Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya tenen 84 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Amèrica, Anoia, Aragó, Baix Llobregat, Barcelona, Cadis, Cardona, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castellà, Castelló de la Plana, Climent XI, Conquesta de la ciutat de Balansiya, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Diada Nacional de Catalunya, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Ducat de Milà, Ducat de Savoia, Espanya, Estats Pontificis, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, ..., Generalitat de Catalunya, Girona, Guerra dels Segadors, Guerra Gran, Hugonot, Jaume el Conqueridor, Joan Josep d'Àustria, Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis de França, Lloctinent de Catalunya, Lluís XIII de França, Luxemburg, Madrid, Manresa, Mar Mediterrània, Maresme, Múrcia, Monarca, Montjuïc (Barcelona), Osona, Partit Tory, Pau Claris i Casademunt, Prebenda, Priorat, Províncies Unides, Regne d'Anglaterra, Regne de França, Regne de la Gran Bretanya, Regne de Nàpols, Regne de Portugal, Regne de Sardenya, Regne de Sicília, Regne de València, República de Gènova, Revolució Francesa, Rosselló, Sacre Imperi Romanogermànic, Santa Maria del Mar, Saragossa, Sàpiens, Setge de Barcelona (1713-1714), Tortosa, Tractat d'Utrecht, Tractat de la Haia (1701), Tractat de Rastatt, Tractat dels Pirineus, València, Vallès Occidental, Vallès Oriental, Vic, 11 de setembre, 25 de juliol. Ampliar l'índex (54 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Guerra de Successió Espanyola · Alacant і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Amèrica і Guerra de Successió Espanyola · Amèrica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Anoia
LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.
Anoia і Guerra de Successió Espanyola · Anoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Baix Llobregat і Guerra de Successió Espanyola · Baix Llobregat і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Barcelona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Guerra de Successió Espanyola · Cadis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Cardona
Cardona és una vila de Catalunya, cap del municipi del mateix nom, de la comarca del Bages.
Cardona і Guerra de Successió Espanyola · Cardona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Carles II de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Guerra de Successió Espanyola · Castellà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Castelló de la Plana і Guerra de Successió Espanyola · Castelló de la Plana і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Climent XI
Climent XI (1649 - 1721) és considerat com el 243è papa de Roma des de l'any 1700.
Climent XI і Guerra de Successió Espanyola · Climent XI і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Conquesta de la ciutat de Balansiya
La conquesta de la ciutat de València, anomenada Balansiya fins a la conquesta, es produí oficialment el 9 d'octubre de 1238 per part de les tropes catalano-aragoneses de Jaume I.
Conquesta de la ciutat de Balansiya і Guerra de Successió Espanyola · Conquesta de la ciutat de Balansiya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola · Consell de Cent і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Constitucions catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Corona d'Aragó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Corona de Castella i Lleó і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Corts Catalanes і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Diada Nacional de Catalunya
La Diada Nacional de Catalunya és un símbol nacional segons l'article 8.1 de l'Estatut d'Autonomia. La Diada Nacional de Catalunya o Diada de l'11 de Setembre és la festa nacional de Catalunya i es commemora anualment recordant la darrera defensa de Barcelona l'11 de setembre de 1714 per part dels últims vigatanistes que defenien el monarca Habsburg de la casa d'Àustria que respectava un model descentralitzat i prometia defensar les institucions locals davant les forces que suportaven la monarquia borbònica i un model d'estat centralitzat.
Diada Nacional de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Diada Nacional de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia borbònica і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Milà
El Ducat de Milà, també anomenat Milanesat o Estat de Milà, va ser durant l'edat mitjana i la moderna la principal potència feudal del nord de la península Itàlica.
Ducat de Milà і Guerra de Successió Espanyola · Ducat de Milà і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Ducat de Savoia
El Ducat de Savoia (en llatí: Ducatus Sabaudiae; en francès: Duché de Savoie, en italià: Ducato di Savoia) fou un estat integrant del Sacre Imperi Romanogermànic a la part septentrional de la península Itàlica, així com en zones de l'actual França, entre 1416 i 1714 i regit per la Dinastia Savoia.
Ducat de Savoia і Guerra de Successió Espanyola · Ducat de Savoia і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Estats Pontificis і Guerra de Successió Espanyola · Estats Pontificis і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Felip IV de Castella і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Felip V d'Espanya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Generalitat de Catalunya і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guerra de Successió Espanyola · Girona і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Guerra Gran і Guerra de Successió Espanyola · Guerra Gran і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
Hugonot
Durant els segles XVI i XVII, hugonots va ser el nom donat als membres de l'Església protestant reformada de França.
Guerra de Successió Espanyola і Hugonot · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Hugonot ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Guerra de Successió Espanyola і Joan Josep d'Àustria · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Joan Josep d'Àustria ·
Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic
Josep I (Viena, 26 de juliol de 1678 - 17 d'abril de 1711) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i de Bohèmia.
Guerra de Successió Espanyola і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Guerra de Successió Espanyola і Lleida · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Llista de reis de França ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Lluís XIII de França ·
Luxemburg
Luxemburg, oficialment conegut com el Gran Ducat de Luxemburg, és una monarquia constitucional hereditària amb sistema parlamentari situada entre Bèlgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i França (al sud).
Guerra de Successió Espanyola і Luxemburg · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Luxemburg ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Guerra de Successió Espanyola і Madrid · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Madrid ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Guerra de Successió Espanyola і Manresa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Manresa ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Guerra de Successió Espanyola і Mar Mediterrània · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Mar Mediterrània ·
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Guerra de Successió Espanyola і Maresme · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Maresme ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Guerra de Successió Espanyola і Múrcia · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Múrcia ·
Monarca
Un monarca és la persona que governa una monarquia, una forma d'estat (en oposició a la República) i una forma de govern en la qual una entitat política és governada o controlada per un individu que, en la majoria de casos, ha rebut aquesta funció per herència i l'exercirà de per vida o fins a l'abdicació.
Guerra de Successió Espanyola і Monarca · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Monarca ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Montjuïc (Barcelona) ·
Osona
La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.
Guerra de Successió Espanyola і Osona · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Osona ·
Partit Tory
El Tory Party va ser un partit polític britànic, fundat a l'últim terç del pels tories, quan una part del Parlament anglès es va oposar enèrgicament a la possibilitat d'aprovar una llei en contra dels principis hereditaris.
Guerra de Successió Espanyola і Partit Tory · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Partit Tory ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Guerra de Successió Espanyola і Pau Claris i Casademunt · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Pau Claris i Casademunt ·
Prebenda
Una prebenda designa un benefici eclesiàstic, lligat amb un càrrec de canonge.
Guerra de Successió Espanyola і Prebenda · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Prebenda ·
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Guerra de Successió Espanyola і Priorat · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Priorat ·
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Guerra de Successió Espanyola і Províncies Unides · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Províncies Unides ·
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Anglaterra · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne d'Anglaterra ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de França · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de França ·
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de la Gran Bretanya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de la Gran Bretanya ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Portugal
El Regne de Portugal fou un estat situat a l'oest de la península Ibèrica entre els segles XII i, moment en el qual es convertí en la Primera República de Portugal mitjançant la revolució del 5 d'octubre de 1910.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Portugal · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Portugal ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sardenya ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Regne de València ·
República de Gènova
La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.
Guerra de Successió Espanyola і República de Gènova · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і República de Gènova ·
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Guerra de Successió Espanyola і Revolució Francesa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Revolució Francesa ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Guerra de Successió Espanyola і Rosselló · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Rosselló ·
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Guerra de Successió Espanyola і Sacre Imperi Romanogermànic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sacre Imperi Romanogermànic ·
Santa Maria del Mar
La Basílica de Santa Maria del Mar, tradicionalment Santa Maria de la Mar, també antigament Santa Maria de les Arenes, és una església gòtica al barri de la Ribera de Barcelona, delcarada bé cultural d'interès nacional.
Guerra de Successió Espanyola і Santa Maria del Mar · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Santa Maria del Mar ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Guerra de Successió Espanyola і Saragossa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Saragossa ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Sàpiens ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Guerra de Successió Espanyola і Tortosa · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tortosa ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat d'Utrecht ·
Tractat de la Haia (1701)
El Tractat de la Haia de 1701 és un tractat signat el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermànic i les Províncies Unides.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de la Haia (1701) · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de la Haia (1701) ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat de Rastatt ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Guerra de Successió Espanyola і València · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і València ·
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Guerra de Successió Espanyola і Vallès Occidental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Occidental ·
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Guerra de Successió Espanyola і Vallès Oriental · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vallès Oriental ·
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Guerra de Successió Espanyola і Vic · Història de l'Església Catòlica a Catalunya і Vic ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 11 de setembre і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · 25 de juliol і Història de l'Església Catòlica a Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Què tenen en comú Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
- Semblances entre Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Comparació entre Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya
Guerra de Successió Espanyola té 536 relacions, mentre que Història de l'Església Catòlica a Catalunya té 1134. Com que tenen en comú 84, l'índex de Jaccard és 5.03% = 84 / (536 + 1134).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra de Successió Espanyola і Història de l'Església Catòlica a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
