Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona
Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona tenen 30 coses en comú (en Uniopèdia): Barcelona, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Duc, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Guerra dels Segadors, Jaume el Conqueridor, Llista de reis de França, Lluís I d'Espanya, Lluís XIII de França, Mallorca, Maria Teresa d'Àustria (reina de França), Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de Mallorca, Regne de Sardenya, Regne de València, Rosselló, Tractat de Rastatt, Tractat de Rijswijk, València, 11 de setembre.
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Barcelona і Llista de comtes de Barcelona ·
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Carles II de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Carles II de Castella і Llista de comtes de Barcelona ·
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Llista de comtes de Barcelona ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Constitucions catalanes і Llista de comtes de Barcelona ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Corona d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Corona de Castella i Lleó і Llista de comtes de Barcelona ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Llista de comtes de Barcelona ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia borbònica і Llista de comtes de Barcelona ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Llista de comtes de Barcelona ·
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Duc і Guerra de Successió Espanyola · Duc і Llista de comtes de Barcelona ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Felip IV de Castella і Llista de comtes de Barcelona ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Felip V d'Espanya і Llista de comtes de Barcelona ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Llista de comtes de Barcelona ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor · Jaume el Conqueridor і Llista de comtes de Barcelona ·
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Guerra de Successió Espanyola і Llista de reis de França · Llista de comtes de Barcelona і Llista de reis de França ·
Lluís I d'Espanya
Lluís I d'Espanya, dit el Ben Amat (el Bien Amado en castellà) o el Liberal (Madrid, 25 d'agost de 1707 – 31 d'agost de 1724), va ser rei d'Espanya des de l'abdicació del seu pare Felip V, el 15 de gener del 1724, fins a la seva prematura mort, el 31 d'agost de 1724.
Guerra de Successió Espanyola і Lluís I d'Espanya · Llista de comtes de Barcelona і Lluís I d'Espanya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França · Llista de comtes de Barcelona і Lluís XIII de França ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Guerra de Successió Espanyola і Mallorca · Llista de comtes de Barcelona і Mallorca ·
Maria Teresa d'Àustria (reina de França)
Maria Teresa d'Àustria i de Borbó (Madrid, 20 de setembre de 1638—Versalles, 30 de juliol de 1683) va ser una infanta d'Espanya, reina consort de França i de Navarra pel seu casament amb Lluís XIV el 1660.
Guerra de Successió Espanyola і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) · Llista de comtes de Barcelona і Maria Teresa d'Àustria (reina de França) ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya · Llista de comtes de Barcelona і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó · Llista de comtes de Barcelona і Regne d'Aragó ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca · Llista de comtes de Barcelona і Regne de Mallorca ·
Regne de Sardenya
El Regne de Sardenya (en sard Rennu de Sardigna, en llatí Regnum Sardiniae et Corsicae o simplement Regnum Sardiniae) fou un estat que ocupà la totalitat de l'illa de Sardenya, al centre de la mar Mediterrània, entre els anys 1297 i 1847.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sardenya · Llista de comtes de Barcelona і Regne de Sardenya ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de València · Llista de comtes de Barcelona і Regne de València ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Guerra de Successió Espanyola і Rosselló · Llista de comtes de Barcelona і Rosselló ·
Tractat de Rastatt
El Tractat de Rastatt fou un tractat internacional signat a Rastatt (marcgraviat de Baden) el 7 de març de 1714 entre Àustria i França, el qual posà fi a la Guerra de Successió Espanyola i completà el Tractat d'Utrecht que Àustria encara no volia acceptar.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rastatt · Llista de comtes de Barcelona і Tractat de Rastatt ·
Tractat de Rijswijk
El Tractat de Rijswijk va ser signat el 20 de setembre de 1697 a la ciutat de Rijswijk a les Províncies Unides (avui Països Baixos).
Guerra de Successió Espanyola і Tractat de Rijswijk · Llista de comtes de Barcelona і Tractat de Rijswijk ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Guerra de Successió Espanyola і València · Llista de comtes de Barcelona і València ·
11 de setembre
L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
11 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 11 de setembre і Llista de comtes de Barcelona ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona
- Què tenen en comú Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona
- Semblances entre Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona
Comparació entre Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona
Guerra de Successió Espanyola té 536 relacions, mentre que Llista de comtes de Barcelona té 196. Com que tenen en comú 30, l'índex de Jaccard és 4.10% = 30 / (536 + 196).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
