Taula de continguts
215 les relacions: Abstracció (filosofia), Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, Acció (matemàtiques), Adolf Iuixkévitx, Agrimensura, Al-Mahaní, Alain Connes, Anàlisi complexa, Anàlisi d'elements finits, Anàlisi matemàtica, Angle, Antic Egipte, Antiga Grècia, Aplicació lineal, Aritmètica, Astronomia, Axioma, Àrea, Bisectriu, Carl Friedrich Gauß, Cartografia, Càlcul infinitesimal, Còmic, Centre (geometria), Ciència, Ciència-ficció, Cilindre, Cinema, Circumferència, Civilització de la vall de l'Indus, Complexitat computacional, Concepte, Coneixement, Conjunt, Construcció, Corba, Desplaçament, Dibuix, Dibuix tècnic, Difracció, Dimensió, Disseny assistit per ordinador, Disseny industrial, Distància, Eclecticisme, Edat mitjana, Edat moderna, El·lipse, Elements d'Euclides, Els nou capítols de les arts matemàtiques, ... Ampliar l'índex (165 més) »
Abstracció (filosofia)
L'abstracció (del llatí abstrahere, separar) és, en filosofia, una operació mental destinada a aïllar conceptualment una característica, essencial o accidental, del conjunt dels elements percebuts pels sentits, i reflexionar mentalment sobre aquesta, ignorant mentalment la resta d'elements.
Veure Geometria і Abstracció (filosofia)
Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní
Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní, de nom complet Abu-l-Wafà Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn Yahya ibn Ismaïl ibn al-Abbàs al-Buzajaní (Buzhgan, 10 de juny del 940 - Bagdad, juliol del 998), fou un gran matemàtic àrab d'origen persa, nascut a Buzajan, al Kuhistan.
Veure Geometria і Abu-l-Wafà Muhàmmad al-Buzajaní
Acció (matemàtiques)
rotació en sentit antihorari de 120° al voltant del centre del triangle aplica cada vèrtex del triangle en un altre vèrtex. El grup cíclic ''C''₃ format per les rotacions de 0°, 120° i 240° actua sobre el conjunt dels tres vèrtexs.
Veure Geometria і Acció (matemàtiques)
Adolf Iuixkévitx
Adolf-Andrei Pàvlovitx Iuixkévitx va ser un historiador de les matemàtiques soviètic.
Veure Geometria і Adolf Iuixkévitx
Agrimensura
Agrimensor treballant amb un instrument d'anivellament. L'agrimensura va ser considerada antigament la branca de la topografia destinada a la delimitació de superfícies, el mesurament d'àrees i la rectificació de límits.
Veure Geometria і Agrimensura
Al-Mahaní
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad ibn Issa ibn Àhmad Al-Mahaní o, més senzillament, Muhàmmad ibn Issa al-Mahaní va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Veure Geometria і Al-Mahaní
Alain Connes
Alain Connes (1 d'abril de 1947, Draguignan, França) és un matemàtic francès, actualment professor al Collège de France, l'IHÉS, The Ohio State University i la Vanderbilt University.
Veure Geometria і Alain Connes
Anàlisi complexa
Lanàlisi complexa és la branca de les matemàtiques que investiga les funcions de nombres complexos, i que es fonamenta en conceptes bàsics de funció, límit, continuïtat, derivada i integral, i és d'una gran utilitat pràctica en moltes branques de la física com per exemple la hidrodinàmica.
Veure Geometria і Anàlisi complexa
Anàlisi d'elements finits
Exemple de malla d'EF per a un problema 2D d'una configuració magnetoestàtica. Noteu que la malla és més densa al voltant de l'objecte d'interès Visualització d'un xoc asimètric en un cotxe, usant l''''anàlisi d'elements finits'''.El mètode d'anàlisi d'elements finits (en anglès Finite element analysis, FEA) és una eina de càlcul per a l'enginyeria que consisteix a crear un model degudament simplificat i informatitzat d'un objecte o conjunt d'objectes, sotmetre'l a una sol·licitació degudament simplificada i analitzar-ne uns resultats específics.
Veure Geometria і Anàlisi d'elements finits
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Veure Geometria і Anàlisi matemàtica
Angle
∠, el símbol Unicode per a l'angle és l''''U+2220''' En geometria, un angle és una figura geomètrica formada per dues semirectes d'origen comú (el vèrtex de l'angle).
Veure Geometria і Angle
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Geometria і Antic Egipte
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Geometria і Antiga Grècia
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Geometria і Aplicació lineal
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Geometria і Aritmètica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Geometria і Astronomia
Axioma
Un axioma tradicionalment és un argument que, o bé és totalment cert per si mateix, o bé com a mínim segons els coneixements actuals es pot donar per innegable.
Veure Geometria і Axioma
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Veure Geometria і Àrea
Bisectriu
'''Bisectriu''' de l'angle \widehatxOy La bisectriu d'un angle és la recta que el divideix en dos angles iguals.
Veure Geometria і Bisectriu
Carl Friedrich Gauß
Johann Carl Friedrich Gauss (ˈɡaʊs; Gauß, Carolus Fridericus Gauss) (Braunschweig, Regne de Braunschweig-Wolfenbüttel, 30 d'abril del 1777 - Göttingen, Regne de Hannover, 23 de febrer del 1855), fou un matemàtic i científic alemany que feu descobertes significatives en molts camps, incloent-hi la teoria de nombres, l'estadística, l'anàlisi, la geometria diferencial, la geodèsia, l'electroestàtica, l'astronomia i l'òptica.
Veure Geometria і Carl Friedrich Gauß
Cartografia
projecció emprada La cartografia és l'art i la ciència que té per objecte la representació gràfica d'una àrea geogràfica, habitualment sobre una superfície plana en forma de mapa, plànol o d'altres formes d'expressió cartogràfica.
Veure Geometria і Cartografia
Càlcul infinitesimal
El càlcul infinitesimal és una branca de les matemàtiques, desenvolupada a partir de l'àlgebra i la geometria, que involucra dos conceptes complementaris: el concepte d'integral (càlcul integral) i el concepte de derivada (càlcul diferencial).
Veure Geometria і Càlcul infinitesimal
Còmic
Un dibuixant dissenyant una historieta Popular il·lustració d'Apel·les Mestres Un còmic o historieta il·lustrada és una narració realitzada mitjançant una seqüència d'imatges o il·lustracions juxtaposades de forma deliberada, que tenen com a objectiu transmetre una història o qualsevol informació al lector i provocar una impressió estètica.
Veure Geometria і Còmic
Centre (geometria)
Centre d'una circumferència En geometria, el centre d'un cos o figura és un punt situat, en algun sentit, just al mig seu.
Veure Geometria і Centre (geometria)
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Geometria і Ciència
Ciència-ficció
La ciència-ficció o anticipació és un gènere literari de ficció on els relats sovint ens presenten els efectes o les repercussions dels avenços científics i tecnològics, presents o futurs, en la societat o en els individus, i tot això acompanyat d'aventures i de situacions commovedores i sorprenents.
Veure Geometria і Ciència-ficció
Cilindre
Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.
Veure Geometria і Cilindre
Cinema
Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.
Veure Geometria і Cinema
Circumferència
miniatura Una circumferència és la corba plana tancada formada pel conjunt de tots els punts del pla la distància dels quals a un punt donat del pla (centre) és constant i anomenada radi.
Veure Geometria і Circumferència
Civilització de la vall de l'Indus
La civilització de la vall de l'Indus va ser una cultura desenvolupada al voltant del riu Indus cap al tercer mil·lenni aC i descoberta a partir de les troballes de l'arqueologia de mitjan.
Veure Geometria і Civilització de la vall de l'Indus
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Geometria і Complexitat computacional
Concepte
Un concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dona a algun objecte o treball.
Veure Geometria і Concepte
Coneixement
El coneixement o coneiximent és el conjunt de dades, conceptes i pràctiques al voltant d'una matèria o assumpte, un sinònim de saber.
Veure Geometria і Coneixement
Conjunt
Exemple de conjunt el conjunt '''A''' conté els elements ''a'',''i'',''l'',''o'',''r'' i ''t'', o expressat matemàticament; A.
Veure Geometria і Conjunt
Construcció
València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.
Veure Geometria і Construcció
Corba
Corba és un terme abstracte que s'usa per descriure el camí d'un punt mogut contínuament.
Veure Geometria і Corba
Desplaçament
* Demografia.
Veure Geometria і Desplaçament
Dibuix
Dibuix de l'home Vitruvià fet per Leonardo da Vinci Dibuix amb ploma i tinta El dibuix és una art que instrueix a dibuixar.
Veure Geometria і Dibuix
Dibuix tècnic
Dibuix tècnic del símbol monetari de l'euro. Un dibuix tècnic ha de facilitar la visualització de tots els detalls de la peça, per permetre la seva anàlisi i la seva futura construcció. Vistes estàndards usades en el dibuix arquitectònic.
Veure Geometria і Dibuix tècnic
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Veure Geometria і Difracció
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Geometria і Dimensió
Disseny assistit per ordinador
Disseny assistit per ordinador (DAO) és l'ús d'ordinadors per ajudar en la creació, modificació, anàlisi o optimització en el disseny d'un producte.
Veure Geometria і Disseny assistit per ordinador
Disseny industrial
El disseny industrial és la branca del disseny orientada a la conceptualització d'idees encaminades resolució de les relacions formals i funcionals dels objectes amb els seus possibles usuaris.
Veure Geometria і Disseny industrial
Distància
La distància és la longitud del camí més curt entre dues entitats.
Veure Geometria і Distància
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Veure Geometria і Eclecticisme
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Geometria і Edat mitjana
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Geometria і Edat moderna
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Veure Geometria і El·lipse
Elements d'Euclides
Fragment d'''Els elements'' d'Euclides, escrit en papir, trobat al jaciment d'Oxirrinco (Oxyrhynchus), Egipte Portada de la primera versió anglesa dels ''Elements'' d'Euclides Els Elements és l'obra més important escrita per Euclides.
Veure Geometria і Elements d'Euclides
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Veure Geometria і Els nou capítols de les arts matemàtiques
Enginy (artefacte)
Un enginy o artefacte és qualsevol obra manual realitzada amb un propòsit o funció tècnica específica.
Veure Geometria і Enginy (artefacte)
Enginyeria
Un motor F-15 Eagle Pratt & Whitney F100 turboventilador dissenyat per enginyers aerospacials Lenginyeria és l'aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia.
Veure Geometria і Enginyeria
Equació
date.
Veure Geometria і Equació
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Veure Geometria і Equació de segon grau
Equació de tercer grau
Una equació de tercer grau és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que l'integren és 3.
Veure Geometria і Equació de tercer grau
Erazmus Ciolek Witelo
Portada del ''Vitellonis Thuringopoloni opticae libri decem'' (Deu Llibres d'Òptica pel turingi-polonès Witelo) Erazmus Ciolek Witelo (també anomenat Witelo; Witelon; Vitellio; Vitello; Vitello Thuringopolonis; Vitulon; Erazm Ciołek; nascut ca. 1237, probablement en Legnica en Baixa Silesia; mort probablement entre 1280 i 1290, potser fins a 1314) va ser un frare, teòleg, físic, filòsof natural i matemàtic.
Veure Geometria і Erazmus Ciolek Witelo
Escola primària
Una escola primària o primera etapa de l'educació bàsica dona educació per a nens de quatre a onze anys, i de vegades fins a tretze anys.
Veure Geometria і Escola primària
Esfera
En geometria, una esfera és la superfície formada per tots els punts que es troben a una mateixa distància (anomenada radi) d'un punt donat (anomenat centre) de l'espai.
Veure Geometria і Esfera
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Veure Geometria і Espai
Espai de Minkowski
En física i matemàtiques, lespai de Minkowski o espaitemps de Minkowski (M4 o simplement M) és una varietat matemàtica de quatre dimensions, un model d'espaitemps que resulta molt adequat per a la formulació de teoria especial de la relativitat d'Einstein.
Veure Geometria і Espai de Minkowski
Espai euclidià
Un espai euclidià és un espai vectorial normat de dimensió finita, en què la norma és heretada d'un producte escalar.
Veure Geometria і Espai euclidià
Espai hiperbòlic
En matemàtiques, l'espai hiperbòlic és un espai, introduït al pels matemàtics János Bolyai i Nikolai Ivànovitx Lobatxevski de manera independent, que es defineix en una geometria no euclidiana anomenada geometria hiperbòlica.
Veure Geometria і Espai hiperbòlic
Espai homogeni
tor. El tor estàndard és homogeni pels seus grups de difeomorfismes i d'homeomorfismes, i el tor pla és homogeni pels seus grups de difeomorfismes, d'homeomorfismes i d'isomorfismes. En matemàtiques, i en particular en les teories de grups de Lie, grups algebraics i grups topològics, un espai homogeni per a un grup G és una varietat no buida o un espai topològic X sobre el qual G actua de forma transitiva.
Veure Geometria і Espai homogeni
Espai mètric
En matemàtiques, un espai mètric és un conjunt X dotat d'una funció de distància (o mètrica) d entre totes les parelles d'elements de X. Un espai mètric és un cas particular d'espai topològic, i d'un espai topològic que té associada una distància es diu que és "metritzable".
Veure Geometria і Espai mètric
Espai projectiu
L'espai projectiu és l'estructura algebraica en la que es desenvolupa principalment la geometria projectiva.
Veure Geometria і Espai projectiu
Espai vectorial
'''v''' + 2·'''w'''. Un espai vectorial és, en matemàtiques, i més concretament en àlgebra lineal, una estructura algebraica formada per un conjunt de vectors.
Veure Geometria і Espai vectorial
Estadi
Estadi Olímpic Lluís Companys a Barcelona Un estadi és una infraestructura esportiva que serveix per a albergar esports, concerts o altres activitats.
Veure Geometria і Estadi
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Veure Geometria і Euclides
Felix Klein
Felix Christian Klein (Düsseldorf, 25 d'abril de 1849 – Göttingen, 22 de juny de 1925) va ser un matemàtic alemany que va estudiar les geometries mètriques, euclidianes o no euclidianes com a casos particulars de la geometria projectiva.
Veure Geometria і Felix Klein
Figura geomètrica
Figures geomètriques que delimiten superfícies planes. Cossos geomètrics, o figures geomètriques «sòlides» que delimiten volums. Una figura geomètrica és un conjunt de punts.
Veure Geometria і Figura geomètrica
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Veure Geometria і Filòsof
Forma geomètrica
Forma geomètrica, el sentit més simple i probablement originari de la paraula forma fa referència a la figura espacial dels cossos materials sòlids.
Veure Geometria і Forma geomètrica
Funció
parells ordenats (''x'',''f''(''x'')). En matemàtiques, una funció és la idealització de com una quantitat variable depèn d'una altra quantitat.
Veure Geometria і Funció
Geodèsia
La geodèsia és una branca de la geofísica que estudia la forma i les dimensions de la Terra i del camp de gravetat.
Veure Geometria і Geodèsia
Geometria afí
La geometria afí és la geometria dels espai afins.
Veure Geometria і Geometria afí
Geometria algebraica
locus real. La geometria algebraica és una branca de les matemàtiques que combina l'àlgebra abstracta, especialment l'àlgebra commutativa, amb la geometria.
Veure Geometria і Geometria algebraica
Geometria analítica
La geometria analítica és la part de les matemàtiques que fa ús de l'àlgebra per descriure i analitzar figures geomètriques.
Veure Geometria і Geometria analítica
Geometria descriptiva
Exemple de quatre representacions en dos dimensions d'un mateix objecte tridimensional Geometria descriptiva és la branca de la geometria que permet la representació d'objectes tridimensionals en el pla de dues dimensions, utilitzant un conjunt específic de procediments.
Veure Geometria і Geometria descriptiva
Geometria diferencial
En matemàtiques, la geometria diferencial és la utilització de les eines del càlcul diferencial a l'estudi de la geometria.
Veure Geometria і Geometria diferencial
Geometria el·líptica
La geometria el·líptica (anomenada a vegades riemanniana) és un model de geometria no euclidiana de curvatura constant que satisfà només els quatre primers postulats d'Euclides però no el cinquè.
Veure Geometria і Geometria el·líptica
Geometria esfèrica
varietat, en el triangle corb convex la suma dels angles pot ser superior a 180°. La geometria esfèrica és la geometria de la superfície bidimensional d'una esfera.
Veure Geometria і Geometria esfèrica
Geometria euclidiana
Euclides d'Alexandria La geometria euclidiana és la part de la geometria que estudia els objectes o figures i les seves relacions en un espai on es compleixen els cinc postulats d'Euclides i les cinc nocions comunes.
Veure Geometria і Geometria euclidiana
Geometria hiperbòlica
La geometria hiperbòlica (o Lobatxevskiana) és un model de geometria que satisfà només els quatre primers postulats de la geometria euclidiana.
Veure Geometria і Geometria hiperbòlica
Geometria no euclidiana
La geometria no euclidiana es diferencia de la geometria euclidiana perquè, en aquesta mena de geometria, el cinquè postulat d'Euclides no és vàlid.
Veure Geometria і Geometria no euclidiana
Geometria projectiva
La geometria projectiva és la branca de les matemàtiques que estudia les nocions intuïtives de "perspectiva" i d'"horitzó".
Veure Geometria і Geometria projectiva
Geometria riemanniana
En geometria diferencial, la geometria riemanniana és l'estudi de les varietats diferencials amb mètrica de Riemann, és a dir, d'una aplicació que a cada punt de la varietat li assigna una forma quadràtica definida positiva al seu espai tangent, una aplicació que varia lleugerament d'un punt a un altre.
Veure Geometria і Geometria riemanniana
Georg Friedrich Bernhard Riemann
va ser un matemàtic alemany que va fer profundes contribucions a l'anàlisi, la teoria dels nombres i la geometria diferencial.
Veure Geometria і Georg Friedrich Bernhard Riemann
Giovanni Girolamo Saccheri
Giovanni Girolamo Saccheri va ser un matemàtic jesuïta italià conegut per ser un dels precursors de la geometria no euclidiana.
Veure Geometria і Giovanni Girolamo Saccheri
Girard Desargues
Girard Desargues va ser un matemàtic francès del, conegut, sobretot, per ser l'iniciador de la geometria projectiva.
Veure Geometria і Girard Desargues
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Geometria і Grec
Grup (matemàtiques)
Les possibles manipulacions del cub de Rubik formen un grup. Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que es detallaran més endavant.
Veure Geometria і Grup (matemàtiques)
Guersònides
Leví ben Guerson, conegut pels escriptors cristians com a Guersònides, Leo de Bannolis o Balneolis, Leo Judaeus i pels escriptors hebreus com a RaLBaG (acrònim de Rabí Leví Ben Guerson) va ser un erudit jueu del, que va escriure sobre teologia, filosofia, matemàtiques i astronomia.
Veure Geometria і Guersònides
Hèlix (geometria)
L'hèlix (cos ''t'', sin ''t'', ''t'') des de ''t''.
Veure Geometria і Hèlix (geometria)
Henri Poincaré
fou un matemàtic francès destacat pels seus treballs sobre equacions diferencials i les seves aplicacions a la mecànica celeste.
Veure Geometria і Henri Poincaré
Hipòtesi
òrbites excèntriques i epicícliques. Una hipòtesi és una proposició acceptable formulada a través de la recollida d'informació i dades, i encara que no estigui confirmada, serveix per respondre de forma temptativa a un problema amb base científica, del se'n poden deduir un conjunt de proposicions o conseqüències.
Veure Geometria і Hipòtesi
Homologia (àlgebra)
Homologia en matemàtiques, és una manera general d'associar una seqüència d'objectes algebraics, com ara mòduls o grups abelians, amb altres objectes matemàtics com espais topològics.
Veure Geometria і Homologia (àlgebra)
Ibn al-Hàytham
Abu-Alí al-Hàssan ibn al-Hàssan (o Hussayn) ibn al-Hàytham al-Basrí al-Misrí, més conegut simplement com a Ibn al-Hàytham o, a Occident, com a Alhazen (Bàssora, actual Iraq, ~965 - el Caire, actual Egipte, 1040) va ser un matemàtic, físic i astrònom àrab xiïta de l'edat d'or de l'islam que va fer importants contribucions als principis de l'òptica i a la concepció del mètode científic.
Veure Geometria і Ibn al-Hàytham
Igualtat (matemàtiques)
En matemàtiques, s'anomena igualtat a una expressió que indica l'equivalència entre dues entitats.
Veure Geometria і Igualtat (matemàtiques)
Imaginació
Il·lustració del Quixot de Gustave Doré. "Un món d'idees desordenades es van apinyar en la seva imaginació" La imaginació (del llatí imaginatĭo, -ōnis) és la facultat de la ment humana de crear imatges mentals o pensar en realitats no percebudes abans, d'inventar noves versions del món; un procés superior que permet a l'individu manipular informació generada intrínsecament amb la finalitat de crear una representació percebuda pels sentits de la ment.
Veure Geometria і Imaginació
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Veure Geometria і Informàtica
Intersecció
Exemple gràfic, l'àrea lila representa la intersecció de A i B. La intersecció és una operació entre conjunts.
Veure Geometria і Intersecció
Introducció a la teoria de grups
Les possibles manipulacions del Cub de Rubik formen un grup. En matemàtiques, la teoria de grups estudia els grups.
Veure Geometria і Introducció a la teoria de grups
Intuïció
La intuïció és l'accés al coneixement sense intervenció conscient de la raó (Burke), de forma que un fet, veritat o estat s'apareix com a evident a la ment sense necessitat d'anàlisi (Descartes).
Veure Geometria і Intuïció
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Geometria і Isaac Newton
Jàbir ibn Àflah
Abu-Muhàmmad Jàbir ibn Àflah (vers 1100 – vers 1150) va ser un astrònom i matemàtic de Sevilla, del.
Veure Geometria і Jàbir ibn Àflah
János Bolyai
János Bolyai (15 de desembre de 1802, Kolozsvár, actual Romania, llavors part de l'Imperi Austrohongarès - 17 o 27 de gener de 1860, Marosvásárhely, actual Hongria) fou un matemàtic hongarès.
Veure Geometria і János Bolyai
Joc
Nens jugant a saltar i parar en una pintura de Pieter Brueghel el Vell El joc o jugar és una activitat física o mental que té com a principal finalitat la diversió o l'entreteniment de qui l'executa.
Veure Geometria і Joc
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Geometria і Johannes Kepler
John Playfair
John Playfair fou un científic escocès del, germà de William Playfair.
Veure Geometria і John Playfair
John Wallis
John Wallis (Ashford, 23 de novembre de 1616 - Oxford, 28 d'octubre de 1703), va ser el matemàtic anglès més influent del abans de Newton.
Veure Geometria і John Wallis
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Geometria і Literatura
Liu Hui
Liu Hui (en xinès tradicional: 劉徽; en xinès simplificat: 刘徽; en pinyin: Liú Huī) (EC) va ser un matemàtic de l'estat de Cao Wei durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa, dC.
Veure Geometria і Liu Hui
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Geometria і Llatí
Llibre
Un llibre és una obra escrita o d'imatges impresa o manuscrita no periòdica.
Veure Geometria і Llibre
Llibre d'òptica
Portada del text en llatí ''Opticae Thesaurus'', que inclou el ''Llibre d'òptica'' dIbn al-Tàrafa, mostrant l'arc de Sant Martí, l'ús d'espills parabòlics per incendiar vaixells, la distorsió de les imatges causada per la refracció en l'aigua, i altres efectes òptics El Llibre d'òptica (o) és un tractat en set volums sobre òptica i sobre altres camps del saber, escrit per l'estudiós medieval Ibn al-Tàrafa (965– c.1040).
Veure Geometria і Llibre d'òptica
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Geometria і Lluna
Ludwig Schläfli
Ludwig Schläfli (15 de gener de 1814 - 20 de març de 1895) va ser un geòmetra i analista complex suís, una de les figures clau en el desenvolupament de la noció d'espais de dimensions majors que 3.
Veure Geometria і Ludwig Schläfli
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Geometria і Matemàtiques
Matemàtiques i futbol
Matemàtiques i futbol estan relacionats des que el futbol és un joc.
Veure Geometria і Matemàtiques i futbol
Màquina
Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.
Veure Geometria і Màquina
Mètrica (matemàtiques)
longitud (12) per a la mateixa ruta. En la mètrica euclidiana, el camí verd té una longitud de 6 \sqrt2 \approx 8,49, i és l'únic camí mínim. En matemàtiques, una mètrica o funció distància és una funció que defineix una distància entre cada parell d'elements d'un conjunt.
Veure Geometria і Mètrica (matemàtiques)
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Geometria і Mòdul
Món islàmic
Mapa mostrant, de més fosc a més clar, la densitat de població de musulmans al món l'any 2009 La noció de món islàmic es pot entendre de dues maneres: en un sentit cultural es refereix a la comunitat dels musulmans (lumma), és a dir els practicants de l'islam, que compta uns 1.600 milions de persones, el que representa aproximadament una cinquena part de la població mundial.
Veure Geometria і Món islàmic
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Geometria і Mecànica clàssica
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Geometria і Mesopotàmia
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Geometria і Mesura
Mozi
Mozi (en xinès: 墨子, pinyin: Mòzǐ, Wade-Giles: Mo Tzu, llatinitzat com a Micius, 'mestre Mo'), de nom veritable Mo Di (墨翟) (vers el 480 aC - vers el 381 aC), va ser un pensador xinès en l'origen de l'escola anomenada ''moisme'' i un dels principals exponents del pensament anticonfucià, pensament exposat en l'obra Escrits del mestre Mo (o Mozi) i que defensava l'aplicació d'un utilitarisme social radical.
Veure Geometria і Mozi
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, conegut normalment com a al-Khwarazmí o al-Khuwarizmí (c. 780 - c. 850), fou un matemàtic, geògraf i astròleg/astrònom.
Veure Geometria і Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí
Nassir-ad-Din at-Tussí
Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nassir-ad-Din at-Tussí o, senzillament, at-Tussí (Tus, 18 de febrer de 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 26 de juny de 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.
Veure Geometria і Nassir-ad-Din at-Tussí
Navegació
Taula de geografia, hidrografia i navegació, de la Cyclopaedia de 1728. Model de GPS de butxaca. La navegació és l'art i la ciència de conduir una embarcació o vehicle d'un lloc a un altre, eficientment i amb responsabilitat.
Veure Geometria і Navegació
Nikolai Lobatxevski
, fou un matemàtic rus del, conegut principalment pel seu treball sobre geometria hiperbòlica, també coneguda com a geometria de Lobachevski, i també pel seu estudi fonamental sobre les integrals de Dirichlet, coneguda com la fórmula integral de Lobatxevski.
Veure Geometria і Nikolai Lobatxevski
Nombre
Un nombre (també número, segons l'AVL) és el concepte que sorgeix del resultat de comptar les coses que formen un agregat, o una generalització d'aquest concepte.
Veure Geometria і Nombre
Nombre parell
275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
Veure Geometria і Nombre parell
Norma (matemàtiques)
En matemàtica, la norma és qualsevol funció que assigna, a cada vector d'un espai vectorial, un valor escalar no negatiu i que és homogènia, semidefinida positiva i que compleix la desigualtat triangular.
Veure Geometria і Norma (matemàtiques)
Objecte
Un objecte és un ens limitat amb una funció precisa i que pot definir-se per mitjà de les relacions externes amb el seu medi.
Veure Geometria і Objecte
Obra pública
Pont de l'exposició a València. En sentit ampli s'anomena obra pública a tot treball de construcció promogut per una administració pública (en oposició a obra privada).
Veure Geometria і Obra pública
Omar Khayyam
Omar Khayyam (Ghiyās od-Dīn Abul-Fatah Omār ibn Ibrāhīm Khayyām Nishābūrī) (Nixapur, Ariana, 18 de maig de 1048 – 4 de desembre de 1131) fou un poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.
Veure Geometria і Omar Khayyam
Onze
L'onze és el nombre natural que segueix el deu i precedeix el dotze.
Veure Geometria і Onze
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Veure Geometria і Operació matemàtica
Optimització matemàtica
En matemàtiques, estadística, ciències empíriques, ciències de la computació o economia, l'optimització matemàtica (també dita optimització o programació matemàtica) és la selecció del millor element (respecte d'un criteri determinat) entre un conjunt d'elements disponibles.
Veure Geometria і Optimització matemàtica
Oronce Finé
Oronce Finé, en llatí també Orontius Finaeus Delphinatus, Orontius Finnaeus o fins i tot Finaeus, (Briançon, 20 de desembre de 1494 - París, 8 d'agost de 1555), fou un cèlebre matemàtic i cartògraf d'origen francès.
Veure Geometria і Oronce Finé
Paper
Mides estàndards del paper d'oficina El paper (del llatí papyrus) és una làmina constituïda per un entramat tridimensional de fibres de cel·lulosa i d'altres substàncies (minerals, coles, colorants, etc.) que permeten millorar les seves propietats i fer-lo apte per l'ús al qual està destinat.
Veure Geometria і Paper
Papir de Moscou
El papir de Moscou és el document, juntament amb el papir d'Ahmes (papir de Rhind, any 1650 aC), més important de l'antic Egipte.
Veure Geometria і Papir de Moscou
Papir de Rhind
Fragment del papir de Rhind El papir de Rhind és un papir egipci datat del 1650 aC.
Veure Geometria і Papir de Rhind
Paraboloide
Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles.
Veure Geometria і Paraboloide
Paral·lelisme (geometria)
Les rectes ''a'' i ''b'' són paral·leles. En geometria, el paral·lelisme és una relació que s'estableix entre rectes o plans.
Veure Geometria і Paral·lelisme (geometria)
Paràmetre
Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor.
Veure Geometria і Paràmetre
Paret
maons Susa Una paret o mur és una estructura vertical que isolen un espai de l'exterior.
Veure Geometria і Paret
Paviment
Paviment de fusta. Paviment (del llatí pavimentu), en arquitectura, és la base horitzontal d'una certa construcció (o les diferents bases de cada nivell d'un edifici) que serveix de suport a les persones, animals o qualsevol peça de mobiliari.
Veure Geometria і Paviment
Pàgina
Una pàgina o plana és cadascuna de les cares del paper d'una obra que contingui més d'un full, com ara un dossier o un llibre, més enllà de la coberta.
Veure Geometria і Pàgina
Pedro Nunes
Pedro Nunes, conegut també pel seu nom llatí com Petrus Nonius, (Alcácer do Sal, 1502 - Coïmbra, 11 d'agost de 1578) va ser un matemàtic, astrònom i geògraf portuguès, un dels més importants del.
Veure Geometria і Pedro Nunes
Perpendicularitat
La semirrecta AB és perpendicular a la recta CD, perquè els dos angles que conforma són de 90 graus (en taronja i blau, respectivament) En geometria, la perpendicularitat és una relació entre dues varietats que es produeix quan formen un angle de 90° (angle recte, angle normal).
Veure Geometria і Perpendicularitat
Pierre de Fermat
Pierre de Fermat (17 d'agost de 1601 o 1607/8 – Tolosa de Llenguadoc, 12 de gener de 1665) fou un jurista i matemàtic occità, sobresortí pels seus treballs matemàtics.
Veure Geometria і Pierre de Fermat
Pilota
Una pilota o baló és un objecte, generalment esfèric o ovalat habitualment fet de cuir o d'algun material sintètic, sovint inflat d'aire, que s'utilitza en gran nombre de jocs i esports.
Veure Geometria і Pilota
Pla
perpendiculars a l'espai tridimensional. En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura.
Veure Geometria і Pla
Plànol (cartografia)
Plànol urbà. Plànol de la planta general d'un edifici. Els plànols són representacions gràfiques que indiquen o marquen ubicacions, des d'una ciutat fins a una casa.
Veure Geometria і Plànol (cartografia)
Posició
En física la posició és una magnitud vectorial que serveix per fer referència a un punt en un sistema de coordenades.
Veure Geometria і Posició
Problema
Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.
Veure Geometria і Problema
Programa d'Erlangen
El Programa d'Erlangen és un mètode de caracterització de geometries basada en la teoria de conjunts i geometria projectiva.
Veure Geometria і Programa d'Erlangen
Projecció gràfica
La projecció gràfica és una tècnica de dibuix emprada per a representar un objecte sobre una superfície.
Veure Geometria і Projecció gràfica
Projecte (economia)
Un projecte és una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei.
Veure Geometria і Projecte (economia)
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Veure Geometria і Propietat commutativa
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Veure Geometria і Proporcionalitat
Punt (geometria)
miniatura En geometria euclidiana clàssica, un punt és un concepte primitiu que modela la ubicació exacta en l'espai, i no té longitud, amplada, o grossor.
Veure Geometria і Punt (geometria)
Punt mitjà
compàs El punt mitjà M d'un segment lineal \overline és el punt del segment que equidista dels extrems A i B. M.
Veure Geometria і Punt mitjà
Quadrilàter
Sis quadrilàters de diferents tipus. En geometria, un quadrilàter és un polígon de quatre costats.
Veure Geometria і Quadrilàter
Raonament deductiu
El raonament deductiu, deducció o mètode lògic deductiu és un mètode lògic que, a diferència del raonament o mètode inductiu, es basa en què la conclusió és implícita a les premisses.
Veure Geometria і Raonament deductiu
Ràtio
televisió de definició estàndard és de quatre a tres o, cosa que és el mateix, de 4∶3 En matemàtiques, una ràtio és una relació entre dos nombres que indica quantes vegades el primer nombre conté el segon; en altres paraules, és un quocient entre dos nombres.
Veure Geometria і Ràtio
Recta
intersecció amb l'eix ''y'' (creuen l'eix ''y'' en el mateix lloc). segment de recta. Una recta, o línia recta, és un objecte geomètric format per un conjunt d'infinits punts, infinitament llarg i infinitament prim, que no té curvatura.
Veure Geometria і Recta
Relació
Diagrama que il·lustra una relació entre dos conjunts Relació és l'associació entre els elements d'un o diversos conjunts.
Veure Geometria і Relació
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Geometria і Relativitat general
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Veure Geometria і René Descartes
Representació
* Representació de la realitat o una ficció de manera artística (dibuix, espectacle, etc.), tecnològica (realitat virtual, etc.), funcional (mapa, esquema, etc.).
Veure Geometria і Representació
Resolució de triangles
En geometria, la resolució d'un triangle consisteix en la determinació dels diferents elements del triangle (longituds dels costats, mesura dels angles, àrea) a partir d'alguns altres.
Veure Geometria і Resolució de triangles
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Veure Geometria і Rotació (matemàtiques)
Sòlid platònic
A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.
Veure Geometria і Sòlid platònic
Secció àuria
Segment dividit en dos segments '''''a''''' i '''''b''''' de forma àuria: el '''''segment sencer''''' és al segment '''''a''''' com el segment '''''a''''' és al segment '''''b''''' La raó àuria, nombre auri, secció àuria o divina proporció és la proporció entre dos segments a i b (o per extensió, entre dues quantitats a i b) que compleixen la condició que la proporció entre la suma d'aquests dos segments i el segment més gran és la mateixa que hi ha entre el segment més gran i el segment més petit.
Veure Geometria і Secció àuria
Segment lineal
Segment Un segment és el conjunt de punts de l'espai que formen dos punts diferents (A i B), anomenats extrems del segment i tots aquells punts de la recta que passa per A i B que estan situats entremig d'aquests dos punts.
Veure Geometria і Segment lineal
Semblança
Les formes geomètriques del mateix color són semblants Es diu que entre dos objectes hi ha una relació de semblança si es pot establir una relació entre els punts d'un dels objectes i els punts de l'altre de forma que la distància entre qualsevol parell de punts després de la transformació sigui la mateixa d'abans multiplicada per una constant.
Veure Geometria і Semblança
Sextant astronòmic
El sextant astronòmic és un sextant de grans dimensions que s'usa fonamentalment per mesurar les posicions de les estrelles.
Veure Geometria і Sextant astronòmic
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Geometria і Simetria
Sistema de coordenades
Sistema 3D de coordenades. En geometria, un sistema de coordenades és un sistema que utilitza un o més números o coordenades, per determinar de forma única la posició d'un punt o d'un altre element geomètric.
Veure Geometria і Sistema de coordenades
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Geometria і Sistema de coordenades cartesianes
Sistema dinàmic
oscil·lador de Lorenz, un sistema dinàmic. En matemàtiques, un sistema dinàmic és un sistema en què una funció descriu la dependència temporal d'un punt en un espai geomètric.
Veure Geometria і Sistema dinàmic
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Geometria і Sol
Superfície de Riemann
Superfície de Riemann per a la funció f(z).
Veure Geometria і Superfície de Riemann
Tangent
La tangent (del llatí tangens "que toca") és una recta que toca una corba en un punt, tot i que sense tallar-la (si, contràriament, ho fes, aleshores seria una secant).
Veure Geometria і Tangent
Tensor mètric
En matemàtiques, dins la geometria riemanniana, el tensor mètric és un tensor de rang 2 que s'utilitza per definir conceptes mètrics com distància, angle i volum en un espai localment euclidià.
Veure Geometria і Tensor mètric
Teorema de Tales
Existeixen dos teoremes relacionats amb la geometria clàssica que reben el nom de teorema de Tales.
Veure Geometria і Teorema de Tales
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Geometria і Teoria de cordes
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Geometria і Teoria de la relativitat
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Geometria і Terra
Thàbit ibn Qurra
Abu-l-Hàssan Thàbit ibn Qurra ibn Marwan o, més senzillament, Thàbit ibn Qurra (ثابت بن قرة, Ṯābit b. Qurra) (Haran, vers 836 - Bagdad, 18 de febrer de 901) va ser un matemàtic i astrònom que va viure a Bagdad a l'edat d'or de l'Islam.
Veure Geometria і Thàbit ibn Qurra
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Veure Geometria і Topografia
Topologia
Una ''cinta de Möbius'', un objecte amb només una superfície i una vora. Aquest tipus d'estructures són objecte de l'estudi de la topologia. La topologia (del Grec topos, lloc i logos, ciència) és una branca de les matemàtiques que estudia les propietats espacials i les deformacions bicontínues (dues dimensions) de l'espai.
Veure Geometria і Topologia
Topologia algebraica
tor, un dels objectes d'estudi més freqüents en topologia algebraica La topologia algebraica és el camp de les matemàtiques que usa estructures algebraiques per estudiar transformacions d'objectes geomètrics.
Veure Geometria і Topologia algebraica
Trajectòria
* Trajectòria (cinemàtica), camí que un objecte amb massa en moviment segueix a través de l'espai en funció del temps.
Veure Geometria і Trajectòria
Transformació afí
translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.
Veure Geometria і Transformació afí
Translació (geometria)
En geometria, una translació és un moviment de l'espai que consisteix a traslladar els seus punts paral·lelament a una direcció donada, en una magnitud constant. .
Veure Geometria і Translació (geometria)
Trigonometria
En un robot industrial de tipus antropomòrfic, com el de la figura, els motors controlen els angles relatius entre les barres. Cal aplicar la '''trigonometria''' per determinar els angles que ha d'assolir per tal que la mà del robot se situï en una posició donada.
Veure Geometria і Trigonometria
Unió
Unió de dos conjunts A i B La unió és una operació entre conjunts.
Veure Geometria і Unió
Variables dependents i independents
L'expressió variables dependents i independents es refereix a valors que varien de forma correlacionada entre elles.
Veure Geometria і Variables dependents i independents
Varietat (matemàtiques)
Realització d'una '''banda de Möbius''', a partir d'una tira de paper. La banda té només una cara. En una esfera, la suma dels angles d'un triangle no és igual a 180° (vegeu trigonometria esfèrica). Una esfera no és un espai euclidià, però localment les lleis de la geometria euclidiana són bones aproximacions.
Veure Geometria і Varietat (matemàtiques)
Varietat complexa
En geometria diferencial, una varietat complexa és una varietat amb un atles de cartes cap al disc unitat obertCal utilitzar el disc unitat obert de Cn com a espai model en comptes de Cn perquè aquests espais no són isomorfs, al contrari del que succeeix amb varietats reals.
Veure Geometria і Varietat complexa
Varietat simplèctica
En matemàtiques, i més específicament en geometria diferencial, una varietat simplèctica és una varietat diferenciable M dotada d'una 2-forma diferencial tancada i no-degenerada ω, anomenada forma simplèctica.
Veure Geometria і Varietat simplèctica
Vint-i-tres
El vint-i-tres és un nombre natural que segueix el vint-i-dos i precedeix el vint-i-quatre.
Veure Geometria і Vint-i-tres
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Geometria і Volum
Zhang Heng
Zhang Heng (78-139 EC) va ser un astrònom, matemàtic, inventor, geògraf, cartògraf, artista, poeta, estadista, i estudiós literari xinès originari de Nanyang, Henan.
Veure Geometria і Zhang Heng
1048
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Geometria і 1048
1131
;Resta del món.
Veure Geometria і 1131
1591
Llinda de la Casa Vila Moner de Figueres.
Veure Geometria і 1591
1596
Països Catalans Resta del món.
Veure Geometria і 1596
1650
Països Catalans Resta del món.
Veure Geometria і 1650
1872
;Països Catalans.
Veure Geometria і 1872
836
El 836 (DCCCXXXVI) fou un any de traspàs començat en dissabte del calendari julià.
Veure Geometria і 836
També conegut com Geomètric, Geomètrica, Geomètriques, Geòmetra.
, Enginy (artefacte), Enginyeria, Equació, Equació de segon grau, Equació de tercer grau, Erazmus Ciolek Witelo, Escola primària, Esfera, Espai, Espai de Minkowski, Espai euclidià, Espai hiperbòlic, Espai homogeni, Espai mètric, Espai projectiu, Espai vectorial, Estadi, Euclides, Felix Klein, Figura geomètrica, Filòsof, Forma geomètrica, Funció, Geodèsia, Geometria afí, Geometria algebraica, Geometria analítica, Geometria descriptiva, Geometria diferencial, Geometria el·líptica, Geometria esfèrica, Geometria euclidiana, Geometria hiperbòlica, Geometria no euclidiana, Geometria projectiva, Geometria riemanniana, Georg Friedrich Bernhard Riemann, Giovanni Girolamo Saccheri, Girard Desargues, Grec, Grup (matemàtiques), Guersònides, Hèlix (geometria), Henri Poincaré, Hipòtesi, Homologia (àlgebra), Ibn al-Hàytham, Igualtat (matemàtiques), Imaginació, Informàtica, Intersecció, Introducció a la teoria de grups, Intuïció, Isaac Newton, Jàbir ibn Àflah, János Bolyai, Joc, Johannes Kepler, John Playfair, John Wallis, Literatura, Liu Hui, Llatí, Llibre, Llibre d'òptica, Lluna, Ludwig Schläfli, Matemàtiques, Matemàtiques i futbol, Màquina, Mètrica (matemàtiques), Mòdul, Món islàmic, Mecànica clàssica, Mesopotàmia, Mesura, Mozi, Muhàmmad ibn Mussa al-Khwarazmí, Nassir-ad-Din at-Tussí, Navegació, Nikolai Lobatxevski, Nombre, Nombre parell, Norma (matemàtiques), Objecte, Obra pública, Omar Khayyam, Onze, Operació matemàtica, Optimització matemàtica, Oronce Finé, Paper, Papir de Moscou, Papir de Rhind, Paraboloide, Paral·lelisme (geometria), Paràmetre, Paret, Paviment, Pàgina, Pedro Nunes, Perpendicularitat, Pierre de Fermat, Pilota, Pla, Plànol (cartografia), Posició, Problema, Programa d'Erlangen, Projecció gràfica, Projecte (economia), Propietat commutativa, Proporcionalitat, Punt (geometria), Punt mitjà, Quadrilàter, Raonament deductiu, Ràtio, Recta, Relació, Relativitat general, René Descartes, Representació, Resolució de triangles, Rotació (matemàtiques), Sòlid platònic, Secció àuria, Segment lineal, Semblança, Sextant astronòmic, Simetria, Sistema de coordenades, Sistema de coordenades cartesianes, Sistema dinàmic, Sol, Superfície de Riemann, Tangent, Tensor mètric, Teorema de Tales, Teoria de cordes, Teoria de la relativitat, Terra, Thàbit ibn Qurra, Topografia, Topologia, Topologia algebraica, Trajectòria, Transformació afí, Translació (geometria), Trigonometria, Unió, Variables dependents i independents, Varietat (matemàtiques), Varietat complexa, Varietat simplèctica, Vint-i-tres, Volum, Zhang Heng, 1048, 1131, 1591, 1596, 1650, 1872, 836.