Accés més ràpid que el navegador!
236 les relacions: Acondrita, Adrianita, Aigua de mar, Aigua pesant, Alga, Allendeïta, Alsàcia, Animals, Antàrtida, Antoine Henri Becquerel, Antoine Lavoisier, Aqüífer, Arqueà, Asteroide, Atmosfera terrestre, Autotròfia, Bari (element), Basalt, Beckettita, Beril·li, Biogeoquímica, Biomarcador, Biomassa, Biosfera, Bolxevisme, Bridgmanita, Burnettita, Butianita, Cadena de desintegració, Calci, Calcita, Canvi climàtic, Carbó, Carbonat, Carbonat de calci, Carboni 13, Còndrula, Cenozoic, Cesare Emiliani, Chihuahuaïta, Christian Friedrich Schönbein, Cicle de l'oxigen, Cicle del carboni, Cicle del sofre, Ciclotró, Circulació hidrotermal, Clair Cameron Patterson, Clorofil·la, Combustió, Combustible fòssil, ..., Condrita, Condrita carbonatada, Condrita ordinària, Cristal·lització fraccionada, Cronoestratigrafia, Datació basada en el carboni 14, Datació per potassi-argó, Datació urani-plom, Davisita, Diamant, Diòxid de carboni, Difractòmetre, Dorsal oceànica, Eó, Ecologia, Edat de la Terra, Eduard Suess, Energia nuclear, Enllaç químic, Ernst Chladni, Escalfament global, Escorça oceànica, Escorça terrestre, Espectrògraf, Espectrometria de masses, Estat d'oxidació, Estronci, Fàcies metamòrfica, Foraminífer planctònic, Fosfat, Fotosíntesi, Francis William Aston, Fred Hoyle, Frederick Soddy, Fusió (canvi d'estat), Gas natural, Gas noble, Gegant roig, Geocronologia, Geoffrey Burbidge, Geologia, Georgius Agricola, Granit, Groenlàndia, Grossmanita, Grup de la taula periòdica, Guerra Civil russa, Hafni, Harold Clayton Urey, Heli 3, Hexamolibdè, Hidrocarbur, Hidrosfera, Hipòtesi Gaia, Història de la Terra, Hivernacle, Humina, Humus, Hutcheonita, Iode, Isòtop, Δ13C, Jacques-Joseph Ebelmen, James Lovelock, Jöns Jacob Berzelius, Jean-Baptiste Dumas, Jean-Baptiste-Joseph Fourier, John Tyndall, John Williams, Joseph Priestley, Kaitianita, Kangita, Kíiv, La Sorbona, Labrador, Lava, Llit marí, Luteci, Magnesi, Majindeïta, Manganès, Mantell terrestre, Margaret Burbidge, Maria Göppert-Mayer, Marie Curie, Martinus Beijerinck, Massa atòmica, Matèria orgànica, Metal·lúrgia, Meteorit, Meteorit Allende, Meteorit metàl·lic, Meteorització, Microbiologia, Microscopi de llum polaritzada, Milutin Milanković, Monipita, NASA, Nebulosa solar, Neodimi, Nicolas-Théodore de Saussure, Nitrat, Nitrogen, Nombre atòmic, Noruega, Nucleosíntesi, Nucleosíntesi primordial, Nucli de la Terra, Nuwaïta, Oceanografia, Oceà Pacífic, Olivina, OSIRIS-REx, Oslo, Osmi, Oxigen, Ozó, Paleoclimatologia, Paqueïta, Període de semidesintegració, Permagel, Petroli, Petrologia, PH, Plàncton, Plistocè, Plom, Poloni, Porfirina, Potassi, Premi Nobel de Química, Proterozoic, Química, Radi (element), Radi atòmic, Radi iònic, Radioactivitat, Raigs còsmics, Regla de les fases de Gibbs, Regolita, Reni, Respiració, Robert Boyle, Roca, Roca ígnia, Rotació de la Terra, Rubidi, Rubinita, Salinitat, Samari, Sant Petersburg, Sòl, Sediment, Serguei Vinogradski, Silicat, Sistema solar, Smithsonian Institution, Sulfat, Supernova, Svante August Arrhenius, Taula dels temps geològics, Temps de residència, Teoria de Milanković, Terra, Terra rara, Tistarita, Tori, Translació de la Terra, Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, Univers, Universitat de Basilea, Universitat Estatal de Moscou, Universitat Georg-August de Göttingen, Universitat Yale, Urani, Vanadi, Victor Moritz Goldschmidt, Vida, Vladímir Vernadski, Volcà, Willard Frank Libby, William Alfred Fowler, Xarxa tròfica, Xenó, Zúric, (101955) Bennu. Ampliar l'índex (186 més) »
Acondrita
Les acondrites són meteorits rocosos, semblants a les roques ígnies, que representen un 7,1% dels que cauen a la Terra, i que es caracteritzen per haver patit processos de fusió i diferenciació al planeta o asteroide del qual procedeixen.
Nou!!: Geoquímica і Acondrita · Veure més »
Adrianita
Ladrianita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la wadalita.
Nou!!: Geoquímica і Adrianita · Veure més »
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Aigua de mar · Veure més »
Aigua pesant
Laigua pesant és aigua (H₂O) en la qual els àtoms d'hidrogen han estat substituïts pel deuteri (D).
Nou!!: Geoquímica і Aigua pesant · Veure més »
Alga
pmc.
Nou!!: Geoquímica і Alga · Veure més »
Allendeïta
Lallendeïta és un mineral de la classe dels òxids.
Nou!!: Geoquímica і Allendeïta · Veure més »
Alsàcia
Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.
Nou!!: Geoquímica і Alsàcia · Veure més »
Animals
Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.
Nou!!: Geoquímica і Animals · Veure més »
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Nou!!: Geoquímica і Antàrtida · Veure més »
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Nou!!: Geoquímica і Antoine Henri Becquerel · Veure més »
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Nou!!: Geoquímica і Antoine Lavoisier · Veure més »
Aqüífer
Figura 1. Esquema d'un aqüífer típic. Les fletxes indiquen les direccions típiques de flux, en secció transversal, d'un aqüífer simple. Un aqüífer és una formació de terra subterrània saturada d'aigua que pot estar formada per roques permeables o materials sense consolidar (grava, sorra o llim).
Nou!!: Geoquímica і Aqüífer · Veure més »
Arqueà
L'Arqueà (antigament Arqueozoic) és l'eó geològic que precedeix el Proterozoic, fa milions d'anys.
Nou!!: Geoquímica і Arqueà · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: Geoquímica і Asteroide · Veure més »
Atmosfera terrestre
halo de color blau quan es veu des de l'espai. Latmosfera terrestre és la capa fina de gasos dels quals depenen totes les formes de vida, distingeix aquesta atmosfera de la d'altres planetes en el sistema solar.
Nou!!: Geoquímica і Atmosfera terrestre · Veure més »
Autotròfia
fototròfica, és a dir, autòtrofa i que obté l'energia de la llum) Lautotròfia és un sistema d'obtenció de matèria inorgànica produïda en el mateix organisme que se n'ha de nodrir; la font més comuna per a aquest metabolisme és el diòxid de carboni o altres formes inorgàniques del carboni (C).
Nou!!: Geoquímica і Autotròfia · Veure més »
Bari (element)
El bari és l'element químic de símbol Ba i nombre atòmic 56.
Nou!!: Geoquímica і Bari (element) · Veure més »
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Nou!!: Geoquímica і Basalt · Veure més »
Beckettita
La beckettita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al supergrup de la safirina.
Nou!!: Geoquímica і Beckettita · Veure més »
Beril·li
El beril·li és l'element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.
Nou!!: Geoquímica і Beril·li · Veure més »
Biogeoquímica
La biogeoquímica és la disciplina científica que estudia els processos i reaccions biològics, químics, físics i geològics, que regeixen la composició del medi natural (incloent-hi la biosfera, la criosfera, la hidrosfera, la pedosfera, l'atmosfera i la litosfera).
Nou!!: Geoquímica і Biogeoquímica · Veure més »
Biomarcador
Un biomarcador, o marcador biològic, és en general una substància química usada com indicador d'un estat biològic.
Nou!!: Geoquímica і Biomarcador · Veure més »
Biomassa
La biomassa, en l'àmbit de la tecnologia de les fonts d'energia renovables, és la matèria orgànica d'origen vegetal o animal, que pot ser utilitzada com a font d'energia, ja sigui com a combustible o per altres processos.
Nou!!: Geoquímica і Biomassa · Veure més »
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Nou!!: Geoquímica і Biosfera · Veure més »
Bolxevisme
Els bolxevics (del rus большевик, bolxevik, "membre de la majoria") eren un grup polític radicalitzat dins del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus, dirigit per Vladímir Ílitx Uliànov «Lenin», contraposat als menxevics, dirigits per Julius Martov.
Nou!!: Geoquímica і Bolxevisme · Veure més »
Bridgmanita
La bridgmanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany i dona nom al subgrup de la bridgmanita.
Nou!!: Geoquímica і Bridgmanita · Veure més »
Burnettita
La burnettita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al subgrup dels clinopiroxens.
Nou!!: Geoquímica і Burnettita · Veure més »
Butianita
La butianita és un mineral de la classe dels sulfurs.
Nou!!: Geoquímica і Butianita · Veure més »
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Nou!!: Geoquímica і Cadena de desintegració · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Geoquímica і Calci · Veure més »
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Nou!!: Geoquímica і Calcita · Veure més »
Canvi climàtic
Mapa de temperatures terrestres.
Nou!!: Geoquímica і Canvi climàtic · Veure més »
Carbó
El carbó (del llatí carbo) és una roca sedimentària d'origen orgànic, de color negre o marró fosc, format a través d'estrats rocosos anomenats vetes de carbó.
Nou!!: Geoquímica і Carbó · Veure més »
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Nou!!: Geoquímica і Carbonat · Veure més »
Carbonat de calci
El carbonat de calci és un compost inorgànic, una sal, constituïda per cations calci (2+) Ca^2+i anions carbonat CO3^2-enllaçats mitjançant enllaç iònic.
Nou!!: Geoquímica і Carbonat de calci · Veure més »
Carboni 13
El carboni 13 (13C o C-13) és un isòtop estable natural del carboni i un dels isòtops ambientals, car forma part en una proporció de l'1,1% de tot el carboni natural de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Carboni 13 · Veure més »
Còndrula
Còndrules de la condrita Grassland. Vista d'una còndrula al microscopi amb ''nicolos'' creuats. Les còndrules són esferes submil·limètriques compostes per diferents minerals i que solen constituir entre el 20% i el 80% d'un tipus de meteorits anomenats condrites.
Nou!!: Geoquímica і Còndrula · Veure més »
Cenozoic
El Cenozoic és la més recent de les quatre eres geològiques.
Nou!!: Geoquímica і Cenozoic · Veure més »
Cesare Emiliani
Cesare Emiliani (8 de desembre de 1922 – 20 de juliol de 1995) va ser un geòleg italo-americà que va especialitzar-se en micropaleontologia, i va fundar la paleoceanografia, desenvolupant l'escala cronològica dels estadis d'isòtops marins, que amb algunes modificacions, encara s'utilitzen actualment.
Nou!!: Geoquímica і Cesare Emiliani · Veure més »
Chihuahuaïta
La chihuahuaïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la magnetoplumbita.
Nou!!: Geoquímica і Chihuahuaïta · Veure més »
Christian Friedrich Schönbein
Christian Friedrich Schönbein (18 d'octubre de 1799, Metzingen, Baden-Württemberg, Alemanya - 29 d'agost de 1868 a Sauersberg, prop de Baden-Baden, Baden-Württemberg), fou un químic alemany que descobrí l'ozó, inventà la nitrocel·lulosa i donà nom a la Geoquímica.
Nou!!: Geoquímica і Christian Friedrich Schönbein · Veure més »
Cicle de l'oxigen
L'H2O cau en forma de precipitació al mar i a la terra i és rebuda per les plantes i els animals. Una part de l'aigua restant dipositada s'evapora de manera que torna a condensar-se formant núvols. Una altra part de l'aigua dipositada en terra es filtra cap a l'interior de la terra o s'escorre per torrents i rius. El fitoplàncton, les plantes i els arbres a través de la fotosíntesi, incorporen CO₂ i alliberen O2 a l'atmosfera. A través de la respiració, els animals expulsen CO2 alhora que incorporen O2. Les indústries i les erupcions volcàniques es sumen a l'expulsió de CO2. El cicle de l'oxigen és la cadena de reaccions i processos que descriuen la circulació de l'oxigen a la biosfera terrestre.
Nou!!: Geoquímica і Cicle de l'oxigen · Veure més »
Cicle del carboni
La desforestació modifica el cicle natural del carboni. El cicle del carboni és un cicle biogeoquímic en el qual intervenen els bescanvis de l'element carboni referits a qualsevol planeta.
Nou!!: Geoquímica і Cicle del carboni · Veure més »
Cicle del sofre
Cicle del sofre fr El cicle del sofre és el cicle biogeoquímic de les diferents formes de sofre.
Nou!!: Geoquímica і Cicle del sofre · Veure més »
Ciclotró
un ciclotró de 1939 En la física de partícules, cíclotro és un equipament en el qual un feix partícules pateix l'acció d'un camp elèctric amb una freqüència alta i constant i un camp magnètic perpendicular estàtic.
Nou!!: Geoquímica і Ciclotró · Veure més »
Circulació hidrotermal
Emissions hidrotermals al fons de l'oceà. L'hidrotermalisme o circulació hidrotermal en geologia és el pas d'aigua calenta per l'interior de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Circulació hidrotermal · Veure més »
Clair Cameron Patterson
Clair Cameron Patterson (2 juny 1922 – 5 desembre 1995) va ser un geoquímic estatunidenc.
Nou!!: Geoquímica і Clair Cameron Patterson · Veure més »
Clorofil·la
La clorofil·la (del grec chloros, 'verd', i phyllon, 'fulla') és una molècula present en els productors (plantes, algues i cianobacteris) necessària per al procés de la fotosíntesi.
Nou!!: Geoquímica і Clorofil·la · Veure més »
Combustió
Flama causada per la combustió La combustió és una reacció química exotèrmica d'una substància, o mescla de substàncies, anomenades combustible amb l'oxigen.
Nou!!: Geoquímica і Combustió · Veure més »
Combustible fòssil
Pila de carbó, un dels principals combustibles fòssils Els combustibles fòssils són combustibles originats per la descomposició parcial de matèria orgànica de fa milions d'anys transformada per la pressió i temperatura degudes a les capes de sediments acumulades sobre seu.
Nou!!: Geoquímica і Combustible fòssil · Veure més »
Condrita
Recreació d'un disc protoplanetari, on les partícules i grans de pols topen, i formen planetes o asteroides per acreció. Imatge de la NASA. Còndruls de la condrita Bjurböle. Còndruls de la condrita Grassland. Condrita (L6) de Phnom Penh 1868 Les condrites són meteorits no metàl·lics (rocosos) que no han patit processos de fusió o de diferenciació als asteroides de què procedeixen, representant el 85,7% dels meteorits que cauen a la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Condrita · Veure més »
Condrita carbonatada
Una condrita carbonàcia o condrita de tipus C és un meteorit no metàl·lic de tipus condrita.
Nou!!: Geoquímica і Condrita carbonatada · Veure més »
Condrita ordinària
Condrita ordinària NWA 3189 Les condrites ordinàries, també anomenades condrites O, són una classe de condrites.
Nou!!: Geoquímica і Condrita ordinària · Veure més »
Cristal·lització fraccionada
Àcid benzoic purificat per cristal·lització fraccionada La cristal·lització fraccionada és un procediment basat en cristal·litzacions repetides de les solucions obtingudes cada vegada amb els cristalls procedents de l'operació anterior que permet separar mescles en els seus components de solubilitats diferents.
Nou!!: Geoquímica і Cristal·lització fraccionada · Veure més »
Cronoestratigrafia
Gravat d'una monografia de William Smith's on s'identifiquen els estrats segons els fòssils La cronoestratigrafia és una branca científica de l'estratigrafia que té com a objectiu estudiar l'edat dels estrats geològics en relació amb el temps.
Nou!!: Geoquímica і Cronoestratigrafia · Veure més »
Datació basada en el carboni 14
La datació basada en el radiocarboni és un mètode de datació absoluta de mostres orgàniques basada en la determinació d'un isòtop radioactiu del carboni, el carboni 14.
Nou!!: Geoquímica і Datació basada en el carboni 14 · Veure més »
Datació per potassi-argó
La datació per potassi-argó, o 40K/40Ar, és un mètode de datació radiomètrica sorgit a la dècada del 1960 i que s'utilitza en geologia i arqueologia per datar roques o cendres volcàniques.
Nou!!: Geoquímica і Datació per potassi-argó · Veure més »
Datació urani-plom
La datació urani-plom (U-Pb) és un dels sistemes més anticsBoltwood, B.B., 1907, On the ultimate disintegration products of the radio-active elements.
Nou!!: Geoquímica і Datació urani-plom · Veure més »
Davisita
La davisita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al subgrup dels clinopiroxens.
Nou!!: Geoquímica і Davisita · Veure més »
Diamant
El diamant (del grec adámas, que significa "apropiat" o "inalterable") és un mineral, al·lòtrop del carboni en què els àtoms estan configurats en una variació de l'estructura cristal·lina cúbica centrada en les cares anomenada reticle diamantí.
Nou!!: Geoquímica і Diamant · Veure més »
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Nou!!: Geoquímica і Diòxid de carboni · Veure més »
Difractòmetre
Un difractòmetre és un aparell de mesura emprat per analitzar l'estructura d'un material a partir del patró de difracció produït quan un raig de radiació o de partícules (com ara els rajos X o els neutrons) interactua amb el material.
Nou!!: Geoquímica і Difractòmetre · Veure més »
Dorsal oceànica
Formació d'una dorsal Les dorsals oceàniques són grans serralades submergides que arriben a superar els 3.000 m d'altitud; normalment, presenten un solc central anomenat rift per on surt magma procedent de l'astenosfera i que es diposita als dos costat, creant més sòl oceànic.
Nou!!: Geoquímica і Dorsal oceànica · Veure més »
Eó
Un eó (del mot grec αἰών, aiṓn 'eternitat') és un període definit pels geòlegs per facilitar la comprensió del temps geològic.
Nou!!: Geoquímica і Eó · Veure més »
Ecologia
L'ecologia, com a disciplina científica abasta àrees com l'estudi de: processos globals (dalt), hàbitats marins i terrestres (centre) i interaccions interespecífiques (depredació i pol·linització) (baix).
Nou!!: Geoquímica і Ecologia · Veure més »
Edat de la Terra
La Terra vista per l'Apollo 17 Ledat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.
Nou!!: Geoquímica і Edat de la Terra · Veure més »
Eduard Suess
Eduard Suess (Londres, Anglaterra, 20 d'agost de 1831 - Viena, Àustria, 26 d'abril de 1914) va ser un geòleg britànic expert en la geografia dels Alps.
Nou!!: Geoquímica і Eduard Suess · Veure més »
Energia nuclear
Lenergia nuclear és l'energia que sorgeix de partícules que formen el nucli dels àtoms de cada element químic i que s'obté en modificar aquests nuclis per mitjà de certes reaccions nuclears.
Nou!!: Geoquímica і Energia nuclear · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Geoquímica і Enllaç químic · Veure més »
Ernst Chladni
Ernst Florenz Friedrich Chladni (pronunciació en alemany:; Wittenberg, 30 de novembre de 1756 - Breslau, 3 d'abril de 1827), fou un físic i músic alemany.
Nou!!: Geoquímica і Ernst Chladni · Veure més »
Escalfament global
Temperatura mitjana de l'aire a la superfície entre el 2011 i el 2020 en comparació amb la mitjana del període 1951-1980 L'escalfament global és el procés d'augment gradual de la temperatura de la Terra com a resultat de l'activitat humana.
Nou!!: Geoquímica і Escalfament global · Veure més »
Escorça oceànica
Esquema: convergència de les plataformes continental i oceànica: 1-Escorça oceànica; 2-Litosfera; 3-Astenosfera; 4-Escorça continental; 5- Fossa oceànica; 6- Illa Edats de formació de l'escorça oceànica. En vermell la més recent i en blau la més antiga. L'escorça oceànica és la part de l'escorça terrestre existent sota els els fons oceànics, incloent-hi les illes volcàniques intraoceàniques que n'emergeixen.
Nou!!: Geoquímica і Escorça oceànica · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Escorça terrestre · Veure més »
Espectrògraf
Espectrògraf solar Un espectrògraf és un aparell que permet d'enregistrar sobre un suport d'imatge (placa fotogràfica, receptors fotoelèctrics, càmeres de televisió) l'espectre de la radiació electromagnètica provinent d'una determinada font.
Nou!!: Geoquímica і Espectrògraf · Veure més »
Espectrometria de masses
Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.
Nou!!: Geoquímica і Espectrometria de masses · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: Geoquímica і Estat d'oxidació · Veure més »
Estronci
Lestronci és l'element químic de símbol Sr i nombre atòmic 38.
Nou!!: Geoquímica і Estronci · Veure més »
Fàcies metamòrfica
Una fàcies metamòrfica és un conjunt d'associacions de minerals metamòrfics que es formen sota condicions similars de pressió i temperatura.
Nou!!: Geoquímica і Fàcies metamòrfica · Veure més »
Foraminífer planctònic
Els foraminífers planctònics són aquells foraminífers que viuen a la part superior dels oceans.
Nou!!: Geoquímica і Foraminífer planctònic · Veure més »
Fosfat
Roques de fosfat al costat d'una moneda per tal de comparar la seva grandària. Un fosfat, en química inorgànica, és una sal d'àcid fosfòric.
Nou!!: Geoquímica і Fosfat · Veure més »
Fotosíntesi
terrestre La fotosíntesi (del grec φώτο foto, 'llum', i σύνθεσις synthesis, 'composició') és un procés bioquímic que converteix el diòxid de carboni en compostos orgànics utilitzant l'energia de la llum solar.
Nou!!: Geoquímica і Fotosíntesi · Veure més »
Francis William Aston
Francis William Aston (Birmingham, Anglaterra 1877 - Londres 1945) fou un físic, químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1922.
Nou!!: Geoquímica і Francis William Aston · Veure més »
Fred Hoyle
Sir var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.
Nou!!: Geoquímica і Fred Hoyle · Veure més »
Frederick Soddy
fou un radioquímic anglès que va explicar, amb Ernest Rutherford, que la radioactivitat es deu a la transmutació d'elements, que ara se sap que implica reaccions nuclears.
Nou!!: Geoquímica і Frederick Soddy · Veure més »
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Nou!!: Geoquímica і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »
Gas natural
Producció de gas natural al món El gas natural és una font d'energia fòssil que, com el carbó o el petroli, està constituïda per una barreja d'hidrocarburs, unes molècules formades per àtoms de carboni i hidrogen.
Nou!!: Geoquímica і Gas natural · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Geoquímica і Gas noble · Veure més »
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Nou!!: Geoquímica і Gegant roig · Veure més »
Geocronologia
La Geocronologia és la ciència que determina l'edat absoluta de les roques, fòssils, i sediments, dins d'un cert grau d'incertesa inherent en el mètode utilitzat.
Nou!!: Geoquímica і Geocronologia · Veure més »
Geoffrey Burbidge
Geoffrey Ronald Burbidge (Chipping Norton, Oxfordshire, 24 de setembre de 1925 - 26 de gener de 2010) va ser un professor de física britànic-nord-americà de la Universitat de Califòrnia a Sant Diego.
Nou!!: Geoquímica і Geoffrey Burbidge · Veure més »
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.
Nou!!: Geoquímica і Geologia · Veure més »
Georgius Agricola
De re metallica Georgius Agricola (Glauchau, 24 de març de 1490 – Chemnitz, 21 de novembre de 1555) va ser un científic alemany conegut per ser el pare de la mineralogia.
Nou!!: Geoquímica і Georgius Agricola · Veure més »
Granit
Superfície granulosa del granit. Granit del riu Merced al Parc Nacional del Yosemite Paret de granit. Classificació de les roques ígnies plutòniques segons Streckeisen 1978. Els granits es troben al lloc 3a (sienogranits) i 3b (monzogranits). El granit (que deriva del llatí granum.
Nou!!: Geoquímica і Granit · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Geoquímica і Groenlàndia · Veure més »
Grossmanita
La grossmanita és un mineral silicat del subgrup dels clinopiroxens.
Nou!!: Geoquímica і Grossmanita · Veure més »
Grup de la taula periòdica
Un grup d'elements equival a una columna de la taula periòdica.
Nou!!: Geoquímica і Grup de la taula periòdica · Veure més »
Guerra Civil russa
Front de la Guerra Civil russa al front occidental, 1918-1920 La Guerra Civil russa va ser un conflicte armat múltiple que va tenir lloc entre 1917 i 1923 en el territori del dissolt Imperi Rus, entre el nou govern bolxevic i el seu Exèrcit Roig, en el poder des de la Revolució d'octubre de 1917, i de l'altra banda els militars de l'exèrcit tsarista i opositors al bolxevisme, agrupats en el denominat Moviment Blanc, d'ideologia tsarista i ortodoxa.
Nou!!: Geoquímica і Guerra Civil russa · Veure més »
Hafni
L'hafni és l'element químic de símbol Hf i nombre atòmic 72.
Nou!!: Geoquímica і Hafni · Veure més »
Harold Clayton Urey
Harold Clayton Urey (Walkerton, EUA 1893 - La Jolla 1981) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1934.
Nou!!: Geoquímica і Harold Clayton Urey · Veure més »
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Nou!!: Geoquímica і Heli 3 · Veure més »
Hexamolibdè
Lhexamolibdè és un mineral de la classe dels elements natius.
Nou!!: Geoquímica і Hexamolibdè · Veure més »
Hidrocarbur
En química orgànica, un hidrocarbur és un compost orgànic que consisteix completament d'hidrogen i carboni.
Nou!!: Geoquímica і Hidrocarbur · Veure més »
Hidrosfera
cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Hidrosfera · Veure més »
Hipòtesi Gaia
J. Lovelock, pare de la hipòtesi de Gaia. La Hipòtesi de Gaia postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s'autoregulen tendint a l'equilibri.
Nou!!: Geoquímica і Hipòtesi Gaia · Veure més »
Història de la Terra
La Terra vista des de l'Apollo 17 (1972) La història de la Terra abasta els aproximadament 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present.
Nou!!: Geoquímica і Història de la Terra · Veure més »
Hivernacle
Hivernacle a les cases del Salt a Alcoi Un hivernacle és una construcció més o menys permanent que permet modificar el microclima del seu interior i permetre el conreu de vegetals en millors condicions o fora d'època.
Nou!!: Geoquímica і Hivernacle · Veure més »
Humina
La humina és una de les fraccions components de l'humus junt a l'àcid húmic i l'àcid fúlvic.
Nou!!: Geoquímica і Humina · Veure més »
Humus
L'humus, a la part superior del perfil del sòl, té un característic color negre o marró fosc, senyal de la presència de restes orgàniques. Lhumus, de vegades anomenat terra vegetal, designa la capa superior del sòl creada i mantinguda per la descomposició de la matèria orgànica, essencialment per l'acció combinada dels animals, bacteris i de fongs del sòl.
Nou!!: Geoquímica і Humus · Veure més »
Hutcheonita
La hutcheonita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la schorlomita.
Nou!!: Geoquímica і Hutcheonita · Veure més »
Iode
El iode és l'element químic de símbol I i nombre atòmic 53.
Nou!!: Geoquímica і Iode · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Geoquímica і Isòtop · Veure més »
Δ13C
Mostres de foraminífers En geoquímica, paleoclimatologia i paleoceanografia, δ13C (pronunciat «delta C tretze») o delta-C-13, és un isòtop traçador, una mesura de la proporció dels dos isòtops estables del carboni (13C i 12C) en parts per mil (‰).
Nou!!: Geoquímica і Δ13C · Veure més »
Jacques-Joseph Ebelmen
Jacques-Joseph Ebelmen (Baume-les-Dames, 10 de juliol del 1814 – Sèvres, 31 de març del 1852) va ser un químic francès.
Nou!!: Geoquímica і Jacques-Joseph Ebelmen · Veure més »
James Lovelock
James Ephraim Lovelock, CH CBE, FRS (Letchworth, Hertfordshire, Anglaterra, 26 de juliol de 1919 - Abbotsbury, Dorset, Anglaterra, 26 de juliol de 2022) va ser un químic atmosfèric, inventor i escriptor anglès que va treballar de manera independent.
Nou!!: Geoquímica і James Lovelock · Veure més »
Jöns Jacob Berzelius
Jöns Jacob Berzelius (Väversunda Sörgård, Suècia, 20 d'agost de 1779 - Estocolm, 7 d'agost de 1848) fou un químic suec.
Nou!!: Geoquímica і Jöns Jacob Berzelius · Veure més »
Jean-Baptiste Dumas
Jean-Baptiste Dumas (Alès, 6 o 14 de juliol del 1800 - Canes, 11 d'abril del 1884) va ser un químic francès.
Nou!!: Geoquímica і Jean-Baptiste Dumas · Veure més »
Jean-Baptiste-Joseph Fourier
Placa a la casa natal de Joseph Fourier a Auxerre Jean-Baptiste-Joseph Fourier (Auxerre, 21 de març de 1768 - París, 16 de maig de 1830), fou un matemàtic, físic i egiptòleg francès, conegut pels seus treballs sobre la descomposició de funcions periòdiques en sèries trigonomètriques convergents anomenades ''sèries de Fourier'', que va acabar desenvolupant-se en l'anàlisi harmònica, així com en les seves aplicacions als problemes de propagació de la calor (Llei de Fourier) i de vibracions.
Nou!!: Geoquímica і Jean-Baptiste-Joseph Fourier · Veure més »
John Tyndall
John Tyndall (2 d'agost de 1820 - 4 de desembre de 1893), físic.
Nou!!: Geoquímica і John Tyndall · Veure més »
John Williams
John Towner Williams (Floral Park, Nova York, EUA, 8 de febrer de 1932) és un compositor i pianista nord-americà.
Nou!!: Geoquímica і John Williams · Veure més »
Joseph Priestley
Joseph Priestley (nascut a Birstall, West Yorkshire, Anglaterra, el 13 de març de 1733 i traspassat el 6 de febrer de 1804 a Northumberland, Pennsilvània, EUA), fou un teòleg, religiós, filòsof, educador i destacat químic anglès.
Nou!!: Geoquímica і Joseph Priestley · Veure més »
Kaitianita
La kaitianita és un mineral de la classe dels òxids.
Nou!!: Geoquímica і Kaitianita · Veure més »
Kangita
La kangita és un mineral de la classe dels òxids.
Nou!!: Geoquímica і Kangita · Veure més »
Kíiv
Kíiv (en ucraïnès Київ) o Kíev (per la seva denominació històrica en rus, Ки́ев) és la capital i la ciutat més poblada d'Ucraïna.
Nou!!: Geoquímica і Kíiv · Veure més »
La Sorbona
La Sorbona (en francès La Sorbonne) és un establiment públic d'ensenyament superior, avui dividit en dues universitats (Universitat de París III i de IV).
Nou!!: Geoquímica і La Sorbona · Veure més »
Labrador
Labrador (també Costa de Labrador) és una regió de la costa atlàntica del Canadà.
Nou!!: Geoquímica і Labrador · Veure més »
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Nou!!: Geoquímica і Lava · Veure més »
Llit marí
El llit marí o llit oceànic és la part de la litosfera terrestre que està coberta per aigua del mar, això representa el 71% de la superfície total de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Llit marí · Veure més »
Luteci
El luteci és un element químic de nombre atòmic 71, el símbol químic del qual és Lu.
Nou!!: Geoquímica і Luteci · Veure més »
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Nou!!: Geoquímica і Magnesi · Veure més »
Majindeïta
La majindeïta és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la kamiokita.
Nou!!: Geoquímica і Majindeïta · Veure més »
Manganès
El manganès o manganés és un element químic de nombre atòmic 25 situat en el grup 7 de la taula periòdica dels elements i se simbolitza com Mn.
Nou!!: Geoquímica і Manganès · Veure més »
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Nou!!: Geoquímica і Mantell terrestre · Veure més »
Margaret Burbidge
Margaret Burbidge, (Davenport, Gran Manchester, 12 d'agost de 1919 - 5 d'abril de 2020), fou una astrònoma anglesa, coautora del treball que descriu com es generen tots els elements, excepte els més lleugers, a partir de reaccions nuclears a l'interior de les estrelles.
Nou!!: Geoquímica і Margaret Burbidge · Veure més »
Maria Göppert-Mayer
Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Nou!!: Geoquímica і Maria Göppert-Mayer · Veure més »
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Nou!!: Geoquímica і Marie Curie · Veure més »
Martinus Beijerinck
Martinus Beijerinck Martinus Willem Beijerinck (16 de març de 1851 – 1 de gener de 1931) va ser un microbiòleg i botànic neerlandès.
Nou!!: Geoquímica і Martinus Beijerinck · Veure més »
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Nou!!: Geoquímica і Massa atòmica · Veure més »
Matèria orgànica
Cicle de la matèria orgànica. Mineralització i humificació ''(en francès)'' Matèria orgànica. Bolet de bedoll ''(Piptoporus betulinus)'' sobre una branca morta. Més de la meitat del pes de la torba és matèria orgànicaMatèria orgànica (Biologia, Ecologia) és la matèria o substància que prové d’éssers vius.
Nou!!: Geoquímica і Matèria orgànica · Veure més »
Metal·lúrgia
Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.
Nou!!: Geoquímica і Metal·lúrgia · Veure més »
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Nou!!: Geoquímica і Meteorit · Veure més »
Meteorit Allende
El meteorit Allende és la condrita carbonatada més gran trobada mai sobre la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Meteorit Allende · Veure més »
Meteorit metàl·lic
Meteorit metàl·lic. Els meteorits metàl·lics, també coneguts com a siderits, holosiderits, meteorits fèrrics o meteorits ferrosos, són un tipus de meteorits que es caracteritzen per estar composts majoritàriament per ferro (Fe) i níquel (Ni), sobretot formant aliatges anomenats camacita i taenita.
Nou!!: Geoquímica і Meteorit metàl·lic · Veure més »
Meteorització
oxidat com ho denota el color vermellós (meteorització química) i, a més, s'ha trencat en dues segurament per gelifracció (meteorització física) La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics, processos físics, biològics o bioquímics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de roques.
Nou!!: Geoquímica і Meteorització · Veure més »
Microbiologia
Cultius de microorganismes. La microbiologia (del grec "μικρός".
Nou!!: Geoquímica і Microbiologia · Veure més »
Microscopi de llum polaritzada
Les dues imatges microscòpiques amb els dos polaritzadors d'un fragment lític (gra de sorra) volcànic al microscopi petrogràfic. Els microscopis de llum polaritzada o microscopi petrogràfic són microscopis als que se'ls ha afegit dos polaritzadors (un entre el condensar i la mostra i l'altre entre la mostra i l'observador), el material que s'usa és el cristall de quars i un cristall de Nicol que només deixen passar la llum que vibra en un únic pla (la llum polaritzada).
Nou!!: Geoquímica і Microscopi de llum polaritzada · Veure més »
Milutin Milanković
Milutin Milanković -en serbi, Милутин Миланковић- (Dalj, 28 de maig de 1879 – 12 de desembre de 1958) va ser un matemàtic, astrònom, climatòleg i geofísic serbi que va donar dues contribucions fonamentals a la ciència mundial.
Nou!!: Geoquímica і Milutin Milanković · Veure més »
Monipita
La monipita és un mineral de la classe dels elements natius, que pertany al grup de la barringerita.
Nou!!: Geoquímica і Monipita · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Geoquímica і NASA · Veure més »
Nebulosa solar
Un disc planetari en formació a la nebulosa d'Orió La nebulosa solar és un núvol gasós del qual es formen els sistemes planetaris.
Nou!!: Geoquímica і Nebulosa solar · Veure més »
Neodimi
El neodimi és l'element químic de símbol Nd i nombre atòmic 60.
Nou!!: Geoquímica і Neodimi · Veure més »
Nicolas-Théodore de Saussure
Nicolas-Théodore de Saussure (14 d'octubre de 1767 - 18 d'abril de 1845) va ser un químic suís i estudiant de la fisiologia vegetal.
Nou!!: Geoquímica і Nicolas-Théodore de Saussure · Veure més »
Nitrat
L'ió nitrat En química inorgànica, un nitrat és un ió derivat per descomposició de l'àcid nítric, format per un àtom de nitrogen i tres d'oxigen (NO₃-). El radical nitrat ·NO₃ té un electró desaparellat que el fa molt reactiu, sobretot en l'atmosfera.
Nou!!: Geoquímica і Nitrat · Veure més »
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Nou!!: Geoquímica і Nitrogen · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Geoquímica і Nombre atòmic · Veure més »
Noruega
Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.
Nou!!: Geoquímica і Noruega · Veure més »
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Nou!!: Geoquímica і Nucleosíntesi · Veure més »
Nucleosíntesi primordial
En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el breu període després del ''big bang'' durant el qual es van formar determinats elements lleugers.
Nou!!: Geoquímica і Nucleosíntesi primordial · Veure més »
Nucli de la Terra
Esquema de la Terra, del nucli intern a l'exosfera. Parcialment a escala El nucli terrestre és una esfera principalment sòlida d'uns 1.220 km de radi situada al centre de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Nucli de la Terra · Veure més »
Nuwaïta
La nuwaïta és un mineral. Va ser anomenada en honor de Nüwa, que va arreglar el cel esquerdat, en al·lusió al fet que aquest mineral omplia esquerdes en una inclusió refractària primitiva al sistema solar primerenc.
Nou!!: Geoquímica і Nuwaïta · Veure més »
Oceanografia
L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
Nou!!: Geoquímica і Oceanografia · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Geoquímica і Oceà Pacífic · Veure més »
Olivina
Es coneix com a olivina un grup de minerals intermedis de la sèrie de solució sòlida que es forma entre la forsterita (Mg₂SiO₄) i la faialita (Fe₂SiO₄).
Nou!!: Geoquímica і Olivina · Veure més »
OSIRIS-REx
L'Origins, Spectral Interpretation, Resource Identification, Security, Regolith Explorer (OSIRIS-REx) és una sonda espacial de la NASA llançada el 9 de setembre de 2016 (7:05 p.m. del 8 de setembre, hora local de Cap Canaveral).
Nou!!: Geoquímica і OSIRIS-REx · Veure més »
Oslo
Oslo, antigament anomenada Christiania i Kristiania, i històricament coneguda en català com a Cristiania, és un municipi i ciutat de Noruega, capital i la ciutat més poblada del país.
Nou!!: Geoquímica і Oslo · Veure més »
Osmi
Losmi és un element químic de nombre atòmic 76, que es troba en el grup 8 de la taula periòdica dels elements i en el 7è període.
Nou!!: Geoquímica і Osmi · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Geoquímica і Oxigen · Veure més »
Ozó
L'ozó (O₃) és una molècula triatòmica (que consta de tres àtoms) d'oxigen.
Nou!!: Geoquímica і Ozó · Veure més »
Paleoclimatologia
Diagrama: Registres de temperatura i CO² des de fa 800.000 anys fins al present. La paleoclimatologia (Geologia, Climatologia) és la disciplina científica que estudia els climes dels temps passats, les causes de les variacions que presenten i els paleoclimes de períodes geològics i històrics anteriors a la invenció dels aparells destinats a les mesures meteorològiques.
Nou!!: Geoquímica і Paleoclimatologia · Veure més »
Paqueïta
La paqueïta és un mineral de la classe dels silicats.
Nou!!: Geoquímica і Paqueïta · Veure més »
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Nou!!: Geoquímica і Període de semidesintegració · Veure més »
Permagel
Permagel. En geologia, permagel o pergelisol (en anglès, permafrost, de perma-, permanent i frost, gelat) són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l'aigua (0 °C) durant com a mínim dos anys seguits.
Nou!!: Geoquímica і Permagel · Veure més »
Petroli
miniatura El petroli és una barreja complexa heterogènia d'hidrocarburs, composts/formats per hidrogen i carboni.
Nou!!: Geoquímica і Petroli · Veure més »
Petrologia
Un gra de sorra volcànic sota el microscopi i llum polaritzada. La petrologia (terme que deriva del grec πέτρα, petra, "roca" i λόγος, logos, "estudi") és la branca de la geologia que estudia l'origen composició, distribució i estructura de les roques.
Nou!!: Geoquímica і Petrologia · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Geoquímica і PH · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Geoquímica і Plàncton · Veure més »
Plistocè
El Plistocè, de vegades Pleistocè, és un període geològic.
Nou!!: Geoquímica і Plistocè · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Geoquímica і Plom · Veure més »
Poloni
El poloni és l'element químic de símbol Po i nombre atòmic 84.
Nou!!: Geoquímica і Poloni · Veure més »
Porfirina
Esquema en 3D de l'estructura d'una porfirina Les porfirines són un grup de composts heterocíclics, molts dels quals es troben en la naturalesa, per exemple el pigment dels glòbuls vermells.
Nou!!: Geoquímica і Porfirina · Veure més »
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Nou!!: Geoquímica і Potassi · Veure més »
Premi Nobel de Química
Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química (en suec: Nobelpriset i kemi) és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment d'ençà del 1901 i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.
Nou!!: Geoquímica і Premi Nobel de Química · Veure més »
Proterozoic
En geologia, el Proterozoic és un eó anterior a l'aparició de vida complexa en abundància a la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Proterozoic · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Geoquímica і Química · Veure més »
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Nou!!: Geoquímica і Radi (element) · Veure més »
Radi atòmic
El radi atòmic de l'hidrogen és la meitat de la distància entre els nuclis de dos àtoms d'hidrogen adjacents. El radi atòmic és la meitat de la distància entre els nuclis dels àtoms veïns idèntics en la forma sòlida d'un element.
Nou!!: Geoquímica і Radi atòmic · Veure més »
Radi iònic
Esquema de la hipòtesi de Landé El radi iònic és el radi de l'esfera d'un catió o anió monoatòmics en un cristall iònic i que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Geoquímica і Radi iònic · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Geoquímica і Radioactivitat · Veure més »
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Nou!!: Geoquímica і Raigs còsmics · Veure més »
Regla de les fases de Gibbs
En química i termodinàmica, la regla de les fases de Gibbs descriu el nombre de graus de llibertat (F) en un sistema tancat en equilibri, en termes del nombre de fases separades (P) i el nombre de components químics (C) del sistema.
Nou!!: Geoquímica і Regla de les fases de Gibbs · Veure més »
Regolita
Empremta humana a la regolita lunar durant la missió Apollo 11 (juny 1969) La regolita és una capa de predruscall en part descomposts damunt la roca mare o un altre substrat més coherent i dur.
Nou!!: Geoquímica і Regolita · Veure més »
Reni
El reni és un element químic amb el símbol Re i el nombre atòmic 75.
Nou!!: Geoquímica і Reni · Veure més »
Respiració
El terme respiració ve del llatí respiratio que vol dir respirar.
Nou!!: Geoquímica і Respiració · Veure més »
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Nou!!: Geoquímica і Robert Boyle · Veure més »
Roca
Columnes naturals de basalt a Staffa (Escòcia) El Gran Canyó (Estats Units) talla diverses capes de roca sedimentària Una roca és la matèria en estat sòlid que forma part de l'escorça terrestre.
Nou!!: Geoquímica і Roca · Veure més »
Roca ígnia
Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.
Nou!!: Geoquímica і Roca ígnia · Veure més »
Rotació de la Terra
Animació mostrant la rotació de la Terra. La rotació de la Terra és un dels moviments de la Terra que consisteix en la rotació al voltant del seu propi eix.
Nou!!: Geoquímica і Rotació de la Terra · Veure més »
Rubidi
El rubidi és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és el Rb i el seu nombre atòmic és 37.
Nou!!: Geoquímica і Rubidi · Veure més »
Rubinita
La rubinita és un mineral de la classe dels silicats.
Nou!!: Geoquímica і Rubinita · Veure més »
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Nou!!: Geoquímica і Salinitat · Veure més »
Samari
El samari és un element químic el símbol del qual és Sm i el seu nombre atòmic és 62.
Nou!!: Geoquímica і Samari · Veure més »
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Nou!!: Geoquímica і Sant Petersburg · Veure més »
Sòl
'''A''' representa el sòl; '''B''' representa la laterita, una regolita; C representa saprolita, una regolita menys meteoritzada; la capa inferior representa la roca mare El sòl és la capa externa de l'escorça terrestre, originada per l'alteració de les roques sota la influència de la meteorització i erosió dels éssers vius.
Nou!!: Geoquímica і Sòl · Veure més »
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Nou!!: Geoquímica і Sediment · Veure més »
Serguei Vinogradski
Serguei Nikolàievitx Vinogradski (en rus: Сергей Николаевич Виноградский) (Kíev, Imperi Rus, 1 de setembre de 1856- 25 de febrer de 1953), fou un microbiòleg, ecòleg, i edafòleg rus, pioner dels conceptes de cicles vitals, descobridor del procés biològic de la nitrificació, la primera etapa del coneixement de la quimioautotrofia.
Nou!!: Geoquímica і Serguei Vinogradski · Veure més »
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Nou!!: Geoquímica і Silicat · Veure més »
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Nou!!: Geoquímica і Sistema solar · Veure més »
Smithsonian Institution
La Smithsonian Institution és una institució educativa i investigadora amb un complex de museus, gestionada i finançada pel Govern dels Estats Units, per fons de les seves fundacions i pels beneficis de les seves botigues i la seva revista.
Nou!!: Geoquímica і Smithsonian Institution · Veure més »
Sulfat
Sulfat de coure Un sulfat o solfat (SO₄2-) en química, és una sal o èster format per substitució dels dos àtoms d'hidrogen de l'àcid sulfúric.
Nou!!: Geoquímica і Sulfat · Veure més »
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Nou!!: Geoquímica і Supernova · Veure més »
Svante August Arrhenius
Svante August Arrhenius (Viks slott, Suècia, 19 de febrer de 1859 - Estocolm, 2 d'octubre de 1927) fou un químic i professor universitari suec guardonat amb el premi Nobel de química l'any 1903.
Nou!!: Geoquímica і Svante August Arrhenius · Veure més »
Taula dels temps geològics
Representació dels temps geològics. Representació alternativa dels temps geològics en forma de rellotge. La taula dels temps geològics s'utilitza en geologia per descriure i relacionar esdeveniments de la història de la Terra.
Nou!!: Geoquímica і Taula dels temps geològics · Veure més »
Temps de residència
El temps de residència, també anomenat temps de renovació, és el temps mitjà necessari que una partícula d'una substància determinada està en un sistema concret.
Nou!!: Geoquímica і Temps de residència · Veure més »
Teoria de Milanković
La teoria de Milanković postula que les variacions orbitals són les principals causants dels períodes glacials i interglacials de l'Holocè.
Nou!!: Geoquímica і Teoria de Milanković · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Geoquímica і Terra · Veure més »
Terra rara
Òxids de terres rares Mineral de terres rares Les terres rares són un conjunt de disset elements químics, metalls, amb propietats semblants que inclou l'escandi i l'itri del grup 3 de la taula periòdica i els quinze elements de la sèrie dels lantanoides (La, Ce, Pr, Nd, Pm, Sm, Eu, Gd, Tb, Dy, Ho, Er, Tm, Yb i Lu).
Nou!!: Geoquímica і Terra rara · Veure més »
Tistarita
La tistarita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hematites.
Nou!!: Geoquímica і Tistarita · Veure més »
Tori
El tori és l'element químic de símbol Th i nombre atòmic 90.
Nou!!: Geoquímica і Tori · Veure més »
Translació de la Terra
Esquema de la translació de la Terra. Translació de la Terra La translació de la Terra és el moviment d'aquest planeta al voltant del Sol, que és l'estrella central del sistema solar.
Nou!!: Geoquímica і Translació de la Terra · Veure més »
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Nou!!: Geoquímica і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Geoquímica і Univers · Veure més »
Universitat de Basilea
La Universitat de Basilea (en alemany, Universität Basel) és una universitat situada a Basilea, Suïssa.
Nou!!: Geoquímica і Universitat de Basilea · Veure més »
Universitat Estatal de Moscou
Edifici principal de la universitat Edifici de les Facultats de Biologia i d'Estudis de la Terra. Avui dia, el Vell Edifici és seu del departament d'orientació d'estudis. Edificis principals de la universitat al carrer Mokhovaia, 1798. La Universitat Estatal de Moscou (en rus: Московский государственный университет имени М.В. Ломоносова (МГУ)) és la universitat més gran i antiga de l'actual Federació Russa.
Nou!!: Geoquímica і Universitat Estatal de Moscou · Veure més »
Universitat Georg-August de Göttingen
Universitat de Göttingen La Universitat de Göttingen (Georg-August-Universität Göttingen, o Geòrgia Augusta) va ser fundada l'any 1734 per Jordi II, príncep elector de Hannover i rei de la Gran Bretanya.
Nou!!: Geoquímica і Universitat Georg-August de Göttingen · Veure més »
Universitat Yale
La Universitat Yale és una institució d'educació superior privada situada a New Haven, Connecticut.
Nou!!: Geoquímica і Universitat Yale · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Geoquímica і Urani · Veure més »
Vanadi
El vanadi és l'element químic de símbol V i nombre atòmic 23.
Nou!!: Geoquímica і Vanadi · Veure més »
Victor Moritz Goldschmidt
Victor Moritz Goldschmidt (Zúric, Suïssa, 27 de gener de 1888 – Oslo, Noruega, 20 de març de 1947) fou un mineralogista noruec considerat, juntament amb Vladimir Vernadsky, com el fundador de la moderna geoquímica i de la química cristal·logràfica.
Nou!!: Geoquímica і Victor Moritz Goldschmidt · Veure més »
Vida
Vida colonitzant una roca La vida és el període intermedi entre el naixement i la mort, tot i que no té una definició simple exacta, en part perquè el terme és sovint usat d'una manera molt oberta i amb ambigüitat, com en els conceptes vida eterna, vida artificial, o vida extraterrestre.
Nou!!: Geoquímica і Vida · Veure més »
Vladímir Vernadski
, nom complet amb patronímic, Vladímir Ivànovitx Vernadski (Влади́мир Ива́нович Верна́дский, Володи́мир Іва́нович Верна́дський, Volodímir Ivànovitx Vernadski, fou un científic, pensador i figura pública rus, ucraïnès i soviètic de finals del i la primera meitat del. Acadèmic de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, Acadèmia de Ciències de Rússia, Acadèmia de Ciències de l'URSS, un dels fundadors i primer president de l'Acadèmia de les Ciències d'Ucraïna. Creador d'escoles científiques. Un dels representants del cosmisme rus; creador de la ciència de la biogeoquímica. Els seus interessos van incloure moltes ciències: geologia, ciència del sòl, cristal·lografia, mineralogia, geoquímica, geologia radioelèctrica, biologia, paleontologia, biogeoquímica, meteorítica, filosofia i història. A més, es dedicà a activitats científiques i socials d'organització. Vernadski fou políticament actiu i va treballar, entre altres coses, pel desmantellament del règim tsarista. També va ser un crític obert del marxisme. Fins i tot quan les purgues de Ióssif Stalin estaven en el seu punt àlgid (el Gran Terror), Vernadski no tenia por de defensar els que entraven en conflicte amb les autoritats. Malgrat això, no va experimentar cap reacció per part de les autoritats, la qual cosa probablement es va deure a la seva alta posició a la comunitat científica. A més, no era conegut com a intrigant. Mentre formava nous científics per beneficiar la societat i donés prestigi al país en l'àmbit de la recerca, les autoritats veien a través dels seus dits les seves opinions desviades. El 1943 va rebre el premi Stalin de primer grau.
Nou!!: Geoquímica і Vladímir Vernadski · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Geoquímica і Volcà · Veure més »
Willard Frank Libby
Willard Frank Libby (Grand Valley, EUA 1908 - Los Angeles 1980) fou un químic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1960.
Nou!!: Geoquímica і Willard Frank Libby · Veure més »
William Alfred Fowler
William Alfred "Willie" Fowler (Pittsburgh, EUA, 1911 - Pasadena, 1995) fou un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1983.
Nou!!: Geoquímica і William Alfred Fowler · Veure més »
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Nou!!: Geoquímica і Xarxa tròfica · Veure més »
Xenó
El xenó és l'element químic de símbol Xe i nombre atòmic 54.
Nou!!: Geoquímica і Xenó · Veure més »
Zúric
Zúric (en alemany Zürich,, pronunciat en el dialecte local) és la ciutat més gran de Suïssa i la capital del cantó de Zúric.
Nou!!: Geoquímica і Zúric · Veure més »
(101955) Bennu
(101955) Bennu és un asteroide proper a la Terra d'uns 490 metres de diàmetre i una massa de 6× 10¹⁰ kg.
Nou!!: Geoquímica і (101955) Bennu · Veure més »
