Taula de continguts
75 les relacions: Alfa, Alfabet, Alfabet ciríl·lic, Alfabet copte, Alfabet fonètic internacional, Alfabet hebreu, Antic eslau, Èpsilon, Àlef, Bíblia, Búlgar, Ciril i Metodi, Delta (lletra), Eslau eclesiàstic, Eslaus, Fi, Fonema, Gamma, Grafema, Grec, H, Hebreu, Iota, Ius, Lambda, Mi, Ѳ, Pi (lletra grega), Ro, Samaritans, Sampi, Tau (lletra grega), Theta, V, К, П, О, Ё, А, Н, Р, С, Т, У, Ф, Х, Ц, Ч, Ш, Щ, ... Ampliar l'índex (25 més) »
- Alfabets
- Cultura eslava
- Sistemes d'escriptura obsolets
Alfa
L'alfa és la primera lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Alfa
Alfabet
àrab. L'alfabet és el conjunt de les lletres emprades en l'escriptura d'un llenguatge, el conjunt de símbols, anomenats lletres, que codifiquen una llengua escrita.
Veure Glagolític і Alfabet
Alfabet ciríl·lic
1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.
Veure Glagolític і Alfabet ciríl·lic
Alfabet copte
Lalfabet copte és un alfabet utilitzat per escriure l'idioma copte.
Veure Glagolític і Alfabet copte
Alfabet fonètic internacional
L'alfabet fonètic internacional és un alfabet fonètic usat per lingüistes per a representar acuradament i de forma unívoca cada un de la completa varietat de sons (fonemes o realitzacions d'aquests) que l'aparell vocal humà pot produir.
Veure Glagolític і Alfabet fonètic internacional
Alfabet hebreu
Lalfabet hebreu, també conegut com a àlef-bet en hebreu a partir del nom de les primeres dues lletres, és un conjunt de 22 lletres usades en l'escriptura del llenguatge hebreu.
Veure Glagolític і Alfabet hebreu
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Veure Glagolític і Antic eslau
Èpsilon
Èpsilon és la cinquena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Èpsilon
Àlef
La és la primera lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent-hi ʾalp en fenici, ʔālap en siríac, àlif en àrab, àlef en hebreu i ʔälf en amhàric.
Veure Glagolític і Àlef
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Veure Glagolític і Bíblia
Búlgar
El búlgar, български bǎlgarski, amb pronunciació AFI, és una llengua indoeuropea pertanyent a la branca de les llengües eslaves, a la seva branca meridional, juntament amb l'eslovè, el serbocroat i el macedònic, llengua que, d'altra banda, molts consideren un dialecte del búlgar.
Veure Glagolític і Búlgar
Ciril i Metodi
Ciril el Filòsof (nascut Constantí i anomenat el Filòsof, 827 - 869, Roma) i Metodi de Tessalònica (nascut Miquel, 815 - 885, Moràvia, Κύριλλος καὶ Μεθόδιος; en eslavònic antic: Кѷриллъ и Меѳодїи) van ser dos germans grecs nascuts a Tessalònica al.
Veure Glagolític і Ciril i Metodi
Delta (lletra)
La delta és la quarta lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Delta (lletra)
Eslau eclesiàstic
Exemple de l'eslau eclesiàstic rus L'eslau eclesiàstic (en búlgar: църковнославянски език; en belarús: царкоўнаславянская мова; en rus: церковнославянский язык; en ucraïnès: церковнослов'янська мова) és com es coneix l'idioma litúrgic de l'Església Ortodoxa búlgara, russa, sèrbia i altres esglésies ortodoxes eslaves.
Veure Glagolític і Eslau eclesiàstic
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Glagolític і Eslaus
Fi
La fi, és la vint-i-unena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Fi
Fonema
El fonema (del grec φώνημα, 'so de la veu') és l'abstracció del so, és a dir, la realització ideal d'un so sense tenir en compte com es pronuncia realment en un context concret.
Veure Glagolític і Fonema
Gamma
La gamma és la tercera lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Gamma
Grafema
En lingüística, el grafema (del grec γράφω, "escric") és la unitat contrastiva mínima de l'escriptura d'una llengua determinada.
Veure Glagolític і Grafema
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Glagolític і Grec
H
La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants.
Veure Glagolític і H
Hebreu
Lhebreu és una llengua semítica occidental de la família lingüística afroasiàtica.
Veure Glagolític і Hebreu
Iota
La iota és la novena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Iota
Ius
La Ius petita (Ѧ, ѧ) i la Ius gran (Ѫ, ѫ), també anomenades Ius, eren les lletres que representaven dues vocals nasals eslaves en els alfabets ciríl·lic arcaic i glagolític.
Veure Glagolític і Ius
Lambda
La lambda és l'onzena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Lambda
Mi
La mi, també anomenada mu, és la dotzena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Mi
Ѳ
Fita (Ѳ per a majúscula i ѳ per a minúscula) és una lletra obsoleta de l'antic alfabet eslau eclesiàstic o ciríl·lic antic, que tenia un so equivalent a /f/.
Veure Glagolític і Ѳ
Pi (lletra grega)
Π, π (pi) és la setzena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Pi (lletra grega)
Ro
La ro o rho és la dissetena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Ro
Samaritans
Els samaritans (etnònim: Xomronim, que significa "l'observador" o "el que vigila") són els membres d'una comunitat etnico-religiosa originada de la barreja entre la població autòctona israelita de Samaria i els colons introduïts pels assiris després de la destrucció de la ciutat (722 aC) provinents de Babilònia, Cut, Avà, Hemat i Sefarvaim.
Veure Glagolític і Samaritans
Sampi
La lletra sampi (en majúscula i en minúscula; forma arcaica epigràfica:, x16px) és una lletra obsoleta de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Sampi
Tau (lletra grega)
Tau (Majuscula Τ, minúscula τ) és la lletra dinovena de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Tau (lletra grega)
Theta
La theta és la vuitena lletra de l'alfabet grec.
Veure Glagolític і Theta
V
La V (pronunciat v) és la vint-i-dosena lletra de l'alfabet català i dissetena de les consonants.
Veure Glagolític і V
К
K, к (en cursiva K, к) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la dotzena de l'alfabet rus.
Veure Glagolític і К
П
П, п (en cursiva П, п), semblant a la lletra pi grega Π/π és la vint-i-setena lletra de l'alfabet ciríl·lic, emprada en tots els idiomes que l'empren, com el rus, el belarús, l'ucraïnès, el búlgar o el macedònic.
Veure Glagolític і П
О
O, o (en cursiva O, o) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la setzena de l'alfabet rus.
Veure Glagolític і О
Ё
Ë, ë (en cursiva Ë, ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabets rus i belarús.
Veure Glagolític і Ё
А
Audio «А» Lletra А en abecedari de la Elisabeth Boehm А, а (en cursiva А, а) és la primera lletra de l'alfabet ciríl·lic, primera lletra també dels alfabets rus, serbi, macedònic, ucraïnès i belarús.
Veure Glagolític і А
Н
Н, н (en cursiva Н, н) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la quinzena de l'alfabet rus.
Veure Glagolític і Н
Р
Р, р (en cursiva Р, р) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Р
С
С, с (en cursiva C, c) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і С
Т
Т, т (en cursiva Т, т) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, correspon a la T de l'alfabet llatí.
Veure Glagolític і Т
У
У, у (en cursiva У, у) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і У
Ф
Ф, ф (en cursiva Ф, ф) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, vint-i-unena de l'alfabet rus.
Veure Glagolític і Ф
Х
X, x (en cursiva X, x) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Х
Ц
Ц, ц (en cursiva: Ц, ц) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, 23a en l'alfabet búlgar, 24a en l'alfabet rus, 25a en la bielarussa, 27a en la ucraïnesa i sèrvia i 28a en la macedònica.
Veure Glagolític і Ц
Ч
Ч, ч (en cursiva: Ч, ч) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Ч
Ш
Ш, ш (en cursiva Ш, ш) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Ш
Щ
Щ, щ (en cursiva Щ, щ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Щ
Ъ
Ъ, ъ (en cursiva Ъ, ъ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, anomenada sovint signe dur (en rus твёрдый знак, tviordi znak) i s'empra en els alfabets rus, rutè i búlgar.
Veure Glagolític і Ъ
Ы
Ы, ы (en cursiva Ы, ы) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Ы
Ь
El signe tou, Ь, ь (en cursiva Ь, ь) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Ь
Э
Э, э (en cursiva Э, э) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Э
Ю
Ю, ю (en cursiva Ю, ю) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Ю
Я
Я, я (en cursiva Я, я) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic anomenada ia pel so que representa (/ja/).
Veure Glagolític і Я
М
М, м (en cursiva М, м) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, la catorzena de l'alfabet rus.
Veure Glagolític і М
И
И, и (en cursiva: И, и) és una lletra present a la majoria dels alfabets ciríl·lics, tant moderns com arcaics.
Veure Glagolític і И
Ж
Ж, ж (en cursiva: Ж, ж) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Ж
З
З, з (en cursiva: З, з) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і З
Б
Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Б
В
В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.
Veure Glagolític і В
Ђ
Ђ, ђ (en cursiva Ђ, ђ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, sisena de l'alfabet ciríl·lic serbi.
Veure Glagolític і Ђ
Г
Г, г (en cursiva: Г, г) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, quarta de l'alfabet rus, belarús, macedònic, ucraïnès, serbi i búlgar.
Veure Glagolític і Г
Д
Д, д (en cursiva: Д, д) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, cinquena a l'alfabet belarús i rus i sisena a l'alfabet ucraïnès.
Veure Glagolític і Д
Є
Є, є (en cursiva Є, є) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і Є
І
І, і (en cursiva І, і) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic.
Veure Glagolític і І
Ї
Ї, ї (en cursiva Ї, ї) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena de l'alfabet ucraïnès.
Veure Glagolític і Ї
Е
E, e (en cursiva: E, e) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, present als alfabets rus, belarús, ucraïnès, búlgar i macedònic.
Veure Glagolític і Е
Ѕ
Ѕ, ѕ (en macedoni dze, el nom antic és zeló) és la desena lletra de l'alfabet macedoni, vuitena dels alfabets eslau arcaic i eclesiàstic; antigament fou utilitzada en altres llengües.
Veure Glagolític і Ѕ
Ћ
Ћ, ћ (en cursiva Ћ, ћ) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, representa el so /tsʃ/, que es produeix a partir de la consonant oclusiva alveolar /t/ per intonació.
Veure Glagolític і Ћ
Л
Л, л (en cursiva Л, л) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, tretzena als alfabets rus, belarús, dotzena al búlgar, i setzena a l'ucraïnès.
Veure Glagolític і Л
Й
Й, й (en cursiva: Й, й) és l'onzena lletra dels alfabets rus i belarús.
Veure Glagolític і Й
862
El 862 (DCCCLXII) fou un any comú iniciat en dijous de l'edat mitjana.
Veure Glagolític і 862
863
El 863 (DCCCLXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Glagolític і 863
Vegeu també
Alfabets
- Acrofonia
- Alfabet
- Alfabet N'ko
- Alfabet anglès
- Alfabet avèstic
- Alfabet copte
- Alfabet de Landa
- Alfabet etrusc
- Alfabet gòtic
- Alfabet hebreu
- Alfabet manxú
- Alfabet mongol
- Alfabet osage
- Alfabet persa
- Alfabet rúnic
- Alfabet vithkuqi
- Alfabet zaghawa
- Cirth
- Escriptura de dues caixes
- Escriptura meroítica
- Glagolític
- Història de l'alfabet
- Leet
- Lletra
- Ogam
- Ordre alfabètic
- Tengwar
- Tifinag
Cultura eslava
- Colors paneslaus
- Cristianització dels eslaus
- Cultura d'Ucraïna
- Dziady
- Escriptura eslava precristiana
- Eslavofilisme
- Glagolític
- Matança del porc
- Mavka
- Pa i sal
- Slava
Sistemes d'escriptura obsolets
- Alfabet arameu
- Alfabet avèstic
- Alfabet de Palmira
- Alfabet demòtic
- Alfabet fenici
- Alfabet gòtic
- Alfabet hongarés antic
- Alfabet kawi
- Alfabet lidi
- Alfabet nabateu
- Alfabet phags-pa
- Alfabet rúnic
- Alfabet sud-aràbic
- Alfabet ugarític
- Alfabet vithkuqi
- Antic alfabet uigur
- Antics alfabets itàlics
- Elamita cuneïforme
- Elamita lineal
- Escriptura Brahmi
- Escriptura celtibèrica
- Escriptura cuneïforme
- Escriptura de l'Indus
- Escriptura dels ossos oraculars
- Escriptura jurtxet
- Escriptura kitan gran
- Escriptura kitan petita
- Escriptura meroítica
- Escriptura mexica
- Escriptura tangut
- Glagolític
- Hieràtic
- Jeroglífics d'Anatòlia
- Kharosthi
- Lineal A
- Lineal B
- Ogam
- Sil·labari de Biblos
- Sil·labari xipriota
També conegut com Alfabet glagolític, Escriptura glagolítica, Glagolítica.