Taula de continguts
149 les relacions: Abidos de Mísia, Acarnanis, Acarnània, Agis I, Alcibíades (general atenenc), Ambràcia, Amfípolis, Antiga Grècia, Argileonis, Argos, Aristeu de Corint, Arquidam II, Asínaros, Atenes, Èlida, Èritres de Jònia, Èucrates d'Atenes, Àtica, Batalla naval de les Arginuses, Beòcia, Bizanci, Bràsides, Cassandrea, Catània, Cízic, Citera, Clazòmenes, Clístenes, Cleòmenes (general), Cleó d'Atenes, Cleofó (orador), Cnidos, Conó (almirall), Corfú, Corint, Críties, Dardanels, Dascilèon, Dèlion, Decelea, Delfos (ciutat), Demòstenes, Demòstenes (general), Democràcia, Efes, Egina, Egospòtamos, El Pireu, Eleusis (ciutat), Elis, ... Ampliar l'índex (99 més) »
Abidos de Mísia
Abidos (Ăbȳdus i Ăbȳdos) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de Mísia, a l'Hel·lespont, oposada a la ciutat de Sestos.
Veure Guerra del Peloponnès і Abidos de Mísia
Acarnanis
Els acarnanis eren un poble de l'antiga Grècia que vivia a Acarnània.
Veure Guerra del Peloponnès і Acarnanis
Acarnània
'''Imatge que destaca en fosc les regions d'Etòlia i d'Acarnània''' Acarnània (en Ἀκαρνανία) era una regió de l'antiga Grècia, a l'oest, limitada al nord pel golf d'Ambràcia, al nord-est per Amfilòquia (Argos d'Acaia), al sud-oest per la mar Jònica, i al sud-est per l'Etòlia (separades pel riu Aqueloos, si bé cap a l'any 430 aC la frontera era una mica més a l'est, ja que la ciutat d'Eníades dominava ambdós costats).
Veure Guerra del Peloponnès і Acarnània
Agis I
Agis I (Ἄγις) fou rei d'Esparta.
Veure Guerra del Peloponnès і Agis I
Alcibíades (general atenenc)
Alcibíades (Ἀλκιβιάδης; Alcibiades) fou un destacat general i polític atenès del.
Veure Guerra del Peloponnès і Alcibíades (general atenenc)
Ambràcia
Ambràcia (en grec antic Ἀμβρακία) era una ciutat i regió de l'antiga Grècia, prop de la costa del golf d'Ambràcia, que va rebre el seu nom de la ciutat i a la riba del riu Arethon.
Veure Guerra del Peloponnès і Ambràcia
Amfípolis
Pla esquemàtic d'Amfípolis Fresc d'una mansió hel·lenística d'Amfípolis Amfípolis (Amphipolis, en Ἀμφίπολις) era una ciutat de Macedònia, fronterera amb Tràcia, a la riba oriental de l'Estrímon a uns 25 estadis o 5 km de la costa, segons Tucídides.
Veure Guerra del Peloponnès і Amfípolis
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Guerra del Peloponnès і Antiga Grècia
Argileonis
Argileonis (en grec antic Αργιλεωνίς) va ser la mare de Bràsides d'Esparta.
Veure Guerra del Peloponnès і Argileonis
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Veure Guerra del Peloponnès і Argos
Aristeu de Corint
Aristeu o Aristees (en llatí Aristeus o Aristeas en grec antic Αρισται̂ος o Ἀριστέας) fou un grec de Corint, fill d'Adimant, que va dirigir les tropes enviades per Corint en ajut de la revolta de Potidea el 432 aC.
Veure Guerra del Peloponnès і Aristeu de Corint
Arquidam II
Arquidam II (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que havia mort abans que el seu pare Leotíquides.
Veure Guerra del Peloponnès і Arquidam II
Asínaros
L'Asínaros (en llatí Asinarus o Assinarus, en grec antic Ἀσίναρος o Ἀσσίναρος) era un riu de la costa oriental de Sicília, que desaiguava a la mar de Sicília entre Abolla (prop de Siracusa) i Heloros, a la badia de Ballata di Noto, a uns 6 km al nord de la desembocadura del riu Heloros (modern Abisso).
Veure Guerra del Peloponnès і Asínaros
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Guerra del Peloponnès і Atenes
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Veure Guerra del Peloponnès і Èlida
Èritres de Jònia
Èritres (Erythrae) era una de les dotze ciutats de la Jònia.
Veure Guerra del Peloponnès і Èritres de Jònia
Èucrates d'Atenes
Èucrates (en llatí Eucrates, en grec antic Εὐκράτης) fou un demagog atenenc que va ser dirigent de la ciutat en el temps de Cleó una mica abans que aquest.
Veure Guerra del Peloponnès і Èucrates d'Atenes
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Àtica
Batalla naval de les Arginuses
Les Arginuses fou el nom d'un grup de cinc petites illes de la mar Egea, entre Lesbos i la costa de l'Àsia Menor, on els atenesos van derrotar els espartans en una batalla naval el 406 aC, durant la Guerra del Peloponnès.
Veure Guerra del Peloponnès і Batalla naval de les Arginuses
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Veure Guerra del Peloponnès і Beòcia
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Veure Guerra del Peloponnès і Bizanci
Bràsides
Bràsides o Bràsidas (Brasidas), fill de Tel·lis, va ser un general espartà d'entre els més importants de la primera part de la Guerra del Peloponnès.
Veure Guerra del Peloponnès і Bràsides
Cassandrea
Cassandrea (Cassandrēa, en Κασσάνδρεια, «Kassándreia»; en català antic Casseràndria) era una ciutat situada a l'estret istme que connectava la península de Pal·lene amb el continent, a la Calcídica, on abans hi havia la rica i important ciutat de Potidea (Ποτίδαια), una ciutat dòria colonitzada originàriament de Corint.
Veure Guerra del Peloponnès і Cassandrea
Catània
Localització de Catània Catània (en sicilià Catania) és una ciutat de l'est de Sicília, capital de la ciutat metropolitana de Catània, als contraforts de l'Etna i a la vora del golf de Catània.
Veure Guerra del Peloponnès і Catània
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Veure Guerra del Peloponnès і Cízic
Citera
Cala de l'illa Visió nocturna del castell de Citera Citera (Κύθηρα, Kíthira; Cèrigo) és una illa de Grècia de la prefectura l'Àtica, situada al sud-est del Peloponès, amb 262 km² i uns 5000 habitants.
Veure Guerra del Peloponnès і Citera
Clazòmenes
Clazòmenes (Clazomenae) era una ciutat de Jònia a l'Àsia Menor al sud de la badia d'Esmirna.
Veure Guerra del Peloponnès і Clazòmenes
Clístenes
Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.
Veure Guerra del Peloponnès і Clístenes
Cleòmenes (general)
Cleòmenes (Cleomenes, Kleoménes, Κλεομένης) fou fill del general Pausànies, germà del rei Pleistoanax i oncle del rei Pausànies d'Esparta.
Veure Guerra del Peloponnès і Cleòmenes (general)
Cleó d'Atenes
Cleó (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon"), era fill de Cleanet.
Veure Guerra del Peloponnès і Cleó d'Atenes
Cleofó (orador)
Cleofó (en llatí Cleophon, en grec antic Κλεοφῶν) fou un demagog atenenc que segons Aristòfanes era d'origen traci.
Veure Guerra del Peloponnès і Cleofó (orador)
Cnidos
Cnidos (en Cnidus) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la costa de Cària i que formava part de l'Hexàpolis dòrica.
Veure Guerra del Peloponnès і Cnidos
Conó (almirall)
Conó (Conon Κόνων) fou un general atenenc del segle V i IV aC.
Veure Guerra del Peloponnès і Conó (almirall)
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Veure Guerra del Peloponnès і Corfú
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Veure Guerra del Peloponnès і Corint
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Veure Guerra del Peloponnès і Críties
Dardanels
Els Dardanels (en Çanakkale Boğazı), a l'antiguitat anomenat Hel·lespont (Hel·lèspontos), és un estret del nord-oest de Turquia que connecta la mar Egea amb la mar de Màrmara.
Veure Guerra del Peloponnès і Dardanels
Dascilèon
Dascilèon o Dascílion (en Dascylium) era una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia de la Frígia Hel·lespòntica, una satrapia menor dins de la satrapia de Lídia.
Veure Guerra del Peloponnès і Dascilèon
Dèlion
Dèlion (en llatí Delium en grec antic Δήλιον, Dêlion) fou una ciutat grega famosa per tenir un important temple dedicat a Apol·lo.
Veure Guerra del Peloponnès і Dèlion
Decelea
Decelea o Decelia (en Deceleia) era un dem de l'Àtica situat a la part oriental del territori, on s'arribava per un pas situat prop del mont Parnàs.
Veure Guerra del Peloponnès і Decelea
Delfos (ciutat)
Delfos (Delphi) fou una ciutat de la Fòcida i un dels llocs sagrats més importants de Grècia amb un temple dedicat a Apol·lo.
Veure Guerra del Peloponnès і Delfos (ciutat)
Demòstenes
fou un orador i estatista atenenc.
Veure Guerra del Peloponnès і Demòstenes
Demòstenes (general)
Demòstenes (Demosthenes) fou un general (estrateg) atenès, fill d'Alcístenes.
Veure Guerra del Peloponnès і Demòstenes (general)
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Guerra del Peloponnès і Democràcia
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Veure Guerra del Peloponnès і Efes
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Egina
Egospòtamos
Egospòtamos o Egospòtams (en llatí Aegospotami, en grec antic Αἰγὸς Ποταμοί)Mish, Frederick C., Editor en cap.
Veure Guerra del Peloponnès і Egospòtamos
El Pireu
Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.
Veure Guerra del Peloponnès і El Pireu
Eleusis (ciutat)
Eleusis (en grec antic Ἐλευσίς) era una ciutat de l'Àtica situada en una altura a poca distància del mar, enfront de l'illa de Salamina.
Veure Guerra del Peloponnès і Eleusis (ciutat)
Elis
La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.
Veure Guerra del Peloponnès і Elis
Epidaure
Epidaure (Epidaurus; gentilici Ἐπιδαύριος, epidauri) fou una ciutat de l'antiga Grècia situada a la regió de l'Argòlida, a la costa oriental del Peloponnès.
Veure Guerra del Peloponnès і Epidaure
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Veure Guerra del Peloponnès і Epir (regió històrica)
Erètria
Antic teatre d'Erètria Erètria (Eretria) fou una antiga ciutat d'Eubea, la més poderosa de l'illa després de Calcis.
Veure Guerra del Peloponnès і Erètria
Esfactèria
Esfactèria (Sphacteria) fou una petita illa a l'entrada de la badia de Pilos al Peloponès.
Veure Guerra del Peloponnès і Esfactèria
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Veure Guerra del Peloponnès і Esparta
Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis)
Estratonice (en llatí Stratonice, en grec antic) fou un princesa macedònica, germana de Perdicas II, rei de Macedònia.
Veure Guerra del Peloponnès і Estratonice (esposa de Seutes rei dels odrisis)
Estratos
Estratos (en llatí Stratus, en grec antic Στράτος) era la principal ciutat d'Acarnània segons Tucídides, situada a l'interior del país en una fèrtil plana a la dreta del riu Aqueloos.
Veure Guerra del Peloponnès і Estratos
Etòlia
Mapa d'Etòlia Etòlia (Aetolia) era un territori de l'antiga Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Etòlia
Etrúria
Etrúria era el nom del país dels etruscs.
Veure Guerra del Peloponnès і Etrúria
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Veure Guerra del Peloponnès і Eubea
Euríloc d'Esparta
Euríloc (en llatí Eurylochus, en grec antic Εὐρύλοχος) fou un militar espartà.
Veure Guerra del Peloponnès і Euríloc d'Esparta
Eurimedont d'Atenes
Eurimedont (Eurymedon), fill de Tucles, fou un general atenès del.
Veure Guerra del Peloponnès і Eurimedont d'Atenes
Eurip
L'Eurip (Εύριπος) és un estret que separa l'illa d'Eubea, a la Mar Egea, de la regió de Beòcia, a la Grècia continental.
Veure Guerra del Peloponnès і Eurip
Farnabazos II
Farnabazos II (vers 435 aC – després del 373 aC) fou un noble persa que fou sàtrapa de Dascilios.
Veure Guerra del Peloponnès і Farnabazos II
File
File (Phyle; actualment Filí) fou una fortalesa de l'Àtica que defensava un pas del mont Parnes, a la via que portava d'Atenes a Tebes.
Veure Guerra del Peloponnès і File
Formió d'Atenes
Formió (Phormion) fou un general atenenc, fill d'Asopi, de família distingida de la demos de Peània.
Veure Guerra del Peloponnès і Formió d'Atenes
Golf de Corint
El golf de Corint (Korinthiakós Kólpos en grec) es troba a Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Golf de Corint
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Guerra del Peloponnès і Grècia
Guerra d'Arquidam
Tradicionalment s'ha donat el nom, de guerra d'Arquidam o guerra Arquidàmica, a la primera fase de la guerra del Peloponès, des del seu inici, el 431 aC, fins a la pau de Nícies, el 421 aC.
Veure Guerra del Peloponnès і Guerra d'Arquidam
Guerra de Corint
La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.
Veure Guerra del Peloponnès і Guerra de Corint
Halicarnàs
Mausoleu de Maussol''', una de les Set Meravelles del Món, Bodrum. Halicarnàs (Halicarnassus, Ἁλικαρνασσός) era una antiga ciutat grega a la costa de l'Àsia Menor (a Cària), al golf Ceràmic (mar Egea), corresponent a l'actual Bodrum.
Veure Guerra del Peloponnès і Halicarnàs
Himera
Hímera (Ἱμέρα) era una important ciutat grega de Sicília a la costa nord de l'illa a la desembocadura del riu Himera, entre Panormos i Cafalòdion (Cefalù).
Veure Guerra del Peloponnès і Himera
Jònia
267x267px 269x269px La Jònia (Ἰωνία, Ionia; gentilici Ἴων i Ἰωνικός) és el nom assignat als territoris poblats pels jonis grecs a l'Àsia Menor, entre Focea (al nord) i Milet (al sud), segons Heròdot.
Veure Guerra del Peloponnès і Jònia
Lacònia
Lacònia (Laconica o Laconia), anomenada també Lacedemònia (ἡ Λακεδαιμονία γῆ, 'la terra lacedemònia'), fou una regió de l'antiga Grècia situada era la part sud-est del Peloponnès, entre Messènia, l'Argòlida i Arcàdia.
Veure Guerra del Peloponnès і Lacònia
Lapseki
''Deniz Kızı'' (Sirena) a Lapseki Lapseki és una ciutat turca, i districte de la província de Çanakkale.
Veure Guerra del Peloponnès і Lapseki
Làurion
Làurion (en grec antic Λαὐρειον i també Λαύριον, en llatí Laurium) eren unes muntanyes que s'aixecaven a l'Àtica, al sud de la regió, una mica al nord del cap Súnion, que tenien mines de plata.
Veure Guerra del Peloponnès і Làurion
Lòcrida
La Lòcrida (en grec antic Λοκρίς) era una regió del centre de Grècia entre el Golf de Corint i l'estret d'Eubea.
Veure Guerra del Peloponnès і Lòcrida
Leontins
Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.
Veure Guerra del Peloponnès і Leontins
Lesbos
L'illa de Lesbos Lesbos (Λέσβος, AFI, sovint transliterat Lesvos; Midilli Adası; en català, antigament Metolí o Metel·lí) és una illa grega de la mar Egea.
Veure Guerra del Peloponnès і Lesbos
Lincèstida
Mapa de la Lincèstida La Lincèstida (Λυγκηστίς, Lyncestis) era el país dels lincestes, un poble de l'antiga Macedònia.
Veure Guerra del Peloponnès і Lincèstida
Lisandre
Lisandre (en llatí Lysander, en grec antic Λύσανδρος) fill d'Aristòclit o Aristòcrit, i de família heràclida segons uns, i ciutadà després de ser esclau, segons altres, fou un general espartà, el més gran de tots els militars espartans, que va vèncer als atenesos i va posar fi a la Guerra del Peloponès.
Veure Guerra del Peloponnès і Lisandre
Lliga Calcídica
La lliga Calcídica fou una aliança de ciutats calcídiques encapçalada per Olint, que fou fundada el 421 aC.
Veure Guerra del Peloponnès і Lliga Calcídica
Lliga de Delos
La Lliga de Delos, també coneguda com a Lliga Hel·lènica, Lliga Dèlica, Confederació de Delos, Confederació Marítima de l'Àtica, Lliga Marítima Atenenca, Lliga Deloàtica o Amficcionia de Delos, fou una associació de ciutats estat gregues establerta durant el i amb un nombre de membres que oscil·la, segons les fonts, entre 150 i 173 sota el lideratge d'Atenes.
Veure Guerra del Peloponnès і Lliga de Delos
Lliga del Peloponnès
La Lliga del Peloponnès al 431 aC. La Lliga del Peloponnès va ser una aliança d'estats del Peloponnès als segles VI i V aC.
Veure Guerra del Peloponnès і Lliga del Peloponnès
Llista de batalles de la guerra del Peloponnès
Les batalles més destacades de la guerra del Peloponnès foren.
Veure Guerra del Peloponnès і Llista de batalles de la guerra del Peloponnès
Mantinea
Mantinea (Μαντίνεια; gentilici Μαντινεύς, català mantineà) fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tègea.
Veure Guerra del Peloponnès і Mantinea
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Veure Guerra del Peloponnès і Mègara
Megàrida
La Megàrida (Μεγαρίς) fou el territori de la polis de Mègara.
Veure Guerra del Peloponnès і Megàrida
Melos
Melos (sovint anomenada Milos, transcripció del grec Μήλος; en Mêlos) és una illa grega que pertany al grup de les Cíclades.
Veure Guerra del Peloponnès і Melos
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Veure Guerra del Peloponnès і Messina
Metimna
Metimna Metimna (en Methymna; a les monedes, Μέθυμνα o Μάθυμνα) era una ciutat de Lesbos, la més important després de Mitilene.
Veure Guerra del Peloponnès і Metimna
Micalessos
Micalessos (Mycalessus Μυκαλησσός) fou una antiga ciutat de Beòcia esmentada per Homer en el Catàleg de les naus, de la Ilíada, en el qual la primera posició correspon al contingent beoci del que en formaven part els guerrers de Micalessos.
Veure Guerra del Peloponnès і Micalessos
Milet
Mapa de Milet i les ciutats colindants Milet (Μίλητος) fou una ciutat de Jònia, la principal de la regió, a la costa occidental d'Anatòlia, a prop de la desembocadura del riu Meandre a l'antiga Caria.
Veure Guerra del Peloponnès і Milet
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Mitilene
Muníquia
Muníquia (en llatí Munychia, en grec antic Μουνιχία), era el nom d'un turó i d'un port fortificat de l'Àtica, que juntament amb el Pireu i Falèron constituïa la zona portuària d'Atenes.
Veure Guerra del Peloponnès і Muníquia
Naupacte
Naupacte (Ναύπακτος, Nàfpaktos), coneguda també pel seu nom històric de Lepant (del venecià Lepanto) és una ciutat de Grècia situada a la unitat perifèrica d'Etòlia-Acarnània, a la costa nord de l'estret que separa el golf de Patres del golf de Corint.
Veure Guerra del Peloponnès і Naupacte
Naxos (Sicília)
Naxos (en llatí Naxus, en grec antic Νάξος) era una antiga ciutat de Sicília a la costa est de l'illa entre Catana i Messana.
Veure Guerra del Peloponnès і Naxos (Sicília)
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Veure Guerra del Peloponnès і Nícies
Nòtion
Nòtion (en llatí Notium, en grec antic Νότιον) era una antiga ciutat de l'Eòlida, que segons Heròdot era el port o la ciutat baixa de Colofó, de la que estava situada a poca distància.
Veure Guerra del Peloponnès і Nòtion
Nicomèdia
Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.
Veure Guerra del Peloponnès і Nicomèdia
Odrisis
Els odrisis (en grec antic Ὀδρύσαι) eren un poble traci que vivien a la regió del riu Artiscos, afluent de l'Hebros, segons diu Heròdot, però que es van estendre considerablement fins a l'oest de l'Artiscos, ja quePlini el Vell diu que lHebrus naixia en territori dels odrisis, cosa que també diu Ammià Marcel·lí.
Veure Guerra del Peloponnès і Odrisis
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure Guerra del Peloponnès і Oligarquia
Patres
Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.
Veure Guerra del Peloponnès і Patres
Pau de Nícias
La pau de Nícias fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponnès.
Veure Guerra del Peloponnès і Pau de Nícias
Pausànies d'Esparta
Pausànies d'Esparta o Pausànias (en llatí Pausanias, en grec antic Παυσανίας), fill de Pleistoànax i net de Pausànies, regent d'Esparta, va ser rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC de la línia dels Agíades.
Veure Guerra del Peloponnès і Pausànies d'Esparta
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Veure Guerra del Peloponnès і Pèricles
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Guerra del Peloponnès і Pèrsia
Peloponès
El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.
Veure Guerra del Peloponnès і Peloponès
Península Calcídica
La península Calcídica, dins Grècia. La península Calcídica (grec: Χαλκιδική) és una península de Grècia, a la costa de Tràcia, avui repartida entre els nomós de la Calcídica i de Tessalònica.
Veure Guerra del Peloponnès і Península Calcídica
Península de Gal·lípoli
La península de Gal·lípoli (Gelibolu Yarımadası; Χερσόνησος της Καλλίπολης, Khersónissos tis Kalípolis; en català medieval, Gal·lípol), a l'antiguitat anomenada Quersonès Traci (Chersonesus Thracica), és una petita península de Turquia.
Veure Guerra del Peloponnès і Península de Gal·lípoli
Perdicas II
Perdicas II (en llatí Perdiccas, en grec antic Περδίκκας) fou rei de Macedònia, fill i successor d'Alexandre I de Macedònia vers el 454 aC encara que les diverses notícies dels autors antics donen marge per establir altres dates.
Veure Guerra del Peloponnès і Perdicas II
Pilos (Messènia)
Pilos (Πύλος, habitualment transliterat Pylos; en català medieval Port Jonc, i també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino; en àrab Iruda i en turc Anavarin) és una vila de Grècia situada al Peloponnès, capital de la prefectura de Messènia, amb 5.401 habitants al cens del 2001.
Veure Guerra del Peloponnès і Pilos (Messènia)
Pisandre d'Acarnes
Pisandre (Peisander) fou un atenès nadiu del dem d'Acarnes.
Veure Guerra del Peloponnès і Pisandre d'Acarnes
Plaga d'Atenes
Recreació idealitzada de l'Acròpoli d'Atenes del pintor Leo von Klenze, 1846, Alte Pinakothek La Plaga d'Atenes va ser una epidèmia devastadora que va afectar principalment la ciutat estat d'Atenes l'any 430 aC, durant el segon any de la Guerra del Peloponès, i quan la victòria atenenca encara semblava possible.
Veure Guerra del Peloponnès і Plaga d'Atenes
Platea (Grècia)
Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.
Veure Guerra del Peloponnès і Platea (Grècia)
Plistòanax
Plistòanax o Plistònax (Πλειστοάναξ o Πλειστώναξ) fou el 19è rei d'Esparta de la línia Agída.
Veure Guerra del Peloponnès і Plistòanax
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Veure Guerra del Peloponnès і Plutarc de Queronea
Procles
Procles (Προκλῆς; Procles) fou un rei d'Esparta llegendari, germà bessó d'Eurístenes i fill de l'heràclida Aristodem.
Veure Guerra del Peloponnès і Procles
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Veure Guerra del Peloponnès і Quios
Reggio de Calàbria
Reggio de Calàbria (en català antic Ríjols o Rèjol, en sicilià Riggiu Calabbria, en italià Reggio di Calabria, comunament simplificat com a Riggiu o Reggio respectivament) és una ciutat del sud-oest de Calàbria.
Veure Guerra del Peloponnès і Reggio de Calàbria
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Veure Guerra del Peloponnès і Regne de Macedònia
Rodes (ciutat)
Rodes és una ciutat de Grècia, a l'illa de Rodes, capital de la prefectura del Dodecanès.
Veure Guerra del Peloponnès і Rodes (ciutat)
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Veure Guerra del Peloponnès і Salamina
Samos
Samos (grec Σάμος; turc Sisam) és una illa de Grècia, situada al Mar Egeu.
Veure Guerra del Peloponnès і Samos
Satrapia de Lídia
Lídia (Sparda) fou una satrapia de l'Imperi Persa, formada amb part de l'antic Regne de Lídia.
Veure Guerra del Peloponnès і Satrapia de Lídia
Segesta (Sicília)
El temple Segesta (Segesta) fou una ciutat de Sicília a uns 10 km de la costa i uns 50 km a l'oest de Panormos.
Veure Guerra del Peloponnès і Segesta (Sicília)
Selinunt
Mapa de la Sicília arcaica amb la localització de Selinunt, a l'oest de l'illa Selinunt (Σελινοῦς, Selinus, italià Selinunte, també Torre dei Pulci) fou una de les principals ciutats gregues de Sicília a la costa sud-oest, a la desembocadura del riu Selinunt, a uns 6 km a l'oest d'Hipses (Belici).
Veure Guerra del Peloponnès і Selinunt
Sestos
Sestos (en Sestus) era la principal ciutat del Quersonès Traci, situada enfront d'Abidos.
Veure Guerra del Peloponnès і Sestos
Seutes I
Seutes I (en llatí Seuthes, en grec antic Σεύθης) era un rei odrisi de Tràcia, fill d'Esparadocos o Espardacos i nebot de Sitalces.
Veure Guerra del Peloponnès і Seutes I
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Veure Guerra del Peloponnès і Sicília
Silivri
Silivri és el centre del districte Silivri de la província d'Istanbul, situada a la costa de la mar de Màrmara a la part europea d'Istanbul, uns 80 km a l'oest del centre d'Istanbul.
Veure Guerra del Peloponnès і Silivri
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Veure Guerra del Peloponnès і Siracusa
Sitalces de Tràcia
Sitalces (en llatí Sitalces, en grec antic Σιτάλκης) fou rei dels odrisis de Tràcia.
Veure Guerra del Peloponnès і Sitalces de Tràcia
Tasos
Tasos (Θάσος, Thassos; en català medieval: el Taix; en turc: Tashoz) és una illa del nord de la mar Egea, a la costa de Tràcia, de 394 km².
Veure Guerra del Peloponnès і Tasos
Tànagra
Tànagra (Τάναγρα) fou una ciutat de Beòcia situada en una plana fèrtil a l'esquerra del riu Asop, a uns 40 km de Platea i uns 25 d'Oropos.
Veure Guerra del Peloponnès і Tànagra
Tègea
Atena Alea a Tègea. Tègea (Τεγέα; gentilici Τεγεάτης, català tegeata) era la ciutat principal d'Arcàdia a l'antiga Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Tègea
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Veure Guerra del Peloponnès і Tebes (Grècia)
Teos
Teos (en grec antic Τέως) era una ciutat jònica de la costa d'Àsia Menor, situada al costat sud de l'istme que connecta una península amb el continent.
Veure Guerra del Peloponnès і Teos
Termòpiles
Les Termòpiles (Θερμοπύλαι, 'Portes Calentes') és un famós pas de Grècia entre Tessàlia i la Lòcrida, únic lloc pel qual es podia entrar des del nord cap al sud de Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Termòpiles
Terme (Grècia)
Terme (en Θέρμη) era una ciutat d'Etòlia, la capital del país i el lloc on es feien les reunions de la Lliga Etòlia.
Veure Guerra del Peloponnès і Terme (Grècia)
Tissafernes
Tisafernes (en persa antic: Ciçafarnāʰ; Tissaphernes) fou un sàtrapa persa.
Veure Guerra del Peloponnès і Tissafernes
Trasibul d'Atenes
Trasibul d'Atenes (en llatí Thrasybulus, en grec antic Θρασύβουλος) que va viure entre els segles i aC, fou un militar atenenc de la demos de Steiria, fill de Licos.
Veure Guerra del Peloponnès і Trasibul d'Atenes
Tràsil d'Atenes
Tràsil d'Atenes (en llatí Thrasyllus o Thrasylus, en grec antic), mort l'any 406 aC, fou un militar (estrateg) atenenc que va tenir un paper important al final de la Guerra del Peloponès.
Veure Guerra del Peloponnès і Tràsil d'Atenes
Trezè
Trezè (Troizên) fou una ciutat del Peloponnès que formava el cantó sud-est de la regió de l'Argòlida.
Veure Guerra del Peloponnès і Trezè
Trifília
Trifília, al sud de l'Èlida Trifília (en grec antic Τριϕυλία) era un districte de l'antiga Grècia situat al sud de l'Èlida i el més petit dels tres districtes d'aquest país.
Veure Guerra del Peloponnès і Trifília
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Veure Guerra del Peloponnès і Tucídides
Vardar
Vardar (en macedònic: Вардар; Axius) és un riu de Macedònia del Nord i de Grècia.
Veure Guerra del Peloponnès і Vardar
27 d'agost
El 27 d'agost és el dos-cents trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quarantè en els anys de traspàs.
Veure Guerra del Peloponnès і 27 d'agost
395 aC
El 395 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Veure Guerra del Peloponnès і 395 aC
També conegut com Guerra arquidàmica, Guerra del Peloponès, Segona Guerra del Peloponès.