Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Guerra Freda

Índex Guerra Freda

El terme Guerra Freda va ser un model de relacions internacionals que va desenvolupar-se després de la Segona Guerra Mundial, fonamentat entre els blocs antagònics liderats pels Estats Units i la Unió Soviètica amb els seus respectius aliats.

Taula de continguts

  1. 264 les relacions: Accident de Txornòbil, Acords SALT, Afganistan, Agència Central d'Intel·ligència, Aiatol·là, Alemanya, Alemanya Occidental, Alexander Dubček, Algèria, Aliança per al Progrés, Amèrica Central, Amèrica Llatina, Anastasio Somoza Debayle, Anglaterra, Angola, ANZUS, Argentina, Armènia, Assemblea General de les Nacions Unides, Atenes, Autarquia, Autogestió, Índia, Àfrica, Àsia Central, Belarús, Benelux, Berlín Oriental, Bernard Baruch, Bloc de l'Est, Bloqueig de Berlín, Boicot, Bomba atòmica, Bomba termonuclear, Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, Borís Ieltsin, Brasil, Caça de bruixes, Caiguda del mur de Berlín, Cambodja, Canal de Panamà, Capitalisme, Carib, Casa Blanca, Catolicisme, Caucas, Charles de Gaulle, Che Guevara, Chiang Kai-shek, Colonialisme, ... Ampliar l'índex (214 més) »

  2. Conflictes del segle XX
  3. Guerres de la Unió Soviètica
  4. Guerres dels Estats Units

Accident de Txornòbil

Mir. Es pot veure la central al nord de la ciutat de Txornòbil i al costat de la de Prípiat. (en anglès) Laccident de Txornòbil fou un accident nuclear, considerat el més greu de la història, ocorregut a la Central Nuclear de Txornòbil a Ucraïna (llavors a la Unió Soviètica) el dissabte 26 d'abril de 1986.

Veure Guerra Freda і Accident de Txornòbil

Acords SALT

Els acords SALT (sigles de Strategic Arms Limitation Talks, en anglès «converses sobre la limitació d'armes estratègiques») es van signar al final de cada una de les negociacions entre els Estats Units i l'URSS per a limitar les armes nuclears estratègiques i frenar la carrera armamentística.

Veure Guerra Freda і Acords SALT

Afganistan

L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.

Veure Guerra Freda і Afganistan

Agència Central d'Intel·ligència

L'Agència Central d'Intel·ligència (en anglès, Central Intelligence Agency), més coneguda com a CIA per les seves sigles en anglès, és l'agència governamental dels Estats Units encarregada de la recopilació, l'anàlisi i l'ús de la informació a l'exterior del país, ja sigui sobre governs, grups, corporacions o individus que puguin afectar la seguretat nacional del país, o dels seus interessos econòmics o geoestratègics.

Veure Guerra Freda і Agència Central d'Intel·ligència

Aiatol·là

miniatura Aiatol·là és un títol de distinció donat a un clergue xiïta.

Veure Guerra Freda і Aiatol·là

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Veure Guerra Freda і Alemanya

Alemanya Occidental

LAlemanya Occidental o de l'Oest, en alemany Westdeutschland o West-Deutschland, coneguda també com a República Federal d'Alemanya (RFA) era un país de l'Europa central que formava part de la Unió Europea (UE).

Veure Guerra Freda і Alemanya Occidental

Alexander Dubček

Alexander Dubček (Uhrovec, 27 de novembre de 1921 - Praga 7 de novembre de 1992) va ser un polític eslovac que intentà reformar el règim comunista mitjançant la realització de la Primavera de Praga.

Veure Guerra Freda і Alexander Dubček

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Veure Guerra Freda і Algèria

Aliança per al Progrés

John Fitzgerald Kennedy a Veneçuela el 1961, any en el qual es va signar aquest tractat. LAliança per al Progrés va ser un pla d'ajuts econòmics dels Estats Units d'Amèrica vers Llatinoamèrica, de deu anys de durada, mitjançant el qual s'haurien d'establir noves relacions entre aquestes dues entitats,.

Veure Guerra Freda і Aliança per al Progrés

Amèrica Central

LAmèrica Central (en castellà: Centroamérica, América Central) és la regió geogràfica dins el continent d'Amèrica compresa entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.

Veure Guerra Freda і Amèrica Central

Amèrica Llatina

L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.

Veure Guerra Freda і Amèrica Llatina

Anastasio Somoza Debayle

Anastasio Somoza Debayle (5 de desembre de 1925 - 17 de setembre de 1980) va ser President de Nicaragua entre 1967 i 1972, i entre 1974 i 1979.

Veure Guerra Freda і Anastasio Somoza Debayle

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Veure Guerra Freda і Anglaterra

Angola

La República d'Angola és un estat de la costa occidental de l'Àfrica, que confronta amb la República Democràtica del Congo al nord i a l'est, amb Zàmbia a l'est, amb Namíbia al sud i amb l'oceà Atlàntic a l'oest.

Veure Guerra Freda і Angola

ANZUS

LOrganització de Seguretat i Assistència entre Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units (en anglès: Australia, New Zealand, United States Security Organization, ANZUS) és una organització internacional d'àmbit regional que neix d'un tractat no vinculant de seguretat col·lectiva de 1951 entre Austràlia i Nova Zelanda i, per separat, Austràlia i els Estats Units, per a cooperar en assumptes militars a la regió de l'oceà Pacífic, tot i que avui en dia es considera que el tractat es refereix a conflictes a tot el món.

Veure Guerra Freda і ANZUS

Argentina

LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.

Veure Guerra Freda і Argentina

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Veure Guerra Freda і Armènia

Assemblea General de les Nacions Unides

L'Assemblea General de les Nacions Unides és un dels cinc òrgans principals de l'Organització de les Nacions Unides.

Veure Guerra Freda і Assemblea General de les Nacions Unides

Atenes

Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Veure Guerra Freda і Atenes

Autarquia

L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.

Veure Guerra Freda і Autarquia

Autogestió

Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.

Veure Guerra Freda і Autogestió

Índia

LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.

Veure Guerra Freda і Índia

Àfrica

LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.

Veure Guerra Freda і Àfrica

Àsia Central

L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.

Veure Guerra Freda і Àsia Central

Belarús

Belarús (belarús: Беларусь, Bielarús), oficialment República de Belarús i anteriorment Bielorússia, és un estat sense litoral de l'Europa de l'Est.

Veure Guerra Freda і Belarús

Benelux

El nom de Benelux designa una regió formada per Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg.

Veure Guerra Freda і Benelux

Berlín Oriental

Berlín Oriental o Berlín Est (en alemany, Ostberlin) és el nom de la part de l'antiga capital del Reich que va quedar sota administració de la Unió Soviètica que es va formar després de la Segona Guerra Mundial, en contraposició a Berlín Occidental, format pels tres sectors restants.

Veure Guerra Freda і Berlín Oriental

Bernard Baruch

Bernard Mannes Baruch - - (Camden, Carolina del Sud, 19 d'agost de 1870 - Nova York, 20 de juny de 1965) va ser un financer, filantrop, estadista i consultor polític estatunidenc.

Veure Guerra Freda і Bernard Baruch

Bloc de l'Est

Bloc de l'Est. Durant la Guerra Freda, el Bloc de l'Est, també anomenat Bloc soviètic, Bloc comunista, Bloc socialista i Camp socialista, comprenia els següents països d'Europa central i oriental: la Unió Soviètica, Bulgària, Romania, Hongria, la República Democràtica Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i - fins als anys 60 - Albània.

Veure Guerra Freda і Bloc de l'Est

Bloqueig de Berlín

El bloqueig de Berlín (Berlin-Blockade) és el bloqueig que la Unió Soviètica va imposar a Berlín Oest entre el 24 de juny de 1948 i el 12 de maig de 1949.

Veure Guerra Freda і Bloqueig de Berlín

Boicot

Activistes cridant al boicot a Kentucky Fried Chicken, el 2007, pel mal tracte als animals. El boicot és el refús de comerciar amb un individu o empresa, o amb un sector social, polític o econòmic, per aïllar-lo o fer cessar la seva activitat, o amb la intenció de desacreditar-lo, coaccionar-lo o castigar-lo.

Veure Guerra Freda і Boicot

Bomba atòmica

bomba atòmica d'Hiroshima (Japó), a 18 quilòmetres de l'hipocentre de l'explosió, llançada el (6 d'agost de 1945). A les 8.15 del matí. Una bomba atòmica o bomba nuclear és un dispositiu que obté una gran quantitat d'energia explosiva per mitjà de reaccions nuclears.

Veure Guerra Freda і Bomba atòmica

Bomba termonuclear

El dispositiu en 3D Una bomba termonuclear o bomba d'hidrogen (H), és una bomba amb un poder destructiu molt gran que utilitza la fusió nuclear dels àtoms pesants de l'hidrogen creant-ne un d'heli.

Veure Guerra Freda і Bomba termonuclear

Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

Els bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki es produïren el 6 (Hiroshima) i el 9 d'agost de 1945 (Nagasaki), efectuats pels Estats Units segons l'ordre del president Harry S. Truman, després que els dirigents japonesos ignoressin la Declaració de Potsdam.

Veure Guerra Freda і Bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki

Borís Ieltsin

, nom complet amb patronímic Borís Nikolàievitx Ieltsin, va ser un polític rus.

Veure Guerra Freda і Borís Ieltsin

Brasil

El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.

Veure Guerra Freda і Brasil

Caça de bruixes

La ''Pedra de l'Escàndol,'' monument admonitori dedicat a Maria Rampendahl i les 272 altres víctimes de la '''caça de bruixes''' a la sola ciutat de Lemgo (Rin del Nord-Westfàlia), erigit el 2012 a l'antic cementiri de l'església de Nicolau La caça o cacera de bruixes és un fenomen de la fi de l'edat mitjana i sobretot del renaixement a Europa occidental, un conjunt de mesures inquisitorials contra persones sospitoses de bruixeria, inspirat pel llibre Malleus Maleficarum (El martell de les bruixes) del 1486.

Veure Guerra Freda і Caça de bruixes

Caiguda del mur de Berlín

La caiguda del mur de Berlín és l'esdeveniment que marca de forma material la fi d'un període d'aïllament de l'Alemanya Oriental.

Veure Guerra Freda і Caiguda del mur de Berlín

Cambodja

Cambodja (de vegades ortografiat Cambotja o, de forma més genuïna i coherent amb l'etimologia sànscrita, "Camboja", com en portuguès) és un regne del sud-est asiàtic, situat a la península d'Indo-xina.

Veure Guerra Freda і Cambodja

Canal de Panamà

El Canal de Panamà és un canal marítim artificial de 82 quilòmetres de llargada, que creua Amèrica Central unint l'Oceà Pacífic amb l'Oceà Atlàntic.

Veure Guerra Freda і Canal de Panamà

Capitalisme

IDH molt alts. El capitalisme es forma per mitjà de la propietat privada dels mitjans de producció i la llibertat de gestionar-los. En la imatge un exemple d'empresa privada a Oxford. El capitalisme és un sistema econòmic en què els mitjans de producció són, en la seva majoria, propietat privada, i en què el capital s'inverteix en la producció, distribució i el comerç dels béns i serveis per tal d'obtenir guanys o el benefici màxim en un mercat lliure i competitiu.

Veure Guerra Freda і Capitalisme

Carib

Localització del Carib Carib S'anomena el Carib l'àrea d'Amèrica banyada pel mar Carib, especialment les nombroses illes que hi ha.

Veure Guerra Freda і Carib

Casa Blanca

La Casa Blanca (The White House, en anglès) és la residència oficial i principal lloc de treball del President dels Estats Units.

Veure Guerra Freda і Casa Blanca

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Veure Guerra Freda і Catolicisme

Caucas

Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.

Veure Guerra Freda і Caucas

Charles de Gaulle

Charles André Joseph Marie de Gaulle (Lilla, 22 de novembre de 1890 - Colombey-les-Deux-Églises, 9 de novembre de 1970) fou un general francès i home d'Estat que va dirigir a les Forces Franceses Lliures durant la Segona Guerra Mundial.

Veure Guerra Freda і Charles de Gaulle

Che Guevara

Ernesto Guevara, més conegut com a Che Guevara, o simplement com El Che, (Rosario, Argentina, 14 de juny de 1928La data del naixement que apareix la seva acta de naixement és del 14 de juny de 1928. Julia Constenla, historiadora i amiga personal de la mare d'Ernesto Guevara, Celia de la Serna, ha explicat que Celia havia confessat que ja es trobava embarassada en el moment de casar-se i que la veritable data de naixement del seu fill és el 14 de maig, i que la partida de naixement fou falsificada un mes més tard per tal d'evitar un escàndol..

Veure Guerra Freda і Che Guevara

Chiang Kai-shek

Chiang Kai-shek (xinès tradicional: 蔣介石, xinès simplificat: 蒋介石, pinyin: Jiǎng Jièshí) (Xikou, Zhejiang, Xina, 31 d'octubre de 1887 - Taipei, Taiwan, 5 d'abril de 1975) fou un militar i estadista xinès.

Veure Guerra Freda і Chiang Kai-shek

Colonialisme

Territoris colonitzats el 1800 El colonialisme és la submissió política, comercial i cultural d'un territori sobre un altre.

Veure Guerra Freda і Colonialisme

Comunisme

El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.

Veure Guerra Freda і Comunisme

Comunitat Econòmica Europea

La Comunitat Econòmica Europea (CEE) fou una organització internacional creada pel tractat de Roma del 1957 (en vigor des de l'1 de gener del 1958) amb la finalitat de crear unes tarifes i mercats comuns, elaborar una política conjunta per a l'agricultura, per al moviment de mà d'obra, els transports i fundar institucions comunes per al desenvolupament econòmic.

Veure Guerra Freda і Comunitat Econòmica Europea

Conferència de Ginebra

* Conferència naval de Ginebra (1927), sobre les limitacions en armament en vaixells.

Veure Guerra Freda і Conferència de Ginebra

Conferència de Ialta

La Conferència de Ialta va ser una reunió dels principals líders dels Aliats de la Segona Guerra Mundial que tingué lloc entre el 4 de febrer i l'11 de febrer de 1945 a Ialta (Russia), concretament al palau de Livàdia.

Veure Guerra Freda і Conferència de Ialta

Conferència de Potsdam

La conferència de Potsdam va ser una reunió duta a terme a Potsdam, Alemanya (prop de Berlín) entre el 17 de juliol i el 2 d'agost de 1945.

Veure Guerra Freda і Conferència de Potsdam

Conflicte arabo-israelià

El conflicte araboisraelià és aquell entre l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs, en particular els palestins.

Veure Guerra Freda і Conflicte arabo-israelià

Conflicte fronterer sino-soviètic

Lincident de l'illa de Zhenbao (Damanski en rus) el 2 de març de 1969, i va representar el moment de màxima tensió entre la Unió Soviètica i la República Popular de la Xina, després de la ruptura sino-soviètica, que va propiciar un seguit de tensions territorials frontereres entre els dos països.

Veure Guerra Freda і Conflicte fronterer sino-soviètic

Constitució soviètica

Constitució de la Unió Soviètica és el nom genèric que es dona al conjunt de les diferents constitucions que van regir políticament la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) entre la seva fundació l'any 1922 i la seva dissolució el desembre de 1991.

Veure Guerra Freda і Constitució soviètica

Cop d'estat a la Unió Soviètica

El cop d'estat a la Unió Soviètica va ser realitzat, l'agost de 1991, pels mateixos militars soviètics que estaven especialment ressentits amb la perestroika.

Veure Guerra Freda і Cop d'estat a la Unió Soviètica

Crisi dels míssils de Cuba

La crisi dels míssils cubans, també coneguda com la crisi d'octubre del 1962, la crisi del Carib (rus: Карибский кризис, transliterat: Karibsky krizis, IPA), o lespant dels míssils, va ser un incident internacional que es va allargar 1 mes i 4 dies (16 d'octubre - 20 de novembre de 1962) entre els Estats Units i la Unió Soviètica que es va convertir en una crisi internacional quan els desplegaments nord-americans de míssils a Itàlia i Turquia es van igualar amb els desplegaments soviètics de míssils balístics similars a Cuba.

Veure Guerra Freda і Crisi dels míssils de Cuba

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Veure Guerra Freda і Croàcia

Cuba

Cuba, oficialment la República de Cuba, és un Estat del mar Carib integrat per l'illa de Cuba —la més gran i la segona més poblada de les Antilles—, l'illa de la Juventud, i altres illes adjacents.

Veure Guerra Freda і Cuba

Cursa armamentista

Una cursa armamentista és una competició entre dos o més països per la supremacia d'armament.

Veure Guerra Freda і Cursa armamentista

Cursa espacial

La cursa espacial, Space Race, Космическая гонка Kosmítxeskaia gonka, fou una intensa competició en el camp de l'exploració espacial entre dos adversaris de la Guerra Freda, la Unió Soviètica (URSS) i els Estats Units d'Amèrica (EUA), per aconseguir una capacitat de vol espacial superior.

Veure Guerra Freda і Cursa espacial

Descolonització

Mapa del colonialisme l'any 1945 La descolonització és un dels fenòmens més importants de la segona meitat del i que significà la independència de les colònies que s'havien establert a Àsia i Àfrica per part d'algunes nacions europees un segle abans, i la consegüent aparició de nombrosos estats en l'escenari mundial.

Veure Guerra Freda і Descolonització

Desestalinització

La desestalinizació va ser el procés social i polític executat a la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin el 1953, que va consistir bàsicament a desvincular la cultura, educació i política de la figura de Stalin i desinstal·lar de la societat el culte a la seva personalitat.

Veure Guerra Freda і Desestalinització

Despesa militar

El pressupost militar (o la despesa militar), també conegut com a pressupost de defensa, és la quantitat de recursos financers destinats per l'entitat (en general d'una nació o un estat), per incrementar i mantenir unes forces armades.

Veure Guerra Freda і Despesa militar

Dia Internacional dels Treballadors

El Dia Internacional dels Treballadors, el Primer de Maig, és la jornada reivindicativa del moviment obrer mundial.

Veure Guerra Freda і Dia Internacional dels Treballadors

Dictadura del proletariat

La Dictadura del proletariat (alemany Diktatur des Proletariats) és una forma de govern postulada pel marxisme com a instància de transició revolucionària entre el capitalisme i la societat comunista.

Veure Guerra Freda і Dictadura del proletariat

Dissolució de la Unió Soviètica

Bandera oficial de la Unió Soviètica (1922-1991), també coneguda com '''URSS'''. La dissolució de la Unió Soviètica o la dissolució de l'URSS (en rus: распа́д Сове́тского Сою́за, romanitzat: raspád Sovétskogo Soyúza) va ser la desintegració de les estructures polítiques federals i del govern central de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), que va culminar amb la independència de les quinze Repúbliques de la Unió Soviètica entre l'11 de març de 1990 i el 25 de desembre de 1991.

Veure Guerra Freda і Dissolució de la Unió Soviètica

Doctrina de la destrucció mútua assegurada

La doctrina de la destrucció mútua assegurada (en anglès mutual assured destruction o MAD, sigles que formen la paraula "boig" en anglès, intencionada coincidència), també coneguda com a "1+1.

Veure Guerra Freda і Doctrina de la destrucció mútua assegurada

Doctrina Jdànov

La Doctrina Jdànov, també anomenada jdanovisme o jdànovxtxina (en rus доктрина Жданова –doktrina Jdànova–, ждановизм –jdanovizm– o ждановщина –jdànovxtxina–), va ser una doctrina cultural soviètica desenvolupada pel secretari del Comitè Central, Andrei Jdànov, el 1946.

Veure Guerra Freda і Doctrina Jdànov

Doctrina Truman

President dels EUA Harry Truman La denominada Doctrina Truman era una política exterior americana que tenia el propòsit de contraatacar a l'expansió geopolítica soviètica durant la Guerra Freda.

Veure Guerra Freda і Doctrina Truman

Dwight David Eisenhower

, també conegut com a «Ike» Eisenhower, fou un militar i polític estatunidenc, 34è president dels Estats Units entre el 1953 i 1961.

Veure Guerra Freda і Dwight David Eisenhower

Economia d'escala

L'increment en l'output de Q a Q₂ causa un descens en els costos de cada unitat de '''c''' a '''C'''1.CMLLT: Cost mitjà a llarg termini L'economia d'escala, en microeconomia, és el conjunt d'avantatges que obté un negoci gràcies a la seva expansió.

Veure Guerra Freda і Economia d'escala

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Guerra Freda і Egipte

Eslovènia

La República d'Eslovènia (Slovenija en eslovè) és un país de l'Europa central i des de 2004 un estat membre de la Unió Europea.

Veure Guerra Freda і Eslovènia

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Guerra Freda і Espanya

Espionatge

L'espionatge és la pràctica i el conjunt de tècniques associades a l'obtenció d'informació confidencial.

Veure Guerra Freda і Espionatge

Estat Nou (Portugal)

L'Estat Nou o Segona República de Portugal (en portuguès: Estado Novo) és el nom del règim conservador, autoritari i corporativista portuguès instal·lat el 1933.

Veure Guerra Freda і Estat Nou (Portugal)

Estat sobirà

Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.

Veure Guerra Freda і Estat sobirà

Estat socialista

Un estat socialista es aquell estat que es proclama pertanyent al socialisme, com a sistema econòmic i social, incloent la propietat estatal o cooperativa dels mitjans de producció i del sòl, si bé van existir grans diferències de concepte entre estats caracteritzats per si mateixos com socialistes, els quals, per raons geopolítiques (o en el cas de la Unió Soviètica de lluites pel poder), van acabar per adoptar en la seua gran majoria el sistema conegut com a socialisme a un sol país, segons les idees i pràctiques polítiques defensades per Stalin i altres seguidors.

Veure Guerra Freda і Estat socialista

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Veure Guerra Freda і Estats Units d'Amèrica

Estònia

La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Veure Guerra Freda і Estònia

Etiòpia

Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Guerra Freda і Etiòpia

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Guerra Freda і Europa

Europa de l'Est

En blau, els estats que formaven part del tradicional concepte d'Europa de l'Est segons la classificació estadística de l'ONU Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una de l'Est i una altra d'Occidental, es deu a raons històriques i no geogràfiques.

Veure Guerra Freda і Europa de l'Est

Europa Occidental

Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.

Veure Guerra Freda і Europa Occidental

Exèrcit Roig

Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.

Veure Guerra Freda і Exèrcit Roig

Fidel Castro Ruz

Fidel Alejandro Castro Ruz (Birán, Mayarí, actual Província d'Holguín, Cuba; 13 d'agost de 1926 - l'Havana, 25 de novembre de 2016) fou un advocat, polític i guerriller marxista cubà.

Veure Guerra Freda і Fidel Castro Ruz

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Guerra Freda і França

Franklin Delano Roosevelt

fou el 32è president dels Estats Units.

Veure Guerra Freda і Franklin Delano Roosevelt

Front Sandinista d'Alliberament Nacional

El Front Sandinista d'Alliberament Nacional (en castellà: Frente Sandinista de Liberación Nacional, FSLN) és una organització política d'esquerres nicaragüenca, fundada el 1962 pels comandants Carlos Fonseca, Tomás Borge, Silvio Mayorga, Germán Pomares, Rigoberto Cruz, Jorge Navarro y Francisco Buytrago, com a organització armada contra la dictadura d'Anastasio Somoza García i reconvertida l'any 1984 en partit polític social-demòcrata per Daniel Ortega.

Veure Guerra Freda і Front Sandinista d'Alliberament Nacional

Fulgencio Batista

Fulgencio Batista Zaldívar (Banes (Cuba), 16 de gener de 1901 – Marbella, 6 d'agost de 1973) va ser un militar cubà que fou president (1940-1944) i dictador (1952-1959) de la República de Cuba.

Veure Guerra Freda і Fulgencio Batista

Genocidi

Calaveres humanes al Memorial del genocidi de Murambi en record del Genocidi de Ruanda Un genocidi és l'extermini sistemàtic parcial o total, per actes inhumans i assassinats, d’un grup humà.

Veure Guerra Freda і Genocidi

George Frost Kennan

George Frost Kennan (Milwaukee (Wisconsin), 16 de febrer de 1904 – Princeton (Nova Jersey), 17 de març de 2005) conegut com «el pare de la contenció» fou una de les figures més prominents de la Guerra Freda.

Veure Guerra Freda і George Frost Kennan

Glàsnost

Glàsnost (en rus: гла́сность, que vol dir "transparència" i té diversos significats generals i específics: una política de màxima obertura en les activitats de les institucions estatals i la llibertat d'informació, la inadmissibilitat dels problemes d'alienació, etc.).

Veure Guerra Freda і Glàsnost

Govern federal dels Estats Units

El Govern Federal dels Estats Units d'Amèrica (oficialment en anglès The Federal Government of the United States of America) és el govern central dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Guerra Freda і Govern federal dels Estats Units

Gran Salt Endavant

280x280px El Gran Salt Endavant (xinès simplificat: 大跃进, xinès tradicional: 大躍進, pinyin: Dà yuè jìn) foren una sèrie de mesures econòmiques, socials i polítiques implantades en la República Popular de la Xina pel govern del Partit Comunista de la Xina (PCX) a la fi dels 1950 i principis dels 1960 amb la intenció d'aprofitar l'enorme capital humà del país per a la industrialització.

Veure Guerra Freda і Gran Salt Endavant

Grenada

Grenada és un estat insular de l'Amèrica Central, la més meridional de les Petites Antilles.

Veure Guerra Freda і Grenada

Guatemala

Guatemala és una república de l'Amèrica Central que afronta al nord i a l'oest amb Mèxic, al nord-est amb Belize i amb el mar Carib a través de la badia d'Amatique (al golf d'Hondures), al sud-est amb Hondures i El Salvador, i al sud amb l'oceà Pacífic.

Veure Guerra Freda і Guatemala

Guerra

''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.

Veure Guerra Freda і Guerra

Guerra afgano-soviètica

La guerra afgano-soviètica o invasió soviètica de l'Afganistan va ser el conflicte bèl·lic esdevingut a l'Afganistan entre 1979 i 1989.

Veure Guerra Freda і Guerra afgano-soviètica

Guerra Civil angolesa

La Guerra Civil angolesa començà a Angola després de la Guerra de la Independència d'Angola de Portugal el 1975.

Veure Guerra Freda і Guerra Civil angolesa

Guerra Civil russa

Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.

Veure Guerra Freda і Guerra Civil russa

Guerra de Corea

La Guerra de Corea es refereix al conflicte bèl·lic que va enfrontar els règims del nord (la República Popular Democràtica de Corea) i el sud (la República de Corea) de Corea entre 1950 i 1953.

Veure Guerra Freda і Guerra de Corea

Guerra del Vietnam

La Guerra del Vietnam, també anomenada Segona Guerra d'Indoxina, és el conflicte bèl·lic entre la República Democràtica del Vietnam i el Front Nacional d'Alliberament del Vietnam, i els Estats Units d'Amèrica i el règim dictatorial del Vietnam del Sud, que va tenir lloc entre els anys 1955 a 1975, amb la intervenció directa i indirecta de diversos països estrangers, (al sud, principalment els Estats Units, que hi intervingueren directament, amb centenars de milers de combatents, fins a la seva retirada el 1973; i al Nord amb el suport material, tècnic i polític de la Unió Soviètica i la Xina).

Veure Guerra Freda і Guerra del Vietnam

Guerra freda islàmica

La Guerra Freda Islàmica és un conflicte directe que es produeix des de 1979, amb la instauració de la república islàmica a Iran, a l'Orient Mitjà i que enfronta a les dues grans branques de l'islam: el bloc sunnita liderat pel Regne de l'Aràbia Saudita i secundat majoritàriament per les monarquies de la Península Aràbiga com Qatar, Kuwait o els Emirats Àrabs; i el bloc xiïta capitanejat per la República Islàmica de l'Iran i seguit per països com Síria o Iraq.

Veure Guerra Freda і Guerra freda islàmica

Guerra mundial

Biquini, no està clar quantes hi ha hagut Guerra mundial és un terme utilitzat per referir-se a un conflicte bèl·lic a gran escala que involucra diverses nacions de diferents continents.

Veure Guerra Freda і Guerra mundial

Guerra nuclear

Tità II, en servei amb les Forces Aèries dels Estats Units entre 1962 i 1986. La guerra nuclear és un tipus de guerra que es duu a terme mitjançant l'ús d'armes nuclears, una classe d'arma de destrucció massiva.

Veure Guerra Freda і Guerra nuclear

Guerres de Iugoslàvia

Es coneix com a Guerra de Iugoslàvia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que varen tenir lloc entre 1991 i 2001.

Veure Guerra Freda і Guerres de Iugoslàvia

Guomindang

El Guomindang (Wade-Giles: Chungkuo Kuomintang; literalment "Partit Nacionalista de la Xina"), també conegut com a Kuomintang i per les sigles respectives GMD o KMT, és un partit polític nacionalista xinès de Taiwan, fundat després de la Revolució de Xinhai de 1911 que enderrocà la dinastia Qing, d'origen manxú, i establí una república a la Xina.

Veure Guerra Freda і Guomindang

Harry Truman

fou un polític estatunidenc, president dels Estats Units entre 1945 i 1953.

Veure Guerra Freda і Harry Truman

Història de la Unió Soviètica (1985-1991)

La història de la Unió Soviètica des de 1985 fins a 1991 és la història de la seva desaparició com a estat.

Veure Guerra Freda і Història de la Unió Soviètica (1985-1991)

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Veure Guerra Freda і Hongria

Ióssif Stalin

(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.

Veure Guerra Freda і Ióssif Stalin

Indoxina

Mapa d'Indoxina La Indoxina és una extensa península situada al sud-est d'Àsia, la més oriental de les tres penínsules meridionals del continent.

Veure Guerra Freda і Indoxina

Informàtica

Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.

Veure Guerra Freda і Informàtica

Invasió de Bahía de Cochinos

La invasió de Bahía de Cochinos (coneguda també com a invasió de Playa Girón) és el nom amb què es coneix l'intent frustrat d'invasió de l'illa de Cuba per part d'un grup d'exiliats cubans armats, l'abril de 1961, amb l'objectiu d'enderrocar el govern cubà de Fidel Castro.

Veure Guerra Freda і Invasió de Bahía de Cochinos

Israel

Israel, oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu:; en àrab), és un estat reconegut per l'àmplia majoria d'estats amb representació a l'ONU —no obstant això, no és reconegut per 32 estats—, ubicat a l'Orient Mitjà, en la regió oriental de la mar Mediterrània.

Veure Guerra Freda і Israel

Iuri Andrópov

Iuri Vladímirovitx Andrópov (en rus: Ю́рий Влади́мирович Андро́пов) (Nagútskaia, Caucas, 2 de juny de 1914 - Moscou, 9 de febrer de 1984) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de la Unió Soviètica entre 1982 i 1984.

Veure Guerra Freda і Iuri Andrópov

James Earl Carter

James Earl «Jimmy» Carter, Jr. (Plains, Geòrgia, 1r d'octubre de 1924), és un polític estatunidenc del Partit Demòcrata, fou senador en el Parlament de Geòrgia (1962-1966), governador del mateix Estat (1971-1975) i president dels Estats Units d'Amèrica (1977-1981).

Veure Guerra Freda і James Earl Carter

John Fitzgerald Kennedy

, sovint esmentat per les seves inicials JFK o pel malnom Jack, fou el 35è president dels Estats Units.

Veure Guerra Freda і John Fitzgerald Kennedy

Josip Broz Tito

Josip Broz, Tito (Kumrovec, Croàcia, 7 de maig de 1892 - Ljubljana, Eslovènia, 4 de maig de 1980), conegut pel seu títol militar mariscal Tito, va ser un líder de Iugoslàvia des del final de la Segona Guerra mundial fins a la seva mort.

Veure Guerra Freda і Josip Broz Tito

KGB

El KGB (en rus: Комитет Государственной Безопасности, КГБ; Komitet Gosudàrstvennoi Bezopàsnosti, traduït com Comitè per a la Seguretat de l'Estat) era la principal agència de seguretat de la Unió Soviètica del 13 de març de 1954 fins al seu col·lapse, el 6 de novembre de 1991.

Veure Guerra Freda і KGB

Khmers rojos

Memorial als infants morts durant el règim dels Khmers rojos El khmers rojos, o el khmer roig (en khmer: ខ្មែរក្រហម, Khmêr Krâhâm; en francès), va ser un moviment guerriller del partit comunista de la Kamputxea Democràtica (actualment Cambodja).

Veure Guerra Freda і Khmers rojos

Konstantín Txernenko

Konstantín Ustínovitx Txernenko, Константи́н Усти́нович Черне́нко, (Bolxaia Tes, territori de Krasnoiarsk, 24 de setembre de 1911 - Moscou, 10 de març de 1985) va ser un polític soviètic, màxim dirigent de l'URSS entre 1984 i 1985.

Veure Guerra Freda і Konstantín Txernenko

Kremlin

Kremlin (кремль) és una paraula russa que designa una fortalesa, una ciutadella o un castell, i que es fa servir per referir-se a qualsevol edificació fortificada situada en una ciutat històrica russa, la més coneguda de les quals és el Kremlin de Moscou, o el govern de la Federació Russa, on està situat.

Veure Guerra Freda і Kremlin

Líban

El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.

Veure Guerra Freda і Líban

Lenin

Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.

Veure Guerra Freda і Lenin

Leonid Bréjnev

Leonid Ilitx Bréjnev (rus: Леонид Ильич Брежнев; nascut el 19 de desembre del 1906 i mort el 10 de novembre del 1982), fou un polític soviètic que dirigí la Unió Soviètica (URSS) com a secretari general del Partit Comunista, que governava el país (1964-1982), i com a president del Presídium del Soviet Suprem (1960-1964 i 1977-1982).

Veure Guerra Freda і Leonid Bréjnev

Lituània

Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.

Veure Guerra Freda і Lituània

Llarga Marxa

Mapa de la trajectòria de la Llarga Marxa La Llarga Marxa (xinès tradicional: 長征, xinès simplificat: 长征, pinyin: Chángzhēng), també anomenada Gran Marxa, fou el viatge a través de l'interior de la Xina que van seguir les tropes del Partit Comunista de la Xina entre els anys 1934 i 1935, fugint de l'exèrcit de la República de la Xina.

Veure Guerra Freda і Llarga Marxa

Lliga Àrab

La Lliga Àrab, oficialment anomenada Lliga d'Estats Àrabs, és una organització política internacional d'estats àrabs de l'Àfrica del Nord, la Banya d'Àfrica i l'Àsia occidental.

Veure Guerra Freda і Lliga Àrab

Mao Zedong

() (Shaoshan, Hunan, 26 de desembre de 1893 – Pequín, 9 de setembre de 1976), va ser un polític, estadista i poeta xinès.

Veure Guerra Freda і Mao Zedong

Mar Adriàtica

La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.

Veure Guerra Freda і Mar Adriàtica

Marxisme

200x200px 200x200px El marxisme és el conjunt de doctrines polítiques, econòmiques i filosòfiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels.

Veure Guerra Freda і Marxisme

Mátyás Rákosi

Mátyás Rosenfeld Rákosi nasqué el 14 de març de 1892 a Ada a l'Imperi Austrohongarès (avui dia a Voivodina Sèrbia) i va morir el 5 de febrer de 1971 a la ciutat soviètica de Nijni Nóvgorod, la qual entre 1932 i 1990 s'anomenava oficialment Gorki.

Veure Guerra Freda і Mátyás Rákosi

Míssil

Míssil balístic intercontinental Minuteman III Un míssil és una arma de projectil autopropulsada amb guiatge durant tota o una part de la seva trajectòria, amb propulsió amb motor de coet o motor de reacció.

Veure Guerra Freda і Míssil

Món

El món en projecció cilíndrica equidistant En un sentit general, el món és tot allò que existeix, l'univers.

Veure Guerra Freda і Món

Mercat negre

Barcelona 2015 El mercat negre és el comerç il·legal o clandestí, és a dir l'intercanvi de mercaderies la circulació de les quals és prohibida, racionada o robada.

Veure Guerra Freda і Mercat negre

Mikhaïl Gorbatxov

, nom complet amb patronímic Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov, AFI / mʲɪxɐˈil sʲɪrˈɡʲejɪvʲɪtɕ ɡərbɐˈtɕɵf /, fou un polític rus, destacat com a vuitè i darrer líder de la Unió Soviètica, va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1991, president del Soviet Suprem del 1988 al 1989 i president de la Unió Soviètica entre 1990 i 1991.

Veure Guerra Freda і Mikhaïl Gorbatxov

Mohammad Reza Pahlavi

Emperadriu Farah -Mohammad Reza Pahlavi Mohammad Reza Pahlavi (Teheran, 26 d'octubre de 1919 - el Caire, 27 de juliol de 1980) fou el darrer xa de l'Iran.

Veure Guerra Freda і Mohammad Reza Pahlavi

Monocultura

Vinyes a Franschhoek, Sud-àfrica. En agricultura, la monocultura o el monoconreu és la pràctica de cultivar una sola espècie de planta en una zona més o menys ampla.

Veure Guerra Freda і Monocultura

Moscou

Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.

Veure Guerra Freda і Moscou

Moviment 26 de Juliol

El Moviment 26 de Juliol (M-26-J) va ser una organització política i militar cubana creada informalment el 1953 per un grup liderat per Fidel Castro que va atacar les casernes de l'exèrcit a Santiago de Cuba per tal d'enderrocar el dictador Fulgencio Batista.

Veure Guerra Freda і Moviment 26 de Juliol

Mur de Berlín

(http://sharemap.org/public/West_and_East_Berlin al mapa interactiu) Foto satèl·lit de Berlín amb el traçat del mur. El mur de Berlín formava part de la frontera interalemanya i separava el Berlín Oest del Berlín Est.

Veure Guerra Freda і Mur de Berlín

Nazisme

L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.

Veure Guerra Freda і Nazisme

Nicaragua

La República de Nicaragua és un país de l'Amèrica Central que limita el nord-oest amb Hondures, al sud amb Costa Rica, a l'oest amb l'oceà Pacífic i a l'est amb el mar Carib.

Veure Guerra Freda і Nicaragua

Nikita Khrusxov

Nikita Serguéievitx Khrusxov, Ники́та Серге́евич Хрущёв (Kursk, Rússia, 17 d'abril de 1894 - 11 de setembre de 1971), va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin.

Veure Guerra Freda і Nikita Khrusxov

Nikolai Vassílievitx Nóvikov

Nikolai Vassílievitx Nóvikov (Николай Васильевич Новиков; 7 de febrer de 1903–1989) fou un diplomàtic de la Unió Soviètica.

Veure Guerra Freda і Nikolai Vassílievitx Nóvikov

Organització del Tractat Central

LOrganització del Tractat Central (en anglès: Central Treaty Organisation, CENTO), abans coneguda com el Pacte de Bagdad o l'Organització del Tractat d'Orient Mitjà (Middle East Treaty Organisation, MECO), va ser una aliança militar de la Guerra Freda.

Veure Guerra Freda і Organització del Tractat Central

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du traité de l'Atlantique nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Veure Guerra Freda і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic

miniatura L'Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic, o SEATO per les seves sigles en anglès, va ser una organització regional de defensa, vigent des de 1955 fins a 1977, constituïda per Austràlia, França, Nova Zelanda, Pakistan, Filipines, Tailàndia, Gran Bretanya i els Estats Units.

Veure Guerra Freda і Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic

Orient Mitjà

L'Orient Mitjà en un sentit més ample Països de l'Orient Mitjà actual Orient Mitjà, Orient Pròxim o Pròxim Orient és la part de l'Orient que és a prop d'Europa (Occident).

Veure Guerra Freda і Orient Mitjà

Ostpolitik

Ostpolitik (en alemany Política de l'est) fou l'esforç realitzat per Willy Brandt, Ministre d'Exteriors primer i Canceller de l'Alemanya Occidental després, per normalitzar les relacions amb les nacions de l'Europa de l'Est, incloent-hi l'Alemanya Oriental.

Veure Guerra Freda і Ostpolitik

Pacte de Varsòvia

El Pacte de Varsòvia, oficialment anomenat Tractat d'Amistat, Col·laboració i Assistència Mútua, fou un acord de cooperació militar entre els països comunistes per tal de garantir la seva defensa davant un possible atac occidental, en el marc de la Guerra Freda.

Veure Guerra Freda і Pacte de Varsòvia

Pactomania

La pactomania fou un període en què els Estats Units elaboraran tot un seguit de tractats durant la Guerra Freda.

Veure Guerra Freda і Pactomania

Pakistan

La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.

Veure Guerra Freda і Pakistan

Palestina

Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.

Veure Guerra Freda і Palestina

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Veure Guerra Freda і París

Partit Comunista de la Unió Soviètica

El Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS; en rus Коммунистическая партия Советского Союза, КПСС) va ser el nom utilitzat pels successors de la facció bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de 1952 fins a 1991, encara que les paraules Partit Comunista estaven presents en el nom des de 1918, data en la qual va passar a anomenar-se Partit Comunista Rus (bolxevic).

Veure Guerra Freda і Partit Comunista de la Unió Soviètica

Partit Comunista de la Xina

El Partit Comunista de la Xina (PCX) és el partit polític que governa la República Popular de la Xina.

Veure Guerra Freda і Partit Comunista de la Xina

Pequín

Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山).

Veure Guerra Freda і Pequín

Perestroika

Segell soviètic del 1988, dedicat a la Perestroika. перестро́йка; "reconstrucció", "reestructuració", és un nom comú per al procés de transformació del sistema socialista a la Unió Soviètica en els anys 1985-1991.

Veure Guerra Freda і Perestroika

Pla Marshall

Països d'Europa que van rebre ajuts del Pla Marshall. Les columnes vermelles indiquen la quantitat de diners rebuts. El Pla Marshall, nom popular de l'European Recovery Program (ERP) era un pla dels Estats Units per a la reconstrucció dels països europeus després de la Segona Guerra Mundial.

Veure Guerra Freda і Pla Marshall

Playa Girón

Playa Girón és una petita platja ubicada a la part oriental de la badia de Cochinos, indret costaner situat a la zona centre sud de Cuba, dins la província de Cienfuegos.

Veure Guerra Freda і Playa Girón

Plzeň

Plzeň (Pilsen en alemany) és la capital de la regió de Plzeň (República Txeca) i està situada en el punt on conflueixen els rius Úhlava, Úslava, Radbuza i Mže, va ser fundada pel rei Venceslau II l'any 1295.

Veure Guerra Freda і Plzeň

Pol Pot

Pol Pot, de nom veritable Saloth Sar, fou un polític cambotjà que va néixer a Prek Sbauw (Província de Kompong Thon) el 19 de maig de 1928.

Veure Guerra Freda і Pol Pot

Polònia

Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.

Veure Guerra Freda і Polònia

Primavera de Praga

La Primavera de Praga (en txec: Pražské jaro, en eslovac: Pražská jar) va ser un breu període reformista i de liberalització política a Txecoslovàquia entre el 5 de gener i el 21 d'agost de 1968.

Veure Guerra Freda і Primavera de Praga

Proliferació nuclear

Estats que posseeixen armes nuclears, però no les han adoptat àmpliament La proliferació nuclear és l'expansió de les armes nuclears, el material físsil, i la tecnologia nuclear i d'informació per obtenir aquests tipus d'armes aplicables als països no reconeguts com a "posseïdors d'armes nuclears" al Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclears, també conegut com el Tractat de No Proliferació Nuclear o TNPN.

Veure Guerra Freda і Proliferació nuclear

Regió bàltica

La regió bàltica és el conjunt de països que confronten, al nord (riba nord) i centre (riba sud) d'Europa, amb el mar Bàltic: Suècia, Noruega i Finlàndia al nord, Estònia, Letònia, Lituània i Rússia a l'est; Polònia, Alemanya i Dinamarca al sud.

Veure Guerra Freda і Regió bàltica

Regne Unit

El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.

Veure Guerra Freda і Regne Unit

República de la Xina

La República de la Xina, també coneguda pel nom de l'illa principal, Taiwan o tradicionalment Formosa (nom que li donaren els portuguesos), és un estat de l'Àsia oriental.

Veure Guerra Freda і República de la Xina

República Democràtica Alemanya

La República Democràtica Alemanya (RDA o DDR, en alemany Deutsche Demokratische Republik) va ser un estat comunista d'Europa Central que es va establir al territori alemany ocupat per la Unió Soviètica a la finalització de la Segona Guerra Mundial, que va existir entre els anys 1949 i 1990, any en què els Länder que la formaven es van unificar amb els de la República Federal Alemanya (RFA).

Veure Guerra Freda і República Democràtica Alemanya

República Democràtica del Vietnam

La República Democràtica del Vietnam (en vietnamita: Việt Nam Dân Chủ Cộng Hòa), popularment anomenada Vietnam del Nord o República del Vietnam del Nord, fou un estat socialista fundat per diversos revolucionaris polítics presidits per Ho Chi Minh a la ciutat de Hanoi el 2 de setembre de 1945.

Veure Guerra Freda і República Democràtica del Vietnam

República Federal Socialista de Iugoslàvia

La República Federal Socialista de Iugoslàvia (RFSI) va ser un Estat socialista europeu que va existir entre els anys 1943 i 1992, substituint en la seva creació a la República Federal Popular de Iugoslàvia.

Veure Guerra Freda і República Federal Socialista de Iugoslàvia

República islàmica

Una república islàmica en el context actual, pot tenir diversos significats.

Veure Guerra Freda і República islàmica

La República Popular d'Albània (albanès Republike Popullore Shqiperisë) fou el nom que va rebre l'estat albanès proclamat per Enver Hoxha el 1946 de règim comunista i que durà fins al 1992.

Veure Guerra Freda і República Popular d'Albània

La República Popular d'Hongria o República Popular hongaresa (en hongarès: Magyar Népköztársaság) fou el nom estatal oficial d'Hongria des de 1949 fins a 1989, durant el període comunista.

Veure Guerra Freda і República Popular d'Hongria

La República Popular de Bulgària (en búlgar, Народна република България; transcrit del ciríl·lic, Narodna republika Bŭlgariya) fou l'Estat socialista que s'implantà en aquest país de l'Europa Oriental des de les Eleccions legislatives búlgares de 1946 un cop acabada la Segona Guerra Mundial i 1990 (amb la caiguda del Bloc de l'Est).

Veure Guerra Freda і República Popular de Bulgària

La República Popular de la Xina (en xinès simplificat: 中华人民共和国, en xinès tradicional: 中華人民共和國, en pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), o simplement la Xina, és l'estat més extens de l'Àsia Oriental i el tercer més extens del món.

Veure Guerra Freda і República Popular de la Xina

La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.

Veure Guerra Freda і República Popular de Polònia

República Socialista de Romania

La República Socialista de Romania (en romanès: Republica Socialistă România, RSR) fou un estat socialista que va existir entre el 30 de desembre de 1947 i el 22 de desembre de 1989.

Veure Guerra Freda і República Socialista de Romania

República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

La República Socialista Federativa Soviètica de Rússia (RSFSR) (en rus: Российская Советская Федеративная Социалистическая Республика, РСФСР, transcrit: Rossískaia Soviétskaia Federatívnaia Sotsialistítxeskaia Respúblika, RSFSR) era la república més gran i més poblada de les quinze que formaven la Unió Soviètica.

Veure Guerra Freda і República Socialista Federativa Soviètica de Rússia

República Socialista Txecoslovaca

La República Socialista Txecoslovaca (en txec/eslovac: Československá socialistická republika) va ser el nom oficial de Txecoslovàquia des de 1960 fins poc després de la Revolució de Vellut, el 1989.

Veure Guerra Freda і República Socialista Txecoslovaca

Revolució Cultural

Bandera del Partit Comunista de la Xina. La Gran Revolució Cultural Proletària (xinès simplificat: 无产阶级文化大革命, xinès tradicional: 無產階級文化大革命, pinyin: wúchǎn jiējí wénhuà dà gémìng, habitualment abreujada com 文化大革命, wénhuà dà gémìng, literalment Gran Revolució Cultural, o simplement 文革 wéngé, Revolució Cultural) va ser una campanya de masses en la República Popular de la Xina organitzada pel líder del Partit Comunista de la Xina Mao Zedong a partir de 1966, i dirigida contra alts càrrecs del partit i intel·lectuals als quals Mao i els seus seguidors van acusar de trair els ideals revolucionaris.

Veure Guerra Freda і Revolució Cultural

Revolució romanesa de 1989

La revolució romanesa de 1989 va ser un seguit de disturbis que van tenir lloc durant el desembre de 1989, per tal de derrocar el govern comunista i autoritari de Nicolae Ceauşescu.

Veure Guerra Freda і Revolució romanesa de 1989

Robert McNamara

Robert Strange McNamara (San Francisco, 9 de juny de 1916 - Washington DC, 6 de juliol de 2009) fou un executiu i polític estatunidenc, que exercí de Secretari de Defensa dels Estats Units entre 1961 i 1968, durant el període de la guerra del Vietnam, i va abandonar el càrrec per esdevenir President del Banc Mundial entre 1968 i 1981.

Veure Guerra Freda і Robert McNamara

Ronald Reagan

va ser un polític estatunidenc que va servir com el 40è president dels Estats Units entre 1981 i 1989.

Veure Guerra Freda і Ronald Reagan

Ruhol·lah Khomeini

El seyyed Ruhol·lah Khomeini, àmpliament conegut com l'aiatol·là Khomeini (17 de maig del 1900 – 3 de juny del 1989), fou un clergue xiïta iranià i el dirigent espiritual de la revolució islàmica iraniana de 1979 que derrocà la monarquia de Mohammad Reza Pahlavi, el darrer Xa de Pèrsia.

Veure Guerra Freda і Ruhol·lah Khomeini

Ruptura sinosoviètica

La Ruptura Sinosoviètica és el nom que va rebre la crisi en les relacions entre la República Popular de la Xina i la Unió Soviètica que va començar a la fi de la dècada del 1950 i s'intensificaria durant la dècada del 1960.

Veure Guerra Freda і Ruptura sinosoviètica

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Guerra Freda і Síria

Segona guerra etíop-somali

La segona guerra etíop-somali, més coneguda com la Guerra de l'Ogaden, fou un conflicte armat convencional entre Somàlia i Etiòpia que va durar del 1977 al 1978, pel domini de la regió de l'Ogaden a Etiòpia.

Veure Guerra Freda і Segona guerra etíop-somali

Segona Guerra Freda

Estats Units i Rússia i les seves bases militars. Segona guerra freda o nova guerra freda és el conjunt de tensions diplomàtiques entre el món occidental, en particular els EUA i la Unió Europea, i països com la Rússia o Xina, ocorregudes des de la desintegració de la Unió Soviètica.

Veure Guerra Freda і Segona Guerra Freda

Segona Guerra Mundial

La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.

Veure Guerra Freda і Segona Guerra Mundial

Shaanxi

(pinyin postal: Shensi) és una província del centre-nord de la República Popular de la Xina, inclou porcions d'un planell de loess en el cabal mitjà del riu Groc i les muntanyes de Qinling, que en travessen la part meridional.

Veure Guerra Freda і Shaanxi

Sierra Maestra

Mapa de Cuba. La Sierra Maestra se situa en el quadrat de la part inferior dreta de la imatge. La Sierra Maestra és una serralada a la regió sud-oriental de Cuba, que transcorre principalment per les actuals províncies de Granma i Santiago de Cuba (i que travessava l'antiga Província d'Oriente).

Veure Guerra Freda і Sierra Maestra

Solidarność

protestes a Gdańsk miniatura Solidaritat (en polonès Solidarność) és el nom amb què també es coneix el Sindicat Professional Lliure Autogestionari Solidaritat (Niezależny Samorządny Związek Zawodowy "Solidarność"), una federació sindical polonesa d'arrels cristianes fundada a les drassanes de Gdańsk el setembre de 1980.

Veure Guerra Freda і Solidarność

Somàlia

Somàlia, oficialment República Federal de Somàlia, abans coneguda com a República Somali Democràtica, és un Estat de l'est d'Àfrica amb costa al golf d'Aden i a l'oceà Índic.

Veure Guerra Freda і Somàlia

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Veure Guerra Freda і Sucre

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure Guerra Freda і Sud-àfrica

Szczecin

Szczecin (AFI:; en alemany Stettin; en caixubi Sztetëno; en llatí: Stetinum, Scecinum, i Sedinum) és una ciutat i port de Polònia, capital del voivodat de Pomorze Zachodnie, Polònia.

Veure Guerra Freda і Szczecin

Tadjikistan

El Tadjikistan (en tadjik: Тоҷикистон, transcrit Tojikiston), oficialment República del Tadjikistan, és un estat de l'Àsia central.

Veure Guerra Freda і Tadjikistan

Teheran

Teheran (en persa تهران / Tehrân) és la capital de l'Iran i una de les ciutats més grans del món.

Veure Guerra Freda і Teheran

Telèfon vermell

"Telèfon vermell" de l'època del president Jimmy Carter El Telèfon vermell fou una línia de comunicació directa establerta entre els Estats Units i la Unió Soviètica després que la crisi dels míssils de Cuba dugués al món vora de la Tercera Guerra Mundial el 1962.

Veure Guerra Freda і Telèfon vermell

Teló d'acer

Europa dividida pel '''Teló d'acer''' El Teló d'acer és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa.

Veure Guerra Freda і Teló d'acer

Telegrama

Model de telegrama molt estès a Itàlia als anys trenta Un telegrama és un missatge enviat per telègraf.

Veure Guerra Freda і Telegrama

Teletip

Teletips durant la Segona Guerra Mundial, a Anglaterra. Un teletip, TTY (acrònim actual per la llengua anglesa) o tèlex és un dispositiu telegràfic de transmissió de dades, ja obsolet, utilitzat durant el per enviar i rebre missatges mecanografiats punt a punt a través d'un canal de comunicació simple, sovint un parell de cables de telègraf.

Veure Guerra Freda і Teletip

Tercer Món

El Tercer Món és un terme creat pel nord-català Alfred Sauvy en el context de la Guerra Freda per definir els països no alineats, ni amb l'OTAN (amb els Estats Units, les nacions europees occidentals i els seus aliats representen el "Primer Món"), ni amb el bloc comunista (la Unió Soviètica, Xina, Cuba i els seus aliats representen el "Segon Món").

Veure Guerra Freda і Tercer Món

Terra d'Israel

L'Imperi del Rei David, amb els regnes vassalls. La Terra d'Israel La Terra d'Israel (en hebreu: ארץ ישראל) (transliterat: Eretz Israel) és, segons la Bíblia, la regió que va prometre יהוה (Jahvè / Elohim / el Senyor) a la família d'Abraham, Isaac i Jacob.

Veure Guerra Freda і Terra d'Israel

Trieste

Trieste (forma oficial italiana; en vènet, Trieste; localment Tarieste; en alemany, antigament oficial, Triest; eslovè, Trst; furlà, Triest) és una ciutat situada al nord d'Itàlia, als marges de la mar Adriàtica i gairebé a la frontera amb Eslovènia.

Veure Guerra Freda і Trieste

Turkmenistan

El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.

Veure Guerra Freda і Turkmenistan

Turquia

Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.

Veure Guerra Freda і Turquia

Txecoslovàquia

Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.

Veure Guerra Freda і Txecoslovàquia

Ucraïna

Ucraïna (en ucraïnès: Україна; TR: Ukraïna) és un estat de l'Europa de l'Est.

Veure Guerra Freda і Ucraïna

Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.

Veure Guerra Freda і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques

Viatxeslav Mólotov

Viatxeslav Mikhàilovitx Mólotov, (en rus Вячесла́в Миха́йлович Мо́лотов; 9 de març de 1890 - 8 de novembre de 1986) va ser un polític i diplomàtic soviètic, Vell Bolxevic i una figura capdavantera al govern soviètic des de la dècada de 1920, quan va ascendir al poder com a protegit de Ióssif Stalin, fins al 1957, quan va ser expulsat del Presídium del Comitè Central per Nikita Khrusxov.

Veure Guerra Freda і Viatxeslav Mólotov

Viena

Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).

Veure Guerra Freda і Viena

Vietnam

El Vietnam (nom complet República Socialista del Vietnam), és un país del sud-est asiàtic, a Indoxina.

Veure Guerra Freda і Vietnam

Vietnam del Sud

La República del Vietnam (1955-1975) o Vietnam del Sud va ser un estat localitzat al sud-est asiàtic que ocupava el que avui dia és el sud del Vietnam.

Veure Guerra Freda і Vietnam del Sud

Walter Lippmann

va ser un escriptor estatunidenc, periodista, comentarista polític i una figura clau en l'organització i l'estudi de l'opinió pública del.

Veure Guerra Freda і Walter Lippmann

Washington DC

Washington DC (en anglèsː Washington D.C.), formalment el Districte de Colúmbia i comunament coneguda com a Washington, és la capital dels Estats Units d'Amèrica.

Veure Guerra Freda і Washington DC

Willy Brandt

Willy Brandt, pseudònim de Herbert Ernst Karl Frahm, (Lübeck, 18 de desembre de 1913 - Unkel, 8 d'octubre de 1992) fou un polític alemany que ocupà el càrrec de canceller de 1969 fins al 1974.

Veure Guerra Freda і Willy Brandt

Winston Churchill

Sir Winston Leonard Spencer-Churchill (Woodstock, 30 de novembre de 1874 - Londres, 24 de gener de 1965) va ser un polític, militar i escriptor britànic, primer ministre del Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial, entre 1940 i 1945, amb un segon mandat de 1951 a 1955.

Veure Guerra Freda і Winston Churchill

Xina

La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.

Veure Guerra Freda і Xina

12 de març

El 12 de març és el setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Guerra Freda і 12 de març

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Guerra Freda і 15 d'abril

18 de gener

El 18 de gener és el divuité dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Guerra Freda і 18 de gener

1945

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1945

1946

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1946

1947

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1947

1948

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1948

1949

1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.

Veure Guerra Freda і 1949

1952

1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.

Veure Guerra Freda і 1952

1953

1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.

Veure Guerra Freda і 1953

1954

1954 (MCMLIV) fon un any començat en divendres.

Veure Guerra Freda і 1954

1955

1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.

Veure Guerra Freda і 1955

1956

1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.

Veure Guerra Freda і 1956

1958

1958 (MCMLVIII) fou un any començat en dimecres.

Veure Guerra Freda і 1958

1959

1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.

Veure Guerra Freda і 1959

1960

1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Guerra Freda і 1960

1961

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1961

1962

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1962

1964

;Països Catalans.

Veure Guerra Freda і 1964

1965

Placa del pont Vell de Besalú.

Veure Guerra Freda і 1965

1966

Catalunya.

Veure Guerra Freda і 1966

1968

1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.

Veure Guerra Freda і 1968

1969

1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.

Veure Guerra Freda і 1969

1973

1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.

Veure Guerra Freda і 1973

1975

1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.

Veure Guerra Freda і 1975

1977

1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Veure Guerra Freda і 1977

1978

1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).

Veure Guerra Freda і 1978

1979

1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.

Veure Guerra Freda і 1979

1983

1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.

Veure Guerra Freda і 1983

1985

1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.

Veure Guerra Freda і 1985

1987

1987 (MCMLXXXVII) fon un any començat en dijous.

Veure Guerra Freda і 1987

1988

1988 (MCMLXXXVIII) fon un any bixest començat en divendres.

Veure Guerra Freda і 1988

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Guerra Freda і 1989

1990

1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.

Veure Guerra Freda і 1990

1991

1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.

Veure Guerra Freda і 1991

30 de setembre

El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Guerra Freda і 30 de setembre

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Guerra Freda і 8 de desembre

Vegeu també

Conflictes del segle XX

Guerres de la Unió Soviètica

Guerres dels Estats Units

, Comunisme, Comunitat Econòmica Europea, Conferència de Ginebra, Conferència de Ialta, Conferència de Potsdam, Conflicte arabo-israelià, Conflicte fronterer sino-soviètic, Constitució soviètica, Cop d'estat a la Unió Soviètica, Crisi dels míssils de Cuba, Croàcia, Cuba, Cursa armamentista, Cursa espacial, Descolonització, Desestalinització, Despesa militar, Dia Internacional dels Treballadors, Dictadura del proletariat, Dissolució de la Unió Soviètica, Doctrina de la destrucció mútua assegurada, Doctrina Jdànov, Doctrina Truman, Dwight David Eisenhower, Economia d'escala, Egipte, Eslovènia, Espanya, Espionatge, Estat Nou (Portugal), Estat sobirà, Estat socialista, Estats Units d'Amèrica, Estònia, Etiòpia, Europa, Europa de l'Est, Europa Occidental, Exèrcit Roig, Fidel Castro Ruz, França, Franklin Delano Roosevelt, Front Sandinista d'Alliberament Nacional, Fulgencio Batista, Genocidi, George Frost Kennan, Glàsnost, Govern federal dels Estats Units, Gran Salt Endavant, Grenada, Guatemala, Guerra, Guerra afgano-soviètica, Guerra Civil angolesa, Guerra Civil russa, Guerra de Corea, Guerra del Vietnam, Guerra freda islàmica, Guerra mundial, Guerra nuclear, Guerres de Iugoslàvia, Guomindang, Harry Truman, Història de la Unió Soviètica (1985-1991), Hongria, Ióssif Stalin, Indoxina, Informàtica, Invasió de Bahía de Cochinos, Israel, Iuri Andrópov, James Earl Carter, John Fitzgerald Kennedy, Josip Broz Tito, KGB, Khmers rojos, Konstantín Txernenko, Kremlin, Líban, Lenin, Leonid Bréjnev, Lituània, Llarga Marxa, Lliga Àrab, Mao Zedong, Mar Adriàtica, Marxisme, Mátyás Rákosi, Míssil, Món, Mercat negre, Mikhaïl Gorbatxov, Mohammad Reza Pahlavi, Monocultura, Moscou, Moviment 26 de Juliol, Mur de Berlín, Nazisme, Nicaragua, Nikita Khrusxov, Nikolai Vassílievitx Nóvikov, Organització del Tractat Central, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Organització del Tractat del Sud-est Asiàtic, Orient Mitjà, Ostpolitik, Pacte de Varsòvia, Pactomania, Pakistan, Palestina, París, Partit Comunista de la Unió Soviètica, Partit Comunista de la Xina, Pequín, Perestroika, Pla Marshall, Playa Girón, Plzeň, Pol Pot, Polònia, Primavera de Praga, Proliferació nuclear, Regió bàltica, Regne Unit, República de la Xina, República Democràtica Alemanya, República Democràtica del Vietnam, República Federal Socialista de Iugoslàvia, República islàmica, República Popular d'Albània, República Popular d'Hongria, República Popular de Bulgària, República Popular de la Xina, República Popular de Polònia, República Socialista de Romania, República Socialista Federativa Soviètica de Rússia, República Socialista Txecoslovaca, Revolució Cultural, Revolució romanesa de 1989, Robert McNamara, Ronald Reagan, Ruhol·lah Khomeini, Ruptura sinosoviètica, Síria, Segona guerra etíop-somali, Segona Guerra Freda, Segona Guerra Mundial, Shaanxi, Sierra Maestra, Solidarność, Somàlia, Sucre, Sud-àfrica, Szczecin, Tadjikistan, Teheran, Telèfon vermell, Teló d'acer, Telegrama, Teletip, Tercer Món, Terra d'Israel, Trieste, Turkmenistan, Turquia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Viatxeslav Mólotov, Viena, Vietnam, Vietnam del Sud, Walter Lippmann, Washington DC, Willy Brandt, Winston Churchill, Xina, 12 de març, 15 d'abril, 18 de gener, 1945, 1946, 1947, 1948, 1949, 1952, 1953, 1954, 1955, 1956, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1968, 1969, 1973, 1975, 1977, 1978, 1979, 1983, 1985, 1987, 1988, 1989, 1990, 1991, 30 de setembre, 8 de desembre.