Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Abadia de Cluny, Abat, Ablegat, Acclamatio, Agnès d'Aquitània (emperadriu consort), Agustí d'Hipona, Alberic II, Aldobrandeschi, Alexandre II (papa), Alfons X de Castella, Anatòlia, Anatema, Anglosaxons, Anselm de Canterbury, Antiga basílica de Sant Pere, Antipapa, Arquebisbat de Fermo, Arquebisbat de Florència, Arquebisbat de Lucca, Arquebisbat de Magúncia, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Spoleto-Norcia, Augsburg, Basílica de Santa Maria Major, Basílica del Sant Sepulcre, Batalla de Manazkert, Baviera, Benet X (antipapa), Benet XIII (papa), Bernat II de Besalú, Bertold I de Caríntia, Bisbat suburbicari de Velletri-Segni, Bisbe, Brixen, Burgesia, Butlla, Canossa, Caríntia, Cardenal, Carta als Gàlates, Castell de Canossa, Castell de Sant'Angelo, Cavalleria medieval, Ceprano, Cesaropapisme, Ciutat lleonina, Climent II, Climent III, Col·legi Cardenalici, Comú medieval, ..., Concili de Clarmont (1095), Concili de Londres de 1102, Concili de Tours, Concubinat, Conquesta normanda d'Anglaterra, Conquesta normanda del Mezzogiorno, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Consagració, Consagració reial, Conversió de Pau, Corona d'Aragó, Crist, Cristianisme occidental, Cristianisme oriental, Croades, Dalmàcia, Dictatus Papae, Dieta Imperial, Dinastia Capet, Dinastia otoniana, Dinastia sàlica, Dinastia seljúcida, Dret canònic, Duc, Ducat de la Pulla i Calàbria, Emperador, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Església Apostòlica Armènia, Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, Estat nació, Esteve IX, Eucaristia, Excomunió, Expansió de l'islam, Família benedictina, Felip I de França, Feudalisme, Flebitis, França, Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic, Gelasi I, Godofreu II de Baixa Lotaríngia, Gorze, Gran Cisma d'Orient, Gregori el Gran, Gregori XIII, Guillem I d'Anglaterra, Heretgia, Hessen, Hug de Cluny, Hugues de Flavigny, Humiliació de Canossa, Imperi Carolingi, Imperi Romà d'Orient, In nomine Domini, Investidura, Isidor de Sevilla, Islam, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Lanfranc, Legat, Libertas ecclesiae, Lleó IX, Llibre dels Salms, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llombardia, Lluita de les Investidures, Marca Hispànica, Matilde de Canossa, Mauritània, Màntua, Miniatura, Miquel VII Ducas, Monarquia, Monjo, Nicolaisme, Nicolau II (papa), Nom papal, Normand, Normands, Nuremberg, Odó de Cluny, Orde Camaldulès, Orde de Cluny, Orde de la Cartoixa, Orde de Sant Benet, Orde del Cister, Orde sacerdotal, Orient Pròxim, Otó I de Saxònia, Otó II del Sacre Imperi, Otó III del Sacre Imperi, Papa, Papa Damas II, Papa Gregori VI, Pas del Mont Cenis, Pataria, Pau i Treva de Déu, Pau V, Pelegrinatge, Pentecosta, Pere Damià, Piacenza, Poder temporal, Pornocràcia, Prelat d'Honor de Sa Santedat, Prevere, Primacia del bisbe de Roma, Primera Croada, Prior, Reforma gregoriana, Regne d'Anglaterra, Regne d'Hongria, Regne de França, Regne de Polònia, Rei dels Romans, Renaixement del segle XII, Rin, Robert Guiscard, Rodolf de Suàbia, Roma, Rus de Kíev, Sabina, Sacre Imperi Romanogermànic, Salern, San Pietro in Vincoli, Sant, Sant Joan del Laterà, Sant Pau Extramurs, Sant Pere, Saqueig de Roma (1527), Saqueig de Roma (410), Sarcòfag romà, Sarraïns, Saxons, Sínode de Worms, Síria, Simonia, Sotsdiaca, Suàbia, Teocràcia, Teologia, Toscana, Tractat de Ceprano (1080), Tractat de Verdun, Transsubstanciació, Urbà II, Utrecht, Víctor II, 1015, 1085, 1728, 24 de maig, 25 de maig. Ampliar l'índex (156 més) »
Abadia de Cluny
Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.
Nou!!: Gregori VII і Abadia de Cluny · Veure més »
Abat
Sant Antoni Abat. Labat (de l'arameu ababa, que significa «pare», és el títol amb què es designa el mestre de la vida espiritual d'una abadia o el superior d'un monestir abat al cristianisme i al budisme. En les comunitats femenines la superiora rep el nom d’abadessa. Acostuma a ser elegit, segons la regla de sant Benet, per votació dels membres de la comunitat. Duu insígnies que representen la seua primacia abacial, com ara la creu pectoral, el bàcul, l'anell, o la mitra (un abat mitrat era un abat que usava insígnies pontificals). També reben aquest títol de manera honorífica els preveres triats per a presidir un consell catedralici. L'abat coadjutor és aquell elegit per ajudar l'abat d'un monestir en les seves tasques. El substitueix en cas de malaltia o vellesa. Durant els tres primers segles del cristianisme s'anomenava abat al practicant de l'ascetisme més experimentat que fa de guia als altres. DD'ençà el, amb l'aplicació generalitzada de la Regla de Sant Benet es configurà com una institució jurídica eclesiàstica, de caràcter vitalici normalment, en què es demanava l'ordenació sacerdotal de l'abat, el cap jurídic d'un monestir. D'ençà aleshores, l'abat és la persona que té la principal responsabilitat dins d'una comunitat religiosa o d'una col·legiata i és qui en nomena tots els càrrecs. Actua només segons l'Evangeli i la regla monàstica del monestir i des de l'edat mitjana és independent de la diòcesi en els aspectes de la disciplina regular.Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: ed. 62, 1998, p. 3 Avui dia la seva autoritat és moderada per la resta del capítol de monjos, que l'elegeix. Dins el cristianisme Jeroni d'Estridó criticà negativament l'ús de la paraula abat per part dels eclesiàstics cristians perquè afirmava que Jesucrist el volia només per a referir-se a son pare.
Nou!!: Gregori VII і Abat · Veure més »
Ablegat
Lablegat era antigament el delegat d'un legat pontifici o del seu vicari.
Nou!!: Gregori VII і Ablegat · Veure més »
Acclamatio
Acclamatio és el nom de l'aclamació pública que feien els romans quan volien aprovar o desaprovar un fet, principalment als funerals, als casaments, als teatres o als triomfs, durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Gregori VII і Acclamatio · Veure més »
Agnès d'Aquitània (emperadriu consort)
Agnès d'Aquitània (Poitiers, vers 1025 - Roma, 14 de desembre de 1077), també coneguda com a Agnès de Poitiers o Emperadriu Agnès, va ser emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic del seu casament amb Enric III el 1043 fins a enviudar el 1056, i governà com a regent pel seu fill Enric IV des del 1056 fins al 1062.
Nou!!: Gregori VII і Agnès d'Aquitània (emperadriu consort) · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Gregori VII і Agustí d'Hipona · Veure més »
Alberic II
Alberic II (911 o 912-Roma 31 d'agost del 954), era fill de Mariozza i d'Alberic I de Spoleto.
Nou!!: Gregori VII і Alberic II · Veure més »
Aldobrandeschi
Els Aldobrandeschi foren una família feudal italiana que va governar territoris a la Maremma, a la regió de Sovana o Soana i a les terres de Grosseto.
Nou!!: Gregori VII і Aldobrandeschi · Veure més »
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Nou!!: Gregori VII і Alexandre II (papa) · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Gregori VII і Alfons X de Castella · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Gregori VII і Anatòlia · Veure més »
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Gregori VII і Anatema · Veure més »
Anglosaxons
Els anglosaxons foren les tribus germàniques que envaïren el sud i l'est de la Gran Bretanya al començament del de la nostra era, i el període (anglosaxó) des de la seva creació fins a la conquesta normanda d'Anglaterra.
Nou!!: Gregori VII і Anglosaxons · Veure més »
Anselm de Canterbury
Anselm de Canterbury (1033 o 1034 - 21 d'abril, 1109), també conegut com a Sant Anselm, Anselm d'Aosta o Anselm de Bec, va ser un monjo benedictí, filòsof i teòleg que ocupà l'arquebisbat de Canterbury entre 1093 i 1109.
Nou!!: Gregori VII і Anselm de Canterbury · Veure més »
Antiga basílica de Sant Pere
Lantiga basílica de Sant Pere, o basílica de Constantí, era l'edifici que s'erigia anteriorment en el lloc on ara es troba la basílica de Sant Pere, al Vaticà.
Nou!!: Gregori VII і Antiga basílica de Sant Pere · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Gregori VII і Antipapa · Veure més »
Arquebisbat de Fermo
Larquebisbat de Fermo - Arquebisbat de Fermo, Archidioecesis Firmana - és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Marques.
Nou!!: Gregori VII і Arquebisbat de Fermo · Veure més »
Arquebisbat de Florència
Larquebisbat de Florència —Arcidiocesi di Firenze; Archidioecesis Florentina — és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de la Toscana.
Nou!!: Gregori VII і Arquebisbat de Florència · Veure més »
Arquebisbat de Lucca
L'arquebisbat de Lucca (en italià: Arcidiocesi di Lucca, en llatí: Archidioecesis Lucensis) és una seu de l'Església catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.
Nou!!: Gregori VII і Arquebisbat de Lucca · Veure més »
Arquebisbat de Magúncia
LArquebisbat de Magúncia —Erzbistum Mainz — o Electorat de Magúncia —Kurfürstentum Mainz o Kurmainz, literalment Principat-arquebisbat de Magúncia— fou un influent bisbat i principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic entre 780-82 i 1802.
Nou!!: Gregori VII і Arquebisbat de Magúncia · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Gregori VII і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Spoleto-Norcia
Sense descripció.
Nou!!: Gregori VII і Arquebisbat de Spoleto-Norcia · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Gregori VII і Augsburg · Veure més »
Basílica de Santa Maria Major
La Basílica de Santa Maria Major (en italià Basilica di Santa Maria Maggiore, també coneguda com a Basilica di Santa Maria della Neve i Basilica Liberiana) és una antiga basílica catòlica de Roma, anomenada així perquè era la més gran de les vuitanta esglésies que estaven dedicades a la Mare de Déu.
Nou!!: Gregori VII і Basílica de Santa Maria Major · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: Gregori VII і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Batalla de Manazkert
La batalla de Manazkert fou un enfrontament entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Gregori VII і Batalla de Manazkert · Veure més »
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Nou!!: Gregori VII і Baviera · Veure més »
Benet X (antipapa)
Giovanni Mincio, també conegut com a Giovanni dels comtes di Tuscolo (... – 1074), va ser un cardenal italià que va ser elegit papa en el conclave de 1058.
Nou!!: Gregori VII і Benet X (antipapa) · Veure més »
Benet XIII (papa)
Benet XIII (Gravina in Puglia, Regne de Nàpols, 2 de febrer de 1649 - 1730) és el nom adoptat per Pietro Francesco Orsini Gravina quan va ser escollit papa el 1724.
Nou!!: Gregori VII і Benet XIII (papa) · Veure més »
Bernat II de Besalú
Bernat II de Besalú (? - ~ 1097) fou comte de Besalú i Ripoll (1066-1097).
Nou!!: Gregori VII і Bernat II de Besalú · Veure més »
Bertold I de Caríntia
Bertold I de Zähringen i de Caríntia (nascut vers l'any 1000, mort el 6 de novembre de 1078 a Weilheim an der Teck), dit el Barbut, fou comte d'Ortenau i Brisgau i l'ancestre de la casa de Baden i fou també duc de Caríntia i marcgravi de Verona.
Nou!!: Gregori VII і Bertold I de Caríntia · Veure més »
Bisbat suburbicari de Velletri-Segni
El bisbat suburbicàri de Velletri-Segni (italià: sede suburbicaria di Velletri-Segni; llatí: Veliterna-Signina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del bisbat de Roma, que pertany a la Regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Gregori VII і Bisbat suburbicari de Velletri-Segni · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Gregori VII і Bisbe · Veure més »
Brixen
Brixen (italià Bressanone, ladí Porsenù) és un municipi italià, dins de la província autònoma de Tirol del Sud.
Nou!!: Gregori VII і Brixen · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Gregori VII і Burgesia · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Gregori VII і Butlla · Veure més »
Canossa
Canossa (Província de Reggio de l'Emília) és un municipi i castell a Emília-Romanya, famós com el lloc on Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic va fer penitència el 1077, per revocar l'excomunicació del Papa Gregori VII.
Nou!!: Gregori VII і Canossa · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Gregori VII і Caríntia · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Gregori VII і Cardenal · Veure més »
Carta als Gàlates
La Carta als Gàlates és un llibre del Nou Testament escrit per sant Pau Apòstol a la nova comunitat cristiana de la regió de Galàcia situada a l'Anatòlia central.
Nou!!: Gregori VII і Carta als Gàlates · Veure més »
Castell de Canossa
El Castell de Canossa va ser construït a la primera meitat del per Adalberto Atto, fill de Sigifred de Lucca.
Nou!!: Gregori VII і Castell de Canossa · Veure més »
Castell de Sant'Angelo
El castell de Sant'Angelo (en italià, Castel Sant'Angelo), conegut també com el mausoleu d'Adrià, és un monument romà al marge dret del riu Tíber, davant l'antic Pons Aelius (l'actual pont de Sant'Angelo), a no gaire distància de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Gregori VII і Castell de Sant'Angelo · Veure més »
Cavalleria medieval
Konrad von Limpurg és nomenat a cavaller armat per la seva dama, al Codex Manesse (principis del segle XIV) La cavalleria medieval és una institució que des de la seva dimensió estrictament militar dels seus orígens a Occident al tombant dels segles i, que va adquirint fortes dimensions socials i culturals mentre anava avançant l'edat mitjana, i que la literatura romànica, a través del romanç es perfila com una narració en llengua vulgar i una de les primeres plasmacions en aquesta llengua és sobre la visió del món de l'aristocràcia cavalleresca.
Nou!!: Gregori VII і Cavalleria medieval · Veure més »
Ceprano
Ceprano és un comune (municipi) de la província de Frosinone, a la regió italiana del Laci, situat a uns 106 km al sud de Roma i a uns 127 km al nord de Nàpols.
Nou!!: Gregori VII і Ceprano · Veure més »
Cesaropapisme
El cesaropapisme, mot nascut a mitjans del, designa un sistema de govern temporal (cèsar) qui, amb voluntat de dominació universal, cerca exercir el seu poder sobre els afers espirituals (el poder espiritual del papa).
Nou!!: Gregori VII і Cesaropapisme · Veure més »
Ciutat lleonina
La Ciutat lleonina (en llatí Civitas Leonina) és aquella part de la ciutat de Roma al voltant de la qual el papa del segle IX Lleó IV va encarregar la construcció de la muralla lleonina.
Nou!!: Gregori VII і Ciutat lleonina · Veure més »
Climent II
Climent II - de nom seglar Sudiger de Morsleben i Hornburg - (Hornburg, 1005 - Pesaro, 9 d'octubre de 1047) va ser papa de Roma del 1046 al 1047.
Nou!!: Gregori VII і Climent II · Veure més »
Climent III
Climent III (centre) amb Enric IV (esquerra), imatge del ''Codex Jenesis Bose'' Guibert o Wibert de Ravenna (c. 1029 - 8 de setembre de 1100) va ser un prelat italià, arquebisbe de Ravenna, que va ser elegit Papa en 1080 en oposició al papa Gregori VII.
Nou!!: Gregori VII і Climent III · Veure més »
Col·legi Cardenalici
Funeral de Joan Pau II, el Col·legi Cardenalici (vestimenta vermella) ocupa les primeres files El Col·legi Cardenalici o sacre col·legi és el cos de tots els cardenals de l'Església catòlica.
Nou!!: Gregori VII і Col·legi Cardenalici · Veure més »
Comú medieval
En l'edat mitjana, un comú podia ser.
Nou!!: Gregori VII і Comú medieval · Veure més »
Concili de Clarmont (1095)
El Concili de Clarmont va ser un sínode mixt d'eclesiàstics i laics de l'Església catòlica que va tenir lloc el novembre de 1095 a la localitat de Clarmont d'Alvèrnia i que va desencadenar la Primera Croada.
Nou!!: Gregori VII і Concili de Clarmont (1095) · Veure més »
Concili de Londres de 1102
El Concili de Londres va ser una concili de l'església catòlica convocat per Anselm, arquebisbe de Canterbury, en la festivitat de sant Miquel l'any 1102.
Nou!!: Gregori VII і Concili de Londres de 1102 · Veure més »
Concili de Tours
El Concili de Tours fou un dels cinc concilis regionals convocats per Carlemany el mes de maig del 813 a la ciutat francesa de Tours, al costat dels de Magúncia sobre les escoles, el de Chalon-sur-Saône, el de Reims i el d'Arle.
Nou!!: Gregori VII і Concili de Tours · Veure més »
Concubinat
Concubinat és l'estat d'una dona que es troba en una relació de tipus matrimonial amb un home amb qui no s'hi pot casar, sovint per la diferència d'estatus social.
Nou!!: Gregori VII і Concubinat · Veure més »
Conquesta normanda d'Anglaterra
La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.
Nou!!: Gregori VII і Conquesta normanda d'Anglaterra · Veure més »
Conquesta normanda del Mezzogiorno
La conquesta normanda del Mezzogiorno va ser un procés desenvolupat durant diverses dècades del.
Nou!!: Gregori VII і Conquesta normanda del Mezzogiorno · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Gregori VII і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Consagració
La consagració és la dedicació solemne a un propòsit o servei especial.
Nou!!: Gregori VII і Consagració · Veure més »
Consagració reial
La consagració reial és una cerimònia religiosa que confereix a un sobirà un caràcter sagrat (a vegades fins i tot diví) desmarcant-se així de la resta de les persones.
Nou!!: Gregori VII і Consagració reial · Veure més »
Conversió de Pau
La conversió de Sant Pau al camí de Damasc per Luca Giordano (vers 1690) La conversió de Pau, descrita al Nou Testament, fa referència a un dels esdeveniments en la vida de Pau de Tars.
Nou!!: Gregori VII і Conversió de Pau · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Gregori VII і Corona d'Aragó · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Gregori VII і Crist · Veure més »
Cristianisme occidental
El cristianisme occidental és una de les dues subdivisions del cristianisme (el cristianisme oriental és l'altra).
Nou!!: Gregori VII і Cristianisme occidental · Veure més »
Cristianisme oriental
El cristianisme oriental és el grup d'esglésies cristianes les tradicions de les quals es van desenvolupar als Balcans, a Europa oriental a l'Àsia Menor, a l'Orient Pròxim, al nord-est d'Àfrica i al sud de l'Índia al llarg de diversos segles.
Nou!!: Gregori VII і Cristianisme oriental · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Gregori VII і Croades · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Gregori VII і Dalmàcia · Veure més »
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Nou!!: Gregori VII і Dictatus Papae · Veure més »
Dieta Imperial
La Dieta Imperial (Reichstag) era el parlament del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Gregori VII і Dieta Imperial · Veure més »
Dinastia Capet
La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.
Nou!!: Gregori VII і Dinastia Capet · Veure més »
Dinastia otoniana
La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.
Nou!!: Gregori VII і Dinastia otoniana · Veure més »
Dinastia sàlica
La Dinastia sàlica va ser una nissaga de quatre reis germànics que regnaren durant l'alta edat mitjana (1024-1125), també comeguda com a Dinastia Francònia pels orígens de la família i el seu paper com a ducs de Francònia.
Nou!!: Gregori VII і Dinastia sàlica · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Gregori VII і Dinastia seljúcida · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Gregori VII і Dret canònic · Veure més »
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Nou!!: Gregori VII і Duc · Veure més »
Ducat de la Pulla i Calàbria
Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.
Nou!!: Gregori VII і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »
Emperador
L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.
Nou!!: Gregori VII і Emperador · Veure més »
Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.
Nou!!: Gregori VII і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Gregori VII і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Nou!!: Gregori VII і Església Catòlica Romana · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Gregori VII і Església Ortodoxa · Veure més »
Estat nació
Tractat de Münster", un dels tractats que durien a la Pau de Westfàlia, on va néixer el concepte de l'"estat nació". L'estat nació és una entitat política formada per un estat amb qui la majoria dels seus ciutadans s'identifica a partir d'una identitat comuna basada en el concepte de nació.
Nou!!: Gregori VII і Estat nació · Veure més »
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Nou!!: Gregori VII і Esteve IX · Veure més »
Eucaristia
Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.
Nou!!: Gregori VII і Eucaristia · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Gregori VII і Excomunió · Veure més »
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Gregori VII і Expansió de l'islam · Veure més »
Família benedictina
S'anomena família benedictina al conjunt de grups i comunitats catòlics (instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen en la seva vida la Regla de Sant Benet o alguna de les regles que se'n deriven.
Nou!!: Gregori VII і Família benedictina · Veure més »
Felip I de França
Felip I de França (23 de maig de 1052 - castell de Melun, 29 de juny de 1108) fou rei de França (1060-1108).
Nou!!: Gregori VII і Felip I de França · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Gregori VII і Feudalisme · Veure més »
Flebitis
La flebitis és una inflamació d'una vena, generalment a la cama.
Nou!!: Gregori VII і Flebitis · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Gregori VII і França · Veure més »
Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic
Frederic I de Hohenstaufen (1122 - 10 de juny de 1190), anomenat el Barba-roja (Barbarossa en italià, Rotbart en alemany) va ser escollit Rei d'Alemanya a Frankfurt el 4 de març de 1152 i coronat a Aquisgrà el 9 de març, coronat Rei d'Itàlia a Pavia el 1154, i finalment coronat Sacre Emperador Romà pel Papa Adrià IV el 18 de juny de 1155.
Nou!!: Gregori VII і Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Gelasi I
Gelasi I (Àfrica romana ? - Roma, 21 de novembre de 496) fou escollit papa l'1 de març de 492, el mateix dia de la mort del seu antecessor, Fèlix III.
Nou!!: Gregori VII і Gelasi I · Veure més »
Godofreu II de Baixa Lotaríngia
Godofreu II, conegut com a Godofreu el Barbut, (vers 997-1069), duc d'Alta Lotaríngia, de Baixa Lotaríngia, marcgravi (marquès) d'Anvers i comte de Verdun i les Ardennes.
Nou!!: Gregori VII і Godofreu II de Baixa Lotaríngia · Veure més »
Gorze
Gorze és un municipi francès, situat al departament del Mosel·la i a la regió del Gran Est.
Nou!!: Gregori VII і Gorze · Veure més »
Gran Cisma d'Orient
El Cisma Est-Oest (també conegut com el Gran Cisma o Cisma de 1054) va ser el trencament de la comunió que es va produir al entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa Oriental.
Nou!!: Gregori VII і Gran Cisma d'Orient · Veure més »
Gregori el Gran
, va ser el bisbe de Roma des del 3 de setembre del 590 fins a la seva mort.
Nou!!: Gregori VII і Gregori el Gran · Veure més »
Gregori XIII
Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni, va ser Papa entre 1572 i 1585.
Nou!!: Gregori VII і Gregori XIII · Veure més »
Guillem I d'Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra (anglès: William I; normand antic: Williame I; anglès antic: Willelm I; nascut cap al 1028 a Falaise i mort el 9 de setembre del 1087 a Roan), conegut habitualment com a Guillem el Conqueridor i ocasionalment com a Guillem el Bastard, fou el primer rei d'Anglaterra de la dinastia normanda entre el 1066 i la seva mort el 1087.
Nou!!: Gregori VII і Guillem I d'Anglaterra · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Gregori VII і Heretgia · Veure més »
Hessen
Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país.
Nou!!: Gregori VII і Hessen · Veure més »
Hug de Cluny
Hug de Cluny o de Semur o Hug el Gran (Semur, Borgonya, Regne de França, 13 de maig de 1024 - Cluny, 28 d'abril de 1109) va ser un monjo benedictí francès, sisè abat de Cluny.
Nou!!: Gregori VII і Hug de Cluny · Veure més »
Hugues de Flavigny
Hugues de Flavigny —Hugo Flaviniacensis — (1064-1115) fou un historiador i monjo benedictí francès, abat de Flavigny entre el 1097 i el 1100.
Nou!!: Gregori VII і Hugues de Flavigny · Veure més »
Humiliació de Canossa
Enric IV davant de Gregori VII en Canossa. Obra de Carlo Emanuelle, c. 1630. Humiliació d'Enric IV davant el Papa per demanar-li el seu perdó. Pintura d'Eduard Schwoiser 1852. Humiliació de Canossa, peregrinació de Canossa o penitència de Canossa són denominacions historiogràfiques de l'episodi històric de gener de 1077, que inclou el viatge o peregrinació des d'Espira al castell de Canossa de l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic per sol·licitar al papa Gregori VII el seu alliberament de l'excomunió, i la humiliació o penitència a la qual va haver de sotmetre's per obtenir-la.
Nou!!: Gregori VII і Humiliació de Canossa · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Gregori VII і Imperi Carolingi · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Gregori VII і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
In nomine Domini
In nomine Domini (En el nom del Senyor) és una butlla papal escrita pel papa Nicolau II i un cànon del Concili de Roma.
Nou!!: Gregori VII і In nomine Domini · Veure més »
Investidura
La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.
Nou!!: Gregori VII і Investidura · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Gregori VII і Isidor de Sevilla · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Gregori VII і Islam · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Gregori VII і Jerusalem · Veure més »
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Nou!!: Gregori VII і Jesús de Natzaret · Veure més »
Lanfranc
Lanfranc (Pavia, v.1005 — 24 de maig del 1089, Canterbury) fou un monjo que es va fer famós com a mestre al monestir benedictí de Bec (Normandia); pel seu prestigi se li va encomanar defensar la tesi de la transsubstanciació en diversos concilis; fou també prior a l'abadia dels Homes a Caen i posteriorment arquebisbe de Canterbury, càrrec que va tenir fins a la seva mort.
Nou!!: Gregori VII і Lanfranc · Veure més »
Legat
Xilografia mostrant Enric II d'Anglaterra saludant un legat papal Un legat (del títol de l'antiga Roma legatus) és un representant personal del papa a nacions estrangeres, o una part de l'Església catòlica.
Nou!!: Gregori VII і Legat · Veure més »
Libertas ecclesiae
Libertas Ecclesiae (Llibertat de l'Església en llatí) va ser una butlla papal promulgada pel Papa Gregori VII el 1079.
Nou!!: Gregori VII і Libertas ecclesiae · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Gregori VII і Lleó IX · Veure més »
Llibre dels Salms
El llibre dels Salms, Salteri, Salms o llibre dels Psalms és un llibre bíblic que inclou una col·lecció de 150 salms amb anotacions litúrgiques i musicals.
Nou!!: Gregori VII і Llibre dels Salms · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Gregori VII і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Gregori VII і Llombardia · Veure més »
Lluita de les Investidures
Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.
Nou!!: Gregori VII і Lluita de les Investidures · Veure més »
Marca Hispànica
La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.
Nou!!: Gregori VII і Marca Hispànica · Veure més »
Matilde de Canossa
Matilde de Canossa (Màntua, 1046–Bondeno di Roncore, 24 de juliol de 1115), també anomenada la gran comtessa i també coneguda com a Matilde de Toscana, va ser una noble italiana, que va destacar com la més gran aliada del papa Gregori VII durant la Querella de les Investidures i va participar en la mediació entre l'esmentat papa i Enric IV del Sacre Imperi romanogermànic.
Nou!!: Gregori VII і Matilde de Canossa · Veure més »
Mauritània
miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.
Nou!!: Gregori VII і Mauritània · Veure més »
Màntua
Màntua (en italià Mantova; en llombard Màntoa ˈmantua o ˈmantoa) és una ciutat d'Itàlia, capital de la província de Màntua a la regió de Llombardia.
Nou!!: Gregori VII і Màntua · Veure més »
Miniatura
Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.
Nou!!: Gregori VII і Miniatura · Veure més »
Miquel VII Ducas
Miquel VII Ducas Parapinaces (Μιχαήλ Ζ΄ Δούκας, Mikhaïl VII Dukas) fou emperador romà d'Orient del 1071 al 1078.
Nou!!: Gregori VII і Miquel VII Ducas · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: Gregori VII і Monarquia · Veure més »
Monjo
Un monjo Un monjo o monge i una monja és una persona consagrada a la religió.
Nou!!: Gregori VII і Monjo · Veure més »
Nicolaisme
El nicolaisme va ser una secta llibertina gnòstica que ràpidament es va estendre per Àsia Menor fins que, al final del, es va fondre amb altres sectes.
Nou!!: Gregori VII і Nicolaisme · Veure més »
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Nou!!: Gregori VII і Nicolau II (papa) · Veure més »
Nom papal
La llista dels papes de l'Església Catòlica Un nom papal o nom pontifical és el nom regnal que pren un papa.
Nou!!: Gregori VII і Nom papal · Veure més »
Normand
El normand és una llengua romànica que es parla a Normandia i a les Illes Anglonormandes.
Nou!!: Gregori VII і Normand · Veure més »
Normands
Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).
Nou!!: Gregori VII і Normands · Veure més »
Nuremberg
Vista de l'ajuntament de Nuremberg Climograma de Nuremberg Nuremberg (en alemany: Nürnberg; en franc: Nämberch) és una ciutat al districte de la Francònia Mitjana, al land de Baviera.
Nou!!: Gregori VII і Nuremberg · Veure més »
Odó de Cluny
Odó de Cluny o també Ot de Cluny (Comtat del Maine, Regne de França, ca. 878 - Tours, 18 de novembre de 942) va ser un monjo benedictí francès, tercer abat de Sant Guerau d'Orlhac l'any 920 i, de 926 a 942, segon abat de Cluny.
Nou!!: Gregori VII і Odó de Cluny · Veure més »
Orde Camaldulès
LOrde de la Camàldula o dels camaldulesos és un orde religiós de tipus orde monàstic, reforma observant de l'Orde de Sant Benet dedicada a la vida purament contemplativa i eremítica.
Nou!!: Gregori VII і Orde Camaldulès · Veure més »
Orde de Cluny
L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.
Nou!!: Gregori VII і Orde de Cluny · Veure més »
Orde de la Cartoixa
Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.
Nou!!: Gregori VII і Orde de la Cartoixa · Veure més »
Orde de Sant Benet
L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
Nou!!: Gregori VII і Orde de Sant Benet · Veure més »
Orde del Cister
Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.
Nou!!: Gregori VII і Orde del Cister · Veure més »
Orde sacerdotal
Ordenació de tres preveres a la Catedral de Santa Maria de Hildesheim L’orde sacerdotal és un sagrament de l'església catòlica que inclou tres graus: episcopat, presbiterat i diaconat.
Nou!!: Gregori VII і Orde sacerdotal · Veure més »
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Nou!!: Gregori VII і Orient Pròxim · Veure més »
Otó I de Saxònia
Otó (c. 851 - 30 de novembre del 912), anomenat l'Il·lustre (der Erlauchte) per autors posteriors, va ser el duc de Saxònia des 880 fins a la seva mort.
Nou!!: Gregori VII і Otó I de Saxònia · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Gregori VII і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Otó III del Sacre Imperi
Otó III (980 – 23 de gener del 1002) fou el quart monarca de la dinastia otoniana o saxona del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Gregori VII і Otó III del Sacre Imperi · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Gregori VII і Papa · Veure més »
Papa Damas II
Damas II, de nom Poppo de Brixen, (Pildenau, Ducat de Baviera, ? – Palestrina, Estats pontificis, 9 d'agost de 1048) fou Papa de l'Església catòlica durant el 1048.
Nou!!: Gregori VII і Papa Damas II · Veure més »
Papa Gregori VI
Gregori VI (Roma, ? – Colònia, novembre del 1047) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1045 al 1046.
Nou!!: Gregori VII і Papa Gregori VI · Veure més »
Pas del Mont Cenis
El pas del Mont Cenis o coll del Mont Cenis (en francès col du Mont-Cenis) (en italià, colle del Moncenisio) és un port de muntanya dels Alps, situat a 2.083 msnm al cantó de Cantó de Lanslebourg-Mont-Cenis, al departament de la Savoia, regió d'Alvèrnia-Roine-Alps, a França.
Nou!!: Gregori VII і Pas del Mont Cenis · Veure més »
Pataria
La Pataria (mot italià, pronunciat) fou un moviment popular de Milà que qüestionà el nomenament com a arquebisbe d'aquella ciutat de Guido de Velate (1045), noble milanès fidel a l'emperador alemany Enric III.
Nou!!: Gregori VII і Pataria · Veure més »
Pau i Treva de Déu
Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.
Nou!!: Gregori VII і Pau i Treva de Déu · Veure més »
Pau V
Pau V (Roma, 17 de setembre de 1550 - Roma, 28 de gener de 1621) va ser Papa de l'Església Catòlica entre 1605 i 1621.
Nou!!: Gregori VII і Pau V · Veure més »
Pelegrinatge
Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.
Nou!!: Gregori VII і Pelegrinatge · Veure més »
Pentecosta
Giotto a Pàdua. National Gallery a Londres. La Pentecosta (del llatí pentecoste literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia"), Cinquagesma i popularment Pasqua de Pentecosta o Pasqua Granada o segona Pasqua és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del Diumenge de Resurrecció i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant.
Nou!!: Gregori VII і Pentecosta · Veure més »
Pere Damià
Pere Damià (Ravenna, Estats Pontificis 1007 - Faenza, 21 de febrer de 1072), nascut com a Pier Damiani o Pier di Damiano, va ser un religiós camaldulès, teòleg, bisbe i cardenal (nomentat en 1057 o 1058 pel papa Esteve IX) italià, canonitzat i venerat com a sant a l'Església Catòlica.
Nou!!: Gregori VII і Pere Damià · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Gregori VII і Piacenza · Veure més »
Poder temporal
Model dels Estats Pontificis on encara perdura el poder temporal És anomenat poder temporal a la influència de poder, tant governamental com polític, que exerceix el Vaticà sobre els pobles, en particular al vicari de Crist o Papa, en contrast amb el seu poder espiritual sobre l'Església catòlica i altres grups també anomenats poder etern.
Nou!!: Gregori VII і Poder temporal · Veure més »
Pornocràcia
La Pornocràcia (del grec porne -prostituta- i kratein -govern-) o Govern de les Meuques fou un període en la història del Papat Romà en què totes les decisions, i fins i tot, les nominacions de Papes de Roma foren influenciades per dones poderoses o parents seus de la família dels Teofilactes.
Nou!!: Gregori VII і Pornocràcia · Veure més »
Prelat d'Honor de Sa Santedat
Base per a l'escut d'un prelat domèstic segons el Reglament tècnic heràldic emanat amb el RD 7 de juny de 1943 n. 652 Hàbit coral del Prelat d'honor de Sa Santedat Prelat d'Honor de Sa Santedat, abans conegut com a prelat domèstic de Sa Santedat, és un títol honorífic que se li dona per una concessió especial de la Santa Seu als preveres.
Nou!!: Gregori VII і Prelat d'Honor de Sa Santedat · Veure més »
Prevere
El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.
Nou!!: Gregori VII і Prevere · Veure més »
Primacia del bisbe de Roma
1.
Nou!!: Gregori VII і Primacia del bisbe de Roma · Veure més »
Primera Croada
La Primera Croada (1096-1099) va ser una expedició militar promoguda pel papa Urbà II per conquerir Jerusalem i alliberar del poder musulmà Jerusalem i altres llocs considerats sants, a més d'ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia Central i Pèrsia.
Nou!!: Gregori VII і Primera Croada · Veure més »
Prior
El prior (del llatí prior, 'primer') és el superior d'un monestir subordinat a l'abat, si n'hi ha.
Nou!!: Gregori VII і Prior · Veure més »
Reforma gregoriana
Dictatus Papae. Escrit complert que recull la reforma proposada per Gregori VII La Reforma gregoriana es pot definir històricament com a la redacció i aplicació de les 27 normes conegudes com a Dictatus Papae, que Gregori VII va escriure el 1075 amb la intenció d'intentar unificar el potencial de culte en el si de l'Església.
Nou!!: Gregori VII і Reforma gregoriana · Veure més »
Regne d'Anglaterra
El Regne d'Anglaterra fou un estat a l'oest d'Europa que ocupà la major part de l'illa de la Gran Bretanya i eventualment part del nord de l'actual França i que existí entre el i el, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya gràcies a la seva unió jurídica amb el Regne d'Escòcia.
Nou!!: Gregori VII і Regne d'Anglaterra · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Gregori VII і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de França
El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.
Nou!!: Gregori VII і Regne de França · Veure més »
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Nou!!: Gregori VII і Regne de Polònia · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Gregori VII і Rei dels Romans · Veure més »
Renaixement del segle XII
Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenvolupament de l'art gòtic El renaixement o revolució del és un període de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalització intel·lectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Gregori VII і Renaixement del segle XII · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Gregori VII і Rin · Veure més »
Robert Guiscard
Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.
Nou!!: Gregori VII і Robert Guiscard · Veure més »
Rodolf de Suàbia
Catedral de Merseburg on està enterrat Rodolf de Suàbia Rodolf de Suàbia o Rodolf de Rheinfelden (vers 1025 - Merseburg, el 16 d'octubre de 1080) va ser un pretendent al tron alemany, fill del comte Cunó o Kuno de Rheinfelden.
Nou!!: Gregori VII і Rodolf de Suàbia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Gregori VII і Roma · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Gregori VII і Rus de Kíev · Veure més »
Sabina
* Biografies.
Nou!!: Gregori VII і Sabina · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Gregori VII і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salern
Salern (Salernum, grec Σάλερνον; Salerno en italià) és una ciutat d'Itàlia a la Campània, província de Salern.
Nou!!: Gregori VII і Salern · Veure més »
San Pietro in Vincoli
La Basílica de San Pietro in Vincoli o de Sant Pere in Vincoli (‘Sant Pere encadenat’) és una basílica de Roma coneguda per tenir l'estàtua del Moisès de Miquel Àngel.
Nou!!: Gregori VII і San Pietro in Vincoli · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Gregori VII і Sant · Veure més »
Sant Joan del Laterà
LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).
Nou!!: Gregori VII і Sant Joan del Laterà · Veure més »
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Nou!!: Gregori VII і Sant Pau Extramurs · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Gregori VII і Sant Pere · Veure més »
Saqueig de Roma (1527)
El saqueig de Roma (de l'italià sacco di Roma), el 6 de maig de 1527, per les tropes espanyoles i alemanyes de l'emperador Carles I, va ser una victòria crucial del Sacre Imperi Romanogermànic sobre la Lliga de Cognac (l'aliança entre França, Milà, Venècia, Florència i el Papat, vigent entre 1526 i 1529).
Nou!!: Gregori VII і Saqueig de Roma (1527) · Veure més »
Saqueig de Roma (410)
El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.
Nou!!: Gregori VII і Saqueig de Roma (410) · Veure més »
Sarcòfag romà
IV, on hi ha representades escenes bíbliques (Museo Pio Cristiano, Museus Vaticans) En el món romà, el costum de donar sepultura als difunts mitjançant el ritu de la inhumació va comportar l'ús de sarcòfags.
Nou!!: Gregori VII і Sarcòfag romà · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Gregori VII і Sarraïns · Veure més »
Saxons
Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.
Nou!!: Gregori VII і Saxons · Veure més »
Sínode de Worms
El Sínode de Worms era un sínode i un reichstag organitzat per a l'emperador Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic al 24 de gener del 1076 a Worms.
Nou!!: Gregori VII і Sínode de Worms · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Gregori VII і Síria · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Gregori VII і Simonia · Veure més »
Sotsdiaca
El sotsdiaca és un eclesiàstic per sota del diaca que ha rebut el sotsdiaconat.
Nou!!: Gregori VII і Sotsdiaca · Veure més »
Suàbia
L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.
Nou!!: Gregori VII і Suàbia · Veure més »
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Nou!!: Gregori VII і Teocràcia · Veure més »
Teologia
Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.
Nou!!: Gregori VII і Teologia · Veure més »
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Nou!!: Gregori VII і Toscana · Veure més »
Tractat de Ceprano (1080)
El Tractat de Ceprano fou signat el 29 de juny del 1080 entre el papa Gregori VII i Robert Guiscard.
Nou!!: Gregori VII і Tractat de Ceprano (1080) · Veure més »
Tractat de Verdun
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
Nou!!: Gregori VII і Tractat de Verdun · Veure més »
Transsubstanciació
La transsubstanciació és un concepte de la teologia catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.
Nou!!: Gregori VII і Transsubstanciació · Veure més »
Urbà II
Urbà II, (±1035 Châtillon-sur-Marne – Roma, 1099), nascut Otó de Chantillon o Eudes de Lagery, va ser el 159è papa de l'Església Catòlica durant onze anys entre 1088 i 1099.
Nou!!: Gregori VII і Urbà II · Veure més »
Utrecht
Casa natal del Papa Adrià VI Utrecht és una ciutat del centre dels Països Baixos, capital de la província homònima.
Nou!!: Gregori VII і Utrecht · Veure més »
Víctor II
Víctor II (nascut Gebard, comte de Dollnstein-Hirschberg) (Baviera, ? – Arezzo, 28 de juny de 1057) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1055 al 1057.
Nou!!: Gregori VII і Víctor II · Veure més »
1015
Sense descripció.
Nou!!: Gregori VII і 1015 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Gregori VII і 1085 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Gregori VII і 1728 · Veure més »
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gregori VII і 24 de maig · Veure més »
25 de maig
El 25 de maig és el cent quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gregori VII і 25 de maig · Veure més »
