Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Gravitació quàntica і Teoria M
Gravitació quàntica і Teoria M tenen 15 coses en comú (en Uniopèdia): Albert Einstein, Espaitemps, Física clàssica, Forces fonamentals, Gravetat, Gravitó, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Partícula puntual, Relativitat general, Renormalització, Supersimetria, Teoria de cordes, Teoria del tot, Teoria quàntica de camps.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Albert Einstein і Gravitació quàntica · Albert Einstein і Teoria M ·
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Espaitemps і Gravitació quàntica · Espaitemps і Teoria M ·
Física clàssica
Dinamòmetre El terme física clàssica s'acostuma a utilitzar en la història de la física i en els manuals de física general per a agrupar les teories de la física des de Newton fins a principis del, fins al sorgiment de la relativitat general i la mecànica quàntica, teories que iniciarien la física moderna.
Física clàssica і Gravitació quàntica · Física clàssica і Teoria M ·
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Forces fonamentals і Gravitació quàntica · Forces fonamentals і Teoria M ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Gravetat і Gravitació quàntica · Gravetat і Teoria M ·
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Gravitó і Gravitació quàntica · Gravitó і Teoria M ·
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Gravitació quàntica і Mecànica quàntica · Mecànica quàntica і Teoria M ·
Model estàndard de física de partícules
alt.
Gravitació quàntica і Model estàndard de física de partícules · Model estàndard de física de partícules і Teoria M ·
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Gravitació quàntica і Partícula puntual · Partícula puntual і Teoria M ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Gravitació quàntica і Relativitat general · Relativitat general і Teoria M ·
Renormalització
Figura 1. Renormalització en electrodinàmica quàntica: la simple interacció entre fotó-electró que determina la càrrega de l'electró, en un determinat punt renormalitzat es relleva amb interaccions més complicades que en un altre. En teoria quàntica de camps i mecànica estadística, la renormalització es refereix a un conjunt de tècniques utilitzades per obtenir termes finits en un desenvolupament pertorbatiu.
Gravitació quàntica і Renormalització · Renormalització і Teoria M ·
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Gravitació quàntica і Supersimetria · Supersimetria і Teoria M ·
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Gravitació quàntica і Teoria de cordes · Teoria M і Teoria de cordes ·
Teoria del tot
La teoria del tot (o ToE per les seues sigles en anglès, Theory of Everything) és una teoria hipotètica de la física teòrica que explica i connecta en una de sola tots els fenòmens físics coneguts.
Gravitació quàntica і Teoria del tot · Teoria M і Teoria del tot ·
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Gravitació quàntica і Teoria quàntica de camps · Teoria M і Teoria quàntica de camps ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Gravitació quàntica і Teoria M
- Què tenen en comú Gravitació quàntica і Teoria M
- Semblances entre Gravitació quàntica і Teoria M
Comparació entre Gravitació quàntica і Teoria M
Gravitació quàntica té 56 relacions, mentre que Teoria M té 39. Com que tenen en comú 15, l'índex de Jaccard és 15.79% = 15 / (56 + 39).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Gravitació quàntica і Teoria M. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
