Similituds entre Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya
Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya tenen 75 coses en comú (en Uniopèdia): Alacant, Anglaterra, Aragó, Austriacistes, Barcelona, Botifler, Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic, Castella, Castellà, Catalunya del Nord, Companyia d'Osona, Consell de Cent, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corona de Castella i Lleó, Corts Catalanes, Decrets de Nova Planta, Dinastia borbònica, Dinastia dels Habsburg, Espanya, Europa, Felip IV de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran Soldevila i Zubiburu, França, Generalitat de Catalunya, Gibraltar, Girona, Guerra dels Segadors, Història d'Espanya, ..., James Fitz-James Stuart, Jaume el Conqueridor, Joan Josep d'Àustria, Lleida, Llista de comtes de Barcelona, Lloctinent de Catalunya, Lluís XIII de França, Mallorca, Manresa, Mar Mediterrània, Mataró, Menorca, Monarquia d'Espanya, Montjuïc (Barcelona), Oriola, País Valencià, Pau Claris i Casademunt, Pau de Westfàlia, Portugal, Primera Guerra Mundial, Principat de Catalunya, Regne d'Aragó, Regne de França, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Regne de València, Rosselló, Saragossa, Sàpiens, Setge de Barcelona (1713-1714), Tarragona, Tractat d'Utrecht, Tractat dels Pirineus, València, Vallès Occidental, Vinaròs, 12 de gener, 12 de setembre, 13 de setembre, 16 de gener, 21 de desembre, 25 de juliol, 28 de novembre, 6 d'abril. Ampliar l'índex (45 més) »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Guerra de Successió Espanyola · Alacant і Història de Catalunya ·
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Anglaterra і Guerra de Successió Espanyola · Anglaterra і Història de Catalunya ·
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Aragó і Història de Catalunya ·
Austriacistes
Carles III d'Habsburg Habsburg. A principis del s'anomenaren austriacistes, vigatans, aligots, imperials, alemanys, catalans o maulets (aquest últim sobretot al País Valencià) els partidaris de l'arxiduc Carles d'Àustria del casal dels Habsburg d'Àustria en el conflicte conegut com la Guerra de Successió en què es dirimia quin casal europeu heretava els diferents estats de la monarquia hispànica un cop mort sense descendència Carles II.
Austriacistes і Guerra de Successió Espanyola · Austriacistes і Història de Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra de Successió Espanyola · Barcelona і Història de Catalunya ·
Botifler
''Botifler''. La flor de lliri (beauté fleur) és el símbol de la Casa de Borbó Botifler és el malnom amb què a la Corona d'Aragó es va titllar els partidaris de Felip V durant la Guerra de Successió Espanyola i que s'oposava al d'«Imperials», «Aguilots», «Maulets» o «Vigatans», els malnoms que van rebre els partidaris de Carles III.
Botifler і Guerra de Successió Espanyola · Botifler і Història de Catalunya ·
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic, 1 d'octubre de 1685 - 20 d'octubre de 1740) fou emperador del Sacre Imperi (1711-1740).
Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Guerra de Successió Espanyola · Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic і Història de Catalunya ·
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Castella і Guerra de Successió Espanyola · Castella і Història de Catalunya ·
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Castellà і Guerra de Successió Espanyola · Castellà і Història de Catalunya ·
Catalunya del Nord
Situació de la Catalunya Nord respecte als Països Catalans La Catalunya del Nord és la part històrica i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).
Catalunya del Nord і Guerra de Successió Espanyola · Catalunya del Nord і Història de Catalunya ·
Companyia d'Osona
La Companyia d'Osona, coneguda com Els Vigatans fou una unitat paramilitar catalana del tipus miquelet que practicava la guerra guerrejada inicialment contra les tropes franceses que penetraven a Catalunya, però que, més tard, quan arribà el problema de la successió a la corona d'Espanya, s'aixecaren en armes en favor de Carles d'Austria enfront de Felip V d'Espanya.
Companyia d'Osona і Guerra de Successió Espanyola · Companyia d'Osona і Història de Catalunya ·
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Consell de Cent і Guerra de Successió Espanyola · Consell de Cent і Història de Catalunya ·
Constitucions catalanes
Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis generals del Principat de Catalunya (constitucions, capítols i actes de Cort) estatuïdes i ordenades pel senyor rei comte de Barcelona amb el consentiment, lloació i aprovació dels tres estaments de la Cort General de Catalunya.
Constitucions catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Constitucions catalanes і Història de Catalunya ·
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Corona d'Aragó і Guerra de Successió Espanyola · Corona d'Aragó і Història de Catalunya ·
Corona de Castella i Lleó
La Corona de Castella i Lleó, també coneguda en la forma abreujada Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230 quan Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
Corona de Castella i Lleó і Guerra de Successió Espanyola · Corona de Castella i Lleó і Història de Catalunya ·
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Corts Catalanes і Guerra de Successió Espanyola · Corts Catalanes і Història de Catalunya ·
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Decrets de Nova Planta і Guerra de Successió Espanyola · Decrets de Nova Planta і Història de Catalunya ·
Dinastia borbònica
Escut dels Ducs de Borbó La dinastia borbònica, o la Casa de Borbó (en francès: dynastie des Bourbons o maison de Bourbon), és un conjunt de dinasties sorgides de la casa ducal de Borbó, originària de la localitat francesa de Borbó.
Dinastia borbònica і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia borbònica і Història de Catalunya ·
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Dinastia dels Habsburg і Guerra de Successió Espanyola · Dinastia dels Habsburg і Història de Catalunya ·
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Espanya і Història de Catalunya ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Guerra de Successió Espanyola · Europa і Història de Catalunya ·
Felip IV de Castella
Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665), fou monarca d'Espanya (1621-1665).
Felip IV de Castella і Guerra de Successió Espanyola · Felip IV de Castella і Història de Catalunya ·
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Felip V d'Espanya і Guerra de Successió Espanyola · Felip V d'Espanya і Història de Catalunya ·
Ferran Soldevila i Zubiburu
Ferran Soldevila i Zubiburu (Barcelona, 24 d'octubre de 1894 — Barcelona, 19 de maig de 1971) fou un historiador i escriptor català.
Ferran Soldevila i Zubiburu і Guerra de Successió Espanyola · Ferran Soldevila i Zubiburu і Història de Catalunya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Guerra de Successió Espanyola · França і Història de Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Guerra de Successió Espanyola · Generalitat de Catalunya і Història de Catalunya ·
Gibraltar
Gibraltar o millor Gibaltar és un territori britànic d'ultramar que inclou el penyal de Gibraltar i els seus encontorns, amb una gran importància estratègica perquè domina la riba nord de l'estret de Gibraltar, que uneix el mar Mediterrani i l'Atlàntic.
Gibraltar і Guerra de Successió Espanyola · Gibraltar і Història de Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guerra de Successió Espanyola · Girona і Història de Catalunya ·
Guerra dels Segadors
La guerra dels Segadors (o Guerra de Separació o Secessió) fou un conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652 i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus (1659) entre Espanya i França pel qual se separava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i una part del comtat de Cerdanya, que passaren a mans franceses.
Guerra de Successió Espanyola і Guerra dels Segadors · Guerra dels Segadors і Història de Catalunya ·
Història d'Espanya
La història d'Espanya és la pròpia d'un estat europeu, incloent tant el període comprès des de la prehistòria i la creació de la Hispània romana, passant per la Hispània visigoda, al-Àndalus, els regnes cristians, la Monarquia Hispànica i la formació i caiguda de l'Imperi Espanyol, fins a la formació del modern Estat nació i la instauració de l'actual Regne Constitucional espanyol.
Guerra de Successió Espanyola і Història d'Espanya · Història d'Espanya і Història de Catalunya ·
James Fitz-James Stuart
James Fitz-James Stuart (Moulins, regne de França, 21 d'agost de 1670 - Philippsburg, Sacre Imperi Romanogermànic, 12 de juny de 1734), sovint conegut com a duc de Berwick, va ser un militar i aristòcrata franco-anglès al servei de Lluís XIV de França durant la Guerra de Successió Espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і James Fitz-James Stuart · Història de Catalunya і James Fitz-James Stuart ·
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Guerra de Successió Espanyola і Jaume el Conqueridor · Història de Catalunya і Jaume el Conqueridor ·
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Guerra de Successió Espanyola і Joan Josep d'Àustria · Història de Catalunya і Joan Josep d'Àustria ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Guerra de Successió Espanyola і Lleida · Història de Catalunya і Lleida ·
Llista de comtes de Barcelona
240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.
Guerra de Successió Espanyola і Llista de comtes de Barcelona · Història de Catalunya і Llista de comtes de Barcelona ·
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Guerra de Successió Espanyola і Lloctinent de Catalunya · Història de Catalunya і Lloctinent de Catalunya ·
Lluís XIII de França
Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i copríncep d'Andorra (1610-43).
Guerra de Successió Espanyola і Lluís XIII de França · Història de Catalunya і Lluís XIII de França ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Guerra de Successió Espanyola і Mallorca · Història de Catalunya і Mallorca ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Guerra de Successió Espanyola і Manresa · Història de Catalunya і Manresa ·
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Guerra de Successió Espanyola і Mar Mediterrània · Història de Catalunya і Mar Mediterrània ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Guerra de Successió Espanyola і Mataró · Història de Catalunya і Mataró ·
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Guerra de Successió Espanyola і Menorca · Història de Catalunya і Menorca ·
Monarquia d'Espanya
El 1469 es va produir Valladolid la unió dinàstica entre les cases reials d'Aragó i Castella pel matrimoni entre Ferran II d'Aragó i Isabel I de Castella.
Guerra de Successió Espanyola і Monarquia d'Espanya · Història de Catalunya і Monarquia d'Espanya ·
Montjuïc (Barcelona)
Montjuïc La muntanya de Montjuïc de Barcelona es caracteritza per la seva forma de penya-segat que s'enfonsa en la mar Mediterrània per la banda del Morrot.
Guerra de Successió Espanyola і Montjuïc (Barcelona) · Història de Catalunya і Montjuïc (Barcelona) ·
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Guerra de Successió Espanyola і Oriola · Història de Catalunya і Oriola ·
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Guerra de Successió Espanyola і País Valencià · Història de Catalunya і País Valencià ·
Pau Claris i Casademunt
fou un polític i eclesiàstic català i el 94è president de la Generalitat de Catalunya a l'inici de la Guerra dels Segadors.
Guerra de Successió Espanyola і Pau Claris i Casademunt · Història de Catalunya і Pau Claris i Casademunt ·
Pau de Westfàlia
La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van posar fi a la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.
Guerra de Successió Espanyola і Pau de Westfàlia · Història de Catalunya і Pau de Westfàlia ·
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Guerra de Successió Espanyola і Portugal · Història de Catalunya і Portugal ·
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Guerra de Successió Espanyola і Primera Guerra Mundial · Història de Catalunya і Primera Guerra Mundial ·
Principat de Catalunya
El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.
Guerra de Successió Espanyola і Principat de Catalunya · Història de Catalunya і Principat de Catalunya ·
Regne d'Aragó
El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.
Guerra de Successió Espanyola і Regne d'Aragó · Història de Catalunya і Regne d'Aragó ·
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de França · Història de Catalunya і Regne de França ·
Regne de Mallorca
El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Mallorca · Història de Catalunya і Regne de Mallorca ·
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Nàpols · Història de Catalunya і Regne de Nàpols ·
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de Sicília · Història de Catalunya і Regne de Sicília ·
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Guerra de Successió Espanyola і Regne de València · Història de Catalunya і Regne de València ·
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Guerra de Successió Espanyola і Rosselló · Història de Catalunya і Rosselló ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Guerra de Successió Espanyola і Saragossa · Història de Catalunya і Saragossa ·
Sàpiens
Sàpiens és una revista en llengua catalana de divulgació històrica i periodicitat mensual.
Guerra de Successió Espanyola і Sàpiens · Història de Catalunya і Sàpiens ·
Setge de Barcelona (1713-1714)
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l'11 de setembre de 1714.
Guerra de Successió Espanyola і Setge de Barcelona (1713-1714) · Història de Catalunya і Setge de Barcelona (1713-1714) ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Guerra de Successió Espanyola і Tarragona · Història de Catalunya і Tarragona ·
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat d'Utrecht · Història de Catalunya і Tractat d'Utrecht ·
Tractat dels Pirineus
geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans del riu Bidasoa, als límits del País Basc del Nord, tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.
Guerra de Successió Espanyola і Tractat dels Pirineus · Història de Catalunya і Tractat dels Pirineus ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Guerra de Successió Espanyola і València · Història de Catalunya і València ·
Vallès Occidental
El riu Ripoll a Ripollet el 1991 Riu Ripoll 2015 Barberà i Sabadell, i al fons Terrassa; emmarquen el paisatge, al fons de tot, Montserrat a l'esquerra i Sant Llorenç del Munt a la dreta El Vallès Occidental és una comarca catalana, d'ús administratiu, que limita amb el Bages i el Moianès (al nord), el Vallès Oriental (a l'est), el Baix Llobregat (a l'oest) i el Barcelonès (al sud).
Guerra de Successió Espanyola і Vallès Occidental · Història de Catalunya і Vallès Occidental ·
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Guerra de Successió Espanyola і Vinaròs · Història de Catalunya і Vinaròs ·
12 de gener
El 12 de gener és el dotzè dia de l'any del calendari gregorià.
12 de gener і Guerra de Successió Espanyola · 12 de gener і Història de Catalunya ·
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
12 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 12 de setembre і Història de Catalunya ·
13 de setembre
El 13 de setembre és el dos-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs.
13 de setembre і Guerra de Successió Espanyola · 13 de setembre і Història de Catalunya ·
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
16 de gener і Guerra de Successió Espanyola · 16 de gener і Història de Catalunya ·
21 de desembre
El 21 de desembre és el tres-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.
21 de desembre і Guerra de Successió Espanyola · 21 de desembre і Història de Catalunya ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Guerra de Successió Espanyola · 25 de juliol і Història de Catalunya ·
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
28 de novembre і Guerra de Successió Espanyola · 28 de novembre і Història de Catalunya ·
6 d'abril
El 6 d'abril és el noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-setè en els anys de traspàs.
6 d'abril і Guerra de Successió Espanyola · 6 d'abril і Història de Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya
- Què tenen en comú Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya
- Semblances entre Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya
Comparació entre Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya
Guerra de Successió Espanyola té 536 relacions, mentre que Història de Catalunya té 790. Com que tenen en comú 75, l'índex de Jaccard és 5.66% = 75 / (536 + 790).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra de Successió Espanyola і Història de Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: