Similituds entre Guerra Gòtica (535-554) і Longobards
Guerra Gòtica (535-554) і Longobards tenen 18 coses en comú (en Uniopèdia): Alps, Arianisme, Exarcat de Ravenna, Francs, Hèruls, Huns, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Justinià I, Ligúria, Milà, Narsès, Ostrogots, Pavia, Ravenna, Riu Po, Rugis, Verona.
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Guerra Gòtica (535-554) · Alps і Longobards ·
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Arianisme і Guerra Gòtica (535-554) · Arianisme і Longobards ·
Exarcat de Ravenna
L'exarcat de Ravenna fou un territori situat al centre de la península Itàlica que formava part de l'Imperi Romà d'Orient.
Exarcat de Ravenna і Guerra Gòtica (535-554) · Exarcat de Ravenna і Longobards ·
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Francs і Guerra Gòtica (535-554) · Francs і Longobards ·
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Guerra Gòtica (535-554) і Hèruls · Hèruls і Longobards ·
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Guerra Gòtica (535-554) і Huns · Huns і Longobards ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Guerra Gòtica (535-554) і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Longobards ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Guerra Gòtica (535-554) і Itàlia · Itàlia і Longobards ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Guerra Gòtica (535-554) і Justinià I · Justinià I і Longobards ·
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Guerra Gòtica (535-554) і Ligúria · Ligúria і Longobards ·
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Guerra Gòtica (535-554) і Milà · Longobards і Milà ·
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Guerra Gòtica (535-554) і Narsès · Longobards і Narsès ·
Ostrogots
Els ostrogots són un dels pobles germànics.
Guerra Gòtica (535-554) і Ostrogots · Longobards і Ostrogots ·
Pavia
Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.
Guerra Gòtica (535-554) і Pavia · Longobards і Pavia ·
Ravenna
Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.
Guerra Gòtica (535-554) і Ravenna · Longobards і Ravenna ·
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Guerra Gòtica (535-554) і Riu Po · Longobards і Riu Po ·
Rugis
V) i Rügen (incert) Els rugis (en llatí: rugii o rugh, en grec antic Ῥοῦγοι o Ῥόγοι)) eren un poble germànic que habitava les ribes de la mar Bàltica, entre el Vístula i l'Oder, a l'oest dels escirs (probablement sàrmates), al nord dels helvecons i a l'est dels sidens. Estrabó no en parla i Claudi Ptolemeu menciona una tribu, els Ῥουτίκλειοι (Ruticleioi), però probablement parla dels rugis. Després que Tàcit els va mencionar van desaparèixer de la història, potser empesos pels sueus, i es van desplaçar cap al sud-est i van acabar integrant la confederació dels gots. Cap al 375 es van aliar als huns, on van tenir un paper important en les seves lluites d'expansió, però es van independitzar a la mort d'Àtila sota el rei Flacciteu (Flacciteus), i en la seva època es va introduir el cristianisme. Després de la mort d'Àtila se'ls troba al nord del Danubi, a Àustria i l'alta Hongria, i van formar un regne independent anomenat Rúgia. Uns anys després van quedar sotmesos als ostrogots, conservant la seva autonomia fins al 541 quan el seu rei Eroric va ser assassinat, i van desaparèixer com a poble. Van llegar el seu nom a l'illa de Rügen a la mar Bàltica, i a la ciutat de Rugenwalde, i probablement a Rega i Regenwalde.
Guerra Gòtica (535-554) і Rugis · Longobards і Rugis ·
Verona
Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra Gòtica (535-554) і Longobards
- Què tenen en comú Guerra Gòtica (535-554) і Longobards
- Semblances entre Guerra Gòtica (535-554) і Longobards
Comparació entre Guerra Gòtica (535-554) і Longobards
Guerra Gòtica (535-554) té 98 relacions, mentre que Longobards té 118. Com que tenen en comú 18, l'índex de Jaccard és 8.33% = 18 / (98 + 118).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra Gòtica (535-554) і Longobards. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu: