Taula de continguts
114 les relacions: Aire, Amedeo Avogadro, Atmosfera (unitat), Canvi d'estat, Càlcul multivariable, Càrrega elèctrica, Coeficient de dilatació adiabàtica, Compost químic, Constant dels gasos, Constant física adimensional, Densitat, Dinàmica de fluids, Direcció (geometria), Dissociació química, Distribució de Maxwell-Boltzmann, Electromagnetisme, Energia, Energia cinètica, Energia interna, Enllaç covalent, Enllaç químic, Entropia, Equació d'estat, Equacions d'Euler-Lagrange, Equilibri termodinàmic, Escalar, Estadística, Estat de la matèria, Estructura cristal·lina, Factor de compressibilitat, Fase de la matèria, Física de partícules, Flandes, Fluid, Fluid supercrític, Flux turbulent, Força, Força intermolecular, Forces de van der Waals, Gas ideal, Gas real, Graus de llibertat (física), Grec, Hidrostàtica, Hipèrbola, Ió (àtom), Jacques Charles, Jan van Helmont, John Dalton, Joseph-Louis Gay-Lussac, ... Ampliar l'índex (64 més) »
- Canvis d'estat
- Estats de la matèria
- Gasos
Aire
Laire és una mescla de gasos constitutiva de les capes baixes de l'atmosfera terrestre.
Veure Gas і Aire
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Veure Gas і Amedeo Avogadro
Atmosfera (unitat)
L'atmosfera estàndard o atm, és una antiga unitat de mesura de la pressió, és la pressió que equival a 101.325 Pa (newtons per metre quadrat) en unitats de Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Gas і Atmosfera (unitat)
Canvi d'estat
En física i química, s'anomena canvi d'estat o transició de fase l'evolució de la matèria entre diversos estats d'agregació sense que hi hagi canvis en la seva composició.
Veure Gas і Canvi d'estat
Càlcul multivariable
En matemàtiques, el càlcul multivariable (també anomenat càlcul multivariat) és l'extensió del càlcul en una variable a més d'una variable: la derivació i la integració de funcions de més d'una variable, en compte de només una.
Veure Gas і Càlcul multivariable
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Gas і Càrrega elèctrica
Coeficient de dilatació adiabàtica
El coeficient de dilatació adiabàtica és la proporció entre la capacitat calorífica (també anomenada capacitat tèrmica) a pressió constant (C_P) i la capacitat calorífica a volum constant (C_V).
Veure Gas і Coeficient de dilatació adiabàtica
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Veure Gas і Compost químic
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Veure Gas і Constant dels gasos
Constant física adimensional
Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.
Veure Gas і Constant física adimensional
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Veure Gas і Densitat
Dinàmica de fluids
La dinàmica de fluids és una subdisciplina de la mecànica de fluids (entenent per "fluids" tant els líquids com els gasos).
Veure Gas і Dinàmica de fluids
Direcció (geometria)
Rectes i vectors amb la mateixa direcció La forma de cada plafó d'aquest senyal de trànsit, representa una fletxa, indicant una direcció. Una direcció és la informació continguda en la posició relativa d'un punt respecte a un altre punt sense informació sobre la distància.
Veure Gas і Direcció (geometria)
Dissociació química
Una dissociació és una reacció química per la qual un compost químic es transforma en dues o més substàncies més simples, elementals o no.
Veure Gas і Dissociació química
Distribució de Maxwell-Boltzmann
En estadística, la distribució de Maxwell-Boltzmann és una particular distribució de probabilitat, que rep el nom de James Clerk Maxwell i Ludwig Boltzmann.
Veure Gas і Distribució de Maxwell-Boltzmann
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Gas і Electromagnetisme
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Gas і Energia
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Veure Gas і Energia cinètica
Energia interna
En termodinàmica, l'energia interna és l'energia total que conté un sistema termodinàmic, se simbolitza per U. És l'energia necessària per crear el sistema, però exclou l'energia per desplaçar l'entorn del sistema, qualsevol energia associada amb el moviment o qualsevol energia relacionada amb camps de força externs.
Veure Gas і Energia interna
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Veure Gas і Enllaç covalent
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Gas і Enllaç químic
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Gas і Entropia
Equació d'estat
Lequació d'estat en física i termodinàmica és la relació entre variables d'estat o funció d'estat.
Veure Gas і Equació d'estat
Equacions d'Euler-Lagrange
Les equacions d'Euler-Lagrange són les condicions sota les quals cert tipus de problema variacional arriba a un extrem.
Veure Gas і Equacions d'Euler-Lagrange
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Veure Gas і Equilibri termodinàmic
Escalar
Matemàticament, un escalar és un nombre real, complex o racional.
Veure Gas і Escalar
Estadística
lang.
Veure Gas і Estadística
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Gas і Estat de la matèria
Estructura cristal·lina
Representació de l'estructura cristal·lina de l'esfalerita ZnS. En groc els anions sulfur S^2- i en gris els cations zinc(+2) Zn^2+. L'estructura cristal·lina és la distribució espacial ordenada dels àtoms o molècules que formen un cristall.
Veure Gas і Estructura cristal·lina
Factor de compressibilitat
El factor de compressibilitat, denotat per Z, és una propietat termodinàmica adimensional molt útil per modificar la llei dels gasos ideals de tal manera que sigui vàlida pel comportament d'un gas real.
Veure Gas і Factor de compressibilitat
Fase de la matèria
Un petit tros de gel d'argó desfent-se ràpidament mostra simultàniament la transició de sòlid a líquid i de líquid a gas. En ciència física, una fase és una regió de l'espai amb uns límits precisos (un sistema termodinàmic) en què totes les propietats físiques i la composició química del material són essencialment uniformes i constants.
Veure Gas і Fase de la matèria
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Gas і Física de partícules
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Gas і Flandes
Fluid
L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.
Veure Gas і Fluid
Fluid supercrític
Un fluid supercrític (FSC) és qualsevol substància a temperatura i pressió per sobre del seu punt crític químic, en què les fases líquid i gas no es diferencien, per tant es coneix com un "híbrid entre un líquid i un gas" Un fluid supercrític pot difondre's com un gas (efusió) a través de sòlids i dissoldre substàncies com un líquid (dissolvent).
Veure Gas і Fluid supercrític
Flux turbulent
Flux turbulent Dins l'entorn de mecànica de fluids, s'anomena flux turbulent o corrent turbulent el moviment d'un fluid que es dona en forma caòtica, en què les partícules es mouen desordenadament i les trajectòries de les partícules es troben formant petits remolins aperiòdics, com ara l'aigua en un canal de gran pendent.
Veure Gas і Flux turbulent
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Gas і Força
Força intermolecular
Interaccions dipol-dipol entre dues molècules Les forces intermoleculars són interaccions d'atracció electroestàtica que es produeixen entre molècules.
Veure Gas і Força intermolecular
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Gas і Forces de van der Waals
Gas ideal
Factor de compressibilitat, '''''Z''''', representat respecte de la pressió, '''''P''''', per a un gas ideal (línia horitzontal) i per a diversos gasos reals Un gas ideal és el model més senzill de l'estat gasós emprat en termodinàmica.
Veure Gas і Gas ideal
Gas real
Els gasos reals –en contraposició als gasos ideals– tenen propietats que no es poden explicar enterament a partir de la llei dels gasos ideals.
Veure Gas і Gas real
Graus de llibertat (física)
El nombre de graus de llibertat en un sistema físic es refereix al nombre mínim de variables que cal especificar per determinar completament l'estat físic.
Veure Gas і Graus de llibertat (física)
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Gas і Grec
Hidrostàtica
La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia el comportament mecànic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.
Veure Gas і Hidrostàtica
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Veure Gas і Hipèrbola
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Gas і Ió (àtom)
Jacques Charles
Jacques Alexandre César Charles (Beaugency, Loiret, França, 2 o 12 de novembre de 1746 – París, 7 d'abril de 1823) fou un inventor i físic francès.
Veure Gas і Jacques Charles
Jan van Helmont
Jan van Helmont o Jan Baptista van Helmont (nascut el 1577 a Brussel·les i batejat el 12 de gener de 1580 – 30 de desembre de 1644) va ser un científic flamenc, químic, fisiòleg i metge.
Veure Gas і Jan van Helmont
John Dalton
John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844), fou un químic i físic anglès autor de la primera teoria atòmica moderna, descobrí la llei de les pressions parcials de les mescles de gasos i la llei de les proporcions múltiples i descriví la malaltia del daltonisme.
Veure Gas і John Dalton
Joseph-Louis Gay-Lussac
Joseph-Louis Gay-Lussac (Sent Liunard, Llemosí, 6 de desembre de 1778 - París, 9 de maig de 1850) fou un destacat químic i físic francès.
Veure Gas і Joseph-Louis Gay-Lussac
Kelvin
El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.
Veure Gas і Kelvin
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Gas і Líquid
Liqüefacció de gasos
La liqüefacció de gasos és un procés que consisteix en una sèrie de fases i que es fa servir per transformar un gas en un líquid.
Veure Gas і Liqüefacció de gasos
Litre
Un recipient amb indicacions del volum de líquid contingut, fins a 1 litre. Proveta de laboratori que mesura fins a un litre. El litre de símbol l o bé L, lletra ela en minúscula o en majúscula, és des del 1964 un nom especial per al decímetre cúbic (dm³) segons decisió presa a la 12a Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM).
Veure Gas і Litre
Llei d'Avogadro
Amedeo Avogadro La llei d'Avogadro, també coneguda com a llei d'Avogadro-Ampère, diu que si la temperatura i la pressió d'un gas són constants, el volum del gas és proporcional al nombre de molècules d'aquests.
Veure Gas і Llei d'Avogadro
Llei de Boyle
consulta.
Veure Gas і Llei de Boyle
Llei de Charles i Gay-Lussac
Llei de Charles i Gay-Lussac La llei de Charles i Gay-Lussac (també anomenada Llei de Charles o Llei de Gay-Lussac) és una de les lleis dels gasos.
Veure Gas і Llei de Charles i Gay-Lussac
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Veure Gas і Llei de conservació
Llei de Graham
Thomas Graham La llei de Graham també coneguda com a llei de l'efusió fou descoberta pel químic escocès Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que: Matemàticament s'expressa com: on: La densitat dels gasos es pot posar en funció de la massa molar de cada gas, M_1 i M_2, emprant l'equació dels gasos ideals.
Veure Gas і Llei de Graham
Llei dels gasos ideals
La llei dels gasos ideals és una equació d'estat que relaciona la pressió, P, el volum, V, la temperatura, T, i la quantitat de substància, n, d'un gas ideal; un gas hipotètic les molècules del qual són totalment lliures i on no hi ha cap interacció entre elles.
Veure Gas і Llei dels gasos ideals
Lleis de la termodinàmica
Les lleis de la termodinàmica descriuen, en principi, el transport privat de calor i treball en els processos termodinàmics. No obstant això, des de la seva concepció, aquestes lleis de la física es van convertir en les més importants de tota física i altres ciències relacionades amb la termodinàmica.
Veure Gas і Lleis de la termodinàmica
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Gas і Longitud
Magnitud física
Una magnitud física és qualsevol propietat natural que pot ser quantificada a partir de la mesura o del càlcul matemàtic, els possibles valors s'expressen en forma d'un nombre i, generalment, una unitat de mesura.
Veure Gas і Magnitud física
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Gas і Massa
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Gas і Matemàtiques
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Gas і Mecànica clàssica
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Veure Gas і Mecànica dels fluids
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Veure Gas і Mecànica estadística
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Gas і Microscopi
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Veure Gas і Mol
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Gas і Molècula
Moment
En física, el terme moment es pot referir a diferents conceptes.
Veure Gas і Moment
Motor
Mercedes Un motor és una màquina capaç de transformar l'energia emmagatzemada en combustibles, bateries o altres fonts en energia mecànica capaç de transformar energia en treball.
Veure Gas і Motor
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Veure Gas і Moviment brownià
Nau espacial
Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.
Veure Gas і Nau espacial
Núvol
Un cúmul En la meteorologia, un núvol (var. nugul, nigul) o broma és un conjunt de gotes d'aigua o cristalls de gel o tots dos alhora a l'atmosfera, sobre de la superfície terrestre.
Veure Gas і Núvol
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Veure Gas і Neerlandès
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Veure Gas і Nivell d'energia
Nivell macroscòpic
En física, el nivell macroscòpic és el nivell de descripció en què la posició o estat físic concret de les partícules que integren un cos pot ser resumit en una equació d'estat que només inclou magnituds extensives (volum, longitud, massa) i magnituds intensives mitjana (pressió, temperatura).
Veure Gas і Nivell macroscòpic
Olfacte
El sistema olfactiu humà: 1: Bulb olfactori 2: Cèl·lules mitrals 3: Os 4: Epiteli nasal 5: Glomèruls 6: Cèl·lules receptores olfactives. L'olfacte (del llatí olfactus), és el sentit encarregat de detectar i processar les olors.
Veure Gas і Olfacte
Olor
Al·legoria de la mala olor. Pintura humorística Jan Miense Molenaar del segle XVII L'olor és una propietat intrínseca de la matèria i es defineix com la sensació resultant de la recepció d'un estímul per l'olfacte.
Veure Gas і Olor
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Veure Gas і Partícula puntual
Pascal (unitat)
El pascal (símbol: Pa) és una unitat derivada del Sistema Internacional utilitzada per mesurar la pressió interna, la tensió mecànica, el mòdul de Young i la resistència a la tracció.
Veure Gas і Pascal (unitat)
Polaritat química
Una molècula d'aigua és un exemple comú de la polaritat química. Les seves càrregues es presenten amb una càrrega negativa al mig (en vermell) i una càrrega positiva als extrems (en blau). La polaritat en química es refereix a la separació de la càrrega elèctrica que porta una molècula o els seus grups químics a tenir uns moments elèctrics dipol o multipol.
Veure Gas і Polaritat química
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Gas і Pressió
Procés isobàric
Transformació isobàrica: des de l'estat ''A'' fins a l'estat ''B'' en un diagrama p-V segueix un segment horitzontal. L'àrea groga representa el treball associat a la transformació Un procés isobàric és una transformació termodinàmica que es produeix a pressió constant.
Veure Gas і Procés isobàric
Procés termodinàmic
Un procés termodinàmic és el desenvolupament energètic d'un sistema termodinàmic que avança des d'un estat inicial fins a un estat final.
Veure Gas і Procés termodinàmic
Propietat física
Una propietat física és una qualitat d'un objecte o sistema físic a la qual se li poden assignar diferents valors com a resultat d'un mesurament quantitatiu.
Veure Gas і Propietat física
Propietats intensives i extensives
En ciències físiques, una propietat intensiva (o variable intensiva) és una magnitud física d'un sistema que no depèn de la mida del sistema o de la quantitat de matèria del sistema (és invariant d'escala).
Veure Gas і Propietats intensives i extensives
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Veure Gas і Quantitat de moviment
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Gas і Química
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Veure Gas і Química física
Reacció elemental
Una reacció elemental és una reacció química en la qual una o més espècies químiques reaccionen directament per formar productes en una etapa de reacció senzilla i amb un estat de transició senzill.
Veure Gas і Reacció elemental
Reentrada atmosfèrica
Carcassa aerodinàmica del Mars Exploration Rover (MER). Mòdul de comandament Apollo volant amb un elevat angle d'atac. La reentrada atmosfèrica es refereix al moviment dels objectes, naturals o artificials, que entren a l'atmosfera d'un planeta des de l'espai exterior des d'una altitud superior a la de la "frontera de l'espai".
Veure Gas і Reentrada atmosfèrica
Robert Boyle
Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 30 o 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.
Veure Gas і Robert Boyle
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Gas і Sòlid
Sistema físic
Un sistema físic és un agregat d'objectes o entitats materials entre les parts de les quals existeix una vinculació o interacció de tipus causal (encara que no necessàriament determinista o causal en el sentit de la Teoria de la relativitat).
Veure Gas і Sistema físic
Solubilitat
La solubilitat és la capacitat d'una determinada substància (solut) de dissoldre's en una altra (solvent).
Veure Gas і Solubilitat
Substància
Una substància és una teoria ontològica que postula que els objectes estan constituïts cadascun per una substància i propietats suportades per la substància però diferents d'aquesta.
Veure Gas і Substància
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Gas і Temperatura
Temperatura crítica
La temperatura crítica, Tc d'un material és la temperatura per sobre de la qual ja no existeixen els estats de la matèria líquid i gasós.
Veure Gas і Temperatura crítica
Temperatura termodinàmica
La temperatura termodinàmica és la mesura absoluta de la temperatura i és un dels paràmetres principals de la termodinàmica.
Veure Gas і Temperatura termodinàmica
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Gas і Teoria cinètica molecular
Transbordador espacial
El transbordador espacial, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable, operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial.
Veure Gas і Transbordador espacial
Turbina de gas
Figura 1. Esquema general d'una turbina de gas. En general, es tracta d'un eix muntat amb compressor C i turbina T, al qual s'intercala una cambra de combustió B Una turbina de gas és una màquina tèrmica dins de la família dels motors de combustió interna a la que té lloc una combustió continuada.
Veure Gas і Turbina de gas
Ull
Lull és un òrgan del sentit de vista del sistema sensorial.
Veure Gas і Ull
Vapor
punt crític es veu en l'altre extrem de la corba blava de vaporització. S'anomena vapor a una substància en la fase de gas que es troba a una temperatura més baixa que el punt crític.
Veure Gas і Vapor
Variable d'estat
En termodinàmica, l'estat d'un sistema està caracteritzat per un cert nombre de paràmetres anomenats variables d'estat tals com el volum, la temperatura, la pressió, la quantitat de matèria, etc.
Veure Gas і Variable d'estat
Vòrtex
Vòrtex generat pel pas d'una ala d'avió, revelat amb fum acolorit dreta Un vòrtex és un flux giratori, a voltes turbulent, de fluid en forma d'espiral.
Veure Gas і Vòrtex
Vent
Vent movent les branques d'un cirerer El vent és el moviment natural de l'aire o altres gasos en relació amb la superfície d'un planeta.
Veure Gas і Vent
Viscositat
La viscositat d'un fluid representa la resistència que presenta aquest a fluir.
Veure Gas і Viscositat
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Veure Gas і Volcà
Volum
El volum és la porció o quantitat d'espai tridimensional tancat dins una frontera.
Veure Gas і Volum
Xoc elàstic
trilions de vegades més lents que en la realitat. Hi ha cinc àtoms de color vermell per tal de facilitar el seguiment dels seus moviments. En física, en un cas ideal, es denomina xoc elàstic (o col·lisió elàstica) un xoc entre dos o més cossos que no pateixen deformacions permanents degudes a l'impacte: no hi ha un intercanvi de massa entre els cossos que col·lideixen.
Veure Gas і Xoc elàstic
Vegeu també
Canvis d'estat
- Aïllant Mott
- Bosó de Higgs
- Condensació
- Constant crioscòpica
- Constant ebullioscòpica
- Corba de refredament
- Criobiologia
- Cristal·lització
- Cristal·lització fraccionada
- Cristall líquid
- Descens crioscòpic
- Destil·lació
- Diagrama de Pourbaix
- Diagrama de fases
- Ebullició
- Efecte Mpemba
- Estat de la matèria
- Evaporació
- Fusió (canvi d'estat)
- Gas
- Ionització
- Mecanisme de Brout-Englert-Higgs
- Mescla azeotròpica
- Mescla eutèctica
- Model de la pila de sorra
- Plasma (estat de la matèria)
- Poliamorfisme
- Punt crític
- Punt de fusió
- Punt triple
- Radi crític
- Recristal·lització
- Sòlid
- Solidificació
- Sublimació
- Sublimació inversa
- Sublimador
- Superconductivitat
- Temperatura de Curie
- Transició de fase
- Transició de fase quàntica
- Vaporització
- Vitrificació
Estats de la matèria
- Aire líquid
- Bloqueig de color-sabor
- Condensat de Bose-Einstein
- Condensat fermiònic
- Cristal·linitat
- Cristall líquid
- Estat de la matèria
- Fase de la matèria
- Ferroelectricitat
- Fluid supercrític
- Gas
- Gas de Fermi
- Hidrogen metàl·lic
- Líquid
- Liqüefacció de gasos
- Matèria QCD
- Matèria degenerada
- Matèria estranya
- Monocapa
- Pel·lícula de Langmuir-Blodgett
- Plasma (estat de la matèria)
- Plasma de quarks i gluons
- Poliamorfisme
- Sòlid
- Sòlid amorf
- Sobreescalfament
- Superconductivitat
- Superfluid
- Supersòlid
- Supervidre
Gasos
- Absorció (química)
- Adsorció
- Aeròmetre
- Aire (element)
- Antihidrogen
- Atmosfera
- Buit
- Ciclopropà
- Ciclopropè
- Condicions estàndard de pressió i temperatura
- Diagrama de fases
- Dirigible
- Distribució de Maxwell-Boltzmann
- Distribució de Maxwell-Jüttner
- Ebullició
- Efecte Joule-Thomson
- Evaporació
- Fluid comprimit
- Fluid supercrític
- Gas
- Gas amortidor
- Gas inert
- Gas real
- Gas volcànic
- Hidrat de gas
- Hidrogen comprimit
- Inert
- Intercanvi de gasos
- Monòxid de sofre
- Monoatòmic
- Plasma (estat de la matèria)
- Pressió de vapor
- Pressió parcial
- Propè
- Punt crític
- Punt d'ebullició
- Punt de rosada
- Punt triple
- Recuperació de vapors
- Respiració
- Silà (compost)
- Sublimació
- Teoria cinètica molecular
- Vapor
- Volatilitat
També conegut com Estat gasòs, Fase gasosa, Gasós.