Taula de continguts
128 les relacions: Aerofrenada, Agost, Altimetria, Anhidrita, Aràcnids, Arecibo, Astenosfera, Atmosfera, Àpside, Basalt, Camp magnètic, Carbonat, Cèl·lula de Hadley, Cometa de Halley, Conca oceànica, Conjunció (astronomia), Convecció, Cràter d'impacte, Diòxid de carboni, Dic, Efecte d'hivernacle, Erosió, Escorça oceànica, Escorça terrestre, Europa (satèl·lit), Falla, Ferro, Fluorescència, Fricció, Geografia, Geologia, Geologia de la Lluna, Grau Celsius, Gravetat, Grec, Grup del piroclor, Hawaii, Heli, Himàlaia, Júpiter (planeta), Latitud, Lava, Litosfera, Llatí, Llista de cràters de Venus, Lluna, Maat Mons, Magellan, Magma, Magnesi, ... Ampliar l'índex (78 més) »
Aerofrenada
Representació artística de l'aerofrenada del Mars Reconnaissance Orbiter. Laerofrenada (no confondre amb aerocaptura) és una tècnica que s'utilitza en astronàutica per canviar la mida i la forma de l'òrbita d'una nau en òrbita utilitzant l'atmosfera del planeta al qual orbita.
Veure Geologia de Venus і Aerofrenada
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Veure Geologia de Venus і Agost
Altimetria
L'altimetria és la determinació i la mesura de les altituds d'un lloc o d'una regió donada en relació amb el nivell mitjà del mar.
Veure Geologia de Venus і Altimetria
Anhidrita
Lanhidrita és un mineral de la classe dels sulfats.
Veure Geologia de Venus і Anhidrita
Aràcnids
Els aràcnids (Arachnida, gr. arakhne, 'aranya') són una classe d'artròpodes del subfílum dels quelicerats (juntament amb els euriptèrides i els xifosurs).
Veure Geologia de Venus і Aràcnids
Arecibo
Arecibo és un municipi de Puerto Rico situat a la costa nord de l'illa, també conegut amb el nom de la Villa del Capitán Correa, en honor de l'heroi local Antonio de los Reyes Correa.
Veure Geologia de Venus і Arecibo
Astenosfera
Astenosfera L'astenosfera o zona de velocitat reduïda és una capa del mantell terrestre situada a una profunditat d'entre 50 i 200 km on les ones sísmiques es propaguen molt a poc a poc.
Veure Geologia de Venus і Astenosfera
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Geologia de Venus і Atmosfera
Àpside
'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.
Veure Geologia de Venus і Àpside
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Veure Geologia de Venus і Basalt
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Geologia de Venus і Camp magnètic
Carbonat
Els carbonats, en química inorgànica, són sals de l'àcid carbònic (H2CO3) o èsters amb el grup R-O-C(.
Veure Geologia de Venus і Carbonat
Cèl·lula de Hadley
Circulació general en l'atmosfera terrestre amb la cèl·lula de Hadley subtropical, la cèl·lula de Ferrell i la cèl·lula polar. Els vents alisis i la Zona de convergència intertropical també es mostren. La cèl·lula de Hadley és una cèl·lula de circulació tancada de l'atmosfera terrestre que domina la circulació global atmosfèrica en les latituds equatorials i tropicals.
Veure Geologia de Venus і Cèl·lula de Hadley
Cometa de Halley
El cometa de Halley (1P/Halley) és un cometa periòdic, gran i brillant, que orbita al voltant del Sol cada 76 anys de mitjana, encara que el seu període orbital pot oscil·lar entre 74 i 79 anys.
Veure Geologia de Venus і Cometa de Halley
Conca oceànica
Una conca oceànica (o cubeta oceànica) és una depressió molt extensa, relativament uniforme, de contorns més o menys arrodonits, que constitueixen el fons dels oceans.
Veure Geologia de Venus і Conca oceànica
Conjunció (astronomia)
Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.
Veure Geologia de Venus і Conjunció (astronomia)
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Geologia de Venus і Convecció
Cràter d'impacte
Segell soviètic de 1957 dedicat al desè aniversari de la caiguda del meteorit de Sikhote-Alin, que va crear diversos cràters d'impacte (el més gran tenia 26 m de diàmetre i 6 m de profunditat) Un cràter d'impacte és una depressió aproximadament circular a la superfície d'un planeta, satèl·lit o un altre cos sòlid del sistema solar (planeta nan, asteroide…), format per l'impacte hiperveloç d'un cos més petit (un meteorit, asteroide o cometa).
Veure Geologia de Venus і Cràter d'impacte
Diòxid de carboni
El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.
Veure Geologia de Venus і Diòxid de carboni
Dic
L'Afsluitdijk, construït als Països Baixos el 1932, va convertir el mar del Sud en un llac (l'IJsselmeer). Imatge per satèl·lit de l'Afsluitdijk, a dalt el Mar del nord, a baix el llac IJsselmeer que antigament era el mar del Sud. Defensa a la riba d'un riu construïda amb ''champas'' Un dic, també diga a l'Alguer, és un terraplè normalment artificial però que també pot ser natural, generalment de terra i pedres, paral·lel al curs d'un riu o a la vora d'un llac o del mar mateix.
Veure Geologia de Venus і Dic
Efecte d'hivernacle
Una representació esquemàtica dels intercanvis d'energia entre l'espai exterior, l'atmosfera terrestre, i la superfície de la Terra. L'habilitat de l'atmosfera de capturar i reciclar energia emesa per la superfície terrestre és la definició característica de l'efecte hivernacle.
Veure Geologia de Venus і Efecte d'hivernacle
Erosió
Erosió severa del sòl en un camp de blat prop de la Universitat de l'Estat de Washington, Estats Units. Lerosió en geomorfologia, és el procés de degradació i de transformació del relleu, i de les roques, causat per tot agent extern (diferent de la tectònica).
Veure Geologia de Venus і Erosió
Escorça oceànica
Esquema: convergència de les plataformes continental i oceànica: 1-Escorça oceànica; 2-Litosfera; 3-Astenosfera; 4-Escorça continental; 5- Fossa oceànica; 6- Illa Edats de formació de l'escorça oceànica. En vermell la més recent i en blau la més antiga.
Veure Geologia de Venus і Escorça oceànica
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Veure Geologia de Venus і Escorça terrestre
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Geologia de Venus і Europa (satèl·lit)
Falla
Falla a Bedarius, Occitània. desert de Taklamakan. Les dues crestes de colors (a la part inferior esquerra i superior dreta) solen formar una única línia contínua, però han estat separades pel moviment al llarg de la falla. Una falla, en geologia, és una fractura o discontinuïtat d'un pla en un volum de roca a través del qual hi ha hagut un desplaçament important com a resultat dels moviments de massa de roca.
Veure Geologia de Venus і Falla
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Geologia de Venus і Ferro
Fluorescència
Pintures fluorescents i llum ultraviolada de l'artista Beo Beyond. La fluorescència és la propietat d'una substància d'emetre llum quan és exposada a radiacions del tipus ultraviolat, rajos catòdics o raigs X. Les radiacions absorbides (invisibles a l'ull humà), són transformades en llum visible, o sigui, d'una longitud d'ona major a la incident.
Veure Geologia de Venus і Fluorescència
Fricció
Bloc en repòs El fregament o fricció en física és la resistència que impedeix el moviment d'un cos que es troba sobre un altre, o també la força que apareix en la superfície de contacte de dos cossos quan s'intenta lliscar un sobre un altre.
Veure Geologia de Venus і Fricció
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Geologia de Venus і Geografia
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Geologia de Venus і Geologia
Geologia de la Lluna
El coneixement de la geologia lunar va augmentar significativament a partir de la dècada del 1960, amb les missions tripulades i automatitzades.
Veure Geologia de Venus і Geologia de la Lluna
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Veure Geologia de Venus і Grau Celsius
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Geologia de Venus і Gravetat
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Geologia de Venus і Grec
Grup del piroclor
El grup del piroclor és un grup de minerals format per onze espècies relacionades amb niobi dominant: cesiocenopiroclor, fluorcalciopiroclor, fluornatropiroclor, hidrocenopiroclor, hidropiroclor, hidroxicalciopiroclor, hidroxicenopiroclor, hidroximanganopiroclor, hidroxinatropiroclor, hidroxiplumbopiroclor i oxicalciopiroclor.
Veure Geologia de Venus і Grup del piroclor
Hawaii
Hawaii constitueix cronològicament el 50è estat dels Estats Units d'Amèrica, i en el cens de l'any 2000 tenia una població d'1.211.537 habitants.
Veure Geologia de Venus і Hawaii
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Geologia de Venus і Heli
Himàlaia
LHimàlaia (del sànscrit हिमालय, himālaia, compost per hima: 'neu' i ālaia: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre el Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina.
Veure Geologia de Venus і Himàlaia
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Geologia de Venus і Júpiter (planeta)
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Geologia de Venus і Latitud
Lava
La lava és un tipus de roca que arriba a la superfície de la Terra a causa de l'aflorament de magma.
Veure Geologia de Venus і Lava
Litosfera
Col·lisió tectònica de dues plaques continentals. La litosfera (del grec λίθος, "pedra" i σφαίρα, "esfera") és la capa superficial de la Terra sòlida, caracteritzada per la seva rigidesa.
Veure Geologia de Venus і Litosfera
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Geologia de Venus і Llatí
Llista de cràters de Venus
Aquesta és una llista dels cràters amb nom de Venus.
Veure Geologia de Venus і Llista de cràters de Venus
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Geologia de Venus і Lluna
Maat Mons
Maat Mons és un volcà escut massiu.
Veure Geologia de Venus і Maat Mons
Magellan
Atlantis'' La Magellan fou una sonda espacial no tripulada de la NASA amb l'objectiu d'estudiar el planeta Venus, especialment per obtenir un mapa topogràfic acurat mitjançant observacions de radar.
Veure Geologia de Venus і Magellan
Magma
El magma és un tipus de roca format per la fusió parcial o total d'una font pariental (principalment, la part superior del mantell i la base de l'escorça terrestre).
Veure Geologia de Venus і Magma
Magnesi
El magnesi és l'element químic de símbol Mg i nombre atòmic 12.
Veure Geologia de Venus і Magnesi
Mantell terrestre
Representació d'una secció de la Terra. En geologia, el mantell és la capa de la Terra situada per sota de l'escorça terrestre i que s'estén cap a l'interior fins al límit exterior del nucli (ocupa aproximadament el 87% de la Terra).
Veure Geologia de Venus і Mantell terrestre
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Veure Geologia de Venus і Marea
Mariner 10
La Mariner 10 fou una missió espacial no tripulada de la NASA llançada el 3 de novembre de 1973 amb l'objectiu de sobrevolar els planetes Mercuri i Venus.
Veure Geologia de Venus і Mariner 10
Mariner 2
La Mariner 2 fou la segona sonda espacial del programa Mariner de la NASA.
Veure Geologia de Venus і Mariner 2
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Geologia de Venus і Mart (planeta)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Geologia de Venus і Mercuri (planeta)
Meteorit
meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.
Veure Geologia de Venus і Meteorit
Meteorització
oxidat com ho denota el color vermellós (meteorització química) i, a més, s'ha trencat en dues segurament per gelifracció (meteorització física) La meteorització és el conjunt de processos causats pels agents atmosfèrics, processos físics, biològics o bioquímics que provoquen el trencament, l'esmicolament i la disgregació de roques.
Veure Geologia de Venus і Meteorització
Mineral
quars ametista. El diamant és un mineral fet de carboni pur. Un mineral és un sòlid homogeni format per elements de la mateixa naturalesa que es presenta de manera natural i que ha estat format com a resultat de la interacció de processos geològics tant de tipus físic com químic.
Veure Geologia de Venus і Mineral
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Geologia de Venus і NASA
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Geologia de Venus і Núvol
Nitrogen
El nitrogen o azot és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.
Veure Geologia de Venus і Nitrogen
Permitivitat
En electromagnetisme, la permitivitat (ε) d'un medi és la proporció D / E, on D és el desplaçament elèctric en coulombs per metre quadrat (C/m²) i E és la força del camp elèctric en volts per metre (V/m).
Veure Geologia de Venus і Permitivitat
Perovskita
La perovskita és un mineral format per òxid de calci i de titani, de fórmula CaTiO₃.
Veure Geologia de Venus і Perovskita
Pioneer Venus
Pioneer Venus Orbiter. Pioneer Venus Multiprobe. La missió Pioneer Venus va consistir en dues sondes, llançades per separat al planeta Venus el 1978.
Veure Geologia de Venus і Pioneer Venus
Pirita
La pirita és un mineral molt comú de la classe dels sulfurs.
Veure Geologia de Venus і Pirita
Plec
Plec a la Ribera Alta Diagrama d'un plec anticlinal amb les principals parts Els plecs o plegaments en la geologia són deformacions que s'originen en les roques de naturalesa plàstica en ser sotmeses a esforços de compressió.
Veure Geologia de Venus і Plec
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Veure Geologia de Venus і Pressió atmosfèrica
Processos eòlics
Páramos de les faldes del Chimborazo, (Equador), mostrant severa erosió eòlica. El vent és un agent de modelatge del relleu que pot arrossegar grans quantitats de pols a través del món, però els grans de sorra només poden ser transportats distàncies relativament curtes.
Veure Geologia de Venus і Processos eòlics
Quars
El quars és un mineral molt comú, el més abundant que es pot trobar a la superfície terrestre.
Veure Geologia de Venus і Quars
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Geologia de Venus і Quilòmetre
Radar
Antena de radar per a la detecció d'avions. Radar és un sistema per a detectar o localitzar objectes a distància mitjançant ones de ràdio d'alta freqüència.
Veure Geologia de Venus і Radar
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Geologia de Venus і Radiació gamma
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Veure Geologia de Venus і Radiació X
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Veure Geologia de Venus і Radioactivitat
Ràdio
receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.
Veure Geologia de Venus і Ràdio
Rift
imatge USGS Plaques en l'escorça terrestre, segons la teoria tectònica de plaques Rift del Golf de Suez mostrant falles extensionals Els rifts, en geologia, són àrees on la presència d'esquerdes indica que l'escorça terrestre està patint divergència i distensions.
Veure Geologia de Venus і Rift
Rotació (matemàtiques)
Una rotació en dues dimensions al voltant d'un punt ''O'' En geometria i àlgebra lineal, una rotació és una transformació en el pla o en l'espai que descriu el moviment d'un sòlid rígid al voltant d'un eix.
Veure Geologia de Venus і Rotació (matemàtiques)
Saint Helens
Erupció del volcà de Saint Helens Saint Helens, en anglès, és un estratovolcà actiu situat al comtat de Skamania de l'estat de Washington, al nord-oest dels Estats Units.
Veure Geologia de Venus і Saint Helens
Sediment
Les aigües costaneres de la província de Jiangsu (Xina), són marronoses gairebé tot l’any a causa del gran volum de sediment en suspensió que aporten els rius Yangtze, Groc i altres rius. Un sediment és una acumulació incoherent de partícules minerals, rocoses o orgàniques, transportades i dipositades per processos físics, o bé precipitades per processos químics o bioquímics, en zones marines o continentals.
Veure Geologia de Venus і Sediment
Silicat
Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.
Veure Geologia de Venus і Silicat
Sismologia
Activitat sismològica de la Terra La sismologia és l'estudi científic dels terratrèmols i el moviment de les ones sísmiques per la superfície de la Terra.
Veure Geologia de Venus і Sismologia
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Geologia de Venus і Sistema solar
Sobrevent i sotavent
Sobrevent i sotavent en un vaixell. Definits per la línia de crugia del veler. El floc, normalment, va caçat a la banda de sotavent. La barca A és a sotavent de la barca B i, per tant, la barca B és a sobrevent de la barca A. Vegeu figura anterior. La barca A és a la costa de sobrevent i la barca B a la de sotavent.
Veure Geologia de Venus і Sobrevent i sotavent
Subducció
La subducció és un procés d'enfonsament d'una placa litosfèrica/oceànica sota una altra en un límit de plaques convergent, segons la teoria de la tectònica de plaques.
Veure Geologia de Venus і Subducció
Sulfur
En química, un sulfur és la combinació del sofre (nombre d'oxidació -2) amb un element químic o amb un radical.
Veure Geologia de Venus і Sulfur
Tectònica de plaques
Esquema general de diferents tipus de vulcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques 1-Astenosfera; 2-Litosfera; 3-Punt calent; 4-Escorça oceànica; 5-Placa de subducció; 6-Escorça continental; 7-Rift continental; 8-Marges de les plaques convergents; 9-Marges de les plaques divergents; 10-Falla transformant; 11-Volcà d'escut; 12-Dorsal oceànica; 13-Fossa marina; 14-Estratovolcà; 15-Arc insular; 16-Litosfera; 17-Astenosfera; 18-Fossa La tectònica de plaques (del grec τεκτονικός, tektonikós, que significa 'relacionat amb la construcció') és una teoria geològica que explica la forma en què s'ha format la litosfera, és a dir, la part superior més freda i rígida de la Terra.
Veure Geologia de Venus і Tectònica de plaques
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Geologia de Venus і Telescopi
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Geologia de Venus і Temperatura
Terminador
El terminador de 3 de gener. Tingueu en compte la diferència extrema en la quantitat de llum a l'hemisferi nord en comparació amb l'hemisferi sud. ISS de part del terminador creuant la superfície de la Terra. El terminador és difús i mostra la transició gradual de llum a foscor i els efectes de la qual es perceben des de la superfície com el crepuscle.
Veure Geologia de Venus і Terminador
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Geologia de Venus і Terra
Topografia
Mapa topogràfic de Mauna Kea, Hawaii La topografia (del grec, "lloc", i γράφω graphō, "escriure") és un camp de la ciència planetària que comprèn l'estudi de la forma i característiques de la superfície de la Terra i altres objectes astronòmics incloent planetes, llunes i asteroides.
Veure Geologia de Venus і Topografia
Transbordador espacial Atlantis
L'''Atlantis'' poc després d'enlairar-se per la missió STS-27. El transbordador espacial Atlantis (designació NASA: OV-104) és un dels transbordadors espacials de la flota pertanyent a lAgència Nacional Aeroespacial dels Estats Units (NASA).
Veure Geologia de Venus і Transbordador espacial Atlantis
Tub de lava
Tub de lava acondicionat per al turisme a Hawaii Els tubs de lava o tubs volcànics són túnels formats en l'interior de colades de lava mentre aquesta flueix.
Veure Geologia de Venus і Tub de lava
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Geologia de Venus і Ultraviolat
Venera 10
La Venera 10 (Венера-10), designada pel fabricant com 4V-1 No.
Veure Geologia de Venus і Venera 10
Venera 15 i 16
Venera 15 i 16 foren dues sondes soviètiques que formaven part del Programa Venera.
Veure Geologia de Venus і Venera 15 i 16
Venera 3
La Venera 3 (Венера 3) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un aterratge a la superfície del planeta.
Veure Geologia de Venus і Venera 3
Venera 4
La Venera 4 (Венера 4) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un mòdul que havia de desprendre's de la sonda principal, penetrar en l'atmosfera i aterrar a la superfície.
Veure Geologia de Venus і Venera 4
Venera 7
La sonda Venera 7 (en rus, Венера-7) del programa espacial soviètic Venera es va convertir en la primera nau espacial en un altre planeta.
Veure Geologia de Venus і Venera 7
Venera 9
Venera 9 (Венера-9), designat pel fabricant com: 4V-1 No.
Veure Geologia de Venus і Venera 9
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Geologia de Venus і Venus (planeta)
Volcà escut
Skjaldbreiður, epònim de volcà escut Un volcà escut o volcà en escut és un tipus de volcà construït gairebé íntegrament per fluxos de lava fluida.
Veure Geologia de Venus і Volcà escut
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Geologia de Venus і William Herschel
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 10 d'agost
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 12 d'octubre
14 de setembre
El 14 de setembre és el dos-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 14 de setembre
15 de gener
El 15 de gener és el quinzè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Geologia de Venus і 15 de gener
15 de maig
El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 15 de maig
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 15 de setembre
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 16 d'agost
1788
Llinda d'una casa del barri de les Coromines de la Pobla de Lillet.
Veure Geologia de Venus і 1788
1961
;Països Catalans.
Veure Geologia de Venus і 1961
1962
;Països Catalans.
Veure Geologia de Venus і 1962
1965
Placa del pont Vell de Besalú.
Veure Geologia de Venus і 1965
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Geologia de Venus і 1970
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Veure Geologia de Venus і 1975
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Veure Geologia de Venus і 1978
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Veure Geologia de Venus і 1981
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Veure Geologia de Venus і 1985
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Geologia de Venus і 1989
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Veure Geologia de Venus і 1990
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Veure Geologia de Venus і 1991
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Veure Geologia de Venus і 1992
1993
1993 (MCMXCIII) fon un any normal del calendari gregorià començat en divendres, corresponent (en part) a l'any 150 del calendari Bahá'í i al 1400 en el Calendari bengalí.
Veure Geologia de Venus і 1993
1994
1994 (MCMXCIV) fon un any normal del calendari gregorià començat en dissabte.
Veure Geologia de Venus і 1994
24 de maig
El 24 de maig és el cent quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 24 de maig
4 de maig
El 4 de maig és el cent vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Geologia de Venus і 4 de maig