya fou una jurisdicció feudal de França, formada per la unió de diversos comtats de la casa de Blois (Meaux, Provins i Troyes, i diverses senyories; per un cert temps van dominar el comtat de Reims però finalment no el van conservar.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat de Xampanya
Comtat del Llemosí
El comtat del Llemosí fou una jurisdicció feudal d'Aquitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat del Llemosí
Comtat del Maine
El comtat del Maine fou una jurisdicció feudal de França amb capital a Le Mans.
Veure Guerra dels Cent Anys і Comtat del Maine
Conches-en-Ouche
Conches-en-Ouche és un municipi francès situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Conches-en-Ouche
Concili
Un concili és una reunió de representants religiosos, habitualment bisbes cristians catòlics o ortodoxos, per a debatre sobre qüestions de doctrina o disciplina eclesiàstica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Concili
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Veure Guerra dels Cent Anys і Concili de Constança
Conciliarisme
El Conciliarisme o teoria conciliar és la doctrina que considera el Concili Ecumènic o Universal com la suprema autoritat de l'església, elevant-lo (condicionalment o per principi) per sobre del papat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Conciliarisme
Conestable
El terme conestable ha designat diversos càrrecs al llarg de la història, variant les seves atribucions segons el lloc i el moment històric al qual fem referència.
Veure Guerra dels Cent Anys і Conestable
Conflicte entre Capets i Plantagenêts
L'evolució del territori sota Felip August de França. El conflicte entre Capets i Plantagenêts cobreix un període de 100 anys (1159 a 1259) i fa confrontar el regne de França amb l'imperi Plantagenêt.
Veure Guerra dels Cent Anys і Conflicte entre Capets i Plantagenêts
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Veure Guerra dels Cent Anys і Conquesta feudal hispànica
Conquesta normanda d'Anglaterra
La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.
Veure Guerra dels Cent Anys і Conquesta normanda d'Anglaterra
Corona (moneda)
Corona és la denominació que reben diferents tipus de moneda, tant les unitats monetàries actuals de diversos estats europeus com altres d'històriques, que originalment duien aquest símbol de la monarquia emissora a l'anvers o al revers.
Veure Guerra dels Cent Anys і Corona (moneda)
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Veure Guerra dels Cent Anys і Corona d'Aragó
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Veure Guerra dels Cent Anys і Corona de Castella i Lleó
Correu
Bústia per a enviar el correu El correu és un sistema que permet enviar documents, normalment dins d'un sobre, o paquets contenint altres materials, a destinacions d'arreu del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і Correu
Cota de malla
Una cota de malla (en anglès: hauberk) és una armadura de malla que cobreix el tors, i de vegades cobreix els braços i cuixes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cota de malla
Coutances
Coutances és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Coutances
Cròniques de Froissart
Jean Froissart. Retrat de Jacques Le Boucq, segle XVI. Les Cròniques de Froissart (en francès antic: Chroniques de Jehan Froissart) van ser escrites en francès antic per Jean Froissart, relatant la Guerra dels Cent Anys, des del regnat d'Eduard III d'Anglaterra fins a l'any 1400.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cròniques de Froissart
Cuir
Eines modernes per a treballar el '''cuir'''. El cuir o cuiro és la pell dels animals quan ha estat adobada per tal de garantir-ne la conservació i les característiques pròpies del producte.
Veure Guerra dels Cent Anys і Cuir
David II d'Escòcia
David II d'Escòcia (5 de març, 1324 – 22 de febrer, 1371) fou rei d'Escòcia, fill del rei Robert the Bruce i de la seva segona esposa, Elisabet de Burgh (m. 1327).
Veure Guerra dels Cent Anys і David II d'Escòcia
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Guerra dels Cent Anys і De facto
Declinació magnètica
isogòniques (d'igual declinació magnètica) entre els anys 1590 i 1950. La declinació magnètica en qualsevol punt de la terra és l'angle comprès entre el camp magnètic terreste local i l'adreça del nord veritable.
Veure Guerra dels Cent Anys і Declinació magnètica
Delfí de França
Corona del delfí Delfí (de l'occità daufin a través del francès dauphin, 'dofí') va ser un títol nobiliari francès utilitzat fins al 1830, reservat als prínceps hereus al tron de França que fossin fills legítims del monarca regnant.
Veure Guerra dels Cent Anys і Delfí de França
Delfinat
El Delfinat (en francès: Dauphiné, en occità: Daufinat/Dalfinat, en arpità: Dôfenât o Darfenât) és una regió geogràfica del sud-est de França i fou un estat feudal i una província del regne de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Delfinat
Demografia
Àrea metropolitana de Tòquio cap a l'oest de la Torre de TòquioLa demografia (del grec demos, "poble") és l'estudi de les poblacions humanes, en especial de manera dinàmica; és a dir, que canvia en el temps i l'espai.
Veure Guerra dels Cent Anys і Demografia
Devaluació
Devaluació és una reducció del valor nominal d'una moneda enfront d'altres monedes estrangeres.
Veure Guerra dels Cent Anys і Devaluació
Dieppe (Sena Marítim)
Dieppe és un municipi francès situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dieppe (Sena Marítim)
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dinastia Capet
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Guerra dels Cent Anys і Dinastia dels Habsburg
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dinastia Savoia
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dinastia Trastàmara
Dinastia Valois
La dinastia Valois és una branca de la Dinastia Capet que va governar el Regne de França entre els anys 1328 i 1589, el Regne de Polònia entre el 1573 i 1574 i el Ducat de Borgonya entre el 1363 i 1477.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dinastia Valois
Disenteria
La disenteria és una malaltia infecciosa de l'intestí, que s'inflama i es nafra causant dolor abdominal, febre i diarrea.
Veure Guerra dels Cent Anys і Disenteria
Dit del mig
El dit del mig és el tercer dit de la mà humana, situat entre el dit índex i l'anular.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dit del mig
Dofins
Dofí mular Dofí de Commerson Orca Dofí del riu Amazones Els dofins (col·loquialment, a València i a Eivissa, galfins) són mamífers aquàtics de l'ordre dels cetacis, que també inclou les balenes i marsopes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Dofins
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Guerra dels Cent Anys і Duc
Ducat d'Aquitània
El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ducat d'Aquitània
Ducat d'Orleans
El ducat d'Orleans (en francès, duché d'Orléans) va ser un territori francès sota jurisdicció feudal, segregat del patrimoni de la corona, sobre l'antic comtat carolingi d'Orleans.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ducat d'Orleans
Ducat de Borgonya
El Ducat de Borgonya (877 – 1477) va ser un dels estats més importants de França durant l'edat mitjana arribant a comprendre l'actual regió francesa de Borgonya, així com les Disset Províncies dels Països Baixos.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ducat de Borgonya
Ducat de Bretanya
El Ducat de Bretanya fou una organització política instaurada a Bretanya (bretó Dugaelez Breizh) dos cops, una en el i l'altra en el.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ducat de Bretanya
Ducat de Lorena
El ducat de Lorena (duché de Lorraine/Haute-Lotharingie, en francès; Herzogtum Oberlothringen, en alemany) fou un estat independent durant la majoria del període entre l'any 843 i 1739.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ducat de Lorena
Ducat de Normandia
Escut del Ducat de Normandia, format per dos lleopards grocs sobre fons vermell L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al tractat de Saint-Clair-sur-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap viking Rol·ló.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ducat de Normandia
Edmund de Langley
Edmund de Langley, Cavaller de la Lligacama (5 de juny de 1341 - 1 d'agost de 1402), 1r Duc de York, va ser el quart fill del rei Eduard III d'Anglaterra que va arribar a l'edat adulta.
Veure Guerra dels Cent Anys і Edmund de Langley
Eduard Balliol
Eduard Balliol (1282-1364) fou un pretendent al tron d'Escòcia, fill de Joan Balliol i Isabella de Warenne.
Veure Guerra dels Cent Anys і Eduard Balliol
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Veure Guerra dels Cent Anys і Eduard de Woodstock
Eduard II d'Anglaterra
Eduard II, nascut a Caernarvon (País de Gal·les) el 25 d'abril del 1284 i mort a Berkeley (Gloucester) el 21 de setembre del 1327, fou rei d'Anglaterra des del 1307 fins al 1327.
Veure Guerra dels Cent Anys і Eduard II d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Eduard III d'Anglaterra
Eduard IV d'Anglaterra
Eduard IV (28 d'abril de 1442 - 9 d'abril de 1483) va ser un pretendent de la Casa de York a la corona anglesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Eduard IV d'Anglaterra
Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de Baviera (1371 - París 1435), princesa de Baviera i reina consort de França (1385-1422).
Veure Guerra dels Cent Anys і Elisabet de Baviera (reina de França)
Elisabet de França (reina)
Elisabet de França, (París, 1295- Norfolk, 22 d'agost del 1358) fou reina consort d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Eduard II d'Anglaterra i regent del seu fill (1326-1330).
Veure Guerra dels Cent Anys і Elisabet de França (reina)
Emmanuel Le Roy Ladurie
va ser un erudit i historiador francès.
Veure Guerra dels Cent Anys і Emmanuel Le Roy Ladurie
Energia hidràulica
Roda hidràulica d'un molí Energia hidrològica o energia hidràulica és una font d'energia de tipus renovable que s'obté a partir de corrents d'aigua dolça.
Veure Guerra dels Cent Anys і Energia hidràulica
Enric de Borbó
Enric de Borbó, també conegut com a Enric d'Artois i comte de Chambord (Palau de les Teuleries, París, 29 de setembre de 1820 – Frohsdorf, Imperi Austrohongarès, 24 d'agost de 1883) fou un príncep reial francès, net del rei Carles X de França, i considerat el pretendent legitimat al tron francès com a Enric V de França després de l'abdicació del seu avi.
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric de Borbó
Enric de Grosmont
Enric de Grosmont KG (vers 1310 - 23 de març de 1361), Duc de Lancaster, va ser un membre de la família reial anglesa al i un diplomàtic i militar prominent.
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric de Grosmont
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric II de Castella
Enric IV d'Anglaterra
Enric IV (3 d'abril de 1367 - 20 de març de 1413) va ser rei d'Anglaterra, senyor d'Irlanda, i pretendent anglès al tron de França entre 1399 i 1413.
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric IV d'Anglaterra
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric IV de Castella
Enric V d'Anglaterra
Enric V (16 de setembre de 1386 - 31 d'agost de 1422) va ser rei d'Anglaterra des del 1413 fins al 1422.
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric V d'Anglaterra
Enric VI d'Anglaterra
Enric VI (6 de desembre de 1421 - 21 de maig de 1471) va ser rei d'Anglaterra des del 1422 fins al 1461, i després de ser deposat recuperà el poder i regnà des del 1470 fins a la seva mort el 1471.
Veure Guerra dels Cent Anys і Enric VI d'Anglaterra
Entitat financera
Una entitat financera és una institució que proveeix serveis financers als seus clients.
Veure Guerra dels Cent Anys і Entitat financera
Era de l'exploració
Tordesillas hi és representada, Biblioteca Estense, Mòdena. L'era de l'exploració o l'era dels descobriments fou un període que començaria el i que va continuar fins al, durant el qual els vaixells europeus, principalment espanyols i portuguesos, van recórrer el món a la recerca de noves rutes i socis comercials per alimentar el naixent capitalisme d'Europa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Era de l'exploració
Escalda
L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).
Veure Guerra dels Cent Anys і Escalda
Escaramussa
Una escaramussa és un combat, disputa o contesa de poca importància entre les avançades dels exèrcits.
Veure Guerra dels Cent Anys і Escaramussa
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Guerra dels Cent Anys і Escòcia
Escut (moneda)
Escut és el nom de diverses monedes històriques d'or i argent i d'una d'utilitzada actualment, la unitat monetària de Cap Verd.
Veure Guerra dels Cent Anys і Escut (moneda)
Espasa
Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.
Veure Guerra dels Cent Anys і Espasa
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Veure Guerra dels Cent Anys і Estats Generals
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Veure Guerra dels Cent Anys і Estats Pontificis
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Veure Guerra dels Cent Anys і Excomunió
Execució a la forca
Goya, ''Tampoc'' (sèrie ''Els desastres de la guerra'') L'execució a la forca, penjament o penjoni és la suspensió d'una persona amb l'objectiu de produir-li la mort.
Veure Guerra dels Cent Anys і Execució a la forca
Facultat de Medicina de Montpeller
La Facultat de Medicina de Montpeller està situada a la ciutat de Montpeller, França, i existeix a la pràctica des del, encara que el seu primer marc institucional el va obtenir l'any 1220.
Veure Guerra dels Cent Anys і Facultat de Medicina de Montpeller
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Veure Guerra dels Cent Anys і Família benedictina
Felip I de Borgonya
Felip I de Borgonya, dit Felip de Rouvres, (Rouvres, 1345 - Rouvres 1361), va ser comte de Borgonya i Artois (1347-1361); duc de Borgonya (1349-1361), i comte d'Alvèrnia i Boulogne (1360-1361).
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip I de Borgonya
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip II de Borgonya
Felip II de França
Felip II de França, ''Felip August'' Felip II de França o Felip August (Gonesse 1165 - Mantes 1223), rei de França (1180-1223).
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip II de França
Felip III de Borgonya
fou duc de Borgonya, comte de Flandes, Artois i Borgonya (1419-1467); duc de Brabant i Limburg (1430-1467).
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip III de Borgonya
Felip III de Navarra
Felip III de Navarra el Bo o el Noble (27 de març de 1306 - 26 de setembre de 1343) també conegut com a Felip d'Évreux, va ser rei de Navarra entre 1329 i 1343 per dret de la seva dona, Joana II, filla del darrer rei navarrès del casal de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip III de Navarra
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip IV de França
Felip V de França
Felip V de França i II de Navarra el Llarg (en francés Philippe V de France, Philippe II de Navarre o Philippe V le Long), (1293 - Abadia de Longchamp, 3 de gener de 1322), fou comte de Borgonya (1315-1322); regent de França i Navarra (1316) i rei de França i Navarra (1316-1322).
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip V de França
Felip VI
* Felip VI de Borgonya (1578-1621), monarca d'Espanya (1598-1621) i duc de Borgonya de la Dinastia dels Àustries.
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip VI
Felip VI de França
Felip VI de França Felip VI de França, Felip de Valois, dit l'Afortunat (castell de Fontainebleau, 1293 - Nogent le Rotrou, 22 d'agost de 1350), comte de Valois, Anjou i Maine (1325 - 1328); regent de França (1328) i rei de França (1328 - 1350), el primer de la Dinastia Valois.
Veure Guerra dels Cent Anys і Felip VI de França
Felipa d'Hainaut
Retrat de Felipa d'Heinaut Felipa d'Hainaut (vers 1314 - 15 d'agost de 1369) va ser la reina consort d'Eduard III d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Felipa d'Hainaut
Fellonia
La fellonia és la falta de lleialtat, ofensa o rebel·lió d'un vassall cap al seu senyor.
Veure Guerra dels Cent Anys і Fellonia
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ferran d'Antequera
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Guerra dels Cent Anys і Feu
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Veure Guerra dels Cent Anys і Feudalisme
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Filosofia
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Guerra dels Cent Anys і Flandes
Florí
Florí d'or de Florència del 1347 El florí és una moneda d'origen italià que es va usar a diverses parts d'Europa i que actualment és encara la unitat monetària de les Antilles Neerlandeses, Aruba i Hongria.
Veure Guerra dels Cent Anys і Florí
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Veure Guerra dels Cent Anys і Fortificació
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Guerra dels Cent Anys і França
Franc
El franc és el nom de diverses unitats monetàries.
Veure Guerra dels Cent Anys і Franc
Franc Comtat
El Franc Comtat (Franche-Comté en francès, Fraintche-Comtè en franc-comtès, Franche-Comtât en francoprovençal) és una antiga regió de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Franc Comtat
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»).
Veure Guerra dels Cent Anys і Francès
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Francs
Francs salis
Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Francs salis
Gabella
La gabella significa tant el monopoli de l'estat de certs productes de primera necessitat com un impost directe que cobrava l'estat: Sal, vi, oli, blat o béns exportats… durant l'antic règim.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gabella
Gal·les
El País de Gal·les o simplement Gal·les és una de les nacions que conformen el Regne Unit.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gal·les
Gal·licanisme
El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gal·licanisme
Gant
Gant (oficialment i en Gent; en Gand) és la capital de la província de Flandes Oriental (Bèlgica).
Veure Guerra dels Cent Anys і Gant
Garges-lès-Gonesse
Garges-lès-Gonesse és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió d'Illa de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Garges-lès-Gonesse
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gascunya
Gentrificació
Londres 2013 La gentrificació –ennobliment– és un procés de transformació física, econòmica, social i cultural d'un barri (o àrea/població més o menys extensa) antigament degradat o de classe baixa que acaba essent de classe mitjana-alta.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gentrificació
Georges Duby
Georges Duby (París, 7 d'octubre de 1919 – Ais de Provença, 3 de desembre de 1996) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana, enquadrat en l'anomenada tercera generació de l'Escola dels Annales.
Veure Guerra dels Cent Anys і Georges Duby
Gilles de Rais
Gilles de Montmorency-Laval, baró de Rais, anomenat Gilles de Rais o Gilles de Retz, (setembre de 1405? - 26 d'octubre de 1440) va ser un noble i assassí en sèrie francès del que va lluitar a la Guerra dels Cent Anys al costat de Joana d'Arc, a la qual va seguir i en la qual va creure sempre.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gilles de Rais
Gonfanó
Gonfanó de l'ajuntament de Catanzaro (Sicília) El gonfanó o gamfanó o gamfaró del germànic fràncic gundfano, compost de gund (‘combat’) i fano (‘bandera’), era, a l'edat mitjana, una bandera o estendard usat com a insígnia de guerra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Gonfanó
Grande Jacquerie
XV representant la Jacquerie a la ciutat de Meaux La Grande Jacquerie, o Jacquerie, va ser una revolta camperola de l'Edat Mitjana al Regne de França l'any 1358 durant la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Grande Jacquerie
Guant
Col·lecció de Guants al Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa. El guant és una peça de roba que cobreix la mà imitant-ne la forma, de manera que la tela cobreix el palmell i, generalment, cada dit per separat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guant
Guaret
Talavera - Toledo) 2001 Es denomina guaret (etimol: llat vulgar veractum (clàssic vervactum), per influència germànica) a la tècnica per la qual la terra es deixa sense sembrar o cultivar durant un o més cicles vegetatius, amb el propòsit de recuperar i emmagatzemar matèria orgànica i la humitat de la terra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guaret
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guerra civil
Guerra de la Independència d'Escòcia
Hom coneix amb el nom de guerres d'independència d'Escòcia un conjunt de campanyes militars que van enfrontar a Escòcia i Anglaterra des de finals del fins a mitjans del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guerra de la Independència d'Escòcia
Guerra de les Dues Roses
Lancaster York La Guerra de les Dues Roses o Guerra de les Roses (1455-1485) va ser una sèrie de guerres civils pel tron del Regne d'Anglaterra que va enfrontar els partidaris de la Casa de Lancaster i la Casa de York.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guerra de les Dues Roses
Guerra de Successió Bretona
La Guerra de Successió Bretona (1341-1364) fou un conflicte bèl·lic a Bretanya, inscrit dins de la Guerra dels Cent Anys, en la que a la mort sense fills barons de Joan III de Bretanya es va decidir la successió del Ducat de Bretanya, disputada entre els partidaris dels dos candidats a la successió, les famílies Monfort i Blois; per una banda, Joan de Montfort, germanastre del duc difunt, i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i per l'altre Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guerra de Successió Bretona
Guerres d'Itàlia
Les Guerres d'Itàlia van ser un seguit de conflictes entre 1494 i 1559 que van involucrar, en diverses etapes, tots els grans estats d'Europa occidental (França, la Monarquia Hispànica, el Sacre Imperi Romanogermànic, Anglaterra, Escòcia, la República de Venècia, els Estats Pontificis i la major part de les ciutats estat italianes) a més de l'Imperi Otomà.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guerres d'Itàlia
Guiena
La Guiena (en, en) és una regió occitana que comprèn els territoris de la vall de la Garona, i que limita al nord amb el Llemosí, al sud amb la Gascunya i al sud-est amb el Llenguadoc.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guiena
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guillem I d'Anglaterra
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Guerra dels Cent Anys і Guipúscoa
Hainaut
Hainaut (neerlandès Henegouwen, alemany Hennegau, picard Hénau, való Hinnot) és una província de Bèlgica dins de la regió de Valònia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Hainaut
Harfleur
Harfleur és un municipi francès situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Harfleur
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Veure Guerra dels Cent Anys і Història de França
Historiografia
La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la humanitat mateixa amb l'escriptura del seu propi passat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Historiografia
Honfleur
Honfleur és un municipi francès situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Honfleur
Humbert II del Vienès
Humbert II de la Tour-du-Pin, nascut el 1312, mort el 22 de maig de 1355, va ser l'últim delfí de Vienès de 1333 a 1349.
Veure Guerra dels Cent Anys і Humbert II del Vienès
Ieper
Ieper (en neerlandès, pronunciat; en francès Ypres, pronunciat) és una ciutat belga de la província flamenca de Flandes occidental.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ieper
IJssel
El riu IJssel (també anomenat Geldersche IJssel) és un distributari del Rin als Països Baixos que comença a Westervoort a l'est d'Arnhem i que desemboca al Ketelmeer i després a l'IJsselmeer.
Veure Guerra dels Cent Anys і IJssel
Il·luminació
Estadio Metropolitano de Mérida (Venezuela) La il·luminació és l'acció o efecte d'il·luminar, una tècnica que es relaciona amb el conjunt de dispositius que s'instal·len amb l'objectiu de produir certs efectes lluminosos, pràctics i decoratius.
Veure Guerra dels Cent Anys і Il·luminació
Illa de França
L'Illa de França (en francès i oficialment, Île-de-France) és una regió francesa que compta amb 8 departaments.
Veure Guerra dels Cent Anys і Illa de França
Illa de Ré
Mapa de l'illa de Ré Escut de l'Illa de Ré Vista des del cel LIlla de Ré (coneguda antigament com a Illa de Rhé) o Ré la blanche (francès Île de Ré, saintongès Ile de Rét), és una illa costanera francesa situada a l'oceà Atlàntic enfront de La Rochelle, al departament de Charente Marítim, separada del continent al nord pel Pertuis Bretó i l'Illa d'Oléron, i al sud pel Pertuis d'Antioquia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Illa de Ré
Illa de Wight
L'illa de Wight forma un comtat insular de la costa sud d'Anglaterra, davant les ciutats de Southampton i Portsmouth, l'antiga Portus Magnus.
Veure Guerra dels Cent Anys і Illa de Wight
Illes del Canal
* Illes del Canal o Illes Anglonormandes, al Canal de la Mànega.
Veure Guerra dels Cent Anys і Illes del Canal
Imperi Angeví
El terme Imperi angeví és un terme modern que descriu el conjunt d'estats governats en algun moment per la dinastia angevina Plantagenet.
Veure Guerra dels Cent Anys і Imperi Angeví
Infanteria
Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.
Veure Guerra dels Cent Anys і Infanteria
Inflació
Taxes d'inflació arreu del món de l'any 2019, segons dades del CIA Factbook La inflació és un fenomen econòmic que es caracteritza per una pujada generalitzada dels preus, en mercaderies i serveis.
Veure Guerra dels Cent Anys і Inflació
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Veure Guerra dels Cent Anys і Inquisició
Isabel de França
Isabel de Borbó i de Mèdici (Fontainebleau, França, 22 de novembre de 1603-Madrid, Espanya, 6 d'octubre de 1644) anomenada Isabel de França va ser una princesa francesa, filla d'Enric IV, que esdevingué monarca consort d'Espanya i primera esposa de Felip IV, entre 1621 i 1644.
Veure Guerra dels Cent Anys і Isabel de França
Jacquerie
Una jacquerie és el terme francès que designa dins la història de França les rebel·lions camperoles que es van fer a França durant l'edat mitjana, l'Antic Règim i durant la Revolució francesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Jacquerie
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Veure Guerra dels Cent Anys і Jaume II d'Urgell
Jean Bureau
Escut d'armes de Bureau. Jean Bureau (mort el 5 juliol de 1463) fou un militar francès.
Veure Guerra dels Cent Anys і Jean Bureau
Jean Favier
Jean Favier (París, 2 d'abril de 1932 – 12 d'agost de 2014) fou un historiador francès especialitzat en l'edat mitjana.
Veure Guerra dels Cent Anys і Jean Favier
Jean Fouquet
Jean Fouquet (Tours, França, 1420 – 1481) és considerat un dels grans pintors del Renaixement primerenc i el renovador de la pintura francesa del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Jean Fouquet
Jean Froissart
Jean Froissart (Valenciennes (comtat d'Hainaut) 1337 - 1404) va ser un cronista medieval francès.
Veure Guerra dels Cent Anys і Jean Froissart
Jean Gimpel
Jean Gimpel (10 d'octubre de 1918 - 15 de juny de 1996, Londres amb 77 anys) fou un historiador medievalista i un assagista francès.
Veure Guerra dels Cent Anys і Jean Gimpel
Joan de Borgonya
Vista lateral del cor de la catedral de Barcelona amb les pintures de Joan de Borgonya Joan de Borgonya, Borgunya o Burgunya (Estrasburg, ? - Barcelona, 1525/1526), també conegut com a Mestre de Sant Feliu, fou un pintor d'origen alsacià que va treballar a València i es va establir a Barcelona el 1510.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan de Borgonya
Joan de Gant
Joan de Gant Joan de Gant (6 de març de 1340 - 3 de febrer de 1399), el 1r Duc de Lancaster, va ser el tercer fill del rei Eduard III d'Anglaterra que arribà a l'edat adulta.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan de Gant
Joan el Bo
* Joan el Bo de Màntua, eremita del -XIII, fundador de l'orde dels joanbonites.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan el Bo
Joan el Cec
Joan el Cec (10 d'agost de 1296 – 26 d'agost de 1346), de la casa de Luxemburg i fill de l'emperador Enric VII, va ser rei de Bohèmia (1310-1346) i comte de Luxemburg (1313-1346).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan el Cec
Joan I de Berry
Joan I de Berry, dit Joan el Magnífic, (Vincennes, 30 de novembre de 1340 - París, 15 de juny de 1416) fou el tercer fill de Joan II de França el Bo i de Bona de Luxemburg.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan I de Berry
Joan I de Borgonya
va ser duc de Borgonya (1404-1419) i comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1405-1419).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan I de Borgonya
Joan I de França
Joan I de França i de Navarra el Pòstum (Palau del Louvre, París 1316), rei de França i Navarra (1316).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan I de França
Joan II de França
Joan II de França dit «el Bo» (Le Mans, 26 d'abril de 1319 - Londres, 8 d'abril de 1364) fou comte d'Anjou i Maine i duc de Normandia (1332-1350) i rei de França (1350-1364).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan II de França
Joan II de Montfort
Joan II de Montfort, també anomenat Joan de Bretanya (nascut cap a 1294, a Hennebont - mort al mateix lloc el 26 de setembre de 1345), fill d'Artur II de Bretanya, duc de Bretanya, i de Iolanda de Dreux, comtessa de Montfort l'Amaury, fou comte de Montfort-l'Amaury (1330- 1345), comte de Richmond (1341- 1342), i després duc pretendent de Bretanya (1341- 1345).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan II de Montfort
Joan IV d'Alençon
Joan IV d'Alençon,(o Joan II, perquè va ser el segon que va portar el títol de duc), nascut a Argentan el 2 de març de 1409, mort a París el 8 de setembre de 1476, duc d'Alençon, comte de Perche, fill de Joan I i de Maria de Bretanya, fou un príncep de sang i un cap de guerra francès del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan IV d'Alençon
Joan IV de Bretanya
Joan IV de Bretanya també conegut sota el nom de Joan el Conqueridor o Joan el Valent (en bretó Yann IV, nascut el 1339 i mort el 9 de novembre de 1399 a Nantes) fou el primer fill de Joan II de Montfort i de Joana de Flandes i duc de Bretanya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan IV de Bretanya
Joan sense Terra
Joan d'Anglaterra o Joan Plantagenet (24 de desembre del 1166- 19 d'octubre del 1216) fou rei d'Anglaterra (1199-1216).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joan sense Terra
Joana d'Arc
Joana d'Arc, també coneguda com a Joana, la donzella d'Orléans –en francès Jeanne, la Pucelle d'Orléans– (Domrémy, ca. 1412 - Roan, 30 de maig de 1431), fou una mística esdevinguda heroïna i actualment patrona de França, així com santa de l'Església Catòlica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Joana d'Arc
Joana II de Navarra
Representació de Joana II (esquerra) Joana II de Navarra o Joana de França (Conflans, Regne de França, 1311 - íd. 6 d'octubre de 1349) fou princesa del Regne de França i reina de Navarra (1328-1349).
Veure Guerra dels Cent Anys і Joana II de Navarra
John Wycliffe
John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.
Veure Guerra dels Cent Anys і John Wycliffe
Lambeth Palace
Entrada principalPortalada Tudor de maons Lambeth Palace és un palau de la ciutat de Londres que conté: la residència oficial de l'arquebisbe de Canterbury, una important biblioteca històrica i un museu de la història de la jardineria.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lambeth Palace
Lancelot
Lançalot (o Lancelot) del Llac és un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lancelot
Langoiran
Langoiran (en francès Langoiran) és un municipi francès, situat al departament de la Gironda i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Langoiran
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Guerra dels Cent Anys і Latitud
Le Havre
Le Havre és un municipi francès, situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Le Havre
Les molt riques hores del Duc de Berry
L'Ascensió de Crist Les molt riques hores del duc de Berry (Les Très Riches Heures du duc de Berry, a l'original francès), o simplement el Très Riches Heures, és un llibre d'hores que el duc Joan I de Berry va encarregar als "Germans de Limburg", Herman, Paul i Johan.
Veure Guerra dels Cent Anys і Les molt riques hores del Duc de Berry
Lilla
Lilla (en francès i oficialment, Lille; en flamenc, Rijsel) és una ciutat i un municipi del nord de França, capital del departament del Nord i de la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lilla
Lisieux
Lisieux és un municipi francès, capital del districte de Lisieux (departament de Calvados, regió de Normandia).
Veure Guerra dels Cent Anys і Lisieux
Llana
Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llana
Llança
Recreació d'una formació hoplita Batalla cos a cos amb llances. Gravat de Hans Holbein el Jove (Museu Albertina, Viena). Saladí contra Ricard Cor de Lleó. Una llança és una arma composta d'una asta (pal de fusta, canya o metall) que té a la seva extremitat un relló (fulla esmolada o punxeguda).
Veure Guerra dels Cent Anys і Llança
Llei Sàlica
El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llei Sàlica
Llengües d'oïl
Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llengües d'oïl
Llengua oficial
La llengua oficial o idioma oficial d'un país és l'idioma que s'adopta com a propi i preferent en les negociacions entre el govern i el poble o entre aquell país i d'altres.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llengua oficial
Llenguadoc
El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llenguadoc
Lletra de canvi
Una lletra de canvi és un títol valor de concessió de crèdit a un comprador —el «lliurat» o «pagador»— que incorpora l'ordre de pagar al seu venciment una quantitat de diners determinada a la persona designada en el document —el «lliurador» o «remitent»—, o a l'ordre d'aquesta, a una tercera persona distinta també designada en la lletra de canvi —el «prenedor»—.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lletra de canvi
Lli
Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lli
Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista dels comtes d'Anjou, després ducs d'Anjou.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llista de comtes i ducs d'Anjou
Llista de ducs de Borgonya
Llista de ducs de Borgonya, sobirans del Ducat de Borgonya.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llista de ducs de Borgonya
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Veure Guerra dels Cent Anys і Llista de monarques britànics
Llista de monarques de Bohèmia
Escut de Bohèmia Llista de monarques de Bohèmia és la llista de tots els governants de l'antic ducat i després regne de Bohèmia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llista de monarques de Bohèmia
Llista de reis d'Escòcia
Escut tradicional del Regne d'Escòcia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llista de reis d'Escòcia
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Llista de reis de França
Lliura esterlina
La lliura esterlina (en anglès pound sterling) és la unitat monetària oficial del Regne Unit.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lliura esterlina
Lliura francesa
La lliura (en francès livre) va ser la moneda de França des del 781 fins al 1794.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lliura francesa
Lluís I d'Orleans
Lluís I d'Orleans (París 1372 - íd. 1407), príncep de França i comte de Valois (1392-1407), elevat a duc de Valois el 1406; duc d'Orleans (1393-1407); comte de Blois (1397-1407) i comte d'Angulema (1404-1407).
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís I d'Orleans
Lluís I de Flandes
Lluis I de Flandes dit també Lluís de Dampierre, Lluís de Nevers o Lluís de Crécy, (vers 1304 - † Crécy, 26 d'agost de 1346), comte de Flandes (Lluís I, de 1322 a 1346), de Nevers i de Rethel (Lluís II, de 1322 a 1346), senyor de Mechelen, fill de Lluís I de Dampierre, comte de Nevers, i de Joana, comtessa de Rethel.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís I de Flandes
Lluís I de Provença
Retrat de Lluís I Lluís I d'Anjou (Vincennes, França, 1339 - Bari, Itàlia, 1384), comte d'Anjou (1356-1384), elevat a duc el 1360; Rei titular de Nàpols, comte de Provença i Emperador titular de Constantinoble (1383-1384) i rei titular de Jerusalem.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís I de Provença
Lluís II de Flandes
Lluís II de Flandes, nascut Lluís de Dampierre, dit Lluís de Male o de Maele (Lodewijk van Male en neerlandès) (castell de Male a Sint-Kruis (Bruges), 25 o 29 d'octubre de 1330 - † Saint-Omer, 30 de gener de 1384) fou comte de Flandes, de Nevers i de Rethel 1346- 1384, duc de Brabant (1356), comte d'Artois i de Borgonya 1382- 1384.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís II de Flandes
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IX de França
Per a altres sants o persones venerades amb el nom Lluís vegeu: Sant Lluís (desambiguació) Lluís IX de França (Poissy, prop de París, 1214 - Tunis, 1270), fou rei de França entre 1226 i 1270.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís IX de França
Lluís VI de França
Lluís VI de França, el Gras o el Batallador, (1081 - Bethisy, Picardia, 1137) va ser rei de França entre 1108 i 1137.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís VI de França
Lluís X de França
Lluís I de Navarra i X de França el Tossut (París, 1289-Vincennes, 1316) fou rei de Navarra (1305-1316) i rei de França (1314-1316).
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís X de França
Lluís XI de França
Lluís XI de França el Prudent (Bourges, Cher 1423 - Castell de Plessis-lèz-Tours, Indre i Loira 1483), va ser rei de França (1461-1483), el sisè rei de la branca coneguda com Valois de la dinastia dels Capets.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lluís XI de França
Lo Pònt de Sent Esperit
Lo Pònt Sent Esperit (en francès Pont-Saint-Esprit) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lo Pònt de Sent Esperit
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Loira
Lorena
La Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Veure Guerra dels Cent Anys і Lorena
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Veure Guerra dels Cent Anys і Luxemburg
Maine (França)
El Maine és una regió francesa que constituí antigament el comtat del Maine.
Veure Guerra dels Cent Anys і Maine (França)
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Veure Guerra dels Cent Anys і Manuscrit
Mar del Nord
La mar del Nord (o el mar del Nord) és un mar de l'oceà Atlàntic, situat entre les costes de Noruega i Dinamarca a l'est, les de les Illes Britàniques a l'oest, i les d'Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França al sud.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mar del Nord
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerra dels Cent Anys і Mar Mediterrània
Margarida d'Anjou
va ser reina d'Anglaterra pel seu matrimoni amb Enric VI d'Anglaterra entre 1445 i 1461 i entre 1470 i 1471.
Veure Guerra dels Cent Anys і Margarida d'Anjou
Margarida de Borgonya i de França
Margarida de Borgonya (1290 - Gaillard 1315), infanta de Borgonya i reina consort de França i Navarra (1314-1315).
Veure Guerra dels Cent Anys і Margarida de Borgonya i de França
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Veure Guerra dels Cent Anys і Margarida III de Flandes
Marsella
Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Veure Guerra dels Cent Anys і Marsella
Martí V
Martí V (Genazzano, 1368 - Roma, 20 de febrer de 1431) va ser Papa de l'Església catòlica del 1417 al 1431.
Veure Guerra dels Cent Anys і Martí V
Massís Septentrional
França, en una imatge de radar de la NASA. El '''Massís Septentrional''' hi destaca com una àmplia massa rogenca a la part centremeridional. A la frontera sud-oriental amb Itàlia hi ha els Alps i al sud, als confins amb la península Ibèrica, hi ha els Pirineus.
Veure Guerra dels Cent Anys і Massís Septentrional
Mâcon
Mâcon és una ciutat de França, capital del departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya - Franc Comtat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mâcon
Medicina
Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.
Veure Guerra dels Cent Anys і Medicina
Mello
Mello és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mello
Menaut de Favars
Menaut de Favars fou un mercenari gascó que va participar en el bàndol urgellista durant la Revolta del comte d'Urgell Va participar al costat del príncep Enric d'Anglaterra a la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Menaut de Favars
Mercenari
Un mercenari és un soldat que lluita a la guerra per un salari, a diferència de l'exèrcit regular, que manté una vinculació amb el país pel qual lluita.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mercenari
Metall preciós
Palleta d'or gegantina Un metall preciós és aquell element químic metàl·lic poc freqüent a la natura i d'elevat valor econòmic.
Veure Guerra dels Cent Anys і Metall preciós
Metralla
El disseny original de 1803 (esquerra) i un millor disseny de Boxer de 1852 (dreta) Primera Guerra Mundial, metralla de ruptura La metralla són els fragments de qualsevol projectil (cal no confondre-ho amb fragments d'explosius convencionals).
Veure Guerra dels Cent Anys і Metralla
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Veure Guerra dels Cent Anys і Miniatura
Minoria d'edat
consum d'alcohol en un bar a la Ciutat de Mèxic. Un menor d'edat és una persona que no ha arribat a l'edat adulta.
Veure Guerra dels Cent Anys і Minoria d'edat
Mitgeria
La mitgeria és un contracte (normalment agrícola) d'associació en el qual el propietari d'un terreny rural (anomenat concedent) i un agricultor que la treballa (mitger), es divideixen, generalment en parts iguals, el producte i les utilitats d'una finca agrícola.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mitgeria
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Monarquia
Monarquia absoluta
La monarquia absoluta és un tipus de monarquia basada en el principi que el sobirà (rei, emperador, tsar…) té el poder absolut.
Veure Guerra dels Cent Anys і Monarquia absoluta
Monarquia constitucional
Les monarquies constitucionals es mostren en fúcsia i les parlamentàries, en vermell.Una monarquia constitucional és una forma de govern monàrquica establerta sota un sistema constitucional que reconeix un monarca electe o hereditari com a cap d'estat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Monarquia constitucional
Mont Saint-Michel
El Mont Saint-Michel és una illa rocosa situada a Normandia, França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mont Saint-Michel
Montdidier
Montdidier és un municipi francès al departament del Somme (regió dels Alts de França).
Veure Guerra dels Cent Anys і Montdidier
Montereau-Fault-Yonne
Montereau-Fault-Yonne és un municipi francès, situat al departament de Sena i Marne i a la regió de l'Illa de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Montereau-Fault-Yonne
Montivilliers
Montivilliers és un municipi francès situat al departament del Sena Marítim i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Montivilliers
Montpeller
Montpeller (en occità Montpelhièr o Montpel(l)ièr, en francès Montpellier, nom oficial) és una ciutat occitana del Llenguadoc, a la regió d'Occitània, capital del departament de l'Erau.
Veure Guerra dels Cent Anys і Montpeller
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Veure Guerra dels Cent Anys і Mosa
Museu Condé
Vista actual del Castell de Chantilly, seu del '''Museu Condé''' El Museu Condé és una institució ubicada al castell de Chantilly, actualment propietat de l'Institut de França, que custodia el llegat d'obres d'art del seu últim habitant, el príncep Enric d'Orleans (duc d'Aumale), fill del rei Lluís Felip I de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Museu Condé
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і Museu del Louvre
Nantes
Situació de Nantes Nantes (antigament, Naona o Naünt, en bretó Naoned i en gal·ló Naunnt) és un municipi francès, situat al departament de Loira Atlàntic i a la regió de País del Loira.
Veure Guerra dels Cent Anys і Nantes
National Gallery
* Austràlia.
Veure Guerra dels Cent Anys і National Gallery
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Navegació
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Guerra dels Cent Anys і Noblesa
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Normand
Normandia
Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Normandia
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Veure Guerra dels Cent Anys і Normands
Norwich
Norwich (pronunciat /ˈnɒrɪdʒ/ o també /ˈnɒrɪtʃ/) és una ciutat del Regne Unit, capital del comtat de Norfolk (Anglaterra).
Veure Guerra dels Cent Anys і Norwich
Notre-Dame de París
upright.
Veure Guerra dels Cent Anys і Notre-Dame de París
Occità
L'occità o llengua d'oc (en occità: occitan, lenga d'òc) és la llengua romànica pròpia d'Occitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Occità
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Veure Guerra dels Cent Anys і Oceà Atlàntic
Oferta monetària
L'oferta monetària o massa monetària és un concepte macroeconòmic que descriu la quantitat de diners disponible en una economia per comprar béns, serveis i títols d'estalvi.
Veure Guerra dels Cent Anys і Oferta monetària
Orbec
Orbec és un municipi francès situat al departament de Calvados i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Orbec
Orde (religió)
Un orde religiós és un tipus d'institut de vida consagrada, religiós, on tots els seus membres emeten vots solemnes.
Veure Guerra dels Cent Anys і Orde (religió)
Orde de la Lligacama
Enric de Grosmont, comte de Lancaster (d.1361) (posteriorment Duc de Lancaster), el segon receptor de l'Orde, apareix vestint les robes de la Garrotera en una il·lustració del ''Llibre de la Lligacama de Bruges'', fet per William Bruges (1375–1450), primer Rei d'Armes Principal de la Lligacama El Molt Noble Orde de la Lligacama (Most Noble Order of the Garter), també conegut com l'Orde de la Garrotera, és l'orde de cavalleria vigent més antic del món, i és la cúspide del sistema honorífic a Anglaterra i al Regne Unit, i està dedicat a Sant Jordi com a sant patró d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Orde de la Lligacama
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Veure Guerra dels Cent Anys і Orde de Sant Benet
Orient Mitjà
L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).
Veure Guerra dels Cent Anys і Orient Mitjà
Orleans
Orleans (en francès Orléans) és un municipi francès, situat al departament de Loiret i a la regió de Centre - Vall del Loira.
Veure Guerra dels Cent Anys і Orleans
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Guerra dels Cent Anys і Països Baixos
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Guerra dels Cent Anys і Palau de Versalles
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Papa
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Veure Guerra dels Cent Anys і Papa Climent VI
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Veure Guerra dels Cent Anys і Papa Gregori XI
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Veure Guerra dels Cent Anys і Papa Urbà V
Papat d'Avinyó
Avinyó. A la Història de l'Església Catòlica, el Papat d'Avinyó va ser el període entre 1309 i 1377 durant el qual set papes van residir a Avinyó (a la Provença, actual França).
Veure Guerra dels Cent Anys і Papat d'Avinyó
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Guerra dels Cent Anys і París
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Veure Guerra dels Cent Anys і Parlament
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Veure Guerra dels Cent Anys і Parlament del Regne Unit
Patge
Falstaff i el seu patge, pintura inspirada en l'obra de Shakespeare. Un patge (del grec παιδιον, paidion, xiquet) era un noble jove que estava al servei d'un rei, d'un príncep, d'un cavaller o d'un prelat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Patge
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Veure Guerra dels Cent Anys і Pau i Treva de Déu
Peó
D'acord amb la mitologia grega, Peó (en grec antic Παιών) va ser un heroi, fill d'Endimió, rei de l'Èlide.
Veure Guerra dels Cent Anys і Peó
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Guerra dels Cent Anys і Península Ibèrica
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Veure Guerra dels Cent Anys і Pere I de Castella
Perigord
El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una comarca del nord-est d'Aquitània, Occitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació.
Veure Guerra dels Cent Anys і Perigord
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Guerra dels Cent Anys і Pesta
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Veure Guerra dels Cent Anys і Pesta Negra
Petita Edat de Gel
La Petita Edat de Gel (PEG) o Petita Edat Glacial va ser un període fred que es va produir des de la meitat del fins a la meitat del.
Veure Guerra dels Cent Anys і Petita Edat de Gel
Petrus Peregrinus
Petrus Peregrinus de Maharn, també conegut amb el seu nom francès Pierre Pèlerin de Maricourt, va ser un estudiós francès del que va realitzar experiments en magnetisme i va escriure el primer tractat sobre a les propietats d'imants.
Veure Guerra dels Cent Anys і Petrus Peregrinus
Pica (arma)
Reproducció moderna d'un regiment de piquers. La pica és una arma antiga usada per la infanteria (fou usada a les falanges de la Grècia clàssica), principalment per fer front als atacs i càrregues de la cavalleria.
Veure Guerra dels Cent Anys і Pica (arma)
Picardia
La Picardia (Picardie en francès) fou una regió francesa, amb caràcter administratiu a l'estat francès, situada al nord de la França europea.
Veure Guerra dels Cent Anys і Picardia
Picquigny
Picquigny és un municipi francès situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Picquigny
Piquer
Disposició dels piquers Un piquer era un soldat d'infanteria armat amb una pica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Piquer
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Pirineus
Plantagenet
Plantagenet fou una dinastia d'origen francès que governà a Anglaterra des de l'extinció de la dinastia normanda el 1154 fins al 1485.
Veure Guerra dels Cent Anys і Plantagenet
Plastró
Plastró de microfibra. El plastróKalión moda hombre,, 20/1/2011, última visita 10/6/2011, és una peça de roba generalment masculina semblant a la corbata en la forma de nuar-se, però amb les pales molt més amples.
Veure Guerra dels Cent Anys і Plastró
Poitiers
Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.
Veure Guerra dels Cent Anys і Poitiers
Pont-Audemer
Pont-Audemer és un municipi francès situat al departament de l'Eure i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Pont-Audemer
Pontoise
Pontoise és un municipi francès al departament de la Val-d'Oise (regió de l'Illa de França).
Veure Guerra dels Cent Anys і Pontoise
Presses universitaires de France
Presses universitaires de France (abreujat PUF) és el nom d'una editorial francesa fundada el 1921 dedicada als llibres universitaris i de divulgació (com la col·lecció "Que sais-je?"), especialment de les àrees d'humanitats i ciències socials.
Veure Guerra dels Cent Anys і Presses universitaires de France
Quarantena
200x200px El terme quarantena deriva del nombre quaranta i fa referència a l'acció d'aïllar o apartar persones o animals durant un període, per evitar o limitar el risc que estenguin una determinada malaltia contagiosa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Quarantena
Quentin Matsys
National Gallery, Londres Quentin Matsys, el nom del qual també és conegut com a Quinten o Kwinten i el seu cognom Massys, Metsys o Matsijs (Lovaina, 1466 - 1530), era un pintor de la tradició flamenca i fundador de l'Escola d'Anvers.
Veure Guerra dels Cent Anys і Quentin Matsys
Reclutament
Pòster de reclutament de les Troupes de marine franceses U.S. Navy anunci de reclutament a la revista ''Popular Mechanics'', 1908. El reclutament o allistament és la contractació per a llocs militars, és a dir, l'acte de les persones que sol·liciten, en general els adults de sexe masculí, per unir-se a un exèrcit voluntàriament.
Veure Guerra dels Cent Anys і Reclutament
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Guerra dels Cent Anys і Reforma Protestant
Regent
Isabel II entre 1833 i 1840. El regent (del llatí regens, 'aquell qui governa') és la figura que substitueix la del rei en una monarquia quan aquest és menor, es troba absent o és incapacitat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regent
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regidor
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne d'Anglaterra
Regne d'Escòcia
El Regne d'Escòcia (en scots: Kinrick o Escocia; en gàidhlig: Rìoghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocupà la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Escòcia) i que existí entre el i el, moment en el qual va integrar-se en el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne d'Escòcia
Regne de Castella
El Regne de Castella va sorgir al, a partir del comtat de Castella, després de l'entronització de Ferran I. Aquesta terra era habitada majoritàriament per habitants d'origen càntabre i basc amb un dialecte romanç propi, el castellà i unes lleis diferenciades.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de Castella
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de França
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de Mallorca
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de Navarra
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de Nàpols
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de Portugal
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Veure Guerra dels Cent Anys і Regne de València
Reims
Reims (en francès i oficialment) o Rems és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est.
Veure Guerra dels Cent Anys і Reims
Reis de Dinamarca
Escut d'armes de Dinamarca Aquesta és la llista dels monarques danesos incloent-hi els sobirans de la Unió de Kalmar.
Veure Guerra dels Cent Anys і Reis de Dinamarca
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Renaixement
Renaixement carolingi
Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.
Veure Guerra dels Cent Anys і Renaixement carolingi
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Veure Guerra dels Cent Anys і República de Gènova
Revolta del comte d'Urgell
La Revolta del comte d'Urgell fou l'aixecament militar de Jaume II d'Urgell contra el rei Ferran d'Antequera el juny del 1413 fruit del desacord amb el resultat del Compromís de Casp, en què Jaume es presentà com a candidat per a succeir al rei d'Aragó Martí l'Humà però la decisió final dels compromissaris no li fou favorable.
Veure Guerra dels Cent Anys і Revolta del comte d'Urgell
Ricard II d'Anglaterra
Ricard II d'Anglaterra (6 de gener de 1367-14 de febrer de 1400) va ser el darrer rei d'Anglaterra de la branca principal de la Casa de Plantagenet.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ricard II d'Anglaterra
Ricard Plantagenet
Ricard Plantagenet KG (21 de setembre de 1411 – 30 de desembre de 1460), va ser el tercer Duc de York des del 1415 fins a la seva mort.
Veure Guerra dels Cent Anys і Ricard Plantagenet
Robert de França i de Provença
Dibuix de la tomba de Robert, comte de Clermont. Robert de França i de Provença o Robert de Clermont (1256 - París 1317), príncep de França i comte de Clermont (1268 - 1317).
Veure Guerra dels Cent Anys і Robert de França i de Provença
Robert I d'Escòcia
Robert I d'Escòcia (gaèlic escocès: Raibeart Bruis, anglonormand: Robert de Brus o Robert de Bruys, 11 de juliol de 1274 – 7 de juny de 1329) fou rei d'Escòcia, d'ascendència normanda (la seva família era originària de Brieux, però es barrejaren amb gaèlics), fundador de la Casa de Bruce.
Veure Guerra dels Cent Anys і Robert I d'Escòcia
Robert III d'Artois
Robert III d'Artois (1287 - 1342) fou senyor de Conches-en-Ouche, de Domfront, i de Mehun-sur-Yèvre, el 1310 va rebre en apanatge el comtat de Beaumont-le-Roger en compensació del comtat d'Artois al qual aspirava.
Veure Guerra dels Cent Anys і Robert III d'Artois
Roergue
Escut de Roergue El Roergue és una regió històrica d'Occitània que limita al nord amb Alvèrnia, al sud i sud-oest amb Llenguadoc, a l'est per Gavaldà i a l'oest per Carcí.
Veure Guerra dels Cent Anys і Roergue
Roine
El Roine (en català antic: Rose o Roine; en occità: Ròse o Roine; en francoprovençal: Rôno; en alemany: Rhone, Rotten; en francès Rhône) és un riu de l'Europa occidental que neix als Alps suïssos a la glacera del Roine (Rhonegletscher en alemany), al cantó de Valais, i flueix primer cap a l'oest i després cap al sud fins a arribar al Mediterrani (golf de Lleó).
Veure Guerra dels Cent Anys і Roine
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Guerra dels Cent Anys і Roma
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Veure Guerra dels Cent Anys і Rouen
Routledge
Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.
Veure Guerra dels Cent Anys і Routledge
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Guerra dels Cent Anys і Sacre Imperi Romanogermànic
Saint-Lô
Saint-Lô (antigament Sant Lau) és un municipi francès, situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia al marge del riu Vire.
Veure Guerra dels Cent Anys і Saint-Lô
Saintonge
La Saintonge o Santonja (pronunciació en francès: /sɛ̃tɔ̃ʒ/, antigament escrit Xaintonge i Xainctonge, Sintonjhe / Séntunjhe en peitoví-saintongès) és una regió de la costa atlàntica de França dins de la regió administrativa de la Nova Aquitània, compresa a l'actual departament francès de Charente Marítim.
Veure Guerra dels Cent Anys і Saintonge
Sandwich (Kent)
Sandwich (pronunciat /ˈsændwᵻdʒ/) és un municipi del Regne Unit, situat al comtat de Kent, a la vora del riu Stour.
Veure Guerra dels Cent Anys і Sandwich (Kent)
Saona
El Saona (la Saône, pronunciat, en francès) és un riu de l'est de França, afluent del Roine, amb el qual s'uneix a la ciutat de Lió.
Veure Guerra dels Cent Anys і Saona
Saqueig
Soldats saquejant, any 1906 El saqueig, pillatge o saqueu és l'apropiació dels béns d'altres persones o institucions per mitjà de la força, com a conseqüència d'una victòria política o militar o també durant el transcurs d'una catàstrofe com pot ser una guerra o un desastre natural.
Veure Guerra dels Cent Anys і Saqueig
Seda
Capolls del cuc de seda. La seda és una fibra tèxtil natural.
Veure Guerra dels Cent Anys і Seda
Segona guerra dels Cent Anys
duc de Wellington i Gebhard Leberecht von Blücher derrotaren Napoleó. Aquesta es considera la batalla final de la Segona Guerra dels Cents Anys La segona guerra dels Cent Anys és una expressió que descriu tota la sèrie de conflictes militars en què s'enfrontaren al Regne de la Gran Bretanya i França des del 1688 fins al 1815.
Veure Guerra dels Cent Anys і Segona guerra dels Cent Anys
Sena
El Sena (en francès la Seine) és un riu francès que fa 776 km de llarg i que desenvolupa el seu curs fluvial a la conca de París i als voltants de Troyes i Rouen.
Veure Guerra dels Cent Anys і Sena
Senlis
* Senlis (Oise), municipi al departament de l'Oise (regió dels Alts de França).
Veure Guerra dels Cent Anys і Senlis
Sent Sardòs (Òlt i Garona)
Sent Sardòs (en francès Saint-Sardos) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Guerra dels Cent Anys і Sent Sardòs (Òlt i Garona)
Setge
Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.
Veure Guerra dels Cent Anys і Setge
Setge d'Harfleur
El setge d'Harfleur per Enric V d'Anglaterra va començar el 18 d'agost de 1415 i va durar fins a la rendició de la vila d'Harfleur, el principal port del nord de França, després d'un mes de combats el 22 de setembre durant la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Setge d'Harfleur
Setge d'Orleans
El setge d'Orleans (1428 - 1429) va marcar un punt d'inflexió a la Guerra dels Cent Anys de guerra entre França i Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Setge d'Orleans
Setge de Calais (1346)
El Setge de Calais al nord de França va començar el 1346 cap a l'inici del que més tard s'anomenaria la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Setge de Calais (1346)
Seyssel (Ain)
Seyssel és un municipi francès situat al departament de l'Ain i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Veure Guerra dels Cent Anys і Seyssel (Ain)
Sluis
Sluis (zelandès: Sluus) és un municipi de la província de Zelanda, al sud dels Països Baixos.
Veure Guerra dels Cent Anys і Sluis
Sobirania
La sobirania (també anomenada sobiranitat o sobiranesa) és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.
Veure Guerra dels Cent Anys і Sobirania
Somerset
Somerset (pronunciat /ˈsʌmərsɛt/) és un comtat d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Somerset
Superposició
* Càlcul de superposició.
Veure Guerra dels Cent Anys і Superposició
Talla (impost)
La talla, com impost directe, és el que es recapta de forma personal.
Veure Guerra dels Cent Anys і Talla (impost)
Tàctiques Fabianes
Les Tàctiques Fabianes són una sèrie d'estratègies militars que tenen com a objectiu vèncer a l'oponent mitjançant una guerra de desgast.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tàctiques Fabianes
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Veure Guerra dels Cent Anys і Teologia
Terç
Un terç era una unitat militar d'infanteria de l'exèrcit de la monarquia hispànica durant l'època de la Casa d'Àustria comprès entre el 1534 i el 1704.
Veure Guerra dels Cent Anys і Terç
Timó de codast
s amb timó de codast. Timó de codast. El timó de codast és una peça mòbil vertical posada en prolongació del codast que serveix per establir el rumb d'un vaixell, formada per un tauler o una peça de ferro, articulat amb frontisses al codast o prolongació de la quilla per la part de popa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Timó de codast
Tinent general
Tinent general o general de divisió és un grau militar emprat en diversos països.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tinent general
Tolosa de Llenguadoc
Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tolosa de Llenguadoc
Torre de Londres
El Palau Reial i Fortalesa de Sa Majestat La Torre de Londres —His Majesty's Royal Palace and Fortress The Tower of London —, més conegut per la Torre de Londres (en anglès, Tower of London), és un castell històric situat a la ribera nord del riu Tàmesi al centre de Londres, Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Torre de Londres
Tractat d'Arras (1435)
Pel tractat d'Arras, signat el 20 de setembre de 1435, el rei Carles VII de França cedia les ciutats de la Somme, el comtat de Mâcon i el comtat d'Auxerre a Felip III de Borgonya i posava fi a la Guerra Civil entre Armagnacs i Borgonyons, dins del marc de la Guerra dels Cent Anys.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tractat d'Arras (1435)
Tractat de Brétigny
França després del Tractat de Brétigny El Tractat de Brétigny es va signar el 8 de maig de 1360 a Brétigny, a prop de Chartres, entre Eduard III d'Anglaterra i Joan II de França, i conclou la primera fase de la Guerra dels Cent Anys i marca el punt màxim de l'expansió continental del Regne d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tractat de Brétigny
Tractat de Guérande (1365)
El primer tractat de Guérande fou un acord signat el 1365 que va posar fi a la guerra de Successió Bretona que oposava Joana de Penthièvre, neboda de l'últim duc Joan III de Bretanya, sostinguda pel seu espòs Carles de Blois, a Joan II de Montfort, germanastre del precedent.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tractat de Guérande (1365)
Tractat de Guérande (1381)
El tractat de Guérande de 1381, conegut com a segon tractat de Guérande, fou un acord signat el 15 de gener de 1381 i ratificat el 4 d'abril següent, pel qual el duc Joan IV de Bretanya va recuperar els seus béns a canvi de fer homenatge al rei de França, el pagament d'una indemnització i l'enviament a Anglaterra dels consellers anglesos; la Bretanya seria neutral.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tractat de Guérande (1381)
Tractat de Londres (1359)
El Tractat de Londres de 1359 és un tractat internacional que fou signat l'any 1359 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tractat de Londres (1359)
Tractat de Picquigny
La pau de Picquigny o tractat de Picquigny va ser signada a Picquigny (en l'actual departament francès del Somme) el 29 d'agost de 1475 entre Lluís XI de França i Eduard IV d'Anglaterra.
Veure Guerra dels Cent Anys і Tractat de Picquigny
Universitat de París
La Universitat de París (en francès: Université de Paris), coneguda com La Sorbona, va ser la principal universitat de París, en actiu des de 1150 fins al 1970, exceptuant el període entre 1793 i 1806 drunt la Revolució Francesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Universitat de París
Urbà VI
Urbà VI (Nàpols, 1318 - Roma, 15 d'octubre de 1389) va ser papa de l'Església Catòlica entre el 1378 i el 1389.
Veure Guerra dels Cent Anys і Urbà VI
Valognes
Valognes és un municipi francès situat al departament de la Manche i a la regió de Normandia.
Veure Guerra dels Cent Anys і Valognes
Valois
* Valois (França), comarca francesa.
Veure Guerra dels Cent Anys і Valois
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Guerra dels Cent Anys і Vassallatge
Vescomte
Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.
Veure Guerra dels Cent Anys і Vescomte
Vilafranca (poble medieval)
Ex-Palau Reial de Vilafranca del Penedès, una típica "Vilafranca". Per Vilafranca s'entén la condició jurídica d'una comunitat medieval lliure de deures o amb privilegis fiscals, realitzant alternativament serveis militars.
Veure Guerra dels Cent Anys і Vilafranca (poble medieval)
Xampanya
Xampanya, o la Xampanya (en francès Champagne), és una regió històrica del nord-est de França, que forma part de la regió administrativa del Gran Est.
Veure Guerra dels Cent Anys і Xampanya
1339
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1339
1340
Una miniatura de la batalla de les '' Cròniques de Jean Froissart''.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1340
1346
Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1346
1348
s.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1348
1349
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1349
1356
El 1356 (MCCCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1356
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1369
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1375
1400
; Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1400
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1402
1403
; Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1403
1405
El 1405 (MCDV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1405
1407
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1407
1410
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1410
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1412
1413
; Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1413
1415
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1415
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1417
1419
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1419
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1420
1422
El 1422 (MCDXXII) fou un any comú començat en dijous de les darreries de l'edat mitjana.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1422
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1423
1428
Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1428
1429
Països Catalans Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1429
1430
Mapa d'Europa a l'any 1430.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1430
1431
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1431
1435
Països Catalans Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1435
1436
Països Catalans Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1436
1450
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1450
1453
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1453
1475
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1475
1558
; Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1558
1689
;Països Catalans.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1689
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Guerra dels Cent Anys і 1815
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels Cent Anys і 26 d'agost
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra dels Cent Anys і 4 de maig
987
El 987 (CMLXXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Guerra dels Cent Anys і 987
Vegeu també
Guerres de Luxemburg
- Guerra de Corea
- Guerra de l'Afganistan
- Guerra del Golf
- Guerra dels Cent Anys
- Segona Guerra Mundial
Guerres de Portugal
- Conflictes otomano-portuguesos
- Conquesta feudal hispànica
- Crisi portuguesa de 1383-1385
- Guerra Civil del Congo
- Guerra Civil portuguesa
- Guerra Fantàstica
- Guerra Guaraní
- Guerra colonial portuguesa
- Guerra d'independència de Guinea Bissau
- Guerra d'independència de Moçambic
- Guerra de Restauració portuguesa
- Guerra de Successió Portuguesa
- Guerra de Successió de Castella
- Guerra de l'Afganistan
- Guerra de l'Iraq
- Guerra de la Independència d'Angola
- Guerra de les Taronges
- Guerra del Francès
- Guerra dels Cent Anys
- Guerra dels Dos Peres
- Guerra dels Vuitanta Anys
- Guerra lusoespanyola
- Guerra mameluco-portuguesa
- Guerra neerlando-portuguesa
- Guerres Habsburg-Otomanes
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres ferrandines
- Invasió Portuguesa
- Invasió Portuguesa (1816)
- Primera Guerra Carlina
- Primera Guerra Mundial
Guerres del Sacre Imperi Romanogermànic
- Croada prussiana
- Croades Wends
- Gran Guerra Turca
- Guerra Francoholandesa
- Guerra d'Escània
- Guerra d'Esmalcalda
- Guerra d'Itàlia (1494-1498)
- Guerra d'Itàlia de 1535-1538
- Guerra d'Itàlia de 1542-1546
- Guerra de Colònia
- Guerra de Morea
- Guerra de Successió Espanyola
- Guerra de Successió de Polònia
- Guerra de Torstenson
- Guerra de la Lliga de Cognac
- Guerra de la Quàdruple Aliança
- Guerra de successió de Màntua
- Guerra dels Cent Anys
- Guerra dels Nou Anys
- Guerra dels Trenta Anys
- Guerra dels Vuitanta Anys
- Guerra dels camperols
- Guerra franco-espanyola (1635-1659)
- Guerra italiana del 1521-1526
- Guerres de la Revolució Francesa
- Guerres hussites
- Invasions hongareses d'Europa
- Llarga Guerra Turca
- Primera Croada
- Segona Croada
- Segona Guerra del Nord
- Sisena Croada
- Tercera Coalició
- Tercera Croada
També conegut com Guerra de Cent Anys, Guerra dels Cents Anys.
, Batalla d'Azincourt, Batalla de Bannockburn, Batalla de Barnet, Batalla de Cadzand, Batalla de Castillon, Batalla de Crécy, Batalla de Dupplin Moor, Batalla de Formigny, Batalla de Halidon Hill, Batalla de Kortrijk, Batalla de Marignano, Batalla de Montiel, Batalla de Nancy, Batalla de Nájera, Batalla de Patay, Batalla de Poitiers, Batalla naval de La Rochelle (1372), Batalla naval de Sluis, Bearn, Beaumont-le-Roger, Berric, Bertrand du Guesclin, Biblioteca Britànica, Biblioteca Nacional d'Àustria, Biblioteca Nacional de França, Bidet (cavall), Bigorra, Bisbat de Beauvais, Bisbat de Laon, Bisbe, Biscaia, Bloqueig, Bonna d'Armanyac, Bordeus, Borgonya, Botina, Bourges, Brabant, Brageirac, Brúixola, Brest, Bretanya, Breteuil (Eure), Bruges, Burgesia, Caen, Caiguda de Constantinoble, Calais, Campanya del Loira, Canal de la Mànega, Canonització, Carcassona, Carentan, Carles de Blois, Carles de la Cerda, Carles I d'Orleans, Carles I de Borgonya, Carles I de Valois, Carles II de Navarra, Carles IV de França, Carles IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles V de França, Carles VI de França, Carles VII de França, Carta Magna, Casa de Blois, Casa de Lancaster, Casa de York, Casc, Castell, Catarisme, Catedral de Reims, Caterina de Siena, Caterina de Valois, Cavalcada, Cavaller, Cavalleria, Cavalleria lleugera, Cavalleria medieval, Cavalleria pesant, Centralisme, Cherbourg-Octeville, Chinon, Cisma d'Occident, Classe social, Clergat, Climent VII d'Avinyó, Colobrina, Compiègne, Compromís de Casp, Comtat d'Anjou, Comtat d'Armanyac, Comtat d'Évreux, Comtat d'Hainaut, Comtat d'Holanda, Comtat de Bigorra, Comtat de Borgonya, Comtat de Carcí, Comtat de Flandes, Comtat de Gaura, Comtat de Guînes, Comtat de Montfort, Comtat de Nevers, Comtat de Poitiers, Comtat de Ponthieu, Comtat de Rethel, Comtat de Xampanya, Comtat del Llemosí, Comtat del Maine, Conches-en-Ouche, Concili, Concili de Constança, Conciliarisme, Conestable, Conflicte entre Capets i Plantagenêts, Conquesta feudal hispànica, Conquesta normanda d'Anglaterra, Corona (moneda), Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Correu, Cota de malla, Coutances, Cròniques de Froissart, Cuir, David II d'Escòcia, De facto, Declinació magnètica, Delfí de França, Delfinat, Demografia, Devaluació, Dieppe (Sena Marítim), Dinastia Capet, Dinastia dels Habsburg, Dinastia Savoia, Dinastia Trastàmara, Dinastia Valois, Disenteria, Dit del mig, Dofins, Duc, Ducat d'Aquitània, Ducat d'Orleans, Ducat de Borgonya, Ducat de Bretanya, Ducat de Lorena, Ducat de Normandia, Edmund de Langley, Eduard Balliol, Eduard de Woodstock, Eduard II d'Anglaterra, Eduard III d'Anglaterra, Eduard IV d'Anglaterra, Elisabet de Baviera (reina de França), Elisabet de França (reina), Emmanuel Le Roy Ladurie, Energia hidràulica, Enric de Borbó, Enric de Grosmont, Enric II de Castella, Enric IV d'Anglaterra, Enric IV de Castella, Enric V d'Anglaterra, Enric VI d'Anglaterra, Entitat financera, Era de l'exploració, Escalda, Escaramussa, Escòcia, Escut (moneda), Espasa, Estats Generals, Estats Pontificis, Excomunió, Execució a la forca, Facultat de Medicina de Montpeller, Família benedictina, Felip I de Borgonya, Felip II de Borgonya, Felip II de França, Felip III de Borgonya, Felip III de Navarra, Felip IV de França, Felip V de França, Felip VI, Felip VI de França, Felipa d'Hainaut, Fellonia, Ferran d'Antequera, Feu, Feudalisme, Filosofia, Flandes, Florí, Fortificació, França, Franc, Franc Comtat, Francès, Francs, Francs salis, Gabella, Gal·les, Gal·licanisme, Gant, Garges-lès-Gonesse, Gascunya, Gentrificació, Georges Duby, Gilles de Rais, Gonfanó, Grande Jacquerie, Guant, Guaret, Guerra civil, Guerra de la Independència d'Escòcia, Guerra de les Dues Roses, Guerra de Successió Bretona, Guerres d'Itàlia, Guiena, Guillem I d'Anglaterra, Guipúscoa, Hainaut, Harfleur, Història de França, Historiografia, Honfleur, Humbert II del Vienès, Ieper, IJssel, Il·luminació, Illa de França, Illa de Ré, Illa de Wight, Illes del Canal, Imperi Angeví, Infanteria, Inflació, Inquisició, Isabel de França, Jacquerie, Jaume II d'Urgell, Jean Bureau, Jean Favier, Jean Fouquet, Jean Froissart, Jean Gimpel, Joan de Borgonya, Joan de Gant, Joan el Bo, Joan el Cec, Joan I de Berry, Joan I de Borgonya, Joan I de França, Joan II de França, Joan II de Montfort, Joan IV d'Alençon, Joan IV de Bretanya, Joan sense Terra, Joana d'Arc, Joana II de Navarra, John Wycliffe, Lambeth Palace, Lancelot, Langoiran, Latitud, Le Havre, Les molt riques hores del Duc de Berry, Lilla, Lisieux, Llana, Llança, Llei Sàlica, Llengües d'oïl, Llengua oficial, Llenguadoc, Lletra de canvi, Lli, Llista de comtes i ducs d'Anjou, Llista de ducs de Borgonya, Llista de monarques britànics, Llista de monarques de Bohèmia, Llista de reis d'Escòcia, Llista de reis de França, Lliura esterlina, Lliura francesa, Lluís I d'Orleans, Lluís I de Flandes, Lluís I de Provença, Lluís II de Flandes, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lluís IX de França, Lluís VI de França, Lluís X de França, Lluís XI de França, Lo Pònt de Sent Esperit, Loira, Lorena, Luxemburg, Maine (França), Manuscrit, Mar del Nord, Mar Mediterrània, Margarida d'Anjou, Margarida de Borgonya i de França, Margarida III de Flandes, Marsella, Martí V, Massís Septentrional, Mâcon, Medicina, Mello, Menaut de Favars, Mercenari, Metall preciós, Metralla, Miniatura, Minoria d'edat, Mitgeria, Monarquia, Monarquia absoluta, Monarquia constitucional, Mont Saint-Michel, Montdidier, Montereau-Fault-Yonne, Montivilliers, Montpeller, Mosa, Museu Condé, Museu del Louvre, Nantes, National Gallery, Navegació, Noblesa, Normand, Normandia, Normands, Norwich, Notre-Dame de París, Occità, Oceà Atlàntic, Oferta monetària, Orbec, Orde (religió), Orde de la Lligacama, Orde de Sant Benet, Orient Mitjà, Orleans, Països Baixos, Palau de Versalles, Papa, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Papa Urbà V, Papat d'Avinyó, París, Parlament, Parlament del Regne Unit, Patge, Pau i Treva de Déu, Peó, Península Ibèrica, Pere I de Castella, Perigord, Pesta, Pesta Negra, Petita Edat de Gel, Petrus Peregrinus, Pica (arma), Picardia, Picquigny, Piquer, Pirineus, Plantagenet, Plastró, Poitiers, Pont-Audemer, Pontoise, Presses universitaires de France, Quarantena, Quentin Matsys, Reclutament, Reforma Protestant, Regent, Regidor, Regne d'Anglaterra, Regne d'Escòcia, Regne de Castella, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Navarra, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de València, Reims, Reis de Dinamarca, Renaixement, Renaixement carolingi, República de Gènova, Revolta del comte d'Urgell, Ricard II d'Anglaterra, Ricard Plantagenet, Robert de França i de Provença, Robert I d'Escòcia, Robert III d'Artois, Roergue, Roine, Roma, Rouen, Routledge, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-Lô, Saintonge, Sandwich (Kent), Saona, Saqueig, Seda, Segona guerra dels Cent Anys, Sena, Senlis, Sent Sardòs (Òlt i Garona), Setge, Setge d'Harfleur, Setge d'Orleans, Setge de Calais (1346), Seyssel (Ain), Sluis, Sobirania, Somerset, Superposició, Talla (impost), Tàctiques Fabianes, Teologia, Terç, Timó de codast, Tinent general, Tolosa de Llenguadoc, Torre de Londres, Tractat d'Arras (1435), Tractat de Brétigny, Tractat de Guérande (1365), Tractat de Guérande (1381), Tractat de Londres (1359), Tractat de Picquigny, Universitat de París, Urbà VI, Valognes, Valois, Vassallatge, Vescomte, Vilafranca (poble medieval), Xampanya, 1339, 1340, 1346, 1348, 1349, 1356, 1369, 1375, 1400, 1402, 1403, 1405, 1407, 1410, 1412, 1413, 1415, 1417, 1419, 1420, 1422, 1423, 1428, 1429, 1430, 1431, 1435, 1436, 1450, 1453, 1475, 1558, 1689, 1815, 26 d'agost, 4 de maig, 987.