Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya tenen 179 coses en comú (en Uniopèdia): Acció Catalana Republicana, Acord de Múnic, Adolf Hitler, Alacant, Alemanya, Almeria, Amposta, Anarcosindicalisme, Andreu Nin i Pérez, Artemi Aiguader i Miró, Aurelio Fernández Sánchez, Autarquia, Aviació durant la Guerra Civil espanyola, Balaguer, Barcelona, Batalla de l'Ebre, Batalla de Terol, Berlín, Bombardeig de Granollers, Brigades Internacionals, Buenaventura Durruti, Camarasa, Camp d'Argelers, Camp de concentració, Camp de Gurs, Camp de refugiats, Camp del Barcarès, Capità general, Carlisme, Catalunya, ..., Comissió d'Indústries de Guerra, Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, Comitè de No-intervenció, Confederació Espanyola de Dretes Autònomes, Confederació Nacional del Treball, Cop d'estat del 18 de juliol, Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials, Desembarcament de Mallorca, Diego Abad de Santillán, Dionís Eroles i Batlle, Esquerra Republicana de Catalunya, Estat de dret, Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, Europa, Exèrcit Popular de la República, Faió, Falange Española Tradicionalista y de las JONS, Federació Anarquista Ibèrica, Federació de Joves Cristians de Catalunya, Feixisme, Fets de Maig, Fets del sis d'octubre, Figueres, França, Francesc Macià i Llussà, Francisco Franco Bahamonde, Francisco Llano de la Encomienda, Franquisme, Frederic Escofet i Alsina, Front (militar), Front d'Esquerres, Front Popular (Espanya), Gandesa, Generalitat, Generalitat de Catalunya, Generalitat republicana, Girona, Granollers, Guadalajara (Castella - la Manxa), Guàrdia Civil, Guàrdia d'Assalt, Guerra civil, Heinrich Himmler, Hidroavió, Institut religiós, Itàlia, Jaume Miravitlles i Navarra, Joan Casanovas i Maristany, Joan Garcia Oliver, Joan Peiró i Belis, Joan Pons i Garlandí, José Aranguren Roldán, José Calvo Sotelo, José del Barrio Navarro, Josep Asens Giol, Josep Benet i Morell, Josep Guarner i Vivancos, Josep Juan i Domènech, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Miret i Musté, Josep Rovira i Canals, Josep Tarradellas i Joan, Josep Torrents i Rossell, Juan Negrín López, Julián Besteiro Fernández, Julián Gorkín, Julián Zugazagoitia Mendieta, La Rambla, La Seu d'Urgell, Legió Còndor, Lleida, Lleva del Biberó, Lliga Regionalista, Lluís Companys i Jover, Lluís Prunés i Sató, Madrid, Mallorca, Manresa, Manuel Azaña Díaz, Manuel Escorza del Val, Manuel Goded Llopis, Marroc, Mataró, Mèxic, Múrcia, Mossos d'Esquadra, Nazisme, Ofensiva de Catalunya, Organització de les Nacions Unides, Palau de la Generalitat de Catalunya, Partit Obrer d'Unificació Marxista, Partit Socialista Unificat de Catalunya, Patrulles de control, Pedralbes, Pirineus, Plaça de Catalunya (Barcelona), Por, Proclamació de la República Catalana, Ramón Serrano Suñer, Regne Unit, Renovación Española, Salvador González Albadalejo, San Francisco, Sant Andreu de Palomar, Saragossa, Schutzstaffel, Segismundo Casado, Segona Guerra Mundial, Segona República Espanyola, Sindicats Lliures, Societat de Nacions, Superpoblació humana, Tarragona, Terol, Tomàs Fàbregas Valls, Tremp, Txecoslovàquia, Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya, Unió General de Treballadors, Unió Militar Espanyola, Unión Patriótica, Uruguay (vaixell), València, Vicenç Guarner i Vivancos, Vicent Rojo Lluch, Vinaròs, Xerta, 1 d'abril, 12 de desembre, 14 d'abril, 15 de desembre, 16 de novembre, 18 de juliol, 19 de juliol, 20 de juliol, 21 de setembre, 22 de febrer, 23 de setembre, 24 de juliol, 25 de juliol, 26 de gener, 26 de novembre, 27 de febrer, 28 de febrer, 28 de març, 31 de maig, 4 de febrer, 5 d'abril, 8 de gener. Ampliar l'índex (149 més) »
Acció Catalana Republicana
Acció Catalana Republicana (ACR) fou un partit polític català d'ideologia catalanista, republicana i liberal que visqué durant els anys trenta.
Acció Catalana Republicana і Guerra Civil espanyola · Acció Catalana Republicana і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Acord de Múnic
Canvis territorials després de l'Acord. Múnic LAcord de Múnic (en alemany Münchner Abkommen, en txec Mnichovská dohoda) es va acordar a Múnic, la ciutat capital de Baviera (Alemanya), el 1938, per resoldre la «crisi dels Sudets», acordant-se la incorporació d'aquest territori de Txecoslovàquia a l'Alemanya nazi.
Acord de Múnic і Guerra Civil espanyola · Acord de Múnic і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Adolf Hitler
Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 - Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg i cap del nazisme.
Adolf Hitler і Guerra Civil espanyola · Adolf Hitler і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Alacant і Guerra Civil espanyola · Alacant і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Alemanya і Guerra Civil espanyola · Alemanya і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Almeria
Almeria (en castellà i oficialment Almería, de l'àrab andalusí المرية al-Mariyya) és una ciutat capital d'una província homònima d'Andalusia.
Almeria і Guerra Civil espanyola · Almeria і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Amposta
Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.
Amposta і Guerra Civil espanyola · Amposta і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Anarcosindicalisme
Lanarcosindicalisme és un corrent de l'anarquisme que té les seves arrels en els postulats de la Primera Internacional i en el sindicalisme revolucionari.
Anarcosindicalisme і Guerra Civil espanyola · Anarcosindicalisme і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Andreu Nin i Pérez
Andreu Nin i Pérez (el Vendrell, el Baix Penedès, 4 de febrer de 1892 - Madrid/Alcalá d'Henares?, 20 de juny de 1937) fou un destacat polític marxista revolucionari, molt crític amb l'estalinisme i traductor català.
Andreu Nin i Pérez і Guerra Civil espanyola · Andreu Nin i Pérez і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Artemi Aiguader i Miró
Artemi Aiguader i Miró (la grafia familiar era Aguadé) (Reus, 1889 - Mèxic, 1946) fou un polític català, germà de Jaume Aiguader i Miró.
Artemi Aiguader i Miró і Guerra Civil espanyola · Artemi Aiguader i Miró і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Aurelio Fernández Sánchez
Aurelio Fernández Sánchez (Astúries, 1897 - Puebla, Mèxic, 1974) fou un dirigent anarquista espanyol.
Aurelio Fernández Sánchez і Guerra Civil espanyola · Aurelio Fernández Sánchez і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Autarquia
L'autarquia, o economia autosuficient (ambdues del grec αὐτάρκεια) o autosuficiència és un terme comunament utilitzat en l'economia que indica la condició de les persones, llocs, mecanismes, societats, sistemes industrials o nacions que lluiten per al seu autoabastament o que rebutgen tota ajuda externa.
Autarquia і Guerra Civil espanyola · Autarquia і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Aviació durant la Guerra Civil espanyola
Polikarpov I-16, l'avió de caça més modern de la República L'aviació durant la Guerra Civil espanyola es desenvolupà en un ambient de constant canvi i modernització que donaren lloc a la creació de teories noves per part de tots els participants tant directes com observadors.
Aviació durant la Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola · Aviació durant la Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Balaguer
Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.
Balaguer і Guerra Civil espanyola · Balaguer і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Barcelona і Guerra Civil espanyola · Barcelona і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Batalla de l'Ebre
La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà.
Batalla de l'Ebre і Guerra Civil espanyola · Batalla de l'Ebre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Batalla de Terol
La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 7 de gener de 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.
Batalla de Terol і Guerra Civil espanyola · Batalla de Terol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Berlín і Guerra Civil espanyola · Berlín і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Bombardeig de Granollers
El Bombardeig de Granollers de 1938 fou l'atac aeri realitzat el 31 de maig de 1938 per avions de l'Aviació legionària de la Regia Aeronautica (les forces aèries italianes) durant la Guerra Civil espanyola.
Bombardeig de Granollers і Guerra Civil espanyola · Bombardeig de Granollers і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Brigades Internacionals
Les Brigades Internacionals foren unitats militars formades per voluntaris d'esquerra vinguts d'arreu del món per lluitar contra el feixisme en la Guerra Civil espanyola, a favor de la República i en contra dels militars del general Franco reforçats pels règims totalitaris d'Alemanya i Itàlia.
Brigades Internacionals і Guerra Civil espanyola · Brigades Internacionals і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Buenaventura Durruti
nom abreujat de José Buenaventura Durruti Dumange fou un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol.
Buenaventura Durruti і Guerra Civil espanyola · Buenaventura Durruti і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Camarasa
Camarasa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera.
Camarasa і Guerra Civil espanyola · Camarasa і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Camp d'Argelers
El Camp d'Argelers fou un dels camps de concentració francesos emplaçat entre 1939 i 1941 a la platja de la comuna nord-catalana d'Argelers de la MarendaDiccionari d'Història de Catalunya; p. 57; ed.
Camp d'Argelers і Guerra Civil espanyola · Camp d'Argelers і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Camp de concentració
Entrada del camp de concentració d'Auschwitz Un camp de concentració és una instal·lació destinada al confinament de persones, sense judici previ.
Camp de concentració і Guerra Civil espanyola · Camp de concentració і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Camp de Gurs
El camp de Gurs va ser un camp de refugiats construït pel govern francès el 1939, després de la caiguda de Catalunya i la fi de la Guerra Civil espanyola, al poble de Gurs, per tal d'acollir tots aquells que s'exiliaven voluntàriament d'Espanya per temor a les represàlies del franquisme.
Camp de Gurs і Guerra Civil espanyola · Camp de Gurs і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Camp de refugiats
ruandesos ubicat a l'est de la República Democràtica del Congo (genocidi de Ruanda entre hutus i tutsis produït a finals del segle XX). Un camp de refugiats és un campament temporal construït pels governs o les organitzacions no governamentals (p. ex.: la Creu Roja o l'ACNUR) per rebre refugiats.
Camp de refugiats і Guerra Civil espanyola · Camp de refugiats і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Camp del Barcarès
El Camp del Barcarès El camp del Barcarès va ser un camp d'internament francès de republicans espanyols en retirada que es va fer a la platjaMestre i Campí, 1998.
Camp del Barcarès і Guerra Civil espanyola · Camp del Barcarès і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Capità general
El capità general és un grau militar.
Capità general і Guerra Civil espanyola · Capità general і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Carlisme
Monarquia Hispànica. El carlisme, també anomenat tradicionalisme, legitimisme o jaumisme (entre 1909 i 1931), va ser —i tot i que molt reduït, encara és— un moviment polític ultraconservador d'Espanya, que pretenia entronitzar una branca alternativa de la dinastia borbònica espanyola.
Carlisme і Guerra Civil espanyola · Carlisme і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Catalunya і Guerra Civil espanyola · Catalunya і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Comissió d'Indústries de Guerra
La Comissió d'Indústries de Guerra, també coneguda per les sigles CIG, fou l'organisme endegat per la Generalitat republicana el 7 d'agost de 1936 amb l'objectiu d'organitzar i coordinar els esforços de totes les instal·lacions de producció d'armament per abastir l'exèrcit republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Comissió d'Indústries de Guerra і Guerra Civil espanyola · Comissió d'Indústries de Guerra і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya
El Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Lluís Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alçament militar a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap al front d'Aragó.
Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Comitè de No-intervenció
El Comitè de No-intervenció, també conegut com a Comitè de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britànica), fou una organització creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de França, Léon Blum, sota pressió britànica, que tingué l'objectiu d'evitar la internacionalització de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenció.
Comitè de No-intervenció і Guerra Civil espanyola · Comitè de No-intervenció і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) (en castellà: Confederación Española de Derechas Autónomas) fou una coalició de partits polítics de dretes fundada el 4 de març de 1933.
Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola · Confederació Espanyola de Dretes Autònomes і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Confederació Nacional del Treball
La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.
Confederació Nacional del Treball і Guerra Civil espanyola · Confederació Nacional del Treball і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Cop d'estat del 18 de juliol
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.
Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola · Cop d'estat del 18 de juliol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials
Cartell de la col·lectivització en el sector textil. Tiquet d'entrada al cinema controlat per la CNT-FAI. El Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials del 24 d'octubre de 1936 va ser una mesura legislativa del govern de la Generalitat de Catalunya arran de l'inici de la guerra civil espanyola que va fixar les bases d'una socialització de l'economia per la qual els treballadors participaven directament de la gestió de les seves empreses i indirectament, de l'organisme regulador de l'activitat econòmica a través de l'elecció de delegats en el Consell d'Economia de Catalunya.
Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials і Guerra Civil espanyola · Decret de col·lectivització de les empreses industrials i comercials і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Desembarcament de Mallorca
El Desembarcament de Mallorca també anomenat la Reconquesta de Mallorca, fou una operació, comandada pel capità de l'exèrcit de la República Alberto Bayo, i desenvolupada en els primers dies de la Guerra Civil espanyola, entre el 16 d'agost i el 12 de setembre del 1936.
Desembarcament de Mallorca і Guerra Civil espanyola · Desembarcament de Mallorca і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Diego Abad de Santillán
Diego Abad de Santillán fou el pseudònim de Sinesio García Fernández (Reyero, província de Lleó 20 de maig de 1897 - Barcelona 18 d'octubre de 1983) fou un actiu dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol.
Diego Abad de Santillán і Guerra Civil espanyola · Diego Abad de Santillán і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Dionís Eroles i Batlle
Dionís Eroles i Batlle (Barcelona, 2 de novembre de 1900 - 1940 o 1941) fou un dirigent anarquista català.
Dionís Eroles i Batlle і Guerra Civil espanyola · Dionís Eroles i Batlle і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Esquerra Republicana de Catalunya
Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), genèricament anomenat Esquerra Republicana, és un partit polític català fundat el març de 1931, que es defineix com a socialdemòcrata i és partidari de la independència dels Països Catalans.
Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Esquerra Republicana de Catalunya і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Estat de dret
L'estat de dret és un sistema institucional en què un estat garanteix els drets individuals a partir de l'aplicació de la llei, d'acord amb la dignitat de les persones i fent que la sanció de les conductes il·legals recaigui exclusivament sobre els seus autors.
Estat de dret і Guerra Civil espanyola · Estat de dret і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya.
Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Guerra Civil espanyola · Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932 і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Europa і Guerra Civil espanyola · Europa і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Exèrcit Popular de la República
L'Exèrcit Popular de la República (EPR) fou la força armada creada pel govern de la Segona República Espanyola el mes d'octubre del 1936 a partir de la reorganització d'elements de l'exèrcit espanyol que es mantingueren lleials després del cop d'estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milícies populars, creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola, que s'enfrontaren a l'Exèrcit Nacional constituït pels generals revoltats.
Exèrcit Popular de la República і Guerra Civil espanyola · Exèrcit Popular de la República і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Faió
Faió és un municipi catalanoparlant de la comarca aragonesa del Baix Aragó-Casp, a la província de Saragossa.
Faió і Guerra Civil espanyola · Faió і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Bandera de l'Espanya Franquista Bandera amb l'emblema carlí Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (FET y de las JONS) era el nom del partit únic de la dictadura franquista creat el 19 d'abril de 1937, a iniciativa de la prefectura del denominat Estat Nacional, per fusió dels diferents partits i moviments que donaven suport la revolta militar (denominada Alzamiento Nacional) que va iniciar la Guerra Civil espanyola, i que no van desaparèixer realment, sinó que es van articular en les denominades famílies del franquisme, prenent el nom de la Falange Española i la Comunión Tradicionalista.
Falange Española Tradicionalista y de las JONS і Guerra Civil espanyola · Falange Española Tradicionalista y de las JONS і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Federació Anarquista Ibèrica
La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.
Federació Anarquista Ibèrica і Guerra Civil espanyola · Federació Anarquista Ibèrica і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Federació de Joves Cristians de Catalunya
La Federació de Joves Cristians de Catalunya (FJCC) era un moviment juvenil promogut a Barcelona el 1931 per Albert Bonet i Marrugat, activista catòlic influït pels sokols txecs i pels Sacerdots Amics dels Joves, arran d'uns articles de Bonet a El Matí titulats Un viatge de cara als joves.
Federació de Joves Cristians de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Federació de Joves Cristians de Catalunya і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Feixisme і Guerra Civil espanyola · Feixisme і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Fets de Maig
Els Fets de Maig foren els enfrontaments que succeïren entre el 3 i el 7 de maig de 1937 a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de milicians del PSUC, de la UGT i d'Estat Català, contra milicians de la CNT i la FAI, amb el suport del POUM.
Fets de Maig і Guerra Civil espanyola · Fets de Maig і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Fets del sis d'octubre
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà que tingueren lloc el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola · Fets del sis d'octubre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Figueres
La plaça del mercat de Figueres Figueres és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de l'Alt Empordà i cap del partit judicial de Figueres.
Figueres і Guerra Civil espanyola · Figueres і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
França і Guerra Civil espanyola · França і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Francesc Macià i Llussà
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre de 1933), conegut popularment com l'Avi, fou un militar, polític independentista català, 122è president de la Generalitat de Catalunya.
Francesc Macià i Llussà і Guerra Civil espanyola · Francesc Macià i Llussà і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Francisco Franco Bahamonde
Francisco Franco Bahamonde (Ferrol, conegut del 1938 al 1982 com a Ferrol del Caudillo, 4 de desembre del 1892 - Madrid, 20 de novembre de 1975) fou un militar i dictador gallec, cap d'Estat autoproclamat des del 1939 fins al 1975.
Francisco Franco Bahamonde і Guerra Civil espanyola · Francisco Franco Bahamonde і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Francisco Llano de la Encomienda
Francisco Llano de la Encomienda (Ceuta, Espanya, 1880 - Ciutat de Mèxic, 31 de desembre de 1963) fou un militar espanyol que va aconseguir el grau de General.
Francisco Llano de la Encomienda і Guerra Civil espanyola · Francisco Llano de la Encomienda і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Franquisme і Guerra Civil espanyola · Franquisme і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Frederic Escofet i Alsina
Frederic Escofet i Alsina (Barcelona, 15 de juliol del 1898 - 27 de març del 1987) fou un militar català al servei de la Generalitat de Catalunya abans i durant la Guerra civil espanyola.
Frederic Escofet i Alsina і Guerra Civil espanyola · Frederic Escofet i Alsina і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Front (militar)
Un front és una frontera reivindicada per forces oposades.
Front (militar) і Guerra Civil espanyola · Front (militar) і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya fou una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per a enfrontar-se al Front Català d'Ordre.
Front d'Esquerres і Guerra Civil espanyola · Front d'Esquerres і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Front Popular (Espanya)
UGT. El Front Popular a Espanya va ser un pacte de coalició electoral signat el gener de 1936 per diversos partits i altres organitzacions polítiques per a presentar-se plegats a les eleccions del febrer d'aquell mateix any.
Front Popular (Espanya) і Guerra Civil espanyola · Front Popular (Espanya) і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Gandesa
Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.
Gandesa і Guerra Civil espanyola · Gandesa і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Generalitat
La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern de Catalunya i del País Valencià.
Generalitat і Guerra Civil espanyola · Generalitat і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola · Generalitat de Catalunya і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Generalitat republicana
La Generalitat republicana és el període historiogràfic en què la Generalitat de Catalunya, que és la institució catalana d'autogovern, va ser restablerta durant la Segona República Espanyola, des de l'any 1931 fins al 1939 (vegeu Generalitat de Catalunya amb l'evolució d'aquesta institució fins a l'actualitat).
Generalitat republicana і Guerra Civil espanyola · Generalitat republicana і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Girona і Guerra Civil espanyola · Girona і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Granollers
Granollers és un municipi de Catalunya, capital i la ciutat més poblada de la comarca del Vallès Oriental.
Granollers і Guerra Civil espanyola · Granollers і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Guadalajara (Castella - la Manxa)
Guadalajara és una ciutat d'Espanya, capital de la província homònima, a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Guadalajara (Castella - la Manxa) і Guerra Civil espanyola · Guadalajara (Castella - la Manxa) і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Guàrdia Civil і Guerra Civil espanyola · Guàrdia Civil і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Guàrdia d'Assalt
El Cos de Seguretat i Assalt, anomenat popularment Guàrdia d'Assalt, va ser un cos policial espanyol creat durant la Segona República Espanyola, predecessor de les actuals unitats antiavalots.
Guàrdia d'Assalt і Guerra Civil espanyola · Guàrdia d'Assalt і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Guerra Civil espanyola і Guerra civil · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Guerra civil ·
Heinrich Himmler
Heinrich Luitpold Himmler ((7 d'octubre de 1900 – 23 de maig de 1945) va ser un polític de l'Alemanya Nazi i cap dels SS. Va ser un dels homes més poderosos de l'entorn d'Adolf Hitler, juntament amb Hermann Göring i Joseph Goebbels. Com a Reichsführer-SS, controlava totes les forces de policia i de seguretat del Reich, inclosa la temuda Gestapo. El 1943 va passar a formar part del gabinet alemany com a ministre de l'Interior i, fugaçment, comandant dels Exèrcits del Rin durant el setge de Berlín. Com a gestor dels camps de concentració, dels camps d'extermini i dels Einsatzgruppen (esquadrons de la mort), Himmler coordinà la matança metòdica de més de 6 milions de jueus, i d'entre 3 i 4 milions de polonesos, gitanos, comunistes, testimonis de Jehovà i d'aquells que els nazis consideraven indignes de viure, com els que tenien diverses malalties físiques o mentals o els homosexuals; a més de milers de presoners soviètics, molts dels quals van ser usats en l'experimentació. Poc abans del final de la guerra, oferí la rendició als Aliats si no se'l jutjava. Després de ser arrestat per les forces britàniques, es va suïcidar abans que pogués ser interrogat.
Guerra Civil espanyola і Heinrich Himmler · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Heinrich Himmler ·
Hidroavió
Hidroavió DHC-6 Twin Otter Un hidroavió (en anglès, seaplane) és una aeronau que té la capacitat d'enlairament o aterratge en una superfície aquàtica.
Guerra Civil espanyola і Hidroavió · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Hidroavió ·
Institut religiós
A l'Església Catòlica un institut religiós és un institut de vida consagrada format per persones que professen una vida i estat religiós, és a dir, que fan vots religiosos públics perpetus o temporals i viuen en una comunitat religiosa.
Guerra Civil espanyola і Institut religiós · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Institut religiós ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Guerra Civil espanyola і Itàlia · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Itàlia ·
Jaume Miravitlles i Navarra
Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.
Guerra Civil espanyola і Jaume Miravitlles i Navarra · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Jaume Miravitlles i Navarra ·
Joan Casanovas i Maristany
Joan Casanovas i Maristany (Sant Sadurní d'Anoia, 11 d'agost de 1890 - Valrans, Llenguadoc, 7 de juliol de 1942) fou un advocat i polític català, militant d'Estat Català i posteriorment, cofundador d'Esquerra Republicana de Catalunya i president del Parlament de Catalunya.
Guerra Civil espanyola і Joan Casanovas i Maristany · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Joan Casanovas i Maristany ·
Joan Garcia Oliver
Joan Garcia Oliver (Reus, Baix Camp, 20 de gener del 1902 — Guadalajara, Mèxic, 13 de juliol del 1980) va ser un revolucionari anarcosindicalista català i ministre de la CNT durant la Guerra Civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Joan Garcia Oliver · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Joan Garcia Oliver ·
Joan Peiró i Belis
Joan Peiró i Belis (Sants, 18 de febrer de 1887 - Paterna, 24 de juliol de 1942) fou un cristaller, cooperativista, sindicalista anarquista i polític català.
Guerra Civil espanyola і Joan Peiró i Belis · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Joan Peiró i Belis ·
Joan Pons i Garlandí
Joan Pons i Garlandí (l'Espluga Calba, 21 de febrer de 1898 - Montpeller, 4 de juliol de 1967) va ser un dels membres fundadors d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Guerra Civil espanyola і Joan Pons i Garlandí · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Joan Pons i Garlandí ·
José Aranguren Roldán
José Aranguren Roldán (Ferrol, 1875 † Barcelona, 21 d'abril de 1939) General de la Guàrdia Civil, afusellat per mantenir-se fidel a la República.
Guerra Civil espanyola і José Aranguren Roldán · Guerra Civil espanyola a Catalunya і José Aranguren Roldán ·
José Calvo Sotelo
José Calvo Sotelo (Tui, 6 de maig de 1893 - Madrid, 13 de juliol de 1936) fou un polític espanyol nascut a Tui (Pontevedra).
Guerra Civil espanyola і José Calvo Sotelo · Guerra Civil espanyola a Catalunya і José Calvo Sotelo ·
José del Barrio Navarro
José del Barrio Navarro (Valladolid, 1909 - París, 1989) fou un dirigent obrer i polític català, militar que arribà al grau de tinent coronel de la República durant la Guerra Civil espanyola i militant comunista dissident i socialista en l'exili.
Guerra Civil espanyola і José del Barrio Navarro · Guerra Civil espanyola a Catalunya і José del Barrio Navarro ·
Josep Asens Giol
Josep Asens Giol (Barcelona, 15 de juliol de 1900 - Annecy, França, 1985) sindicalista.
Guerra Civil espanyola і Josep Asens Giol · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Asens Giol ·
Josep Benet i Morell
Josep Benet i Morell (Cervera, la Segarra, 14 d'abril de 1920 - Sant Cugat del Vallès, el Vallès Occidental, 24 de març de 2008) va ser un polític, historiador i editor català.
Guerra Civil espanyola і Josep Benet i Morell · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Benet i Morell ·
Josep Guarner i Vivancos
Josep Guarner i Vivancos (Barcelona, 7 d'octubre de 1899 - Mèxic 1972) fou un militar català, germà de Vicenç Guarner.
Guerra Civil espanyola і Josep Guarner i Vivancos · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Guarner i Vivancos ·
Josep Juan i Domènech
Josep Juan i Domènech (Barcelona, 1900 - 1979) fou un Aanarco-sindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Guerra Civil espanyola і Josep Juan i Domènech · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Juan i Domènech ·
Josep Maria Solé i Sabaté
Josep Maria Solé i Sabaté (Lleida, 1950) és un historiador català, especialitzat en la Guerra civil espanyola i la seva postguerra.
Guerra Civil espanyola і Josep Maria Solé i Sabaté · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Maria Solé i Sabaté ·
Josep Miret i Musté
Josep Miret i Musté (Barcelona, 1907 – Florisdorf, Mauthausen, Àustria 1944) fou un polític comunista català.
Guerra Civil espanyola і Josep Miret i Musté · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Miret i Musté ·
Josep Rovira i Canals
Josep Rovira i Canals (Rubí, 1902 - Boulogne-Billancourt, Alts del Sena, 1968) fou un polític comunista i socialista català.
Guerra Civil espanyola і Josep Rovira i Canals · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Rovira i Canals ·
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan, I marquès de Tarradellas (Cervelló, 19 de gener de 1899 – Barcelona, 10 de juny de 1988), fou un polític català, president de la Generalitat de Catalunya a l'exili durant la dictadura franquista des de 1954 fins a la restauració de la Generalitat el 1980.
Guerra Civil espanyola і Josep Tarradellas i Joan · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Tarradellas i Joan ·
Josep Torrents i Rossell
Josep Torrents i Rossell (Bellvei, 1899 - L'Havana, Cuba, 18 de setembre del 1943) va ser un pagès que, tot i defensar inicialment postulats anarcosindicalistes, finalment formà part del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya en representació de la Unió de Rabassaires el 1936 i milità al PSUC.
Guerra Civil espanyola і Josep Torrents i Rossell · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Josep Torrents i Rossell ·
Juan Negrín López
Juan Negrín López (Las Palmas de Gran Canaria, 3 de febrer de 1892 - París, 12 de novembre de 1956) fou un metge fisiòleg i polític canari i president del govern espanyol de la Segona República (1937–1945), ja a l'exili.
Guerra Civil espanyola і Juan Negrín López · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Juan Negrín López ·
Julián Besteiro Fernández
Julián Besteiro (Madrid, 1870 - Carmona, Sevilla, 27 de setembre de 1940) fou un líder històric del socialisme espanyol durant la dècada dels anys trenta.
Guerra Civil espanyola і Julián Besteiro Fernández · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Julián Besteiro Fernández ·
Julián Gorkín
era el sobrenom de Julián Gómez polític comunista valencià qui adoptà el sobrenom en homenatge a l'escriptor rus Màxim Gorki.
Guerra Civil espanyola і Julián Gorkín · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Julián Gorkín ·
Julián Zugazagoitia Mendieta
Julián Zugazagoitia Mendieta (Bilbao, 5 de febrer de 1899 - Madrid, 9 de novembre de 1940) va ser un polític, periodista i escriptor socialista espanyol d'origen basc.
Guerra Civil espanyola і Julián Zugazagoitia Mendieta · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Julián Zugazagoitia Mendieta ·
La Rambla
La Rambla, també anomenada les Rambles perquè té diversos trams amb noms diferents, és un passeig emblemàtic de Barcelona que discorre entre la Plaça de Catalunya, centre neuràlgic de la ciutat, i el Port Vell.
Guerra Civil espanyola і La Rambla · Guerra Civil espanyola a Catalunya і La Rambla ·
La Seu d'Urgell
La Seu d'Urgell (antigament Urgell o Ciutat d'Urgell) és una ciutat de Catalunya situada al Pirineu, capital de la comarca de l'Alt Urgell i cap del partit judicial de la Seu d'Urgell, seu del bisbat d'Urgell.
Guerra Civil espanyola і La Seu d'Urgell · Guerra Civil espanyola a Catalunya і La Seu d'Urgell ·
Legió Còndor
Estendard de la Legió Còndor La Legió Còndor (en alemany: Legion Condor; pronuncieu) fou el nom que va rebre la força d'intervenció aèria que l'Alemanya nazi envià en ajuda de les forces del general Franco per lluitar a la Guerra Civil espanyola, consistent en suport logístic, transport de tropes, subministraments, així com el suport en accions d'atac amb avions de caça i bombarders, essent el seu bombardeig més famós el bombardeig de Guernica.
Guerra Civil espanyola і Legió Còndor · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Legió Còndor ·
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Guerra Civil espanyola і Lleida · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Lleida ·
Lleva del Biberó
Record de la XXII trobada anual a Lleida de la Lleva del Biberó. Lleva del Biberó (coneguda també com a Quinta del Biberó) fou el nom que van rebre les lleves republicanes del 1938 i 1939 durant la guerra civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Lleva del Biberó · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Lleva del Biberó ·
Lliga Regionalista
La Lliga Regionalista fou un partit polític conservador català que va aparèixer per la fusió de la Unió Regionalista amb el Centre Nacional Català el 25 d'abril de 1901.
Guerra Civil espanyola і Lliga Regionalista · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Lliga Regionalista ·
Lluís Companys i Jover
Signatura de Lluís Companys i Jover fou un polític català d'ideologia catalanista i republicana.
Guerra Civil espanyola і Lluís Companys i Jover · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Lluís Companys i Jover ·
Lluís Prunés i Sató
Lluís Prunés i Sató (Manresa, Bages 1894 - Mèxic, 1964) fou un polític català, governador civil de Girona i conseller de la Generalitat de Catalunya.
Guerra Civil espanyola і Lluís Prunés i Sató · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Lluís Prunés i Sató ·
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Guerra Civil espanyola і Madrid · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Madrid ·
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Guerra Civil espanyola і Mallorca · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Mallorca ·
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Guerra Civil espanyola і Manresa · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Manresa ·
Manuel Azaña Díaz
Manuel Azaña Díaz (Alcalá de Henares, Madrid, 10 de gener de 1880 - Montauban, França, 3 de novembre de 1940) va ser el primer i posteriorment el novè president del Govern (1931-1933 i 1936) de la Segona República i, finalment, el segon i darrer President de la II República Espanyola (1936-1939).
Guerra Civil espanyola і Manuel Azaña Díaz · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Manuel Azaña Díaz ·
Manuel Escorza del Val
Manuel Escorza del Val (Barcelona, 1912 - Valparaíso, Xile, 1968) fou un anarcosindicalista i més tard crític d'art.
Guerra Civil espanyola і Manuel Escorza del Val · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Manuel Escorza del Val ·
Manuel Goded Llopis
Manuel Goded Llopis (San Juan de Puerto Rico, 15 d'octubre de 1882 - Castell de Montjuïc, Barcelona, 12 d'agost de 1936) fou un militar d'ascendència catalana nascut a Puerto Rico, que capitanejà la revolta militar a Barcelona a l'inici de la Guerra Civil espanyola, motiu pel qual fou detingut, jutjat de manera sumaríssima i afusellat per les forces fidels a la república espanyola al Castell de Montjuïc de Barcelona.
Guerra Civil espanyola і Manuel Goded Llopis · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Manuel Goded Llopis ·
Marroc
El Marroc, oficialment el Regne del Marroc, és un estat del nord d'Àfrica.
Guerra Civil espanyola і Marroc · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Marroc ·
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Guerra Civil espanyola і Mataró · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Mataró ·
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Guerra Civil espanyola і Mèxic · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Mèxic ·
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Guerra Civil espanyola і Múrcia · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Múrcia ·
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Guerra Civil espanyola і Mossos d'Esquadra · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Mossos d'Esquadra ·
Nazisme
L'esvàstica, símbol indoeuropeu adoptat pel nazisme. salutació feixista. El nazisme o nacionalsocialisme (de l'alemany Nationalsozialismus; AFI) és la ideologia i pràctiques del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP) d'Adolf Hitler; i les polítiques adoptades pel govern de l'Alemanya Nazi a partir del 1933 fins al 1945, un període també conegut com a Tercer Reich.
Guerra Civil espanyola і Nazisme · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Nazisme ·
Ofensiva de Catalunya
Lofensiva de Catalunya, també anomenada campanya de Catalunya o batalla de Catalunya, va ser una campanya militar desenvolupada entre el 23 de desembre de 1938 i el 13 de febrer del 1939 al territori català sota control republicà durant la Guerra Civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Ofensiva de Catalunya · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Ofensiva de Catalunya ·
Organització de les Nacions Unides
LOrganització de les Nacions Unides (ONU) és una organització intergovernamental mundial, creada per la Carta de San Francisco el 1945, amb la finalitat de mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària, garantir la seguretat dels estats basant-se en els principis d'igualtat i autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans.
Guerra Civil espanyola і Organització de les Nacions Unides · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Organització de les Nacions Unides ·
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Guerra Civil espanyola і Palau de la Generalitat de Catalunya · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Palau de la Generalitat de Catalunya ·
Partit Obrer d'Unificació Marxista
El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.
Guerra Civil espanyola і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Partit Obrer d'Unificació Marxista ·
Partit Socialista Unificat de Catalunya
El Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) va ser un partit català d'ideologia comunista.
Guerra Civil espanyola і Partit Socialista Unificat de Catalunya · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Partit Socialista Unificat de Catalunya ·
Patrulles de control
Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.
Guerra Civil espanyola і Patrulles de control · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Patrulles de control ·
Pedralbes
Pedralbes és un dels tres barris del districte de les Corts de la ciutat de Barcelona.
Guerra Civil espanyola і Pedralbes · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Pedralbes ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Guerra Civil espanyola і Pirineus · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Pirineus ·
Plaça de Catalunya (Barcelona)
La plaça de Catalunya és la més cèntrica i gran de les places de Barcelona.
Guerra Civil espanyola і Plaça de Catalunya (Barcelona) · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Plaça de Catalunya (Barcelona) ·
Por
La por o temor és una emoció que serveix per a avisar d'un possible perill.
Guerra Civil espanyola і Por · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Por ·
Proclamació de la República Catalana
La proclamació de la República Catalana va ser feta per Francesc Macià a Barcelona el 14 d'abril de 1931.
Guerra Civil espanyola і Proclamació de la República Catalana · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Proclamació de la República Catalana ·
Ramón Serrano Suñer
Ramón Serrano Suñer (Cartagena, Múrcia, 12 de setembre del 1901 - Madrid 1 de setembre del 2003) fou un advocat i polític català, sis vegades nomenat ministre pel govern franquista.
Guerra Civil espanyola і Ramón Serrano Suñer · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Ramón Serrano Suñer ·
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Guerra Civil espanyola і Regne Unit · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Regne Unit ·
Renovación Española
Renovación Española va ser un dels partits polítics de la Segona República Espanyola, fundat el 1933 per Antonio Goicochea, José Calvo Sotelo, Pedro Sainz Rodríguez i el comte de Vallellano.
Guerra Civil espanyola і Renovación Española · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Renovación Española ·
Salvador González Albadalejo
Salvador González (Cartagena, 1911 - 1991, Joinville-le-Pont, França) fou dirigent del Partit Comunista de Catalunya i la Unió General de Treballadors a Barcelona durant la Segona República Espanyola i la Guerra Civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Salvador González Albadalejo · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Salvador González Albadalejo ·
San Francisco
San Francisco (oficialment The City and County of San Francisco) és una ciutat del nord de Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units.
Guerra Civil espanyola і San Francisco · Guerra Civil espanyola a Catalunya і San Francisco ·
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Guerra Civil espanyola і Sant Andreu de Palomar · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Sant Andreu de Palomar ·
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Guerra Civil espanyola і Saragossa · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Saragossa ·
Schutzstaffel
Les Schutzstaffel (SS; també estilitzat com Runic "↯↯", amb runes Armanen; pronunciació alemanya: "Esquadró de protecció") va ser una important organització paramilitar sota Adolf Hitler i el Partit Nazi a l'Alemanya nazi, i més tard per tota l'Europa ocupada per Alemanya durant la Segona Guerra Mundial.
Guerra Civil espanyola і Schutzstaffel · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Schutzstaffel ·
Segismundo Casado
, va ser un militar espanyol que va tenir especial protagonisme durant l'etapa final de la Guerra Civil espanyola, ja que el 5 de març de 1939 va encapçalar el cop d'estat en la zona republicana que va derrocar al govern del socialista radical Juan Negrín constituint a continuació al costat de socialistes moderats com Julian Besteiro, republicans d'esquerra i els sectors llibertaris el Consell Nacional de Defensa que va posar fi a la resistència del bàndol republicà en rendir-se a Francisco Franco les tropes del qual van poder ocupar la regió Centro-Sud, l'últim territori que quedava sota l'autoritat de la Segona República, sense combatre, posant fi així l'1 d'abril de 1939 a la Guerra Civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Segismundo Casado · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Segismundo Casado ·
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Guerra Civil espanyola і Segona Guerra Mundial · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Segona Guerra Mundial ·
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Guerra Civil espanyola і Segona República Espanyola · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Segona República Espanyola ·
Sindicats Lliures
Els Sindicats Lliures o Corporació General de Treballadors (Unió de Sindicats Lliures) fou una organització creada per militants carlins a l'Ateneu Legitimista el 1919, sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i vinculats amb l'autoritat militar de Catalunya (el general Severiano Martínez Anido, el comandant Bartolomé Roselló i el capità Lasarte entre d'altres, sota les ordres de la Capitania General de Catalunya, comandada pel general Milans del Bosch).
Guerra Civil espanyola і Sindicats Lliures · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Sindicats Lliures ·
Societat de Nacions
La Societat de Nacions (SDN) o la Lliga de les Nacions va ser un organisme internacional creat pel Tractat de Versalles el 28 de juny de 1919.
Guerra Civil espanyola і Societat de Nacions · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Societat de Nacions ·
Superpoblació humana
Mapa de la densitat de població per països. Zones del planeta densament poblades el 1994, dades de la NASA. La superpoblació humana és el concepte en què d'una població humana es fa massa gran per ser sostenible pel seu entorn o recursos a llarg termini i una disminució en la qualitat de vida.
Guerra Civil espanyola і Superpoblació humana · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Superpoblació humana ·
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Guerra Civil espanyola і Tarragona · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Tarragona ·
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Guerra Civil espanyola і Terol · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Terol ·
Tomàs Fàbregas Valls
Tomàs Fàbregas Valls (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 29 d'abril del 1904 — Mèxic D.F., Mèxic, 6 de setembre del 1969) fou un polític català.
Guerra Civil espanyola і Tomàs Fàbregas Valls · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Tomàs Fàbregas Valls ·
Tremp
El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.
Guerra Civil espanyola і Tremp · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Tremp ·
Txecoslovàquia
Txecoslovàquia va ser un estat que existí a l'Europa Central entre el 1918 i el 1992, tret del període de 1938 a 1945.
Guerra Civil espanyola і Txecoslovàquia · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Txecoslovàquia ·
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya
Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya o Unió de Rabassaires fou un sindicat de viticultors no propietaris sorgit a Catalunya l'any 1922.
Guerra Civil espanyola і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Unió de Rabassaires i Altres Cultivadors del Camp de Catalunya ·
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Guerra Civil espanyola і Unió General de Treballadors · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Unió General de Treballadors ·
Unió Militar Espanyola
La Unió Militar Espanyola (en castellà: Unión Militar Española, UME) va ser una organització clandestina de dreta creada el 1932 entre els oficials de l'exèrcit espanyol.
Guerra Civil espanyola і Unió Militar Espanyola · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Unió Militar Espanyola ·
Unión Patriótica
Unión Patriótica fou un partit polític de caràcter institucional fundat l'11 d'abril 1924 a instància del dictador Miguel Primo de Rivera, a partir de les Uniones Patrióticas, fundades pel futur cardenal Ángel Herrera Oria i la seva Asociación Católica Nacional de Propagandistas, amb la intenció de constituir un gran partit catòlic, a imitació del Partit Popular, fundat a Itàlia pel sacerdot "Don" Luigi Sturzo, base de la Democràcia Cristiana Italiana, i per aquell temps coaligat en el govern de Benito Mussolini i el seu Partit Nacional Feixista.
Guerra Civil espanyola і Unión Patriótica · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Unión Patriótica ·
Uruguay (vaixell)
Uruguay és el nom que va rebre des del 1934 un vaixell-presó, famós durant la guerra civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Uruguay (vaixell) · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Uruguay (vaixell) ·
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Guerra Civil espanyola і València · Guerra Civil espanyola a Catalunya і València ·
Vicenç Guarner i Vivancos
Vicenç Guarner i Vivancos (Maó, Menorca, 1893 - Mèxic, 1981) fou un militar menorquí, germà de Josep Guarner.
Guerra Civil espanyola і Vicenç Guarner i Vivancos · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Vicenç Guarner i Vivancos ·
Vicent Rojo Lluch
Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, La Costera, 8 d'octubre de 1894 - Madrid, 14 d'octubre de 1966) fou un militar valencià, destacat per la seva participació al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil espanyola.
Guerra Civil espanyola і Vicent Rojo Lluch · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Vicent Rojo Lluch ·
Vinaròs
Vinaròs és un municipi del País Valencià, capital de la comarca del Baix Maestrat.
Guerra Civil espanyola і Vinaròs · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Vinaròs ·
Xerta
Xerta és una vila i municipi de la comarca del Baix Ebre.
Guerra Civil espanyola і Xerta · Guerra Civil espanyola a Catalunya і Xerta ·
1 d'abril
El primer d'abril és el noranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-dosè en els anys de traspàs.
1 d'abril і Guerra Civil espanyola · 1 d'abril і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
12 de desembre
El 12 de desembre és el tres-cents quaranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-setè en els anys de traspàs.
12 de desembre і Guerra Civil espanyola · 12 de desembre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
14 d'abril
El 14 d'abril és el cent quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquè en els anys de traspàs.
14 d'abril і Guerra Civil espanyola · 14 d'abril і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
15 de desembre
El 15 de desembre és el tres-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquantè en els anys de traspàs.
15 de desembre і Guerra Civil espanyola · 15 de desembre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
16 de novembre
El 16 de novembre o 16 de santandria és el tres-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
16 de novembre і Guerra Civil espanyola · 16 de novembre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
18 de juliol
El 18 de juliol és el cent noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-centè en els anys de traspàs.
18 de juliol і Guerra Civil espanyola · 18 de juliol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
19 de juliol
El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs.
19 de juliol і Guerra Civil espanyola · 19 de juliol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
20 de juliol
El 20 de juliol és el dos-cents unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dosè en els anys de traspàs.
20 de juliol і Guerra Civil espanyola · 20 de juliol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
21 de setembre
El 21 de setembre és el dos-cents seixanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-cinquè en els anys de traspàs.
21 de setembre і Guerra Civil espanyola · 21 de setembre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
22 de febrer
El 22 de febrer és el cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià.
22 de febrer і Guerra Civil espanyola · 22 de febrer і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
23 de setembre
El 23 de setembre és el dos-cents seixanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-setè en els anys de traspàs.
23 de setembre і Guerra Civil espanyola · 23 de setembre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
24 de juliol
El 24 de juliol és el dos-cents cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents sisè en els anys de traspàs.
24 de juliol і Guerra Civil espanyola · 24 de juliol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
25 de juliol і Guerra Civil espanyola · 25 de juliol і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
26 de gener
El 26 de gener és el vint-i-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
26 de gener і Guerra Civil espanyola · 26 de gener і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
26 de novembre
El 26 de novembre o 26 de santandria és el tres-cents trentè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-unè en els anys de traspàs.
26 de novembre і Guerra Civil espanyola · 26 de novembre і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
27 de febrer і Guerra Civil espanyola · 27 de febrer і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
28 de febrer
El 28 de febrer és el cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
28 de febrer і Guerra Civil espanyola · 28 de febrer і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
28 de març і Guerra Civil espanyola · 28 de març і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
31 de maig
El 31 de maig és el cent cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
31 de maig і Guerra Civil espanyola · 31 de maig і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
4 de febrer
El 4 de febrer és el trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià.
4 de febrer і Guerra Civil espanyola · 4 de febrer і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
5 d'abril
El 5 d'abril és el noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-sisè en els anys de traspàs.
5 d'abril і Guerra Civil espanyola · 5 d'abril і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
8 de gener
El 8 de gener és el vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
8 de gener і Guerra Civil espanyola · 8 de gener і Guerra Civil espanyola a Catalunya ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya
- Què tenen en comú Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya
- Semblances entre Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Comparació entre Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya
Guerra Civil espanyola té 530 relacions, mentre que Guerra Civil espanyola a Catalunya té 221. Com que tenen en comú 179, l'índex de Jaccard és 23.83% = 179 / (530 + 221).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Guerra Civil espanyola і Guerra Civil espanyola a Catalunya. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
