Taula de continguts
282 les relacions: Acústica, Accelerador de partícules, Aerodinàmica, Albert Einstein, Alexandria, Almagest, Antipartícula, Arc de Sant Martí, Aristarc de Samos, Aristòtil, Arquimedes, Astrofísica, Astronomia, Atomisme, Autoorganització, Averrois, Òptica, Òptica quàntica, Òrbita, Big Bang, Biofísica, Biologia, Bosó, Calor, Calorimetria, Camp elèctric, Camp electromagnètic, Camp magnètic, Caos, Caragol (enginyeria), Catàleg d'estels, Causalitat, Càrrega elèctrica, Ciència, Ciència de materials, Ciència planetària, Ciències naturals, Cinemàtica, Claudi Ptolemeu, Complexitat computacional, Compost químic, Condensat de Bose-Einstein, Condensat fermiònic, Conductor elèctric, Conservació de l'energia, Constant de Boltzmann, Constant de Planck, Constant física, Constant física adimensional, Constant física fonamental, ... Ampliar l'índex (232 més) »
Acústica
Roda de l'acústica de Lindsay, que mostra camps dins l'acústica Font de so omnidireccional en una cambra anecoica. L’acústica és una branca de la física que s’ocupa de l'estudi de les ones mecàniques dels gasos, líquids i sòlids, inclosos temes com la vibració, el so, els ultrasons i els infrasons, que es propaguen a través de la matèria (tant sòlida com líquida o gasosa) (no es propaguen en el buit) per mitjà de models físics i matemàtics..
Veure Física і Acústica
Accelerador de partícules
Els acceleradors de partícules són aparells que utilitzen camps electromagnètics per a accelerar partícules subatòmiques amb càrrega elèctrica fins a velocitats molt properes a la de la llum.
Veure Física і Accelerador de partícules
Aerodinàmica
Laerodinàmica és la branca de la mecànica de fluids que estudia les accions que apareixen sobre els cossos sòlids quan existeix un moviment relatiu entre aquests i el fluid que els banya, sent aquest últim un gas i no un líquid.
Veure Física і Aerodinàmica
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Veure Física і Albert Einstein
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Veure Física і Alexandria
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Veure Física і Almagest
Antipartícula
Esquema que il·lustra la càrrega d'algunes partícules (esquerra) amb les corresponents antipartícules (dreta), de dalt a baix: electró i positró, protó i antiprotó, neutró i antineutró. En el model estàndard de la física de partícules, una antipartícula és una partícula subatòmica complemetària d'una altra, ambdues tenen la mateixa massa, isoespín i vida mitjana (en el cas de les inestables), però la seva càrrega elèctrica i els seus nombres quàntics (nombre bariònic, nombre leptònic, isoespín, isoespín feble, etc.) tenen signe oposat.
Veure Física і Antipartícula
Arc de Sant Martí
291x291px El peu de l'arc de Sant Martí L'arc de Sant Martí o arc del cel (i literàriament iris) és un fenomen meteorològic òptic produït per la reflexió, refracció i dispersió de la llum causada per gotes d'aigua en suspensió a la troposfera que resulta en l'aparició al cel de l'espectre de la llum visible, interpretat per l'ull humà com els colors vermell, taronja, groc, verd, blau, indi i violat.
Veure Física і Arc de Sant Martí
Aristarc de Samos
Tal com es veu en el diagrama adjunt, Aristarc va calcular l'angle entre el Sol i la Lluna (phi) quan aquesta es trobava en el primer o últim quart. És a dir, quan el triangle és rectangle. Llavors, mesurant phi podia resoldre el rectangle. Va observar que la distància entre la Terra i el Sol era molt més gran que la distància entre la Terra i la Lluna i que, conseqüentment, el Sol havia de ser molt més gran, ja que sabem que tant el disc solar com el lunar tenen un diàmetre aparent d'uns 32 minuts d'arc.
Veure Física і Aristarc de Samos
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Física і Aristòtil
Arquimedes
Arquimedes (Archimedes; Siracusa, -) va ser un matemàtic, astrònom, filòsof, físic i enginyer de l'antiga Grècia.
Veure Física і Arquimedes
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Física і Astrofísica
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Veure Física і Astronomia
Atomisme
Demòcrit L'atomisme és un sistema filosòfic que considera que la natura està constituïfa per combinacions de petites partícules indivisibles denominades àtoms (en grec significa que no es pot dividir).
Veure Física і Atomisme
Autoorganització
Autòmat cel·lular generant mediant la "regla 30", de Stephen Wolfram L'autoorganització és un procés en el qual l'organització interna d'un sistema, generalment obert, augmenta de complexitat sense ser guiat per cap agent extern.
Veure Física і Autoorganització
Averrois
Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Ruixd, més conegut simplement com a Ibn Ruixd i, a Occident, pel seu nom llatinitzat d'Averrois (Còrdova, 14 d'abril del 1126 — Marràqueix, 10 de desembre del 1198), fou un filòsof, teòleg, jurista, metge i astrònom andalusí del.
Veure Física і Averrois
Òptica
Funcionament d'uns binocles '''1''' - Objective '''2-3''' - Porro prisms '''4''' Eyepiece L'òptica és la part de la física que estudia el comportament de la llum d'ençà que és generada per una font lluminosa fins que és detectada pels detectors de llum.
Veure Física і Òptica
Òptica quàntica
A física l'òptica quàntica és un camp d'investigació que s'ocupa de l'aplicació de la mecànica quàntica a fenòmens que impliquen la llum i les seves interaccions amb la matèria.
Veure Física і Òptica quàntica
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Física і Òrbita
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Física і Big Bang
Biofísica
La biofísica o física biològica és una branca de la biologia i de la física, una branca interdisciplinària, que estudia els fenòmens físics relacionats amb els sistemes biològics, entre molècules, a les cèl·lules, als organismes pluricel·lulars o dins d'un ecosistema.
Veure Física і Biofísica
Biologia
La biologia estudia la varietat de formes de vida.
Veure Física і Biologia
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Veure Física і Bosó
Calor
Quan el carbó crema, desprèn calor gràcies a la transformació de l'energia química La calor (de símbol Q) és una forma d'energia que es produeix amb el moviment cinètic de les molècules d'un cos o partícula.
Veure Física і Calor
Calorimetria
Primer calorímetre (1782-83) usat per Antoine Lavoisier i Pierre-Simon Laplace, basat en el descobriment del calor latent per part de Joseph Black. La calorimetria és la ciència de mesurar la calor produïda per les reaccions químiques o els canvis físics.
Veure Física і Calorimetria
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Veure Física і Camp elèctric
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Física і Camp electromagnètic
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Física і Camp magnètic
Caos
Atractor de Lorenz, un sistema caòtic. Originàriament, el terme caos es refereix a la substància primordial a partir de la qual, segons la mitologia grega, va nàixer l'univers i prové del mot grec Χαος.
Veure Física і Caos
Caragol (enginyeria)
Cargols en una gran varietat de tipus i mides per a diferents propòsits. Un quart de dòlar (diàmetre de 24 mm) per veure'n l'escala. Un caragol o cargol és un element mecànic que s'utilitza per.
Veure Física і Caragol (enginyeria)
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Veure Física і Catàleg d'estels
Causalitat
El concepte filosòfic de causalitat es refereix a les relacions causa-efecte.
Veure Física і Causalitat
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Física і Càrrega elèctrica
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure Física і Ciència
Ciència de materials
Diferents disciplines de la ciència de materials La ciència de materials és un camp multidisciplinari que estudia coneixements fonamentals sobre les propietats físiques macroscòpiques dels materials i els aplica en diverses àrees de la ciència i l'enginyeria, aconseguint que aquests puguin ser utilitzats en obres, màquines i eines diverses, o convertits en productes necessaris o requerits per la societat.
Veure Física і Ciència de materials
Ciència planetària
Aristarc. Missió Apollo 15. Les ciències planetàries, també anomenades planetologia i estretament lligades a l'astronomia planetària, són el conjunt de matèries interdisciplinars implicades en l'estudi dels planetes, o sistemes planetaris, incloent-hi tant el sistema solar, del qual hi ha moltes dades sobre els seus planetes, i per tant, els seus models són més elaborats, com també els planetes extrasolars.
Veure Física і Ciència planetària
Ciències naturals
Les ciències naturals són aquelles que tenen per objecte l'estudi de la naturalesa.
Veure Física і Ciències naturals
Cinemàtica
El mot cinemàtica (del grec κίνημα, kínēma, «moviment») és la branca de la mecànica clàssica que estudia les lleis del moviment dels cossos sense tenir en compte les causes que el produeixen, és l'estudi relatiu al moviment.
Veure Física і Cinemàtica
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Física і Claudi Ptolemeu
Complexitat computacional
La teoria de complexitat computacional és la part de la teoria de la computabilitat que estudia els recursos requerits durant el càlcul per resoldre un problema.
Veure Física і Complexitat computacional
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Veure Física і Compost químic
Condensat de Bose-Einstein
Un condensat de Bose-Einstein (abreviat BEC de l'anglès Bose–Einstein condensate) és un estat de la matèria format per bosons refredats a temperatures molt properes al zero absolut (−273,15 °C).
Veure Física і Condensat de Bose-Einstein
Condensat fermiònic
Un condensat fermiònic és un estat de la matèria superfluid format per partícules fermiòniques a baixes temperatures.
Veure Física і Condensat fermiònic
Conductor elèctric
aïllants i posats dins d'un tub (més aïllant) Un conductor elèctric és un material físic que permet amb facilitat el trànsit de càrregues elèctriques pel seu interior.
Veure Física і Conductor elèctric
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Veure Física і Conservació de l'energia
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Veure Física і Constant de Boltzmann
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Física і Constant de Planck
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Veure Física і Constant física
Constant física adimensional
Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.
Veure Física і Constant física adimensional
Constant física fonamental
Una constant física fonamental és una constant física adimensional i que per tant pren el mateix valor en qualsevol sistema d'unitats.
Veure Física і Constant física fonamental
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Veure Física і Corrent elèctric
Cos negre
Radiació d'un cos negre En física i química, un cos negre és un cos ideal, aïllat, en equilibri termodinàmic, tal que la radiació emesa és igual a l'absorbida.
Veure Física і Cos negre
Cosmologia
La cosmologia és l'estudi de l'estructura i la història de l'Univers a gran escala.
Veure Física і Cosmologia
Coulomb
El coulomb, expressat amb el símbol C, és la unitat de la càrrega elèctrica establerta pel Sistema Internacional.
Veure Física і Coulomb
Criogènia
La criogènia és una branca de la física que estudia les tecnologies per a produir, mantenir i aplicar temperatures molt baixes.
Veure Física і Criogènia
Cristal·lografia
Sòlid cristal·lí imatge de resolució atòmica del titanat d'estronci. Els àtoms més brillants són d'estronci i els més foscos de titani. La cristal·lografia és la ciència que estudia el creixement, la forma i la geometria dels cristalls minerals i la resolució d'estructures cristal·lines.
Veure Física і Cristal·lografia
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Veure Física і Cromodinàmica quàntica
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Física і Demòcrit
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Veure Física і Desintegració β
Difracció
Difracció amb dues obertures La difracció és un fenomen d'interferència associat a la desviació de la trajectòria de propagació d'una ona, es produeix quan les ones procedents d'una font quasi puntual troben un obstacle, una petita obertura, o, en general, qualsevol tipus d'alteració en el medi sobre el que es propaguen, llavors deixen de propagar-se en línia recta, i volten l'obstacle o bé s'obren després de passar per l'obertura.
Veure Física і Difracció
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Veure Física і Dimensió
Dinàmica
La dinàmica és una part de la mecànica clàssica que se centra en les forces i les acceleracions que aquestes produeixen sobre els cossos.
Veure Física і Dinàmica
Eclipsi
Fotografia de la corona solar durant l'eclipsi solar total a França, 1999 Un eclipsi o eclipse és un fenomen astronòmic que es produeix quan un objecte celestial es mou a través de l'ombra d'un altre.
Veure Física і Eclipsi
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Veure Física і Edat antiga
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Física і Edat mitjana
Electrònica
Esquema d'un circuit amplificador de dues etapes Lelectrònica és la branca de la física i especialització de l'enginyeria, que estudia i empra els dispositius electrònics que funcionen controlant el flux d'electrons i altres partícules carregades elèctricament en dispositius com per exemple semiconductors o altres.
Veure Física і Electrònica
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Física і Electró-volt
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Física і Electricitat
Electrodinàmica clàssica
Lelectrodinàmica clàssica o electromagnetisme clàssic és la teoria de l'electromagnetisme que es va desenvolupar al llarg del, de manera destacada per James Clerk Maxwell.
Veure Física і Electrodinàmica clàssica
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Veure Física і Electrodinàmica quàntica
Electroestàtica
l'adherència estàtica a la roba. L'electroestàtica és la branca de la física que estudia els fenòmens elèctrics produïts per distribucions de càrregues estàtiques (és a dir, que no canvien al llarg del temps).
Veure Física і Electroestàtica
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Física і Electromagnetisme
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Veure Física і Element químic
Emmy Noether
fou una matemàtica alemanya, d'ascendència jueva, especialista en la teoria d'invariants i coneguda per les seves contribucions a la física teòrica i l'àlgebra abstracta.
Veure Física і Emmy Noether
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Física і Energia
Energia de Gibbs
L'energia de Gibbs, també anomenada energia lliure de Gibbs i funció de Gibbs, és una funció d'estat, simbolitzada per G, que dona la condició d'equilibri i d'espontaneïtat per una reacció química i que està definida per la combinació de funcions d'estat: G \equiv U + P \cdot V - T \cdot S.
Veure Física і Energia de Gibbs
Energia del buit
L'energia del buit és una energia de fons existent en l'espai fins i tot en absència de tota mena de matèria.
Veure Física і Energia del buit
Entropia
Rudolf Clausius L'entropia és una magnitud termodinàmica definida originàriament com a criteri per a predir l'evolució dels sistemes termodinàmics.
Veure Física і Entropia
Epistemologia
Lepistemologia (del grec antic, epistḗmē “coneixement veritable, ciència” i logos “discurs”) és la branca de la filosofia relacionada amb el coneixement.
Veure Física і Epistemologia
Equació
date.
Veure Física і Equació
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Veure Física і Equació de Schrödinger
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Veure Física і Equacions de Maxwell
Equilibri mecànic
Es diu que una partícula puntual o cos està en equilibri mecànic quan, en un sistema de referència inercial es desplaça a una velocitat constant, que pot ser zero, (és a dir, que es desplaci en línia recta, ja que les corbes impliquen acceleracions, i amb celeritat constant; o bé que romangui quiet) i no actuen localment forces que la inestabilitzin.
Veure Física і Equilibri mecànic
Equilibri termodinàmic
Es parla dequilibri termodinàmic en termodinàmica quan un cos es troba en equilibri tèrmic, mecànic i químic i que aquests paràmetres tenen el mateix valor en tots els punts del sistema.
Veure Física і Equilibri termodinàmic
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Veure Física і Equivalència entre massa i energia
Eratòstenes
Eratòstenes (Eratosthenes, Ἐρατοσθένης) va néixer a Cirene (Líbia) l'any 276 aC.
Veure Física і Eratòstenes
Escala (proporció)
Plànol de construcció-Tres tipus de finestres venecianes L'escala és la proporció entre les dimensions reals d'un objecte i la seva representació en un mapa, una maqueta, un plànol, etc., o sigui, és el resultat de dividir la mesura de la representació, el dibuix, per la de la realitat.
Veure Física і Escala (proporció)
Espai
L'espai físic és l'espai infinit on es troben els objectes i en el qual els esdeveniments que ocorren tenen una posició i direcció relatives.
Veure Física і Espai
Espaitemps
L'espaitemps és un concepte introduït per Hermann Minkowski el 1908, que fusiona el temps i l'espai absoluts de Newton en una nova entitat de quatre dimensions, les tres ordinàries de l'espai amb la quarta del temps.
Veure Física і Espaitemps
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Veure Física і Espín
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Física і Espectre
Espintrònica
Espintrònica (neologisme a partir de "espín" i "electrònica") també coneguda com a espinelectrònica és un camp emergent en la física de l'estat sòlid que explota l'orientació del seu espín així com el seu grau d'acoblament espín-òrbita.
Veure Física і Espintrònica
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Física і Estat de la matèria
Estàtica
L'estàtica és la part de la mecànica que estudia les condicions d'equilibri d'un sistemes de forces que actua sobre un cos per tal que aquest es mantingui en repòs o enequilibri mecànic, és a dir, en moviment uniforme.
Veure Física і Estàtica
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Veure Física і Estètica
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Física і Estel
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Física і Europa
Experiment
consulta.
Veure Física і Experiment
Físic
Una física en 2015 Físic és el nom comú que se'ls dona als científics que es dediquen a l'àrea de les ciències físiques.
Veure Física і Físic
Física aplicada
ressonància magnètica. Física aplicada és un terme genèric que indica la part de la física que s'interessa particularment per l'ús de tecnologies.
Veure Física і Física aplicada
Física atòmica
Símbol d'àtom. La física atòmica és una branca de la física que estudia els electrons de l'embolcall electrònic d'un àtom i els fenòmens que hi estan associats (els seus estats energètics i les seves interaccions amb altres partícules i amb camps elèctrics i magnètics).
Veure Física і Física atòmica
Física computacional
La física computacional és una branca de la física que se centra en l'elaboració de models per ordinador de sistemes amb molts graus de llibertat.
Veure Física і Física computacional
Física d'astropartícules
La Física d'Astropartícules o Astrofísica de Partícules és un camp relativament recent d'investigació que es dedica a l'estudi de les partícules elementals d'origen astrofísic.
Veure Física і Física d'astropartícules
Física de l'estat sòlid
La física de l'estat sòlid estudia les propietats físiques dels materials sòlids utilitzant disciplines tals com la mecànica quàntica, la cristal·lografia, l'electromagnetisme i la metal·lúrgia física.
Veure Física і Física de l'estat sòlid
Física de la matèria condensada
Cel hexagonal del niobat de liti La física de la matèria condensada és el camp de la física que s'ocupa de les característiques físiques macroscòpiques de la matèria.
Veure Física і Física de la matèria condensada
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Física і Física de partícules
Física estadística
Moviment brownià d'una partícula. La física estadística és una branca de la física que usa mètodes de la teoria de la probabilitat i de l'estadística, en particular les eines de la matemàtica per estudiar grans poblacions i aproximacions en la resolució de problemes de la física.
Veure Física і Física estadística
Física experimental
La física experimental dins del camp de la física, és la categoria de disciplines i subdisciplines relacionades amb l'observació de física de fenomens per tal de reunir dades de l'univers.
Veure Física і Física experimental
Física molecular
Física molecular és la part de la física que explica l'estructura molecular, l'enllaç químic i les propietats físiques que presenten les molècules.
Veure Física і Física molecular
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Veure Física і Física nuclear
Física teòrica
La física intenta comprendre l'univers elaborant un model matemàtic i conceptual de la realitat que s'utilitza per a racionalitzar, explicar i predir els fenòmens de la natura, plantejant una teoria física de la realitat.
Veure Física і Física teòrica
Fermió
Un fermió és qualsevol partícula elemental o sistema lligat que presenta un espín semienter i amb un comportament que s'ajusta a l'estadística de Fermi-Dirac.
Veure Física і Fermió
Filosofia natural
Filosofia natural o filosofia de la naturalesa (en llatí philosophia naturalis), és un terme aplicat a l'estudi de la natura i de l'univers físic que fou el predominant abans del desenvolupament de la ciència moderna.
Veure Física і Filosofia natural
Fluid supercrític
Un fluid supercrític (FSC) és qualsevol substància a temperatura i pressió per sobre del seu punt crític químic, en què les fases líquid i gas no es diferencien, per tant es coneix com un "híbrid entre un líquid i un gas" Un fluid supercrític pot difondre's com un gas (efusió) a través de sòlids i dissoldre substàncies com un líquid (dissolvent).
Veure Física і Fluid supercrític
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Física і Forat negre
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Veure Física і Força
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Física і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Física і Força nuclear forta
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Física і Forces fonamentals
Fotònica
prisma poliquet marí reflecteix la llum groga, vermella i verda per allunyar els seus depredadors. La fotònica és la ciència que estudia la creació, el control i la detecció dels fotons i de les seves interaccions amb la matèria.
Veure Física і Fotònica
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Veure Física і Freqüència
Funció d'ona
Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el pla inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència. En mecànica quàntica, una funció d'ona \psi(x,y,z,t) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules i, per tant, conté tota la informació que sigui mesurable de les partícules.
Veure Física і Funció d'ona
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Física і Galàxia
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Física і Galileo Galilei
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Veure Física і Gas
Geofísica
ionosfèric. La geofísica és la ciència que estudia la Terra des del punt de vista de la física i que aplicant els mètodes de la física, estudia la totalitat de la Terra, des del centre fins a l'atmosfera superior.
Veure Física і Geofísica
Geografia
Gran 2 MB) La geografia (del grec γεωγραφία, geografia; de geos, "terra", i grafia, "descriure o escriptura") és la ciència que té per objecte l'estudi de la superfície del planeta Terra, o de qualsevol altre astre, i la distribució espacial i les relacions recíproques dels fenòmens físics, biològics i socials que en ella es manifesten.
Veure Física і Geografia
Geologia
Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma.
Veure Física і Geologia
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Física і Gravetat
Gravitació quàntica
La gravitació quàntica és un camp de física teòrica que busca descriure la gravetat segons els principis de la mecànica quàntica, i on els efectes quàntics no poden ser ignorats, com en la proximitat de forats negres o objectes astrofísics compactes on els efectes de gravetat són forts Dins del marc de la mecànica quàntica i la teoria quàntica de camps es descriuen tres de les quatre forces fonamentals de la física.
Veure Física і Gravitació quàntica
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Veure Física і Grec
Hamiltonià
En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.
Veure Física і Hamiltonià
Hidrodinàmica
La hidrodinàmica estudia la dinàmica de fluids incompressibles.
Veure Física і Hidrodinàmica
Hidrostàtica
La hidroestàtica o estàtica de fluids és la branca de la física que estudia el comportament mecànic dels fluids en repòs o equilibri, dins d'un camp de forces.
Veure Física і Hidrostàtica
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Veure Física і Hiparc de Nicea
Historiografia física
La historiografia és l'estudi de l'evolució de la concepció que l'ésser humà ha tingut de la història i les seves diverses branques al llarg de la mateixa història humana.
Veure Física і Historiografia física
Ibn an-Nafís
Pàgina d'un llibre mèdic d'Ibn an-Nafís. Abu-l-Hassan Alà-ad-Din Alí ibn Abi-l-Hàram al-Khalidí al-Makhzumí al-Quraixí ad-Dimaixqí (Damasc, 1213 - el Caire, 17 de desembre de 1288), més conegut com a Ibn an-Nafís va ser un erudit i metge àrab que va descriure per primera vegada la circulació pulmonar de la sang.
Veure Física і Ibn an-Nafís
Immanuel Kant
Immanuel Kant (Königsberg, 22 d'abril del 1724 - 12 de febrer del 1804) fou un destacat filòsof prussià.
Veure Física і Immanuel Kant
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Veure Física і Inflació còsmica
Informàtica
Ordinador executant la distribució Debian del sistema operatiu GNU/Linux. (any 2002) La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals.
Veure Física і Informàtica
Infraroig
Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.
Veure Física і Infraroig
Integral de camí
* Integral curvilínia, la integral d'una funció al llarg d'una corba.
Veure Física і Integral de camí
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Veure Física і Interacció electrofeble
Interferència (propagació d'ones)
Interferència de dues fonts en una cubeta d'ones En física, la interferència és un fenomen en el qual dues ones se sobreposen i, com a resultat, formen una ona d'amplitud major o menor.
Veure Física і Interferència (propagació d'ones)
Invariància de Lorentz
La invariància de Lorentz o principi especial de la relativitat es refereix a la propietat d'algunes equacions físiques de no canviar de forma sota canvis de coordenades d'un tipus particular, concretament és requisit de la teoria especial de la relativitat que les lleis de la física hagin de prendre la mateixa forma en tots els marcs de referència inercials.
Veure Física і Invariància de Lorentz
Investigació
La sala de recerca de la Biblioteca Pública de Nova York el 2006. La investigació o recerca és el procés, analític, sistemàtic, organitzat i objectiu el propòsit del qual és respondre a una pregunta o hipòtesi i així augmentar el coneixement i la informació sobre una cosa desconeguda i del qual es desitja saber més a fons.
Veure Física і Investigació
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Física і Isaac Newton
James Clerk Maxwell
James Clerk Maxwell FRS FRSE (13 de juny de 1831 – 5 de novembre de 1879) fou un matemàtic i físic teòric escocès.
Veure Física і James Clerk Maxwell
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Física і Johannes Kepler
John Couch Adams
John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.
Veure Física і John Couch Adams
Joule
El joule (símbol J) és la unitat d'energia, quantitat de calor i treball en el Sistema Internacional d'Unitats.
Veure Física і Joule
Làser
Làsers Làsers en un espectacle musical. El làser (acrònim anglès de Light Amplification by Stimulated Emission of Radiation «amplificació de llum per emissió estimulada de radiació») és una font de llum que utilitza un efecte quàntic, l'emissió estimulada, per emetre un raig de llum coherent i normalment d'alta monocromaticitat i direccionalitat.
Veure Física і Làser
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Veure Física і Líquid
Leopold Infeld
va ser un matemàtic i físic teòric polonès.
Veure Física і Leopold Infeld
Leucip
Leucip (Leucippus) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.
Veure Física і Leucip
Llei científica
Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.
Veure Física і Llei científica
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Veure Física і Llei de conservació
Llei de la gravitació universal
sempre seran iguals. ''G'' és la constant de la gravitació. La llei de la gravitació universal de Newton ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂ respectivament, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.
Veure Física і Llei de la gravitació universal
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Veure Física і Lleis de Newton
Llista de físics
Un físic és un científic especialitzat en la física.
Veure Física і Llista de físics
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Física і Llum
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Física і Lluna
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Veure Física і Longitud
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Veure Física і Magnetisme
Magnetoestàtica
La magnetoestàtica és la part de la física que estudia els camps magnètics estàtics, que no canvien al llarg del temps, creats per imants o per corrents elèctrics estacionaris.
Veure Física і Magnetoestàtica
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Física і Massa
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Veure Física і Matèria
Matèria fosca
En cosmologia, la matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.
Veure Física і Matèria fosca
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Física і Matemàtiques
Màquina tèrmica
Una màquina tèrmica és un dispositiu o sistema que treballa establint intercanvis de calor i de treball amb el seu entorn tot transformant una substància mitjançant un procés cíclic o una seqüència d'operacions.
Veure Física і Màquina tèrmica
Mètode científic
El mètode científic és un conjunt de tècniques utilitzades per investigar fenòmens, adquirir nous coneixements, o corregir i integrar coneixements previs.
Veure Física і Mètode científic
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Veure Física і Mecànica
Mecànica analítica
El terme mecànica analítica és usat per descriure la forma més matemàtica de la mecànica clàssica, formulada inicialment per Isaac Newton.
Veure Física і Mecànica analítica
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Veure Física і Mecànica clàssica
Mecànica dels fluids
Túnel de vent La mecànica dels fluids és la part de la física que estudia l'efecte de les forces sobre els fluids i el seu moviment.
Veure Física і Mecànica dels fluids
Mecànica dels medis continus
En mecànica, la mecànica dels medis continus és una branca de la mecànica que s'ocupa de l'anàlisi del comportament cinemàtic i mecànic dels materials que es comporten com un continu, tant sòlids com fluids (líquids i gasos).
Veure Física і Mecànica dels medis continus
Mecànica dels sòlids
La mecànica dels sòlids és la branca de la mecànica, la física i les matemàtiques que tracta el comportament de la matèria sòlida.
Veure Física і Mecànica dels sòlids
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Veure Física і Mecànica estadística
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Física і Mecànica quàntica
Meteorologia
Mapa de temperatures a les 08:16 UTC del 15 de febrer del 2005 La meteorologia és la ciència que tracta l'estat del temps i dels meteors en l'atmosfera de la Terra.
Veure Física і Meteorologia
Microscopi
El microscopi és un instrument que permet augmentar la imatge de la mostra a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.
Veure Física і Microscopi
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Física і Model estàndard de física de partícules
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Física і Molècula
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Veure Física і Moment angular
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Veure Física і Moviment
Moviment harmònic simple
Moviment harmònic simple, representació gràfica En cinemàtica s'anomena moviment harmònic a aquell trajectòria on un mòbil passa periòdicament pels mateixos punts de la seva trajectòria.
Veure Física і Moviment harmònic simple
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Veure Física і Murray Gell-Mann
Nanotecnologia
Representació animada d'un nanotub de carboni La nanotecnologia és un camp de les ciències aplicades dedicat al control i manipulació de la matèria a una escala menor que un micròmetre, és a dir, a nivell d'àtoms i molècules.
Veure Física і Nanotecnologia
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure Física і Natura
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Física і Neptú (planeta)
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Física і Neutrí
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Física і Neutró
Oïda
L'oïda és el sentit pel qual hom percep els sons.
Veure Física і Oïda
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Veure Física і Ona
Ona de Bloch
Equipotencial de l'ona de Bloch en un entramat de silici Una ona de Bloch o estat de Bloch (anomenat en honor de Felix Bloch) és la funció d'ona d'una partícula (normalment un electró) col·locada en un potencial periòdic.
Veure Física і Ona de Bloch
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Veure Física і Ona gravitacional
Ona sonora
Una ona sonora és una ona longitudinal que transmet el que s'associa amb el so.
Veure Física і Ona sonora
Orde monàstic
Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.
Veure Física і Orde monàstic
Ordinador quàntic
IBM Q System One (2019), el primer ordinador quàntic comercial basat en circuits. Un ordinador quàntic és un dispositiu de càlcul que fa ús dels fenòmens específics de la mecànica quàntica, tals com la superposició i l'entrellaçament, per executar operacions sobre dades.
Veure Física і Ordinador quàntic
Oscil·lador harmònic quàntic
Loscil·lador harmònic quàntic és l'anàleg quàntic de l'oscil·lador harmònic clàssic.
Veure Física і Oscil·lador harmònic quàntic
Palanca
Una palanca, alçaprem o perpal és una màquina simple composta per una barra rígida que pot girar lliurement entorn d'un punt de suport, o fulcre.
Veure Física і Palanca
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Veure Física і Parell de forces
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Física і Partícula elemental
Partícula puntual
En física, una partícula puntual és un objecte idealitzat que no té volum i constitueix una aproximació adequada per a qualsevol objecte real les dimensions del qual siguin irrellevants en la situació o problema considerat.
Veure Física і Partícula puntual
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Veure Física і Partícula subatòmica
Partícules idèntiques
Les partícules idèntiques són partícules que no es poden distingir les unes de les altres.
Veure Física і Partícules idèntiques
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.
Veure Física і Període hel·lenístic
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Física і Planeta
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Física і Plasma (estat de la matèria)
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure Física і Plató
Pneumàtica
Taula de pneumàtica, 1728, ''Cyclopaedia'' Exemple de circuit pneumàtic La pneumàtica és una secció de la tecnologia que tracta l'estudi i l'aplicació de gasos pressuritzats com a fluids transmissors d'energia per a produir moviment mecànic.
Veure Física і Pneumàtica
Polarització electromagnètica
En electrodinàmica clàssica, la polarització electromagnètica (o simplement polarització) és una característica de les ones, com la llum o altres radiacions electromagnètiques, que descriu la direcció de travessa d'un camp elèctric.
Veure Física і Polarització electromagnètica
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Veure Física і Positivisme
Potència (física)
En física la potència és la quantitat de treball efectuat per unitat de temps.
Veure Física і Potència (física)
Precessió dels equinoccis
'''Precessió''' de l'eix de la Terra La precessió dels equinoccis és la rotació que efectua el pol nord celeste al voltant del pol de l'eclíptica, en sentit retrògrad, en 25.780 anys.
Veure Física і Precessió dels equinoccis
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Física і Premi Nobel de Física
Pressió
La pressió (símbol P) és la magnitud física que mesura la força instantània en una unitat de superfície, aplicada en direcció perpendicular a aquesta.
Veure Física і Pressió
Principi d'Arquimedes
Exemple del principi d'Arquimedes El principi d'Arquimedes, enunciat pel físic grec Arquimedes de Siracusa, és un dels principis més importants de la física i un dels fonamentals en estàtica de fluids.
Veure Física і Principi d'Arquimedes
Principi d'equivalència
El principi d'equivalència és el principi físic fonamental de la relativitat general i de diverses altres teories mètriques de la gravetat.
Veure Física і Principi d'equivalència
Problema dels neutrins solars
El problema dels neutrins solars va ser una gran discrepància entre les mesures dels nombres de neutrins que arriben a la Terra i els models teòrics de l'interior del Sol, durant des de mitjans de la dècada dels seixanta fins aproximadament el 2002.
Veure Física і Problema dels neutrins solars
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Física і Protó
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Veure Física і Quadrivector
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Física і Quark
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Veure Física і Química
Química física
La química física o la fisicoquímica és una branca de la química que estudia els conceptes de la química des d'un punt de vista físic.
Veure Física і Química física
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Veure Física і Radiació electromagnètica
Raigs còsmics
Cascada de partícules produïda per l'impacte d'un protó de 1015 eV d'energia a 35 km d'altura. Els raigs còsmics són partícules subatòmiques que procedeixen de l'espai exterior i que arriben a la Terra amb una energia elevada a causa de la seva gran velocitat.
Veure Física і Raigs còsmics
Realitat
La realitat és el conjunt de tot allò que efectivament existeix, en contrast amb tot allò que és imaginari o allò que sembli altra cosa que el que és.
Veure Física і Realitat
Reflexió
Reflexió del mont Hood sobre el llac Mirror d'Oregon (Estats Units) La reflexió és el canvi de la direcció o del sentit de propagació d'un front d'ona en una interfície (superfície de separació) entre dos medis diferents de tal manera que el front d'ona retorna cap al medi en el qual s'havia originat.
Veure Física і Reflexió
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Física і Refracció
Relativitat
* Relativitat doblement especial o relativitat especial deformada – és una teoria modificada de relativitat especial en la que hi ha un observador-velocitat màxima independent i també un observador-escala d'energia màxima independent i escala de longitud mínima (el Planck energia i Planck longitud).
Veure Física і Relativitat
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Veure Física і Relativitat especial
Relativitat Galileana
Galileo Galilei La relativitat Galileana és un principi segons el qual «dos sistemes de referència en moviment relatiu de translació rectilínia uniforme són equivalents des del punt de vista mecànic; és a dir, els experiments mecànics es desenvolupen de la mateixa manera en tots dos, i les lleis de la mecànica són les mateixes».
Veure Física і Relativitat Galileana
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Física і Relativitat general
Representació de grup
simetries d'un polígon regular, consistents en reflexions i rotacions, transformen el polígon. En el camp matemàtic de la teoria de representacions, les representacions de grups descriuen grups abstractes en termes de transformacions lineals d'espais vectorials; en particular, es poden utilitzar per representar els elements del grup com a matrius, de tal manera que l'operació del grup es pot representar mitjançant la multiplicació de matrius.
Veure Física і Representació de grup
Roger Bacon
Roger Bacon (Ilchester, comtat de Somerset, v. 1220 - Oxford, 11 de juny de 1292) fou un filòsof, teòleg i reconegut científic anglès; va estudiar teologia a Oxford, i fou deixeble de Robert Grosseteste i d'Adam Marsh, i més tard es va traslladar a París.
Veure Física і Roger Bacon
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Veure Física і Sòlid
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Veure Física і Segon
Simetria en física
La simetria en física inclou els trets d'un sistema físic que mostra propietats de simetria –és a dir, que sota certes transformacions, aspectes d'aquests sistemes són “incanviables”, d'acord amb una observació particular.
Veure Física і Simetria en física
Simulació d'ordinador
Simulació per ordinador feta el 1990 de boirina contaminada sobre sobre Karl Marx Stadt (Chemnitz), Alemanya Una simulació d'ordinador, un model de simulació per ordinador o un model informatitzat és un programa informàtic o una xarxa d'ordinadors la finalitat del qual és crear una simulació d'un model abstracte d'un determinat sistema que està dissenyat per predir el comportament o el resultat d'un sistema físic o del món real.
Veure Física і Simulació d'ordinador
Singularitat gravitatòria
Una singularitat gravitatòria, també anomenada singularitat de l'espaitemps, és un punt on les quantitats emprades per a mesurar el camp gravitatori esdevenen infinites.
Veure Física і Singularitat gravitatòria
Sistema complex
Compendi de conceptes relacionats amb els sistemes complexos Un sistema complex, especialment en matemàtica, és un sistema compost per parts interconnectades que com una totalitat mostren una o més propietats que no són òbvies des de les propietats de les parts individuals.
Veure Física і Sistema complex
Sistema de referència
Eixos de coordenades emprats habitualment en matemàtiques En cinemàtica, un sistema de referència és un conjunt de magnituds per poder mesurar la posició d'un objecte en el temps i en l'espai.
Veure Física і Sistema de referència
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Veure Física і Sistema Internacional d'Unitats
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Física і Sistema solar
So
timpà. Groc: còclea. Verd: cèl·lules de receptors auditius. Porpra: espectre de freqüència de resposta d'oïda. Taronja: impuls del nervi.) El so és una successió de canvis de pressió (compressions i dilatacions) en un medi (sòlid, líquid o gas), provocats per una vibració que s'hi transmet en forma d'ones sonores.
Veure Física і So
Societat Catalana de Física
La Societat Catalana de Física és una filial de l'Institut d'Estudis Catalans creada, el 1987, a conseqüència de la divisió de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques en quatre societats.
Veure Física і Societat Catalana de Física
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Física і Sol
Superconductivitat
La superconductivitat és un efecte pel qual un camp magnètic provoca l'aparició d'un corrent elèctric en un conductor.
Veure Física і Superconductivitat
Superconductivitat d'alta temperatura
La superconductivitat d'alta temperatura és la que es produeix a temperatures crítiques superiors a 77 K (és a dir, per sobre de la temperatura d'ebullició del nitrogen).
Veure Física і Superconductivitat d'alta temperatura
Superfluid
L'Heli superfuid, és capaç d'ascendir per una paret vertical i entrar en un recipient buit. Un superfluid és una fase o estat de la matèria caracteritzat per l'absència total de viscositat de manera que, en un circuit tancat, fluïria indefinidament sense cap fricció.
Veure Física і Superfluid
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Veure Física і Supersimetria
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Física і Telescopi
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Veure Física і Temperatura
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Veure Física і Temps
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Veure Física і Teorema de Noether
Teoria
Una teoria és un model de la realitat, usat per a racionalitzar, explicar i predir fenòmens.
Veure Física і Teoria
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Veure Física і Teoria cinètica molecular
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Veure Física і Teoria de cordes
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Veure Física і Teoria de la gran unificació
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Veure Física і Teoria de la relativitat
Teoria de la representació
simetries de polígons regulars, que consisteixen en reflexions i rotacions, transformen el polígon. La teoria de la representació és una branca de les matemàtiques que estudia les estructures algebraiques abstractes representant els seus elements com a transformacions lineals d'espais vectorials i estudia mòduls sobre aquestes estructures algebraiques abstractes.
Veure Física і Teoria de la representació
Teoria del caos
En matemàtiques i en física, la teoria del caos tracta el comportament de determinats sistemes dinàmics no lineals que, sota certes condicions, presenten un fenomen conegut com a caos, que es caracteritza especialment per la sensibilitat a les condicions inicials, és a dir, que un petit canvi en les condicions inicials del sistema dona lloc a una evolució posterior molt diferent.
Veure Física і Teoria del caos
Teoria M
En física, la teoria M és una teoria que unifica totes les versions consistents de la teoria de supercordes.
Veure Física і Teoria M
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Física і Teoria quàntica de camps
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Veure Física і TERMCAT
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998.
Veure Física і Termodinàmica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Física і Terra
Tomàs d'Aquino
Tomàs d'Aquino (Roccasecca, Laci, 1225 - Fossanova, 7 de març de 1274) fou un dels filòsofs-teòlegs més importants de l'edat mitjana.
Veure Física і Tomàs d'Aquino
Transformació de Galileu
Les transformacions de Galileu permeten relacionar les posicions i temps que mesuraran dos sistemes de referència inercials S1 i S2 que es mouen a una velocitat relativa v constant entre ells, sempre que aquesta velocitat sigui molt petita en comparació amb la velocitat de la llum c. Les transformacions, en llenguatge matemàtic, s'escriuen com: \end on x_ i t_ són la posició i el temps mesurats en el sistema S1 i x_ i t_ la posició i el temps mesurats en el sistema S2.
Veure Física і Transformació de Galileu
Transmissió tèrmica
Una barra al roig viu transfereix calor a l'ambient principalment per radiació tèrmica i en menor mesura per convecció, car la transferència per radiació és \scriptstyle \propto T^4 i la convecció \scriptstyle \propto T. En física, la transmissió tèrmica és el pas d'energia tèrmica des d'un cos de major temperatura a un altre de menor temperatura.
Veure Física і Transmissió tèrmica
Treball (física)
El treball, en física, és una quantitat d'energia que flueix d'un sistema a un altre per l'acció d'una força que provoca un desplaçament.
Veure Física і Treball (física)
Trencament espontani de simetria
Aquest diagrama il·lustra gràficament el funcionament del trencament espontani de la simetria. A un nivell d'energia prou alt, la bola ocupa el centre (el punt més baix), i el resultat és simètric. A nivells d'energia més petits, el centre esdevé inestable i la bola roda vers el punt més baix, però fent això, passa a ocupar una posició arbitrària i el resultat és que es trenca la simetria.
Veure Física і Trencament espontani de simetria
Ultraviolat
L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.
Veure Física і Ultraviolat
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Física і Univers
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Física і Urà (planeta)
Urbain Le Verrier
Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.
Veure Física і Urbain Le Verrier
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Veure Física і Velocitat
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Física і Velocitat de la llum
Velocitat relativa
La velocitat relativa entre dos cossos és el valor de la velocitat d'un cos mesura per l'altre.
Veure Física і Velocitat relativa
Vitalisme
El vitalisme descriu certs corrents filosòfics i científics nascuts al.
Veure Física і Vitalisme
Wolfgang Pauli
Wolfgang Ernst Pauli (Viena, Àustria 1900 - Zúric, Suïssa 1958) fou un físic austríac, posteriorment nacionalitzat suís i finalment estatunidenc.
Veure Física і Wolfgang Pauli
També conegut com Físics, Físiques.
, Corrent elèctric, Cos negre, Cosmologia, Coulomb, Criogènia, Cristal·lografia, Cromodinàmica quàntica, Demòcrit, Desintegració β, Difracció, Dimensió, Dinàmica, Eclipsi, Edat antiga, Edat mitjana, Electrònica, Electró-volt, Electricitat, Electrodinàmica clàssica, Electrodinàmica quàntica, Electroestàtica, Electromagnetisme, Element químic, Emmy Noether, Energia, Energia de Gibbs, Energia del buit, Entropia, Epistemologia, Equació, Equació de Schrödinger, Equacions de Maxwell, Equilibri mecànic, Equilibri termodinàmic, Equivalència entre massa i energia, Eratòstenes, Escala (proporció), Espai, Espaitemps, Espín, Espectre, Espintrònica, Estat de la matèria, Estàtica, Estètica, Estel, Europa, Experiment, Físic, Física aplicada, Física atòmica, Física computacional, Física d'astropartícules, Física de l'estat sòlid, Física de la matèria condensada, Física de partícules, Física estadística, Física experimental, Física molecular, Física nuclear, Física teòrica, Fermió, Filosofia natural, Fluid supercrític, Forat negre, Força, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Fotònica, Freqüència, Funció d'ona, Galàxia, Galileo Galilei, Gas, Geofísica, Geografia, Geologia, Gravetat, Gravitació quàntica, Grec, Hamiltonià, Hidrodinàmica, Hidrostàtica, Hiparc de Nicea, Historiografia física, Ibn an-Nafís, Immanuel Kant, Inflació còsmica, Informàtica, Infraroig, Integral de camí, Interacció electrofeble, Interferència (propagació d'ones), Invariància de Lorentz, Investigació, Isaac Newton, James Clerk Maxwell, Johannes Kepler, John Couch Adams, Joule, Làser, Líquid, Leopold Infeld, Leucip, Llei científica, Llei de conservació, Llei de la gravitació universal, Lleis de Newton, Llista de físics, Llum, Lluna, Longitud, Magnetisme, Magnetoestàtica, Massa, Matèria, Matèria fosca, Matemàtiques, Màquina tèrmica, Mètode científic, Mecànica, Mecànica analítica, Mecànica clàssica, Mecànica dels fluids, Mecànica dels medis continus, Mecànica dels sòlids, Mecànica estadística, Mecànica quàntica, Meteorologia, Microscopi, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Moment angular, Moviment, Moviment harmònic simple, Murray Gell-Mann, Nanotecnologia, Natura, Neptú (planeta), Neutrí, Neutró, Oïda, Ona, Ona de Bloch, Ona gravitacional, Ona sonora, Orde monàstic, Ordinador quàntic, Oscil·lador harmònic quàntic, Palanca, Parell de forces, Partícula elemental, Partícula puntual, Partícula subatòmica, Partícules idèntiques, Període hel·lenístic, Planeta, Plasma (estat de la matèria), Plató, Pneumàtica, Polarització electromagnètica, Positivisme, Potència (física), Precessió dels equinoccis, Premi Nobel de Física, Pressió, Principi d'Arquimedes, Principi d'equivalència, Problema dels neutrins solars, Protó, Quadrivector, Quark, Química, Química física, Radiació electromagnètica, Raigs còsmics, Realitat, Reflexió, Refracció, Relativitat, Relativitat especial, Relativitat Galileana, Relativitat general, Representació de grup, Roger Bacon, Sòlid, Segon, Simetria en física, Simulació d'ordinador, Singularitat gravitatòria, Sistema complex, Sistema de referència, Sistema Internacional d'Unitats, Sistema solar, So, Societat Catalana de Física, Sol, Superconductivitat, Superconductivitat d'alta temperatura, Superfluid, Supersimetria, Telescopi, Temperatura, Temps, Teorema de Noether, Teoria, Teoria cinètica molecular, Teoria de cordes, Teoria de la gran unificació, Teoria de la relativitat, Teoria de la representació, Teoria del caos, Teoria M, Teoria quàntica de camps, TERMCAT, Termodinàmica, Terra, Tomàs d'Aquino, Transformació de Galileu, Transmissió tèrmica, Treball (física), Trencament espontani de simetria, Ultraviolat, Univers, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, Velocitat, Velocitat de la llum, Velocitat relativa, Vitalisme, Wolfgang Pauli.