Similituds entre Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes
Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes tenen 103 coses en comú (en Uniopèdia): Anna de la Gran Bretanya, Antoni de Villarroel i Peláez, Antoni Desvalls i de Vergós, Antoni Francesc de Berenguer i de Novell, Austriacistes, Bandera de Santa Eulàlia, Barcelona, Batalla d'Almansa, Batalla de Denain, Batalla de Malplaquet, Batalla de Ramillies, Botifler, Carles II de Castella, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Cas dels catalans, Castell de Cardona, Consell de Castella, Consell de Cent, Conseller en cap de Barcelona, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Coronela de Barcelona, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Desembarcament de Barcelona, Diada Nacional de Catalunya, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel, ..., Ermengol Amill, Exèrcit de Catalunya (1713-1714), Exili austriacista, Expedició del diputat militar, Felip V d'Espanya, François Bidal d'Asfeld, Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar, Furs de València, Generalitat de Catalunya, Germans Nebot, Guerra, Guerra de la Quàdruple Aliança, Guerra de Successió al Principat de Catalunya, Henry St John, James Fitz-James Stuart, Jean Orry, Joan Vilar i Ferrer, Joaquim Albareda i Salvadó, John Leake, Josep Moragues i Mas, Junta de Braços, Maó, Madrid, Mallorca, Manuel Ferrer i Sitges, Mataró, Menorca, Monarquia d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Octubre, Or, Països Baixos espanyols, Partit Tory, Pau de Thoar i Grec, Principat de Catalunya, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, Sàpiens, Setge de Barcelona (1706), Setge de Barcelona (1713-1714), Tractat d'Utrecht, Tractat de Gènova, Tractat de Rastatt, Tractat de Viena (1725), Tres Comuns de Catalunya, Vic, Viena, Vilafranca del Penedès, 1 d'agost, 11 de setembre, 12 de setembre, 13 d'agost, 13 de setembre, 14 d'agost, 16 de maig, 19 de maig, 2 de febrer, 20 de maig, 22 d'abril, 22 de setembre, 25 d'abril, 25 de juliol, 26 d'abril, 27 de maig, 28 d'abril, 3 d'abril, 3 de desembre, 30 de juny, 30 de novembre, 5 de setembre, 6 de juliol, 9 de juliol. Ampliar l'índex (73 més) »
Anna de la Gran Bretanya
Anna de Gran Bretanya i Irlanda (Londres 1665 - 1 d'agost de 1714) fou reina de Gran Bretanya i Irlanda des de l'any 1701 fins a la seva mort el 1714.
Anna de la Gran Bretanya і Guerra de Successió Espanyola · Anna de la Gran Bretanya і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni de Villarroel i Peláez
Antonio de Villarroel y Peláez (Barcelona, 4 de desembre de 1656 - la Corunya, 22 de febrer de 1726) va ser un militar defensor de Barcelona durant el setge de 1714.
Antoni de Villarroel i Peláez і Guerra de Successió Espanyola · Antoni de Villarroel i Peláez і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni Desvalls i de Vergós
Antoni Desvalls i de Vergós (el Poal, Pla d'Urgell, 21 de febrer de 1666 - Viena, 7 de juliol de 1724) fou un militar austriacista català, nomenat primer marquès del Poal.
Antoni Desvalls i de Vergós і Guerra de Successió Espanyola · Antoni Desvalls i de Vergós і Rafael Casanova i Comes ·
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell
Antoni Francesc Berenguer i de Novell (?, - ?) fou un militar català, nomenat diputat militar de la Generalitat de Catalunya el mes de juliol de 1713.
Antoni Francesc de Berenguer i de Novell і Guerra de Successió Espanyola · Antoni Francesc de Berenguer i de Novell і Rafael Casanova i Comes ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola · Austriacistes і Rafael Casanova i Comes ·
Bandera de Santa Eulàlia
La Bandera de Santa Eulàlia al balcó de l'Ajuntament de Barcelona la diada de Santa Eulàlia de l'any 2016 La Bandera o penó de Santa Eulàlia és la senyera històrica de Barcelona i un dels seus símbols principals.
Bandera de Santa Eulàlia і Guerra de Successió Espanyola · Bandera de Santa Eulàlia і Rafael Casanova i Comes ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Batalla d'Almansa і Guerra de Successió Espanyola · Batalla d'Almansa і Rafael Casanova i Comes ·
Batalla de Denain
La batalla de Denain es va produir el 24 de juliol de 1712, durant la Guerra de Successió espanyola.
Batalla de Denain і Guerra de Successió Espanyola · Batalla de Denain і Rafael Casanova i Comes ·
Batalla de Malplaquet
Representació pictòrica de la Batalla de Malplaquet La batalla de Malplaquet es va lliurar l'11 de setembre del 1709 en el marc de la Guerra de Successió Espanyola, al sud de Mons, Països Baixos espanyols (al territori de l'actual ciutat de Taisnières-sur-Hon a França).
Batalla de Malplaquet і Guerra de Successió Espanyola · Batalla de Malplaquet і Rafael Casanova i Comes ·
Batalla de Ramillies
La batalla de Ramillies es va desenvolupar el 23 de maig de 1706 al poble de Ramillies, a uns 15 km al nord de Namur, en l'actual Bèlgica, durant la campanya de la Guerra de Successió Espanyola pel control dels anomenats Països Baixos Espanyols, popularment conegut com a Flandes.
Batalla de Ramillies і Guerra de Successió Espanyola · Batalla de Ramillies і Rafael Casanova i Comes ·
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Botifler і Guerra de Successió Espanyola · Botifler і Rafael Casanova i Comes ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Carles II de Castella і Rafael Casanova i Comes ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Rafael Casanova i Comes ·
Cas dels catalans
Catalunya i la traïció d'Utrecht.Albareda Salvadó, Joaquim; El Cas dels Catalans. La conducta dels aliats arran de la Guerra de Successió (1705-1742) Cas dels catalans va ser la denominació utilitzada a les cancelleries europees per referir-se al conjunt de debats i acords sobre la destinació política del Principat de Catalunya en el context de la Pau d'Utrecht (1712-1714) que va posar fi a la Guerra de Successió Espanyola iniciada el 1701.
Cas dels catalans і Guerra de Successió Espanyola · Cas dels catalans і Rafael Casanova i Comes ·
Castell de Cardona
El castell de Cardona és un castell d'estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).
Castell de Cardona і Guerra de Successió Espanyola · Castell de Cardona і Rafael Casanova i Comes ·
Consell de Castella
Territoris adscrits al Consell de Flandes El Consell de Castella, conegut oficialment en castellà com a Real y Supremo Consejo de Castilla (Reial i Suprem Consell de Castella), era la columna vertebral i principal centre de poder de l'estructura de govern de la Monarquia Hispànica durant l'edat moderna (segles XVI al), època que es coneix com a polisinodal, és a dir, amb multiplicitat de Consells.
Consell de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Consell de Castella і Rafael Casanova i Comes ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola · Consell de Cent і Rafael Casanova i Comes ·
Conseller en cap de Barcelona
Monument a Joan Pere Fontanella (Olot, 1576-Olot, 1649), '''Conseller en Cap''' durant la Guerra dels Segadors, al passeig de Barcelona d'Olot. El Conseller en cap de Barcelona era el primer i superior jeràrquicament dels sis magistrats que governaven la ciutat de Barcelona, assessorats pel Consell de Cent.
Conseller en cap de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Conseller en cap de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Constitucions catalanes і Rafael Casanova i Comes ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Corona d'Aragó і Rafael Casanova i Comes ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Corona de Castella i Lleó і Rafael Casanova i Comes ·
Coronela de Barcelona
La Coronela era la força armada del municipi de Barcelona, amb finalitats defensives.
Coronela de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Coronela de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Corts Catalanes і Rafael Casanova i Comes ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Rafael Casanova i Comes ·
Desembarcament de Barcelona
El desembarcament de Barcelona fou un dels episodis de la Guerra de Successió Espanyola, en la qual les forces aliades van intentar prendre la ciutat de Barcelona el 1704.
Desembarcament de Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Desembarcament de Barcelona і Rafael Casanova i Comes ·
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Diada Nacional de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Diada Nacional de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia borbònica і Rafael Casanova i Comes ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Rafael Casanova i Comes ·
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel (Braunschweig, Sacre Imperi Romanogermànic, 1691 - Viena, 1750) fou princesa de Brunsvic-Wolfenbüttel amb el tractament d'altesa que contragué matrimoni amb l'emperador Carles VI, emperador romanogermànic.
Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel і Guerra de Successió Espanyola · Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel і Rafael Casanova i Comes ·
Ermengol Amill
Ermengol Amill (Bonestarre, 1665 – Crotona, 1732) fou militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Ermengol Amill і Guerra de Successió Espanyola · Ermengol Amill і Rafael Casanova i Comes ·
Exèrcit de Catalunya (1713-1714)
LExèrcit del Principat de Catalunya fou l'exèrcit alçat i pagat per l'aristocràcia catalana, la Diputació del General de Catalunya i la Junta de Braços (Corts Catalanes sense rei) el 9 de juliol de 1713 després de la traïció anglesa amb la Pau d'Utrecht i la retirada de les tropes imperials pel Conveni de l'Hospitalet.
Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Guerra de Successió Espanyola · Exèrcit de Catalunya (1713-1714) і Rafael Casanova i Comes ·
Exili austriacista
Escut d'armes del Sacre Imperi Romanogermànic. L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II.
Exili austriacista і Guerra de Successió Espanyola · Exili austriacista і Rafael Casanova i Comes ·
Expedició del diputat militar
L'Expedició del diputat militar o Expedició del Braç Militar fou una operació militar duta a terme entre 9 d'agost i el 5 d'octubre del 1713 durant la Guerra dels catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya.
Expedició del diputat militar і Guerra de Successió Espanyola · Expedició del diputat militar і Rafael Casanova i Comes ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Felip V d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
François Bidal d'Asfeld
Claude François Bidal (1665-1743) va ser marqués d'Asfeld i general francés nomenat mariscal de França el 1734.
François Bidal d'Asfeld і Guerra de Successió Espanyola · François Bidal d'Asfeld і Rafael Casanova i Comes ·
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar fou un aristòcrata castellà que ostentà el Ducat de Frias amb Grandesa d'Espanya.
Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Guerra de Successió Espanyola · Francisco Antonio Fernández de Velasco y Tovar і Rafael Casanova i Comes ·
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Furs de València і Guerra de Successió Espanyola · Furs de València і Rafael Casanova i Comes ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Generalitat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Germans Nebot
Façana de Cal Gallissà, la casa que fou de la família Nebot. A la façana de la casa encara s'hi conserva l'escut d'armes de la família Nebot. Diu la llegenda que les ferradures de l'escut fan referència a una batalla que guanyaren els germans Nebot posant a del revés les ferradures dels seus cavalls i despistant als enemics. Els germans Nebot foren membres d'una nissaga de militars catalans coneguts per la seva participació en la Guerra de Successió donant suport a l'arxiduc Carles d'Àustria.
Germans Nebot і Guerra de Successió Espanyola · Germans Nebot і Rafael Casanova i Comes ·
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Guerra і Guerra de Successió Espanyola · Guerra і Rafael Casanova i Comes ·
Guerra de la Quàdruple Aliança
La guerra de la Quàdruple Aliança va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc entre 1718 i 1720 a Europa.
Guerra de Successió Espanyola і Guerra de la Quàdruple Aliança · Guerra de la Quàdruple Aliança і Rafael Casanova i Comes ·
Guerra de Successió al Principat de Catalunya
La Guerra de Successió al Principat de Catalunya és el relat dels fets al Principat de Catalunya durant la Guerra de Successió Espanyola, en la qual Catalunya, com la resta d'estats de la Corona d'Aragó, es va decantar a favor de l'Arxiduc Carles, qui va ser reconegut a Barcelona el 1705 com a rei de la Monarquia Hispànica amb el títol de Carles III, i allí va situar la seva cort.
Guerra de Successió Espanyola і Guerra de Successió al Principat de Catalunya · Guerra de Successió al Principat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Henry St John
Henry St John, 1r Vescomte Bolingbroke PC FRS (16 de setembre de 1678 – 12 de desembre de 1751) va ser un polític anglès, membre del govern i filòsof polític.
Guerra de Successió Espanyola і Henry St John · Henry St John і Rafael Casanova i Comes ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart · James Fitz-James Stuart і Rafael Casanova i Comes ·
Jean Orry
Jean Orry (París, 4 de setembre de 1652 - íd., 29 de setembre de 1719) va ser un economista i polític francès, Ministre de Finances i Secretari d'Hisenda d'Espanya.
Guerra de Successió Espanyola і Jean Orry · Jean Orry і Rafael Casanova i Comes ·
Joan Vilar i Ferrer
Joan Vilar i Ferrer (Gaià, ? - ?, després del 1726) fou un militar català durant la Guerra de Successió Espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Joan Vilar i Ferrer · Joan Vilar i Ferrer і Rafael Casanova i Comes ·
Joaquim Albareda i Salvadó
Joaquim Albareda i Salvadó (Manlleu, Osona, 1957) és un historiador català, catedràtic d'Història Moderna a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.
Guerra de Successió Espanyola і Joaquim Albareda i Salvadó · Joaquim Albareda i Salvadó і Rafael Casanova i Comes ·
John Leake
Sir John Leake (Rotherhithe, 4 de juliol de 1656 - Greenwich, 21 d'agost de 1720) va ser un almirall de la Royal Navy i un polític que va estar present a la Cambra dels Comuns del Regne Unit entre 1708 -1715.
Guerra de Successió Espanyola і John Leake · John Leake і Rafael Casanova i Comes ·
Josep Moragues i Mas
Josep Moragues i Mas (Sant Hilari Sacalm, 1669 - Barcelona, 27 de març de 1715) va ser un militar català que va lluitar pel bàndol austriacista a la Guerra de Successió.
Guerra de Successió Espanyola і Josep Moragues i Mas · Josep Moragues i Mas і Rafael Casanova i Comes ·
Junta de Braços
Durant l'edat moderna catalana la Junta de Braços era una institució que convocava la Diputació del General de manera extraordinària en casos d'emergència o urgència.
Guerra de Successió Espanyola і Junta de Braços · Junta de Braços і Rafael Casanova i Comes ·
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Guerra de Successió Espanyola і Maó · Maó і Rafael Casanova i Comes ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Guerra de Successió Espanyola і Madrid · Madrid і Rafael Casanova i Comes ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Guerra de Successió Espanyola і Mallorca · Mallorca і Rafael Casanova i Comes ·
Manuel Ferrer i Sitges
Manuel Ferrer i Sitges fou un cavaller membre del Braç Militar de Catalunya, nascut a finals del i que va morir durant el.
Guerra de Successió Espanyola і Manuel Ferrer i Sitges · Manuel Ferrer i Sitges і Rafael Casanova i Comes ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Guerra de Successió Espanyola і Mataró · Mataró і Rafael Casanova i Comes ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Guerra de Successió Espanyola і Menorca · Menorca і Rafael Casanova i Comes ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya · Monarquia d'Espanya і Rafael Casanova i Comes ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona) · Montjuïc (Barcelona) і Rafael Casanova i Comes ·
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Guerra de Successió Espanyola і Octubre · Octubre і Rafael Casanova i Comes ·
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Guerra de Successió Espanyola і Or · Or і Rafael Casanova i Comes ·
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Guerra de Successió Espanyola і Països Baixos espanyols · Països Baixos espanyols і Rafael Casanova i Comes ·
Partit Tory
El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.
Guerra de Successió Espanyola і Partit Tory · Partit Tory і Rafael Casanova i Comes ·
Pau de Thoar i Grec
Pau de Thoar i Grec (- Viena?) fou un militar català.
Guerra de Successió Espanyola і Pau de Thoar i Grec · Pau de Thoar i Grec і Rafael Casanova i Comes ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya · Principat de Catalunya і Rafael Casanova i Comes ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de França · Rafael Casanova i Comes і Regne de França ·
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de la Gran Bretanya · Rafael Casanova i Comes і Regne de la Gran Bretanya ·
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia
Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia (Nàpols, 1651 - Madrid, 16 de gener de 1723) fou un noble i militar napolità al servei d'Espanya, VIII Duc de Pòpoli i III Príncep de Pettorano (des de 1693 fins a la seva mort), Gran d'Espanya de primera classe (1722), patrici napolità, cavaller dels ordes de Santiago (1706), de l'Toisó d'Or (6 d'agost de 1714), de l'Sant Miquel i de l'Esperit Sant (26 de juliol de 1717), capità general de Catalunya el 1713-1714, cèlebre per la seva participació comandant les tropes borbòniques durant la primera fase del setge de Barcelona.
Guerra de Successió Espanyola і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia · Rafael Casanova i Comes і Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens · Rafael Casanova i Comes і Sàpiens ·
Setge de Barcelona (1706)
El Setge de Barcelona de 1706 fou una de les batalles de la Guerra de Successió Espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1706) · Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1706) ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Rafael Casanova i Comes і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Rafael Casanova i Comes і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de Gènova
El Tractat de Gènova va ser un acord de col·laboració que van signar representants del Principat de Catalunya i del Regne d'Anglaterra, països majoritàriament partidaris de Carles III d'Àustria el 20 de juny de 1705 a la capital de la República de Gènova, en el marc de la Guerra de Successió pel tron espanyol.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Gènova · Rafael Casanova i Comes і Tractat de Gènova ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Rafael Casanova i Comes і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Viena (1725)
El Tractat de Viena va ser un pacte entre estats signat el 30 d'abril de 1725 pels representants de l'emperador Carles VI d'Àustria i el rei Felip V de Castella.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Viena (1725) · Rafael Casanova i Comes і Tractat de Viena (1725) ·
Tres Comuns de Catalunya
Els assistents a les '''conferències''' dels Tres Comuns es reuniren sovint a l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya. Els Tres Comuns de Catalunya és la denominació conjunta que tingueren les tres institucions més dinàmiques del sistema constitucional català modern a principis del.
Guerra de Successió Espanyola і Tres Comuns de Catalunya · Rafael Casanova i Comes і Tres Comuns de Catalunya ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Guerra de Successió Espanyola і Vic · Rafael Casanova i Comes і Vic ·
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Guerra de Successió Espanyola і Viena · Rafael Casanova i Comes і Viena ·
Vilafranca del Penedès
Vilafranca del Penedès és una ciutat de la vegueria del Penedès, a Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Penedès.
Guerra de Successió Espanyola і Vilafranca del Penedès · Rafael Casanova i Comes і Vilafranca del Penedès ·
1 d'agost
El l'u d'agost o primer d'agost és el dos-cents tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents catorzè en els anys de traspàs.
1 d'agost і Guerra de Successió Espanyola · 1 d'agost і Rafael Casanova i Comes ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 11 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 12 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
13 d'agost і Guerra de Successió Espanyola · 13 d'agost і Rafael Casanova i Comes ·
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
13 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 13 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
14 d'agost
El 14 d'agost és el dos-cents vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-setè en els anys de traspàs.
14 d'agost і Guerra de Successió Espanyola · 14 d'agost і Rafael Casanova i Comes ·
16 de maig
El 16 de maig és el cent trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-setè en els anys de traspàs.
16 de maig і Guerra de Successió Espanyola · 16 de maig і Rafael Casanova i Comes ·
19 de maig
El 19 de maig és el cent trenta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quarantè en els anys de traspàs.
19 de maig і Guerra de Successió Espanyola · 19 de maig і Rafael Casanova i Comes ·
2 de febrer
El 2 de febrer és el trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
2 de febrer і Guerra de Successió Espanyola · 2 de febrer і Rafael Casanova i Comes ·
20 de maig
El 20 de maig és el cent quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-unè en els anys de traspàs.
20 de maig і Guerra de Successió Espanyola · 20 de maig і Rafael Casanova i Comes ·
22 d'abril
El 22 d'abril és el cent dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent tretzè en els anys de traspàs.
22 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · 22 d'abril і Rafael Casanova i Comes ·
22 de setembre
El 22 de setembre és el dos-cents seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-sisè en els anys de traspàs.
22 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 22 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
25 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · 25 d'abril і Rafael Casanova i Comes ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · 25 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
26 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · 26 d'abril і Rafael Casanova i Comes ·
27 de maig
El 27 de maig és el cent quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-vuitè en els anys de traspàs.
27 de maig і Guerra de Successió Espanyola · 27 de maig і Rafael Casanova i Comes ·
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
28 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · 28 d'abril і Rafael Casanova i Comes ·
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
3 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · 3 d'abril і Rafael Casanova i Comes ·
3 de desembre
El 3 de desembre és el tres-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.
3 de desembre і Guerra de Successió Espanyola · 3 de desembre і Rafael Casanova i Comes ·
30 de juny
El 30 de juny és el cent vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
30 de juny і Guerra de Successió Espanyola · 30 de juny і Rafael Casanova i Comes ·
30 de novembre
El 30 de novembre o 30 de santandria és el tres-cents trenta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-cinquè en els anys de traspàs.
30 de novembre і Guerra de Successió Espanyola · 30 de novembre і Rafael Casanova i Comes ·
5 de setembre
El 5 de setembre és el dos-cents quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-novè en els anys de traspàs.
5 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 5 de setembre і Rafael Casanova i Comes ·
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
6 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · 6 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
9 de juliol
El 9 de juliol és el cent norantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-unè en els anys de traspàs.
9 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · 9 de juliol і Rafael Casanova i Comes ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes
- Què tenen en comú Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes
- Semblances entre Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes
Comparació entre Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes
Guerra de Successió Espanyola té 536 relacions, mentre que Rafael Casanova i Comes té 475. Com que tenen en comú 103, l'índex de Jaccard és 10.19% = 103 / (536 + 475).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra de Successió Espanyola і Rafael Casanova i Comes. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: