Taula de continguts
530 les relacions: Absolutisme, Acció Catalana Republicana, Acord de Múnic, Adolf Hitler, Aeroport de Màlaga - Costa del Sol, Alacant, Alçament de Pasqua, Alberto Bayo Giroud, Alcanyís, Alcàsser de Toledo, Alcoi, Alejandro Lerroux García, Alemanya, Alfabetisme, Alfons XIII d'Espanya, Almendralejo, Almeria, Amèrica Llatina, Amposta, Anarcosindicalisme, Anarquisme, Andalusia, André Malraux, Andrés Saliquet Zumeta, Andreu Nin i Pérez, António de Oliveira Salazar, Antonio Garcia Birlán, Antonio Vallejo-Nájera, Aragó, Argentina, Armada, Artemi Aiguader i Miró, Artilleria, Astúries, Aurelio Fernández Sánchez, Autarquia, Autonomia, Aviació, Aviació durant la Guerra Civil espanyola, Aviació Nacional, Àlaba, Badajoz, Balaguer, Baldomero Espartero, Banc d'Espanya, Barcelona, Batalla de Badajoz, Batalla de Belchite, Batalla de Bilbao, Batalla de Brunete, ... Ampliar l'índex (480 més) »
- Carlisme
- Franquisme
Absolutisme
Labsolutisme fou una filosofia política característica de l'Europa d'època moderna, que propugnava que la monarquia havia de tenir un poder absolut, és a dir sense límits i sense compartir-lo, i per això anomenaren aquesta forma de govern com a monarquia absoluta.
Veure Guerra Civil espanyola і Absolutisme
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Veure Guerra Civil espanyola і Acció Catalana Republicana
Acord de Múnic
Canvis territorials després de l'Acord. Múnic LAcord de Múnic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Múnic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
Veure Guerra Civil espanyola і Acord de Múnic
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Veure Guerra Civil espanyola і Adolf Hitler
Aeroport de Màlaga - Costa del Sol
L'aeroport de Màlaga (IATA: AGP, OACI: LEMG), anomenat oficialment Aeroport Internacional de Màlaga-Costa del Sol, en el Boletín Oficial del Estado.
Veure Guerra Civil espanyola і Aeroport de Màlaga - Costa del Sol
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Veure Guerra Civil espanyola і Alacant
Alçament de Pasqua
L'Alçament de Pasqua (en gaèlic Éirí Amach na Cásca i en anglès Easter Rising), també conegut com a Revolta de Pasqua, fou una rebel·lió que tingué lloc a Irlanda en el transcurs de la setmana de Pasqua del 1916.
Veure Guerra Civil espanyola і Alçament de Pasqua
Alberto Bayo Giroud
Alberto Bayo Giroud (Camagüey (Cuba), 1892 - L'Havana, 1967) fou un militar i escriptor espanyol que lluità en el bàndol republicà de la Guerra Civil espanyola i en la revolució cubana.
Veure Guerra Civil espanyola і Alberto Bayo Giroud
Alcanyís
Alcanyís (en aragonès: Alcanyiz; castellà: Alcañiz) és un municipi de la província de Terol.
Veure Guerra Civil espanyola і Alcanyís
Alcàsser de Toledo
L'Alcàsser de Toledo el 2006. L'Alcàsser de Toledo és una fortificació sobre roques, situada en la part més alta de la ciutat de Toledo (Castella-La Manxa, Espanya), i que domina tota la ciutat.
Veure Guerra Civil espanyola і Alcàsser de Toledo
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Veure Guerra Civil espanyola і Alcoi
Alejandro Lerroux García
Alejandro Lerroux García (La Rambla, Còrdova, 4 de març de 1864 – Madrid, 25 de juny de 1949) va ser un polític andalús que fou President del govern espanyol el 1933, entre 1933 i 1934 i entre 1934 i 1935 durant la Segona República.
Veure Guerra Civil espanyola і Alejandro Lerroux García
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Guerra Civil espanyola і Alemanya
Alfabetisme
Taxes d'alfabetització del món el 2011. Lalfabetització és l'acció i efecte d'ensenyar de llegir i d'escriure a grans masses de persones adultes i d'instruir-les; és l'acció d'ensenyar a llegir i escriure a les persones d'una regió o comunitat.
Veure Guerra Civil espanyola і Alfabetisme
Alfons XIII d'Espanya
fou rei d'Espanya (1902-1931) i cap de la casa reial espanyola (1931-1941).
Veure Guerra Civil espanyola і Alfons XIII d'Espanya
Almendralejo
Almendralejo és una ciutat de la província de Badajoz, Extremadura, Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Almendralejo
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Veure Guerra Civil espanyola і Almeria
Amèrica Llatina
L'Amèrica Llatina o Llatinoamèrica és una regió cultural del continent americà integrada pels països als quals la llengua predominant és d'origen romanç o llatí: castellà, portuguès i francès.
Veure Guerra Civil espanyola і Amèrica Llatina
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Veure Guerra Civil espanyola і Amposta
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Veure Guerra Civil espanyola і Anarcosindicalisme
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Guerra Civil espanyola і Anarquisme
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Andalusia
André Malraux
André Malraux (París, 1901 - Créteil, 1976), de nom complet Georges André Malraux, fou un escriptor, aventurer i polític francès.
Veure Guerra Civil espanyola і André Malraux
Andrés Saliquet Zumeta
Andreu Saliquet Zumeta (Barcelona, 21 de març de 1877 – Madrid, 23 de juny de 1959), fill d'Andrés Saliquet Grillot i Josefa Zumeta Duran, fou un militar català. Estudià a l'Escuela Superior de Guerra i, ja amb el grau de General de divisió d'infanteria, participà en les guerres de Cuba i del Marroc.
Veure Guerra Civil espanyola і Andrés Saliquet Zumeta
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Veure Guerra Civil espanyola і Andreu Nin i Pérez
António de Oliveira Salazar
fou un professor universitari, estatista i dictador portuguès.
Veure Guerra Civil espanyola і António de Oliveira Salazar
Antonio Garcia Birlán
Antonio García Birlán (Fuente Vaqueros, (província de Granada), 1891 – Barcelona, 1984) fou un anarquista andalús establert a Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Antonio Garcia Birlán
Antonio Vallejo-Nájera
Antonio Vallejo-Nájera Lobón (o Vallejo-Nágera) (Paredes de Nava, Palència, 1889 – Madrid, 25 de febrer de 1960) va ser un metge espanyol, teòric de l'eugenèsia franquista, primer catedràtic numerari de Psiquiatria a la Universitat espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Antonio Vallejo-Nájera
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Veure Guerra Civil espanyola і Aragó
Argentina
LArgentina, oficialment la República Argentina, és un Estat sobirà de l'Amèrica del Sud organitzat com a república representativa i federal, integrat per vint-i-tres províncies i una ciutat autònoma, Buenos Aires, la qual és la capital.
Veure Guerra Civil espanyola і Argentina
Armada
L'armada és la marina militar o de guerra, és a dir, aquella branca de les forces armades que desenvolupa la seva activitat en el medi aquàtic, habitualment el mar, però també en llacs i rius.
Veure Guerra Civil espanyola і Armada
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Veure Guerra Civil espanyola і Artemi Aiguader i Miró
Artilleria
Trajectòries balístiques segons Tartaglia il·lustrant una edició de 1606. L'obra original data de 1537L'artilleria és el cos militar que utilitza projectils de gran mida impulsats per una substància explosiva.
Veure Guerra Civil espanyola і Artilleria
Astúries
El Principat d'Astúries (eonavienc: Principao d'Asturias) o simplement Astúries és un país constituït en una comunitat autònoma d'Espanya, situada al nord de la península Ibèrica.
Veure Guerra Civil espanyola і Astúries
Aurelio Fernández Sánchez
Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Aurelio Fernández Sánchez
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Veure Guerra Civil espanyola і Autarquia
Autonomia
L'autonomia, en la psicologia del desenvolupament i la filosofia moral, política i bioètica, és la capacitat de prendre una decisió de manera informada i sense coacció.
Veure Guerra Civil espanyola і Autonomia
Aviació
Cessna 120 del 1947 Mil Mi-12 Laviació és el desplaçament controlat a través de l'aire d'aparells que usen per a desenvolupar el seu vol la força sustentadora de superfícies fixes o mòbils, sovint auxiliats per mitjans mecànics com avions i helicòpters i sense components mecànics com els planadors.
Veure Guerra Civil espanyola і Aviació
Aviació durant la Guerra Civil espanyola
Polikarpov I-16, l'avió de caça més modern de la República L'aviació durant la Guerra Civil espanyola es desenvolupà en un ambient de constant canvi i modernització que donaren lloc a la creació de teories noves per part de tots els participants tant directes com observadors.
Veure Guerra Civil espanyola і Aviació durant la Guerra Civil espanyola
Aviació Nacional
Aviació Nacional o Força Aèria Nacional fa referència a les forces aèries que van recolzar al Bàndol Nacional durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) enfront de les Forces Aèries de la República Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Aviació Nacional
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Veure Guerra Civil espanyola і Àlaba
Badajoz
Badajoz és una ciutat d'Extremadura a Espanya, capital de la província homònima.
Veure Guerra Civil espanyola і Badajoz
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Veure Guerra Civil espanyola і Balaguer
Baldomero Espartero
Joaquín Baldomero Fernández-Espartero y Álvarez de Toro (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d'octubre de 1793 - Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas.
Veure Guerra Civil espanyola і Baldomero Espartero
Banc d'Espanya
Edifici de la delegació del Banc d'Espanya a Barcelona. Lerma (Burgos). Casa de Ramón Santillán González, primer governador del Banco d'Espanya. Banc d'Espanya és el banc central d'Espanya i realitza com a tal les funcions de tresoreria de l'Estat, institut emissor, banc de bancs, inspecció del sistema bancari i assessorament de la política monetària i creditícia.
Veure Guerra Civil espanyola і Banc d'Espanya
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Guerra Civil espanyola і Barcelona
Batalla de Badajoz
La Batalla de Badajoz fou una batalla ocorreguda a l'agost de 1936 durant la Guerra civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Badajoz
Batalla de Belchite
La batalla de Belchite va ser una batalla de la Guerra Civil Espanyola que va tenir lloc a Belchite (Saragossa) entre el 24 d'agost i el 6 de setembre de 1937 en el marc de l'ofensiva de l'Exèrcit Popular de la República sobre Saragossa.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Belchite
Batalla de Bilbao
La Batalla de Bilbao es va produir la primavera de 1937, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Bilbao
Batalla de Brunete
La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la població que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Brunete
Batalla de Guadalajara
La batalla de Guadalajara (8 de març – 23 de març de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Guadalajara
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de l'Ebre
Batalla de la carretera de la Corunya
La batalla de la carretera de la Corunya fou l'intent doble dels exèrcits franquistes d'encerclar Madrid per l'oest de la ciutat al llarg dels mesos de desembre del 1936 i gener del 1937, tot just establert el setge de la ciutat, als inicis de la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de la carretera de la Corunya
Batalla de Madrid
La batalla de Madrid foren els combats entre les forces lleials al govern de la Segona República Espanyola i els militars revoltats durant el mes de novembre del 1936 per aconseguir el control de la ciutat a l'inici de la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Madrid
Batalla de Santander
La Batalla de Santander foren el conjunt d'operacions militars dutes a terme durant la Guerra Civil espanyola entre el 14 d'agost i l'1 de setembre de 1937 a la província de Santander i que culminarien amb la seva ocupació per l'exèrcit revoltat contra la Segona República Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Santander
Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla de Terol
Batalla del Jarama
La Batalla del Jarama, entre el 6 i el 27 de febrer del 1937 fou un cruent intent de les forces franquistes de travessar el riu Jarama, al sud-est de Madrid, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Batalla del Jarama
Bayreuth
Bayreuth [b̥aɪ̯ˈʁɔʏ̯tʰ] és una ciutat de Baviera a la vora del riu Main.
Veure Guerra Civil espanyola і Bayreuth
Bàltics
Els bàltics (en lituà baltai, en letó balti) formen una de les branques dels pobles indoeuropeus que es caracteritzen principalment per parlar les llengües bàltiques.
Veure Guerra Civil espanyola і Bàltics
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Bàndol nacional
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Guerra Civil espanyola і Bèlgica
Belarmino Tomás Álvarez
Belarmino Tomás Álvarez (Aguilar de Campos, província de Valladolid, 29 d'abril de 1892 - 14 de setembre de 1950, Mèxic) fou un sindicalista i polític socialista.
Veure Guerra Civil espanyola і Belarmino Tomás Álvarez
Benito Mussolini
Benito Amilcare Andrea Mussolini (Dovia di Predappio, Forlí, Regne d'Itàlia, 29 de juliol del 1883 - Giulino di Mezzegra, 28 d'abril del 1945), fou el cap de govern dictatorial d'Itàlia durant el període de 1922 fins al 1943.
Veure Guerra Civil espanyola і Benito Mussolini
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Guerra Civil espanyola і Berlín
Bilbao
Bilbao (en basc: Bilbo) és la ciutat més poblada del País Basc i la capital del territori foral de Biscaia.
Veure Guerra Civil espanyola і Bilbao
Biopolítica
La Biopolítica és un concepte que al·ludeix a la relació entre la política i la vida, és a dir, és un camp interseccional entre la biologia i la política.
Veure Guerra Civil espanyola і Biopolítica
Biscaia
Situació de Biscaia al conjunt d'Euskal Herria. Biscaia (en basc i oficialment Bizkaia, en castellà Vizcaya) és la província més poblada de la Comunitat Autònoma Basca i un dels set territoris (lurraldeak) del País Basc.
Veure Guerra Civil espanyola і Biscaia
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Veure Guerra Civil espanyola і Blat
Bombardeig de Barcelona (1938)
;Història.
Veure Guerra Civil espanyola і Bombardeig de Barcelona (1938)
Bombardeig de Granollers
El Bombardeig de Granollers de 1938 fou l'atac aeri realitzat el 31 de maig de 1938 per avions de l'Aviació legionària de la Regia Aeronautica (les forces aèries italianes) durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Bombardeig de Granollers
Bombardeig de Guernica
El bombardeig de Guernica va ser l'atac aeri realitzat el 26 d'abril de 1937 per l'esquadró conegut com a Legió Còndor contra la població basca de Guernica durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Bombardeig de Guernica
Bombarder
Un bombarder és una aeronau militar dissenyada per atacar objectius de superfície mitjançant municions explosives com ara bombes o míssils de creuer.
Veure Guerra Civil espanyola і Bombarder
Brasil
El Brasil, oficialment República Federal del Brasil (en portuguès: República Federativa do Brasil), és una federació d'estats de l'Amèrica del Sud, continent del qual és el país més gran.
Veure Guerra Civil espanyola і Brasil
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.
Veure Guerra Civil espanyola і Brigades Internacionals
Buenaventura Durruti
nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Buenaventura Durruti
Caça
faisans que han ajudat a caçar. La caça és l'activitat per mitjà de la qual s'obtenen animals per a l'alimentació, lleure, comerç, pel seu aprofitament com a primera matèria o per ser considerats nocius.
Veure Guerra Civil espanyola і Caça
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Veure Guerra Civil espanyola і Cadis
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Veure Guerra Civil espanyola і Camarasa
Camp d'Argelers
El Camp d'Argelers fou un dels camps de concentració francesos emplaçat entre 1939 i 1941 a la platja de la comuna nord-catalana d'Argelers de la MarendaDiccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Veure Guerra Civil espanyola і Camp d'Argelers
Camp de concentració
Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.
Veure Guerra Civil espanyola і Camp de concentració
Camp de Gurs
El camp de Gurs va ser un camp de refugiats construït pel govern francès el 1939, després de la caiguda de Catalunya i la fi de la Guerra Civil espanyola, al poble de Gurs, per tal d'acollir tots aquells que s'exiliaven voluntàriament d'Espanya per temor a les represàlies del franquisme.
Veure Guerra Civil espanyola і Camp de Gurs
Camp de refugiats
ruandesos ubicat a l'est de la República Democràtica del Congo (genocidi de Ruanda entre hutus i tutsis produït a finals del segle XX). Un camp de refugiats és un campament temporal construït pels governs o les organitzacions no governamentals (p. ex.: la Creu Roja o l'ACNUR) per rebre refugiats.
Veure Guerra Civil espanyola і Camp de refugiats
Camp de Sant Cebrià
Grup de brigadistes internacionals iugoslaus al camp de Sant Cebrià: Slavko Čolić, Ahmet Fetahagić, Ratko Pavlović-Čičko, Ivan Jakšić, Ivo Vejvo-da, Petar Drapšin, Elijas Engl, Laza Udovički, Ivo Rukavina, Mirko Horvat, Laza Latinović i Mirko Kovačević ''Al camp (camp de presoners)'' (1941) pintat per Felix Nussbaum després del seu pas pel camp de Sant Cebrià El Camp de Sant Cebrià fou un camp de concentració francès emplaçat entre 1939 i 1940 a la platja de la comuna nord-catalana de Sant Cebrià (Rosselló), per fer una primera acollida i control dels milers de refugiats republicans espanyols, molts d'ells catalans, que fugien en la Retirada de la Guerra civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Camp de Sant Cebrià
Camp del Barcarès
El Camp del Barcarès El camp del Barcarès va ser un camp d'internament francès de republicans espanyols en retirada que es va fer a la platjaMestre i Campí, 1998.
Veure Guerra Civil espanyola і Camp del Barcarès
Canó
Un canó és una arma d'artilleria, generalment en forma de tub allargat, que permet de disparar un projectil a distància.
Veure Guerra Civil espanyola і Canó
Capità general
El capità general és un grau militar.
Veure Guerra Civil espanyola і Capità general
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Carlisme
Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España
La Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España (Carta col·lectiva dels bisbes espanyols als bisbes del món sencer amb motiu de la guerra a Espanya) va ser una maniobra de propaganda internacional dels bisbes espanyols, amb el qual volien informar els catòlics arreu del món de la postura de l'Església Catòlica en la Guerra Civil.
Caserna
Antiga '''caserna''' dels carrabiners a Escorca (Mallorca) Antiga caserna a Oulu (Finlàndia) Una caserna o quarter és un edifici militar o un conjunt orgànic d'edificis i infraestructures destinades a l'habitatge o allotjament, l'activitat o l'educació de les tropes i les forces de policia o totes aquestes coses alhora, fins i tot en els períodes en què no participen directament en activitats operacionals, sinó en tasques de formació i altres tasques genèricament relacionades amb les finalitats institucionals que se li assignen.
Veure Guerra Civil espanyola і Caserna
Casp
Casp (en aragonès i català Casp, en castellà i oficialment Caspe) és un municipi d'Aragó, a la comarca del Baix Aragó-Casp.
Veure Guerra Civil espanyola і Casp
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Veure Guerra Civil espanyola і Castell de Montjuïc
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Castella - la Manxa
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Catalunya
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Guerra Civil espanyola і Catolicisme
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Guerra Civil espanyola і Cavalleria
Càceres
Càceres (oficialment i en castellà Cáceres; en extremeny Caçris, en fala de Xàlima Cáciris) és una ciutat extremenya, de 95.617 habitants (INE, 2015) de població de dret en una superfície municipal de 1.768 km², el més extens d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Càceres
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Veure Guerra Civil espanyola і Còrdova
Cereal
Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.
Veure Guerra Civil espanyola і Cereal
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Veure Guerra Civil espanyola і Ciutat del Vaticà
Clergat
Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.
Veure Guerra Civil espanyola і Clergat
Columna Durruti
La Columna Durruti va ser una milícia confederal d'ideologia anarquista que va lluitar durant la Guerra civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Columna Durruti
Comissió d'Indústries de Guerra
La Comissió d'Indústries de Guerra, també coneguda per les sigles CIG, fou l'organisme endegat per la Generalitat republicana el 7 d'agost de 1936 amb l'objectiu d'organitzar i coordinar els esforços de totes les instal·lacions de producció d'armament per abastir l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Comissió d'Indústries de Guerra
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Veure Guerra Civil espanyola і Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
Comitè de No-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Veure Guerra Civil espanyola і Comitè de No-intervenció
Comunisme
El comunisme és una pràctica social i una teoria que s'ha manifestat al llarg de la història en diversos corrents, pràctiques i filosofies, les quals basen les seves propostes d'organització social en la igualtat absoluta d'oportunitats per a tothom, l'eliminació de les jerarquies i l'apropiació col·lectiva o la no-propietat dels mitjans de producció.
Veure Guerra Civil espanyola і Comunisme
Comunisme llibertari
El comunisme llibertari, també conegut com a anarcocomunisme, comunisme anarquista o comunisme lliure és una ideologia política relacionada amb el socialisme llibertari, però que no s'hauria de confondre amb aquest.
Veure Guerra Civil espanyola і Comunisme llibertari
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Veure Guerra Civil espanyola і Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Veure Guerra Civil espanyola і Confederació Nacional del Treball
Consell Regional de Defensa d'Aragó
Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Consell Regional de Defensa d'Aragó
Consell Sobirà d'Astúries i Lleó
El Consell Sobirà d'Astúries i Lleó fou una institució política sobirana i independent proclamada a Gijón el 25 d'agost de 1937 durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Consell Sobirà d'Astúries i Lleó
Cop d'estat
Cop d'estat militar a Polònia el 1926. Intent de cop d'estat a la Unió Soviètica el 1991. Un cop d'estat (del francès coup d'État) és la usurpació del poder vigent de manera violenta i la vulneració de la legalitat institucional a un estat liderada per membres del mateix estat, líders polítics, funcionaris o, més usualment, militars, i en alguns casos mitjançant el suport d'altres estats, amb l'objectiu d'aconseguir el poder.
Veure Guerra Civil espanyola і Cop d'estat
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Veure Guerra Civil espanyola і Cop d'estat del 18 de juliol
Cornisa Cantàbrica
El requadre vermell assenyala en la imatge del satèl·lit la localització de la Cornisa Cantàbrica al nord d'Espanya. El clima d'aquesta regió geogràfica és fonamentalment de tipus oceànic temperat i humit. Es coneix com a regió Cantàbrica o cornisa Cantàbrica al vorell muntanyós septentrional de la península Ibèrica encarat al mar Cantàbric, delimitat al sud per la serralada Cantàbrica i que abasta al seu torn la major part de l'Espanya humida.
Veure Guerra Civil espanyola і Cornisa Cantàbrica
Corpo Truppe Volontarie
El Corpo Truppe Volontarie (Cos de Tropes Voluntàries), també conegut per les seves sigles, CTV, fou una força italiana de combat d'uns 50.000 soldats enviats per la Itàlia feixista de Benito Mussolini a Espanya, per participar en la Guerra Civil espanyola en suport al bàndol revoltat.
Veure Guerra Civil espanyola і Corpo Truppe Volontarie
Coure
El coure és l'element químic de símbol Cu i nombre atòmic 29.
Veure Guerra Civil espanyola і Coure
CV-33
La CV-33 és una autovia pertanyent a la Xarxa de carreteres del País Valencià.
Veure Guerra Civil espanyola і CV-33
Decret d'Unificació
Decret d'Unificació fou un decret promulgat el 19 d'abril de 1937 per Francisco Franco a Salamanca i mitjançant el qual es fusionaven, sota el seu comandament, els partits polítics de la Falange Española i la Comunió Tradicionalista, que van passar a formar la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS).
Veure Guerra Civil espanyola і Decret d'Unificació
Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials
Cartell de la col·lectivització en el sector textil. Tiquet d'entrada al cinema controlat per la CNT-FAI. El Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials del 24 d'octubre de 1936 va ser una mesura legislativa del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la guerra civil espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Guerra Civil espanyola і Democràcia
Desembarcament de Mallorca
El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.
Veure Guerra Civil espanyola і Desembarcament de Mallorca
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Veure Guerra Civil espanyola і Dictadura de Primo de Rivera
Diego Abad de Santillán
Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Diego Abad de Santillán
Diego Martínez Barrio
Diego Martínez Barrio (Sevilla, Espanya, 25 de novembre de 1883 - París, França, 1 de gener de 1962) va ser un polític espanyol que va ostentar els càrrecs de President de les Corts, President del govern espanyol i President de la Segona República Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Diego Martínez Barrio
Dionís Eroles i Batlle
Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.
Veure Guerra Civil espanyola і Dionís Eroles i Batlle
Duce
Duce era l'apel·latiu propagandístic mitjançant el qual el cabdill feixista Benito Mussolini es donà a conèixer a la vida política italiana des de 1922 fins a la seva mort.
Veure Guerra Civil espanyola і Duce
Durango (Biscaia)
Durango és un municipi del territori històric de Biscaia, País Basc, capital de la comarca del Duranguesat.
Veure Guerra Civil espanyola і Durango (Biscaia)
Edat contemporània
Ledat contemporània és el nom convencional que la historiografia occidental, principalment europea i nord-americana, aplica al període històric que comprèn des de la Revolució francesa l'any 1789 fins a la nostra actualitat.
Veure Guerra Civil espanyola і Edat contemporània
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Veure Guerra Civil espanyola і Eivissa
El Pireu
Vista del Pireu des del port El Pireu (en grec modern Πειραιά(ς), Pireà(s); en grec antic Πειραιεύς, Pireéfs) és una ciutat del sud-est de Grècia situada al nomós (departament) de l'Àtica, a la riba del golf Sarònic.
Veure Guerra Civil espanyola і El Pireu
Eleccions generals espanyoles de 1933
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones.
Veure Guerra Civil espanyola і Eleccions generals espanyoles de 1933
Eleccions generals espanyoles de 1936
El 16 de febrer de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i últimes, de la Segona República Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Eleccions generals espanyoles de 1936
Eleccions municipals espanyoles de 1931
Portada de l'''Heraldo de Madrid'' del 13 d'abril de 1931. Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII.
Veure Guerra Civil espanyola і Eleccions municipals espanyoles de 1931
Emilio Mola Vidal
Mola abraçant-se amb Franco en una imatge publicada al Berliner Illustrirte Zeitung de 1936 Emilio Mola Vidal (Placetas, Villa Clara, Cuba, 9 de juliol de 1887 – Castil de Peones, Alcocero, província de Burgos, 3 de juny de 1937) fou un militar espanyol i un dels líders de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i la rebel·lió militar subsegüent amb la qual s'inicià la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Emilio Mola Vidal
Eoin O'Duffy
Eoin O'Duffy (en irlandès: Eoin O Dubhthaigh); (Comtat de Monaghan, 20 d'octubre de 1892 - Dublín, 30 de novembre de 1944) va ser un Teachta Dála (TD) (diputat irlandès), el segon comissionat de la Garda Síochána, líder de l'Associació de Camarades de l'Exèrcit, (els anomenats Blueshirts, de tendència feixista), i posteriorment el primer líder del Fine Gael (1933-1934), abans de dirigir la Brigada Irlandesa que va lluitar en el bàndol del general Francisco Franco durant la Guerra Civil Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Eoin O'Duffy
Ernest Hemingway
Ernest Miller Hemingway (Oak Park, Illinois, EUA, 21 de juliol del 1899 - Ketchum, Idaho, EUA, 2 de juliol del 1961) fou un dels escriptors més rellevants del.
Veure Guerra Civil espanyola і Ernest Hemingway
Ernst Thälmann
Ernst Thälmann (Hamburg, 16 d'abril del 1886 – Buchenwald, 18 d'agost del 1944) fou el líder del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) durant bona part de la República de Weimar.
Veure Guerra Civil espanyola і Ernst Thälmann
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Guerra Civil espanyola і Església Catòlica Romana
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Guerra Civil espanyola і Espanya
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і Esquerra Republicana de Catalunya
Estat Català
Estat Català és un partit polític independentista i de combat nacionalista de Catalunya fundat per l'aleshores coronel Francesc Macià l'any 1922.
Veure Guerra Civil espanyola і Estat Català
Estat de dret
L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Veure Guerra Civil espanyola і Estat de dret
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Veure Guerra Civil espanyola і Estat nació
Estat Nou (Portugal)
L'Estat Nou o Segona República de Portugal (en portuguès: Estado Novo) és el nom del règim conservador, autoritari i corporativista portuguès instal·lat el 1933.
Veure Guerra Civil espanyola і Estat Nou (Portugal)
Estats Units d'Amèrica
Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.
Veure Guerra Civil espanyola і Estats Units d'Amèrica
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Veure Guerra Civil espanyola і Estret de Gibraltar
Ettore Bastico
va ser un militar italià abans i durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і Ettore Bastico
Eugenèsia
«L'eugenèsia es l'auto-direcció de l'evolució humana»: Lema del Segon Congrés Internacional d'Eugenèsia, 1921, representat com un arbre que unifica una diversitat de camps diferents. L'eugenèsia és una filosofia social basada en els coneixements de la genètica que té com a objecte l'estudi teòric i pràctic dels mitjans per a aprofundir, fer créixer i perfeccionar físicament els individus humans.
Veure Guerra Civil espanyola і Eugenèsia
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Guerra Civil espanyola і Europa
Eusko Gudarostea
Eusko Gudarostea (Exèrcit Basc) va ser la denominació utilitzada per l'exèrcit del Govern d'Euzkadi durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Eusko Gudarostea
Evelyn Waugh
Arthur Evelyn St.
Veure Guerra Civil espanyola і Evelyn Waugh
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Guerra Civil espanyola і Exèrcit
Exèrcit Nacional
L'autoanomenat Exèrcit Nacional, i anomenat Exèrcit Franquista pels republicans, és el nom que rep l'exèrcit i combatents favorables al bàndol del general Francisco Franco una vegada es va produir el cop d'estat militar el juliol de 1936 contra el govern de la Segona República que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Veure Guerra Civil espanyola і Exèrcit Nacional
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Veure Guerra Civil espanyola і Exèrcit Popular de la República
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure Guerra Civil espanyola і Exèrcit Republicà Irlandès
Exèrcit Roig
Exèrcit Roig i RKKA són les formes breus amb què hom designa l'Exèrcit Roig Obrer i Camperol, l'exèrcit organitzat pels bolxevics durant la Guerra Civil Russa el 1918.
Veure Guerra Civil espanyola і Exèrcit Roig
Extremadura
Extremadura (fala de Xàlima: Estremadura) és una comunitat autònoma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37° 57′ N i els 40° 29′ N de latitud i entre els 4° 39′ O i els 7° 33′ O de longitud.
Veure Guerra Civil espanyola і Extremadura
Ezra Pound
Ezra Weston Loomis Pound (Hailey, Idaho, Estats Units, 30 d'octubre de 1885-Venècia, Itàlia, 1 de novembre de 1972) fou un poeta, assagista, músic i crític nord-americà pertanyent a la Generació perduda.
Veure Guerra Civil espanyola і Ezra Pound
Faió
Faió és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa.
Veure Guerra Civil espanyola і Faió
Falange Española
Falange Española (FE) era un partit polític espanyol feixista, fundat el 29 d'octubre de 1933 per José Antonio Primo de Rivera, fill del dictador Miguel Primo de Rivera.
Veure Guerra Civil espanyola і Falange Española
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Veure Guerra Civil espanyola і Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Führer
Führer és una paraula que en alemany té moltes significacions: guia (en el sentit de persona o d'un llibre), capitost, conductor, maquinista (de trens), pilota i fins i tot cabdill.
Veure Guerra Civil espanyola і Führer
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Veure Guerra Civil espanyola і Federació Anarquista Ibèrica
Federació de Joves Cristians de Catalunya
La Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) era un moviment juvenil promogut a Barcelona el 1931 per Albert Bonet i Marrugat, activista catòlic influït pels sokols txecs i pels Sacerdots Amics dels Joves, arran d'uns articles de Bonet a El Matí titulats Un viatge de cara als joves.
Veure Guerra Civil espanyola і Federació de Joves Cristians de Catalunya
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Veure Guerra Civil espanyola і Feixisme
Ferrol
Ferrol és un municipi i una ciutat situada al nord de la província de la Corunya, a Galícia, capital de la comarca homònima.
Veure Guerra Civil espanyola і Ferrol
Fets de Casas Viejas
Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidència del govern el 1936.
Veure Guerra Civil espanyola і Fets de Casas Viejas
Fets de Maig
Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Veure Guerra Civil espanyola і Fets de Maig
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Fets del sis d'octubre
Fidel Dávila Arrondo
Fidel Dávila i Arrondo Gil i Arija, primer marquès de Dávila (Barcelona, 24 d'abril de 1878 – Madrid, 22 de març de 1962), va ser un militar català durant la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la dictadura franquista.
Veure Guerra Civil espanyola і Fidel Dávila Arrondo
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Veure Guerra Civil espanyola і Figueres
Formentera
Situació de Formentera respecte als Països Catalans Formentera és una de les illes Pitiüses, que consta d'un únic municipi.
Veure Guerra Civil espanyola і Formentera
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Guerra Civil espanyola і França
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Francesc Macià i Llussà
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Veure Guerra Civil espanyola і Francisco Franco Bahamonde
Francisco Largo Caballero
Francisco Largo Caballero (Madrid, 15 d'octubre de 1869 - París, 23 de març de 1946) va ser un sindicalista i polític marxista espanyol, històric dirigent del Partit Socialista Obrer Espanyol i de la Unió General de Treballadors.
Veure Guerra Civil espanyola і Francisco Largo Caballero
Francisco Llano de la Encomienda
Francisco Llano de la Encomienda (Ceuta, Espanya, 1880 - Ciutat de Mèxic, 31 de desembre de 1963) fou un militar espanyol que va aconseguir el grau de General.
Veure Guerra Civil espanyola і Francisco Llano de la Encomienda
Francmaçoneria
miniatura compàs, símbol oficial de la '''francmaçoneria''' La francmaçoneria (en francès, franc-maçonnerie i en anglès, free-masonry) o maçoneria és una societat secreta d'àmbit internacional i d'orientació filantròpica i humanista, formada per agrupacions anomenades tallers o lògies.
Veure Guerra Civil espanyola і Francmaçoneria
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Veure Guerra Civil espanyola і Franquisme
Frederic Escofet i Alsina
Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Frederic Escofet i Alsina
Front (militar)
Un front és una frontera reivindicada per forces oposades.
Veure Guerra Civil espanyola і Front (militar)
Front Català d'Ordre
El Front Català d'Ordre (FCO) fou una coalició electoral formada per les forces polítiques catalanes de dreta que, sota l'hegemonia centrista de Lliga Catalana, va presentar-se a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936, on fou derrotada pel Front d'Esquerres de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Front Català d'Ordre
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Veure Guerra Civil espanyola і Front d'Esquerres
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Veure Guerra Civil espanyola і Front Popular (Espanya)
Fuero del Trabajo
Fuero del Trabajo (1938) és una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, promulgada el 24 d'abril de 1938 en plena guerra civil espanyola., si bé és cert que en el moment de la seva promulgació els nacionals duien un clar avantatge en la contesa; de fet va ser l'any 1938 quan Francisco Franco va crear el Govern d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Fuero del Trabajo
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Galícia
Gandesa
Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.
Veure Guerra Civil espanyola і Gandesa
Gasolina
Gasolina Una gasolinera La gasolina o benzina (o encara essència) és una barreja d'hidrocarburs derivada del petroli que s'utilitza com a combustible en motors de combustió interna.
Veure Guerra Civil espanyola і Gasolina
Gastone Gambara
Gastone Gambara (Imola, 10 de novembre de 1890 - Roma, 27 de febrer de 1962) fou un militar italià, general de brigada del Regio Esercito que durant la Segona Guerra Mundial va tenir un paper destacat.
Veure Guerra Civil espanyola і Gastone Gambara
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Veure Guerra Civil espanyola і Gdańsk
Gdynia
Gdynia (en alemany Gdingen) és una ciutat de Polònia i una de les tres grans ciutats portuàries d'aquest país.
Veure Guerra Civil espanyola і Gdynia
Generació del 27
Es denomina Generació del 27 un conjunt d'autors barons (a les dones artistes d'aquesta generació se les coneix com Las Sinsombrero), que va sorgir en el panorama cultural espanyol al voltant de l'any 1927, http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/GENERACION27/generacion27_1.htm l'any en què es celebrava el tercer centenari de la mort del poeta barroc Luis de Góngora.
Veure Guerra Civil espanyola і Generació del 27
Generació del 98
La Generació del 98 (en castellà, Generación del 98) és el nom amb què s'ha reunit tradicionalment un grup d'escriptors, assagistes i poetes espanyols que es van veure profundament afectats per la crisi moral, política i social desencadenada a Espanya per la derrota militar a la guerra hispano-estatunidenca (1898) i la consegüent pèrdua de Puerto Rico, Guam, Cuba i Filipines el 1898.
Veure Guerra Civil espanyola і Generació del 98
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Veure Guerra Civil espanyola і Generalitat
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Generalitat de Catalunya
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Veure Guerra Civil espanyola і Generalitat republicana
George Orwell
Eric Arthur Blair, més conegut pel pseudònim literari George Orwell (Motihari, Raj Britànic, 25 de juny de 1903 - Londres, 21 de gener de 1950), fou un escriptor i periodista anglès.
Veure Guerra Civil espanyola і George Orwell
Gerda Taro
Gerda Taro, de nom de naixement Gerta Pohorylle (Stuttgart, Alemanya, 1 d'agost del 1910 - El Escorial, 26 de juliol del 1937), va ser fotògrafa de guerra i companya de Robert Capa, amb qui cobrí com a corresponsal la Guerra Civil espanyola, fins a morir en un accident en la retirada de les tropes republicanes durant la batalla de Brunete.
Veure Guerra Civil espanyola і Gerda Taro
Gertrude Stein
Gertrude Stein (Allegheny, Pennsilvània, 3 de febrer de 1874-París, 27 de juliol de 1946) fou una escriptora estatunidenca considerada el catalitzador de l'art modern i de la literatura d'avantguarda, que va viure la major part de la seva vida a França.
Veure Guerra Civil espanyola і Gertrude Stein
Getafe
Emplaçament de Getafe dins de l'àrea metropolitana de Madrid. Getafe és un municipi situat a la zona sud de la Comunitat de Madrid.
Veure Guerra Civil espanyola і Getafe
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Veure Guerra Civil espanyola і Gijón
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Guerra Civil espanyola і Girona
Gonzalo de Aguilera Munro
Gonzalo de Aguilera Munro (Madrid, 26 de desembre de 1886, – 15 de maig de 1965) va ser lloctinent-coronel, 11è Conde de Alba de Yeltes, terratinent salmantí, aristòcrata espanyol i agent militar que va servir amb la facció rebel de l'Exèrcit espanyol durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Gonzalo de Aguilera Munro
Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
, I marquès de Queipo de Llano, va ser un general espanyol, conspirador i un dels principals protagonistes, principalment a Sevilla, del cop d'estat que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Gonzalo Queipo de Llano y Sierra
Govern d'Irlanda
Escut de la República d'Irlanda El Govern d'Irlanda (gaèlic irlandès Rialtas na hÉireann) és el gabinet que exerceix el poder executiu a la República d'Irlanda.
Veure Guerra Civil espanyola і Govern d'Irlanda
Gran Bretanya
Mapa de Gran Bretanya de Mattew Paris, de mitjans s. XIII. Gran Bretanya, és l'illa més gran de les Illes Britàniques.
Veure Guerra Civil espanyola і Gran Bretanya
Granada
Granada és un municipi i una ciutat espanyola, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma d'Andalusia.
Veure Guerra Civil espanyola і Granada
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Guerra Civil espanyola і Granollers
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Veure Guerra Civil espanyola і Grècia
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Veure Guerra Civil espanyola і Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Guàrdia Civil
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Veure Guerra Civil espanyola і Guàrdia d'Assalt
Guàrdia de Ferro
La Guàrdia de Ferro (en romanès: Garda de Fier) és el nom pel qual és conegut un moviment i partit polític d'extrema dreta romanès que va existir entre el 1927 i els primers anys de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і Guàrdia de Ferro
Guernica
Gernika-Lumo és un municipi de Biscaia, País Basc, pertanyent a la comarca de Busturialdea-Urdaibai, a la vall del riu Oka, formant la Ria de Guernica.
Veure Guerra Civil espanyola і Guernica
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Veure Guerra Civil espanyola і Guerra
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Veure Guerra Civil espanyola і Guerra civil
Guerra Civil espanyola a Catalunya
Destrucció a Granollers després d'una incursió aèria de l'aviació alemanya La Guerra Civil espanyola a Catalunya s'esdevingué, com a la resta de l'Estat espanyol, amb l'alçament de l'exèrcit colonial del Marroc (juntament amb altres guarnicions a la península), el 18 de juliol de 1936 en contra de la República legal i institucionalment establerta.
Veure Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Guerra del Rif
La Guerra del Rif, coneguda també com la Guerra del Marroc o Guerra d'Àfrica (encara que hi ha d'altres guerres anteriors que varen tenir aquest nom), fou un conflicte derivat de la insurrecció de les tribus que vivien a la zona del Rif (regió de muntanya, al nord del Marroc) contra l'ocupació del colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar, sobretot, les tropes espanyoles.
Veure Guerra Civil espanyola і Guerra del Rif
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Guerres Carlines
Guinea Espanyola
La Guinea Espanyola va ser un territori africà espanyol juntament amb el Sàhara Espanyol, Ifni i el Protectorat Espanyol del Marroc, i amb les províncies de les Illes Canàries, Ceuta i Melilla.
Veure Guerra Civil espanyola і Guinea Espanyola
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Guerra Civil espanyola і Guipúscoa
Gustaf Munch-Petersen
Gustaf Munch-Petersen (18 de febrer de 1912 - 2 d'abril de 1938) va ser un escriptor i pintor danès.
Veure Guerra Civil espanyola і Gustaf Munch-Petersen
Heinrich Himmler
Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo.
Veure Guerra Civil espanyola і Heinrich Himmler
Hidroavió
Hidroavió DHC-6 Twin Otter Un hidroavió (en anglès, seaplane) és una aeronau que té la capacitat d'enlairament o aterratge en una superfície aquàtica.
Veure Guerra Civil espanyola і Hidroavió
Homenatge a Catalunya
Homenatge a Catalunya (en anglès: Homage to Catalonia) és el relat personal de George Orwell sobre la Guerra Civil espanyola, escrit en primera persona.
Veure Guerra Civil espanyola і Homenatge a Catalunya
Huelva
Huelva (tradicionalment en català, Olva) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província homònima.
Veure Guerra Civil espanyola і Huelva
Hugo Sperrle
Hugo Sperrle (Ludwigsburg, 7 de febrer de 1885 – Múnic, 2 d'abril de 1953) va ser un Mariscal alemany de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і Hugo Sperrle
Ióssif Stalin
(en georgià იოსებ ბესარიონის ძე ჯუღაშვილი, Iòsseb Bessarionis Dze Djugaixvili; en rus Ио́сиф Виссарио́нович Джугашвили), més conegut pel nom que va adoptar, Ióssif Stalin (Иосиф Сталин) (1878-1953), va ser el primer Secretari General del Partit Comunista de la Unió Soviètica entre els anys 1922 i 1953, any de la seva mort.
Veure Guerra Civil espanyola і Ióssif Stalin
III Internacional
La Internacional Comunista, també coneguda com la Tercera Internacional, així com per la seva abreviatura en rus Komintern (Коминтерн, abreviatura de Коммунистический интернационал, "Internacional Comunista") o Comintern (abreviatura de l'anglès: Communist International) va ser una organització comunista internacional, fundada al març de 1919, per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (Bolxevic), que agrupava els Partits Comunistes dels diferents països, i l'objectiu de la qual era lluitar per la superació del capitalisme, l'establiment de la Dictadura del Proletariat i de la República Internacional dels Soviets, la completa abolició de les classes i la realització del socialisme, com a primer pas a la societat comunista com fixava en els seus primers estatuts.
Veure Guerra Civil espanyola і III Internacional
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Veure Guerra Civil espanyola і Illes Balears
Illes Canàries
Les Illes Canàries (oficialment i en castellà las Islas Canarias) és un arxipèlag africà de vuit illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.
Veure Guerra Civil espanyola і Illes Canàries
Indalecio Prieto Tuero
Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - Mèxic, 11 de febrer de 1962) va ser un polític socialista espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Indalecio Prieto Tuero
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Veure Guerra Civil espanyola і Institut religiós
Ioannis Metaxàs
Ioannis Metaxàs (grec Ιωάννης Μεταξάς) va néixer el 12 d'abril de 1871 i va morir el 29 de gener de 1941.
Veure Guerra Civil espanyola і Ioannis Metaxàs
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Veure Guerra Civil espanyola і Irlanda
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Veure Guerra Civil espanyola і Irun
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Guerra Civil espanyola і Itàlia
Izquierda Republicana
Lleó. Izquierda Republicana (IR) és un partit polític espanyol, fundat l'abril del 1934 amb la unió d'Acción Republicana de Manuel Azaña, el Partit Republicà Radical Socialista de Marcel·lí Domingo i l'ORGA de Santiago Casares Quiroga.
Veure Guerra Civil espanyola і Izquierda Republicana
Jarama
El Jarama és un riu d'Espanya.
Veure Guerra Civil espanyola і Jarama
Jaume Miravitlles i Navarra
Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.
Veure Guerra Civil espanyola і Jaume Miravitlles i Navarra
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan Casanovas i Maristany
Joan Garcia Oliver
Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan Garcia Oliver
Joan March i Ordinas
Joan March i Ordinas, conegut també com el banquer de Franco (Santa Margalida, Mallorca, 4 d'octubre de 1880 - Madrid, 10 de març de 1962) va ser un contrabandista, polític i financer mallorquí.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan March i Ordinas
Joan Peiró i Belis
Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan Peiró i Belis
Joan Pons i Garlandí
Joan Pons i Garlandí (l'Espluga Calba, 21 de febrer de 1898 - Montpeller, 4 de juliol de 1967) va ser un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan Pons i Garlandí
Joan Porqueras i Fàbregas
Joan Pau Fàbregas Llauró, també conegut com a Joan Porqueras i Fàbregas (Sant Martí de Provençals, Barcelona 1893 - Londres 1966) fou economista i polític català.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan Porqueras i Fàbregas
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Veure Guerra Civil espanyola і Joan Prim i Prats
José Antonio Aguirre i Lecube
Jose Antonio Agirre Lekube a l'Aberri Eguna de 1933. José Antonio Aguirre i Lecube i en basc Agirre ta Lekubetar Joseba Andoni (Bilbao, 6 de març de 1904 - París, 22 de març de 1960) va ser el primer lehendakari o president d'Euskadi, càrrec que va assumir durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і José Antonio Aguirre i Lecube
José Aranguren Roldán
José Aranguren Roldán (Ferrol, 1875 † Barcelona, 21 d'abril de 1939) General de la Guàrdia Civil, afusellat per mantenir-se fidel a la República.
Veure Guerra Civil espanyola і José Aranguren Roldán
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).
Veure Guerra Civil espanyola і José Calvo Sotelo
José del Barrio Navarro
José del Barrio Navarro (Valladolid, 1909 - París, 1989) fou un dirigent obrer i polític català, militar que arribà al grau de tinent coronel de la República durant la Guerra Civil espanyola i militant comunista dissident i socialista en l'exili.
Veure Guerra Civil espanyola і José del Barrio Navarro
José del Castillo Sáenz de Tejada
fou un militar espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і José del Castillo Sáenz de Tejada
José Finat y Escrivá de Romaní
José María de la Blanca Finat y Escrivá de Romaní, comte de Mayalde, XVI duc de Pastrana (consort), (Madrid, 11 de febrer de 1904 – 9 de juny de 1995), fou un advocat, ramader i polític espanyol, vicepresident del Grupo Criadores Toros de Lidia, ambaixador d'Espanya, Governador Civil de la província de Madrid, alcalde de Madrid, Diputat a Corts Generals, Conseller Nacional i procurador a les Corts Espanyoles durant totes les legislatures del franquisme.
Veure Guerra Civil espanyola і José Finat y Escrivá de Romaní
José Giral Pereira
José Giral Pereira (Santiago de Cuba, 22 d'octubre de 1879 - Mèxic, 23 de desembre de 1962) va ser un polític i químic farmacèutic espanyol, diverses vegades ministre durant el període de la Segona República Espanyola i President del govern republicà en l'exili després de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і José Giral Pereira
José María Gil-Robles y Quiñones
José María Gil-Robles i Quiñones (Salamanca, 27 de novembre de 1898 - Madrid, 13 de setembre de 1980) va ser un polític i advocat espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і José María Gil-Robles y Quiñones
José Miaja Menant
va ser un militar espanyol i persona clau (cap de la Junta de Defensa de Madrid) en la defensa de Madrid entre novembre i desembre de 1936, durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і José Miaja Menant
José Millán-Astray y Terreros
José Millán-Astray y Terreros (La Corunya, 5 de juliol de 1879 - Madrid, 1 de gener de 1954) va ser un militar espanyol, fundador de la Legió Espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і José Millán-Astray y Terreros
José Moscardó e Ituarte
José Moscardó e Ituarte (Madrid, 26 d'octubre de 1878 - ibídem, 12 d'abril de 1956) fou un militar espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і José Moscardó e Ituarte
José Sanjurjo Sacanell
José Sanjurjo Sacanell (Pamplona, 28 de març de 1872 - Estoril, Portugal, 20 de juliol de 1936), va ser un militar espanyol que fou un dels principals conspiradors de l'intent de cop d'estat del 18 de juliol del 1936 que conduí a la insurrecció militar que comportà la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і José Sanjurjo Sacanell
Josep Asens Giol
Josep Asens Giol (Barcelona, 15 de juliol de 1900 - Annecy, França, 1985) sindicalista.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Asens Giol
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Benet i Morell
Josep Guarner i Vivancos
Josep Guarner i Vivancos (Barcelona, 7 d'octubre de 1899 - Mèxic 1972) fou un militar català, germà de Vicenç Guarner.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Guarner i Vivancos
Josep Juan i Domènech
Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Juan i Domènech
Josep Maria Solé i Sabaté
Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Maria Solé i Sabaté
Josep Miret i Musté
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Miret i Musté
Josep Rovira i Canals
Josep Rovira i Canals (Rubí, 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 1968) fou un polític comunista i socialista català.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Rovira i Canals
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Tarradellas i Joan
Josep Torrents i Rossell
Josep Torrents i Rossell (Bellvei, 1899 - L'Havana, Cuba, 18 de setembre del 1943) va ser un pagès que, tot i defensar inicialment postulats anarcosindicalistes, finalment formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la Unió de Rabassaires el 1936 i milità al PSUC.
Veure Guerra Civil espanyola і Josep Torrents i Rossell
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Veure Guerra Civil espanyola і Juan Negrín López
Juan Yagüe Blanco
Juan Yagüe Blanco (San Leonardo, Sòria, 19 de novembre de 1891 – Burgos, 21 d'octubre de 1952) fou un militar espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Juan Yagüe Blanco
Judicis de Moscou
Els Judicis de Moscou van ser una sèrie de judicis contra els adversaris polítics de Ióssif Stalin durant la Gran Purga.
Veure Guerra Civil espanyola і Judicis de Moscou
Julián Besteiro Fernández
Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.
Veure Guerra Civil espanyola і Julián Besteiro Fernández
Julián Gorkín
era el sobrenom de Julián Gómez polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki.
Veure Guerra Civil espanyola і Julián Gorkín
Julián Zugazagoitia Mendieta
Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.
Veure Guerra Civil espanyola і Julián Zugazagoitia Mendieta
Junkers Ju 52
El Junkers Ju 52 és l'exponent d'un excel·lent i polivalent avió que, encara que va néixer com a transport, ha estat emprat com a avió de passatgers, bombarder mitjà o transport postal.
Veure Guerra Civil espanyola і Junkers Ju 52
Junta de Defensa Nacional
La Junta de Defensa Nacional va ser l'organisme creat el 24 de juliol de 1936 pels militars revoltats en el fallit cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil espanyola i que va assumir durant un temps i de forma col·legiada la Prefectura de l'Estat del Bàndol nacional.
Veure Guerra Civil espanyola і Junta de Defensa Nacional
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Veure Guerra Civil espanyola і La Rambla
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Veure Guerra Civil espanyola і La Ribera Alta
La Sanjurjada
La Sanjurjada fou un intent de cop d'estat fracassat que part de l'exèrcit espanyol inicià la matinada del 10 d'agost de 1932 contra la II República, liderat des de Sevilla pel general Sanjurjo.
Veure Guerra Civil espanyola і La Sanjurjada
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Veure Guerra Civil espanyola і La Seu d'Urgell
Latifundi
Un latifundi (del llatí latifundĭum) és una explotació agrària de grans dimensions.
Veure Guerra Civil espanyola і Latifundi
Laurie Lee
Laurence Edward Alan «Laurie» Lee, MBE (Stroud, Gloucestershire, 26 de juny de 1914 - 13 de maig de 1997) va ser un poeta, novel·lista i escriptor britànic.
Veure Guerra Civil espanyola і Laurie Lee
Lausana
Vista aèria de Lausana Lausana (Lausanne en francès, Losena en francoprovençal) és una ciutat i comuna de Suïssa.
Veure Guerra Civil espanyola і Lausana
Lázaro Cárdenas del Río
Lázaro Cárdenas del Río (Jiquilpan, Michoacán, 21 de maig de 1895 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 1970) fou president constitucional de Mèxic entre l'1 de desembre de 1934 i el 30 de novembre de 1940.
Veure Guerra Civil espanyola і Lázaro Cárdenas del Río
Léon Blum
Léon Blum (París, 9 d'abril 1872 - Jouy-en-Josas, vora Versalles, 30 de març, 1950) fou un polític socialista francès que arribà a ser primer ministre i fins i tot cap del govern provisional entre els anys 1946 i 1947.
Veure Guerra Civil espanyola і Léon Blum
Leganés
Leganés és una ciutat i municipi de la Comunidad de Madrid (Espanya), situat a onze quilòmetres al sud-sud-oest de la madrilenya Puerta del Sol, dins de l'Àrea Metropolitana de Madrid.
Veure Guerra Civil espanyola і Leganés
Legió Còndor
Estendard de la Legió Còndor La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; pronuncieu) fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.
Veure Guerra Civil espanyola і Legió Còndor
Lenin
Lenin, Ленин, AFI (Simbirsk, 10 (22) d'abril de 1870-Gorki Leninskie, 21 de gener de 1924), pseudònim de Vladímir Ilitx Uliànov, Владимир Ильич Ульянов, AFI,, fou un activista revolucionari i pensador rus.
Veure Guerra Civil espanyola і Lenin
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Guerra Civil espanyola і Liberalisme
Llei de Contractes de Conreu
La Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta a fi de protegir els camperols.
Veure Guerra Civil espanyola і Llei de Contractes de Conreu
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Veure Guerra Civil espanyola і Lleida
Lleva del Biberó
Record de la XXII trobada anual a Lleida de la Lleva del Biberó. Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Lleva del Biberó
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Veure Guerra Civil espanyola і Lliga Regionalista
Llista de monuments d'Espais de Memòria
La Llista de monuments d'Espais de Memòria fa referència a la Xarxa d'Espais de Memòria Democràtica de Catalunya impulsada pel Memorial Democràtic.
Veure Guerra Civil espanyola і Llista de monuments d'Espais de Memòria
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Veure Guerra Civil espanyola і Lluís Companys i Jover
Lluís Prunés i Sató
Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Lluís Prunés i Sató
Loire 46
miniatura El Loire 46 C-1 era un avió experimental francès, que va combatre amb resultats dispars en la Guerra Civil.
Veure Guerra Civil espanyola і Loire 46
Los Solidarios
Los Solidarios va ser un grup anarquista armat fundat el 1922 com a resposta a la guerra bruta i el pistolerisme iniciats per sectors patronals i governamentals contra el Sindicat Únic.
Veure Guerra Civil espanyola і Los Solidarios
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Guerra Civil espanyola і Madrid
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Veure Guerra Civil espanyola і Mallorca
Mancomunitat de Catalunya
La Mancomunitat de Catalunya va ser una institució activa entre 1914 i 1923/1925 que agrupà les quatre diputacions catalanes: Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida.
Veure Guerra Civil espanyola і Mancomunitat de Catalunya
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Veure Guerra Civil espanyola і Manresa
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Veure Guerra Civil espanyola і Manuel Azaña Díaz
Manuel Escorza del Val
Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.
Veure Guerra Civil espanyola і Manuel Escorza del Val
Manuel Fal Conde
Manuel Fal Conde (Higuera de la Sierra, 10 d'agost de 1894 - Sevilla, 20 de maig de 1975) fou un advocat i polític carlí espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Manuel Fal Conde
Manuel Goded Llopis
Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.
Veure Guerra Civil espanyola і Manuel Goded Llopis
Manuel Hedilla
Manuel Hedilla Larrey (Ambrosero, avui Bárcena de Cicero, Cantàbria, 1902 - Madrid, 4 de febrer de 1970) va ser un polític falangista espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Manuel Hedilla
Mar Cantàbrica
La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.
Veure Guerra Civil espanyola і Mar Cantàbrica
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Veure Guerra Civil espanyola і Mar Mediterrània
Mario Roatta
fou un general i agent secret italià, que va ser cap d'estat major de la Regio Esercito, l'exèrcit del Regne d'Itàlia i cap del Servei d'Intel·ligència Militar de la Itàlia feixista (Servizio Informazioni Militari) sota les ordres de Benito Mussolini.
Veure Guerra Civil espanyola і Mario Roatta
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Veure Guerra Civil espanyola і Marroc
Massacre de Badajoz
La massacre de Badajoz es va produir en els dies posteriors a la Batalla de Badajoz, durant la Guerra Civil espanyola, i fou el resultat de la repressió exercida per l'exèrcit sublevat contra civils i militars defensors de la II República, després de la presa de la ciutat de Badajoz per les forces revoltades contra la II República espanyola, que es va dur a terme el 14 d'agost de 1936.
Veure Guerra Civil espanyola і Massacre de Badajoz
Matances de Paracuellos
Paracuellos.http://www.martiresdeparacuellos.com/planos.htm Plànol del Cementiri de Paracuellos de Jarama: plànol de les fosses de Paracuellos del Jarama i explicació sobre cadascuna d'elles, en la web de la Germanor de La nostra Senyora dels Màrtirs de Paracuellos del Jarama.
Veure Guerra Civil espanyola і Matances de Paracuellos
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Guerra Civil espanyola і Mataró
Max Aub Mohrenwitz
Max Aub Mohrenwitz (París, 2 de juny de 1903 - Ciutat de Mèxic, 22 de juliol de 1972) fou un escriptor valencià en llengua castellana d'origen francoalemany.
Veure Guerra Civil espanyola і Max Aub Mohrenwitz
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Veure Guerra Civil espanyola і Màlaga
Mèrida
Mèrida (topònim oficial: Mérida, en castellà) és una ciutat espanyola, capital de la comunitat autònoma d'Extremadura i seu de les seves institucions de govern.
Veure Guerra Civil espanyola і Mèrida
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Veure Guerra Civil espanyola і Mèxic
Móstoles
Móstoles és un municipi d'Espanya que es troba al sud de la comunitat autònoma de Madrid.
Veure Guerra Civil espanyola і Móstoles
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Veure Guerra Civil espanyola і Múrcia
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Veure Guerra Civil espanyola і Melilla
Mena de ferro
L'hematita: principal mena de ferro a les mines del Brasil Les menes de ferro són les roques i minerals de les quals es pot extreure, de manera econòmica, ferro metàl·lic.
Veure Guerra Civil espanyola і Mena de ferro
Menorca
Situació de Menorca respecte als Països Catalans Menorca és l'illa més septentrional de les Balears, i lloc d'origen dels menorquins.
Veure Guerra Civil espanyola і Menorca
Messerschmitt Bf 109
El Messerschmitt Bf 109 va ser un avió de caça alemany de la Segona Guerra Mundial, dissenyat per Willy Messerschmitt a inicis dels anys 1930, quan era dissenyador en cap de la Bayerische Flugzeugwerke (d'ací que el seu prefix sigui «Bf»).
Veure Guerra Civil espanyola і Messerschmitt Bf 109
Metralladora
Metralladora La metralladora és una arma de foc automàtica caracteritzada per disparar gran quantitat de bales en poc temps i de forma sostinguda.
Veure Guerra Civil espanyola і Metralladora
Miguel Cabanellas Ferrer
va ser un general de l'exèrcit espanyol i un dels capitosts del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que va desembocar en la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Miguel Cabanellas Ferrer
Miguel de Unamuno y Jugo
Miguel de Unamuno y Jugo (Bilbao, 29 de setembre de 1864 - Salamanca, 31 de desembre de 1936), escriptor i filòsof espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Miguel de Unamuno y Jugo
Miguel Hernández Gilabert
fou un poeta i dramaturg valencià, un dels més representatius de la poesia en castellà del primer terç del.
Veure Guerra Civil espanyola і Miguel Hernández Gilabert
Miguel Primo de Rivera Orbaneja
II marquès d'Estella i VII de Sobremonte fou un militar espanyol que imposà una dictadura (dictadura de Primo de Rivera) i ocupà el càrrec de president del govern espanyol (1923-1930).
Veure Guerra Civil espanyola і Miguel Primo de Rivera Orbaneja
Milícies confederals
Les milícies confederals van ser una milícia popular, organitzada durant la Guerra Civil espanyola per la CNT i FAI, que va tenir un important paper en la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Milícies confederals
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Veure Guerra Civil espanyola і Mite
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Guerra Civil espanyola і Monarquia
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Mossos d'Esquadra
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Guerra Civil espanyola і Navarra
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Veure Guerra Civil espanyola і Nazisme
Nens de Rússia
Nens, fent la salutació republicana, preparant-se per l'evacuació durant la Guerra Civil espanyola. La fotografia ha estat donada a Wikipedia Commons per Olga Brocca Smith, i està dedicada a totes les víctimes innocents de la guerra. Els nens de Rússia o nens de la guerra són uns 3.000 nens que foren evacuats com a refugiats a la Unió Soviètica per causa de la Guerra Civil espanyola, principalment el 1937 des del País Basc.
Veure Guerra Civil espanyola і Nens de Rússia
Nini Haslund Gleditsch
Ingrid Margaret Haslund, coneguda com a Nini Haslund Gleditsch (Moss, 28 de juny de 1908 - Oslo, 25 de juliol de 1996) va ser una activista política noruega i defensora de la pau.
Veure Guerra Civil espanyola і Nini Haslund Gleditsch
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Veure Guerra Civil espanyola і Noruega
Ofensiva d'Aragó
L'Ofensiva d'Aragó de la Guerra Civil espanyola va ser una campanya del bàndol franquista iniciada amb prou feines tres setmanes després de finalitzar les hostilitats de la batalla de Terol.
Veure Guerra Civil espanyola і Ofensiva d'Aragó
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Ofensiva de Catalunya
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Veure Guerra Civil espanyola і Or
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Veure Guerra Civil espanyola і Organització de les Nacions Unides
Organització Republicana Gallega Autònoma
Resultat de les eleccions generals espanyoles de 1931 (24 de juny de 1931). ORGA, en blau fosc, va obtenir 14 escons. L'Organització Republicana Gallega Autònoma (ORGA) fou un partit polític gallec, de caràcter republicà i autonomista que es fundà a la tardor de 1929 a La Corunya per Santiago Casares Quiroga i Antón Villar Ponte amb la participació de les Irmandades da Fala locals.
Veure Guerra Civil espanyola і Organització Republicana Gallega Autònoma
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Veure Guerra Civil espanyola і Osca
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Guerra Civil espanyola і País Basc
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Veure Guerra Civil espanyola і País Valencià
Països nòrdics
El Consell Nòrdic, organització que aplega la majoria dels països nòrdics. Els països nòrdics, de vegades coneguts també com la regió nòrdica, conformen una regió de l'Europa del Nord integrada pels estats independents de Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia i pels seus territoris associats (en particular les illes Fèroe, Groenlàndia i Åland).
Veure Guerra Civil espanyola і Països nòrdics
Pablo Picasso
Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.
Veure Guerra Civil espanyola і Pablo Picasso
Pacte Anti-Komintern
El Pacte Antikomintern o Tractat Antikomintern va ser signat el 25 de novembre de 1936 entre l'Imperi del Japó i l'Alemanya nazi.
Veure Guerra Civil espanyola і Pacte Anti-Komintern
Pacte de Sant Sebastià
El Pacte de Sant Sebastià és l'acord a què van arribar, el 17 d'agost de 1930, a Sant Sebastià, els representants republicans de tot l'estat espanyol, per a pactar la instauració de la República i posar fi a la monarquia borbònica.
Veure Guerra Civil espanyola і Pacte de Sant Sebastià
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Veure Guerra Civil espanyola і Palau de la Generalitat de Catalunya
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Veure Guerra Civil espanyola і Pamplona
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Guerra Civil espanyola і París
Partit Comunista d'Espanya
El Partit Comunista d'Espanya (PCE) és un partit polític espanyol creat el 14 de novembre de 1921 a partir de la unió de dues escissions terceristes del PSOE i de les seves joventuts: el Partit Comunista Obrer Espanyol (PCOE) i el Partit Comunista Espanyol, respectivament.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Comunista d'Espanya
Partit Comunista de Noruega
El Partit Comunista de Noruega (noruec Norges Kommunistiske Parti, NKP) és un partit polític de Noruega d'ideologia comunista.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Comunista de Noruega
Partit Comunista Espanyol
El Partit Comunista Espanyol va ser un partit polític espanyol fundat el 15 d'abril de 1920 pels integrants de la Federació de Joventuts Socialistes.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Comunista Espanyol
Partit Conservador de Noruega
EL Partit Conservador de Noruega (en noruec: Høyre) és un partit polític conservador noruec fundat el 1884 per Emil Stang.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Conservador de Noruega
Partit Laborista (Noruega)
El Partit Laborista (en noruec: Arbeiderpartiet, Ap) és un partit polític de Noruega d'ideologia socialdemòcrata, i el principal partit del país.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Laborista (Noruega)
Partit Laborista (Regne Unit)
La denominació Partit Laborista (de l'anglès Labour Party, partit del treball o dels treballadors) s'aplica a partits polítics de diversos països, especialment els quals han pertangut a l'imperi Britànic, generalment socialistes.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Laborista (Regne Unit)
Partit Nacional Feixista
El Partit Nacional Feixista (PNF) va ser un partit polític italià, màxima expressió del feixisme i únic partit legal durant la dictadura de Benito Mussolini.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Nacional Feixista
Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Obrer d'Unificació Marxista
Partit Republicà Radical
El Partit Republicà Radical més conegut com a Partit Radical, va ser un partit polític espanyol fundat per Alejandro Lerroux en 1908, durant el període de la restauració borbònica.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Republicà Radical
Partit Socialista Obrer Espanyol
El Partit Socialista Obrer Espanyol (en castellà: Partido Socialista Obrero Español, PSOE) és el partit polític més antic d'Espanya en actiu.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Socialista Obrer Espanyol
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Veure Guerra Civil espanyola і Partit Socialista Unificat de Catalunya
Patrulles de control
Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.
Veure Guerra Civil espanyola і Patrulles de control
Pedralbes
Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.
Veure Guerra Civil espanyola і Pedralbes
Perú
El Perú, oficialment la República del Perú, és un país de Sud-amèrica que confronta al nord amb l'Equador i Colòmbia, a l'est amb el Brasil, al sud-est amb Bolívia, al sud amb Xile i a l'oest amb l'oceà Pacífic.
Veure Guerra Civil espanyola і Perú
Pina de Ebro
Pina de Ebro és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i enquadrat a la comarca de la Ribera Baixa de l'Ebre.
Veure Guerra Civil espanyola і Pina de Ebro
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Guerra Civil espanyola і Pirineus
Pistolerisme
El pistolerisme va ser un fenomen propi dels anys compresos entre el 1918 i el 1923 als Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і Pistolerisme
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Veure Guerra Civil espanyola і Plaça de Catalunya (Barcelona)
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Guerra Civil espanyola і Polònia
Polikàrpov I-15
Polikàrpov I-15bis a l'aire Polikàrpov I-15 "Xato" amb els colors de la República Espanyola El Polikàrpov I-15 "Чайка" (Txaika, 'Gavina') va ser un caça soviètic que va ser enlairat per primera vegada l'octubre del 1933 pel pilot de proves Valeri Txkàlov.
Veure Guerra Civil espanyola і Polikàrpov I-15
Polikàrpov I-16
El Polikàrpov I-16 (també anomenat durant la Guerra civil espanyola Mosca pels republicans, i Rata pels nacionals), era un avió soviètic de concepció revolucionària per aquell temps, ja que era un monoplà d'ala baixa amb tren d'aterratge retràctil (que funcionava a mà).
Veure Guerra Civil espanyola і Polikàrpov I-16
Por
La por o temor és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill.
Veure Guerra Civil espanyola і Por
Potez 540
El Potez 540 va ser un bombarder francès desenvolupat a principis dels anys 1930.
Veure Guerra Civil espanyola і Potez 540
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Veure Guerra Civil espanyola і Proclamació de la República Catalana
Proletariat
Infants proletaris El proletariat (del llatí proles, llinatge o descendència) és el terme encunyat per Karl Marx per designar la classe obrera.
Veure Guerra Civil espanyola і Proletariat
Protectorat espanyol al Marroc
El Protectorat Espanyol al Marroc és la figura jurídica aplicada a una sèrie de territoris del Marroc en què Espanya, segons els acords francoespanyols firmats el 27 de novembre de 1912, exercí un règim de protectorat.
Veure Guerra Civil espanyola і Protectorat espanyol al Marroc
Racisme a Espanya
''Por haber nacido en otra parte'', quadre pintat per Francisco de Goya y Lucientes sobre el racisme. El racisme a Espanya es pot trobar a diferents moments històrics, èpoques en què el conflicte social, econòmic i polític es justifica de manera eficient a través de la diferència racial, ja sigui en el sentit del racisme com a ideologia o com a simples actituds o comportaments envers aquells percebuts com a diferents.
Veure Guerra Civil espanyola і Racisme a Espanya
Rafael Alberti Merello
Rafael Alberti Merello (El Puerto de Santa María, Cadis, 16 de desembre de 1902 - 28 d'octubre de 1999) fou un poeta espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Rafael Alberti Merello
Ramón María Narváez y Campos
Ramón María Narváez y Campos (Loja, 5 d'agost de 1800 — Madrid, 23 d'abril de 1868), fou un polític i militar espanyol, duc de València, conegut com El Espadón de Loja.
Veure Guerra Civil espanyola і Ramón María Narváez y Campos
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Veure Guerra Civil espanyola і Ramón Serrano Suñer
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Guerra Civil espanyola і Ràdio
Regeneracionisme
El regeneracionisme o corrent regeneracionista fou el moviment intel·lectual que entre els segles XIX i XX pretén reflexionar científicament i objectiva sobre les causes de la decadència d'Espanya com nació.
Veure Guerra Civil espanyola і Regeneracionisme
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Guerra Civil espanyola і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Guerra Civil espanyola і Regne Unit
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Veure Guerra Civil espanyola і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Veure Guerra Civil espanyola і Renovación Española
Restauració borbònica
La Restauració borbònica fou el període de la Història d'Espanya comprès entre el pronunciament del General Arsenio Martínez Campos el 1874 que posà fi a la Primera República Espanyola, i la proclamació de la Segona República el 14 d'abril de 1931.
Veure Guerra Civil espanyola і Restauració borbònica
Revolució d'Astúries de 1934
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de la qual principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la seva substitució per un règim socialista.
Veure Guerra Civil espanyola і Revolució d'Astúries de 1934
Revolució Industrial
La Revolució Industrial és el procés d'industrialització amb el conjunt de canvis econòmics i socials que aquest comporta.
Veure Guerra Civil espanyola і Revolució Industrial
Revolució social espanyola de 1936
La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.
Veure Guerra Civil espanyola і Revolució social espanyola de 1936
Richard Wagner
Richard Wagner (Leipzig, 22 de maig de 1813 - Venècia, 13 de febrer de 1883) fou un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany.
Veure Guerra Civil espanyola і Richard Wagner
Robert Capa
Robert Capa (Budapest, Hongria, 22 d'octubre de 1913 - Thai Binh, Vietnam, 25 de maig de 1954), és el pseudònim que representa la parella de fotògrafs Endre Ernő Friedmann i Gerda Taro. Van ser uns dels fotògrafs dels corresponsals de la guerra més famosos del.
Veure Guerra Civil espanyola і Robert Capa
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Guerra Civil espanyola і Roma
Salvador González Albadalejo
Salvador González (Cartagena, 1911 - 1991, Joinville-le-Pont, França) fou dirigent del Partit Comunista de Catalunya i la Unió General de Treballadors a Barcelona durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Salvador González Albadalejo
San Francisco
San Francisco (oficialment The City and County of San Francisco) és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units.
Veure Guerra Civil espanyola і San Francisco
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Veure Guerra Civil espanyola і Sant Andreu de Palomar
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Veure Guerra Civil espanyola і Santander
Santiago Casares Quiroga
fou un polític gallec de caràcter republicà que es va encarregar de gestionar diversos ministeris durant els governs presidits per Manuel Azaña.
Veure Guerra Civil espanyola і Santiago Casares Quiroga
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Veure Guerra Civil espanyola і Saragossa
Savoia-Marchetti SM.81
El Savoia-Marchetti SM.81 era un excel·lent i polivalent avió, que es pot confondre amb facilitat amb el Junkers Ju 52, perquè tenen la mateixa fesomia, encara que el SM.81 va néixer com un bombarder des del principi.
Veure Guerra Civil espanyola і Savoia-Marchetti SM.81
Sàhara Espanyol
Sàhara Espanyol (actualment, Sàhara Occidental) fou el nom donat a la província espanyola formada el 12 de gener de 1958 amb l'antiga colònia de Río de Oro una vegada se'n va separar el territori de Cap Juby, estrictament part del Protectorat Espanyol al Marroc, país al qual va retornar el mateix 1958 pel Tractat d'Angra de Cintra que va tancar la Guerra d'Ifni.
Veure Guerra Civil espanyola і Sàhara Espanyol
Schutzstaffel
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і Schutzstaffel
Segòvia
Segòvia (en castellà, Segovia) és una ciutat castellana a la part meridional de la comunitat autònoma de Castella i Lleó, i capital de la província de Segòvia.
Veure Guerra Civil espanyola і Segòvia
Segismundo Casado
, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Segismundo Casado
Segle XIX
Mapamundi el 1897. L'Imperi Britànic era la superpotència del segle El segle XIX va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).
Veure Guerra Civil espanyola і Segle XIX
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Guerra Civil espanyola і Segle XX
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Veure Guerra Civil espanyola і Segona guerra carlina
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Guerra Civil espanyola і Segona Guerra Mundial
Segona Guerra sino-japonesa
La Segona Guerra sino-japonesa fou la guerra lliurada entre el 7 de juliol de 1937 i el 9 de setembre de 1945 entre la República de la Xina i l'Imperi del Japó, abans i durant la Segona Guerra Mundial, que va acabar amb la rendició del Japó el 1945.
Veure Guerra Civil espanyola і Segona Guerra sino-japonesa
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Veure Guerra Civil espanyola і Segona República Espanyola
Segona República Polonesa
La Segona República Polonesa fou una república geogràficament assimilable a la Polònia contemporània que va existir entre 1918 i 1939.
Veure Guerra Civil espanyola і Segona República Polonesa
Setge a l'Alcàsser de Toledo
El Setge a l'Alcàsser de Toledo fou una batalla simbòlica dels inicis de la Guerra civil espanyola, en la qual els milicians del Front Popular i els colpistes van lluitar pel control de l'edifici de l'Alcàsser de Toledo, on hi havia l'acadèmia d'Infanteria.
Veure Guerra Civil espanyola і Setge a l'Alcàsser de Toledo
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Guerra Civil espanyola і Setmana Tràgica
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Veure Guerra Civil espanyola і Sevilla
Sexenni Democràtic
Caricatura respecte a les etapes del Sexenni Democràtic públicat a la revista barcelonina ''La Flaca'' amb la capçalera de ''“La Madeja”'', al 1874 El Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari és un període històric de la història d'Espanya comprès entre la Revolució de 1868, que suposà la fi del regnat d'Isabel II d'Espanya i la Restauració de la dinastia borbònica el gener del 1875.
Veure Guerra Civil espanyola і Sexenni Democràtic
Siegfried (Wagner)
Siegfried és la tercera de quatre òperes que formen part de la tetralogia Der Ring des Nibelungen, composta per Richard Wagner amb un llibret del mateix compositor basat en el poema èpic medieval alemany Das Nibelungenlied i en la saga islandesa Edda Major.
Veure Guerra Civil espanyola і Siegfried (Wagner)
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).
Veure Guerra Civil espanyola і Sindicats Lliures
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Guerra Civil espanyola і Socialisme
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Veure Guerra Civil espanyola і Societat de Nacions
Solidaridad Obrera (diari)
Solidaridad Obrera, popularment anomenada «la Soli», fou un diari en castellà fundat a Barcelona el 19 d'octubre de 1907, inicialment com a òrgan de premsa del grup Solidaridad Obrera i després de la CNT, i fou l'òrgan sindical més important a Catalunya fins al 1939.
Veure Guerra Civil espanyola і Solidaridad Obrera (diari)
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Guerra Civil espanyola і Suïssa
Superpoblació humana
Mapa de la densitat de població per països. Zones del planeta densament poblades el 1994, dades de la NASA. La superpoblació humana és el concepte en què d'una població humana es fa massa gran per ser sostenible pel seu entorn o recursos a llarg termini i una disminució en la qualitat de vida.
Veure Guerra Civil espanyola і Superpoblació humana
T-26
El T-26 fou el principal tanc soviètic durant el període d'entreguerres i l'inici de la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і T-26
Tanc
Tanc ''Leopard 1'' al Museu Yad La-Shiryon, Israel. El tanc és un vehicle armat, blindat i amb un sistema de tracció tot terreny mitjançant erugues.
Veure Guerra Civil espanyola і Tanc
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Guerra Civil espanyola і Tarragona
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Veure Guerra Civil espanyola і Tànger
Tercer Reich
El Tercer Reich, conegut oficialment com el Reich Alemany (Deutsches Reich) entre el 1933 i el 1943 i com el Gran Reich Alemany (Großdeutsches Reich) entre el 1943 i el 1945, fou la forma que prengué l'Estat alemany entre el 1933 i el 1945, sota la dictadura d'Adolf Hitler i el Partit Nazi.
Veure Guerra Civil espanyola і Tercer Reich
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Veure Guerra Civil espanyola і Terol
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Guerra Civil espanyola і Tessalònica
Tetuan
muntanyes del Rif, regió Tànger-Tetuan (2014) Tetuan (de l'amazic i originàriament de Tetteiguin) és una ciutat del nord del Marroc, la capital de la regió Tànger-Tetuan, i l'antiga capital del Protectorat Espanyol al Marroc (1913-1956).
Veure Guerra Civil espanyola і Tetuan
Texaco
Texaco, Inc. ("The Texas Company") és una empresa estatunidenca petroliera subsidària de Chevron Corporation.
Veure Guerra Civil espanyola і Texaco
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Guerra Civil espanyola і Toledo
Tomàs Fàbregas Valls
Tomàs Fàbregas Valls (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 d'abril del 1904 — Mèxic D.F., Mèxic, 6 de setembre del 1969) fou un polític català.
Veure Guerra Civil espanyola і Tomàs Fàbregas Valls
Tortosa
Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.
Veure Guerra Civil espanyola і Tortosa
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Veure Guerra Civil espanyola і Tremp
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Veure Guerra Civil espanyola і Txecoslovàquia
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.
Veure Guerra Civil espanyola і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Guerra Civil espanyola і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Veure Guerra Civil espanyola і Unió General de Treballadors
Unió Militar Espanyola
La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.
Veure Guerra Civil espanyola і Unió Militar Espanyola
Unió Republicana (1934)
La Unió Republicana o Partido de Unión Republicana fou un partit polític espanyol sorgit després de la fusió, al setembre de 1934, de diversos grups radicals: el Partit Radical Demòcrata de Diego Martínez Barrio, escindit el 16 de maig d'aquest mateix any del Partit Radical de Lerroux en protesta pel seu acostament a la CEDA; l'Esquerra Radical-Socialista de Joan Botella Asensi, escindida del PRS; i l'ala dreta del Partit Radical Socialista, liderat per Félix Gordón Ordás.
Veure Guerra Civil espanyola і Unió Republicana (1934)
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Veure Guerra Civil espanyola і Unión Patriótica
Uruguay (vaixell)
Uruguay és el nom que va rebre des del 1934 un vaixell-presó, famós durant la guerra civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Uruguay (vaixell)
Vacuum Oil Company
Estació Socony-Vacuum gas, Tiberias 1946 Vacuum Oil Company va ser una empresa petroliera estatunidenca coneguda pel seu Gargoyle 600-W Steam Cylinder Oil.
Veure Guerra Civil espanyola і Vacuum Oil Company
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Guerra Civil espanyola і València
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Veure Guerra Civil espanyola і Valladolid
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Guerra Civil espanyola і Varsòvia
Vicenç Guarner i Vivancos
Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 - Mèxic, 1981) fou un militar menorquí, germà de Josep Guarner.
Veure Guerra Civil espanyola і Vicenç Guarner i Vivancos
Vicent Rojo Lluch
Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.
Veure Guerra Civil espanyola і Vicent Rojo Lluch
Villy Fuglsang
Villy Fuglsang també conegut com Fuglen -ocell- (17 d'abril de 1909 a Radstrupgaard a Marslev - 5 de setembre de 2005 a Aalborg) va ser un comunista danès des que s'afilià a la Joventut Comunista de Dinamarca el 1928 fins a la seva mort el 2005.
Veure Guerra Civil espanyola і Villy Fuglsang
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Veure Guerra Civil espanyola і Vinaròs
Vinebre
Vinebre és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.
Veure Guerra Civil espanyola і Vinebre
Wilhelm Ritter von Thoma
Wilhelm Ritter von Thoma (11 de setembre de 1891 - 30 d'abril de 1948) va ser un oficial de l'exèrcit alemany que va servir a la Primera Guerra Mundial, a la Guerra Civil espanyola i com a general a la Segona Guerra Mundial.
Veure Guerra Civil espanyola і Wilhelm Ritter von Thoma
Wolfram von Richthofen
El Generalfeldmarschall Wolfram Freiherr von Richthofen (10 d'octubre de 1895 – 12 de juliol de 1945 va ser un general alemany de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial. Von Richtofen era cosí llunyà de l'as de l'aviació de la I Guerra Mundial Manfred von Richthofen, conegut popularment com el Baró Roig, que abaté 80 avions enemics abans de resultar mort en acció el 1918; i del germà petit del baró, Lothar von Richthofen, que abaté 40 enemics.
Veure Guerra Civil espanyola і Wolfram von Richthofen
Xerta
Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.
Veure Guerra Civil espanyola і Xerta
Xile
Xile, oficialment la República de Xile (República de Chile, en castellà), és un estat de l'Amèrica del Sud que ocupa una franja llarga i estreta entre la costa de l'oceà Pacífic i els Andes.
Veure Guerra Civil espanyola і Xile
XV Brigada Internacional
La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Segona República Espanyola i per a lluitar contra la insurrecció militar que succeí a l'intent de cop d'estat del 18 de juliol, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada la major part del temps de mobilització a la 35a Divisió de l'Exèrcit republicà.
Veure Guerra Civil espanyola і XV Brigada Internacional
Zafra (municipi d'Extremadura)
Zafra és un municipi de la província de Badajoz a la comunitat autònoma d'Extremadura.
Veure Guerra Civil espanyola і Zafra (municipi d'Extremadura)
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 1 d'abril
1 d'octubre
L'1 d'octubre o 1r d'octubre és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 1 d'octubre
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 12 d'abril
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 12 d'agost
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 12 de desembre
12 de juliol
El 12 de juliol és el cent noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 12 de juliol
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 14 d'abril
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 15 de desembre
16 de juliol
El 16 de juliol és el cent noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 16 de juliol
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 16 de novembre
17 de juliol
El 17 de juliol és el cent noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 17 de juliol
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 18 de juliol
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 18 de novembre
1833
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1833
1846
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra Civil espanyola і 1846
1849
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Guerra Civil espanyola і 1849
1874
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1874
1876
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1876
1886
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1886
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 19 de juliol
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 19 de juny
1909
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Guerra Civil espanyola і 1910
1916
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1916
1923
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1923
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1928
1930
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1931
1933
El 1933 (MCMXXXIII) va ser un any comú començat en diumenge.
Veure Guerra Civil espanyola і 1933
1934
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1934
1936
;Països Catalans Bitllet emès per la Generalitat republicana el '''1936'''.
Veure Guerra Civil espanyola і 1936
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Guerra Civil espanyola і 1937
1938
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1938
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1939
1945
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1945
1946
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1946
1948
;Països Catalans.
Veure Guerra Civil espanyola і 1948
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 20 de juliol
21 de juliol
El 21 de juliol és el dos-cents dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tresè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 21 de juliol
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 21 de setembre
22 d'octubre
El 22 d'octubre és el dos-cents noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 22 d'octubre
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra Civil espanyola і 22 de febrer
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 23 de desembre
23 de novembre
El 23 de novembre o 23 de santandria és el tres-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 23 de novembre
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 23 de setembre
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 24 de juliol
25 d'octubre
El 25 d'octubre és el dos-cents noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 25 d'octubre
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 25 de juliol
26 d'abril
El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 26 d'abril
26 d'agost
El 26 d'agost és el dos-cents trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 26 d'agost
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra Civil espanyola і 26 de gener
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 26 de novembre
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra Civil espanyola і 27 de febrer
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 27 de juliol
28 d'agost
El 28 d'agost és el dos-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 28 d'agost
28 de desembre
El 28 de desembre de 1895 El 28 de desembre és el tres-cents seixanta-dosè (362é) dia de l'any —segons el calendari gregorià– o el tres-cents seixanta-tresé (363é) d'un any de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 28 de desembre
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra Civil espanyola і 28 de febrer
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 28 de març
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 28 de setembre
3 de juny
El 3 de juny és el cent cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 3 de juny
30 de setembre
El 30 de setembre és el dos-cents setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 30 de setembre
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 31 de maig
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra Civil espanyola і 4 de febrer
4 de novembre
El 4 de novembre o 4 de santandria és el tres-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents novè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 4 de novembre
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 5 d'abril
5 de novembre
El 5 de novembre o 5 de santandria és el tres-cents novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents desè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 5 de novembre
6 de novembre
El 6 de novembre o 6 de santandria és el tres-cents desè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents onzè en els anys de traspàs.
Veure Guerra Civil espanyola і 6 de novembre
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Guerra Civil espanyola і 8 de gener
Vegeu també
Carlisme
- Antoni Aparici i Guijarro
- Carlisme
- Charles Henningsen
- Comunió Tradicionalista
- Creu de Borgonya
- El Siglo Futuro
- Expedició Reial
- Fets de Montejurra
- Fuerte San Cristóbal (Navarra)
- Furs
- Guerra Civil espanyola
- Guerres Carlines
- Guiri
- Jerónimo Merino Cob
- Marxa d'Oriamendi
- Miguel Gómez Damas
- Montejurra
- Partit Carlí (1971)
- Partit Carlista d'Euskal Herria
- Partit Integrista
- Pragmàtica Sanció de 1830
- Primera Guerra Carlina
- Rafael Maroto Yserns
- Requetè
- Segona guerra carlina
- Sindicats Lliures
- Terç de Requetès de la Mare de Déu de Montserrat
- Tercera Guerra Carlina
- Tomás de Zumalacárregui y de Imaz
- Tradicionalisme
Franquisme
- Última Hora
- 20N
- Acadèmia d'Infanteria de Toledo
- Accident nuclear de Palomares
- Arxiu Judaic
- Assassinat de Carrero Blanco
- Barcelona Traction, Light and Power
- Barrabás
- Bombardeig de Guernica
- Camps de concentració franquistes
- Comissions Obreres
- Consell Nacional del Movimiento
- El Papus
- Falangisme
- Festival de la Cançó d'Eurovisió 1968
- Francisco Franco y Martínez-Bordiú
- Franquisme a Catalunya
- Front Espanyol d'Alliberament Nacional
- Front Revolucionari Antifeixista i Patriota
- Guerra Civil espanyola
- Hora de España
- Incerta glòria
- Invasió de la Vall d'Aran (1944)
- La Codorniz
- Maquis
- Miracle econòmic espanyol
- Mundo Obrero
- Operació Fèlix
- Partit de la Unió Nacional Sahariana
- Real Casa de Correus
- SEAT
- SEAT 600
- Salvador (Puig Antich)
- Sindicato Español Universitario
- Zona internacional de Tànger
També conegut com Franco i la Guerra Civil espanyola, Franco i la guerra civil espanyola (1936-1939), GCE, Guerra Civil d'Espanya, Guerra civil de 1936, Guerra civil espanyola (1936-1939), Guerra d'Espanya, Guerra del 36, Guerra Civil Espanyola.
, Batalla de Guadalajara, Batalla de l'Ebre, Batalla de la carretera de la Corunya, Batalla de Madrid, Batalla de Santander, Batalla de Terol, Batalla del Jarama, Bayreuth, Bàltics, Bàndol nacional, Bèlgica, Belarmino Tomás Álvarez, Benito Mussolini, Berlín, Bilbao, Biopolítica, Biscaia, Blat, Bombardeig de Barcelona (1938), Bombardeig de Granollers, Bombardeig de Guernica, Bombarder, Brasil, Brigades Internacionals, Buenaventura Durruti, Caça, Cadis, Camarasa, Camp d'Argelers, Camp de concentració, Camp de Gurs, Camp de refugiats, Camp de Sant Cebrià, Camp del Barcarès, Canó, Capità general, Carlisme, Carta colectiva de los obispos españoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en España, Caserna, Casp, Castell de Montjuïc, Castella - la Manxa, Catalunya, Catolicisme, Cavalleria, Càceres, Còrdova, Cereal, Ciutat del Vaticà, Clergat, Columna Durruti, Comissió d'Indústries de Guerra, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Comitè de No-intervenció, Comunisme, Comunisme llibertari, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Consell Sobirà d'Astúries i Lleó, Cop d'estat, Cop d'estat del 18 de juliol, Cornisa Cantàbrica, Corpo Truppe Volontarie, Coure, CV-33, Decret d'Unificació, Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials, Democràcia, Desembarcament de Mallorca, Dictadura de Primo de Rivera, Diego Abad de Santillán, Diego Martínez Barrio, Dionís Eroles i Batlle, Duce, Durango (Biscaia), Edat contemporània, Eivissa, El Pireu, Eleccions generals espanyoles de 1933, Eleccions generals espanyoles de 1936, Eleccions municipals espanyoles de 1931, Emilio Mola Vidal, Eoin O'Duffy, Ernest Hemingway, Ernst Thälmann, Església Catòlica Romana, Espanya, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat Català, Estat de dret, Estat nació, Estat Nou (Portugal), Estats Units d'Amèrica, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Estret de Gibraltar, Ettore Bastico, Eugenèsia, Europa, Eusko Gudarostea, Evelyn Waugh, Exèrcit, Exèrcit Nacional, Exèrcit Popular de la República, Exèrcit Republicà Irlandès, Exèrcit Roig, Extremadura, Ezra Pound, Faió, Falange Española, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Führer, Federació Anarquista Ibèrica, Federació de Joves Cristians de Catalunya, Feixisme, Ferrol, Fets de Casas Viejas, Fets de Maig, Fets del sis d'octubre, Fidel Dávila Arrondo, Figueres, Formentera, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Largo Caballero, Francisco Llano de la Encomienda, Francmaçoneria, Franquisme, Frederic Escofet i Alsina, Front (militar), Front Català d'Ordre, Front d'Esquerres, Front Popular (Espanya), Fuero del Trabajo, Galícia, Gandesa, Gasolina, Gastone Gambara, Gdańsk, Gdynia, Generació del 27, Generació del 98, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, George Orwell, Gerda Taro, Gertrude Stein, Getafe, Gijón, Girona, Gonzalo de Aguilera Munro, Gonzalo Queipo de Llano y Sierra, Govern d'Irlanda, Gran Bretanya, Granada, Granollers, Grècia, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guàrdia de Ferro, Guernica, Guerra, Guerra civil, Guerra Civil espanyola a Catalunya, Guerra del Rif, Guerres Carlines, Guinea Espanyola, Guipúscoa, Gustaf Munch-Petersen, Heinrich Himmler, Hidroavió, Homenatge a Catalunya, Huelva, Hugo Sperrle, Ióssif Stalin, III Internacional, Illes Balears, Illes Canàries, Indalecio Prieto Tuero, Institut religiós, Ioannis Metaxàs, Irlanda, Irun, Itàlia, Izquierda Republicana, Jarama, Jaume Miravitlles i Navarra, Joan Casanovas i Maristany, Joan Garcia Oliver, Joan March i Ordinas, Joan Peiró i Belis, Joan Pons i Garlandí, Joan Porqueras i Fàbregas, Joan Prim i Prats, José Antonio Aguirre i Lecube, José Aranguren Roldán, José Calvo Sotelo, José del Barrio Navarro, José del Castillo Sáenz de Tejada, José Finat y Escrivá de Romaní, José Giral Pereira, José María Gil-Robles y Quiñones, José Miaja Menant, José Millán-Astray y Terreros, José Moscardó e Ituarte, José Sanjurjo Sacanell, Josep Asens Giol, Josep Benet i Morell, Josep Guarner i Vivancos, Josep Juan i Domènech, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Miret i Musté, Josep Rovira i Canals, Josep Tarradellas i Joan, Josep Torrents i Rossell, Juan Negrín López, Juan Yagüe Blanco, Judicis de Moscou, Julián Besteiro Fernández, Julián Gorkín, Julián Zugazagoitia Mendieta, Junkers Ju 52, Junta de Defensa Nacional, La Rambla, La Ribera Alta, La Sanjurjada, La Seu d'Urgell, Latifundi, Laurie Lee, Lausana, Lázaro Cárdenas del Río, Léon Blum, Leganés, Legió Còndor, Lenin, Liberalisme, Llei de Contractes de Conreu, Lleida, Lleva del Biberó, Lliga Regionalista, Llista de monuments d'Espais de Memòria, Lluís Companys i Jover, Lluís Prunés i Sató, Loire 46, Los Solidarios, Madrid, Mallorca, Mancomunitat de Catalunya, Manresa, Manuel Azaña Díaz, Manuel Escorza del Val, Manuel Fal Conde, Manuel Goded Llopis, Manuel Hedilla, Mar Cantàbrica, Mar Mediterrània, Mario Roatta, Marroc, Massacre de Badajoz, Matances de Paracuellos, Mataró, Max Aub Mohrenwitz, Màlaga, Mèrida, Mèxic, Móstoles, Múrcia, Melilla, Mena de ferro, Menorca, Messerschmitt Bf 109, Metralladora, Miguel Cabanellas Ferrer, Miguel de Unamuno y Jugo, Miguel Hernández Gilabert, Miguel Primo de Rivera Orbaneja, Milícies confederals, Mite, Monarquia, Mossos d'Esquadra, Navarra, Nazisme, Nens de Rússia, Nini Haslund Gleditsch, Noruega, Ofensiva d'Aragó, Ofensiva de Catalunya, Or, Organització de les Nacions Unides, Organització Republicana Gallega Autònoma, Osca, País Basc, País Valencià, Països nòrdics, Pablo Picasso, Pacte Anti-Komintern, Pacte de Sant Sebastià, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pamplona, París, Partit Comunista d'Espanya, Partit Comunista de Noruega, Partit Comunista Espanyol, Partit Conservador de Noruega, Partit Laborista (Noruega), Partit Laborista (Regne Unit), Partit Nacional Feixista, Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Republicà Radical, Partit Socialista Obrer Espanyol, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patrulles de control, Pedralbes, Perú, Pina de Ebro, Pirineus, Pistolerisme, Plaça de Catalunya (Barcelona), Polònia, Polikàrpov I-15, Polikàrpov I-16, Por, Potez 540, Proclamació de la República Catalana, Proletariat, Protectorat espanyol al Marroc, Racisme a Espanya, Rafael Alberti Merello, Ramón María Narváez y Campos, Ramón Serrano Suñer, Ràdio, Regeneracionisme, Regne d'Itàlia (1861-1946), Regne Unit, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Renovación Española, Restauració borbònica, Revolució d'Astúries de 1934, Revolució Industrial, Revolució social espanyola de 1936, Richard Wagner, Robert Capa, Roma, Salvador González Albadalejo, San Francisco, Sant Andreu de Palomar, Santander, Santiago Casares Quiroga, Saragossa, Savoia-Marchetti SM.81, Sàhara Espanyol, Schutzstaffel, Segòvia, Segismundo Casado, Segle XIX, Segle XX, Segona guerra carlina, Segona Guerra Mundial, Segona Guerra sino-japonesa, Segona República Espanyola, Segona República Polonesa, Setge a l'Alcàsser de Toledo, Setmana Tràgica, Sevilla, Sexenni Democràtic, Siegfried (Wagner), Sindicats Lliures, Socialisme, Societat de Nacions, Solidaridad Obrera (diari), Suïssa, Superpoblació humana, T-26, Tanc, Tarragona, Tànger, Tercer Reich, Terol, Tessalònica, Tetuan, Texaco, Toledo, Tomàs Fàbregas Valls, Tortosa, Tremp, Txecoslovàquia, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Unió General de Treballadors, Unió Militar Espanyola, Unió Republicana (1934), Unión Patriótica, Uruguay (vaixell), Vacuum Oil Company, València, Valladolid, Varsòvia, Vicenç Guarner i Vivancos, Vicent Rojo Lluch, Villy Fuglsang, Vinaròs, Vinebre, Wilhelm Ritter von Thoma, Wolfram von Richthofen, Xerta, Xile, XV Brigada Internacional, Zafra (municipi d'Extremadura), 1 d'abril, 1 d'octubre, 12 d'abril, 12 d'agost, 12 de desembre, 12 de juliol, 14 d'abril, 15 de desembre, 16 de juliol, 16 de novembre, 17 de juliol, 18 de juliol, 18 de novembre, 1833, 1846, 1849, 1874, 1876, 1886, 19 de juliol, 19 de juny, 1909, 1910, 1916, 1923, 1928, 1930, 1931, 1933, 1934, 1936, 1937, 1938, 1939, 1945, 1946, 1948, 20 de juliol, 21 de juliol, 21 de setembre, 22 d'octubre, 22 de febrer, 23 de desembre, 23 de novembre, 23 de setembre, 24 de juliol, 25 d'octubre, 25 de juliol, 26 d'abril, 26 d'agost, 26 de gener, 26 de novembre, 27 de febrer, 27 de juliol, 28 d'agost, 28 de desembre, 28 de febrer, 28 de març, 28 de setembre, 3 de juny, 30 de setembre, 31 de maig, 4 de febrer, 4 de novembre, 5 d'abril, 5 de novembre, 6 de novembre, 8 de gener.