Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Giovanni Cassini

Índex Giovanni Cassini

Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.

35 les relacions: Astrònom, Cassini-Huygens, Christiaan Huygens, Dione (satèl·lit), Divisió de Cassini, Francesco Maria Grimaldi, Galileo Galilei, Giovanni Battista Riccioli, Jàpet (satèl·lit), Júpiter (planeta), Jean Picard, Johannes Kepler, Lleis de Cassini, Mart (planeta), Ole Rømer, París, Perinaldo, Rea (satèl·lit), República de Gènova, Satèl·lits de Saturn, Sol, Sonda espacial, Terra, Tetis (satèl·lit), Universitat de Bolonya, Venus (planeta), 11 de setembre, 1625, 1650, 1665, 1666, 1668, 1669, 1712, 8 de juny.

Astrònom

Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.

Nou!!: Giovanni Cassini і Astrònom · Veure més »

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Nou!!: Giovanni Cassini і Cassini-Huygens · Veure més »

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.

Nou!!: Giovanni Cassini і Christiaan Huygens · Veure més »

Dione (satèl·lit)

Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Giovanni Cassini і Dione (satèl·lit) · Veure més »

Divisió de Cassini

Cassini, en què es distingeix la divisió de Cassini entre els anells A i B Imatge d'alta resolució obtinguda per la sonda Cassini en el pas dels anells La divisió de Cassini és la separació existent entre els anell A (exterior) i B (interior) de Saturn.

Nou!!: Giovanni Cassini і Divisió de Cassini · Veure més »

Francesco Maria Grimaldi

Francesco Maria Grimaldi (Bolonya, 2 d'abril de 1618 - 28 de desembre de 1663), va ser un científic jesuïta italià, conegut per haver estat el primer a parlar de la difracció de la llum.

Nou!!: Giovanni Cassini і Francesco Maria Grimaldi · Veure més »

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.

Nou!!: Giovanni Cassini і Galileo Galilei · Veure més »

Giovanni Battista Riccioli

Giovanni Battista Riccioli (Ferrara, Estats Pontificis, 17 d'abril de 1598 - Bolonya, Estats Pontificis, 25 de juny de 1671), va ser un matemàtic i astrònom jesuïta italià del.

Nou!!: Giovanni Cassini і Giovanni Battista Riccioli · Veure més »

Jàpet (satèl·lit)

Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.

Nou!!: Giovanni Cassini і Jàpet (satèl·lit) · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Giovanni Cassini і Júpiter (planeta) · Veure més »

Jean Picard

Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.

Nou!!: Giovanni Cassini і Jean Picard · Veure més »

Johannes Kepler

Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.

Nou!!: Giovanni Cassini і Johannes Kepler · Veure més »

Lleis de Cassini

Les lleis de Cassini són una descripció compacta del moviment de la Lluna.

Nou!!: Giovanni Cassini і Lleis de Cassini · Veure més »

Mart (planeta)

Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.

Nou!!: Giovanni Cassini і Mart (planeta) · Veure més »

Ole Rømer

Ole Christensen Rømer (Århus, 25 de setembre de 1644 – Copenhaguen, 19 o 23 de setembre de 1710)) va ser un astrònom danès, a qui se li atribueix la primera medició de la velocitat de la llum.

Nou!!: Giovanni Cassini і Ole Rømer · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Giovanni Cassini і París · Veure més »

Perinaldo

Perinaldo (en ligur Preinòud) és un comune italià, situat a la regió de la Ligúria i a la província d'Imperia.

Nou!!: Giovanni Cassini і Perinaldo · Veure més »

Rea (satèl·lit)

Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Giovanni Cassini і Rea (satèl·lit) · Veure més »

República de Gènova

La República de Gènova (en lígur Repubbrica de Zena) fou un estat independent centrat a la regió itàlica de Ligúria que va existir entre el i l'any 1797, quan fou envaïda pels exèrcits de la França revolucionària.

Nou!!: Giovanni Cassini і República de Gènova · Veure més »

Satèl·lits de Saturn

Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.

Nou!!: Giovanni Cassini і Satèl·lits de Saturn · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Giovanni Cassini і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Giovanni Cassini і Sonda espacial · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Nou!!: Giovanni Cassini і Terra · Veure més »

Tetis (satèl·lit)

Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.

Nou!!: Giovanni Cassini і Tetis (satèl·lit) · Veure més »

Universitat de Bolonya

La Universitat de Bolonya (en italià Università degli Studi di Bologna) és la universitat més antiga d'Europa i del món occidental, havent estat fundada a Bolonya (Itàlia) el 1088 per Irnerius.

Nou!!: Giovanni Cassini і Universitat de Bolonya · Veure més »

Venus (planeta)

Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Giovanni Cassini і Venus (planeta) · Veure més »

11 de setembre

L'11 de setembre és la Diada Nacional de Catalunya i el dos-cents cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Giovanni Cassini і 11 de setembre · Veure més »

1625

;Països Catalans:;Món.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1625 · Veure més »

1650

Països Catalans Resta del món.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1650 · Veure més »

1665

Sense descripció.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1665 · Veure més »

1666

196x196px.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1666 · Veure més »

1668

Sense descripció.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1668 · Veure més »

1669

Sense descripció.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1669 · Veure més »

1712

;Països Catalans.

Nou!!: Giovanni Cassini і 1712 · Veure més »

8 de juny

El 8 de juny és el cent cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixantè en els anys de traspàs.

Nou!!: Giovanni Cassini і 8 de juny · Veure més »

Redirigeix aquí:

Giovanni Domenico Cassini.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »