Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Física і Massa
Física і Massa tenen 38 coses en comú (en Uniopèdia): Camp elèctric, Càrrega elèctrica, Conservació de l'energia, Constant física, Constant física adimensional, Electró-volt, Energia, Equacions de Maxwell, Equivalència entre massa i energia, Experiment, Física de partícules, Física nuclear, Força, Freqüència, Galileo Galilei, Gravetat, Isaac Newton, Lleis de Newton, Lluna, Mecànica, Mecànica clàssica, Moviment, Neutrí, Neutró, Parell de forces, Quadrivector, Química, Relativitat especial, Relativitat general, Sistema Internacional d'Unitats, ..., Sol, Temps, Teoria de la relativitat, Teoria quàntica de camps, Terra, Univers, Velocitat, Velocitat de la llum. Ampliar l'índex (8 més) »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Camp elèctric і Física · Camp elèctric і Massa ·
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Càrrega elèctrica і Física · Càrrega elèctrica і Massa ·
Conservació de l'energia
xoc perfectament elàstic i absència de fregament. En física i química, la llei de la conservació de l'energia estableix que, en qualsevol sistema aïllat, la quantitat total d'energia es conserva.
Conservació de l'energia і Física · Conservació de l'energia і Massa ·
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Constant física і Física · Constant física і Massa ·
Constant física adimensional
Una constant física adimensional és un nombre que no té unitats físiques que el defineixin i, per tant, és un nombre pur.
Constant física adimensional і Física · Constant física adimensional і Massa ·
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Electró-volt і Física · Electró-volt і Massa ·
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Energia і Física · Energia і Massa ·
Equacions de Maxwell
Les equacions de Maxwell són un conjunt de quatre equacions que, afegint-hi la força de Lorentz, descriuen completament els fenòmens electromagnètics.
Equacions de Maxwell і Física · Equacions de Maxwell і Massa ·
Equivalència entre massa i energia
L'equació E.
Equivalència entre massa i energia і Física · Equivalència entre massa i energia і Massa ·
Experiment
consulta.
Experiment і Física · Experiment і Massa ·
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Física і Física de partícules · Física de partícules і Massa ·
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Física і Física nuclear · Física nuclear і Massa ·
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Física і Força · Força і Massa ·
Freqüència
Modulació de freqüència La freqüència és la mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps.
Física і Freqüència · Freqüència і Massa ·
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià. Llevat que s'indiqui, les dates en aquesta pàgina es donen segons el calendari gregorià. – 8 de gener de 1642) va ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant la revolució científica.
Física і Galileo Galilei · Galileo Galilei і Massa ·
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Física і Gravetat · Gravetat і Massa ·
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Física і Isaac Newton · Isaac Newton і Massa ·
Lleis de Newton
Primera i segona lleis en llatí en l'edició original del 1687 de la ''Philosophiæ Naturalis Principia Mathematica''Les lleis del moviment de Newton, o simplement les lleis de Newton, són les lleis que Isaac Newton va formular, que descrivien les causes i formes de moviment dels cossos i són la base de la mecànica clàssica.
Física і Lleis de Newton · Lleis de Newton і Massa ·
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Física і Lluna · Lluna і Massa ·
Mecànica
Animació del ''Newton's cradle'' sobre el llibre de Newton ''Principia Mathematica''. La mecànica (del grec Μηχανική mekanicos) és la part de la física que estudia el moviment dels cossos físics i les causes d'aquests moviments, tals com les forces o les energies.
Física і Mecànica · Massa і Mecànica ·
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Física і Mecànica clàssica · Massa і Mecànica clàssica ·
Moviment
Mà movent-se ràpidament El moviment és un desplaçament en què es canvia de posició (desplaçament) o d'orientació (rotació).
Física і Moviment · Massa і Moviment ·
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Física і Neutrí · Massa і Neutrí ·
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Física і Neutró · Massa і Neutró ·
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Física і Parell de forces · Massa і Parell de forces ·
Quadrivector
Un quadrivector és un vector d'un espai vectorial real de quatre dimensions, anomenat espai de Minkowski, les components del qual es transformen igual que les coordenades espacials i temporals (t, x, y, z) sota rotacions espacials i canvis d'un sistema de referència inercial a un altre.
Física і Quadrivector · Massa і Quadrivector ·
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Física і Química · Massa і Química ·
Relativitat especial
Albert Einstein 1921 La Teoria especial de la relativitat (coneguda també com a relativitat especial, relativitat restringida o RE), va ser publicada per Albert Einstein el 1905,Albert Einstein (1905).
Física і Relativitat especial · Massa і Relativitat especial ·
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Física і Relativitat general · Massa і Relativitat general ·
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Física і Sistema Internacional d'Unitats · Massa і Sistema Internacional d'Unitats ·
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Física і Temps · Massa і Temps ·
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Física і Teoria de la relativitat · Massa і Teoria de la relativitat ·
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Física і Teoria quàntica de camps · Massa і Teoria quàntica de camps ·
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Física і Terra · Massa і Terra ·
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Física і Univers · Massa і Univers ·
Velocitat
En física, la velocitat (v) és la mesura del canvi de mòdul i direcció de la posició d'un mòbil.
Física і Velocitat · Massa і Velocitat ·
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Física і Velocitat de la llum · Massa і Velocitat de la llum ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Física і Massa
- Què tenen en comú Física і Massa
- Semblances entre Física і Massa
Comparació entre Física і Massa
Física té 283 relacions, mentre que Massa té 104. Com que tenen en comú 38, l'índex de Jaccard és 9.82% = 38 / (283 + 104).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Física і Massa. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
