Accés més ràpid que el navegador!
89 les relacions: Alamans, Alexandria, Amazics, Amnistia, Argos, Atenes, Aureol, Àfrica, Balista, Batalla d'Edessa, Bizanci, Bust, Camps Decumats, Cavaller romà, Cavalleria, Cèsar (títol), Claudi II el Gòtic, Corint, Cornèlia Salonina, Dacis, Danubi, Dàcia, Demèter, Efes, Emperador romà, Epidèmia, Esciros, Esparta, Esquilí, Falerii, Francs, Gens Licínia, Gots, Grècia romana, Hèruls, Hispània, Història Augusta, Imperi de les Gàl·lies, Ingenu, Joan Zonaràs, Juli Cèsar, Lemnos, Limites romani, Macrià Major, Mar d'Azov, Mar Negra, Marc Emilià, Marcianòpolis, Mariniana, Mèsia, ..., Mestre de la cavalleria, Milà, Misteris d'Eleusis, Neoplatonisme, Odenat, Palmira, Pannònia, Pòstum I, Perses, Plotí, Poeta, Publi Licini Corneli Valerià Saloní, Quades, Quint Juli Gal·liè, Retòrica, Rin, Riu Don, Sapor I, Sàrmates, Sext Aureli Víctor, Sistema monetari, Tessalònica, Tràcia, Trebisonda, Trenta Tirans, Trenta Tirans (Imperi Romà), Valerià, Valerià el Jove, Vexillatio, Zenòbia, 218, 22 de març, 253, 258, 260, 263, 267, 268, 373. Ampliar l'índex (39 més) »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Gal·liè і Alamans · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: Gal·liè і Alexandria · Veure més »
Amazics
Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.
Nou!!: Gal·liè і Amazics · Veure més »
Amnistia
miniatura L'amnistia (del grec amnestia, oblit/perdó) és una causa d'extinció de la responsabilitat penal.
Nou!!: Gal·liè і Amnistia · Veure més »
Argos
La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos (Άργος) és una ciutat de Grècia, a la península del Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.
Nou!!: Gal·liè і Argos · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Gal·liè і Atenes · Veure més »
Aureol
Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.
Nou!!: Gal·liè і Aureol · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Gal·liè і Àfrica · Veure més »
Balista
Balista (en llatí Balista) va ser un suposat emperador romà.
Nou!!: Gal·liè і Balista · Veure més »
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Nou!!: Gal·liè і Batalla d'Edessa · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Gal·liè і Bizanci · Veure més »
Bust
Bust de Víctor Balaguer a Barcelona ''Keys To Community'' (2007), bust de Benjamin Franklin, per James Peniston Un bust és una representació de la part superior d'un cos humà mitjançant pintura, escultura, dibuix o gravat.
Nou!!: Gal·liè і Bust · Veure més »
Camps Decumats
Els Camps Decumats (Agri Decumates) eren les terres a l'est del Rin i nord del Danubi, de les quals els romans van prendre possessió quan els germànics es van retirar cap a l'est.
Nou!!: Gal·liè і Camps Decumats · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Gal·liè і Cavaller romà · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: Gal·liè і Cavalleria · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Gal·liè і Cèsar (títol) · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Gal·liè і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Gal·liè і Corint · Veure més »
Cornèlia Salonina
Júlia Cornèlia Salonina († Mediolànum, 268) va ser una Augusta, esposa de l'emperador romà Gal·liè i mare de Valerià II, Saloní i Marinià.
Nou!!: Gal·liè і Cornèlia Salonina · Veure més »
Dacis
Els dacis (llatí Dacī, grec Dákai) foren els antics habitants de Dàcia (que correspon a l'actual Romania) i d'algunes parts de Mèsia al sud-est d'Europa.
Nou!!: Gal·liè і Dacis · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Gal·liè і Danubi · Veure més »
Dàcia
El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.
Nou!!: Gal·liè і Dàcia · Veure més »
Demèter
En la mitologia grega, Demèter o Demetra (en Δημήτηρ o Δήμητρα, 'dea mare' o potser 'mare distribuïdora', de l'indoeuropeu *dheghom *mhter) és la deessa de l'agricultura, substància pura de la terra verda i jove, vivificadora del cicle de la vida i la mort, i protectora del matrimoni i la llei sagrada.
Nou!!: Gal·liè і Demèter · Veure més »
Efes
Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.
Nou!!: Gal·liè і Efes · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Gal·liè і Emperador romà · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: Gal·liè і Epidèmia · Veure més »
Esciros
Esciros (en llatí Scyros o Scyrus, en grec antic Σκῦρος) és una illa de la mar Egea, una de les Espòrades Septentrionals, a l'est d'Eubea.
Nou!!: Gal·liè і Esciros · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Gal·liè і Esparta · Veure més »
Esquilí
Sant'Eusebio, a la Piazza Vittorio LEsquilí (en Esquilino; en Esquilinus) és un dels set turons de Roma, situat a la banda est del centre històric de la ciutat i per damunt del Coliseu.
Nou!!: Gal·liè і Esquilí · Veure més »
Falerii
Localització de ''Falerii'', a 50 km de Roma, amb la qual enllaçava per la via Flamínia. Faleris (en llatí Falerii o Falerium) va ser una antiga ciutat d'Etrúria, situada a l'oest del Tíber i al nord del mont Soracte.
Nou!!: Gal·liè і Falerii · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Gal·liè і Francs · Veure més »
Gens Licínia
La gens Licínia - Licinia gens - era una gens romana d'ascendència plebea, una de les que més va influir perquè els plebeus poguessin participar en el consolat.
Nou!!: Gal·liè і Gens Licínia · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: Gal·liè і Gots · Veure més »
Grècia romana
La Grècia romana és el període de la història de Grècia que va seguir a la victòria romana sobre els corintis en la batalla de Corint, l'any 146 aC, fins i tot el restabliment de la ciutat de Bizanci i el seu nomenament, per l'emperador Constantí I, com a capital de l'Imperi Romà, (la Nova Roma), rebatejada Constantinoble l'any 330.
Nou!!: Gal·liè і Grècia romana · Veure més »
Hèruls
Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.
Nou!!: Gal·liè і Hèruls · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: Gal·liè і Hispània · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Gal·liè і Història Augusta · Veure més »
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Nou!!: Gal·liè і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »
Ingenu
Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.
Nou!!: Gal·liè і Ingenu · Veure més »
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Nou!!: Gal·liè і Joan Zonaràs · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Gal·liè і Juli Cèsar · Veure més »
Lemnos
Mapa de l'illa Lemnos (Limnos) és una illa grega situada al nord de la mar Egea, al sud-oest d'Imbros i nord-oest de Lesbos.
Nou!!: Gal·liè і Lemnos · Veure més »
Limites romani
Limites Romani o Limes és el nom aplicat a una zona de fortificacions frontereres romanes que protegien el seu imperi.
Nou!!: Gal·liè і Limites romani · Veure més »
Macrià Major
Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Nou!!: Gal·liè і Macrià Major · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Gal·liè і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Gal·liè і Mar Negra · Veure més »
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Nou!!: Gal·liè і Marc Emilià · Veure més »
Marcianòpolis
Medusa a Devnya, al Museu dels Mosaics Marcianòpolis (en llatí Marcianopolis, en grec antic Μαρκιανούπολις) va ser una ciutat de Mèsia a menys de 30 km dOdessus (actual Varna).
Nou!!: Gal·liè і Marcianòpolis · Veure més »
Mariniana
Mariniana fou una dama romana d'alt rang que apareix en diverses monedes com a Divae Marinianae, amb data de l'any 254.
Nou!!: Gal·liè і Mariniana · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Gal·liè і Mèsia · Veure més »
Mestre de la cavalleria
El mestre de la cavalleria (magister equitum) va ser a l'antiga Roma el Cap d'Estat Major del dictador que l'havia nomenat.
Nou!!: Gal·liè і Mestre de la cavalleria · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Gal·liè і Milà · Veure més »
Misteris d'Eleusis
Els misteris d'Eleusis o Eleusínia eren els ritus pagans, dirigits pels epigrafis, que es feien a la ciutat d'Eleusis per al culte a la tríada divina formada per Demèter, Persèfone i Iacus.
Nou!!: Gal·liè і Misteris d'Eleusis · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Gal·liè і Neoplatonisme · Veure més »
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Nou!!: Gal·liè і Odenat · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Gal·liè і Palmira · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Gal·liè і Pannònia · Veure més »
Pòstum I
Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.
Nou!!: Gal·liè і Pòstum I · Veure més »
Perses
miniatura Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.
Nou!!: Gal·liè і Perses · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Gal·liè і Plotí · Veure més »
Poeta
Un poeta o una poetessa és una persona que escriu poesia, modernament solen ser obres relativament curts, sovint en versos o amb rima.
Nou!!: Gal·liè і Poeta · Veure més »
Publi Licini Corneli Valerià Saloní
Publi Licini Corneli Valerià Saloní (en llatí Publius Licinius Cornelius Valerianus Saloninus) va ser el fill de l'emperador romà Gal·liè i de la seva dona Cornèlia Salonina i net de l'emperador Valerià I. Quan el seu avi i el seu pare van assolir el títol d'august el 253, el jove va ser declarat cèsar.
Nou!!: Gal·liè і Publi Licini Corneli Valerià Saloní · Veure més »
Quades
Els quades (en llatí Cuadi, en grec antic Κουάδιο) eren un poble germànic que probablement constituïen una de les tribus dels sueus, establerta a Bohèmia-Moràvia, nord d'Àustria i oest d'Hongria, segons diu Tàcit.
Nou!!: Gal·liè і Quades · Veure més »
Quint Juli Gal·liè
Quint Juli Gal·liè (en Quintus Julius Gallienius o Gallienus) va ser un fill de l'emperador Gal·liè esmentat sota aquest nom per Aureli Víctor que diu que era una persona diferent de Salonià (o Saloní), un altre fill de Gal·liè.
Nou!!: Gal·liè і Quint Juli Gal·liè · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Gal·liè і Retòrica · Veure més »
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Nou!!: Gal·liè і Rin · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Gal·liè і Riu Don · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Gal·liè і Sapor I · Veure més »
Sàrmates
Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.
Nou!!: Gal·liè і Sàrmates · Veure més »
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Nou!!: Gal·liè і Sext Aureli Víctor · Veure més »
Sistema monetari
Un sistema montari és qualsevol cosa que s'accepta com un estàndard de valor i mesura de riquesa en una regió en particular.
Nou!!: Gal·liè і Sistema monetari · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Gal·liè і Tessalònica · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Gal·liè і Tràcia · Veure més »
Trebisonda
Situació de Trebisonda en un mapa de 1770 Trebisonda (en turc: Trabzon) és una ciutat de Turquia, situada a la costa del mar Negre, i capital de la província de Trebisonda.
Nou!!: Gal·liè і Trebisonda · Veure més »
Trenta Tirans
Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 aC.
Nou!!: Gal·liè і Trenta Tirans · Veure més »
Trenta Tirans (Imperi Romà)
El Trenta Tirans són una sèrie de trenta personatges enumerats a la Història Augusta per Trebel·li Pol·lió com a usurpadors del tron imperial romà.
Nou!!: Gal·liè і Trenta Tirans (Imperi Romà) · Veure més »
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Nou!!: Gal·liè і Valerià · Veure més »
Valerià el Jove
Valerià el Jove (en llatí Publius Licinius Valerianus o Licinius Valerianus Minor) va ser fill de l'emperador Valerià I, i germanastre de Gal·liè.
Nou!!: Gal·liè і Valerià el Jove · Veure més »
Vexillatio
Un vexillatio era un destacament format ad hoc en l'exèrcit de l'Imperi Romà.
Nou!!: Gal·liè і Vexillatio · Veure més »
Zenòbia
Septímia Zenòbia (Zēnobía; arameu palmirià:, Btzby / Bat-Zabbai) (Palmira, ca. 240 – Tívoli, 274) fou reina de Palmira.
Nou!!: Gal·liè і Zenòbia · Veure més »
218
Sense descripció.
Nou!!: Gal·liè і 218 · Veure més »
22 de març
El 22 de març és el vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Gal·liè і 22 de març · Veure més »
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Gal·liè і 253 · Veure més »
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Gal·liè і 258 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Gal·liè і 260 · Veure més »
263
El 263 (CCLXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Gal·liè і 263 · Veure més »
267
El 267 (CCLXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gal·liè і 267 · Veure més »
268
El 268 (CCLXVIII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Gal·liè і 268 · Veure més »
373
El 373 (CCCLXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Gal·liè і 373 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Gal.liè, Galiè, Gal•liè, Gaŀliè, Publi Licini Egnaci Gal·liè, Publi Licini Galiè.
