Taula de continguts
73 les relacions: Acrònim, Anglès, Antiquark, Àtom mesònic, Barió, Big Bang, Bosó, Camp escalar, Càrrega de color, Càrrega elèctrica, Color, Confinament de color, Constant d'acoblament, Constant de Planck, Cromodinàmica quàntica, David Gross, David Politzer, Dècada del 1970, Electró-volt, Electrodinàmica quàntica, Electromagnetisme, Energia, Enllaç químic, Enrico Fermi, Estat de la matèria, Física de partícules, Força electromagnètica, Força nuclear, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces de van der Waals, Forces fonamentals, Frank Wilczek, Gravetat, Grup no-abelià, Grup unitari, Grup unitari especial, Hadró, Harald Fritzsch, Hideki Yukawa, Interacció electrofeble, Lagrangià, Llei de Coulomb, Llei de l'invers del quadrat, Llibertat asimptòtica, Mesó, Metre, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Molla, ... Ampliar l'índex (23 més) »
Acrònim
Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de paraules que componen una frase, per exemple, la paraula informàtica (està formada a partir dinformació i dautomàtica).
Veure Força nuclear forta і Acrònim
Anglès
L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.
Veure Força nuclear forta і Anglès
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Veure Força nuclear forta і Antiquark
Àtom mesònic
Un àtom mesònic és aquell en el que el nucli atòmic roman inalterat, mentre un o més dels electrons de la seva capa externa són substituïts per un mesó (que no és un leptó, com els electrons o els muons).
Veure Força nuclear forta і Àtom mesònic
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Veure Força nuclear forta і Barió
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Força nuclear forta і Big Bang
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Veure Força nuclear forta і Bosó
Camp escalar
En matemàtiques i física, un camp escalar és un camp que associa un valor escalar a cada punt d'un espai.
Veure Força nuclear forta і Camp escalar
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Veure Força nuclear forta і Càrrega de color
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Veure Força nuclear forta і Càrrega elèctrica
Color
Degradat de colors El color és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.
Veure Força nuclear forta і Color
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Veure Força nuclear forta і Confinament de color
Constant d'acoblament
En física, una constant d'acoblament, usualment denotada g, és un nombre que determina la força d'una interacció.
Veure Força nuclear forta і Constant d'acoblament
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Veure Força nuclear forta і Constant de Planck
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Veure Força nuclear forta і Cromodinàmica quàntica
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Força nuclear forta і David Gross
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Força nuclear forta і David Politzer
Dècada del 1970
La dècada del 1970 comprèn el període d'anys entre el 1970 i el 1979, tots dos inclosos.
Veure Força nuclear forta і Dècada del 1970
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Força nuclear forta і Electró-volt
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Veure Força nuclear forta і Electrodinàmica quàntica
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Veure Força nuclear forta і Electromagnetisme
Energia
Recolector d'energia Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol mode de sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.
Veure Força nuclear forta і Energia
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Veure Força nuclear forta і Enllaç químic
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Veure Força nuclear forta і Enrico Fermi
Estat de la matèria
Estats de la matèria i canvis de fase En física i en química, un estat de la matèria, o fases, correspon de fet a una sèrie d'estats macroscòpics, que tenen un conjunt de propietats físiques i químiques relativament uniformes (densitat, estructura cristal·lina, índex de refracció…).
Veure Força nuclear forta і Estat de la matèria
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Veure Força nuclear forta і Física de partícules
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Veure Força nuclear forta і Força electromagnètica
Força nuclear
La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.
Veure Força nuclear forta і Força nuclear
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Veure Força nuclear forta і Força nuclear feble
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Veure Força nuclear forta і Força nuclear forta
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Veure Força nuclear forta і Forces de van der Waals
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Veure Força nuclear forta і Forces fonamentals
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Veure Força nuclear forta і Frank Wilczek
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Força nuclear forta і Gravetat
Grup no-abelià
En matemàtiques, un grup no-abelià, també anomenat grup no-commutatiu, és un grup (G,∗) en el qual hi ha com a mínim dos elements a i b de G tal que a ∗ b ≠ b ∗ a. El terme no-abelià s'empra per oposició als grups abelians (desenvolupats pel matemàtic noruec Niels H.
Veure Força nuclear forta і Grup no-abelià
Grup unitari
En matemàtiques, el grup unitari de grau n, denotat U(n), és el grup de matrius unitàries, juntament amb l'operació de grup donada pel producte de matrius.
Veure Força nuclear forta і Grup unitari
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Veure Força nuclear forta і Grup unitari especial
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Veure Força nuclear forta і Hadró
Harald Fritzsch
fou un físic teòric alemany conegut per les seves contribucions a la teoria de quarks, el desenvolupament de la cromodinàmica quàntica i de la teoria de la gran unificació del model estàndard de física de partícules.
Veure Força nuclear forta і Harald Fritzsch
Hideki Yukawa
Hideki Yukawa (湯川 秀樹, Yukawa Hideki) (Tòquio, Japó 1907 - Kyoto, 1981) fou un físic japonès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1949 per formular la hipòtesi dels mesons, basada en treballs teòrics sobre forces nuclears.
Veure Força nuclear forta і Hideki Yukawa
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Veure Força nuclear forta і Interacció electrofeble
Lagrangià
El lagrangià (L) és una funció escalar de les variables dinàmiques d'un sistema físic.
Veure Força nuclear forta і Lagrangià
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Veure Força nuclear forta і Llei de Coulomb
Llei de l'invers del quadrat
flux que emana des de la font. El nombre total de línies de flux depèn de la intensitat de la font i és constant conforme la distància augmenta. Una densitat major de línies de flux (és a dir, línies per unitat d'àrea) significa que el camp és més fort.
Veure Força nuclear forta і Llei de l'invers del quadrat
Llibertat asimptòtica
En física, la llibertat asimptòtica és una propietat d'algunes interaccions descrites per teories de gauge on la força entre partícules disminueix a mesura que la seva energia creix o, equivalentment, la seva separació disminueix.
Veure Força nuclear forta і Llibertat asimptòtica
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Veure Força nuclear forta і Mesó
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Força nuclear forta і Metre
Model estàndard de física de partícules
alt.
Veure Força nuclear forta і Model estàndard de física de partícules
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Veure Força nuclear forta і Molècula
Molla
Molles Una molla o ressort és un operador elàstic capaç d'acumular energia i desprendre-se'n sense sofrir deformacions permanents quan acaben les forces o la tensió aplicades.
Veure Força nuclear forta і Molla
Murray Gell-Mann
Murray Gell-Mann a la Universitat Harvard va ser un físic nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1969.
Veure Força nuclear forta і Murray Gell-Mann
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Veure Força nuclear forta і Neutró
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Veure Força nuclear forta і Nombre atòmic
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Veure Força nuclear forta і Nucleó
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Veure Força nuclear forta і Nucli atòmic
Organització Europea per a la Recerca Nuclear
LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.
Veure Força nuclear forta і Organització Europea per a la Recerca Nuclear
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Veure Força nuclear forta і Partícula elemental
Pió
En física de partícules, pió, abreviació de mesó pi, (del grec pi meson, 'P mitjà') és el nom col·lectiu donat a tres partícules subatòmiques descobertes el 1947: π0, π+ i π−.
Veure Força nuclear forta і Pió
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Veure Força nuclear forta і Plasma de quarks i gluons
Premi Nobel de Física
Wilhelm Röntgen, guanyador del primer Premi Nobel de Física El Premi Nobel de Física és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el guardó més prestigiós que es concedeix en l'apartat de física.
Veure Força nuclear forta і Premi Nobel de Física
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Veure Força nuclear forta і Protó
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Veure Força nuclear forta і Quark
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Veure Força nuclear forta і Quark d
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Veure Força nuclear forta і Quark u
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Veure Força nuclear forta і Relativitat general
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Veure Força nuclear forta і Teorema de Noether
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Veure Força nuclear forta і Teoria de gauge
Teoria quàntica de camps
La teoria quàntica de camps (sovint abreujat TQC o QFT per Quantum Field Theory) és l'aplicació de la mecànica quàntica al concepte físic de camp (com per exemple el camp electromagnètic), així com a les interaccions dels camps amb la matèria.
Veure Força nuclear forta і Teoria quàntica de camps
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Força nuclear forta і Univers
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Força nuclear forta і Velocitat de la llum
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Veure Força nuclear forta і 1973
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Força nuclear forta і 2000
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Força nuclear forta і 2004
També conegut com Força forta, Interacció Forta, Interacció nuclear forta.